La imatge, els casaments, la moda... les dèries de Santi Villas

Ja sabeu que aquest torna el príncipe, saludem a Santi Villas, bona tarda. Que ha vingut. Has vingut i has conegut el Bernat, que no.

Ara, però no ho sabia, és que m'han fotut un lío aquest matí amb el missatge, de repente, m'han fotut un lío, eh? Primer m'ha dit, hi ve el Bernat i tal, però jo he entès amb la redacció del missatge com, ojo, i he pensat, ja torna a venir el jefe del Bernat, vull dir, ara ho nota que el senyor es deia Bernat, i ara ve un altre cop i m'ho diuen perquè no el confongui amb el nou. Ja. Que ja no ets nou perquè ja fa quatre setmanes

que véns o algo. No havíeu coincidit tots dos. Havíeu coincidit a distància. No li posaves cara a Bernat.

Una vegada jo vaig començar i ell jo no estava. Després jo vaig venir i ell no havia vingut i van enviar un altre. Fallava alguna cosa. Aquest nació, com es digui, aquest té una de soldats que quan no veu un altre aquí no parla de col·laboració ni d'eu. Els quatre duros que els paguen, algú se'ls endú de l'empresa i si on que vingui, el noi de la neteja. Has vist que he dit noi? Molt bé. Perquè és que sóc, bueno.

Però escolta una cosa. I després hi ha hagut retrobament, perquè l'Alicia ha fet un Santi, com l'hem dit.

Quants dies sense veure't. L'Alicia ja jo no. Només la vaig escoltar altra vegada. Ara parlem de l'altre que està agafant una pelusa, perquè no li estem dient res, el professor de la CEP o el SOC. No, no, jo anava a dir una cosa, però ja no te la dic. Seu, un moment. I en ella la veig, que això t'ho volia dir, a l'Alicia la veig perquè l'ostrell li fa vídeos. L'ostrell et fa vídeos? I la treuen píndoles de clip. I ella es posa. Aquí ha vingut en Moño. Ella es posa la meleneta. Fa un vídeo i aleshores se surt per tota Catalunya que si ella comenta que no sé què. Lo de l'obra de Parla no diu com. No, això no, això ho té amagat. Això no sabem. Igual hi ha crisi allà. Igual hi ha un forat. No ho sabem. Imagina't que ha passat algo i hi ha una viga que està torta. I allà es posa Meleneta i ella. No parla igual, eh? No?

Vull dir, el Mati aquest de la Catalunya Ràdio és una altra persona. Ens fa un lleig, el Catalunya Mitjí? És una altra cosa.

És com si diguéssim Núria Roca l'Hormiguero o la Roca.

Vull dir, és una persona diferent. També perquè tu no em coneixes quan em poso seria en els debats,

perquè estic aquí amb tu. És veritat, és que jo la merda, Bernat, és que no m'he quedat mai fins al final. És que hi ha dies que quan tu marxes. Si te cobro menos. Cobro menos. Menos que aquí. Menos que tots vosaltres. Això no ho saps? Això ho sé jo perfectament perquè fa que estic aquí jo més anys que va a Tussalen, vull dir-te. Jo aquí havia cobrat quatre vegades més. I mira ara com està la cosa. Bueno, no és per tu, és per Jon Jon. Perquè Jon Jon, ja saps com ho té tot a la O sigui, ell està a la peseta. Ho he guardat. No, guardat no, perquè, home, està tot el dia de reformes. Vull dir, sempre que visc el Tibidabo. O sigui, sempre hi ha uns obrers fent una reforma, un raconet d'aquí. Quan no és un estudi, és una màquina. Quan no és una sala de màquines, quan no. Bueno, clar.

Perquè volem tenir unes instal·lacions a l'alçada de col·laboradors com tu. Exacte.

Però, a banda d'això, jo sé que quan tu. Quan tu pots manegar. Els diners i fer reformes que no, diguéssim, t'han de sortir de la llibreta, fa més plaer. Ara vaig a fer això aquí, aquesta finestra, ara també ja l'hi vaig dir, l'altre dia ho vaig dir, la carpinteria d'alumini d'aquestos estudis, no. Ara hi ha uns marcs, ja li dic a John John, hi ha uns marcs molt més primets, que aquí per lo menos n'hi ha 26 o 27 centímetres de mar.

És que jo ara m'arrisco, jo diria que les finestres són les mateixes. Però és que això no és així. Bueno, escolta'm. És que vull dir,

s'estalvien coses que no té sentit.

Estàs molt guapo, eh? Molt bona camisa, molta elegància Avui

vaig tot de Dinamarca. Esclar, jo estic allà. Dinamarca vol dir moda danesa. Moda danesa, jo ara estic, sí. Som molt de la moda danesa. Jo ara ja estic molt de la moda danesa, ja, vull dir, ja, cos, ja, pels altres, saps? Vull dir, jo estic ja una mica, saps? També porto, t'he ensenyat el bolso meu, que a tu t'agrada, mira. A veure.

Has de parlar al micro, Santi, perquè si. Bueno, però si agafes el bolso amb l'altra mà. Home, bueno, perdona, vull dir.

Estàs molt faixa, no estàs molt faixa. No ho entens, home. És que m'aparen la gent pel carrer. No em diguis. Aturan, perquè m'escolten en aquest programa. Potser són tres. Però aquests tres no em paren de parar. No, però vull dir, a d'altres, vull dir, mira, allò que fa que arrastro el cul, mil anys, vull dir-te. I et paren per aquest programa? Sí. I què et diuen? Que molt bé. Que molt bé. Que molt bé la que està treballant a Parla. No, però m'aturen per dir-me que t'escolto al programa. Ets una gemma amb potes, no saps ni com es diu.

A Catalunya migdia, t'escolto. El programa. El nom no és molt difícil. Ja, però està molt petit, l'heu fotut molt petit. El nom no és difícil. És a Catalunya Ràdio i es fa al migdia.

Catalunya migdia, no té molt misteri. Claro, pero ya trampa, porque primero, si tú tires, diguéssim, de la línea de els matins de Catalunya Ràdio, la tarda de Catalunya Ràdio, pues tú ya vas, amb aquesta mnemotecnia intentes. El migdia de Catalunya Ràdio. I llavors ja la Catalunya migdia, ja ho he invertit. I Catalunya nit. I Catalunya. Clar, vull dir, això.

I abans històricament havien tingut Catalunya Matí i Catalunya Vespre. Catalunya Matí i Catalunya Vespre, també. Bueno, és que.

Santi, Santi. Bueno, i també hi ha un altre col·laborador, que és de la Batuliba, Seb.

No, no, no, Seb és un bolet. Santi, vull que ens expliquis la teva primera impressió de la substitució del guapet. Ah, bueno, por supuesto.

Això és el més important d'avui. No, si és veritat. El Bernat, que jo no el coneixia, i t'ho juro que m'he pensat que venia el teu jefe. Jo ahir anava més arreglat que avui, he de dir. Compte. I això que avui. No, però vosaltres quan veieu aquest programa, els que sou de la segona fila, el primer sí que ve en camisa. Sí. Però sense americana. Sense americana, pues. També et dic que, vull dir, amb aquesta carbinteria d'alumini pots veure l'americana i no pegues. Ell se la treu. Ell que va amb xaleco, em fa xalequet, hasta se el treu, ell. I el vidre aquest que està com bufat una mica, i a darrere sembla que hi ha unes plantes que pinten de plàstic a tope. No, no, són de plàstic les plantes aquestes. Vols dir que són de veritat? Vos que les reguen, perquè la fulla aquesta està molt mústia. Però si no es veu. Es veu caiguda, mira, la veig jo. Bueno, a lo que vaig. Tu aquí pots venir manigueta curta. He de dir que l'altre, la manigueta l'omple més. Està més fort que jo. Bueno, no sé si està més fort que tu o ell juga, diguéssim, en lo que és la costura de la màniga.

Recordem que el guapet, l'altre i ell és Oriol Marc, eh? O sigui, Oriol Marc és ell, l'altre o el guapet.

L'Oriol Marc juga molt en la costura de la en lo que són les. Sí, la. ¿Cómo es diu això? No en tinc ni idea. ¿La camisa? No, ¿cómo es diu això? La hombrera, la hombrera. No, la ralla aquesta. La costura. Bueno, la costura, bueno, sí. Ell juga molt amb això. I ell fa coincidir que la samarreta va cap a dintre, ho fa coincidir amb la part diametralment més ampla que té el bíceps.

I s'ho fa recolzar allà. S'ho fa recolzar allà perquè passi. Un moment, un moment. Un moment, perquè vaig a rescatar el Bernat. No cal que li entris a totes. No, deixa-la estar. Et veig amoïnat per la màniga i et vas mirant.

No t'amoïnis, tu deixa'l parlar. A veure, Bernat, tu tens parella. Estupendo, perquè clar, perquè tu estiguis a l'alçada del guapet, la teva parella té que mantindre un diàleg amb l'Òscar mentre el Santi parla, que és el que feia la parella de l'Oriol Marc, si no.

Ah, que li enviava missatges. Enviava missatges, sí. I no va comprovar el que tu deies.

Per tant, accelera, perquè si no.

No, però, escolta, després d'estar en aquest programa, que és de líder de Catalunya, cuidado, eh?, Vull dir que d'aquí, qualsevol llibre que no et donarà, però abres el mòbil i te surten 25. És allò de fer cadetí o aprotec, no sé com és ara. Ni Arbaix, ni Arbaix. Veus tu, per exemple, clar, tu has comès l'error que t'has posat el polo i tens, diguéssim, a part de la màniga, tens com si, diguéssim, una. És que no em surten les paraules. Està preocupat. Sembla que no sigui costonera. No posaré més aquesta samarreta. Estàs acomplexant, Santi. Atura-ho. Quan et poses el jersei que té aquí un border,

que se t'enganxa a la. Sí, com una goma, no?

Bueno, és igual. Que truqui.

Que truqui la Sílvia Còpulo al mòbil que t'ho digui com es diu, això de la màniga i tal. I aquí t'has passat això. Per què la Sílvia Còpulo? Perquè segur que sap com s'acaben les mànigues i com es diuen les coses de sota del pad del jersei.

Fa una estona estava per aquí, ha passat per aquí. Llavors no trucarà, deu estar negociant. Però és que és experta en tèxtil ara, la Sílvia.

No ho sé. No, home, però vull dir això. Nosaltres no ho sabem. I sobretot no sabem com es diu en català. Aquí li pregunto.

Hi ha alguns que tenim un problema previ i és que no sabem a què t'estàs referint. Per tant, no sé quina paraula estàs buscant perquè no sé de què estàs parlant.

Ho has d'explicar. El punt de la màniga. Al final de la màniga. Al final de la màniga, el puny. Clar, tu aquesta samarreta té puny. Sí. Per tant, això et fa, diguéssim, la samarreta més enfladeta, te la fa com una mica més buida, perquè tens el puny. Al guaper, el puny li apretaria la part diametral més gran del bíceps i li faria l'ombro una mica més ample. Però perquè té més bíceps. Bueno, perquè ja s'ho fa arribar. Ja s'ho fa arribar. Clar, ell deu provar-se les samarretes de manera que li quadri o li ha de quadrar on se ha de recolzar la màniga perquè aquell braç sembli un braç nedat. Perquè ell, una altra cosa no. Melego, ostrell i piscina. Això és impecable. Jo no sé si al Nació hi va, però melero, ostrell i piscina, tot jo m'he fotut la secció, no? Ja està, però és que va estretíssim. És que tens una dèria, avui. Però és que tinc un cotxe i mitja,

he de fotre-te 15 minuts més. Doncs va, no cal, no cal, no cal fer 15. Pots acabar abans, eh, si vols, però tenies una dèria.

Diga-li alguna cosa a ell, sí, però la meva va ràpida, la meva és una merda, avui, també. Vinga, va, de què vols parlar? Vinga, Santi, de què vols parlar? No, pero digas algo tú, ¿qué has fet? Es que no te he integrat a res, me he estat parlant amb el. Bueno, i ell ja és simpàtic, és molt simpàtica.

A veure, dones el vistiplau, eh, del Bernat.

És que han de tenir de tot, ja ho veig jo. Aquesta nació, com que se'ns van repartint per tot arreu. L'Oriol és el guapo, jo sóc el simpàtic. No, no ho he dit, això. Ho he dit, però que vull dir. Ell no és que. Va, ja. Va. Va de. Va de què, de guapo? Va de guapo.

Això té un titular, eh? Bernat Sorroco opina que Oriol Marc no és tan simpàtic com ell.

No l'emboliqueu, no l'emboliqueu, pobre, que no l'esteu atabalant. No, però això, vull dir, això. T'ha dit alguna cosa en el que parlem de les nostres coses? No, no, no. Mira, ara estava a la farga que m'estava menjant un bocadillo, bueno, un donut petitíssim, perquè no puc menjar jo tot això, aleshores faig que m'entre, vull dir, el dit petit pel foradet. Un donut, que és allò, és una llàgrima. I ja havies veu que hi havia un influencer d'estos que fan contenido, pues més contenido que no fotem nosaltres tres aquí. Volten un quart d'hora a parlar i no em di res.

I estan cagant amb l'entretingut. Escolta, hauríem de parlar dels mantells de ule que hi ha a la farga d'aquí al costat. Que no els entenc gaire.

No els entenc gaire. El concepte ule. Però tu ho has entès, lo qual vol dir que tens una edat. No, jo tinc una edat i tinc bon mantel, que això la gent no s'hi fixa. Però estàs d'acord, es diuen estovalles, eh? Estovalles i no mantels. Estovalles. Ah, no, et volia dir a tu, és que no me'n recordo, t'he dit lo d'això. No, jo t'he preguntat quin és el tema que vols que parlem avui. Sí, però abans t'havia dit una altra cosa que tenia a veure amb alguna cosa de. Sí, que havia fet un forat a parla. No, és que t'ho juro, ara tinc una cosa al cap, la vaig a dir, i si no la dic ràpid, Se me'n va. És l'edat. Sí, és l'edat. Però comença molt aviat, eh? I jo tinc que dir moltes coses. Mira que aquí fa 20 minuts que hi foto. A no ser ja. Però ara no m'ha vingut. Era una cosa que tenia que dir-te tu. Et vaig dir una cosa del teu bolso, eh? Per aquests dies que pot ploure és una mala idea. Bueno, si m'haguessis vist un dia que venia de Catalunya Ràdio, se'm va fotre a ploure una persona, tu imagina't, eh? O sigui, imagina't una persona boja que vaig pensar, jo ara aquí no puc caminar perquè se me fotrà el bolso en l'aire que es Dante. Bueno, si m'haguessis vist amb mi. Una vegada vaig entrar a un lloc i vaig demanar una bossa de bessura industrial. Per amagar el bolso. Sembrava Papa Noel. Amb el bolso a l'esquera per totes les coses. I l'altra, vaig pensar, em vaig posar sota una vestida. Tota l'abandonar a la bossa. Molt bé, vestida, sí. Una vestida. Bueno, l'abandonar perquè em van dir, ah, vostè és el del Matí de Catalunya. Ai, perdona, el de Catalunya Migdia. Dic, sí, sí, senyora. La del Matí és ella. Ara m'ha tornat a vindre el que t'anava a dir. I se n'han tornat a anar. No tens un col·laborador que sigui neuròleg? No puc seguir-te el ritme, no sé ja de què se'n parla ni res. I l'altra vegada vaig pensar, no sortiré mai d'aquí. I aleshores jo mateix em vaig treure la camisa i la samarreta, em vaig fotre el bolso a dintre com una partera i aleshores va corrent per Barcelona sota l'aigua amb una panxa. Tot perquè no se'm mullés el bolso. Cuidado, eh? Jo sóc així. Ara que parlaves de robes, una vegada em vaig desmaiar en una discoteca, em van treure, no diré quina i a quina hora, i quan em vaig despertar vaig dir, la jaqueta, que era de vellut. Una jaqueta de vellut i tu a terra d'una discoteca. Quan em vaig despertar el cap meu només va pensar. Només va preocupar per la jaqueta. Home, vaig pensar, això em tindria a fotre 80 euros.

Un arastre. La Dèria, va, anem a terra d'una mica, a terra.

No t'ho he dit, no, lo que havia pensat. La Dèria. Sí, la Dèria ho sé, que això t'hi cango he de dir, però lo que t'havia de dir no t'ho he dit. Ja s'ha desfet el moño. M'ha vingut tres vegades. Home, perquè és que. És que, clar, només cal dir-l'hi. Quan l'has espillat, quan l'has espillat fan com que, saps, mentre es parlen i tal, però pensen, bueno, cuidado.

Eh, no diràs que no m'he fixat?

Home, i s'ha deixat el cabell molt llarg. Amunt l'ha faltat pels bíceps i a l'altre pel pentinat.

I ell va faltant a la gent. Ara sí que no sembla de Barcelona, sembla més de Parla amb aquest cabell tallat. Perquè també et diré una cosa i això ho podem parlar un dia. I ara vaig a. Què m'ha posat? Benny Hill? Què és això? Això que era enredo, em sembla que es deia una. Ah, enredo. Però és del segle passat. És que Jordi Galvany té una edat, el nostre tècnic. Aquell és el Botas? No, no. El Botas és el de darrere de tots. Ah, doncs ja ha canviat la cara. Què s'ha fet? Ah, no? Corporación dermoestética. Això també t'ho diré. Jo crec que les dones. Posa'm un rever o algo. A partir dels 30, ja no calen amb Melena, a no ser que siguis presentadora de la sexta. Pam. Però si no en té 30. Ah, no? No. Quan en té? No ho sé. Doncs comença a tirar-te els punts. Saps què vull dir? Aquella cosa de, ai, m'ha caigut un boli, cau la Melena, no trobem el boli, vull dir, no. Això ha estat molt dur. Però és així. Vull dir, és així, t'ho he fixat. Sortiu enfonsats. Una mitja Melena bé, però. No recuperareu, d'aquesta no recuperareu. Melena Lídia Bosch, que feia la sèrie es que li caia la pistola i no hi havia manera de trobar-la quan s'acotxava a buscar-la perquè no tenia pèl. Però això és un consell que jo et dono igual que A les samarretes. A les samarretes. Per tant, que de fet, amb el cabellet curt, eh? Bueno, però això també. Pues molt greu.

En un moment quan. M'has dit, senyora, que d'anar en moltes diòceses de gratis. Però no té 30 anys, però tu. Sí que en tinc, en tinc 31. Ah, doncs ja és hora, ja és hora.

Venteix-me amb la meva melena i els meus patalons curts. Sí, allargar-ho, això. Ha estat dur i ja m'ha vingut que era el moment. Me'l vaig a recollir, m'estic.

Bueno, escolta, va, l'Aderia. La meva Aderia. L'Aderia, va, centrem-nos. 20 minuts, 10 minuts. Va, no cal que fes llarguis tant. Ah, no? No, pots fer-ho abans. Ves que m'estic al carrer, allà, apoiat a un fum en el de Catalunya Radio. Bueno, aquí hi ha sillonets i hi ha llocs on podràs estar. Però és que jo ara aquí no conec a ningú. Bueno, ja en farem.

En botes, ja t'acompanyarà de les botes que has dit. Perdona, en botes li ha passat algo. O està més moreno, o ha anat en algun. Això ho té com que sembla el Javi Ambrosi. S'ha punxat d'ácido alurónico. No en tinc ni idea, no ho sé. Ah, segur. No t'has punxat d'ácido? Pues us sembla, eh? Pues aprofita, aprofita, perquè tot. Aquest, aquest, no cal que es reabsorbeixi, ja es pot quedar. Diu que no sap ni de què estàs parlant. Ara s'ha fet un moño, és que ella vol donar diverses imatges. Ella vol ser la del Mati a Marcalegis. Prou! És que te'n calles, és que te'n calles, no hi ha manera de treure de l'enfangamenta. I ara propera fotete l'italià, ja fotete la. Mira, ara es fa dos metges com a Rosalía, a Motomami, Déu meu. Bueno, el meu tema era. Així me recordo el meu tema era, perquè havia trobat que ara la gent que es casa és que ara després de tot el que hem fet, això quedarà molt bajón si no ho facis tu no, bueno, fem-lo, perquè és que si no la setmana que ve l'hauré de tornar a fer i vull dir, es farà bé és que ja tancarà l'empresa, no? esperem que no no aquesta, no aquesta que vaig trobar per internet una empresa que ara es dedica a fer a les vodes de gent que es casa un podcast de la teva boda. I es veu que està molt de moda. Vas a un casament i ja ho fan aquí, mentre estàs menjant. Fan un set amb dos micròfons o algo així i un sofàs i hi ha un senyor. T'ho dic també perquè, escolta, això en qualsevol moment canvia el govern. I te n'has d'anar amb aquest micro a una boda.

No, no, ja veig que la meva sortida professional pot ser anar als casaments i fer. En lloc de fer fotografies, fer podcast dels casaments, eh?

No pensis que porto coses a babalar, eh? O sigui, porto coses que són aprofitables. Estàs pensant en el nostre futur. Per exemple, el meu, per exemple.

Perquè tu creus que ell seria depurat, eh?, per un altre govern?

No, no, no ho sé. Bueno, això no s'esvai. Vull dirte, perquè després venen uns que tenen un amic que també de petit et feia ràdio allà al poble. I venga, que ja mos ho sabem tot això. Que no es respecta res. Res. Bueno, total. Bueno, mira, tira el tall, a ver si ho explica bé el del tall, i ja ho entenen,

perquè jo ja no puc més. Esta es la tendencia que está arrasando en las bodas de todo el mundo. Estados Unidos, México, Chile, Guatemala, Portugal, y yo acabo de montar en España porque la idea es brutal. Estamos hablando de los podcast de boda. Durante la barra libre los invitados van pasando por nuestro set y les lanzamos preguntas sobre los novios, hacemos juegos divertidos con aquellos que están más animados y entramos en el terreno un poquito más emocional con vuestros familiares. Y no es solo un recuerdo grabado, es una experiencia dentro de tu boda donde los invitados se lo pasan de lujo. Ya estamos cerrando fechas para 2027, así que ponte en contacto con nosotros aquí mismo y vemos si tu fecha está disponible. ¿Alguna de casa?

Sentint això, m'he adonat que fa molt que no vaig a un casament. Només em falta que vingui algú amb un micròfon a atar l'alarma. I hacemos juegos divertidos.

Jo vaig casar a 46 parelles. Tu? Sí, era regidor. Closa, la meva germana.

Veus? Va ser regidor de l'Ajuntament i per tant casava la gent.

Igual que té una anècdota que el tiraries per un balcó, ell després n'hi té altres que et toquen la patata. Ell sap, saps? Navega. Vull dir, estribor, vavor, ara te faig una de tal, una de càlida, una de bum, i tal. Però no s'agrada dir. No, no, no. L'interessant de tot això és que ella ha explicat que el podcast comença quan comença la barra libre. Ah, sí, eh? La gent ja va una mica contenteta.

I això que facin activitats que ells et diuen que són divertides, ja penso.

Tu de boda, diguéssim, et vas a quedar a la cascada Llagostins, no? I a partir d'aquí. ¿Què és cascada de lleus? Ah, bueno, jo, ara vas a un. Bueno, ara ja no ho sé, però jo ja no vaig, també t'ho dic. Tu estàs casat? Jo estic casat, però clar, jo em vaig casar. La veritat és que el meu és molt cutre. Jo em vaig haver de casar. T'agradarà. A veure. Professor de la Toliba, seu? Seu. Seu de què et vol dir?

Centre d'Estudis Universitaris. Suposo. Saps que no.

Hosti, treballes allà, no saps de què vol dir? Ara has quedat malmetida pel rector, eh? Pues ves, ara pregunteu al rector. Ara quan arribis. Jo em vaig casar, em vaig haver de casar per poder entrar al Club de Polo de Barcelona sense pagar 20 euros a la piscina cada vegada que anava. O sigui, que volies entrar al Club de Polo, necessitaves tenir alguna mena de paper que digués que eres. Jo anava amb el Marc Icrasi, em casava i era consorte. I aleshores ja podia, diguéssim, entrar i no haver de pagar 20 euros cada vegada que volia. Per tant,

et vas casar per estalviar-te 20 euros cada vegada que volies entrar al Polo. Bueno, algun més.

Algún dia una dèria podria ser el polo des de dins. Com és aquest món? Doncs un dia vint, eh? No, la veritat no se m'ha perdut res, però que ens expliquis tu com és per dins, a mi m'interessaria molt. Home. Què comenta la gent, tal. És interessant, eh? Molt interessant, sociològicament.

Les dones de més de 30 anys duen melena o no? Bueno, i allà n'hi ha de més de 70, eh? Amb una copeta, amb una copa a balón. Allà melena en porten moltes perquè n'hi ha fins i tot dintre perruqueria. És a dir, claro, jo ja t'ho he dit, tu pots ser, tu pots portar una melena als 35 anys, llarga, si tu ets model. Bueno, també si ets perruquera, però vull dir, si ets una senyora que té una feina normal o un treball normal, clar, portar una melena arreglada tan llarga és difícil. Que m'he de tallar les puntes, m'ha quedat claríssim, vamos, ja està, m'ha quedat claríssim. T'acaba de dir normal. No. El polo és una mica un insult. Home, m'esteu preguntant del polo. Pues tu al polo vas allà i els problemes que tenen els del polo, ja t'explico quins són, si tenen la pista o no tenen la pista. Vull dir, tampoc et pensis que és una cosa. La pista de pàdel, vull dir, no et pensis la pista del secreto. Però ja vindreu un dia. Jo això i això. Quan vaig anar a casa, allà vaig al registre, em van signar un paper i li vaig dir a la senyora, i mira, jo me tengo que ir que esta tarde tengo que ir a presentar unos vídeos de Ocupas a cuatro y no llego. I vaig agafar, me vaig agafar un ave. Tot molt romàntic, eh, veig. Tot. Tot romànticíssim. Perfecte. Bueno, llavors el meu tema ha quedat enrere, el puc tornar a fer, no?

No hi ha hagut debat. No, és que, perdona una cosa, és que no deixes que hi hagi debat. Vos debatiu? És que has entrat a ICIS? No, jo deia lo de la cascada.

Fa 20 minuts que no has callat. A veure, ja, vull dir, no heu anat mai a aquestes bodes que de repente fan aperitivos i la gent es llança a una espècie de cascada llagostins, que estaven tots congelats, ja t'ho dic, i que fan així com una caiguda. Com si fos Che Guaca, tot com pelut, però llagostins. I la gent va i li. No ho he tocat, això, no. Però què us donen, les vodes, a vosaltres?

No, és que jo fa molts anys que no hi vaig a cap casament.

Tu tampoc? Jo tampoc, la gent no me'n torna a casa. I tu altra, quan va ser? No, va ser fa tres mesos o quatre. Però va ser una cosa molt I hi havia una cascada de llagostines. No hi havia una cascada de llagostines. Estem a punt de dir que no va valdre. No va valdre. Però és que era com una festeta així informal. Però tipus mini hamburgueses i això. No, hi havia un catering, però no era. Era alternatiu. Sí, és el que també es fa ara, una cosa moderna, desenfadada.

Desenfadada, moderna. Sí. I tu? Jo em vaig casar al segle XX.

Tu per lo menos va d'haver-hi alguna torradeta de caviar.

Jo em vaig casar por todo lo grande. Com té que ser. Defines todo lo grande. Que Catalunya ho sàpiga. Ens queden dos minuts. No, no, no, quina informació. Escolta, que jo he explicat coses, eh? Sí, sí, jo tenia 200 convidats, jo portava un xequer que ara no me'l podria posar, perquè, clar, no tinc la mateixa talla, és un drama.

Però encara el tinc, eh, el xequer? Però tu qualsevol prenda d'aquestes, darrere, sempre hi ha dos centímetres, es pot obrir.

Bueno, no, lo que estic fent és intentar perdre quilos per tornar-me-la a fotre, perquè clar, algun dia algú em convidarà al casament d'un fill seu, amic meu.

I tu has de posar el jaquet. Que és el que se me costa.

Mira, jo ara m'estic prenent un batido, que és una cosa revolucionària. Com un biomanant d'aquells. Sí, és una cosa, un sobre, que me'l faig portar de.

És que vas obrint temes. Sí, sí, sí. I no s'acaba mai. I són i 29, haurem d'anar acabant. Aquest dia m'han trucat. Perquè a més a més va dir.

Quins temes teniu, Mari Carmen, un altre cop? Bueno, hi ha habitatge, habitatge, habitatge, habitatge. Algo més? Deuta?

Bé, i el debat de política general, que els oients poden sentir-lo íntegrament al Trescat Info. Tu creus que la gent

s'interessa més a l'illa que a tot el que està explicant?

Demà ho sabrem, perquè hi haurà audiències, podrem mirar les audiències al digital. No, no, les audiències digitals les tenim cada dia, llavors sabré quanta gent ha estat al Trescat Info, que s'estan retransmetent al debat de política general, i quanta gent s'ha quedat a Catalunya mitjana. La primera mitjana o la segona mitjana? Mira demà si quan marxo jo fa baixada. Allà miraré demà.

O pujada. O pujada. Ah, has de saber. Però això també digue'ns-ho, eh? Això ens ho dius i. Estàs segur que ho vols saber? Sí, perquè jo si veig que fa baixada acabo abans. Vull dir, jo que faci baixada fins ahir, me'n torno, si em paguen el mateix no tinc cap problema. Si és que, clar, jo estic aquí aguantant perquè no els veig. Perquè tens un cotxe. Sí, i els diré, poseu-me'l abans, perquè és que si no, és que vull dir, és que he de fotre uns rotllos.

Bueno, doncs escolta'm, ja està, dos quarts, ja està, ja està, ja està, ja ho deixo aquí, ja t'acomiado, no cal, no farem un compte enrere. Santi, mira, assenya els horaris. Mira, ja està, i jo crec que són antes. Apa, doncs ja ho hauríem fet, eh? Dos quarts de quatre. Doncs no he dit res de lo que havia dit. No, ja ho he dit. Santi Villas, gràcies i bona tarda.

Bueno, cantat, eh? Igualment. Dona-li records al guapet i a l'amo.

Els hi donaré la partida. I començaré a fer bíceps, també. Vés a nadar amb l'altre, vés a nadar. És que, bueno, és igual.

Fem una pausa perquè si no m'obren més melons. Ara tornem.