La jubilació està destinada a desaparèixer?

Passen quasi vuit minuts de la una, soc l'Elisenda Carod i ha arribat l'hora de buscar la solució.

Ja ha arribat el moment d'obrir de bat a bat les portes de la ràdio pública per investigar a fons tota mena de temes. Avui és aquest tema ultrainteressant per a tots i totes, tingueu l'edat que tingueu. Ja us aviso, en un món de respostes simples, nosaltres, ja ho sabeu, us portem la solució. I com sempre, a part de la solució, el meu 50%, Fran Domènech. Molt bon dia.

Bon dia, Elisenda Canot. Com estàs? Molt bé, meravellosament satisfet de la utilitat d'aquest programa, Explica'l, explica'l, digue'l, digue'l. Cada vegada que agafem el WhatsApp del programa, el 677 38 77 19, són més les persones que agraeixen els temes que fem. Recordem que ahir vam començar amb una senyora que va posar el consultori que vam fer sobre salut ocular i que gràcies a l'Anton Barraqueva decidiu parar-se de la vista.

Va dir, jo no vull més les ulleres, tu. Passem a l'acció, espero que la saludo. Núria Casas, bon dia, com estàs, estimada? Bon dia, Elisenda, molt bé. Si és dijous, la solució es diu Núria Casas. Això va més enllà del servei públic,

ja. És fàcil, eh? Això s'ha de pagar. És una fantasia. Passem a consultar. I després la gran quantitat, sabeu allò de l'efecte retroactiu, no? La gran quantitat de programes que la gent va recuperant. Per exemple, ahir ens va escriure una oient que es diu Alba, ens va escriure ahir al migdia, i es va explicar que gràcies al programa que havien fet a la primera temporada sobre mares narcisistes, ella va descobrir que era víctima d'una mare narcisista.

Ah, no, amb l'Elisabet. Elisenda, perdona, psicòloga Elisenda o amb l'Omar Rueda, ara no ho recordo que

ens ho digui l'oient és que fem tantes coses interessants que gràcies a aquell programa havia descobert que ella era víctima d'una mala narcisista i que gràcies a l'ajuda psicològica se n'havia sortit i sobretot la importància de posar límits recalcava i que parlaven precisament de com relacionar-nos amb persones tòxiques o persones narcisistes. Em van parlar amb l'Elisenda

Ripoller, psicòloga clínica especialitzada en teràpia familiar i de parella, i ho varen fer el dia 5 de novembre de l'any passat. Fixa't. Ostres. Ho tinc tot aquí apuntat. Ai, senyor, senyores. En fi, avui, Núria Casas, una cosa que ens interessa a tots i a totes. Sí. Tu eres jove, no arribes als 40. Bé, sí, però tinc 39, eh? 39 anys, 39 anys. Però la pregunta que ens formulem avui ens afecta a tots i a totes. Avui parlem d'una solució de present i de futur. Mm. La jubilació està destinada a desaparèixer? Fins quan ens podrem jubilar? A partir del 2027 canvia l'edat de jubilació als 67 anys. Per què ho fa, això? Quants anys podrem gaudir plenament d'una jubilació en el futur? Hi ha generacions que no ens jubilarem? Ja ho dic amb la nostra, eh, nena? Perquè em sembla que pillarem. La jubilació està potser destinada a desaparèixer. Arribarem a la jubilació amb prou diners per mantenir el nivell de vida? Per cert, és millor arribar a la jubilació amb una agenda plena o aprendre també a no fer res? Com s'omple el buit que deixa una feina que ha estructurat tota la nostra vida? Com cal preparar-se psicològicament per la jubilació? Doncs mireu, la solució a algunes d'aquestes preguntes la té la Carla Garcia. Molt bon dia, Carla. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, molt contenta d'estar aquí. Ai, mira, quina il·lusió, la Carla. Tu ara ens ha fet gràcia, Carla. La Carla García és advocada, és vocal del grup de l'Advocacia Jove de l'ICAP. De totes les generacions que tenim aquí a la taula, tots nosaltres ens podrem jubilar tal com coneixem la jubilació ara mateix?

Depèn, o sigui, perquè ara n'hi ha una implantació gradual de l'edat de jubilació, però clar, això és fins al 2027. Et pintes fatal, Carla. Jo, per mi, jo crec que no em podré jubilar. I és el que farem. Sí. Bueno, pues, clar, això depèn també de l'estat i de les lleis que es fa.

La Núria Casas ho té molt clar. A veure, Núria Casas, ho tens molt clar.

Jo em veig com un senyor de Kentucky protagonitzant un 30 Minuts rentant amb 85 anys un vàter del McDonald's i amb problemes de circulació. És una fantasia. No, no, no. Hi ha imatges d'aquestes que al 30 Minuts vaig veure només quan tenia 20 anys. I et van quedar clavades, eh? I 19 anys després encara penso, jo seré aquest senyor d'aquest any. Però ho dius perquè no tindrem un duro, no? No tindrem ni un duro i ens l'haurem de pagar. Però és que canviaràs de sexe, a més, seràs un senyor.

Seriosament, fa molta por. És on anem. Hem estat cotitzant, Carla, tu atura'ns, quan estiguem fent massa de cunyades, hem estat cotitzant tota la nostra vida, jo ara porto 20 i escaig anys cotitzats, per no dir-ne més, i potser arribarà un punt que no podré veure ni un duro.

Sí, però és que el sistema de pensions que està establert és un sistema que es basa en la gent que està activa, treballant, financiar les pensions de la gent que ja no està treballant. Clar, però el que no està dirà, jo ja m'ho he pagat. Sí, sí, això. Jo no t'ho finanço. Però cada vegada n'hi ha molt poca natalitat, l'edat de la gent ja és molt més gran, tot això. Bàsicament que aguantem molt més de grans i després no hi ha prou gent activa per sufragar això. Sí.

Clar, jo de veritat començaré a fer un raconet. Hauríem de pagar-nos la nostra pròpia jubilació, així segur que no hi hauria mals entesos. Va, podeu formular preguntes, com sempre, línies obertes, avui parlem de jubilació, ho fem amb la Carla García, també abordarem l'altra part, aquesta part psicològica, com hem d'afrontar la jubilació, com afronteu vosaltres la jubilació? Teniu algun pla? Us heu quedat en buit? Perquè també hi ha allò que la gent vol jubilar-se, vol jubilar-se, vol jubilar-se, i quan arriba la jubilació diuen, ara caic en un buit existencial, com carai abraço això, eh?

Ens podeu dir la vostra. Home, són moltes hores per omplir de la teva vida, no? Perquè estàs acostumada a omplir-les amb la feina. Moltíssimes. Però també estàs acostumada a omplir-les trucant a la solució. Hi ha molta gent que omple ara mateix aquesta hora de la seva vida trucant al 932017474, que és el telèfon del directe per parlar amb nosaltres. Estigueu jubilats o no, podeu trucar. També podeu escriure al WhatsApp del programa, al 677387719, Ja ens podeu explicar. Un, això que deia l'Elisenda Carotara, us heu jubilat? Com ho vau fer? És a dir, ho vau preparar amb antelació? Teníeu aquesta por al buit? O no? O al revés? Heu pogut viatjar? Heu pogut gaudir? Heu estat avis o àvies fins i tot?

I jo vull saber també si la gent té plans, comptant que no ens podrem jubilar, que la nostra generació, els que tenim ara 30 i els que haig 40, no ens podrem jubilar. El meu pla saps quin és? Quin, Elisenda? No, és que vull saber perquè jo no ho sé. El meu pla és una hipoteca inversa. Jo em vaig comprar el pis només per poder viure. Hipoteca inversa, fins que em mori, li deixaré al meu fill un pis hipotecat, però penso, mira, escolta'm. No, perdona, pobre, no, perquè la gent diu. Un pis hipotecat. Però, escolta'm, què pagaràs? 200.000 euros per un pis? Si te'n demanaran un milió? En cas, un regal?

O també fer un pla de pensions, també es pot fer, però clar, això és un pla de pensions privat que tothom potser no pot fer-ho.

Ai, senyor, trucs, trucs, trucs per sobrevivir a la jubilació que no tindrem. El 93207474, el 677387719. A veure, Carla, com i on podem calcular quina pensió ens quedarà quan ens jubilem en cas que sigueu de la generació que encara us podreu jubilar?

Per exemple, a la pàgina web de la Seguretat Social hi ha un programa que et fa una simulació en funció de la cotització que tu tens i tot, llavors és molt útil per poder saber-hi quina pensió me'n quedaria i tal, i veure una mica si jo vull cotitzar amb aquesta quantitat o amb una altra, i això va molt bé per saber-hi una mica les opcions que n'hi ha per poder jubilar-te.

Carla, jo no entenc res. De jubilació. Sempre m'expliquen, no, perquè si cotitzes un any més, no sé què I el tram final. Un règim d'autònoms, no sé quan O sigui, va en funció de l'edat o va en funció dels anys que tens cotitzats?

Va en funció de les dues coses, o sigui, són dos requisits que s'han de complir. A la vegada. Sí, és a dir, per exemple, ara el 2026 et pots jubilar als 65 anys, si tens 38 anys i 3 mesos o més cotitzats. Si tens menys d'aquests anys cotitzats, et podràs jubilar als 66 anys i 10 mesos. O sigui, va en funció de les dues coses.

D'acord, però jo, per exemple, posem, que vaig començar a treballar jove, m'ho estic inventant, si jo ara tinc 56 anys, encara que em porti 38, 39 o 40 de cotitzats, no s'hi val. No, has de tenir l'edat de jubilació. La Núria obria una porta i deia, l'últim tram de cotització, en funció de què se'ns dona la jubilació?

En funció dels últims quants anys? S'agafa en els últims 25 anys. O sigui, per calcular la base reguladora s'utilitzen les 300 últimes, que són 25 anys. Això ha canviat una mica perquè ara la Seguretat Social el que fa és agafar dos criteris de càlcul de la base reguladora i el que fa és agafar el càlcul de les 300 i després de les 304 i eliminar les dues bases que considera que són les pitjors. 304 et refereixes a nòmines? No, de 304, bases de cotització. Ah, bases de cotització. És que estem molt verds aquí. Clar, no, no, tranquil·la. I clar, agafa aquests dos. I agafa la base reguladora que més li favoreix al treballador. I amb això s'obté. Surt el número. Sí, bueno, surt el número de la base reguladora. Això s'ha d'aplicar un percentatge perquè surti la pensió de jubilació. Els autònoms, a veure, el drama dels autònoms, com i quan es jubilen els autònoms? Els autònoms, és que tothom diu, no?, els autònoms segueixen les mateixes regles que el règim general, que la resta de treballadors. L'únic que tenen diferents particularitats. Per exemple, les llacunes de cotització, que hi ha vegades que tenen llacunes, s'omplen aquestes llacunes seguint el criteri de la taula del RETA. Però són coses, particularitats que es diferencien però que no. Però la jubilació d'un autònom és del mateix import que d'un assalariat? No serà del mateix import perquè, clar. Encara que facturi Déu i la Mare. Clar, això no serà la mateixa, clar, perquè la codificació no és la mateixa. I si fos la mateixa seria la mateixa, entenc. Clar, o sigui, les regles són les mateixes, però clar, com ells han de pagar una quota, aquesta quota no és la mateixa que. La d'un treballador a règim general. I no ens la podem pujar a un autònom de dir jo vull pagar el màxim? No, perquè crec que ara mateix està posat amb els ingressos que tu tinguis. O sigui, tu pagues en funció del que tu fas. No pots agafar una quota que a ti et vingui bé. O sigui, ha de ser aquesta.

Mare de Déu, si teniu preguntes 932017474

677387719 Home, d'entrada hi ha molts oients que s'estan preguntant on poden trobar això que explicava ara la Carla, si hi ha algun enllaç de la seguretat social i avisa'm acut que ho podem posar al Club de la Solució.

Mira, us posarem l'enllaç directe, perquè no hagueu de començar a barra http.com barra 2224. Mira, nosaltres us el posarem al Club de la Solució, però heu de ser socis del Club de la Solució. I com entreu al Club de la Solució? Molt fàcil. 677 38 77 19. Vull formar part del club. Us enviem un link i bàsicament és entrar a un grup de WhatsApp on no es veuen els telèfons. Allà tindreu tota la informació en exclusiva que sempre diem la passem pel club i us ho posem encara més fàcil,

només a cop de clic. Sí, exacte, és així. Ja sabeu que aquest programa és una mica, a vegades, pal i pastanaga, que ens movem entre el realisme i l'esperança. El Joan és infermer, té 47 anys, cotitza des del 16, mai ha estat a l'atur, i ell creu que sí que cobrarem la jubilació, però haurem de fer mans i maneres per pagar-ho. Com es diu l'optimista? Es diu Joan de Calldetenes. Joan, Calldetenes, 47 anys. M'apunto aquestes dades per venir-te a buscar si això no passa, Joan. Per ens felicitar la Marga, per cert, que explica que després de 41 anys gaudint de la seva feina, professora d'ESO i batxillerat, i veient el futur que li espera a la meva professió, diu ella, a l'ensenyament, m'he prejubilat aquest mes de setembre, no sento cap buit. Ho tinc tot ple d'allò que no havia tingut mai temps de fer. Enhorabona, Marga, per haver-te jubilat

41 anys després d'una magnífica vocació. Ens ho podeu dir també quants anys heu portat en una mateixa empresa? Perquè recordo que ma mare es va jubilar i potser en portava 45. Això per mi és impensable ara. Una bogeria, eh? El meu pare 50, que li regalen el rellotge, tota aquesta història, i després es jubila. De seguida parlarem d'aquestes derivades psicològiques de la jubilació i com

ho hem d'enfrontar. El pare de la Mireia, per exemple, té 69 anys, el març en farà 69 i no es vol jubilar, s'aixeca cada dia a les 5 del matí per anar a treballar i necessita fer diverses coses. Abans la teva identitat està dipositada allà, eh? Llavors, l'Anna té una pregunta que és, tinc 33 anys, 33 anys té l'Anna, i ha cotitzat gairebé 9 anys. A quina edat creieu que em podria jubilar si segueixo igual amb la mateixa feina a la mateixa empresa sempre?

Carla, ¿qué li diem a l'Anna? O sigui, de jubilació ordinària es podria jubilar si cotitza els 38 anys i 6 mesos de cotització. O sigui, si acredita aquests anys de cotització, es podria jubilar als 65 anys. És a dir, 29 anys li queden. No queda res. Ah, no, no queda res. Sempre que no canviï la regulació, clar.

El canvi és ampliar-la tot. Sí, això és ara. És que sabem que el tema de la jubilació està molt fotuda, però hi ha una cosa que no es pot treure, que el Pedro Sánchez ha d'estar pujant-la cada any. Que això és una cosa que veurem si canvia, si un altre govern també canvia, perquè. Que dia passany empeny i quan arribi la cosa. Quan estigui la bossa buida crec que no hi serà ni aquest ni la segon legislatura ni l'altre. Però em flipa que això ho estigui incomplint, que em sembla perfecte, però que tal com està el panorama és una de les coses que dius, ostres, doncs s'aguanta. Una inseguretat jurídica, esclar, perquè no saps si et

podràs jubilar o no et podràs jubilar. Mira, preguntes en aquest sentit. Maria, de Barcelona, bon dia. A veure, tu ets autònoma. Autònoma, quants anys tens ara mateix? 63 anys, d'acord. D'acord, i la teva pregunta és.

Un clàssic. Sí, sí, sí, estupendo. Ya estoy viendo que. Que la cosa pinta magra, no?

A veure, 63 anys, la Maria, 37 de cotitzats, tot i que 45 treballant. A quant es podrà jubilar la Maria?

Pues clar, es jubilarà als 67 anys. 67? Sí. Com ho has calculat, això? Això s'ha calculat perquè ella té ara 63 anys.

No et sents, no? A veure, Fran, ajuda-la un momentet. Entreu, sisplau, a ajudar-la. Tu vés a explicar-la, Carla.

Digues. Ara mateix ella té 63 anys, té 37. O sigui, per jubilar-se a 65 haurà de cotitzar dos anys més. És a dir, no, tres. Tres anys més? Tres, perquè té 35, no? Sí, 37. 37, d'acord, un any. Això sembla difícil. Són un munt i. No m'escolto ara.

És igual, treu-te els auriculars. A veure, expliquem-ho.

Si ara té 37 anys, s'haurà de cotitzar un any més i s'haurà d'esperar als 65 per poder jubilar-se.

Per tant, 65, Maria, això et serveix, no?

Con las ganas que tengo de jubilarme.

Un parell d'anyets, un parell d'anyets, no? Madre mía. No és tant, no és tant, Maria.

Es que no me queda otro remedio. Yo pensaba que iba a encontrar la solución hoy, pero tampoco. Bueno, la solución l'has trobada, passa que no t'agrada.

És l'edat estàndard, eh? Anem a pels 67, 65, encara. Encara està molt bé. Tant de bo em diguessin

que jo arribaré a 65, eh? Uf, ja m'ho apunto, ja m'ho apunto. Maria, gràcies per trucar-nos. Una abraçada bonica. Fins ara. Adéu, adéu. Cristina, de Sant Just, 64 anys. Bon dia, estimada. Bon dia. Amb tu obrim l'altra porta, eh? Que estàvem parlant de com ho afrontem això psicològicament. Tu t'acabes de jubilar i com ho portes?

Ho porto molt bé. També vull dir que m'he preparat, que ho havia pensat molts mesos abans. Havia pensat si el desembre del 25 vaig fer els meus números, els meus càlculs, i el juny, el 64, vaig dir aquesta és la meva oportunitat. I veient aquestes informacions que cada vegada la jubilació és amb més edat, doncs estic encantada.

Quina sort viureu així, perquè hi ha molta gent que es queda en el buit absolut de dir, és que ara no sé què fer.

No, hi ha molta gent, que no sé si li passa a la nostra oient, que és allò de, vull fer activitats, però que no denotin ancianisme, no sé com dir-ho. Gent que diu, mira, vull anar, per exemple, de balneari, però no vull anar a un balneari de l'imcerso perquè no vull notar que estic en un ambient de tercera edat. Que dius, bé, és l'edat que et correspon. Però és veritat que lluites una mica amb vull fer aquestes coses, però em nego a acceptar aquests col·lectius on tu formes part amb tota la dignitat. Això t'ha passat a tu, Cristina? T'ha passat?

Bueno, mira, per exemple, ara puc anar més al gimnàs, i vaig al gimnàs amb horaris i a classes de grup sènior, però és que jo soc sènior. Veus? És que ella ho accepta, la Cristina ho accepta. No puc fer el que feia amb 30 ni amb 40 anys, puc fer el que puc fer ara, i estic encantada.

I amb 40 no puc fer el que feies tu amb 40? Imagina't com estàs.

Sí, però és veritat que el jubilat sempre el lliguem a la típica persona que fa aquagym amb una bola inflable, i es pot fer això, però també es poden fer moltes altres coses. Cada cop estem més actius i la nostra vida es perllonga molt més d'una manera activa.

Cristina, gràcies per trucar-nos, per obrir aquesta porta, i de seguida anem a com ho hem d'afrontar psicològicament. Una abraçada bonica, fins ara! Gràcies. Adéu, adéu. Abans de saltar i de parlar amb la Rosa Solà, que la tenim allà pendent, psicòloga, amplia trajectòria treballant al costat de persones jubilades, deixeu-me rebre la trucada de l'Ivan, que està conduint, i crec que és molt interessant. Ivan, de Blanes, molt bon dia. Bon dia. A veure, estimat, tu quants anys tens ara? Jo en tinc 43. 43 anyets. Ivan, a veure, 43 anys. Quina és la teva pregunta?

Estic a punt de ser el 44. Bueno. La meva consulta, jo em dedico al transport, ja fa 20 anys que m'hi dedico, i jo sé que estan estudiant la manera que, entre d'altres, el sector del transport, en jubilem abans. Que dependrà del que hagis cotitzat i tal, tal, tal. No sé com està això i com quedarà, si tu saps alguna cosa.

Jo personalment no en tinc ni idea, Ivan, però com que tinc les persones que ho saben, li preguntarem a la Carla Gràcia, advocada i vocal del grup de l'Educació Jove de l'ICAP. Ivan, com que vas conduint, et penjo i ens escoltes a través de l'antena, d'acord? Perfecte, moltes gràcies. Que vagi molt bé. Una abraçada i gràcies per escoltar-nos i ser part de la solució. Adéu, adéu. Què li diem a l'Ivan? 43 anys, transportista. Fa 20 que s'hi dedica. Hi ha una llei en tràmit perquè els transportistes es puguin jubilar abans. Com està el tema?

Encara no se sap res d'aquesta llei. És una cosa que s'ha parlat encara a Unió Europea i de moment encara no se sap res. És important. Mira, el meu pare és transportista també i també m'ho preguntava l'altre dia i encara estan discutint-la. Segons la teva experiència, quants anys pot trigar? Això pot trigar una miqueta. Una miqueta, què estem dient? 5 anys, 10 anys? 5 anys, potser. 5 anyets, eh? Sí, jo crec que sí. Bueno, l'Ivan encara és jove. Encara no han parlat res. No ha sortit tan poc que el Parlament i el Congrés estiguin parlant d'això, o sigui que tampoc podem dir que.

I fins a quin punt Europa et pot manar a un país de la Unió Europea? Perquè, escolta, la jubilació d'aquí amb la de França no té res a veure. La d'aquí amb Dinamarca està en pitjor Dinamarca que Espanya.

No, però poden fer diferents legislacions i coses

generals que poden aplicar i es poden transposar aquí. Va, moment d'obrir aquesta porta psicològica. Rosa Solà, molt bon dia. Hola, bon dia. La Rosa Solada, us ho deia, psicòloga, té una àmplia trajectòria treballant al costat de persones jubilades com a responsable de diversos centres de dia, com en geriàtrics. Quan comencem les persones a pensar en la jubilació en general, m'imagino que ja estem predisposant-nos a fer un canvi de xifre. Segons el teu criteri, què cal planificar en aquesta nova etapa de la nostra vida?

Bé, jo diferenciaria entre planificar i pensar. Nosaltres, habitualment, el que planifiquem és. Estava escoltant aquests darrers minuts i, clar, les persones que es van a jubilar, habitualment, el que sí que planifiquen és el tema econòmic, tot el que són dades, no? Tot el tema econòmic, quan em podré jubilar, com em quedarà, si me puc jubilar abans, si puc agafar una prejubilació. Clar, i el que habitualment no es pensa tant és què faré una vegada me jubili és que estic molt d'acord amb tu,

Rosda perquè jo ho he vist això a casa, a mi em feia patir per exemple, explico el cas d'algú molt proper que no diré que és el meu pare, però una persona molt activa a la feina, que el pare de la seva identitat requeia molt la feina i jo pensava, aquest senyor li petala la patata. Ell sí que va planificar, faré cursos d'això, m'apuntaré a una universitat, va planificar la seva vida, no? Potser hauríem de posar més cireres en aquesta cistella que no pas només en el tema econòmic o pecuniari, no?

Sí, potser començar-ho a pensar, perquè hi ha persones que són més planificadores i ho preveuen molt abans i comencen a pensar, vale, doncs m'apuntaré a una universitat, faré un curs de lo que sigui. Però, a vegades, si no és així, tampoc no cal agobiar-se. Jo, quan m'ajubili, m'aprenc com un any, entre cometes, sabàtic. Com qui acaba. Abans que es feia, que acabava la universitat i s'agafava un any sabàtic per viatjar i mirar una miqueta abans per on podia tirar. Doncs, bueno, una miqueta el mateix. I li val, eh? Doncs totes aquestes expectatives que jo he posat, perquè hi ha molta gent, que diu, quan em jubili viatjaré, quan em jubili aniré cada dia a la platja, quan em jubili faré no sé què. Bé, anar-les tantejant. També és interessant

no posar-se pressió, de dir, la gent planteja amb la jubilació com la panacea, i faré, i faré, i faré, i de vegades potser després de treballar 50 anys et ve de gust el que dius tu, un any sabàtic d'aturar i dir, doncs ara em deixaré portar i em deixaré pensar una mica per la mandra. Recomanable o no, Rosa, segons la teva experiència?

Absolutament recomanable, perquè. Clar, si ens posem aquesta pressió, tot això que es diu ara de l'envelliment actiu, evidentment és fantàstic, vull dir, mantenir-se actiu, però tampoc no s'ha de convertir en una pressió, de dir, ostres, és que si jo ara no em poso a fer 3.000 cursos. Què diran d'això? Està com mal vist si un no es manté actiu. Hi ha persones que volen seguir perfectament actives i hi ha persones que potser volen reduir una miqueta el ritme.

Rosa, segons la teva experiència, la perspectiva de la jubilació ens genera més benestar o més malestar per aquesta segona pota que dèiem ara de caure en el buit existencial? Ho dic perquè també ara s'estan jubilant generacions que la seva identitat passava molt per la feina.

Sí, absolutament. Per exemple, amb les dones, s'estan jubilant generacions que ja han fet tota una trajectòria sencera de vida laboral, cosa que potser fa uns anys no passava. Aleshores, sí, amb això sí que és molt interessant, com pensar-ho prèviament, quin sentit t'adona a tu la feina. A part, evidentment, del tema econòmic, etcètera. Què és el que t'aporta? I aleshores, d'alguna manera, no fer tampoc un trencament de cop en sec, sinó que tu pots mantenir, encara que no sigui a nivell professional, a nivell laboral, tu pots mantenir un vincle amb això que t'aporta la feina.

Deixem sumar la conversa a algú que ja s'ha connectat de motu propi, un company de la casa. Com es viu la jubilació quan has estat més de 40 anys en un lloc de feina? Casos com el que parlàvem ara. Ma mare que em corregeix, eh? 50, eh? De cotitzats a la mateixa empresa. Què és el millor d'aquesta nova etapa vital i què és el que costa més? Un aplaudiment fortíssim per en Xavi Bonasta. Bon dia, Xavi. Hola, què tal? Bon dia, Castell. Estem estupendos i encara més després de sentir-te, Xavi. Vas començar l'abril la teva nova etapa com a jubilat, després de 42 anys fent de periodista del Departament d'Esports de TV3. O sigui, tu treballes a la tele durant 23 anys. Ganes de jubilar-te o et va costar? Digues la veritat.

A veure, a la tele 23 anys, no, a la tele 42 anys. Des dels 23. Ah, des dels 23, perdona, que no sé llegir. Ah, bueno, des dels 23 anys d'edat, això sí. Això sí, des dels 23 anys, des dels 65. Això sí. I em deies que sí, tenia ganes de jubilar-me. Sí. Sí. Ah, sí, eh? La resposta és sí.

I no paties, Xavi, perquè clar, ara ho dèiem, amb la nostra psicòloga, amb la Rosa Solà, dèiem, clar, gran part de la identitat de la teva generació en concret, que és la de la meva mare, que us heu definit molt a partir de la feina, i més un periodista, televisió, ràdio, etcètera, no tenies por com de perdre aquesta identitat? No, en absolut, en absolut. Vale, Xavi, et penjo, eh? Vinga, adiós.

No, no, a veure, jo veig, pel que he estat escoltant de la gent que trucava i tal i qual, que hi ha una certa preocupació. Què faré ara que estaré jubilat? Com deia la cançó aquella que utilitzaràs el tiempo libre que deia aquella cançó jo per mi, és claríssim primer de tot, no treballar que això ho trobo estelar ja directament, no? segon, a veure, jo quan tenir més temps per fer més coses, tenir la gent de lliure no tenir obligacions d'aquelles que són obligacions de veritat. Si no, només les obligacions que tu et puguis autoimposar, no? Que si ara m'apunto aquí, que si faig allò, que si faig allò altre. Bé, jo, com que fa set mesos tot just ara que em vaig jubilar, a l'abril no, al març en concret, doncs el dia 5 de març, doncs, per exemple, una cosa que jo no havia fet mai, fer el dinar a casa. Doncs ara, com que la meva dona treballa a casa i treballa online, i va molt liada i tal, doncs sovint el dinar el faig jo. Bé, perfecte. Una cosa que no havia fet, i ara el faig, i fantàstic. Jo soc corredor, com igual saps. Està corrent ara, estàs corrent. Està corrent, serà molt pesat perquè a les xarxes sempre publico que corro. En fi, a part de ser molt pesat, doncs aleshores, bé, abans havia de córrer adequant-m'ho als horaris de feina. Ara no, ara puc córrer al matí, a la tarda, escolta'm, bé, tranquil·litat. Però jo tinc la sensació,

ara em corregirà la Rosa Solà, que com que estàs, fa set mesos que t'has jubilat ara, Xavi, que encara està en el període aquest de lluna de mel, no, Rosa? Sí, estic atarrant, estic atarrant, sí. En els teus pacients, allò de dir, ara disfruto molt, però potser d'aquí mig any més en Xavi diu, val, ja està, ja he descansat prou, no?

Sí. És possible. I una miqueta, i ara què? És aquest any de marge que jo deia que un se l'ha de deixar per veure una miqueta com funciona amb els nous horaris, amb quines coses se sent còmode, i aleshores sí. Planificar més a llarg termini.

Perquè ara mateix, Xavi, tu estàs en aquesta etapa de Lluna de Mel, has planificat alguna cosa concreta per l'any vinent, per exemple?

No, no, no, de moment no. És a dir, penso que si resulta que aquest any sabàtic o aquest temps que em dieu resulta que me'n canso, arriba un dia que me'n cansaré, és possible, doncs ja planificaré coses, però planificar ara. Perquè quan estigui avorrit de l'any sabàtic aleshores a veure què faré i arribarà, cap pressa, cap pressió i ara són 42 anys de molta pressió per la feina doncs ara toca no tenir pressió

t'agrada més o menys del que et pensaves la vida de jubilat?

Que si més o menys és el que em pensava, sí. I què t'agrada, més o menys? A mi m'agrada més. Més del que et pensaves, eh? Ara mateix sí. A veure, no és que la feina no m'agradés. El que passa és que la feina, després de 42 anys, vulguis que no, la feina que, a veure, d'un periodista esportiu, en aquest cas, doncs, a veure, no deixa de ser una mica repetitiva. O una mica, o molt. És a dir, cada any tenim la Lliga, cada any hi ha la Lliga de Campions, cada any hi ha no sé què, cada quatre anys hi ha Jocs Olímpics, cada dos anys, cada estiu hi ha els fitxatges, el no sé què, el virus FIFA, el no sé quan. Al final sempre és el mateix. Sí? Saps què vull dir? Ara el Madrid es baralla, ara diu això, ara el no sé quantos, ara l'estrelleta. Que tens una mica la sensació que la cançoneta ja et ressona, no? Efectivament. I aleshores dic, mira, saps què? Jo, escolta'm, Vinicius i companyia i el que sigui, mira, aquí us quedeu. I t'ha passat allò de dir,

és que ara, per exemple, tota la vida dedicada al món del periodisme esportiu, és que ara vull descobrir, m'invento, m'interessa molt de sobte els temes de psicologia o m'interessa els temes de neurociència o ara busco el meu propòsit en una activitat, jo què sé, d'una fundació. Has descobert alguna part de tu en aquests set mesos que fins ara no sabies que estava present? De moment encara no.

Si ha d'aparèixer o resulta que ho descobreixo o algú m'obre els ulls, doncs jo encantat de la vida. Però de moment encara no. De moment encara estic, efectivament amb la fase aquesta d'aterrar, i de gaudir directament del no treballar.

Però tu et consideres encara periodista, no? Vull dir, per això ho dic perquè tu et jubiles, però hi ha una part de tu que si te l'has sentit molt teva, o, per exemple, si has estat a un lloc, com t'ha passat a tu, al mateix lloc més de 40 anys, jo crec que és molt difícil deslligar-se de la teva essència. O sigui, tu la inquietud periodística segur que la continues tenint.

Sí, totalment, però abans estava tot el dia connectat amb el cotxe a la ràdio, a casa veient tots els informatius, evidentment, quan estava treballant, doncs fent-los. Vull dir, estava sempre connectat a l'actualitat i tot. Ara m'ho prenc molt més relaxadament, saps? Vull dir, si no veig el Telenotícies un dia o dos o tres, escolta, no se'm cau el cel. Aleshores, dic, ja me n'assabentaré de les coses que passen, evidentment, però sense la pressa i sense la pressió d'haver d'estar sempre al 100% informativament parlant, no?

Ara en Xavi ens ha dit, i aquesta pregunta va per la Rosa, ens ha dit, la meva dona encara treballa, teletreballa, no?, en remot. Sí. Tu tens ganes que jubili la teva dona, Xavi? Sí.

Val. També. I ella també. Ara hi vaig. Jo en tinc 65, ella té 63, i aleshores, bueno, per la barallada de la pensió, aviam el que queda, igual ha de treballar fins als 67, i encara ens queda un temps, i aleshores, home, sí, les ganes de poder, doncs, no tenir la pressió. I poder fer coses plegats, perquè clar, vulguis que no, ara ella treballa, i aleshores jo, en el sentit de poder fer coses, encara estem limitats. Fora d'hora, sí, entenc. Exacte. Bé, és veritat que abans hi havia coses que no podíem fer perquè, no, el cap de setmana, dic, no, jo treballo el cap de setmana. Perquè clar, el tenir horaris com jo tenia, horaris que cada setmana anaven canviant, i treballava el cap de setmana, quan tocava i tal i igual, doncs això limitava molt. Ara no estem tan limitats, almenys si. Pel que a mi respecte, jo tinc tots els dies lliures en aquest sentit.

Però jo preguntava més de cara, Rosa, i aquesta sí que va per tu, que clar, després, quan es jubilen els dos membres de la parella, també s'ha de redefinir la relació de parella, perquè de passar a persones que hem treballat o que han treballat 40, 50 hores setmanals, ha de sobte trobar-se amb la parella, els fills fora de casa, i retrobar-se amb la parella, estar 24-7 junts, això també entenc que hi ha un període d'adaptació, això.

Sí, absolutament, i s'ha de renegociar tot, horaris, espais, perquè clar, cadascú a casa també s'ha fet una miqueta el seu espai propi. Les estones que està sol, les tasques que fa cadascú, i clar, quan passa que un dels membres o els dos passen a estar jubilats i fer més hores a casa. Bé, s'ha de renegociar moltes coses. Com proposes renegociar?

És a dir, Rosa, baixem-ho, no? I ara la Núria i jo som parella i ara de sobte 24 hores juntes. Com ho fem? De dir, Núria, jo fins ara dinava sola, vull seguir dinant sola? Com hem de fer això?

Clar, i també que es poden disparar els divorcis. A l'estiu es disparen els divorcis perquè ens hem d'aguantar més. Doncs amb la jubilació també.

Absolutament. Ara s'estan disparant les separacions de persones majors de 60. Una mica, sí, una mica també perquè ara com que tenim aquesta esperança de vida major i amb molta més qualitat de vida, clar, un també pensa de quina manera vol seguir vivint i també replanteja aquesta relació de la parella si entra en aquesta nova etapa. Si no hi ha uns termes que siguin correctes per tu, o si no hi entra en aquesta nova etapa. Aleshores, bé, és una opció de negociar. Jo sempre ho plantejo de dir, vale, si hi ha moments que són conflictes, aterrar en tot, fer una llista i negociar, com qui negocia qualsevol cosa.

I no tenir por, a veure, et poso un cas, per exemple. No, ja et vinc a buscar jo en cotxe, o ja t'acompanyo a la sortida de. Potser que necessitem el nostre espai, no? Tu recomanes a la parella de dir, no, mira, necessito tornar sola a casa.

Sí, sí, sí. I posar-ho des d'un principi, perquè si no, tots aquests límits que no posem, o totes aquestes coses que no diem, o tot això que no decidim, al final els altres ho acaben decidint per nosaltres. Aleshores, des d'un principi, dir. El que tu necessites per poder funcionar amb llibertat i amb tranquil·litat Rosa, no marxis que seguirem

abordant aquesta qüestió i si teniu preguntes per la Rosa alguna pregunta en concret ja ho sabeu 932017474 Xavi Bonastre, escolta'm, gràcies per haver-nos atès il·lustre jubilat. Si em permeteu dir una coseta?

Endavant. Molt curteta. No, no, no cal que sigui curta, Xavi, tot teu. No, bueno, no, només que, a veure, planificar quan els dos estiguem jubilats, i això ho parlàveu ara, bé, no, no, em sembla bé, cadascú que faci el que consideri, però jo per mi, jo m'ho plantejo, a veure, si és que m'ho plantejo amb clau de futur, que sí, que també, és, bueno, a veure, diguem-ne que que una mica serà, espero, com quan érem nòvios, l'única diferència és que ara tenim fills, però com que ja són grans i ja fan la seva vida, doncs tornarem a ser nòvios, però amb l'avantatge que tenim un lloc on viure que a vegades no en teníem, i que, vaja, jo crec que això va a persones, no? Jo penso que pot ser una etapa de vida molt interessant, no? I espera't, Xavi. I platicar-la o pensar, ui, ara ens menjarem l'espai l'un a l'altre.

Disfruteu de ser nòvios, Xavi, deixa'm dir-te. No, tranquil·litat. Disfruteu de ser nòvios, perquè no sé si estan els plans de la teva família. El veig molt enamorat, eh? No, no, no, no sé si estan els plans de la teva família convertir-vos en avis o no, no t'ho pregunto. Sí, no, no, que sí, que sí, que sí.

A més, ara, exacte, aquesta. Tens alerta. La propera il·lusió d'aquí tres mesos em presentaré avi.

Oh, no, il·lusió infernal. D'aquí tres mesos. Com? D'aquí tres mesos seràs avi? Sí, d'aquí tres mesos. Ui, nen, doncs disfruta molt d'aquest noviatge, perquè et queda poc, eh?

Sí, sí. No, res, bé, cap problema, cap problema.

Tot controlat, tot controlat. Avi, moltíssimes gràcies per haver-nos atès avui a la solució. Una abraçada bonica. Fins ara. Adeu, adeu. Deixeu-me saludar amb Manel, de Barcelona. Manel, bon dia. Manel, bon dia. Bon dia, bon dia. Com estàs, Manel? Ara et sento, ara et sento perfectament. Molt bé, molt bé. Us demano a tots els que estigueu al telèfon paciència. Emili, des de la Mella de Mar, paciència, perquè de seguida tenen la teva trucada, i també paciència a la gent al 677 38 77 19. Manel, quina és la teva reflexió al respecte de la teva jubilació?

Sí, jo porto dos anys jubilat, vaig treballar 41 anys a l'Ajuntament de Barcelona i treballava en equips molt dinàmics. Aleshores, la principal dificultat que em vaig trobar a la jubilació, primer, és que hi ha molta gent que desapareix de la teva vida, però sobretot els joves, saps? Jo, de cop i volta, de relacionar-me amb gent de moltes edats diferents, vaig passar a no relacionar-me amb cap jove per res. T'hi trobes a faltar, eh?

Sí, és el que he dit abans. Clar, perquè et manté la ment desperta, hi ha altres perspectives de la vida, com que et manté més connectat amb el món en general, Manel. Sí, sí, sí. Mira, una pregunta per la Rosa. Rosa, aquest cas és molt concret, no m'ho havia plantejat el que ens diuen Manel. Tu potser recomanes als teus clients, jo què sé, apuntar-se a una organització de barri, teixit cultural proper, què recomanes en aquests casos?

Clar, això és el que comentàvem abans de quines motivacions o què t'aporta aquesta identitat laboral. En aquest cas, per exemple, sí, tenir contacte intergeneracional amb persones més joves és una cosa que a un l'enriqueix i que vol continuar mantenint després de la jubilació. Aleshores, agafar aquesta motivació que teníem i això sí que ho podem allargar en el temps. Aleshores, Ara és per posar un exemple. No sé exactament quin tipus de feina feia, però a vegades apuntar-se a alguna associació on tu puguis tenir contacte amb gent jove i ensenyar-los o fer-li de mentor de la teva especialitat i de la teva professió és una manera de mantenir aquest contacte. Manel, no t'ho has plantejat això? I de seguir tenint aquesta motivació.

Sí, el primer any vaig fer una activitat de mentoria amb joves ex-hotelats, que va ser molt interessant, però és diferent, és diferent, saps? Perquè no et col·loques al mateix nivell que ells, saps? A tu t'agradava currar amb joves. Exacte, i anar a esmorzar, i compartir, i que t'expliquessin el cap de setmana i els problemes amb els fills petits, saps? O sigui, aquestes coses que tu a la teva vida ja ho has perdut perquè ja no et toca però que en canvi, ostres, comentat a partir d'una relació d'iguals és molt enriquidor i és molt diferent de la relació que puguis tenir això amb una activitat de mentoria o fins i tot amb els propis fills. Estic molt d'acord amb el que diu el Manel. Les posicions són molt diferents.

Manel, fem una cosa, vine cada dia aquí a La Solució, que nosaltres som una mica més joves que tu, t'asseus aquí, intercanviem coses. M'encantaria. Vine de públic quan vulguis. Manel, ets de la ciutat de Barcelona, oi? Sí, sí. Doncs ara no pengis, que t'atén el Nil i busquem un dia perquè ens posem cara i vens a fer-nos companyia. Perfecte, moltes gràcies. Un abraçada, Manel, fins ara. Adéu, adéu. Ja està, fantàstic. Veus? Ja tenim activitat programada.

Mira, li pots dir al sogre de la Laia, que el seu sogre té 83 anys, s'avorreix molt a casa des que està jubilat, i no vol anar al casal d'avis perquè diu que està per de iaio.

Sí, és el clàssic. És que això passa.

És que ens costa acceptar la realitat. Però també és normal que tu t'has relacionat amb una gent de diverses edats, gent diversa. Jo que tinc amics amunt i avall, en edats, 20 anys amunt, 20 anys avall, és molt enriquidor de sobte dir, només amb la meva generació, quin rotllo, no? I és molt lleig,

però fins i tot tu mateix penses, aquest repapieja, i dius, home, potser és veritat que tu tens el cap una mica més avançat, però estem en un col·lectiu on hi ha més probabilitat.

I ara us poso a l'altra banda, perquè a vegades parlàvem de la gent que la representa la feina. El Jordi té 58 anys, és metge de família, de la sanitat pública, i molts companys, com jo, contínuament estem pensant a veure quan jubilarem i com ens jubilarem, perquè la feina és molt complexa i molt difícil.

I ara se n'agafen molts metges jubilats perquè en falten.

Per cert, ara que parlem, Jordi, que tu ets del sector mèdic, avui jubilava en Tori Drilla, eh? Sí. Ahir, no?

Ahir no va fer un passadís. Sí, brutal. I el que era important del Jordi és que el que menys els preocupa, a ell i als seus companys, és què faran després de jubilar-se, perquè oblidaran tot aquest context que estan vivint ara mateix.

Que també és que ells viuen en un context especialment dur, eh? També entenc que tinguin ganes de fugir-ne, eh? I a l'altra banda tenim

un altre Jordi, en aquest cas, que porta un any jubilat i que des del primer dia ja tenia clar que faria moltes coses i el que li passa és que en fa tantes que no té temps. I que són una generació

molt aplicada. Per exemple, el meu pare ara va a un com es diu això? Un taller. Que tu llegeixes un llibre, per exemple. Un club de lectura. És el típic Flanders, que es posa-te tot apuntadíssim i que podria donar ell millor la classe que la catedràtica. Són meravellosos. Són una generació molt

forta en aquest tema de l'aplicació. No tinc temps. No us heu d'estressar, per favor. Rosa, que de seguida seguim parlant. Deixeu-me rebre la trucada de l'Emili de la Mella de Marc. Fa estona que espera que em tiri la pregunta i de seguida li responem. Emili, gràcies per la paciència. Bonic, a veure, quina és la teva pregunta?

Mira, el meu punt de vista és una altra forma diferent de pensar. Mira, jo en aquests dies he preparat ja la documentació per la jubilació, però fins a final d'any jo treballava i he estat treballant a Alemanya i en aquell moment, a final d'any, va sortir algun problema mèdic important i al final jo pensava, bueno, això ja s'acaba i haurà de començar a fer la jubilació. Una vegada ja he resolt el tema mèdic, jo m'hi trobo perfectament. Llavors el tema era saber si puc continuar treballant, encara que he presentat la documentació. És un altre punt de vista diferent. Per què li dono voltes al tema i tal? És que precisament la carestia de la vida està tan complicada que jo penso que més endavant. La cosa estarà més dursa encara pel tema de gastos. Llavors, el punt de vista meu era intentar aprofitar una i més, si és possible, i intentar reforçar una miqueta el contingut del pagament de la jubilació. Llavors, la pregunta és saber si això em pot interessar o no em pot interessar.

Doncs ara et responem, Emili, molt interessant, perquè hi ha dues coses. Ell ha treballat tota la vida cotitzant a Espanya, quatre anys a Alemanya, això vol dir que el perjudicarà a l'hora de la pensió, sí o no, i un cop ha cursat aquesta demanda de jubilació, si la pot fer enrere per allargar un any més la seva vida laboral. T'ho responc en antena, Emili, gràcies una vegada més per la paciència. Una abraçada. Vale. Fins ara. Adéu, adéu. Ara li responem a l'Emili.

La solució, amb Elisenda Carot, a Catalunya Ràdio.

Vuit minuts ens queden per posar punt i final a la solució. Ja us dic que la publicitat se'ns ha tirat a sobre perquè heu trucat tants i tants i us hem volgut atendre tant i amb tant d'amor que se'ns està fotent el temps a sobre. A veure, l'Emili, que ens preguntava dues coses. D'una banda, ¿es poden retrocedir els papers de la jubilació un cop s'han iniciat per fer un any més de feina? En teoria, sí.

Encara que no m'ho he trobat, eh? O sigui, nosaltres tramitem jubilacions, però mai ens hem trobat això. Sí. O sigui, en teoria sí que es podria fer, però mai. Què li recomanes? Que vagi a un bufet d'advocats per fer-ho? Sí, sí, o si no, demanar cita a l'INS i que li assessorin allà per veure si es pot fer.

Per tant, teòricament, es podria fer a mil i demanar cita a l'INS i si no, un gabinet, un bufet d'advocats que t'ho podran gestionar. Ara ens deia, els últims quatre anys els ha cotitzat Alemanya, això li repercutirà en la seva pensió?

Sí, es tindran en compte aquestes cotitzacions d'Alemanya a efectes d'aquí, de la jubilació d'aquí d'Espanya, perquè Alemanya pertany a la Unió Europea i n'hi ha un conveni bilateral. Ah, amic. Haurà de mirar més detenidament perquè com són jubilacions internacionals sempre s'ha d'anar a l'INS, sol·licitar cita prèvia i allà t'ho explicaran molt millor perquè n'hi ha moltes especificitats que s'han de mirar.

Per tant, a Mili, no, no són quatre anys tirats a la brossa, sí, t'ho tindran en compte perquè forma part de la Unió Europea. Ara bé, cita prèvia a l'INS, tant per una cosa com l'altra. Respost, la Mili. A veure, ràpidament una pregunta perquè em queda un altre bloc de publicitat en algun moment.

Doncs sí, mira, sobre això mateix, la Marta, en el cas del Regne Unit, passa el mateix, que no pertany a la Unió Europea.

Ah, amic. Crec que sí, perquè encara que no pertany a la Unió Europea, n'hi ha un conveni amb el Regne Unit, perquè clar, va pertany a la

Unió Europea. Fa pocs anys. Sí, fa pocs anys. Estem parlant de l'INS, Institut Nacional de Seguretat Social, perquè ho tingui tothom clar, que ara mos estan apuntant.

Ah, sí, sí, és que sempre ho dèiem. I deia de treballar un cop jubilat,

i en aquest cas és allò de la jubilació activa. Sí, la jubilació activa t'ho pots accedir un any després de comprar la data ordinària, per exemple. Si és el 65, doncs el 66. Llavors és quan pots fer-ho. Combinar jubilació amb una mica de feina.

He de dir que acabo de rebre un WhatsApp, també, d'una persona que ha treballat aquí a Catalunya Ràdio molts anys, la Neus Comella, és una abraçada de la Neus, que ens escolta molt habitualment, i diu, jo, escolta'm, cap pressió per omplir la gent d'un privilegi, any sabàtic, any de marge, però pensant quines coses em poden venir de gust fer. De cara a l'any vinent. Una abraçada, Neus. Com la Neus, al 677-38-77-19. Últimes preguntes, deixeu-me fer un bloc de publicitat. Avui m'heu de disculpar aquest caos que portem a sobre, perquè sou molts els que ens esteu consultant coses, i ara de seguida us donem resposta.

Res, tres minutets, aprofitem per fer una bateria de preguntes ràpides de les que ens estan arribant a través del 677-3877-19. Ho fem la Carla García, advocada i vocal del grup de l'Advocacia Jove de l'ICAP. A veure, Carla, preparada, eh?

Sí. Som-hi, mira, el Miquel, els anys que ha treballat de mitja jornada, li compten com un any treballat, però sou baix o li compten com a mig any treballat?

Compten com a jornada completa. O sigui, cotitzen com a jornada completa. Bé, ens beneficia això, eh? Sí, això et beneficia. Molt bé, Miquel.

La Núria, ¿és veritat que si tens fills cotitza més a l'hora de la jubilació? Sí, no.

O sigui, el que s'ha de tenir en compte a l'hora de sol·licitar la jubilació és que n'hi ha uns complements que es tenen en compte a l'hora de sol·licitar-lo. I només s'ho pot sol·licitar un dels progenitors. És a dir, si ho sol·licita la dona, ja no ho pot sol·licitar l'home. Que fort, perquè ara amb les separacions, aquí haurà.

0,50, 0,50, no? Cadascú.

Mira, l'Enric té 61 anys i 39 anys de cotitzats. Em puc jubilar ja?

Es podria jubilar anticipadament, però clar, això s'ha de mirar si li convé o no, perquè clar, s'aplicaran coeficients reductors i que li faran que la pensió sigui molt més baixa. I aquesta simulació la podem fer en aquesta web que ens has dit abans? Sí, i si, per exemple, no tenim certificat digital, perquè ara cada mes necessitem certificats digitals per poder acreditar-nos, es pot demanar citar l'INS i allà també et faran les simulacions que I l'INS és ràpid contestant? O et pots podrir? Bueno, no, és presencial, o sigui I et donen cita per molt de temps? No, no, no, la veritat que. Alí ens sorprèn i la veritat que demà potser podries tenir cita. Doncs ja ho sabeu, Institut Nacional de

Seguretat Social. Va, última pregunta perquè ens queden 60 segons literals.

Mira, l'Imma fa 43 anys que cotitza i té 60 anys. Em podria prejuvidar als 63 i seguir treballant a temps puntual en la meva feina?

Carla, què li diem? Sí, si es podria. O sigui, hi ha el que es diu la jubilació parcial anticipada, que es pot anticipar tres anys, i després la demorada. O sigui que, en teoria, en rasgos generals, sí que es podria jubilar, però s'hauria de mirar concretament. Doncs ja ho sabeu.

Si busqueu a la Carla García, que seria advocada i vocal del grup de l'Advocacia Jove de l'ICAP, i si no, demaneu cita prèvia a l'Institut Nacional de Seguretat Social. Gràcies a tots els que heu fet possible aquesta solució, Carla. Moltes gràcies. A vosaltres. Amb el Xavi Bonastre i la Rosa Solà, que l'hem acomiadada de ja, però farem un tema dedicat a la buidor d'algunes persones que senten quan estan jubilades. Núria Casas, moltes gràcies. A vosaltres, Elisenda. Fran Domènech, tornem demà. Demà què tenim? Tamacle. Què us agrada fer sols? Fins que se'ns acabin les respostes.