La mort i el dol, al voltant d'un cafè

I després de la castanyada, tots sants. I és una època que parlem més que mai de la mort, del record, de l'absència. Són temes difícils per a tothom, però també se n'ha de poder parlar tots fent un cafè. I això és el que proposen els anomenats cafès de la mort. A Solsona se'n fan des de l'any passat i en Joaquim Albalate ha assistit a una d'aquestes sessions.

Som en una cafeteria i és dijous a la tarda. Com cada dia, damunt de la taula hi ha cafès, infusions, pastissos, però avui també hi ha temes com la pèrdua, l'enyorança o l'espiritualitat. Avui s'hi parla de la mort. Marta Marzenyà, Quijem Estany, del Servei d'Acompanyament al Dol de Solsona.

Surt de la idea de trencar el tabú del tema de la mort, cada vegada obrir més espais per normalitzar aquests temes, que es pugui parlar al carrer, amb els veïns, amb la gent que trobes.

Per això, de fet, el format és aquí, en un bar, fent un cafè, fent un pastís, és una metodologia que es va començar a fer fa bastants anys al Regne Unit, i això, una mica normalitzar-ho i portar-ho al dia a dia.

En la trobada hi participen una quinzena de persones, com el Lluís i el Josep Maria. De remoure'n remou molt,

perquè en definitiva tots hem passat tard o d'hora la mort d'algú molt proper, no? Però l'important és que hi hagi un grup de gent amb els quals puguem expressar i poder parlar de tot el que se'ns pugui acudir, no? Això penso que és molt interessant.

Quan s'acosta la castanyada i tot això. Suposo que també recordem més les persones que se n'han anat. En aquest cas, per mi, el meu pare va ser un moment d'inflexió i és un tema que penso que tots en vida ens hauríem de preparar per aquest moment i veure les diferents experiències, els diferents punts de vista, per mi ha sigut molt enriquidor.

Posar paraules a la mort pot ajudar a conviure amb el dol i afrontar el final de la vida sense tanta por.

No es fa amb l'objectiu de que sigui terapèutic, però evidentment quan comparteixes vivències i experiències o et ressona la vivència i experiència d'algú, et sents menys sol i això ja per si és terapèutic.

Perquè parlar de la mort, en definitiva, també és reflexionar sobre la vida.

Al final de tot arribes a la conclusió que el més important és viure bé per arribar a una mort digna o bona.