La NASA alerta: estem esgotant les reserves d'aigua del planeta

Llar A+, ciutat i consum responsable.

Vinga, cap a on anem? Fixa't, cap al consum de l'aigua al planeta, no? El consum que en fem tots, industrial, agrícola i, evidentment, domèstic. Coincideix amb una presentació de l'informe de WWF, aquesta organització conservacionista sobre el robatori d'aigua a Espanya, que d'això ja en parlarem, és a dir, és terrible. La revista científica Proceedings, que edita l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, acaba de publicar els resultats d'un estudi de la NASA i de la Universitat de Maryland sobre l'evolució de les reserves d'aigua dolça al planeta en els darrers 25 anys. És a dir, ja saps que al segle de l'aigua el planeta està tancat. El planeta no té una fuita perquè surti l'aigua i se'n vagi cap a l'univers, cap a un forat negre. No, no, no. El cicle de l'aigua està tancat, d'acord? Que sempre hi ha la mateixa aigua. El que passa és que, a veure com la tenim, ja saps que el 99. Un percent de l'aigua dolça del planeta està en forma de gel als casquets polars. No ens preocupem, s'estan desfent. Molt bé. Aplicant una nova metodologia, basada en els satèl·lits i molt més detallada que la feta fins ara, ja ho sabíem, que hi havia una crisi d'aigua, perquè l'extracció d'aigua subterrània estava sent més. Més gran del que havia estat fins ara no només per qüestions agrícoles sinó també industrials i aquí jo crec que hi entra aquestes centrals de dades que es volen posar en marxa i que es veu que el seu consum d'aigua n'hem parlat, són terribles es veu que és astronòmic s'escapa la meva capacitat fins i tot crec que els xinesos les estan enfonsant sota el fons marí. Per refrigerar. Per refrigerar, perquè no tenen capacitat. Els xinesos que tenen els rius més al llancer, tenen aquestes bèsties de rius que són incomparables

a qualsevol altre riu. Clar, perquè al final, si aquests centres de dades necessiten aquesta refrigeració. Estem caient en el problema de les nuclears de França d'aquest estiu. Totalment. Que en el moment que fa calor,

s'assequen els rius o el que sigui, no pot refrigerar. Poca broma amb la crisi que han tingut. En 57 crec que tenen, no?

Tenen 57, el que passa és que algunes estan atrotinades, que no funcionen sovint. En tot cas. No ho dic de broma, evidentment.

És un risc. En tot cas, el que ha demostrat aquest estudi que ha publicat Proceedings és que allò que sospitàvem, és a dir, que està esgotant els recursos de les aigües subterrànies, és molt més greu del que pensàvem, perquè han actualitzat les dades. Avui dia amb els satèl·lits que envolten el planeta li fem una analítica diària de totes les constants vitals del planeta. Això és una de les bones coses que ens donen la cosa satelital, que ja sabem que no estan allà per això, que estan allà per altres coses. Bàsicament per qüestions de seguretat i militars. Però en tot cas aquestes dades també són aprofitables i això el que ens ha permet aprendre és que el forat que tenim de la fuita d'aigua subterrània és molt més gran, en concret un 33% superior. I on estan les causes? Bé, és la gestió hídrica que fem, l'extracció d'aigua dels aquífers, n'hem parlat moltíssim aquí, Catalunya té aquí un problema molt greu, no només els tenim contaminats, el cas d'Osona i de l'Alta Empordà, s'estudia a totes les universitats del món, Totes les universitats del món estan estudiant el que hem fet amb els aquífers a Osona i a l'Alt Empordà, que tu te'n vas a Roda de Ter a intentar beure d'aquelles fonts que abans sortia una aigua que donava goig, i estan totes clausurades per excés de nitrats. No només les tenim aquí, el rec agrícola, evidentment, I els canvis amb l'ús del sol. Estem posant en rec. Aquest és un país molt porc, eh? No, no. Sí, molt ben dit. Però, tot i així, hem de donar menjar a la gent, també. És a dir, que aquí tenim aquest discurs, no? Què fem? Eduquem la gent perquè redueixi la seva la seva ingesta de carn o la seva. De porc? No, és exportació, bàsicament. O continuem, no? Llavors, el que vol dir això és que sempre acabem amb la mateixa dada, no? Que és I que és molt incompatible amb un discurs assossegat i seré, no? Que és que som molts, Francesc. És a dir, la població mundial s'ha posat en uns nivells que la nostra petjada. No només de carboni, sinó hídrica, és brutal.

Em sé les dades. Any 0, Jesucrist, el calendari de la nostra era, 200 milions d'habitants. Any 1800, cinc vegades més. Mil milions. Però del 1800 al 1950, 4.500 milions. I ara som 8.000 milions d'os, no ho diré bé, 8.000 milions. Les previsions apunten cap a 10.000 a meitat de segle. Sí, però allà es quedaria, després ja començaria a baixar. Aquí hi ha un tema que llegia d'una investigadora, no em vindrà el nom, que deia, a mesura que el món es vagi civilitzant una miqueta més, un dels grans problemes de la natalitat mundial és, evidentment, les dones literalment maltractades, esclaves, que 11 de vegades o 12, 13, 14 anys són mares a molts països. En el moment en què la dona la deixen civilitzar i en segons quins àmbits o països, aquesta dona redueix dràsticament. La natalitat, diu. Per tant, els càlculs demogràfics van en aquest sentit, en el del desenvolupament.

Entre tant, no ens cansarem de dir en aquest programa que hem de fer un consum responsable de l'aigua. Tots. Evidentment, agrícola. Evidentment, industrial. Però també les ciutats. Hem de reduir, hem de fer un consum responsable, que no significa tancar l'aixeta, sinó obrir-la en sentit comú. Queda clar.