La nit dels ignorants, d'1 a 2 h - 02/11/2026

Bona nit, us informa Agustí Serrat. Renferot prepara instruccions per als maquinistes per evitar més accidents ferroviaris a l'alta velocitat com el dur de Toledo, que ha causat 69 morts i més de 200 ferits. Les indicacions seguiran la línia de les demandes dels sindicats i establiran que si cau al sistema de seguretat la represa de la circulació es faci a menys de 40 km per hora. També s'haurà de confirmar que no hi hagi cap altre tren a la via. La companyia Aereo també ha demanat a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària que revisi els protocols de circulació. D'altra banda, la jutgessa que instrués el cas ha requerit a DIF més treballadors a la zona del sinistre per reduir l'espera en les identificacions dels morts. Aquesta matinada s'ha arribat a 66 persones identificades, de 69 en queden, per tant, 3 dependents d'identificar. En aquest accident, l'impacte a gran velocitat és un dels factors que, com ha explicat a 3catinfo el metge forense Narcís Bardalet, pot alentir aquestes identificacions.

Podem provar que hi hagi contaminació de sang d'altres morts. I això és un hàndicap important. De perrucat és previsible que la cosa es pugui retrasar una mica.

Per agafar els ferits, 41 continuen ingressats.

Repassem més notícies amb la Carola Gil.

El ministre de Transport, Òscar Puente, compareixerà dimarts a la Diputació Permanent del Congrés per donar explicacions de l'accident ferroviari de Toledo. Aquest diumenge s'ha reprès la campanya per al 29N, després de tres dies de dol. Des del PNB i Junts han demanat que plegui. Sentim Míriam Nogueras.

La Generalitat es compromet a monitoritzar les xarxes socials per localitzar convocatòries del moviment Blocus, però també reclama les plataformes que es comprometin a tancar els grups i canals on es fan crides a saquejos i robatoris, com els de la setmana passada a Barcelona. Ho ha dit la consellera d'Interior, Núria Parlón, al suplement de Catalunya Ràdio.

Continuarem monitoritzant aquestes xarxes, continuarem insistint en que les plataformes també s'han de comprometre. Divendres passat vam fer una reunió amb aquestes plataformes per dir-los que s'han de comprometre i que quan detectin aquests moviments amb les seves xarxes ho han d'aturar i han de tancar aquests canals.

Moren els nou ocupants d'un avió que procedent de Texas s'ha estaballat a Palm Beach, Florida, per causes que s'investiguen. L'aparell volava en direcció a les Bahamas i ha caigut en un àrea pròxima a la residència de Mar-a-Lago del president Donald Trump, que poc més d'una hora abans havia enlairat amb l'avió presidencial Air Force One. Coincidint amb el sinistre, hi havia fortes tempestes a la zona.

I el rei Carles III del Regne Unit demanarà públicament perdó dimarts per la implicació britànica en el tràfic d'esclaus. Ho ha anunciat el Palau de Buckingham, que ha detallat que la declaració del monarca tindrà lloc a l'illa caribenya d'Antigua, davant els líders de la Commonwealth, l'organització que integra les antigues colònies de l'imperi britànic.

Records d'audiència de la plataforma 3Cat i dels canals de 3Cat Info per les cobertures informatives dels aiguats i l'accident de tren a Toledo durant el mes d'octubre.

Coincidint amb els tres anys de la seva creació, 3Cat ha registrat el seu rècord històric amb més de 27 milions de reproduccions. A Catalunya Ràdio en Consum Digital els directes més escoltats són El Suplement i El Matí de Catalunya Ràdio pels aiguats i la convocatòria d'eleccions. També el matí de Catalunya Ràdio, el Catalunya Migdia i la tarda de Catalunya Ràdio van assolir una de les millors dades de l'any dimecres passat arran del sinistre d'Urda. Per la seva banda, TV3 tanca l'octubre com a líder destacada d'audiència impulsada pels telenotícies.

Els esports del Barça es manté liderat de primera un cop disputat el gruix de l'onzena jornada de Lliga. Els de Flick tenen dos punts de marge sobre l'Atlètic de Madrid abans de visitar el Metropolitano el proper cap de setmana i tres sobre el Madrid després de la victòria per 0-3 dels blancs al camp del Racing aquest diumenge.

També disputats aquest diumenge a primera, Getafe 3, Sevilla 1, Elche 0, València 1 i Atlètic 2, Reial Societat 1. Aquest dilluns es tanca la jornada amb el Depor Ossas 1 a les 9 del vespre.

I a la Lliga EF el Barça ha guanyat el camp del Badalona 0-4 amb gols de Greia, amb Clàudia Pina i un doblet de Kerolyn.

En embola, el Barça s'ha imposat 25-36 al Gran Ullers en el duel català disputat

aquest diumenge al Palau d'Esports. A l'ACB, Unicaja 89, Barça 92, Juventut 78, Bilbao 81, Ibasconia 106, Manresa

83. A l'Hockey, Lliga d'Hockey, Patins, Barça 4, Igualada 3. I en motor, l'italià Kimi Antoni

li s'ha convertit en el campió més jove de la història de la Fórmula 1 amb només 20 anys després d'acabar en tercera posició el Gran Premi de Mèxic.

Fins aquí, les notícies.

Donald Trump se la juga a les eleccions de mig mandat. El futur de la guerra de l'Iran, els aranzels, el preu de la benzina. Tot això pot canviar. Perdarà el control del Congrés o els nord-americans reforçaran el president?

Francesc Garriga torna a Washington per explicar-ho en un programa especial en directe a la matinada de dimarts a dimecres. Amb el suport dels serveis informatius de Catalunya Ràdio, amb Xavier Vilà,

És una nova forma d'imperialisme per explotar països i territoris menys poderosos però que tenen molts recursos.

I el corresponsal als Estats Units, Oriol Serra.

Un dels objectius de Trump és acabar amb el control electoral que tenen els estats nord-americans per davant del govern federal.

Les eleccions de mig mandat a Catalunya Ràdio La Ràdio Nacional de Catalunya. Fa més de 40 anys que aquí, al nostre matí, t'explica cada dia l'actualitat. Bon dia, Catalunya. Bon dia, Catalunya. Han canviat els governs, els partits polítics, i Catalunya s'ha fet més complexa. L'economia de la Generalitat, Artur Mas.

Bon dia, són les 6 del matí, bon dia.

Bon dia, són les 6. A on es Bartanàs ja se li ha escapat de les mans el

Partit Popular. Desperta, Catalunya. La llista electoral europea de Carles Puigdemont. Crisi d'estat, atropellament, un cop trobarem moltes

expressions bruixudes.

Però el Matí de Catalunya Ràdio continua informant-te. Amb passió, amb rigor, amb història, però sobretot amb futur. Molt futur. El Matí de Catalunya Ràdio, de 6 a 1. Escoltes la 41a temporada. Amb Ricard Tostrell. La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Una de la matinada i vuit minuts va que tornem a ser aquí, a la segona hora de la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, al 93207474 per fer més preguntes, més respostes, més reflexions, més felicitacions o més queixes, el que us vingui de gust, a través del telèfon del directe o, com sempre feu, i sempre dic que si ho deixeu, ara quan escolteu el programa, en un missatge de WhatsApp al 667-221-148, no l'escoltareu habitualment fins l'endemà. Perquè anem d'un dia per l'altre amb els missatges de WhatsApp. Entenem encara que ens heu deixat aquest cap de setmana, per exemple, aquesta pregunta que ens ha deixat el Josep de Barcelona.

La meva pregunta és, ¿com es pot fer entendre als senyors il·lustrats d'Hisenda que m'han rebutjat? Era un poc que vaig posar la declaració de la guenta d'una derrama del pis de Barcelona. I m'han rebutjat perquè no he apuntat la factura de les obres d'aquesta derrama. Si és una derrama, vol dir que s'estan recollint diners per a fer unes obres. Per tant, com puc tindre la factura d'unes obres que encara no s'han efectuat perquè estem recollint diners per a una derrama? Com es pot fer entendre això als senyors d'Hisenda?

Ui, quina pregunta més atrevida, Josep. Perdoneu, no sé si hi haurà alguna capacitat per poder respondre, però està molt bé que l'hagis fet en aquest programa. La Isabel, des del Pla de Santa Maria, té, en aquest cas, una resposta.

Us escolto fa molts anys, ja escoltava el Javier i ara t'escolto tu. L'única cosa que jo escolto en programes ja passats, en podcast. Vull dir, ara estic escoltant el d'aquests dies que una noia va preguntar que té una Thermomix i que ella va polla damunt de la vitro. A veure, jo també tinc una vitro d'inducció i també tinc la Thermomix. Jo la poso damunt de la vitro, però el meu marit me va fer una fusta, que és tota gran com la vitroceràmica, i llavors s'hi posa amb uns llistonets al costat. I així no toca la fusta amb la vitro. No sé si m'explico prou bé. Perquè és veritat, a veure, les coses a vegades que cuinem amb el termomix, segons com vota, i sí, a mi em van dir que es podria trencar la vitro. Llavors crec que s'ha de tenir una mica de cura. Jo això em va superbé, amb aquesta fusta, llavors poso la Thermomix al damunt, que va engegues la campana extractora i no fa obós ni fums ni res. No sé si ho enteneu prou bé. Bueno, espero que sí, que pugui ser de gran ajuda.

Sí, sí que ho entenem. Ho hem entès perfectament. Moltes gràcies. Em fa molta. És divertit que algú escolti el programa en podcast uns dies després, però que l'aportació serveix exactament igual. Hi va haver altres persones que van dir que feien servir el mateix que havia dit l'oient i que no passava res, però mira, aquesta senyora, el seu marit li ha fet aquesta fusteta i va la mar de bé perquè amb ella també li havien dit que podia passar alguna cosa. Així que en tenim per tots els gustos. Espero que a ningú se li trenqui la vitro ni la inducció per culpa d'això. Després, com que tenim obert el telèfon, el 932017474, vull dir, l'Aina no s'ha adormit ni res, pot agafar-lo, si voleu. L'Aina és aquí i en Ricard també, i jo també, ja em sentiu. Una resposta que ens ha deixat l'Albert des de Vilassar de Mar.

Truco pel tema del substanciero. Jo havia sentit parlar de per un amic que tinc de Ciudad Real, li dien el substancioso, i deia això, que anava pel poble amb un os de pernil, i sí, sí, anava passant per allà, i a tant el minut et cobrava, bueno, el tema de poder fer bullir l'olla amb l'os per dintre. No sé si quan era més nou o més vell la deriva canviava, però sí, sí, és un tema que durant la postguerra, perquè ja estaràs, es feia.

Veus? Doncs mira, una resposta que ens ha deixat l'Albert des de Vilassar al WhatsApp del programa. I després, la Maria Rosa des de Sant Cugat, que ara fa dies que no l'escoltàvem, ha tornat i ens ha deixat, crec, una de les seves passions, perquè em sembla que ens ha deixat algun regal en forma de poesia, pot ser?

Bé, avui, com que són aquestes dates, m'he permès enviar-vos aquesta petita cosa d'una Inés molt golafre, que no sé com no petaria al final, mare de Déu. En fi, no sé de què va morir la Inés, però aquí moriria d'una indigestió. Vinga, diu. Callat, por Dios, o don Juan, que no podré resistir, i hasta podria morir después de tragar-me este flan. Joan, bonic, calleu un rato, que estic que el cor se'm desborda contemplant aquest moniato just el dente torradet, i que no miro l'inrevés al dret, ai, i no sé pas a què em recorda. Ah! M'he vist ha de beber un moscatel infernal, sin duda que a rendir-ho s'ajuda la virtud d'una mujer. Tambien me dareis, don Juan, un panlet molt rodó, tot envoltat de pinyó o d'ametlla saborosa, que farà que jo, tremolosa, caigui la temptació. Potser és que se t'han adonat tots aquells marronclassers ben farcidets de castanya, sense igual a tota Espanya i que aviat em cruspiré. ¿Y qué puedo hacer, ay de mí, si no caer en tus brazos, por degustar los pedazos d'aquest xocolatre extra fi? No, don Juan, en poder mío resistirse ya no está. Yo voy a ti. ¿Y tú a dónde vas, amb aquest gelat de pistacho que a todos con el mostacho el caparrón fa rodar? Tu presencia me enajena, tus palabras me alucinan y este buñuelo de crema, no me importa lo que digas, se lo zampara esta nena. Don Juan, don Juan, yo imploro de tu hidalga compasión, pásame otro bombón. ¡Ay, pero quita el envoltorio! Don Juan, don Juan, don Juan. Ay, roncáis, don Juan, que mormo, y quería llevarme al huerto. Y es que en estos días de hoy ni don Juan es ya don Juan y nada es ya como era. Y como algo ahí te estoy, con una gracil rebolea hago mutis y me voy.

Ai, Maria Rosa, és que és la bomba aquesta dona, o sigui, agafa un clàssic i el converteix en un divertimento per tots els oients a la nit dels ignorants. Gràcies, Maria Rosa, per la teva aportació, que ho has deixat enregistrat al whatsapp del programa i ara era l'hora de poder-ho escoltar. Escolteu-me una cosa. Abans, com que veig que aquesta segona hora esteu una mica mandrosos de trucades, hi ha hagut una aportació del Joan de Barcelona que preguntava, deixat en l'aire a veure si algú sap molt dels Beatles, si Paul McCartney havia llegit José Agustín Goytisolo. I feia referència al que diuen cançons, dues cançons en concret, Palabres per a Júlia i Eijut, i en un moment determinat podrem escoltar, les podies posar, anem a fer la comparativa, anem a fer la comparativa que ens ha proposat en Joan a l'hora anterior, i primer de tot escoltem a veure una mica d'aquestes Palabres per a Júlia, crec que qui canta aquí és el Silvio Rodríguez, a veure.

Vuela esta canción para ti, Lucía La más bella historia de amor que tuve y tendré Es una carta de amor que se lleva el viento pintada en mi voz. A ninguna parte, a ningún buzón. No hay nada más bello que lo que nunca he tenido, nada más amado que lo que perdí. Perdóname si. Hoy busco en la arena una luna llena que arañaba el mar Si

alguna vez fui un ave de paso lo olvidé pa' anidar en tus brazos Si alguna vez fui bello y fui bueno. Fue enredado en tu cuello y tus senos si alguna vez fui sabio en amores lo aprendí de tus labios cantores si alguna vez amé si algún día después de amar amé fue por tu amor. Lucía, Lucía, los recuerdos son cada día más dulces, el olvido solo se llevó la mitad.

A veure, que no tenim clar quina cançó hem anat a buscar. Per tant, a la una de la matinada, en 19 minuts, perquè aquí surt el Serrat i el Silvio Rodríguez. Un moment, ara ens clarifiquem. La Carmet ens està trucant des del barri de Sants, a Barcelona, al 932 017 474. Carmeta, bona nit.

Hola Meloni, què tal? Mira els ignorants. Mira, la meva pregunta és que he estornudat i ara m'ha vingut a la memòria i com que no trucava la gent dic, vaig a trucar. Escolta, sisplau, perquè com estornudes es diu salut. Bueno, salut, molt bé. Però perquè es diu també Jesús.

Bona. Per què quan la gent es torna. Clar, hi ha algú al costat, diuen Jesús.

Gràcies. Sí, salut. Bueno, però Jesús, de quan es diu i per què se sent? Perquè abans se sentia molt, ara potser no tant, eh? Sí, tens raó. I mira, m'ha vingut així la.

Des de quan es diu i per què? Molt bé, perfecte. Això mateix. Moltes gràcies a tothom, eh? Gràcies, Germeta. Bona nit. Adéu-siau. La Maria des de Manresa. Bona nit. Hola, bona nit.

Digues, Maria. Era per contestar amb aquest senyor que diu que Isenda no li accepta una derrama perquè no té la factura. Sí. És clar, vull dir, si no té la factura no li pot acceptar la derrama. Perquè les derrames es fan sempre sobre una quantitat concreta i s'ha de justificar.

Clar, però com que ell deia que no havien acabat les obres i que per tant no té la factura encara.

Bueno, doncs esclar, no pot demanar, o si per cas que li facin una factura d'una part de les obres i llavors sí que ho pot fer. Però sense factura no li acceptaran mai una derrama. Clar.

Pot demanar la factura per aquesta part de les obres que ja ha pagat, no?

Sí, això sí, perquè pot ser un avançament d'unes obres i si ell té la factura i ha rebut. Doncs llavors sí que s'obre d'allà per fer la derrama. Però si no presenta documentació no l'acceptaran mai.

No l'accepten, és el que li ha passat, correcte. Molt bé, doncs Maria, moltes gràcies. No es mereixen. Que vagi bé, bona nit. Bona nit, bona nit. Adeu-siau. A veure, on som, Ricard? On som? Som a Palabres para Júlia o som a Lucía? Perquè havíem trobat les paraules per a Júlia i volíem fer la comparativa però veig que no o ha passat alguna cosa o s'ha anat la Júlia i ha tornat la Lucía o si no ho deixem estar ja ho recuperarem no passa res, no passa res és possible? Sí? No? No passa res? Doncs ja està una de la matinada de 21 minuts fem res un petit separador de res esperant les vostres trucades i de seguida tornem.

La nit dels ignorants, un programa per aprendre i compartir el que no sabem.

Totes les coses, les preguntes que es fan aquí a la nit dels nivans, a la curta o a la llarga, o te les contesten o se solucionen. I això ho dic perquè ja fa molt de temps vaig dir que al pont de Marina hi ha els pilons que hi havia en unes xarxes, en unes reixes, i que no arreglaven. Doncs ara ahir vaig llegir el diari que després de tant de temps els arreglen. O sigui, a més, per dir que gràcies a la nit dels nivans les coses, ja dic, es contesten o se solucionen a la curta o a la llarga.

Vinga, el 932017474. Ara ens truquen Josep Lluís des del barri d'Horta. Bona nit. Hola, bona setmana.

M'acabo d'esperar, però estic lúcid. Vull dir que no hi haurà entrebancs mentals. Vinga, endavant. Com fico les preguntes, les llegeixo, per anar per feina, mira. Vinga. A veure, quin ha estat el primer fitxatge? Quin va estar el primer fitxatge d'un jugador estranger que va fer el Barça? Anxant enrere, eh? Molt bé. Demonto el primer fitxatge que va fer el Barça. El primer estranger que va tenir el Barça. D'acord. La següenta. Una de salut. A veure, quan es pot provocar un part sense perill de la mare i el nadó? Que no sigui només prematurament, encara que sigui incoadora, que tot vagi bé i la mare, la sobra, la bici i la mare també.

O sigui, de nadó prematur, eh? Quan es pot avançar un part, eh? Sí.

Molt bé. Si s'ha de provocar el part per temes de salut, que a vegades no es provoquen, com és el més seriat que es pot fer encara que hagin d'anar a la incògnita però que es provoqui sense perill a la part. I la següent i per despedir-me per avui quants hospitals públics tenim a Barcelona Ciutat? Hospitals públics, eh? Públics, no privats. Perfecte. Molt bé, que vagi bé, bona setmana.

Adéu, bona nit. En Guillem des del Fort Pieng, bona nit.

Hola, bona nit, Marta. Què tal, com estàs? Bé, mira, volia respondre a l'oient que ha trucat fa cinc minuts preguntant això de per què quan una persona es torna a la ciutat i li diu salut. L'oient anterior no sé si ha dit alguna resposta, crec que no. Perdona, perdona, que t'he perdut. Disculpa, guillem. Que l'oient anterior no ha respost. No, no. Sí, mira, jo el que dic en text és que com que venim de tradició cristiana, doncs per a desitjar així. Antigament, quan algú estava malalt, si la medicina no hi arribava, l'única solució era recórrer a la fe i deia que Déu, el nostre Senyor, et curi, no? Llavors una versió abreviada és això, dir Jesús. Com a un desig de que. De que et posis bé. Ah, d'acord, d'acord. I la versió moderna és salut. Salud. Desitjar-te salut sense recórrer a la religió. Clar, sí, sí. I després el oient que ha trucat ara és que mentre estava parlant amb l'Aina, i no l'he escoltat molt bé, però crec que deia, a partir de quina edat el nadó.

Sí, quan es pot provocar un part, sí, sense perill per cap dels dos.

Sí, bueno, depèn del nadador o de la mare, però jo he sentit casos que en sis mesos ja l'han tret, el que passa que, com que el nadador fins als nou mesos està, diguem, Proces de formació. Hi ha òrgans com el respiratori que si el treus molt aviat després ja se cueles durant tota la vida. Però els metges ja valoren el risc de treure'l o el risc de deixar-lo. Ja s'ho pesen a veure què és el que val la pena fer-ho. Però en sis mesos ja s'han donat casos.

Perfecte. Molt bé, Guillem. Moltes gràcies. A vosaltres. Que vagi bé. Bona nit.

Avui començo.

Ara fa nou anys, el 2017, a Girona, un grup de persones van començar a covar la idea d'anar a viure junts en algun tipus d'habitatge compartit que quan tinguessin al voltant dels 65 anys. Al cap d'un temps, la idea es va convertir en objectiu. Un antic hotel en desús a Sant Feliu de Guíxols. Naixia el Walden 21, projecte de cohabitatge cooperatiu sènior.

L'aventura ha culminat aquest dijous passat amb la inauguració de 31 apartaments adaptats i diversos espais col·lectius, interiors i exteriors. És el primer cas de cohabitatge sènior, són pioners a Catalunya, però el camí no ha estat fàcil, ho deia l'Aurora Moreno, portaveu del grup.

S'ha culminat un camí que ha estat molt difícil, complicat, ple d'entrebancs, que no trobàvem la financiació, que ha sigut llarg. Però mira, saps què? És allò que avui és un dia feliç. I el que volem és començar a viure el més aviat possible contents i feliços.

Doncs una de les que no ha pogut esperar més i ja hi ha passat el primer cap de setmana és la Montse Mariner. Montse, bona nit. Hola, molt bona nit. Com estàs? Com ha anat l'entrada a la teva nova llar?

Fantàstica. Jo com si hagués estat sempre aquí. És que és una monada i estic molt bé. S'han quedat només sis o set. De moment estem molt bé.

Escolta'm, ¿com va ser la primera nit després de totes aquestes emocions a la festa multiduinària d'inauguració que es va fer?

Pues lo que dius, amb molta emoció, ens miràvem i rellams tontament, vull dir, com dient, bueno, bueno, i molt bé, t'he de dir que he dormit fantàstic, em vaig aixecar com si. Com si tot ja sigués normal i que ho hagués fet sempre. Molt estrany, però és així. Has pogut acomiadar-te

de la casa on vivies fins fa, res, quatre dies?

Sí, sí, sí, i tant. Sempre faig això. Sempre faig acabar el cercle. Em despedeixo superbé i queda ja enrere i ja estic preparada per començar la nova etapa. I tens un ritual concret quan te'n vas d'una casa? Bueno, vull quedar sola, vull dir, els meus fills i tal, que estaven despedint-se i tal, jo em vull quedar sola, tinc un Buda i tinc moltes plantes, i llavors, doncs, bueno, és com que anar-ho mirant tot, donant gràcies sempre, agraint. I ara ja acabo i me'n vaig cap a un altre costat.

Sabem que l'edifici, aquest Walden 21, té pisos de 36 a 50 metres quadrats i que després té més de 1.300 metres quadrats d'espais col·lectius, que tant són dins com fora, interiors o exteriors. Explica'ns una mica, Montse, com és casa teva. Què hi teniu en aquests espais comuns, també?

En aquests espais comuns, pensa que hi ha una sala que és polivalent, eh? Que és molt gran i és perquè podem fer teatre, podem fer les assemblees, és super gran. A Cava tenim un altre espai que és com obert i allí tenim un bueno, estem muntant, eh? Un espai verd amb un arbre que el Viloba, no sé què, que és molt xulo, i que té molta força, i és el que vam dir, ens el regalen, i és perquè tinguem molta força, i és el primer que hem plantat. Després tenim un menjador preciós, una cuina que necessitem al cuiner, encara no el tenim, però que el tindrem aviat, i a Encavat també hi ha dues terrasses molt guais. Bueno, és que és un lloc idíl·lic, de veritat.

Escolta'm, m'ha semblat que deies que trobareu un xef aviat. Què vol dir, que tindreu un cuiner aquí, per vosaltres? Sí, sí.

La idea era aquesta, que saps què passa? Que la part més important del nostre nucli, per veure'ns i per estar, vam decidir que seria a l'hora de dinar. Aquí tenim el nostre pis amb el nostre clau i quan tens prou la independència és teva i punto. Però a l'hora de dinar era necessari trobar-nos per veure com està tothom, perquè no falti ningú, perquè si algú decideix no vindre ho diu. Perquè és on ens trobem, on les nostres mirades, perquè on anirà a caminar. Vull dir-te, com que farem tantes coses, no ens trobaríem, acabaríem sent una escala de veïns. És un lloc on aquí estem tots junts. Això anirà. És la idea.

Aquesta és la idea. I que si teniu algú que us cuina, doncs més tranquils podeu estar, no? Per estar tots junts. El fet de ser una comunitat prou gran, us pot permetre, per exemple, tenir en algun moment que ho necessiteu, també un fisioterapeuta o una infermera, en cas que sigui necessari?

Sí, sí, sí. Un grup, perquè tots som grups que portem coses, que també ho estan preparant tot molt bé, saps? Vull dir que. Si fes falta, ara de moment estem tots bé, gràcies a Déu estem bé, però ja anem on anem.

Tu et vas incorporar, Montse, en aquest projecte després de la Covid, em diuen. Què t'hi va portar a voler participar d'aquest projecte per un dia com ara poder viure aquí?

Em va semblar que m'havien dit que això funcionaria bé, que era com els països nòrdics, no sé què, i vaig dir, bueno, anem a mirar què passa. I jo estava treballant, però això està molt interessant. Vaig arribar a casa i li dic al meu home, tu i el meu home em diu, ostres tu, això per tu és fantàstic, però a mi no comptis. Va semblar que poca solta, no? Però no, no, i diu, no, jo ja no estaré. I dic, home, què és això? Bueno, total, que va dir això, així, clar, que no em va agradar gaire. I llavors, al cap d'uns 15 dies, em truquen i em diuen que jo ja tenia 69 anys. I amb 69 anys ja era gran, perquè era màxim 67. O sigui que no em podien agradar. Em va saber que era un greu. Al cap, acaba, bé, ve la Covid, i acaba mort el meu marit al final. De veritat, veus que no estaria. I al cap d'un mes em truquen i em diuen si m'interessa. I llavors em van dir sí, sí, perquè ens va agradar molt, i em vaig quedar. O sí que ha sigut com un regalo.

Clar, un es pregunta, mira, jo des de la distància ara, si a nivell personal això ho viviu com l'inici d'una nova etapa o com una. Un dia parlava amb una escriptora madrilenya que es diu Juliana Barro i deia que era l'últim quart de vida. Ella feia servir aquesta expressió, ella té més de 70 anys, i deia que ella ja estava en l'últim quart de vida, però que volia aprofitar-lo. Llavors, jo et pregunto, Montse, vosaltres com ho viviu, això? Com l'inici d'una nova etapa o una mica una última estació d'un viatge?

Bueno, és una nova etapa, naturalment. Jo sempre dic, res s'acaba, tot comença. O sigui, que és ara, quan comença una altra història, que ens porta a un final de vida, que ha de ser aquest, amb gent al costat que ens cuidarem, que estarem junts i que tinc molta família. Nosaltres som 12 amb els tres, però hem passat molt amb els meus pares i tothom, i ara la gent no pot estar per nosaltres. I és normal que crec que entre tots, quan hi ha un projecte, estem tots molt més joves, molt més actius. És que si ens vens a veure, veuràs, això sembla que estiguem una mica grillats i tot, perquè. És que és impossible com ens mirem el pis, com el té un, com el té l'altre. Dic l'altre dia, jo crec que no estava així ni el dia que em vaig casar. Ho vivim com que anem a viure a algo molt bonic, saps?

Clar, tu feies referència als teus fills, clar, i jo pregunto, i la família, la teva família, els teus fills, el teu entorn, què va dir quan vas dir

jo vull anar a viure aquí? No, no, com que em coneixen tant, sí, sí, no, fantàstic, perquè saben com soc d'inquieta i de, bueno, que sí, que puc canviar molt bé i que a mi no em passa mal. Però ells ara ho estan passant més malament que jo, saps? Vull dir, em truquen, em van vindre a muntar coses, a ajudar-me, estan contents però estan com. Noto una cosa així, que no ho faig una comèdia, és que estic encantada d'haver fet aquesta decisió d'estar aquí i de tindre aquesta colla d'amics, que quan un es fa gran. Jo tinc 77, eh? Però als 77, Tinc 40 i pico d'amics, que això és meravellós. Cada un t'aporta una cosa, i això és una meravella.

Escoltem, per qui no ho sàpiga, l'edifici des d'on estàs parlant i on t'acabarà vivint tota aquesta gent és un antic hotel. Explica-ho una mica per la gent que no sap on és aquest edifici.

Està a la carretera de Girona, l'antiga carretera de Girona, que estem molt a prop del mar, vull dir, caminant és el passeig, eh, vull dir que estem al mig. Un hotel amb desús, van intentar comprar el que és el sol, eh, perquè I llavors van poder-ho comprar, va costar molt, el que ha dit l'Aurora té molta raó, va ser, en cada moment trobàvem molts problemes. El diners, el que els bancs no ens volien, perquè clar, gent gran, però un cop ho hem aconseguit, és una meravella. Vull dir, ara mateix, tot el poble, no saps, vas pel carrer i la gent et felicita. Només mirant Walden 21 de Sant Feliu i allà hi posa totes les coses, tot que puguin saber.

Molt bé. El model que heu adoptat és el d'habitatge cooperatiu en sessió d'ús. Això què vol dir exactament? Què vol dir?

Que nosaltres tots hem posat uns diners de fora, ens va demanar uns diners i els tenim allà posats. Aquests diners és el que ens demana el banc de moment per tindre guardat. Nosaltres tenim aquest pis que ara paguem. Comencem a pagar ara. El Reddit, o sigui, el del banc, el que ens va deixar els diners, doncs ara cada mes nosaltres hem de pagar aquest. Bueno, és una hipoteca. Perquè tothom pugui O sigui, que com més se sàpiga, serà quan ens sentirem més bé. Perquè és perquè tothom que ve darrere pugui tenir alguna cosa així. I cada vegada serà més econòmic. O sigui, que val molt la pena.

I ja està, només. És obrir camí en aquest aspecte, pensant per noves generacions de noves persones que vulguin acabar vivint en aquests llocs, en aquests habitatges, dos compartits, amb espais en comú, i cadascú té la seva privacitat. Si ara algú que està escoltant el programa diu, carai, quina bona idea, i va a buscar al web, ara encara hi ha alguna plaça?

Doncs em sembla que en aquest moment no. Mira, l'altre dia va ser molt graciós, el dia de la inauguració, hi havia deu ja que s'havien apuntat.

Imagina't, només amb la inauguració, de com va transcendir la informació.

Sí, sí, ben dit. Si té ganes, que s'apunti. Que s'apunti, molt bé.

És la Montse Mariner, il·lusionada amb la seva nova residència al Walden 21 i sòcia de la cooperativa aquí a Sant Feliu de Guíxols, amb aquesta nova vida que comença a partir d'ara. Us desitgem a tots el millor, que sigui un model d'èxit i que d'aquí uns quants anys en tinguem molts més, perquè mira, els que venim al darrere potser també és una bona iniciativa de cara al futur. Montse, moltes gràcies per explicar-ho la nit dels ignorants.

A vosaltres. Bona nit, bonicat.

Pareds dins la cuina capficada en mil detalls amb els colzes a la taula i amb el cap arrepenjat el que donaria per poder-m'hi capbussar o amb només una paraula se n'anés el mal de cap i tornar.

D'una fruita tan madura que no es deu poder menjar. Ara ets dins la cuina capficada en mil detalls, tan quieta i solitària que no et goso molestar i tornar a començar. Reprendria que.

Dos quarts i mig de dues de la matinada aquí a la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio. El 932017474 per si encara us ha quedat alguna resposta o alguna reflexió per fer i voleu encara poder trucar al programa. Si no, us recordo altres preguntes que han fet altres oients en dies anteriors i encara ningú ha contestat. Per exemple, en Quim des de Sabadell ens demanava quines propietats té la camamilla. Abans parlàvem de la farigola, doncs aquest oient demanava. Per la camamilla. La Carmeta del barri de Sants de Barcelona volia saber quin òrgan fa que riguem, plorem o que sentim dolor. L'Anna, des del Raval de Barcelona, aquell famós rellotge que hi ha a la plaça Catalunya i que no funciona, a qui li correspon arreglar-ho? Aquesta encara no l'hem esbrinat. L'Aleix, des d'Esparreguera, quin sentit té creuar els dits. Per tenir sort quan creus els dits en Joan des de Vallcarca què és més important jurar o prometre i en Joan Josep d'Ulldecona volia saber durant quant de temps van estar prohibides les cançons de Joan Manuel Serrat. Tot això són preguntes que han fet en diversos programes altres d'aquí de la nit dels ignorants i encara ningú ha donat resposta. Però sí que tenim un capítol de preguntes contestades.

Parlem d'ascensors, perquè fa unes nits el Lluís, des de Esplugues de Llobregat, ens va enviar aquest missatge via WhatsApp, era un missatge escrit, deia, si l'ascensor d'una comunitat no funciona i la casa d'ascensors no té l'obligació de venir si no hi ha una persona a l'interior de la cabina, atrapada, Què passa quan hi ha una urgència amb un veí minusvàlid? Diu, a qui s'ha de trucar? Ens demanava el Lluís a qui s'ha de trucar per demanar ajuda. A la policia o als bombers? Doncs hem traslladat aquesta pregunta que exigia algun expert a l'Elisabet Carbonell, que és vicepresidenta del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona Lleida.

En relació amb aquesta pregunta, el criteri seria que les empreses ascensors, com ja sabeu, tenen l'obligació del rescat de les persones 365 dies l'any, 7 dies a la setmana, 24 hores al dia. És a dir, si tu et quedes a la cabina de l'ascensor. Per avaria del mateix, i clar, evidentment has de sortir, no ho has de fer tu manualment, sinó que has de trucar a l'empresa amb aquest servei de comunicació bidireccional que ja és obligatori en els ascensors i l'empresa ha de venir, sigui un dilluns, sigui un divendres i siguin les 3 de la nit o les 2 de la tarda. Per tant, tu pots sortir de l'ascensor. No tenen obligació de reparar, sinó de fer el rescat. Què passaria amb una persona amb una discapacitat que hagués de sortir de l'ascensor, que hagués de fer servir l'ascensor? Home, els administradors de finques col·legiats el que fem és donar servei i aquest servei és precisament contactar. Amb les empreses dels ascensors de manteniment que són els nostres proveïdors i sol·licitar de forma urgent aquest servei. Per tant, ells si és un dia elaborable poden anar i solucionar aquest problema. Si aquesta persona, jo recomanaria, si aquesta persona pot esperar el següent dia elaborable. Perquè vingui l'empresa i li deixi l'ascensor en funcionament, jo seria el que aconsellaria. Ara bé, si aquesta persona ha de fer servir l'ascensor per una urgència de visita mèdica, perquè ha d'anar a agafar un avió i no pot perdre l'avió. I és un dia festiu, un cap de setmana i l'ascensor no està funcionant, jo trucaria als bombers, trucaria als bombers i demanaria aquesta ajuda i entenc que aquesta evacuació els bombers són capaços de fer-la donada l'urgència amb la que s'està sol·licitant i per un fet concret i motivat.

Doncs moltes gràcies a l'Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona Lleida, per la resposta.

Aquesta sí, eh? Aquesta sí que sonava, el Hey Jude dels Beatles, i amb la pregunta que ens ha quedat a l'aire, a veure si algú la sap contestar, si Pol la Carni va a llegir alguna vegada a José Agustín Goitisolo. Arribem a la recta final del programa i arriba l'hora de.

Contes per anar a dormir. Amb Anna Maria Ricard.

L'Anna Maria Ricard, que arriba sempre tan puntual. No hi ha persona més puntual que aquesta dona, sigui l'hora que sigui, matí, tarda o nit. Bona nit, Anna Maria. Bona nit, Marta. Ja és puntual, ve amb el llibre sota el braç, perquè diu, va, que us en porto un altre, i això és una nova setmana, i ens portes un altre llibre amb unes altres històries, no? Exacte. I em dius que avui estrenem una nova setmana en un lloc, dius tu, on generalment no ens agrada gaire estar-hi, que és. I jo crec que et dono tota la raó, una sala d'espera. Exacte. No.

No. No ens agrada. No ens agrada. Però estar en una sala d'espera és el que fan els protagonistes dels contes del llibre Sales d'Espera de Neus Canyelles. Fan això? Esperen. Esperar. Esperar. Esperar. Molt bé. L'escriptora de Palma va debutar en això de publicar en 9 d'agost un llibre de memòries que li va valdre el Premi Bern de Narrativa 1997. O sigui, té una carrera de més de 30 anys. Després d'això ha escrit diverses novel·les i diversos reculls de contes. Amb un d'ells, titulat Mai no sé què fer fora de casa, m'agrada molt el títol. Sí, que és bonic. Va guanyar el Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l'any 2013. Ho destaquem sempre, aquest premi, perquè ens agrada molt. És el Premi de Contes per Excel·lència. Exacte. I aquests contes, el Mai no sé què fer fora de casa, estaven escrits sota una premissa molt interessant. Cada conte recreava un relat d'un autor clàssic, un conte d'un autor clàssic, i explicava alguna cosa que li havia passat a l'autora. Eren contes autobiogràfics passats pel tamís d'un conte d'un autor consagrat, tipus en Chekhov, en Truman Capote, Raymond Carver o Jean Rhys, entre d'altres. No ho sabia, això, eh? Sí, sí. Ho trobo molt interessant. És molt interessant. En aquell moment, l'autora, que treballa com a periodista, escriu columnes, declarava, ha estat mirant entrevistes seves, que la imaginació està sobrevalorada. Ai. I deia també que escriure contes és el que més li agrada fer. De fet, en algunes de les seves novel·les inclou petites històries al marge del fil principal. Aquesta autora, l'autora mallorquina, també ha guanyat el Premi Ciutat de Palma de Novel·la 2002 amb Cap d'Hornos, el Premi al Lector de l'Odissea 2006 amb L'alè del Búfal a l'hivern. I el Premi Lletra d'Or 2022 amb autobiografia autoritzada. I aquest 2026 ha tornat a publicar un recull de contes, que és el que portem aquesta setmana,

i que es diu Sales d'Espera. I ens agrada molt, això. El nexe d'unió d'aquests contes, deies, és que els protagonistes de Sales d'Espera fan això, no? Esperen. Esperen i desesperen.

I desesperen, clar. Sí. Ho fan en celes d'esperes reals o simbòliques. Esperen en un jutjat, esperen que es reprengui un concert, esperen l'hora de tornar a l'oficina o esperen en el carrer lent de la piscina. Són personatges normals i corrents en llocs la mar de normals que els passen coses quotidianes. Coses quotidianes que no per això deixen de ser terribles en alguns casos, com per exemple l'assetjament escolar o la mort. I tot plegat ho veiem a través de la mirada intel·ligent, incisiva, irònica i alhora tendra i compassiva de la Neus Canyelles.

Doncs que interessant, quina setmana més xula. Sí. Escolta'm, quin és el conte amb què comencem avui? Es titula Naufragi i l'he escollit perquè

comença en una sala d'espera de veritat.

De veritat, molt bé. Doncs vinga, Naufragi, dins del llibre de relats a les d'espera de Neus Canyelles, publicat per Empúries.

Les sales d'espera sempre són serioses i tristes, o si no, són lletges. Ho notam perquè solem trobar que hi esperam massa temps. Generalment no sabem què. Aquella tenia les cadires molt incòmodes, com de menjador clàssic i poca claror. Vora la finestra hi havia un bust de guix que ens vigilava amb cara d'enfadat. Quan la gent que entrava passava pel seu costat, això tenia la sensació que el tombarien i es rompria. Perquè s'aguantava sobre una columna molt prima. Supòs que si encara està sencer és perquè els infants no visiten el cardiòleg. Cada vegada que hi anava, l'estàtua em mirava incisivament, molt enfadada. Jo procurava agafar una revista per tapar-me la cara i havia notat que els altres pacients feien exactament el mateix. Aquell dia, la senyora que em precedia m'havia dit que li havien de fer un cardiograma. Vaig tenir temps de mirar dues revistes, les que ella havia deixat damunt la taula. Cada mes, ben que revisió, em va comentar. I vostè? No, jo no. Em va fer vergonya dir-li que el metge em troba sempre sana, però que jo no puc respirar. Li hauria aparegut una minúcia. La infermera em va fer passar al despatx i em va guiar rere una cortineta blanca. El metge va entrar i va dir "De cintura per amunt, estregui la roba, per favor". Després em vaig estirar en una espècie de llitera i ell va començar a col·locar-me els cables,

els canells i els turmells i aplicar-me ventoses al pit, que anava canviant per recórrer tota la zona. Els fils eren freds. Jo mirava el sostre i ell mirava una pantalleta. I vostè, estudia? Em va preguntar mentre feia rodar un botó de la màquina. Era la mateixa pregunta amb què se m'havia dirigit a l'anterior visita. Jo també li vaig respondre el mateix. No, ja fa temps que vaig acabar els estudis. Vostè té sort. Nosaltres, els metges, no acabam mai d'estudiar. Jo no he fet cap altra cosa des que vaig començar la carrera. Vaig somriure des de la meva posició. Ella intentava parlar com si tots dos fóssim a la platja a prendre el sol, però no ho aconseguia perquè hi havia un punt que cap dels dos no miràvem. A l'anterior visita havia passat el mateix fenomen. No miràvem aquell lloc. Hauríem pogut mantenir una conversació d'hores sense fer-ho, de tota la vida. L'aparell va emetre un so dèbil. El metge va dir, ja està. I quan em vaig incorporar va continuar. Així, idò, ja he acabat els estudis. Tot un descans, no? I ja he entrat a formar part del món laboral? No, encara no. I vaig pensar, com vol que treballi si no puc respirar? Tot seguit estirar el paper i aparegueren uns gràfics de puntes desiguals que seguien un ritme. Ho examinava mentre jo em vestia enrere la cortineta. Això està perfectament.

Perdoni si no entenc la seva insistència. Em vaig posar l'abric i em vaig asseure, com m'havia indicat la infermera. La taula estava plena de petjapapers i de capses de medicines. Molt desordenada. El vaig esperar. En aquell instant no vaig poder respirar, m'ofegava. Era el que jo li havia anat a explicar. És que no puc respirar. Però el cardiograma indica que no hi ha cap deficiència. Al cor li funciona molt bé. Ha pensat que podria tractar-se d'un problema de caràcter nerviós? Un disgust, un assumpte familiar o sentimental? Ho ha consultat amb un psicòleg o un psiquiatre? Jo crec que seria el més indicat. Això sembla més algun atac d'ansietat. Si vol, n'hi puc recomanar algun. En conec un de molt bo que fa psicoterapia, el doctor Montanya. Tot i així, em receptà un relaxant muscular i em recomanà que em mirés de fer teràpia i procurés alenar profundament. Com si no podia fer-ho ni normalment? M'acomiadà a la porta, la infermera va fer passar un altre pacient i vaig sentir que el cardiòleg li deia que es despullés de cintura per amunt. Vaig veure la cortineta que es tancava. Rere la cortineta blanca, jo havia entès les coses. I estirada a la llitera, ho havia vist clar. Jo ja només em trec la roba al metge. Sempre hi ha un punt on no podem mirar. Aquesta altra sala tampoc és acollidora.

T'enfonses a la butaca i fa olor de tancat. No hi ha cap estàtua. Hi ha un quadre que representa el naufragi d'un vaixell. Una senyora m'ha somrigut tres vegades i al cap d'una estona m'ha parlat. També li han de fer un cardiograma? Segurament li he contestat. Ha fet un gest de desaprovació amb el cap, com si li sabés greu. És que no puc respirar. Ja s'ofega. Sí, això mateix he dit. Ai, pobreta. A mi també em passa. Ja sé el que és. Quan se n'ha anat, he agafat una revista per no veure el naufragi i he continuat esperant.

No tens res, noia. No? No tens res. Exacte. És molt bona. Ai, que bé, molt bé, Ana Maria, ens ho passarem bé aquesta setmana. Us ho passareu molt bé, ja veuràs. També, perquè tantes setmanes ens ho passem bé. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.

Doncs així és com avui hem començat i hem acabat el programa, i aquesta setmana li toca a Neus Canyelles aquest llibre que es diu Sales d'Espera, amb aquestes històries de llocs reals o no reals on la gent espera coses. És els contes que us llegirem aquesta setmana abans d'anar a dormir. Nosaltres ens n'anem de seguida a dormir, perquè hem arribat a les dues de la matinada. Això vol dir que acabem el programa, acaben els companys dels serveis informatius i que ens posen el corrent de nit, que és notícia a aquesta hora. Demà, a partir de les 12, tornarem a ser aquí, al 932014474. Ho dic per les persones que estaven trucant just en el moment que ja anàvem a fer els comptes i que. Els hem hagut de dir que demà, doncs, sisplau, ens truquin pel que vulguin, perquè avui ja no hi havia temps. Així que gràcies per ser a l'altra banda, com sempre, i demà a les 12 ens tornem a escoltar. Que descanseu, bona nit.