La nit dels ignorants, d'1 a 2 h - 04/11/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de la una.

Bona nit, us informa Àlex Bosch. Ja ha començat l'escrutini en els primers estats nord-americans que han tancat els col·legis electorals a mitjanit, hora catalana, indiana i kentucky, en el marc de les eleccions de mig mandat que definiran l'equilibri polític de forces entre demòcrates i republicans al Capitoli durant els últims dos anys de Donald Trump a la Casa Blanca. Ara, a la una, tanquen els col·legis electorals d'estats amb més pes, com, per exemple, Florida, Georgia o Carolina del Sud. El president Trump ha dit que només acceptarà un resultat si les eleccions són honestes. Aquesta nit, al cap de files del Partit Demòcrata, Ken Martin ha dit que estan preparats per si la Casa Blanca impugna el procés electoral, en el cas que els resultats no siguin favorables als republicans.

No hi ha dubte que tenim un megalòman narcisista

i feixista a la Casa Blanca que farà tot el possible per aferrar-se al poder, com ha fet les últimes setmanes amb demandes per impugnar eleccions a Alaska i a Califòrnia. Però els tribunals han desestimat aquestes accions judicials i espero que passarà el mateix si decideix intentar impugnar els resultats.

Repassem ara altres informacions en format breu amb l'Agustí Serrat.

El ministre de Transport, Òscar Puente, dimiteix per sorpresa després de defensar al Congrés la seva gestió de l'accident ferroviari d'Urda, que ha causat 69 morts. A més de deixar el càrrec, Puente renuncia a ser candidat del PSOE. Ho ha dit al final de quatre hores de compareixença a la Diputació Permanent.

Un ministro de transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. Por muy distintos que sean y tenga o no responsabilidad directa en ellos, es una cuestión de dignidad política, de coherencia y de empatía con las víctimas.

Uns missatges de mòbil apuntarien a la participació de l'exalcalde d'Esparreguera i excap de Gabinet del president Illa en un possible frau en benefici d'una fundació d'Esparreguera que investiga la justícia. S'inclouen en un informe dels Mossos i de la Fiscalia Anticorrupció i els publica El Periódico. El govern defensa l'honorabilitat d'Eduard Ribas, però evita pronunciar-se sobre la seva innocència.

El jutge Llarena tanca el procés judicial contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig i envia la causa a la sala penal del Suprem perquè apliqui l'amnistia a l'expresident i als exconsellers. Aquest és l'últim pas que espera Puigdemont per tornar a Catalunya. Junts celebra la interlocutòria de Llarena i espera que el Suprem no demori d'arxivament del cas.

El català està en vies de desaparició a la Catalunya del Nord segons l'última enquesta d'usos lingüístics de l'Oficina Pública de la Lingua Catalana, amb seu a Perpinyà. Només el parla el 15% de la població i la meitat dels parlants ja tenen 65 anys o més. Això sí, hi ha brots verds, com ara que més del 90% dels enquestats volen que el català s'ensenyi a les escoles.

L'empresària Sol d'Aurella, amb una fortuna de 3.500 milions d'euros, és la catalana més rica, un any més, segons la llista Forbes, dels 100 espanyols més rics. La família d'Aurella,

vinculada a Coca-Cola i amb 5 membres a la llista, ha vist incrementat el patrimoni gràcies a la bona evolució de les seves accions a la borsa. A Catalunya hi ha 26 multimilionaris de sectors molt diversos, segons la redactora en cap d'Economia de Forbes, Beatriz Triguero.

José María Serra y su familia, que representan el sector asegurador a través de Occident, o la familia Puig, que ha construido uno de los grandes grupos internacionales de perfumería, o, por ejemplo, los hermanos Gallardo, que están vinculados a la industria farmacéutica a través de Admiral. Entonces, bueno, eso refleja una característica importante de la economía catalana, que es el peso de la empresa familiar, pero también su capacidad de internacionalización,

¿no? Sol d'Aurella ocupa el 11è lloc d'una llista que, un any més, i ja en van 12, ha encapçalat el propietari d'Inditex, Amancio Ortega.

Esports, victòria del Barça 3-0 contra l'Aston Villa en la quarta jornada de la fase Lliga de Campions. Llamin Llamal i Rafinha en dues ocasions han fet els cols del Barça. Rodri ha estat substituït al descans per unes molestes al bessó de la cama dreta. El Barça soba 9 punts de 12 possibles a la Champions després de 4 jornades. Els plouranat tornen a jugar diumenge al camp de l'Atlètic de Madrid. Jugats aquest dimarts a la Champions, destaquem l'Atlètic de Madrid 0, Bayern de Múnich 2 i el Villarreal 0, PSG 1. Comunicació del Futbol Espanyol

per la mort aquest dimarts de Jesús de Miguel, futbolista del Tenerife. La Federació Espanyola de Futbol ha decidit suspendre tots els partits de copa previstos per aquesta setmana com a mostra de condol. Des de l'Andorra han demanat ajornar el partit d'aquest cap de setmana contra el Mallorca. Mentrestant, la Policia Nacional ha obert una investigació per la mort de de Miguel a instàncies judicials, segons informa l'agència EFE.

En bàsquet, Porto, 64, Assisa, Juventut, 81. A la Champions, la penya continua invicta. A la FIBA Europe Cup, cinquena, Jorrada, Girona, 90, Levitsche, 66. El Girona amb quatre victòries i només una derrota.

Fins aquí, les notícies. Catalunya.

Les dones i els dies amb Montse Virgili.

El Parlament Europeu celebra la Setmana de la Igualtat de Gènere i l'equip de les dones i els dies ens hi desplacem. Les polítiques europees afavoreixen la igualtat o no entra dins les prioritats d'Europa? Conversarem amb europarlamentàries i assessores que intenten decantar la balança. Dimecres i dijous, les dones i els dies des de Brussel·les.

Les dones i els dies amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit. A la una del migdia, a Catalunya Ràdio. Que no surti d'aquí.

Roger, creus que som un programa influent?

A veure, influent, influent. No ho sé. Però sí que comencem a rebre certes pressions. I també estem rebent rumors, eh? És veritat. Ara s'han de contrastar, eh? Al final som un programa de servei. Que no surti d'aquí.

Premi Ondas 2026 a la millor idea radiofònica. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio. Tinc una exclusiva! No cridis així, per favor. Sempre igual. La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Una de la matinada i ja són 8 minuts, segona hora de la nit dels ignorants, aquí a Catalunya Ràdio, el 93207474, com sempre, obert per les vostres preguntes, per ajudar altres oients que han fet preguntes en dies anteriors. I que per tant vosaltres teniu respostes o altres missatges perquè us voleu queixar d'alguna cosa, voleu felicitar algun àmbit d'aquesta vida nostra o qualsevol altra reflexió sobre els temes que cada dia tenim d'actualitat i que de tant en tant alguns de vosaltres voleu reflexionar. Per si voleu fer respostes ajudant altres oients que en dies anteriors ens han dit coses, us recordo preguntes que queden pendents, que encara ningú ha contestat, i com sempre fem, deixem uns dies de marge, a veure si algú contesta abans d'anar a buscar algun expert. Intentem respondre-ho tot, no sempre és possible, però intentem, en la mesura del possible, de respondre-ho. La Neus, des del barri de Sant Andreu, ja fa uns dies que ens va dir que buscava un senyor que es diu Alfredo Galiano, que és de Sant Boi de Llobregat, i volia saber si algú n'hi pot donar alguna referència, si algú el coneix o l'ha conegut. Encara ningú ens ha contactat per parlar d'aquesta persona, Alfredo Galeano, Sant Boi de Llobregat. En Josep Lluís, des del barri d'Horta de Barcelona, una de les preguntes que ja fa temps va fer i encara ningú ha respost, per què esternudem? Perquè tenim estornuts? La Mercedes de Barcelona, les trucades a spam que reps de forma diària, deia "totes tenen les meves dades". On és la llei de protecció de dades? On m'he d'adreçar per denunciar-ho? I com ens podem protegir de veritat perquè no tinguin les nostres dades? En Joan de Santa Coloma de Gramenet ens va fer una pregunta ja fa dies, molt interessant per reflexionar, que encara ningú, al final haurem de buscar un expert, però la torno a recordar per si algú s'inspira. Diu, la IA, la intel·ligència artificial, podrà tenir algun dia la intuïció humana? Aquesta és interessant, però alhora fa por que algú et respongui aquesta pregunta. En Jordi, des de Mataró, vol saber d'on prové la cal·ligrafia de l'Euskera. I en Guillem, des del Fort Pienc, ens demanava si existeixen radars que mesurin el soroll, no pas la velocitat, el soroll dels cotxes, també amb el mateix objectiu de multar-los. Tot això són qüestions que s'han dit en programes anteriors i encara ningú ha contestat, així que, si us animeu, 93207474 o missatges de WhatsApp al 667-220-148. De moment, aquesta segona hora ens truca el telèfon del directe en Toni, des de Barcelona. Bona nit. Hola, Toni.

Ara sí. Hola. Ara sí. Ara sí, Toni. Hola, em sentiu bé? Ara et sentim perfecte. Què tal, com estàs?

Bueno, anem resistint.

Anem resistint. Doncs es tracta d'això, d'anar resistint. Vinga, què ens volies demanar, Toni?

Jo volia fer com una crida perquè fa els fruits de perdó. Perquè a mi m'agrada molt cuinar. Però trobo que aquest any és fruits de tardor, bueno, fruits de tardor i aliments diversos de tardor, no? Hi ha molta cosa de castanyes, de moniatos, no? I bolets aquest any no n'hi ha masses, de moment. Però també a mi m'agrada molt fer. Alioli de codony. De codony, sí senyor, sí. Sí. Codony membrillo. Sí, sí. I trobo que no en va con lloc de membrillos. Que no en trobes? Bueno, que no se'n veuen.

Que no se'n veuen. Què ho estàs buscant? A Barcelona entenc que estàs aquí, a Barcelona.

Sí, sí, estic aquí al Raval, tocant a Sant Antoni, i veig que hi ha moltes botigues diverses i supermercats i de tot tipus de coses, però Membrillos no en trobo.

Doncs vinga, a veure, la gent que viu per Sant Antoni i pel Raval, que et digui on pots trobar Codony, perquè jo crec que et pot ajudar. Jo crec que em pots trobar. Ara em sortiria a mi de dir-t'ho, però a veure, si no no hi hauria programa. O sigui que ha de ser la gent que. Ah, per això dic, jo crec que el lloc on dius que tu vius, jo crec que en trobaries, si obres una miqueta més. Però espero que siguin la gent, que siguin els oients, que en tenim uns quants que viuen en aquest barri.

Però membrillos bons. Sí, sí. No aquests que no tenen gust, saps? O sigui, membrillos bons. Doncs va. I tu el que vols fer és. No solamente per fer la glioli, sinó tu t'agafes un. O uns membrillos, i te'ls poses a casa i fan una olor boníssima. Ah, sí? I on te'ls poses a casa? Allà un poquit. Aquí tinc unes fruiteres o algo. Ja. Llavors, l'olor que desprèn dius que és bona, eh? És boníssima.

Molt bé. Doncs va, a veure què et diuen els oients, a veure si et poden ajudar. On te pots trobar codony bo, de veritat, no? Sí, exacte. Molt bé. Doncs vinga, Toni, a veure què ens diuen els veïns.

Gràcies. Moltes gràcies. Adéu-siau, bona nit. I gràcies per la vostra ajuda.

Ja ho saps, aquí cada nit som aquí, o sigui, qualsevol cosa que necessitis estarem aquí. Gràcies. Una abraçada, bona nit. Bona nit, una abraçada. Ai, castanyes, moniatos, pocs bolets, però trobo que últimament hi ha gent que va a la muntanya i en troba. Jo perquè no en sé gens de trobar-ne, de caçar-ne, però trobo que últimament ja comença a haver-hi gent, potser amb les últimes pluges, a veure si aquests pròxims dies que n'hi havien hagut, tard. Respecte a altres anys, però que n'hi havien hagut. No ho sé. A veure si podem ajudar el Toni, que a més viu cap al Raval Sant Antoni, a trobar un codony com de humana, dels bons, que és el que necessita per fer les seves cuinetes que li agraden. A veure si algú, perquè jo sé que tenim oients en aquests barris també, tenim oients a tot arreu, ja ho sé, però en aquests barris també, i segurament algú pot trucar i ajudar en el Toni. Abans de continuar fent una excursió, perquè avui ens toca fer excursió amb el Gerard López. No, sí, ens toca fer excursió. Doncs mira, farem una cosa. Perquè anava a dir, si no, podem esperar, perquè veig que l'Aina està parlant per telèfon. Però, com que veig que va per llarg, farem una cosa. I el que farem és preguntar-nos, que això ho fem cada 15 dies amb en Jordi Llompart, i ho fem un cop al mes. Amb el Gerard López, i ho fem amb altra gent en altres moments del mes, és preguntar-nos on anem.

Els colors,

els boscos estan brillant. Hi ha tants camins per

poder anar inventant. Ja el trobava a faltar, jo. El Gerard López feia dies que pensava que és Toma, que no ve a explicar-nos alguna ruta. Bona nit, Gerard. Hola, què tal? Com estàs? Tu avui ens portes a redescobrir un altre racó del país, perquè em sembla que t'agrada dir això de redescobrir i no pas descobrir.

Sí, perquè una mica tots ens hem descobert ja, i jo penso que de vegades val més dir redescobrir, perquè els llocs la gent ja els coneix,

moltes vegades especialment. Sí, però tu ens dius coses que jo no conec, eh? Vull dir que a mi em descobreixes coses, eh?

No treguis mèrit, eh? No, no, no, però segurament l'oient que ens escolti des d'aquest lloc em dirà, home, a mi què m'estàs explicant, no? Aleshores, doncs, redescobrim. Redescobrim, molt bé. Doncs avui què redescobrirem? Doncs avui redescobrirem el Pla de Boet.

Si et sembla, farem una bonica ruta circular que ens mostra fermes panoràmiques dels sostres del nostre país i que s'enfila fins al Pla d'Arcalís i fins al riu de Baiau.

M'agrada això de la ruta circular. Què n'hem de dir d'aquest Pla de Boet?

Que el Pla de Boet que no s'hagi explicat mai una vegada i una altra. Sí, sí. A veure, jo et diria que és un racó del Pirineu més que estimulant, amb panoràmiques espectaculars i raconades de gran bellesa. Sí, d'acord, això no és nou, Gerard, això ho sabem, no? És veritat, però ho direm les vegades que faci falta. El Pla de Poet

és un racó del Pirineu més que estimulant, amb panoràmiques espectaculars i raconades de gran bellesa. El Pla de Poet és un racó del Pirineu més que estimulant. Prou, sí, Gerard, prou, que m'ha quedat bastant clar,

ja no queda com ho repeteixis tantes vegades, va.

En fi, de tot això se'n pot gaudir amb una excursió curteta, de molt bon fer, que ens situarà en un dels extrems de la Vallferrera i que demana, com sempre, respecte i més respecte encara. Això sempre. Sempre. Punt de sortida? A veure, el punt de sortida el tenim a l'aparcament de la Molinassa, que està al costat de la Noguera de la Vallferrera. El riu, eh? Sí. Aquest sol ser el pàrquing de sortida que fa servir la gent que vol pujar la pica d'estats. Que això no ho farem avui, eh? No fas cara de voler-ho. Avui no. Avui no, eh? Avui no. Doncs no, no hi anirem. Però sàpigues que la Molinassa és el bon punt per pujar a la Pica d'Estats. Hi ha altres racons, com per exemple els estanys de Sollo, els estanys de Baiau, o on anem, que és el port de Boet, que està més a la vora. Important, des de fa un parell d'estius, el camí fins a la Molinassa és asfaltat. Està bé. Això està bé. No et deixa les rodes ni et deixes res. Correcte. He vist alguna situació crítica quan encara no estava asfaltat, que tela. En fi, si aneu a l'estiu, estiu no, estiu, sinó a l'estiu, descobrireu que el camí està asfaltat i que s'ha d'apagar. Perquè com que, clar, ara és asfaltat, s'hi arriba més fàcilment, però també és important gestionar-ho perquè, si no, hi ha overbooking. Sàpigues que el preu és 5 euros els cotxes i les porgonetes, 2 euros les motos. Molt bé. I això es fa a través de les webs del parc, entenc. Correcte, però això a l'estiu. Ara ja que encarem la tardor, no hem de patir. El pàrquing s'hi arriba des del poble d'Àreu, que és l'últim nucli de la Vallferrera. I àreu, com s'hi arriba? Recordes una mica? Sí, a veure, sempre és el mateix, no? Si puges des de Lleida, doncs, cap a Balaguer, cap a Camarassa, anar remuntant el riu, Tremp, la Pobla, Gerri de la Sal, Sor, Lleburcí, i a partir de Lleburcí cap a la dreta i anem a buscar la Vallferrera. Molt bé, d'acord.

Doncs anem cap a l'aparcament. Ja ens ha quedat clar que si ho volem fer a l'estiu haurem de reservar. Si no, no costa res. Baixarem del cotxe, però abans de fer el primer pas, la primera suada, Gerard, vull saber les dades de la ruta que tu ja saps que a mi em fa sempre molta por. Per tant, deixa'm apuntar. Les dades. Vull saber-ho tot.

No pateixis, Marta. Enruta super Marta Romagosa Friendly, però de nivell super friendly. Sí? Sí. De totes maneres, aquests dubtes que em planteges, m'ho estàs dient potser perquè allà mateix tenim la Pica d'Estats, que és la muntanya més alta del país? Per això t'ho dic, perquè no me la colis. M'ho estàs dient perquè arribar-hi des de la Molinassa és un desnivell de 1.450 metres? Ai, mare. A la Pica d'Estats, eh? Home, ho estàs dient perquè al nostre voltant també tenim un munt de sortides fantàstiques amb estanys de llarga i matadíssima durada. Mira, no sé què dir-te, és que em fas molta por a vegades. Va, no pateixis, apunta la durada del que farem nosaltres, molt més light, dues hores, tres, màxim. Soportable. Perquè ens ho prenem amb calma, per gaudir. Cinq quilòmetres. Ah, xopat, xopat, xopat. 215 metres de desnivell a Super Marta Friendly. I ruta circular amb un 80%. Per tant, per tots els públics. I si no, que ho preguntin a una família que vam trobar aquest estiu, que venia de Mallorca, i anàvem dos marrecs petitons. I feien aquesta ruta. Si ho feien ells, és que es pot fer, de veritat, és molt, molt, molt còmode. Doncs vinga, em sembla perfecte. Som-hi? Som-hi. Doncs bé, sortirem de l'aparcament seguint aquesta pista ampla, la mateixa pista que ens ha portat fins a l'aparcament, que encara continua, ja no és faltada, aquí hi ha aix de terra, per entendre'ns, i que puja fins al Pla de Boet, que de fet el tenim allà mateix, el Pla el tenim a mig quilòmetre només. Fàcil, fàcil, i arribem ràpid. Hi ha un primer tram curtet amb el riu a la nostra esquerra, amb un trencant que és el que ens permet anar fins, en aquest cas, al refugi de Vallferrera, que és el punt de sortida per atacar el sostre del país, que no farem avui. Però si voleu fer-ho, ja sabeu, hi ha el trencant allà, d'acord? Recordem que a la Vallferrera hi tenim alguns dels cims més alts de Catalunya. I de seguida ens plantarem el Pla de Boet, perquè ja et dic que només són 500 metres per arribar fins allà, d'acord? Ens apareix davant nostre, a mà esquerra, i arribem, a més a més, a un punt una mica elevat. Per tant, ens queda a sota, se'ns obsequia, amb una gran panoràmica, d'acord? Amb els seus prats, que, per cert, aquest estiu, rostidíssims. No m'estranya, amb les temperatures que hem tingut. Correcte. Amb el bestiar, també rostit, però aguantant. Aguantant estoicament, sí, sí. I les seves grans serralades imponents que hi ha al darrere, a la dreta, a l'esquerra, al davant, vaja, per tot arreu, perquè és un pla, això, vorejat de muntanya.

O sigui, que arribem al Pla de Buet, diguéssim, allò, per la porta gran, eh?

I tant, grandíssim, només falta, diguem, la. La catifa. La red carpet, eh? Perquè arribem just a més a més on hi ha una mica de mirador, d'acord? Però és que no només hi ha un mirador, també hi ha una zona de pícnic amb taules, cadires, per tant, és que ja és perfecte, arribar i moldre, que dirien, no? I a més a més hi ha un camí que baixa fins al pla i que passa pel costat d'una font, que és la font de mossèn Batlle.

I aquesta font, pregunto, es pot beure aquesta aigua?

Sí, perquè és abundosa, és fresca i regalada, de moment. Fa un parell d'anys, a més a més, el Parc Natural de l'Alt Pirineu la va arreglar una miqueta perquè s'havia fet una mica malbé i l'aigua sortia, diguem, per sota terra, directament de la Déu, d'acord? Clar, i era una mica tèrmola. Correcte, i s'havia d'arreglar, van posar una mica de canalització, el tub corresponent, en fi, ara és una font, diguem, com d'humana. Ara bé. Important, segons he pogut llegir a la web de Viure els Pirineus, millor que en beguis en moderació, perquè és una aigua bastant àcida, de pH 3. Qualsevol número per sota del 7 és àcid, que el concepte del pH neutre és el número 7.

Clar, i això pot A veure, si en beus una mica no passa res,

però si tot el dia beguessis aigua d'allà.

Potser hauries d'anar a un lavabo que no hi ha en aquest indret, diguéssim. Molt bé. Escolta'm, però has parlat de la font de mossèn Batlle, no? Sí, mossèn Batlle.

Qui era? Mossèn Batlle era un mossèn de Sitges de principis del segle XX. El seu nom era Antoni Batlle i mestre. Era un mossèn molt excursionista, com et pots imaginar. I què feia als anys 30 del segle passat? Portava grups d'escoltes a fer muntanya i un dels llocs que més li agradava era just aquí, al Pla de Boet i tot el conjunt de la vall ferrera. Quan va començar la Guerra Civil, saps on era?

M'ho puc imaginar, no? aquí, en aquest lloc de la font estava baixant la

pica d'estats allà al costat mateix, amb un grup d'escoltes feia la baixada, tornaven va esclatar la guerra i res va haver de marxar del país, en va tornar quan va acabar,

l'any 1939 molt bé, ja sabem per què es diu així la font, escolta'm, ara què fem? agafem aquest camí fins a la font i baixem?

no, no, no, això de tornada ah, de tornada, perquè quan tornem apareixerem per aquí, per la font ara hem de continuar amunt, no? sí senyor. Continuem avançant per aquesta pista ample fins que al cap de pocs metres, amb el Pla de Boet sempre a la nostra esquerra, imponent, meravellós. Agafarem un corriol més estret i més pedregós i assolellats. Poques ombres, ara. Poques ombres. I un attention, please, perquè podeu quedar. Agafeu un capell, eh? Sí, sí, sí, un barret. Vinga. De mica en mica anem flanquejant el Pla, que cada vegada tenim més a sota, pel vessant oest. També ens alegrarà a la vista un bonic salt d'aigua. És que sí, l'aigua sempre acompanya molt. I és tot aquí, ja ho veus, també hi ha un salt d'aigua, una cascada, ens quedarà també a sota. De mica en mica tot això ho deixarem enrere perquè anem avançant. Per cert, detall important de matriculació. Com de matriculació? Fins ara la ruta ens coincideix amb el prestigiós GR11, d'acord? Per tant, el sender de gran recorregut que creua tot el Pirineu. I la matriculació, les marques que trobarem són les blanques i vermelles de sempre. Has fet mai algun tram del GR?

Sí, algun tramet sí que l'he fet. No, no et dic tot, eh? No, no, tot no, segur. Perquè ja sabeu que el

GR és aquest que comença al Cap de Creus, travessa tots els Pirineus i acaba a Euskadi, al Cap Íguer, al Golfo de Vizcaya. No l'he fet tot, ni molt menys. 800 quilòmetres. No els he fet, sí, amb sinceritat. Si fas això, en faràs un tros petit. Ah, sí? Si fem, diguem, la ruta d'avui. És un tros d'aquest GR. En tot cas, a mesura que anem pujant, anem avançant per aquest GR11, anirem deixant enrere el Pla de Boet fins que deixarem ja de veure'l, no el veurem, creuarem el barranc del Clot de l'Olla per una palanca de fusta i a poc a poc se'ns obre un altre pla. Arribem al Pla d'Arcalís, que ens mostrarà fermes estampes, però atenció, ara a 2.000 metres d'altitud.

Escolta'm, defineix-me això que dius tu de les fermes estampes, què vol dir? Fermes estampes.

Més endavant, quan som a la meitat del Pla, i ben envoltats de vaques brunes variades, que no faltin mai, arribem al riu de Baiau. Coneixes el riu de Baiau? No tinc el gust de conèixer aquest riu, no. Doncs para l'orella que la paraula Baiau dona per moltes coses. Per començar, Marta, tenim això, el riu de Baiau. Baiau! Tenim el riu que baixa de la muntanya, com tots, i que passa pel Pla de Baiau. Baiau! I que podem remuntar aigües amunt fins als estanys de Baiau. Baiau! Estanys que reposen sobre el circ glacial del circ de Baiau. Baiau! Estanys que tenen ben a prop el refugi de Baiau. Baiau! I circ glacial que té entre els seus cims el pic de Baiau. Baiau! Pic de Baiau, Marta, de 2.885 metres. I, si vols, encara pots sumar-hi el pas de la Portella de Baiau i encara un altre cim de propina. La Culla de Baiau.

Ja podien buscar algun altre nom, no?, diguéssim. Sí, mira, Baiau, ja ho veieu. Ja ho veieu. Ja ho veieu.

Dit això, t'afegiré que fins als estants de Baiau, això és una altra categoria, no ho farem pas, no és el cas d'avui. Avui no. Avui fem una cosa fàcil, com dèiem, una circular al voltant del Pla de Boet, una ruta imperdible, perquè ja ho sabeu, oi?

El Pla de Boet és un racó del Pirineu més que estimulant, amb panoràmiques espectaculars i raconades de gran bellesa. Prou, Gerard, prou.

Els ulls ens acabaran avorrint a aquest lloc. Tornem a la ruta, que és circular, si us plau. Érem al pont que travessa

el riu aquest de Baiau. M'ha quedat clar. En aquest punt deixem davant del GR11, que s'enfili, que pugi muntanya amunt. Nosaltres no ens enfilem més, nosaltres fem una altra cosa, travessem el riu per una palanca de fusta. Et dic que aquest és un lloc fantàstic, meravellós, que no te n'adones i vas a buscar la càmera i fas foto. No te n'adones? Si anem amb la càmera a la mà tot el dia. Et surt sol, és tan maco aquest lloc, és tan bonic, que és inevitable fer la foto. En fi, fem la foto amb aquest punt, amb el pont, amb l'aigua meravellosa, l'entorn fantàstic. Passem el pont i avancem per una zona idíl·lica i planera. Aquí caminem amb el riu de Baiau i les seves pristines aigües, a la dreta, d'acord? Sota un bosc de pi negre maridat amb una base de naret. Què és això? És una planta que a la primavera fa una flofúxia molt vistosa, que és molt maca. Allà n'està ple, d'acord? I al costat del riu hi ha mulleres i també algun tronc caigut que ens obliga a fer graciosos saltirons, també, d'acord? Per poder anar avançant, tot buscant les marques del camí. Això, sobretot, sí, sí. Que ara aquí ja no són ni vermelles ni blanques. Ah, no, aquí són. Grogues. Grogues. Perquè ja és un recorregut més petitó. Molt bé. Les trobareu indicades als troncs. Els troncs dels pins, no? Sí.

Escolta, m'entenc, Gerard, que ara el que fem és anar a buscar l'altra banda de la vall, doncs.

Doncs sí, ja fem el tombant, anem situant-nos al flanc oposat del Pla de Boet, amb l'objectiu de començar el descens i tancar la ruta circular. Abans, però, passarem per un altre punt clau, que és el Pla del Mercat, que no hem de confondre amb el Mercat del Pla de Lleida. A veure, aquest queda especial, el Pla del Mercat. Doncs que era un punt de trobada perdudíssim, com pots imaginar, anar a la muntanya, a molta alta muntanya, que fins a finals del segle XIX, aquests prats situats entre el Pla de Boet i el Port de Boet, eren un punt d'intercanvi de bestiar, de caviures i de productes bàsics. S'hi trobava, bàsicament, per entendre'ns, gent de la vessant de la muntanya de Catalunya i de l'Arieja. Correcte. Però és que està perdut aquest lloc. Perdut, perdut. Allà se feia un mercat, molt bé. I no només això, ara actualment, des de fa pocs anys, a dalt del port de Boet, s'hi fa una trobada popular per recordar aquest antic mercadeig. Aquest estiu se'n va fer l'edició, crec, número 12, el passat dia 29 d'agost. Mira, veus?

Està bé per recordar-ho. Escolta'm, i a partir d'aquí baixem ja?

Sí, ja baixem. Pots triar a la dreta i pujar una mica fins al plat de Boet. El port de Boet, perdona. El port, sí. El port, que no ho faríem, tampoc. No. Tirem a l'esquerra i anem baixant cap al Pla de Boet. Doncs sí, tirem avall, va. Molt bé. Tira avall. Bona opció, perquè de seguida se'ns obre als peus tota l'estampa del Pla de Boet una altra vegada, des del vessant oposat, d'acord? És una visió molt privilegiada de la cascada de Boet, que també veuràs, i si mires cap al fons de la vall, amb una bona panoràmica de les grans serralades d'aquest petit nostre país. Molt bé. Allò, tranquil·lament, eh? Sí, gaudint de. Oh, que maco, oh, que majestuós. I una altra foto, i una altra foto. Una passa, una foto, un grill, en fi. Sense presses, però sense mandra, anem acabant de baixar fins al Pla, sota la cabana de Boet, que ens quedarà a la dreta, i en aquest punt no és estrany compartir els prats amb qui? Tenim unes vaques. Clar que sí. Vaques, eh? Toros no els vull, eh? Vaques. No sé si n'hi ha algun allà barrejats. Ja pot ser. No anirem de vermell, per si em pas. En fi, t'agrada caminar entre vaques?

A veure, tenir-les. Entre no, perquè em fan una mica de. Jo crec que noten que tinc com por, però veure-les de prop sí.

Correcte. Doncs segurament t'hi trobaries en aquesta situació de veure-les de prop i les podries vorejar. En fi, soparades o vorejades les vaques, només falta creuar el riu que travessa el Pla, que és el mateix riu que ve de Veiau, i anar a buscar la font de mossèn Batlle del Principi. Clar, veure-ho una mica, poquet. Correcte, eh? I ja està, hem acabat la ruta circular, tornem a reconectar i ja només queda acabar de baixar fins al pàrquing.

Molt bé, i la zona del pícnic, quatre fruits secs, una mica d'aigua, ampolla i vinga, cap a casa.

Fantàstic, un bon bistec. Ah, això també. Pobretes. No es pot fer foc allà.

No, no, un bon bistec amb qualsevol restaurant que trobem a baix, només faltaria.

Gerard, moltes gràcies. A vosaltres.

La nit dels ignorants, un programa per ser feliç. Dediquem-nos a vigorar,

reflexionem sobre què és vigorar. Gràcies a la vida.

¿Qué me ha dado tanto?

Vivir és sortir al matí pel carrer, mirar els ocells com volen, trobar-se un amic, fer un cafè, veure com surt el sol, la lluna que per la nit està enquarnimbant i totes aquelles petites coses que ens hem oblidat de fer, de mirar, d'observar, de veure el que tenim al voltant. Tant sigui a nivell de la natura com de les persones. Tot el que ens envolta i ens rodeja, això realment és la vida. Els moments de vida es troben darrere d'un cafè, darrere d'una conversa, darrere de dir bon dia a l'ascensor o a un desconegut, i mil coses més. La nit dels ignorants,

amb Marta Romagosa. Gracias a la vida.

Dos quarts i tres minuts a dues, aquí a Catalunya Ràdio, a la nit dels ignorants, el 93-207474. Saludem el Biel, des de Barcelona. Bona nit. Bona nit, bona nit. Què tal, Biel? Bona nit i bona hora. Molt bé. Com estàs?

Bé, bé, bé, bé. Afortunadament, a hores d'ara i a aquestes hores, perquè normalment ja estic agitat, Aquestes hores, però avui, per circumstàncies, doncs, despert i de casualitat que he escoltat un moment ara fa no gaire estona, que em sembla que es deia, o es diu, millor dit, Toni, que feia una consulta de trobar un bon codoni. Sí, senyor, el Toni, de Barcelona, correcte, sí, sí. Pel barri del Raval, si pot ser. Ha dit Raval Sant Antoni, que vivia per allà, sí. Raval Sant Antoni. Doncs mira, jo m'ha sortit ràpid. Vaig viure uns anys al Raval, ara estic a Camp de l'Arpa, i recordo, perquè és l'arboristeria. Es pot dir noms? Sí, sí, pots dir el que vulguis. De l'establiment? Sí. L'arboristeria és Manantial de Salut, que té diverses botigues a Barcelona Ciutat. Llavors, el Raval té el carrer Xuclà 23. Té botiga. I llavors, per proximitat, pel que deia el Toni, doncs, li cau allà mateix, diguéssim, com aquell que diu, no? I llavors, recomanar-li. Tenen una marca de codonys, que toquen diferents tipus de codonys, que és Calvall. Calvalls. Sí, sí, sí. I t'ho puc dir per experiència pròpia que. Que durant anys n'ha estat gastant, doncs, excel·lent Codony. Doncs mira. És una casa que és de calvalls, que a més treballa, diguéssim, amb diferents productes, amb respecte, amb ecologia respectuosa amb la terra, i el producte és francament bo. Res a veure amb el que et pots trobar en molts i molts hostaliments, així, allò que deia el Toni, no? Que dius, ostres, un Codony sense gust, no? Clar, clar, clar. Que dius, oh, d'aquests que grinyolen massa ensucrats, etcètera, etcètera, no? Doncs aquí no. Doncs bé, no. I ja dic. Escoltem, doncs.

Oli Montllum, la resposta, perquè més sobre li has fet a la vora de la seva zona, doncs què més vols? Perfecte, Biel. Un bon dia per estar despert i poder ajudar amb un altre veient.

Sí, i un detall que ara, a banda de la consulta del Codony, que abans de poder parlar amb tu he escoltat uns fragments de la cançó Gràcies a la vida que sonava i m'ha vingut el record que avui mateix al dematí allò que al anar a esmorzar he compartit un moment amb la cambrera cuinera una petita conversa i he saltat una cançó d'aquestes que també com Gràcies a la vida ens connecten amb coses importants en coses d'aquestes que ens ajuden a viure. Que és una cançó de la Mercedes Sosa, Cambia todo cambia. Cambia todo cambia. Ara no recordo si la seva nacionalitat és xilena o és argentina una de les dues diria i és una d'aquelles cançons d'aquestes que en relació a la vida, la vida en majúscula argentina,

argentina, tenies raó sí, argentina doncs a

més és una dona amb una trajectòria artística i més enllà. D'una força d'aquestes que dius, mare meva, no? Que tomba, que tomba, sí, sí. Sí, sí, els escenaris eren d'aquestes personalitats que molt bé. Així que m'ha vingut escoltant gràcies a la vida aquesta altra. Aquesta altra,

doncs la buscarem i avui o un altre dia la posem, ja que l'has ofert. O sigui que moltes gràcies. A vosaltres. Vinga, Biel, una abraçada, bona nit. Bona nit, una abraçada. Adéu-siau. L'Eduard des de Barcelona, bona nit.

Hola, bona nit, Marta. Mira, abans de la una he escoltat un senyor que ha passat un petit calvari per una malaltia, que no fa falta repetir-la, i que ha escrit un llibre. El Miquel de Berga, sí, sí. Exacte, per si pot servir d'ajuda. Jo m'he trobat amb un cas que, afortunadament, no tinc la malaltia d'ell. Però jo també vaig escriure un llibre, i ho anava escrivint, feia molt temps, i al final dic, bueno, mira, vaig aviar si ho m'ho editen. I llavors em van donar. Tens paper i bolígraf aquí a mà, eh? Jo sí, sí, sí, el mateix. Estic preparada. Bueno, mira. Resulta que aquesta editorial està. La piscina central està a Sevilla. Però ell no es té que desplaçar a cap lloc ni té que fer res. Només tindre un ordinador per contactar amb ells i el telèfon i l'adreça us ho puc donar també jo, si voleu. Mireu. Com es diu l'editorial? L'editorial es diu Caligrama. Caligrama. Sí, C-A-L-I-G-R-A-M-A, caligrama, ¿vale? Molt bé, molt bé. Llavors, a mi no m'han preguntat, bueno, si m'han preguntat el llibre de què era, i alguna biografia, hi ha hagut ajuda. I llavors em van dir que l'import és 1.050 euros, però hi ha un avantatge, que ho pots pagar en tres plaços. Lo que no sé és si el tindre la central a Sevilla, amb aquest senyor que tampoc ho ha dit, si el llibre està escrit en català. En català o castellà, clar. Exacte. En el seu cas era en castellà, entenc, eh? Ah, fantàstic. No, no, dic en el seu, en el. No, de vostè no, dona, jo soc jove. Ah, en el teu, en el teu.

Clar, no sabem si el Miquel ho ha fet en català o en castellà. Per tant, hauria de demanar abans a aquesta editorial si li publiquen un llibre en català.

Exacte, mira, el telèfon, perquè tenen telèfonos del prefix de Madrid i de Barcelona. Llavors, el telèfon és el 93. Sí. 178. Sí. i 4 zeros. 1, 2, 3, 4 zeros. Molt bé. I llavors, t'he de preguntar per una tal Rofío. Sí. o Fernando. O Fernando. Molt bé. Llavors, jo tinc aquí el contracte que vas fent. La raó social és l'ántia, L-A-N-T-I-A. Publishing, P-U-B-L-I-S-H-I-N-G, com a S-L. D'acord. Llavors, per ordinador, o sigui, ell va trucar al 9378, i llavors, ell que vagi preguntant, i li dien, i són persones molt atentes, molt servicials, llavors, una vegada li envies el llibre per PDF. Sí. Llavors ells el miren i t'envien per correu electrònic també com quedarà el llibre. Si hi ha que fer alguna ratificació, es posen en contacte i si no, al cap d'un mes o algo més, t'envien 50 exemplars a casa. Vull dir que ho té tot, en fi. Ben organitzat, molt bé, perfecte. Sí, sí, sí, no, no, i a dir que estic molt content perquè jo vaig haver de demanar diverses rectificacions, perquè hi havia unes imatges en color, en un principi ho van enviar en negre, i jo vaig dir, no, no, en color, perquè aquestes imatges, si es fan en blanc i negre, perden la qualitat, no? Llavors vaig haver de pagar un suplement de 100. 20 o 180 euros. Però vull dir, que parlin amb aquestes dues persones que són molt atents, i llavors que es posin d'acord, però jo dic només, amb 1.050 euros, i ho fan amb tres plaços, no sé si amb més o menys, explicant-li a ell la seva situació, i llavors els envies per una transferència, i ja està, i jo ja tinc els llibres a casa. Perfecte, molt bé, doncs una bona recomanació, Eduard, perfecte. Sí, perquè jo m'imagino, bueno, m'imagino. En fin, aquest bon senyor deu haver passat un calvari i llavors jo, si ho puc ajudar, donar-li aquesta adreça perquè jo no sabia en quin editorial escriure i em van recomanar aquesta. I li ha funcionat bé, clar, clar. I estic contentíssim perquè no he hagut de sortir de casa. Clar, clar, clar. És el més interessant en aquest cas. Perfecte, Eduard. Moltíssimes gràcies. I que li vagi bé.

Molt bé. Gràcies, Eduard. Bona nit. La Maria, des de Girona, bona nit.

Hola, bona nit. No, mira, és sobre dos codonys que jo he vist a Girona que en tenen verites. Una botiga ecològica veritas i que a Barcelona n'hi ha moltes no sé si aquesta zona que deia aquesta persona si n'hi ha alguna que també pot buscar-ho jo no sé si eren bons o no eren bons però tenien molt bon aspecte jo els vaig veure fa tres dies i després el que volia comentar d'aquí abans la meva mare els feia servir per posar olor als armaris. Ah, sí, també? Sí, jo els guardava. No sé si n'hi havien 20, doncs em guardava 3 o 4 als armaris i agafava el monobom. Jo ara mateix no puc assegurar si aquest serveix o no, però jo crec que sí. Està bé, ben vist. I després sobre aquest senyor de publicació, jo quan he trucat encara no havia sortit aquesta altra persona que ja potser ja ho haurà solucionat, però si no també pensava si algú el pogués ajudar a fer un vercami, allò que tothom pot donar fins a 10 euros, no em sembla que és, però esclar, ho hauria d'ajudar perquè jo mateixa no sé com es fa, però suposo que ja va indicant-te els passos. I així, si no tenia els 1.000 euros, doncs podria tenir una.

Clar, podria ajudar la gent amb un mercami. Ben vist, Maria. Perfecte. Moltes gràcies. Bona nit. Adéu. La Sònia, des de Martorelles. Bona nit. Hola, bona nit.

Mira, només era perquè m'aclaríssiu que he agafat la conversa que teníeu sobre Codonys. A què us referíeu? A la fruita Codony o a Codonyat?

Jo crec que la pregunta que ha fet l'oient inicial, el Toni, era sobre la fruita codony, diria.

Bueno, és que ben bé no sabia a què us referíeu i com que sé que són dues coses diferents, el codony i el codonyat, dic, a veure, els hi preguntaré si poden aclarir-ho.

Clar, suposo que el Toni demanava la fruita, clar, un altre oient ens ha dit codonyat perquè ens deia una marca de codony, clar. I llavors, clar, no ens deia una fruita, ens deia una marca, per tant, el codony ja està fet, per entendre'ns. No és la fruita, sinó el que es menja després. Suposo que és això, sinó el Toni que ens rectifiqui,

vaja. Sí, em sembla que s'ha de bullir, em sembla, amb sucre o no sé què. Llavors és el codonyat, eh?, quan ja s'ha fet aquest procés, aquesta transformació. Correcte, correcte. Molt bé. Bona nit. Gràcies. Gràcies, Sònia. Adéu, bona nit. Adéu, bona nit.

Va, que encara tenim temps d'obrir el capítol de les preguntes contestades.

Parlem de vi, I drink wine, que diu aquesta cançó de l'Adel, perquè fa uns quants dies en Sergi, des de Sant Sadurní de Noia, ens va deixar aquest missatge al WhatsApp del programa. Diu, aquest cap de setmana s'ha celebrat l'Escumostre, la Fira d'Escumosos, és per això que vull saber quina diferència hi ha entre el cava i el vi escumós. Doncs hem anat a la font i hem contactat amb l'Ajuntament de Sant Sadurní de Noia, que són els encarregats d'organitzar aquesta escumostra. Qui ens ha respost és Pedro Campos, regidor de Turisme de l'Ajuntament de Sant Sadurní de Noia i president dels Anòlegs de Catalunya.

La resposta és força senzilla. El cava és un vi escumós, però no tots els vi escumosos són cava. El vi escumós és la categoria general. El cava, en canvi, és una denominació d'origen protegida amb unes normes específiques d'origen i de la ovació. Però al nostre territori tenim molta més riquesa. Escomossos emparats en diferents denúncies d'orígens, com el cava o el penedès, i també altres projectes vitimíniques en identitat pròpia, corpinat i també els ancestrals. Precisament aquesta és la filosofia de l'escomostre, de sense dormir, posant en valor la diversitat, la qualitat i la personalitat dels escomossos, sense explorar ningú i donant visibilitat a tots els de l'obrador. Perquè al final es tracta de conèixer, descobrir i gaudir de bons escumosos. I si una cosa tenim clara sense dormir és que quan parlem d'escomosos tenim molt per explicar i molt per celebrar. Una abraçada i gràcies per ajudar-nos a divulgar la cultura del vi.

Doncs dubte resolt, Sergi. Moltes gràcies a Pedro Campos, regidor de turisme de l'Ajuntament de Sant Sadurner de Noia i president, com deia, dels Anòlegs de Catalunya.

Why am I obsessing about the things I can't control? Why am I seeking approval from people I don't even know?

Estic pensant que aquesta última gent que ha entrat al programa, la Sònia de Martorell, esclar, tenia raó, perquè una cosa és el fruit, el codony, i una altra cosa és el codonyat, que és el dolç, el membrillo. En castellà, suposo que el Toni demanava pel fruit, que no trobava codonys, però que després, quan ha contestat el Biel, li ha dit una marca concreta, de Codonyat, perquè ja està fet el membrillo en aquesta marca que ens deia. Vull dir que no sé si trobarà el Codony en aquesta arboristeria perquè aquí és on hi ha el Codonyat. Perdoneu, però en aquell moment jo no he caigut i trobo que la Sònia ha fet la precessió encertada. De tota manera, sí que en aquest lloc trobarà Codonyat, això segur, i segur que al mercat de Sant Antoni troba Codony seguríssim. Recta final del programa, com sempre, acabem amb un.

El conte per anar a dormir.

Aquesta setmana ens anem a dormir amb les històries que Neus Canyelles ha agrupat al llibre Sales d'Espera, editat per Empúries. Són relats, contes sobre persones normals que fan això, que els toca, en diferents circumstàncies, esperar. I el relat d'avui porta per títol Lent.

Com que som una persona lenta, sempre em posen al carrer lent. No voldria fer-nos els nedadors professionals que de vegades s'entrenen en aquest poli esportiu que és el centre de la ciutat i que té un nom poc corrent, sestel. Al carrer lent sempre hi sol haver tres o quatre persones més grans que jo que no saben nedar. No passa res. Suren i es mouen així, com poden, per arribar al final i tornar. Bé, realment, quan arriben al final, s'hi esperen cinc minuts o més fins que decideixen tornar. A mi no em molesta, no em fa res esperar. Jo tampoc som una bona nedadora, no m'agrada cap esport, però nedar sí. He descobert que dins l'aigua és com si no existís. Simplement es tracta de fer 25 metres cap endavant, girar i fer-los en sentit contrari. No penso en res, ni en com estic, Això és la glòria. De fet, al principi, quan poses els peus a l'escaleta, l'aigua et sembla freda, però el cos humà s'acostuma a tot. És tan fort i estrany que després tens fred quan surts de la piscina i has de córrer a embolicar-te amb la tovallola. La natació m'agrada perquè és una pràctica solitària. Ni has de fer amics ni parlar amb ningú, simplement saludar. I de vegades dir, li sembla bé si jo vaig per l'esquerra i vostè per la dreta? Això si tu ja ets dins l'aigua quan entra algú altre. Els nedadors professionals que comparteixen carrer no fan això, neden com si conduïssin, és a dir, van per una banda i en fer la volta amb una tombarella tornen per l'altra banda, però esclar, nosaltres, els del carrer lent, no ho sabem fer. Hi hauria dies que no podria fer ni 5 piscines si no tingués la part esquerra per mi sola. Al principi en feia 10, després 15 i així he arribat a 40 més o manco. No m'hi estic més de tres quarts perquè després he d'anar a treballar. De vegades no ho puc evitar, sí que penso una mica, però no en les meves preocupacions. Solen venir-me al cap començaments d'articles o de contes que podria escriure algun dia. No em fan nos, al contrari. Quan vulgui tornar a escriure els aprofitaré, perquè jo escric així. Durant un temps el conte és el meu cap, entenc redactades mentalment les primeres frases o les darreres. Llavors les pas a una llibreteta, algunes em serveixen, d'altres acaben oblidades. He descobert que nedar em va bé per al meu ofici i per això no ho vull deixar. Ja sé que la finalitat d'aquest esport és recórrer el mateix espai cada dia en menys temps, però com que a mi això no m'interessa, ja que som una persona lenta, m'imagino que d'aquí una temporada potser tindré material per un bon compendi d'anècdotes que es podran convertir en històries. Suposo que per això no m'agraden els esports. Sempre es tracta de reduir el temps, de fer via, i jo això no ho entenc.

Des del carrer Elén puc sentir la música i els crits de les dones que fan aquagym. Són de vers una dotzena, senyores l'edat mitjana de les quals deu superar els 70 anys. S'ho passen pipa, galopant, abraçades els seus xurros flotadors, n'hi ha de tots colors i riuen molt mentre la monitora els pega crits com si fossin nines petites. Sí, exactament igual, i de vegades remuguen perquè alguns exercicis no els surt bé o perquè es cansen. Els dos carrers d'Aquagym són pura alegria. Fa uns quants anys jo també vaig provar l'Aquagym, però no em va funcionar tanta bulla. El carrer lent és diferent. No parlem ni cridam, som silenciosos. Hi ha una dona, un poc més gran que jo, que té un estil molt peculiar, amb els braços va avançant mentre mou les cames en vertical, com si anés amb bicicleta. I també hi ha una parella d'ancians que esperen l'un a l'altre. Si ella va al davant i arriba primer al final, no es mou fins que ell arriba i viceversa. Quan ens ha ajuntat més de quatre persones al carrer lent, es fa difícil poder fer una piscina sencera, llevat que puguis avançar algú, però a mi això em crea una mica de malestar. No voldria resultar impertinent. Tot i que alguns nedadors et passen gairebé per damunt o et freguen i ni et demanen perdó. Un dia, un home que duia aletes als peus em va pagar

una corsa i ni es va immutar. Al vestidor ara les coses no són normals. Des que va esclatar la pandèmia no podem utilitzar les duches i només podem estar juntes 5 dones sempre guardant la distància obligatòria. Em fa gràcia que dins l'aigua no n'hi hagi, de distància obligatòria ni limitació de persones. Ja he dit que alguns et freguen la pell i ni es disculpen. L'aigua amb clor deu ser efectiva per evitar els contagis, no ho sé. Per això, un poc abans que acabi la classe de Quajim, jo ja surto de l'aigua perquè llavors arriba aquella tropa i es forma una coa a la porta, totes es queixen del fred que passen de fora. Esclar, al vestidor sempre hi ha baf. Una humitat calenta que a mi em posa bastant nerviosa. Es podria dir que aquí sí que voldria ser ràpida i acabar la primera perquè tindria sentit, no com en les curses, on un segon sembla importantíssim i sense cap raó objectiva. Comprec que entendria la mar si t'encalcés un tauró, però dins la piscina, ja em diràs. En fi, això em deu passar perquè som una persona lenta, sense ambicions, que sempre es posa al carrer lent. Al vestidor, les dones conversen. N'hi ha una, na Catalina, que de vegades explica les seves receptes, les de pilotes i frit mallorquí. Jo mir com les altres l'escolten atentament i diuen que les provaran de fer.

Na Lola, que parla castellà, és molt graciosa i irònica. S'ha comprat una espècie de manta per posar-se mentre espera el seu torn per entrar. A mi, sempre en parla. I també canta cançons populars de la seva terra, que no sé quina és. I després hi ha Ana Francisca, que ahir va anunciar que de moment no tornarà perquè les seves filles li han dit que estan preocupades que no es contagiï. I ella riu. Sabeu què passa? Que si em poso malalta no podré guardar-los els nets. I totes riuen. Ai, aquests pares joves se sent de sobte. Em fa gràcia que a les seves edats tinguin tant d'humor per fer activitats. Jo n'estic segura. Si arribo als 70 no em pens moure de la butaca d'orelles. Ni pilotes, ni frit, ni nets. Som molt lenta per aquestes coses. Segurament m'asseuré i obriré la llibreteta i veuré què puc fer amb les notes que hi tinc apuntades. Si se m'acut res, les aprofitaré i si no, les oblidaré. El millor del meu ofici és que no cal arribar el primer a l'altre costat. Pot ser lent i no passa res. Quan hi arribes, fas la volta i tornes en sentit contrari pel mateix carrer i ja està. No canvia res el món. N'hi ha que canvien de carrer unes quantes vegades, però si no saps nedar, no serveix de res. Els records que aconsegueixen alguns companys d'ofici

són tan ridículos com el de ser capaç de nedar 50 metres en 20 segons. El que passa és que encara no ho entenen. Tant se val. Jo ja sé que és difícil.

Doncs aquesta és la història amb què avui acabem la nit dels ignorants, però avui l'acabarem d'una manera diferent. L'acabarem per donar pas a una cosa que comença i no és el que fem habitualment, perquè sempre a partir de les dues de la matinada es repeteix la Renaixença després del butlletí de les dues, però avui és un dia especial i és un programa diferent i excepcional perquè està passant una cosa diferent. No és excepcional, perquè passa cada vegada que hi ha eleccions, però sí aquest programa d'avui serà diferent, perquè ens n'anem cap als Estats Units, on d'aquí uns minutets tota la trupe que hi ha al capdavant d'aquest programa especial d'eleccions de mig mandat als Estats Units, capitanejat pel Francesc Garriga, doncs començarà a explicar-nos com estan les coses, i jo el que vull ara és enviar una abraçada directament cap a Washington, no? Francesc Garriga, bona nit, bona. Bona nit, no? Per vosaltres, ja?

Sí, aquí tenim, mira, gairebé les 8 del vespre. Les 8 del vespre. És negra nit a Washington, t'ho asseguro. Aquí es fa fosca a les 5 de la tarda. I efectivament, avui farem, enllaçarem un dia amb l'altre en directe a Catalunya Ràdio perquè anirem directe fins als matiners per explicar la nostra audiència. Doncs això que dius, que és excepcional, tot i que passa cada dos anys que els nord-americans voten. Però avui pinta que serà una nit bastant diferent a la que vam viure el 2024. És d'hora encara per saber-ho, però les sensacions ara mateix són que la nit serà molt més amable pels demòcrates i molt menys amable per Donald Trump. Però vaja, tindrem moltes hores per parlar-ho i molta gent per fer-ho, per tant, que els ignorants no es desconectin, perquè potser es familiaritzaran amb conceptes com Clayton County, a Geòrgia, i els explicarem que allà. Clayton County, no sé què és, eh? Allà John Ossoff s'ho està emportant amb un 92% de marge. Veus? Totes aquestes coses les explicarem a partir d'ara, què et sembla?

No, em sembla molt bé. Això des de les dues fins a les cinc, eh? Avui, directa tota la matinada, aquí no hi ha cap programa repetit aquesta nit perquè esteu al peu del canó, anar mirant què passa a cada lloc i anar mirant si fa bones cares o males cares segons quin color polític. Però vaja, que ja veig que el nas et diu que Donald Trump avui molt, molt, molt content potser. No estarà.

El tenim fent tuits insultant a Fox News. Això sol ser indicatiu que, com a mínim, les sensacions que té no són bones, però veurem, queda molta nit.

Molta nit. Doncs vosaltres, des de Washington, i aquí avui a la nit a la redacció d'informatius, també un munt de gent per poder ajudar a fer aquest programa especial. Francesc Garriga, molta sort i bona feina. Moltes gràcies. Vinga, fins ara.