La nit dels ignorants, d'1 a 2 h - 13/11/2026

Bona nit, us informa Agustí Serrat. El president d'Ucraïna, Volodymyr Zelensky, dona per fet que Europa participarà en les negociacions amb Rússia en la pròxima reunió que se celebri. Zelensky ho ha dit a Dublin després de reunir-se amb els negociadors dels Estats Units que hores abans s'han trobat a Moscou amb el mateix Vladimir Putin.

La pròxima vegada, en la pròxima reunió, els europeus formaran part de l'equip negociador, no al marge ni per separat, sinó que hi tindran veu. Això és important per nosaltres, perquè la guerra té lloc a Europa.

Fins ara abatats per Vladimir Putin, el president rus ha obert la porta a negociar amb els europeus, però Putin manté demandes de màxims de cara a l'escenari posterior a la guerra, entre les quals que l'OTAN es redueixi i faci fora els països de l'est. Els europeus rebutgen aquesta exigència.

Més qüestions. L'exèrcit israelí ha matat aquest dijous 11 persones a Gaza en la jornada més letal des de les eleccions de finals d'octubre. 6 de les víctimes han perdut la vida en un atac amb drons contra el centre sanitari Nasser, el principal hospital de la Franja, que atén la meitat dels 2 milions d'habitants de Gaza. El director de l'hospital diu que es tracta d'un crim en tota regla.

Estem parlant d'atacs contra hospitals. És la setena vegada que ataquen l'hospital Nasser. Lamentablement, a les forces d'ocupació tant els fa el sistema sanitari, les lleis, les normes internacionals. I el gegant nord-americà de la intel·ligència

artificial NVIDIA viu hores d'incertesa i fortes pèrdues a la borsa després de la dimissió del seu fundador i conseller delegat, Jensen Huang. El magnat no ha superat la pressió pels seus afers extramatrimonials, sobretot amb una empresaria i suposada espia xinesa. La directora financera de la companyia, Colette Cress, ha assumit el lideratge de la forma interina, però el president nord-americà, Donald Trump, proposa Tim Cook, l'ex CEO d'Apple, com a substitut de Juan. El cas pot esquitxar el govern nord-americà on es qüestionava el secretariat de comerç. El Congrés té previst interrogar el ja ex cap d'Envidia per determinar si s'ha posat en qüestió la seguretat dels Estats Units. I la Diputació Permanent del Congrés ha convalidat el decret d'habitatge que va provocar l'avançament electoral. En aquest òrgan, que manté l'activitat legislativa quan el Congrés està dissolt, el govern espanyol ha sumat ara majoria sense el vot imprescindible de Junts. El decret inclou mesures per intervenir en el mercat immobiliari, com ara la prorroga extraordinària dels lloguers fins a finals del 2028, i una moratòria antidesnonaments. Isabel Rodríguez és la ministra d'Habitatge.

Esta norma prohíbe los desahucios a personas vulnerables e incorpora conversaciones públicas para que los pequeños propietarios no deban asumir el coste de que nadie se quede en la calle.

U2 ha anunciat aquest dijous una tercera data de concert a Barcelona a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Serà el 17 de maig de l'any que ve. Aquest tercer concert formarà part de la gira de la banda que arrencarà a Estocolm el 26 d'abril. La nova actuació de la banda liderada per Bono a Barcelona s'assuma als concerts ja anunciats per al 13 i el 15 de maig. També aquest dimecres U2 ha anunciat un segon concert a Sevilla el 22 de maig. La venda general de les entrades per les noves dates anunciades començarà aquest divendres a les 10 del matí.

Els esports. El Barça ha empatat a un contra l'Arsenal Camp Nou en la quarta jornada de la Champions femenina. Graham ha fet el gol blaugrana en la segona part. Ara l'equip de Romeu és segon amb 10 punts, empatat amb el Lió. També en futbol, la selecció espanyola masculina ha vençut la República Txeca a Praga per 0-2 en partit de la cinquena jornada de la Lliga de les Nacions. De la Fuente ha confirmat que la Minya Malz incorpora aquest divendres a la concentració. També s'han disputat l'Anglaterra 2, Croàcia 1 i l'Itàlia 3, França 1. Encara en futbol, l'Europa femení de la Segona Federació ha quedat eliminat de la Copa de la Reina davant el Deportivo de la Coruña, de primera divisió, per 0 a 1. La selecció catalana femenina jugarà contra Corea del Sud el dissabte 28 de novembre a les 12 del migdia a l'estadi municipal Narcís Sala, al barri de Sant Andreu. I el Barça de bàsquet juga aquest divendres contra el Palantinaikos a Grècia en partit de l'Eurolliga, Umoja Gibson viatja amb l'equip mentre que Juan Núñez es baixa encara amb problemes físics.

Fins aquí, les notícies.

Tenim totes les claus. Podem obrir totes les portes. Barça reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club. El Barça s'està plantejant molt bé, amb moltes ganes de venir al Barça reservat. El podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio. I també disponible a la plataforma 3Cat. La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Ona de la matinada i pràcticament ja set minuts. Va, que tornem a ser aquí a la segona hora i última de la setmana de la nit dels ignorants aquí a Catalunya Ràdio, el 93207474. Com sempre esperen les vostres preguntes, respostes o reflexions, felicitacions o queixes, com sempre dic, i que feu tant el telèfon del directe com els missatges de WhatsApp, el 667-220-148, on avui també ens hem trobat una pregunta que ens ha deixat la Montserrat des de Mataró. Una pregunta.

He sentit a dir moltes vegades que quan estem refredats, així, un refredat fort, amb tos i aquestes coses, que els productes làctics. Llet, formatges, totes aquestes coses, no van gaire bé. Però com que no sé si això és cert o no i fins a quin punt, si algun ignorant ens ho sap aclarir,

doncs moltes gràcies. Doncs vinga, algun ignorant o algun metge o algú que el metge li hagi explicat el per què i si és així, que làctics fora, quan un té un bon refredat i sobretot hi ha mocs. La Lluïsa de l'Escala ens ha deixat un altre missatge, en aquest cas crec que és un agraïment.

Enviava aquest WhatsApp per donar-li les gràcies a la Marta Romagosa. I a tot el seu equip, que van anar a Figueres per parlar amb el senyor Lluís Carbó sobre lo de Salvador Dalí, de la casa Marc Roger, i va fer aquella entrevista i la va treure per aquí, per la nit dels ignorants. Que moltíssimes gràcies, Marta, i moltes felicitats, perquè fas el programa estupendo, tens una veu claríssima, i contagies el teu entusiasme. Moltes gràcies per tot. Esperem que amb aquesta divulgació s'animi la gent a anar a visitar aquella casa tan plena de records del pintor Dalí, que és patrimoni artístic del nostre país, de Catalunya, i la gent vagi a visitar perquè val la pena, val la pena. Així que, bueno, gràcies per tot, una abraçada molt gran per tu i per tot l'equip.

Doncs mira, Lluïsa, l'agraïment és a tu, perquè si tu no haguessis trucat, perquè va ser tu que vas trucar recomanant aquesta visita en aquesta casa que jo desconeixia com tanta altra gent d'aquest país, si tu no haguessis trucat i ens ho haguessis dit, no hauríem demanat l'entrevista i no hauríem anat fins a Figueres. O sigui que l'agraïment és mutu, tu perquè no ho hem fet nosaltres, però sense tu nosaltres no ho hauríem vist perquè no ho sabíem. I per això fem la nit dels ignorants, perquè som ignorants, i de tant en tant vosaltres ens descobriu moltíssimes coses, així que moltes gràcies. Va, que ens truca el 93207474, la Maria Rosa, des de Sant Cugat.

Bona nit. Hola, bona nit. Escolta, ahir vaig sentir que aquell senyor m'agreia, però a més a més que em dillava d'il·lustre ignorant. Sí, senyora. Que d'il·lustre res, eh? Il·lustre, il·lustre, eh?

Jo estic molt d'acord. Il·lustre ignorant. Escolta'm, cadascú.

Sí, sí. No, no, i a més, diu, m'animava, diu, escolta, ¿saps quan el vaig escriure aquell problema? Aquell problema, oi, senyor? Aquell poema. Sí, sí. Bé, és una part, ella és la part de la dona Inés, tinc la del don Juan, també. L'any 93. Ostres, doncs fa una mica, eh? Sí. Però, escolta'm, el Ferrilla va escriure el tenorio fa molts més

anys i encara ho diuen, eh? Exacte, tens tota la raó. Tot això serveix. Per això es diu literatura.

No, saps què passa? Que era un concurs de ràdio que patrocinava el Grammy de pastisseria i per tots sants van dir, van dir, a veure, el que vingui el que vulgui recitar un tenorio però fet per ella i un tenorio propi que sigui diferent, I llavors l'audiència votarà per telèfon i dirà a veure qui no li agrada més. I vaig anar allà. I vas guanyar?

Sí. Ah, i per què ho dius això?

Et vaig a preguntar jo. Si no ho haguessis preguntat ja no t'ho hauria dit. I esclar, perquè jo com que sempre he fet versets i coses d'aquestes, també ves que em van triar. No tothom que va escriure va poder-hi entrar, evidentment. No s'hagués acabat mai allò.

No, ja, perquè era molt divertit, era molt bo, molt diferent, clar, clar. Exacte, en fi, bé, bé.

I n'ha de dir, l'altre dia que vaig dir allò del català, d'aquell senyor que es va equivocar, dic, bé, equivocar està bé, tots ens equivoquem, quan vaig dir allò que va dir que era una família pudenta. Sí. I va fer-li, esclar, bé, dic, lo que se li hauria de dir, escolta'm això, es diu així, per si ho diu molt sovint. Clar, clar. Sí, sí. Però de bona manera, perquè vull dir, la gent no s'ha de coquinar per parlar, hi ha gent que no vol parlar, això ja és d'entrada. No, però ell feia l'esforç, doncs tu, si una cosa no sona bé, clar. Escolta, jo miro un cas, quan jo començava a parlar anglès, jo no em tallava, no? I un dia jugant a cartes amb unes senyores, jo dic. Vaig dir, I have two asses, en lloc de dir two aces. O sigui que vaig dir que tenia dos culs, en lloc de dos asos. Esclar, el riure va ser general, aquella senyora reia, però no reien amb mi, reien amb mi, perquè, clar, però deien que agafava les forres i deien, no, no, no. Has dit cul en lloc d'asos, no? Sí, home, vaig dir que tenia dos culs, en lloc de dos asos. I d'aquestes moltes, però no em vaig tallar mai. I això, per animar aquell senyor que ens va trucar de Logroño i no faré cap roli ara. No. Sí. Home, podia dir que jo els cabells m'estrigonyo, per exemple. Per exemple, per exemple. Per exemple, que et digui gràcies. Tens paraules per tot. Sí, per dir-li a aquell senyor que vinga, que endavant, que no s'animi. I que si diu disbarats, que no pateixi. No passa res.

És la manera de millorar, perquè si no ho proves, et quedes 40 anys sense parlar-lo.

Molt bé. I el que diu que no vol parlar per principi, que no li dona la gana, molt bé, doncs jo tampoc, perquè no tinc res a parlar amb aquesta persona, tampoc. En fi, és allò. Bé, no m'allargo més. Vinga, nois, doncs apa.

Gràcies, Maria Rosa. De res. Bona nit. Adéu-siau. La Maria, des de Mer, bona nit.

Hola, bona nit, Marta. Com estàs? Felicitats, primerament, pel programa, que és molt. Ja no, jo porto molts anys escoltant-te'l.

Doncs moltes gràcies, Maria. Me n'alegro que t'agradi.

Ui, sí. Mira, abans de dormir és el que escolto més. Veus? Mira. Escolta, Marta, jo tinc un petit problema. Fa molts i molts anys, que jo devia tenir 7 o 8 anys, ara en tinc 76, que li vaig esparracar el llibre de la mare, que era un llibre que ella guardava amb molta ilusió. I es deia el llibre del cagar. Del cagar? Hi ha una poesia que me la sé ja fa molts anys. I jo voldria saber si algun ignorant té tan sols una còpia d'aquest llibre, o el llibre que pogués fer-me arribar una còpia, li estaria agraït enormement.

Perquè t'has quedat amb la cosa que el vas destrossar.

El vaig esparracar, i amb memòria de la mare sempre. Vull aconseguir-lo i no sé com aconseguir-lo, no ho sé.

Clar, no has buscat amb algun llibreter de vell o?

Sí, sí, n'he buscat de vells i d'antics, però no és aquest. I es diu així, eh? Sí, història d'educar. I jo sé la poesia, que és aquí, és molt llarga, però jo només menciono un trosset. Si vols te la dic.

Un trosset sí, un trosset sí. No, un trosset petit, és petit.

Mira, bon que mal de ventre fas passar. Espera't, espera't, ja que me'n recordi. Espera't, ara m'has. Sí. Bon cagar, bon cagar, maldament te fas passar. Caga el rei, caga el papa. De cagar, ningú s'escapa. Un cul fa vist, l'altre fa sast. Tot cul fa sumasic, fa sumasica, segons la merda qui trafica.

No ho havia sentit mai, això. Ara m'has trobat així que no m'assum. No passa res, no passa res. Però, a veure, corroboro, el títol és aquest, el llibre del cagar?

I això té algun autor? No ho sé, no ho sé. Jo era molt petita quan li vaig explicar. Ja. Doncs va, a veure, la gent que escolta el programa, a veure si algú coneix aquest llibre.

A veure si algú el coneix, perquè, escolta'm, fa anys i anys que el busco i mira que he mirat en llocs que venen llibres i llocs que venen llibres antics. Jo en tinc un que és de l'any 1820, un altre que és del 1900. Però no he sortit d'aquest llibre, d'aquesta història, no. I això estava editat en un llibre, no era un poema que formava part d'un altre. No, no, no, estava editat en un llibre

i era en català. D'acord, d'acord. Doncs va, a veure si algun oient en aquestes llibreries que molta gent té a casa d'heredades, d'avis i de tiets, el troba.

Jo en tinc un que és del 1820, un altre que és del no sé quant. Però no hi són, no hi és.

No hi és aquest. Molt bé. Doncs va, a veure si algú ens pot ajudar.

Maria. Moltes gràcies i felicitats. Marta, t'ho torno a repetir. És meravellós aquest programa.

Moltes gràcies, Maria, per escoltar-nos. A veure si tenim sort. Vinga, bona nit. A veure, ojalà. Gràcies.

En Josep, des del Parc Güell, bona nit.

Hola, bona nit. Un comentari, sense l'ànim de crítica, sinó de poder arreglar el català. Totes les persones que han parlat, excepte l'entrevista que has fet i aquell senyor africà que parla set o vuit llengües, no me'n recordo quantes ha dit, totes han fet saber la paraula bueno. El bueno està molt arrelat, veig. S'escapa, s'escapa. Però molt, eh? Perquè aquest senyor, inclús, que comentava la parla de Lleida i de Tortosa, que a veure qui era el que pren les decisions d'una cosa o una altra, aquest senyor ho ha dit cinc vegades. Ha dit que no és l'ànima crítica, perquè jo reconec que el català és una llengua viva, i això ho reconec. Sobrenés perquè a veure si podem mirar, perquè a mi quan em diuen que jo ho dic malament procuro donar-li solució, o sigui, emmenar-me. I ho deia per això. Després vaig enviar, per no allargar massa, ja li truen a enviar, vaig enviar un tema filosòfic sobre la vida que veig que no me l'he oradiat, ho truen a enviar per si és que ho deixé malament. Ho faig per no allargar. No, ahir no, ja fa una setmana. Ah, doncs.

Ara mateix no em consta. No em consta. Per no allargar més. Com ho vas enviar?

Per WhatsApp? No, no, sí, per WhatsApp, però amb nota de veu. Amb nota de veu? No escrit, sí, sí. Sí, sí, bueno, ho tornaré a enviar, que ara és llarg i ja he parlat. D'acord, d'acord, ho tornes a enviar, d'acord.

Ho tornaré a enviar i ja parlarem. Molt bé, Josep, moltes gràcies. Vinga, ara tu. Bona nit, adéu. Adéu, adéu. En Pep, des de l'Eixample, bona nit.

Hola Marta, què tal? Bona nit a tots. Com estàs? Molt bé, home. Si no us escolto a parlar nit, us escolto amb el podcast.

Un podcast, molt bé. Ben fet, ben fet.

Tot diràs. No l'he dit a l'Helena, però mira, se m'ha encès la bombeta i us ho explico. L'altre dia va venir un senyor que a veure com anaven les obres del Camp Nou, del Barça. Ah, sí, sí, ho va preguntar, i tant.

Ningú explica res ara.

Vaig sentir l'altre dia en una entrevista que van fer amb un senyor d'aquests, que es veu que està ficat a dintre, i va dir que la tercera grada, el que és l'esqueleto, ja està tot fet. El que passa és que, esclar, quan s'ha fet l'esqueleto, s'han de posar les grades, s'han de fer escales, s'han de fer on van els ascensors, i tot això es veu que no està fet. Perquè segons aquest senyor va dir que havia hagut uns problemes amb una part de les obres que es havien fet malament, es havien inclinat d'una manera que no anava bé, diguem-ne, per fer la construcció que li ve al darrere. I per això hi ha aquests retrasos. Vam fer unes obres que estaven mal inclinades i es veu que ara han hagut de tornar-ho desmuntat, tornar-ho de nou. L'última grada es veu que el que és l'esquelet, el ciment i tot això, es veu que ja està fet. Ja està fet, molt bé. Ara falta posar-hi escales, posar-hi el hueco de l'ascensor, posar-hi lavabos. Falta molta feina, falta molta feina. Ui, bueno. Sí, sí. Sí, molt bé. Després una altra cosa, mira, l'altre dia la família, la setmana passada, la família de la ONG va anar de convivències aquí a Santa Susana. Aquí al Maresme? Sí. Sí. I saps que, bueno, eren més de 4.000 persones allà, 4 hotels. Oh, déu-n'hi-do. Sí, sí. I saps que va actuar? El gran Miguel Ríos. Què m'estàs dient? Sí, sí, ell va actuar allà amb ells. I em va fer molta gràcia perquè tots estan dient, i jo els hi dic, jo he escoltat la Marta Romagosa que el va veure, va anar a actuar per Cat Roig, i diu que soltava i llincava

ja com un nano jove. Home, jo vaig trobar-lo millor que la darrera vegada, imagina't.

O sigui, estava en forma. Tot el rato s'estan. Perquè ell mateix va dir, és que ja no puc més, diu que se sentava a cada moment bufant, que ja no podia més, i jo dic, això és perquè no es volia entregar del tot, home. Home, vols dir, vols dir. Sí que va seure en algun moment,

però jo vaig trobar que estava en forma, a veure, sí que va seure en algun moment, i hi ha un moment que marxa, i sempre fa la broma que se n'ha d'anar a fer pipí, perquè ja no li aguanta la. Sempre fa la broma aquesta, però després continua i estava bé i tot de bé, vull dir que bé, bé. Això ens passa a tots, que no aguantem. Bueno, això ens passa a tots ja, que no aguantem res. Hem d'anar al lavabo cada dos per tres. En fi, molt bé, Pep. A Pérez Ipecos li va agradar molt i,

bueno, em parlo de certa ambigüedad. Jo he anat fins a Sevilla a veure el Miguel Ríos. A Sevilla, a Madrid, aquí a Barcelona, a Girona. Bueno, soc un gran fan del Miguel Ríos.

Sí, jo també, jo també. Ara ja està, jo crec que ja no el veuré més, però ja està. Prefereixo aquest bon record i ja està, per si un cas. Molt bé, Pep. Gràcies per la trucada. Vinga, bona nit. Adéu-siau. La Montserrat, des de Barcelona, ens ha deixat un missatge de WhatsApp que diu sobre les subvencions als sindicats. Crec que és millor aclarir que 500 milions, que ens deia ahir un oient, que van rebre UGT i comissions obreres del govern espanyol són entre els anys 2018 i 2025. Diu, és una quantitat respectable, però tal com es va dir, era com si fos rebut en un sol any. Per tant, és un marge més ample. L'Isaac, des d'Olot, ens diu, a qui perjudica i a qui beneficia una vaga? Pregunta. Sobretot una vaga general com la que hi ha hagut aquesta setmana. I una resposta que ens ha deixat en Miquel des de Tenerife. Recordeu aquella pregunta que feia un oient sobre d'on venen els plats precuinats al Mercadona? Doncs ella ens diu això. Volia contestar una pregunta.

Era una senyora que deia d'on venien els plats preparats d'una cadena de supermercats, ja que no havia vist la cuina. Els plats preparats venen d'una empresa externa que cuina els aliments per altres supermercats. I cada supermercat té un etiquetatge diferent. Després hi ha uns plats preparats més elaborats que es distribueixen a restaurants i es diuen plats de quinta gama. Aquests restaurants el que fan és no tindre cuiners i ho calenten tot en microones. Jo, quan soc diabètic, li vaig preguntar a la meva doctora i em va dir que no eren gaire recomanables, ja que tenien massa additius i un percentatge massa alt de sal.

Doncs mira, Miquel, resposta, i a més a més, amb un afegit sobre salut, vull dir que perfecte. Una de la matinada i 23 minuts, la Sílvia Comet té unes ganes d'explicar-nos a veure què podem veure aquest cap de setmana.

Un capítol i a dormir. Amb Sílvia Comet.

Divendres és dia de recomanacions de sèries i ja és aquí la nostra prescriptora oficial, Sílvia Comet, per donar-nos un parell d'opcions, com sempre, de cara al cap de setmana. Sílvia, bona nit. Hola, Marta, bona nit. Va, quina mena de sèries ens portes avui? Ets fan de les comèdies romàntiques? Home. Sí, tant que soc fan de les comèdies romàntiques.

Doncs a veure què us semblen aquestes. Un parell de comèdies romàntiques que no són les típiques. Noia coneix nois, s'enamoren, per algun motiu no poden estar junts, però al final es retroben i tot és de color rosa. D'aquestes ja en parlarem un altre dia, perquè aquesta setmana ha tornat una comèdia australiana que quan es va estrenar el 2022 va ser tota una sorpresa. És Colin de Cuentas i aquesta és la tercera i última temporada.

És estrany aquest títol? I què significa?

Sí que pot xocar una mica. El títol original d'aquesta sèrie australiana és Calling from Accounts i prové d'una anècdota, d'una petita broma quotidiana entre els creadors de la sèrie, d'aquelles bromes internes, d'humor una mica absurd. Van acollir personalment un gos i no sabien quin nom posar-li. Al final van decidir que es digués Colin de Comptabilitat de Proveïdors que treballa en una gran fusió empresarial. Evidentment, el nom era una mica llarg i el van acabar reduint a Colin de Comptes. Pot ser la traducció més acurada hauria estat Colin, el de comptabilitat, però al final s'ha acabat dient Colin de Cuentes. Escolta'm, i la història d'amor té a veure amb un gos? Exactament. És una història d'amor poc idealitzada. D'entrada ja arrenca de forma una mica accidentada. La història comença quan una jove que va caminant pel carrer, ves a saber tu per què, decideix cridar l'atenció d'un conductor. I com ho fa? Doncs li ensenya un pit, es treu un pit, Ell es distreu al volant i atropella un gos. Com que l'animal necessita atenció mèdica i tots dos se senten responsables del que ha passat, el porten al veterinari i acaben fent-se càrrec conjuntament de la factura i també de la recuperació del gos. I això que us deia de la conversa real entre els creadors per posar-li nom a un gos doncs s'acaba reproduint gairebé tal qual a la sèrie. I ells acaben lligats per una responsabilitat totalment inesperada. Ella, l'Ashley, és una jove estudiant de Medicina que no arriba als 30 anys, és espontània, sarcàstica i emocionalment caòtica. I ell, el Gordon, és un home més gran que ella, d'uns 40 anys, propietari d'una petita cerveseria una mica escarp i força insegur. Són dues persones molt diferents que en circumstàncies normals potser no s'haurien conegut mai i que es veuen una mica obligades a mantenir el contacte. I aquest contacte s'acaba convertint en una relació poc convencional carregada d'humor negre i de discussions incòmodes.

La diferència d'edat té pes en aquesta història? I tant, i tant, i deixa moments realment divertits. L'Ashley és més desinhibida i directa, sobretot a nivell sexual, i el Gordon intenta ser modern, però sovint queda totalment descol·locat per l'espontaneïtat d'ella. Les expectatives sentimentals tampoc són exactament les mateixes. Per a ella, viure en parella no és incompatible amb tenir bastanta llibertat, mentre que ell té uns ideals una mica més tradicionals. Pel que fa a la convivència, descobreixen que tenir edats i costums diferents pot convertir situacions del dia a dia en un conflicte i també hi ha la diferència generacional, com ara que confonguin el Gordon amb el pare de l'Ashley. També fan bastanta gràcia les escenes amb amics d'ella en què el Gordon se sent totalment fora de lloc i els joves el tracten com algú de la generació dels seus pares. El millor de tot és que tot això no s'explica de forma simplista. No és una jove moderna davant un home antiquat i ja està. Tots dos tenen comportaments ridículos i prejudicis sobre l'altre. I són coneguts els actors que donen vida a aquesta parella? Harriet Deer i Patrick Bramall són actors força coneguts a Austràlia, sobretot a l'àmbit de la comèdia. Aquí pot ser no tant. Tot i que a ell l'hem pogut veure recentment a la sèrie d'Apple Causa Abierta. La química entre els dos actors és una de les claus de la sèrie Us n'enamorareu, i hi ha un factor que encara fa més interessant la seva interpretació. Són els creadors de la sèrie i parella a la vida real, o sigui que la complicitat traspassa la pantalla. Una de les idees centrals és que cap generació té més sentit comú que una altra. Els joves poden ser madurs i els adults poden ser molt infantils. I tot això es reflecteix en aquesta fantàstica sèrie de tres temporades de capítols curts, d'uns 30 minuts de durada, que heu d'anar a buscar a Movistar+. Personalment, la trobaré a faltar. Molt bé, doncs vinga, anem per la segona comèdia romàntica. Aquesta parteix del que passa quan l'amor s'acaba. Parla de desenganys amorosos i de records. És alta fidelidad.

Ok, so, here's how not to plan a career. One, split up with boyfriend. Two, ditch college. Three, go to work in struggling record shop. Four, become owner of said record shop and stay there for rest of life. And five. Well, there is no five.

És possible que us soni el títol perquè està basada en la novel·la amb el mateix títol del 1995 escrita per Nick Horby, que va ser un gran èxit literari als 90 i ja als 2000 es va adaptar al cinema. La va dirigir Stephen Frears i la va protagonitzar John Cusack. També se'n va fer un musical a Broadway el 2006. La peli, que és potser el més conegut, és de culte i especialment apreciada pels amants del cinema, la música independent i les comèdies romàntiques una mica àcides, una mica diferents. Anem per la sèrie. Actualitza la història el 2020 i canvia la mirada de masculina femenina. La protagonista és la Robin, que treballa en una botiga de discos. A partir de la seva última ruptura sentimental, fa un recorregut dels seus cinc últims fracassos amorosos més dolorosos. Cal dir que la Robin no és un personatge simpàtic. És immadura, una mica snob i està obsessionada amb les seves anteriors relacions. És un personatge una mica incòmode, igual que ho era el protagonista de la peli, que, per cert, es deia Rob. Els canvis no són gaire subtils. Els companys de la botiga de discos del Rob a la pel·lícula eren dos homes heterosexuals, mentre que a la sèrie són un home gai i una dona negra. Canvis inclusius, que de vegades en altres sèries o pel·lícules es noten una mica forçats, però aquí la veritat és que no li fan cap mal. I continua, Sílvia, sent una comèdia romàntica àcida? A veure, la peli és bastant insuperable, però la sèrie manté l'essència, tot i que ara els protagonistes imperfectes ja estan bastant més vistos que als anys 90. No és una comèdia romàntica convencional basada en una parella que es coneix, s'enamora i supera obstacles fins a arribar a un final feliç. Bona part de l'humor es concentra en l'anàlisi de les seves antigues parelles i la incapacitat d'ella d'assumir els seus propis errors, perquè ella també pot tenir alguna responsabilitat en el trencament de les relacions. En aquest sentit, el format de sèrie li queda molt bé perquè va descrivint les històries capítol a capítol. I, a més a més, s'adreça a l'espectador i afegeix inserts musicals de bastant nivell. D'aquí en surt una llista de cançons de les millors ruptures i converses enginyoses sobre les relacions amoroses amb els companys i amics a la botiga de discos. Com no podia ser d'una altra manera, té una gran banda sonora, igual que la pel·lícula. Tant el Rob com la Robin comparteixen la passió pels vinils i la música que sona a la sèrie és de diferents èpoques i de molts estils. Segur que hi trobareu cançons conegudes i que us agraden.

La Robin la interpreta Zoe Kravitz, que porta la música i la interpretació al gens. És filla del cantant Lenny Kravitz i de l'actriu Lisa Bonet. A més a més, la Zoe ha fet carrera musical pròpia, tot i que és més coneguda per sèries com Big Little Lies o per fer de Catwoman a la pel·lícula de Batman. També forma part del repartiment Jake Lazy, que interpreta un dels possibles interessos amorosos de la Robin. Ell és un actor que està bastant de moda, l'hem vist a The White Lotus i en una de les sèries més destacades d'aquest estiu, Furious. I entre els productors executius de la sèrie hi ha el mateix Nick Horby, que hi va donar el vistiplau des del primer moment, perquè no la va veure com una còpia de la pel·lícula, sinó que va dir que s'adaptava als nous temps i, a més a més, també va dir que el que el va acabar de convèncer va ser comprovar que Zoe Kravitz té una gran cultura musical. Ella és una Nepo Baby de Manuel, cosa que li deu haver obert moltes portes, però també té molt talent. Alta Fidelidad és una minissèrie de 10 capítols de mitja hora que trobareu a Disney+.

Doncs avui, dues comèdies romàntiques, això sí, poc convencionals, Colin de Cuentes i Alta Fidelidad. La setmana que ve, més propostes amb la Silvia Comet. Bona nit i fins la setmana que ve.

La nit dels ignorants, amb Marta Romagosa.

Dos quarts i quatre minuts de dues de la matinada. En començar avui el programa, una de les veïns que ens trucava, que estava molt contenta d'una banda perquè havia anat a veure Panorama des del Pont i li ha agradat moltíssim, la Montserrat de les Corts, ens ha fet evident la notícia de la mort de la cantant Elena Bianco, que era la cantant del grup Los Mismos, que jo, sincerament, amb tot l'amor, desconeixia. No he estat l'única en aquesta casa que desconeixia. I ha parlat d'una cançó de l'any 68 que es deia El Puente. Doncs mira, l'hem trobada, Montserrat.

Tengo miedo al avión, también tengo miedo al barco Por eso quiero saber lo que debo hacer pa' cruzar el charco Por eso quiero saber lo que debo hacer pa' cruzar el charco Yo sabría esperar, porque el tiempo no me importa Si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca Si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca.

Viajar hasta Mallorca sin necesidad de tomar el barco o el avión, solo caminando en bicicleta o autoestop.

Tengo miedo al avión, también tengo miedo al barco Por eso quiero saber lo que debo hacer pa' cruzar el charco Por eso quiero saber lo que debo hacer pa' cruzar el charco Yo sabría esperar, porque el tiempo no me importa Si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca Si construyeran un puente desde Valencia hasta Mallorca.

Sin necesidad de tomar el barco o el avión Solo caminando en bicicleta o autostop Sin necesidad de tomar el barco o el avión Solo caminando en bicicleta o autostop.

Ara sí, eh? Ara sí que em sonava, eh? Quan he vist la tornada i he sentit la tornada del Serà Maravilloso, tots hem dit, ah, sí que sabem quina era aquesta cançó. Doncs mira, el nostre homenatge a l'Helena Bianco i aquest El Puente de los Mismos. Va, que ens truca la Rosa Maria des de Cabana. Bona, bona nit. Bona nit.

Estic molt contenta d'haver sabut que la nit de la ignorància hi ha. Perquè jo l'havia sentit quan va començar a enconir. Mare meva, fa 40 anys, eh? Imagina't. Però és que llavors jo vaig quedar molt de no poder-la trobar. Oh! I va ser. Estan aquí en Cabana Bona, que vaig sentir que tornava a fer la nit dels ignorants i disfruto molt de sentir-ho. Ai, que bé. La indigencia no la puc sentir perquè, pues, sóc gran i vaig a dormir una mica.

Clar, ja m'ho penso, ja. Molt bé, Rosa Maria. Què ens volia dir? Jo els volia dir.

Així és com han comentat aquells que parlen tants idiomes, que molta gent ho diu, bueno, m'has de dir bé. També hi ha el fet que diuen bona nit, i és bona nit. Sí. I normalment tothom diu bona nit.

Sí, això ens ho va preguntar una vegada un oient i al final un. Des dels serveis lingüístics ens van dir que no es pot escriure, però que està permès dir bona nit en llenguatge col·loquial. Però que té tota la raó Rosa Maria que és bona nit el que s'ha d'escriure. Sí, sí. Digues, digues. No, dic que col·loquialment ha estat més. Va bé. Perquè la gent ho va dient, eh? Sí, sí, sí, molta gent ho diu, és veritat.

Sí, sí. Llavors, una altra cosa que també és curta, eh? Digues, digues. La gent diu enxuxos i el xuxo. O almenos jo, que era de Badalona, eren tornemis. Ah, sí, que allà li diuen així, és veritat. Tornemis. Tornemis. Perquè va venir un pastisser de Mallorca i es va instal·lar a Badalona. I aquest senyor feia la pastelleria boníssima. Però els tornemis eren una bogeria. I llavors tothom deia, ah, pues sí, a vegades li deien, tornem-hi. Estaven més tornem-hi i nosaltres a Badalona hem dit sempre tornem-hi. Tornem-hi.

Perquè era tan bo que tornaves a comprar-te'n un altre, no?

Clar. I ara faig com diu Xuxos, han acceptat això. Clar, sí, sí, sí. A Badalona es diuen tornem-hi. Els callos també tothom diu callos i és cap i pota. Clar, sí senyora, molt bé. És que. Es va perdent. I els que ens recordem d'algú,

jo crec que val la pena dir-ho. No ho sé. Doncs molt bé, Rosa Maria, prenem bona nota. Moltíssimes gràcies per escoltar-nos i per la participació.

Gràcies a tu per escoltar-te, que m'agrada molt. Però no cada nit puc escoltar, llavors el donen en una altra hora, o jo el dono a gravar amb el telèfon. No, el pot anar a buscar,

sí, si va a l'aplicació de Catalunya Ràdio, pot anar a buscar cada hora, cada cosa, tot, ho pot tornar a sentir de dia a l'hora que li vingui de gust. Ja, perquè com que jo sento gent que ho sent en una altra hora. Sí, hi ha gent que s'ho posa per anar a passejar el gos a mitja tarda, vull dir que imagina't, sí, sí. Es pot fer perfectament, a veure si algú li pot ajudar i que l'hi posi, d'acord?

Moltes gràcies, molt agraïda, i agraeixo molt que estiguis fent aquest programa.

Doncs gràcies per ser-hi, Rosa Maria, una abraçada, bona nit. Moltes gràcies, bona nit. Adeu-siau, bona nit. Va, que tenim temps de fer el capítol de les preguntes contestades. Sentim uns gossets aquí, eh? Perquè aquesta nit tenim una resposta que jo crec que us agradarà. És de l'univers animal, en concret dels gossos, esclar. La temporada passada, imagina't si anem fent feina, l'eina no para aquí. El Marc, des de Nou Barris, ens va deixar aquest missatge escrit al WhatsApp del programa. Deia, "Així com alguns humans necessiten portar ulleres per beure-hi millor, hi ha animals que també en necessitin. Tots els gossos estan bé de la vista". La Rebeca Carmona Rupérez és veterinària de petits animals especialitzada en oftalmologia veterinària i treballa a Domingo Veterinaris a Riudoms i Cambrils i ens explica els problemes de vista que poden tenir els gossos.

Els gossos poden tenir problemes de visió a tres nivells. Poden tenir problemes corneals perquè hagin tingut ferides a la còrnea, que són úlceres, o algun altre tipus de problema, per exemple, que de vegades les còrnees amb el sol s'enfosqueixen, es tenyeixen de fosc, de negre, i per el contacte amb la radiosió solar, I en aquests casos, per exemple, recomanem l'ús d'ulleres de sol que són per protecció solar. Són ulleres de protecció solar especificades per gossos, que és l'únic assassí que pot ser que veus en gossos amb ulleres, són ulleres de sol adaptades. Hi ha altres casos també, com els gossos de més de vuit anys, més o menys, que és com les persones de més de quaranta, que el cristallí es torna una miqueta més rígid i costa més d'enfocar. Que és l'esclerosi del cristallí i la vista cansada de la presbícia, que es diu en humana. Els gossos també tenen aquest problemilla, que els costaria llegir o veure coses de prop, per això de vegades es torna una mica més torpes quan els costa a l'hora de pujar baixes cales o escalons. I també hi ha un altre problema, igual que les persones també de retina, que són atròfies o problemes de ceguera ja més de retina, que és la part neurològica de la visió. Poden tenir desprendiments de retina, poden tenir hemorragies degut a augmentos de pressiones. Arterials i altres tipus de problemes relacionats amb la ceguera de la retina. I en aquest cas també són normalment malalties de raça, malalties associades també a l'edat o altres malalties sistèmiques com la hipertensió arterial, per exemple. I també respecte al cristallí, tenen cataractes. Les cataractes és una patologia, és una malaltia, està causada per alguna raó. I també s'operen, s'operen gossos de cataractes i sí que es posa una lente intraocular, igual que les persones, perquè vegin molt millor. I la veritat és que és una cirurgia que es fa bastant sovint i augmenta molt la qualitat de vida en animals que les cataractes, que es torna l'ull totalment blanc, està clar, el cristallí blanc, i no veuen res. Encara que siguin animals més o menys grans, al operar-los i tornar a recuperar la visió, tornen a recuperar cal·litat de vida i activitat.

El conte per anar a dormir. Doncs ara sabrem com acaba

Submarinistes d'Eide Rodríguez, un dels relats que hi ha a tot era el mateix forat, publicada per Edicions al Periscopi. Avui viurem l'últim dia de vacances de l'Helena i tota la seva família amb els seus pensaments, que no pot anar a la platja i que pensa que els amics són molt millor que la seva pròpia família.

El camí per baixar a la platja era difícil. Havien excavat el pendent de la muntanya, una mena d'escales mig de sorra, mig de terra. La Maia va baixar a la primera, amb en Suais i la Lili al darrere, carregats de trastos. L'Helena va passar un braç pel coll d'en Xomín i l'altre pel d'en Gaisca, que la van portar fent-li cadireta. En el mateix moment que carregaven l'Helena, en Xomin es va queixar, va dir que s'havia fet mal i la va tornar a deixar a terra. Es va lligar el parell o el voltant de la cintura per protegir-se a les lombars i va dir que pararien el primer replà. L'Helena anava com volant, amb les crosses lligades a l'esquena amb un tros de tela. De cop i volta, al cel li va semblar incomprensible. A banda i banda, la vegetació es feia més espessa i s'enfosquia amb malignitat. En Xomin i en Gaizka suaven a raig fet. Van arribar al replà lamentant-se. Quan la van deixar a terra, l'Helena va sentir vergonya. Mentre en Xomín bevia de la cantimplora, en Gaizka va arrencar una gran fulla de palma i la va allargar a l'Helena. Només et falta el parasol per anar a empalenquir. L'Helena va aconseguir riure una mica. Encara estava enfadada amb en Gaizka, però ja no recordava per què. Van contemplar el camí fins a la platja a l'ombra d'aquella palma. En Xomini i en Gaizka encara els costava més

caminar per la sorra. La Maia estava muntant una base amb pareus a prop del bar mentre els nens jugaven a la patanca amb cocos. Des de dalt, l'aigua es veia blau turquesa. Des d'allà baix, verd ronya. La Maia va repartir els utensilis de bosseig i cadascun es va ajustar les ulleres. Després es va posar al capdavant perquè un pescador li havia explicat on podien veure taurons. Els altres la van seguir en direcció a l'esculla amb la seriositat de qui està complint una missió. L'Helena es va quedar mirant aquell grup que existia sense ella. "Passeu bé sense mi!", els va cridar, quan avançaven ja amb l'aigua fins a la cintura. Com que no es va girar ningú, va tornar a cridar. "Que us ho passeu bé sense mi!". Els dos nens i els tres adults formaven un banc de peixos humà que anava prenent forma de punta de fletxa a mesura que s'allunyava. Els va estar mirant fins que van desaparèixer. L'Helena sempre deixava els clàssics per la platja. Ho feia per compensar amb un punt de patiment l'adonisme de l'estiu. Li faltava l'últim acte de Hamlet per acabar el llibre. Li agradaven les intrigues de Palau. Trobava a faltar aquelles èpoques en què tothom tenia un espàs a la mà. Li agradava la possibilitat de declamar les seves desgràcies al món en veu alta entre tocs de trompeta. No aconseguia la concentració necessària per acabar el llibre. Se sentia furiosa.

Se sentia més que mai un cos. Ella era tot aquell munt de quilos i també el buit mínim entre els dos trossos del peroné. Va acariciar l'hematista. La supervivència de la seva família depenia de la soldadura de l'os. No aconseguia mantenir l'atenció en cap altra cosa que no fos el seu cos. L'única excepció era la cova. No sabia per què, però sentia la lluita que s'estava desenvolupant allà com una cosa pròpia. Se'n van al bar a buscar wifi per seguir les notícies. Dos anglesos, que estaven amb noies tailandeses, menors, d'edat, van ajudar-la a pujar l'últim grau de l'entrada. Ella no volia que l'ajudessin, però era massa depenent per ser primirada. Li feien mal els palmells i li costava agafar les crosses amb força. Es va posar el dia mentre li portaven una cervesa. Els rescatadors tenien un dilema al davant. Enviar algú a l'interior de la cova perquè ensenyés als nens a bussejar amb ampolles d'oxigen o esperar que acabés el monso i les aigües retrocedissin. Un dels anglesos criticava el dictador de Tailàndia mentre ho jugava amb la cavallera d'una de les noies. L'Helena ho tenia clar. No podien esperar més. S'havien d'arriscar. Van tornar plens de talls que s'havien fet amb els esculls del corall, amb aquella calma de qui torna del món subaquàtic. Els petits talls els secnaven. "Hem vist un tauró!", va exclamar en Gaizka, aixecant els braços. De la barbeta li penjava una gota de sang en forma de llàgrima.

L'Helena va fer com si no l'hagués sentit. Us heu d'anar a rentar bé aquests talls, si no, us infectaran. En Xomin va pressionar amb la tovallola un tallet que la Maia tenia a l'espatlla. Encara es cuidaven i s'admiraven. El que més m'ha impressionat han estat els ulls. Una bestiola així, va cridar en Xomin aixecant la lili en l'aire, impressionant. Nosaltres hem descobert el tauró, l'hem mirat un parell de segons per poder dir que l'havien vist i mitja volta, va dir la Maia. Després hem vist dues tortugues i hem nedat seguint-les. Ha estat increïble, he plorat i tot. La Lili va abraçar la Maia. A l'Helena li semblava que funcionava millor que ells, que la Maia era millor que ella, que havia triat el millor dels dos amics, que en Xomín era millor que en Gaizka, que la Lili era millor que en Suárez, que aquella família era millor que la seva. Fins i tot, que en Gaizka era millor que ella mateixa. Al capdavall, que la seva família seria millor sense ella. Jo he anat amb el pare al darrere dels taurons, va dir en su aig, mentre xuclava la sang que tenia el canell. Hi ha notícies de l'equip de futbol? Va preguntar en Xomin després de fer un glob de cervesa. Han de prendre una decisió, ensenyar els nens a bussejar o esperar que passi el monzó, va explicar l'Helena. Jo tinc clar que el millor seria que els ensenyessin a bussejar.

Han anunciat xàfecs per la setmana que ve i això encara empitjoraria la situació i haurien de jornar el rescat fins ves a saber quan. No van mostrar cap mena d'interès per la qüestió. La Maia i en Gaizka intentaven demanar-li al cambrer que l'arròs per als nens fos no spicy. Els anglesos ja anaven borratxos i les noies que els acompanyaven compartien un còctel de colors mentre es miraven els ulls i cadascuna xuclava amb la seva canyeta.

Per sota la ràbia creixia una altra cosa. Va necessitar dies per deixar-la sortir a la superfície, però quan a la fi va irrompre, se li va escampar per tot el cos. Una tristor fossilitzada, una tristor pètria, sepultada per estrats de tota mena, que intentava anar-li sortint del cos, bussir rere bussir. A 42 anys va descobrir el que duia a l'interior. En tenia 42 més al davant per descobrir-ne l'origen, o alguna cosa per l'estil. Potser era que se sentia buida, però en la seva llengua això no volia dir res de l'altre món, perquè va començar a examinar-se i de seguida va imaginar les entranyes de què estava composta, els ossos, les fàcies i la sang. Tenia una feina prou estable i ben pagada que li permetia fer unes vacances envejables cada any, una casa bonica i fàcil de netejar, un fill amb prou sensibilitat per adonar-se de les injustícies i per ser, malgrat això, funcional en el món, un marit fort i alegre que no feia massa pets i que era més ben plantat ara que quan era jove, i un grapat d'amigues i amics de tota mena disposats a fer un cafè amb ella o a donar-li refugi si ho necessitava. ¿Ho havia fet tot prou bé i tant mateix? Si fins i tot havia deixat de fumar molt temps enrere i després de l'estiu estava disposada a deixar la farina blanca i el sucre. Havia de ser alguna cosa més que matèria i tant

mateix estava lluny del seu fill, del seu marit, dels seus amics, de la feina, enverinada. No sabia on començava i on acabava la natura. Havia arribat fins allà gràcies a la inèrcia, potser per una empenta que li va donar algú quan era petita al pati de l'escola, i no sabia si desitjava res del que tenia, res del que tenia. Encara els quedaven quatre o cinc dies a l'illa, esmorzàvem la família i quan marxaven a buscar platges noves, l'Helena tornava al bungalou, es punxava heparina i aprofitava per plorar. S'estirava al llit i el plor li venia no sabia d'on. Després anava a la recepció, trigava molt, s'havien venat els palmells de les mans perquè els tenia embullofats. Va arribar a establir una petita rutina que li proporcionava una mica de pau. La Mael i en Xat cada matí li portaven coixins a la palapa perquè pogués mantenir la cama aixecada. Després, la mama li posava una galleda de verdures al costat perquè l'espalés i una altra galleda buida perquè hi llençés les peles. Enxat li curava les botllofes de les mans, li passava una gasa mullada amb ioda per les ferides, amb tocs lleugers i precisos, amb una cura que en Gaizka no li havia dedicat mai. Quan acabava, l'Helena li deia, t'estimo. Durant el matí, Enxat i l'Amael donaven la benvinguda als turistes acabats d'arribar i els acompanyaven amb els llençols i tovalloles netes als bungalows. Quan tornaven a la palapa

de recepció, recuperava ràpidament el ritme del grup. L'Amael i Enxat estones flirtejaven i estones jugaven a ping-pong damunt el taulell, La mama trinxava alguna cosa al morter sense parar i quan la música que posava l'Amael li semblava massa trista, li tirava un pinyol de frita perquè la canviés. En Coco i la Lola jugaven a terra en roba interior i l'Helena pelava quilos de verdures amb un ganivet esmossat mentre bevia cafè aigualit. De tant en tant, l'Helena li demanava a Enxat que engegués el televisor. Entrarien a treure'ls de la cova. Aquell matí havien començat amb l'operació de rescat i ajudada per Enxat, l'Helena va poder entendre els detalls del pla. Gairebé totes les galeries de la muntanya s'havien inundat. Per arribar fins als nens, calia travessar corrents forts i passos estrets sense cap visibilitat. Segons deien, els submarinistes més experimentats necessitarien hores per entrar i sortir. Anirien dos submarinistes amb cada nen, l'un per davant i l'altre per darrere. L'operació s'allargaria fins a la nit. No t'ho volíem dir encara, però com que demà és el vostre últim dia, aquesta nit organitzarem una petita festa, li va dir l'Amael. L'Helena va notar que a mesura que s'acostava l'hora de la tornada, la seva família es posava cada cop més nerviosa. Estaven a punt d'arribar, va aturar la tristesa dolça en què s'havia acomodat i es va posar alerta. Volia notar alguna cosa del turmell, algun indici que l'os s'estava recuperant,

Va provar amb una tècnica de visualització que havia après quan era jove, va tancar els ulls i va centrar l'atenció a través de la respiració en el turmell, travessant la pell, les venes, les artèries, els músculs. Se li va acudir que tenia osteoporosi o ossos de cristall que se li anirien trencant tots a poc a poc. Va respirar a fondo per expulsar aquelles idees malignes. Va sentir el motor d'una camioneta descoberta. Ja arribaven. Es van trobar la palapa adornada amb tires de paper i amb petites espelmes. Enxat, que anava vestit amb una camisa oberta i un collar de boletes de fusta, va posar música d'Estromae. L'amael portava una flor d'hibisc a sobre l'orella. Al taulell es veien fruites de formes i colors molt diverses. La mama havia preparat sopa, l'amael broquetes de fruita i enxat una galleda de ponch vermell. Volem acomiadar-vos com mereixeu, els va dir en xat. La mama s'havia deixat en els cabells, semblava un altre. Va repartir el ponys, també entre alguns hostes que s'hi van acostar. En Gaiz, que va ser el primer que va sortir a ballar, movia els llavis com si conegués la cançó. I l'Helena es va haver d'aguantar les ganes de riure-se'n. Potser el malestar que carregava a dins estava format per sediments d'aquesta mena. De seguida s'hi va afegir l'Amael. A poc a poc, tots els adults es van anar posant a ballar, excepte la mama,

que va seure al costat de l'Helena amb una cervesa a la mà i dronxant el cos sense seguir cap mena de compàs. La Maia entrellaçava les mans al clatell d'en Xomín, en Xomín li agafava el cul, a la Maia es basaven i reien, encara que en Xomín portés aquella samarreta de la Reial Societat que la Maia detestava tant. En Gaizka parlava a Manxat i la Mael que es trencaven de riure. "No m'ha mirat ni una sola vegada", va escriure l'Helena al seu full de reclamacions imaginari. Els nens s'havien reunit al voltant d'un mòbil i miraven Karate Kid en un racó de la palapa. L'Helena va agafar també el seu telèfon. La notícia saltava als mitjans i corria per les xarxes socials. Estaven tots sants i estalvis. Els nens, l'entrenador, els submarinistes del grup de rescat, tots. En va veure alguns en el moment de sortir de la cova, tapats amb mantes platejades, somrients, afables. Ei! Va cridar l'Helena, aixecant el mòbil. Ballaven Get Lucky i no la van sentir. Ei! Es va recolzar les crosses per aixecar-se i es va acostar al grup. La mama va ajudar-la els últims metres. Ho han aconseguit, s'han salvat tots, tots. Només li van fer una mica de cas la Maia i l'Amael i els altres van continuar la seva. No els importava gens. L'Helena va marxar cap al bungalow espantada amb aquella sensació de desengany. Quan li faltaven només uns metres per arribar al dormitori,

en Gaivka pujava pel pendent. On vas? Va agafar-li una crossa i a ella la va agafar per la cintura per ajudar-la a pujar. Al llit, no em trobo bé. Estem de festa, no marxis, que ha passat res. Sembla que us sigui igual. Els han salvat, tots, estan tots bé, tots. I aleshores, per què estàs així? Per la cama? Ja m'agradaria. Torna a la festa, per favor, em quedaré al teu costat sense moure'm. Els arribava música reggae. L'Helena li va tocar la cara a en Gaizka. Feia molt que no em tocaves la cara. La rascada de la galta li havia cicatritzat. Tenia bona carnadura, com en su aig. Et vull fer una pregunta, li va dir l'Helena. Digues. ¿Creus que jo podria ser algo diferent? Contesta'm. Si li hagués demanat una vegada més, ella hi hauria anat. Hi haurien aconseguit passar-s'ho bé. Ho sabíem tots dos. Però. L'Helena es va adonar que la pregunta que li hauria volgut fer en realitat era una altra. Si creia que podria ser diferent estant amb una altra persona. Va sentir els mosquits que s'acostaven. Només es quedaven en silenci quan es posaven a la tela.

Doncs així tanquem. Avui hem hagut de comprimir la història perquè un que hi va haver vaga dimecres no vam poder explicar el capítol que tocava. Res, que et deixem aquí la nit dels diners d'avui de tota la setmana, que us desitgem un bon cap de setmana, que descanseu. I que diumenge a les 12 de la nit tornarem a ser aquí per tornar a rebre les vostres preguntes, respostes i reflexions com sempre. Gràcies per ser-hi, bona nit, que descanseu.