La nit dels ignorants, d'1 a 2 h - 21/10/2026

Bona nit, us informa l'Alex Bosch. El Consell de Ministres ha aprovat que les persones que perdin la parella puguin tenir dret a la pensió de viudat, tot i no estar casades ni ser parella de fet. També la incapacitat temporal per trastorns de la menopausa i per als afectats per catàstrofes com la dana. La ministra de Seguretat Social i Portaveu de la Moncloa, Elma Assay, defensa que aprovar aquestes mesures socials a la Diputació Permanent no és fer electoralisme.

Son medidas que no nacen de la noche a la mañana. Llevamos más de año y medio trabajando y son medidas muy maduras, muy demandadas y por eso, como saben, en esa coherencia de seguir gobernando, llevamos este importante paquete hoy al Consejo de Ministros.

El govern té prevista pujar també, encara que estigui en funcions, el salari mínim i les pensions, ja que la dada d'inflació la coneixerem el 27 de novembre. El que ja ha fet de moment és prometre als sindicats un augment de sou del 4,5% als funcionaris. Tal com estava acordat, els sindicats demanen que s'aprovi abans de les eleccions.

Repassem ara altres informacions en format breu amb l'Agustí Serrat.

Els magistrats del Suprem que han signat l'amnistia per part dels líders del govern de l'1 d'octubre, entre els quals Manuel Marchena, han criticat durament el Tribunal Constitucional per haver-los obligat, en contra del seu criteri, a amnistiar la malversació. Li retreuen ingerència i consideracions innecessàries. El president del Constitucional demana respecte a les decisions judicials.

Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raúl Romeva reivindiquen la continuïtat del conflicte independentista ara que el Suprem els ha aplicat l'amnistia. Els dirigents celebren que, amb l'oblit judicial, la qüestió surt dels tribunals. Amb l'aixegament de la inhabilitació, el líder d'Esquerra i Romeva s'integraran a la part baixa de les llistes dels republicans per al 29-N. Tot plegat coincideix amb que l'exconseller Lluís Puig tornarà aquest dimecres de l'exili.

França reforçarà els dispositius de seguretat i desplegarà unitats militars de cara a la mobilització de dissabte per evitar el derulls com els del cap de setmana passat. París i altres ciutats

del país passen la segona nit de toc de queda. La 080 Barcelona Fashion ha arrencat aquest dimarts amb la desfilada de la cinquena edició del 080 Reborn, de moda feta amb roba reciclada. La passarel·la barcelonina oferirà fins divendres desfilades de 26 firmes consolidades i emergents, tot plegat en un nou espai industrial de la Marina Avela del Port Vell.

El govern valencià obre una línia d'ajuts per a les famílies afectades per la dana d'aquesta setmana.

L'executiu, que ha reunit el Consell de Govern en una trobada extraordinària, destinarà més de 23 milions d'euros en ajudes directes. El president de la Generalitat Valenciana, Juan Fran Pérez Llorca, ho explicava així.

Las familias afectadas recibirán una ayuda de urgente necesidad de 6.000 euros para reponer enseres y afrontar los daños en sus viviendas habituales. En caso de que sean segundas vivienda, la ayuda será de 3.000 euros. Los ayuntamientos, por su parte, van a contar con hasta 200.000 euros para cubrir sus gastos urgentes.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha visitat aquest dimarts les localitats més afectades i ha confirmat que seran declarades zones catastròfiques. Veïns i ajuntaments continuen les tasques de neteja per mirar de tornar a la normalitat.

Esports, primera derrota del Barça aquesta temporada. Els blauranes han caigut per 4 gols a 2 al Parc dels Prínceps contra Paris Saint-Germain. S'ha avançat a la primera maneta del PSG amb gol de Doué. Xavi Espart i Lamine Yamal a la segona han igualat dues vegades el partit, però Vitinha i Fabian, el tren final, han sentenciat el maig.

Rodri ha estat suplent. La mal notícia, la lesió de Dani Olmo, que ha estat substituïta a la primera meitat per molèsties musculars. El Barça suma 6 punts de 9 possibles a la Champions i trenca una dinàmica d'11 partits consecutius guanyant aquesta temporada.

També jugats aquest dimarts a la Champions, destaquem el Liverpool 4, Villarreal 3, ha marcat Ronald Araujo i Manchester City 5, AEK d'Atenas 1. També l'Stuttgart 1, Atleti de Madrid 1. Aquest dimecres torna pel

Reial Madrid, que rep el Leipzig al Bernabéu, en el que serà l'últim partit dels blancs abans del Clàssic de diumenge.

En bàsquet, victòria del Manresa a l'Eurocup, 108 a 88 contra el Roma. El Manresa suma dues victòries i dues derrotes a l'Eurocup. També triomf del Girona a la FIBA Europe Cup, la quarta competició continental. Els gironins han guanyat 109 a 68 contra el Gialuna Gura polonès. En motor al circuit de

Barcelona-Catalunya acollirà el juliol del 2027 una cursa de la Indycar. L'acord és per més de dos anys i portarà l'ex-Pelou vigent campió de la disciplina a Catalunya. Pelou ha guanyat cinc vegades la Indycar.

Fins aquí, les notícies.

No te encallis amb les mates, amb la història, amb la química. No te encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil, ràpida i en català i supervisats per mestres i professor. A l'ESO i al batxillerat no te encallis. Amb 3CAT Campus. Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials. El Matí de Catalunya Ràdio.

La crisi de l'habitatge és el centre del debat polític i social. ¿Té solució? ¿Serà determinant a les properes eleccions generals? Bueno, ahora es el momento de que la gente vea y reflexione. Aquest dijous ens respondrà la ministra d'Habitatge en funcions, Isabel Rodríguez. De dilluns a divendres, de 6 a 1,

al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ostrell. Clar i català. Els orients dels matiners són els més ben parits.

Cada dia quan me llevo no hi ha res més millor que escoltar

Catalunya Ràdio de bon matí. Tau? La hòstia. Que et vaig conèixer, he deixat el tono.

Estic només per tu, de 5 a 6. A més, m'aixeco amb una alegria. Lo primer que poso sempre és Catalunya Ràdio.

Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevía mai a trucar. Una cosa mai vista.

A Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, Els Matiners, amb Xavi Canelies. Som pura cafeïna.

Roger, no és tan difícil. És que només has de dir l'horari, el nom i qui presenta i ja està, eh? A mi em van dir que si un oient diu aquestes tres coses juntes quan fan les enquestes d'audiència, després ho petes, eh?

Home, una petadeta ens aniria bé, la veritat. De dilluns a divendres de 6 a 7 a la tarda de Catalunya Ràdio. És una promo ni es veu. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.

A Catalunya Ràdio, la crònica social del país.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Una de la matinada i pràcticament nou minuts va que tornem a ser aquí a la segona hora de la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio al 93207474. Si voleu continuar fent preguntes, ajudant altres oients, que avui d'un i dos hi ha les respostes que hem fet. Què heu fet? Vaja, perquè les respostes les feu vosaltres i ajudeu altres persones. Trucades en directe a partir d'ara, quan vulgueu, i els missatges que ens deixeu al WhatsApp del programa, que encara en tinc algun per llegir. Aquests són els que són escrits, com per exemple, el WhatsApp és el 667-220-148 i el telèfon del directe, com sabeu, el 9320-7474. L'Eva, des de Santa Coloma de Gramenet, diu, volia respondre a una pregunta que es va fer crec cap al dia 13, diu, una senyora va preguntar per què en un programa que fan de control de fronteres van deixar passar ous a una senyora xinesa amb ous d'ús si a les fronteres no deixen passar menjar. L'Eva diu, no recordo si era un vol directe de la Xina o havia fet escala a Europa, va explicar que a la policia se li quedava la resta de menjar perquè no podia passar, per salut pública. Li van ensenyar els cartells de tot el que no es pot passar i per què. I li van deixar passar els ous, diu ella. I aquí està l'explicació i la resposta, l'Eva. Li van deixar passar els ous perquè estaven cuits, en portava un quilo i mig. Diu que si n'hagués portat dos de quilos no hauria pogut passar-los. I sí, la senyora va marxar menjant-se un ou i va dir que eren més grossos i bons. I a més a més, l'Eva, des de Santa Coloma de Gramenet, afegeix un altre missatge que diu a la cadena DMAX al voltant de tres quarts de set del vespre, a les 18.45, els dissabtes fan, entenc que és un programa que es diu, control de carreteres. I un altre els diumenges que es diu Control de Fronteres. Per tant, dedueixo que l'Eva ens fa aquesta resposta perquè ho ha vist en aquest programa i, per tant, és una resposta que és correcta i que, per tant, satisfarà les expectatives que tenia l'oient que ens ho va demanar ara fa uns dies. Així que, moltíssimes gràcies. Ara ens truca el 93207474, la Carmeta des del barri de Sants. Bona nit.

Escolta, sisplau, mira, jo la meva pregunta és una miqueta així tonteta, eh, perquè. No hi ha cap pregunta. No, dona, no. Jo volia saber per què es diu la crema catalana. Tu vols saber per què es diu crema. Que no es diu la crema pastissera o una altra cosa, saps? Sí. I ja posa la crema catalana. Per què la crema catalana? A més, si vas a fora de Catalunya, a vegades també posa la crema catalana. Sí, sí, per això a tot arreu, en molts restaurants propostes hi és, no? I és per això, quan m'ho veuen i m'ho demanen, penso, per què? I per què es diu aquest nom? A veure si algú prestíssim

ho pot dir, si es cau. Però, Carmeta, no hi ha cap pregunta tonta, eh? Això no t'ho diguis, a més.

Sí, és que em fa greu perquè, esclar, aquí hi ha. Però bé, ara estic intrigada amb això.

Doncs vinga, a veure si algun pastisser que fa crema com Déu mana ens ho pot explicar. Molt bé. Perquè està boníssima, eh? Ens saps fer o no? Molt bé. Adeu, bona nit, Carmeta. Doncs a veure si algun pastisser que ara estigui treballant, començant a fer coses, ens pot explicar per què es diu crema catalana, que ella té aquesta curiositat. Després, un altre missatge de WhatsApp al 667-221-148 de la Menchu, des de Marçal, que ens diu Tinc una pregunta a veure si algú em pot ajudar. Vinga, doncs. Quan cuino amb la Thermomix, la poso damunt de la vitro per fer servir la campana extractora. Diu, i ahir em van dir que no ho fes perquè pot trencar el vidre. I ella el que demana a la Menchu és, algú ho fa com jo o algú se li ha trencat el vidre quan ho ha fet servir? Per tant, necessitem algú que tingui la Thermomix i que ho hagi fet servir de la mateixa manera, posant a sobre de la vitroceràmica i fent servir la campana extractora que hi ha just a sobre. A veure si algú té experiència o algú sap dir si això, pots córrer aquest risc o no. I després encara tenim un altre missatge de l'Aleix des d'Esparreguera que ens demana, la pregunta que fa és per què somiem i per què oblidem la majoria dels nostres somnis? Aquesta també és una pregunta per algú que en sap una mica això de dormir i de somiar. A veure si algú ens la contesta. I després tinc una proposta que és fruit d'una, com sempre, jo sempre intento, en aquest programa sempre intentem fer cas, més o menys, de les coses que ens demaneu, més o menys. Tinc una proposta per un programa especial que farem el mes de desembre i us demano això, busquem. Avisàvies, nets i netes per tant aquí necessitem la doble la parella per entendre'ns però a més a més que visquin a quilòmetres de distància i que vulguin participar en aquest programa especial de la nit dels ignorants que matrem cap al pont de la Puríssima, serà això. El gravaríem, això sí, l'última setmana de novembre, vull dir que no us desfarem aquest pont. Per què volem fer això? Doncs per la proposta que ens va fer aquí, a la nit dels ignorants, ara fa uns dies, la pietat des d'ull de cona, jo ho deia així. He estat nena fa poquet,

fa sis mesos, i la meva filla i el meu nen viuen a Islàndia, no?, I la suggerència és, ¿podríem fer una nit d'ignorants, de iaies, iaios, per parlar de les nostres inquietuds, dels fills que viuen fora, de preguntes que tenim, de com ho sentim?

Doncs, arran d'aquesta reflexió que demanava la pietat des d'Ullacona, que ha sigut àvia fa poquet i que té el net i la filla a distància, a Islàndia, doncs hem pensat de fer aquest programa buscant, això sí, poder parlar tant amb els avis o àvia, qui vulgui d'ells, com amb algun dels nets, si és que és possible per edat, i si no, doncs ja buscaríem la mare o el pare, però si fossin nets que poden parlar per ràdio ni que sigui una miqueta seria molt entranyable i molt bonic. Com dèieu, ho volem emetre cap al pont de la Puríssima i ho gravaríem l'última setmana de novembre. Si voleu participar-hi i considereu que sou la persona dient que us faria il·lusió, que us ajuntem per telèfon, tot això. Net i àvia, neta i avi, etc. Ens podeu trucar, li podeu dir directament a l'Aina Grau que ella em prendrà nota, ho podeu fer a través d'un correu electrònic i donar-nos ja les dades de qui són els nets i quin telèfon els podem trobar o com els podem escriure a ignorants arroba catradio.cat o veu un missatge al WhatsApp de la nit dels ignorants que és el 667, com ja he dit, sabeu, 220 148. Tot això ho anirem repetint perquè si hi ha algú que li vingui de gust ens farà il·lusió de compartir aquest moment entre avis i nets amb la col·laboració d'algú que ens pugui explicar, un professional, que ens pugui explicar com es viu aquesta relació a distància i aquest enyorament que tenen uns dels altres. Vam començar la setmana justament amb una trucada d'una mare i una filla que viuen als Estats Units i tenien l'àvia, tenen l'àvia. Aquí a Catalunya, i la Marina, crec que es deia, enyora molt la seva vida i que també aquesta experiència va fer que ens ho repenséssim i diguéssim, mira, volem fer un programa amb aquests testimonis. I si voleu participar, ja dic, a través, li diu a l'Aina, ens feu un correu a ignorants.carrerio.cat o bé un missatge al 667-220-148. Dit això, com que en aquest programa fem cas de coses que ens demaneu, tant si són d'un tipus o si són d'un altre. Fa uns dies ens trucava el Pep de l'Eixample i va dir, a mi m'agradaria escoltar una cançó, però poseu-la a la segona hora, perquè és una mica així, pujada de to. La Llevantina, no? Els Follim Follants, sí? Doncs vinga, va, aquí la teniu.

I la punta del mitet, neguitosa s'hi posava, i tot fent ralent, ralent, la porca com disfrutava,

fins que va sentir saltar

un mitet.

No tinguis por ni dubtis pas ni pas. Bona nit.

La nit dels ignorants, un programa per aprendre i compartir el que no sabem.

La condició humana és una condició molt fràgil. Una condició que crec que ens condemna sempre a que la justícia perfecta, que la bondat perfecta no existirà mai. I precisament per això, quan experimentem bondat i justícia, n'hem d'estar molt contents i les hem de valorar molt perquè sempre són un miracle. Perquè crec que la tendència humana és més o menys la contrària. I per tant, un ha de viatjar ansiós d'observar els miracles.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Aquesta nit, a l'espai on anem, viatjarem, com es deia abans, a l'altra punta del món. Anirem fins a Nova Zelanda, al Pacífic Sud. Situada a prop d'Austràlia, està formada per nou illes amb una extensió una mica més gran que la Gran Bretanya. Les dues principals són l'illa Sud i l'illa Nord. El país té grans extensions de territori amb pocs habitants, muntanyes, glaceres i llacs, i els experts diuen que és el paradís dels amants del surf. Per fer-nos una idea de la llunyania entre Catalunya i Nova Zelanda, hi ha poc més de 19.000 quilòmetres de distància, o dit d'una altra manera, entre 26 i 30 hores de vol en funció del lloc on vagis, i 11 hores de diferència horària. L'Albert Montañà, que és de Tarragona, té 22 anys i fa 8 mesos que viu allà, havent passat prèviament per Austràlia. I ell ens farà de guia per conèixer una mica millor un país que és gairebé a les nostres antípodes. Albert Montañà, bona nit, com estàs? Hola, bona nit per vosaltres i bon dia per mi. I bon dia per tu, sí senyor. Escolta'm, què fa un noi de 22 anys com tu a Nova Zelanda? Com hi acabes aquí?

Doncs tot ve que jo vaig tindre un accident de moto fa un parell d'anys, bastant bèsties podria dir, i em va canviar el xip, em va canviar la ment, no sé per què ben bé, i vaig decidir que volia sortir de casa i començar a descobrir el món. I em sentia a casa meva, doncs, estava amb un niu i volia volar. Llavors vaig marxar a Austràlia un any l'any passat, i al tornar d'Austràlia seguia a casa amb una sensació rara, de que volia tornar a marxar. I llavors vaig decidir, doncs, marxar cap a Nova Zelanda, perquè em va cridar l'atenció, em cridava l'atenció sobretot el fet de passar una temporada d'esquí fora de casa, perquè no ho havia fet mai. I em cridava molt l'atenció, la veritat,

em feia molta il·lusió provar-ho. Austràlia, Nova Zelanda. Vull dir, sempre cap a la mateixa banda, tu, eh? Et trobo? Sí, quan més lluny, millor. Sí, sí. I a casa què et deien? Quan vas tornar i vas dir que ara vas a Nova Zelanda, a casa què et van dir?

La primera vegada que havia marxat a Austràlia sí que va ser una mica més xoc, i la segona vegada va ser una mica més. Doncs mira, ja has marxat gairebé a l'altra punta del món. Perquè marxis una mica més lluny encara no passarà res. No passarà res, no? Clar. No passarà res. Ara fa, què, vuit mesos, no, que ets a Nova Zelanda? Sí, fa vuit mesos que estic aquí. Hem estat vivint a la, bueno, a l'illa sur, a Queenstown, que és una de les, bueno, es considera la capital mundial del turisme i de l'esport d'aventura, i de moment hem anat fent petites sortidetes des d'aquí, però tinc moltes ganes de descobrir tot el que és l'illa nord encara. És a dir, que et tornaràs a traslladar d'aquí a poc, veig, eh? Sí, sí, sí, sí, sí. Tu ara aquí estàs perfectament

instal·lat, tens una feina i tot, com està sent aquesta experiència?

Sí, jo vaig arribar aquí amb. Bé, hi ha molta gent, el que fa és arribar i buscar feina quan arriba. Però jo com ja tenia l'experiència d'Austràlia vaig dir doncs vaig a buscar feina abans d'arribar perquè a veure si sona la campana i trobo algo. Llavors jo ja havia treballat de recepcionista d'hotel i és algo que m'agrada quan ho faig fora de casa perquè puc practicar l'anglès, conec gent de tot arreu del món i en general puc practicar doncs el que és el meu anglès i millorar-lo. Llavors doncs vaig aplicar diferents feines des de Tarragona. I em van agafar en un hotel cinc estrelles, que és un dels millors de tot el país. No sabia ni com, flipava. Tot això des de Tarragona ho vas fer, eh, dius? Tot això des de Tarragona, sí. Que fort, que fort. Sí, sí. Endavant, endavant, Díaz. I vaig arribar aquí i com ja sabia la feina, doncs en base a on estava la feina vaig buscar allotjament, vaig buscar cotxe, vaig estar una setmana en un hostel mentre buscava allotjament, cotxe i m'instal·lava una mica. I ara mateix estic instal·lat en una casa molt xula davant del llac o a Catipo i amb unes vistes molt xules. I res, vaig estar uns mesos treballant de recepcionista, diguéssim, i llavors em sentia preparat per aplicar a mànager de recepció. Vaig aplicar a mànager de recepció i em van dir que sí. I així estic ara mateix. Déu-n'hi-do.

Escolta'm, perquè la gent se'n passa una idea als oients. No sé si entre els oients hi haurà algú conegut teu. No ho sé, això. No ho sé. La meva àvia, potser. Sí. La teva àvia escolta la nit. Hola, bona nit. Com es diu la teva àvia? Maria Teresa. La Maria Teresa de Tarragona, entenc o no? De Valls. Ah, de Valls. La Maria Teresa de Valls és la teva àvia i escolta la nit dels ignorants. Doncs ara deu estar saltant d'alegria quan t'escolti, eh? Sí. Què fa el meu net a la ràdio? Què fa aquest xiquet a la ràdio? Exacte, què fa aquest xiquet a la ràdio? Escolta'm, perquè la Maria Teresa i els altres oients se'n facin una mica una idea. Explica'ns com és el país, com és Nova Zelanda.

És un país despoblat, és molta naturalesa, molta muntanya, moltes carreteres sense veure res més que literalment muntanyes i camps amb ovelles. És un país molt bonic, molt net, molt segur. A casa meva no tenim clau, la majoria de cases no tenen clau. És net, segur, la gent és amable, és molt tranquil, molt, molt, molt tranquil. La gent simplement busca disfrutar, passar-s'ho bé, fer esports. És un país també molt saludable, es fan molt d'esports, sobretot a Queenstown, on estic vivint jo. Molt de mountain bike, molt de trail running, molt de muntanyisme en general, escalada, molt d'esport, molt d'esport.

I tu també t'has apuntat, per tant, perquè ja que ets aquí, jo he vist fotos teves i vídeos a Instagram que esquies, que vas al gimnàs, que ara nedes, que ara no pares, no pares, deus treballar, fas molt d'esport també.

Sí. Fai, m'encanta fer l'esport. Des que vaig tindre aquest accident de moto, segut a l'accident se'm va trencar el peroné, jo anava amb moto i el cotxe em va xocar i llavors vaig tenir com un petit, no trauma diguéssim, però de que vivim una vegada i s'ha d'aprofitar al màxim. Llavors, des d'aquell dia, quan més em moc, millor. M'encanta moure'm, m'encanta fer esport i és una manera de, bueno, de desconnectar, també de connectar amb tu mateix. I d'un estil de vida saludable en general.

I la gent d'aquí, els neozelandesos, com són? T'han acollit bé? Et miren allò amb recel o no? Al contrari, són gent amb els braços oberts sempre. No, superbé.

Aquí a Queenstown s'ha de dir que hi ha molta gent de fora. Hi ha kiwis, gent de Nova Zelanda, noves zelandeses, però hi ha molta gent de fora. Però els que hi ha t'acolleixen molt bé. No és allò que et mirin de dir, mira, aquest ve aquí a treballar i una temporada i marxa. No, la veritat és que són molt bona gent, sempre amb una rialla, sempre quan vas a caminar per la muntanya et saluden. La veritat és que són molt bona gent i molt acollidors.

A part de l'esport, ¿has canviat coses de la teva manera de viure? És a dir, o anar-te'n a dormir més d'hora, o llevar-te més d'hora, o fer àpats en hores que a Catalunya no faries. El funcionament teu és absolutament diferent que a Catalunya?

Sí, sobretot pel tema del menjar, que a Catalunya dinem entre la una, les dues, una cosa així, més o menys, i sopem. No ho sé, entre les 8 i les 9, per dir una cosa així general, aquí es dinar entre les 11 i les 12. Les 11? Jo dino a dos quarts de 12 normalment a la feina, i sopar sopa a dos quarts de 8, cap a les 7, més o menys. Entre 7 i dos quarts de 8 és l'hora de sopar d'aquí. Per tant, sí, sí, això he canviat bastant radicalment.

Molt bé. Escolta'm, deies que ara ets a l'illa sud, que vius a Queenstown, però que te'n vols anar cap al nord, que entenc que a l'illa nord el temps és completament diferent. Si aquí estàs esquiant, a l'altra banda, què podràs fer?

Bueno, en temporada d'hivern, diguéssim, aquí es pot esquiar a l'illa nord. No es pot esquiar. Bueno, es pot esquiar en algun lloc, crec, hi ha un lloc només, però. No, crec que no es pot esquiar a l'illa nord. Però l'aile nord és més càlida, és un clima més càlid, més tropical. Llavors, en temporada d'estiu, sobretot, es porta més el tema del surf, més activitats d'estiu, mentre que l'aile nord queda una mica més morta a l'hivern, diguéssim. Perquè la gent es mou cap al nord perquè fa més calor i més bona temperatura. He llegit que també hi ha algun volcà actiu. Ostres, doncs no ho sé. Aquí m'agafes de sorpresa. No ho has notat, per tant, eh? Això està bé. No, el que sí que he notat són terratrèmols. L'últim mes hi ha hagut tres terratrèmols d'escala 5, va haver-hi un d'escala 5.6. Home, Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, sí, sí. A la zona de Milford Sound, que és un fjord dels més famosos del país. Hi ha una activitat sísmica bastant elevada i des d'aquí a Queenstown un dia estava a la feina assegut mentre sopava i tot va tremolar, tot va tremolar. I ha passat unes quantes vegades, però és com que és normal, està bastant normalitzat.

Ja, la gent no s'esvera, diguéssim, no pateix. No, no. Jo dic, segueixo per Instagram i expliques moltes coses i una que em va fer gràcia que expliques que quan vas arribar et va sorprendre el gran nombre d'ovelles que hi ha al país que no sé si gairebé que n'hi deu haver més que no pas persones perquè abans deies que és un lloc poc poblat on estàs ara.

Sí, la quantitat d'ovelles que hi ha a Nova Zelanda és espectacular. Un dia vaig fer un tour i ens ho van explicar. No sé exactament quantes ovelles hi ha al país, però sé que moltes més que persones. Hi ha entre 23 i 25 milions d'ovelles, que ho tenia aquí apuntat a les notes, m'ho havia d'apuntar. 23 i 25? Sí, i hi ha 5 milions de persones.

Ah, d'habitants, està bé això. Més del doble, sí. I tant, i tant. És déu-n'hi-do, realment. Són cinc ovelles per cada habitant. Clar, i en un lloc on hi ha tanta carretera te les deus trobar per tot arreu, no?

Sí, si tu vas per les carreteres que són infinites i està ple de camps amb ovelles. Clar, aquí tothom deu anar

amb cotxe perquè transport públic molts trens, molts autobus, no sé si els veig, eh? No sé, tu m'ho diràs.

Hi ha molt de transport. Vull dir, la gent es mou amb cotxe, bàsicament. I hi ha poques motos, també. El transport principal és el cotxe, el transport públic funciona mitjanament bé, però ningú l'utilitza, bàsicament els turistes.

Escolta'm, anant a coses pràctiques, si jo decideixo un dia fer unes vacances i anar a Nova Zelanda, quins llocs em recomanaries visitar? Que tu ja hagis estat o que tinguis pendents a la llista de fer abans de tornar? Si és que tornes, vaja.

Sí, jo visitaria Queenstown sobretot, a l'illa sur, i al costat de Queenstown hi ha un poble que es diu Wanaka, que queda una hora, també és molt xulo, i després si me n'hagués d'anar cap a l'illa nord visitaria el llac Pukaki, que està en direcció a Christchurch, des de Queenstown cap al nord. Hi ha el llac Pukaki i és molt xulo, la veritat, el color de l'aigua és espectacular. Hi ha el llac Tecapo, també, que està al costat de l'altre. Després me n'aniria cap a Christchurch, no hi he estat encara, però pel que m'han dit i pel que he estat escoltant és una ciutat bastant normaleta, no té molta cosa. I després cap al nord sí que m'encantaria visitar tota la zona de. Montmanganui, Tauranga, tota aquesta zona hi ha molt de surf i m'han dit que és literalment un estil de vida de platja, tranquil·litat i surf, bàsicament. I després, al nord de tot, una cosa que em fa molta il·lusió, la punta de Nova Zelanda de dalt de tot, que hi ha una platja que es diu 90 Mile Beach, i si la mires al mapa és una platja molt, molt, molt, molt llarga, i literalment, després de la platja, com és la punta de Nova Zelanda, ja no hi ha res més, és literalment el mar. Aquí em faria molta il·lusió visitar-ho.

Home, doncs això ho has de fer abans de la teva tornada, sigui quan sigui. Sí, 100%. Perquè això tens un permís de feina que deu caducar en un moment determinat, no?, Clar, jo estic amb un visat que es diu

Work and Holiday, que el que et permet és treballar i visitar coses, diguéssim, i vacances. Work and Holiday, treballar i vacances. Llavors se m'acaba l'any que ve al març. El març de l'any, doncs encara et queda. Encara, sí, sí, sí, per això que tinc ja pensat començar-me a moure.

Començar-te a moure per aprofitar, i almenys quan tornis a haver-ho vist absolutament tot. Clar, Austràlia, Nova Zelanda, quan hagis de tornar, que per cert, aniràs a casa teva, que és un lloc, casualitats de la vida, escolten molt Catalunya Ràdio en aquest edifici. Explica-ho tu, això. Sí, escolten molt. Escolten molt, sí.

A vegades ens escolten ells a nosaltres. És a dir, digue'm on vius. Jo visc al carrer Ramon i Cajal, no diré el número. No cal, no cal. No cal el número, però vivim just a Catalunya Ràdio, és el tercer pis, i nosaltres estem al segon pis.

És on hi ha la delegació de Catalunya Ràdio i Tarragona. I va i resulta que l'Albert és el veí de sota, no? Déu n'hi do. Escolta'm, quan tornis i tornis a veure els companys de Catalunya Ràdio Tarragona, no sé si t'instal·laràs i diràs, amb tot el que he après, jo ara em vull dedicar al turisme aquí, o si el teu futur passa per tornar a marxar a diferents llocs, perquè ara ja és la teva manera de volar i ja no saps estar a la gàbia. Tu què creus?

Jo, la meva idea és tornar a marxar. Vull dir, jo no tinc pensat anar. No tinc pensat tornar a casa. L'altre dia vaig fer un vídeo precisament parlant d'això, que no voldria tornar a casa perquè estic veient el meu país i comparat amb el que estic veient fora de casa i les condicions són totalment diferents. Quan vius fora de casa coneixes gent, tens moltes més oportunitats, practiques una llengua nova. No sé si dedicar-me al turisme o no, perquè sí que realment m'agrada. Però sé que tornar a casa ara mateix no hi tornaria.

I ets molt jove encara, o sigui que pots voltar molt de munt. No sé si deus enyorar alguna cosa, ja no dic persones, no sé, el menjar potser, perquè no sé com es menja a Nova Zelanda, o no sé com són els preus aquí, però potser hi ha coses que sí que les enyores, no?

Sí, les persones, evidentment, família i amics, però el tema menjar, sobretot, les truites de patata de l'àvia, estofats, cremes catalanes, tot això. Tot el que és el menjar de casa ho trobo molt a faltar, la veritat. Aquí no pots.

Bé, t'ho pots fer tu, però no sé si t'ho faries tots els ingredients, vaja.

N'he fet, he fet. Vaig fer l'altre dia, fa un mes, una crema catalana que era de restaurant. Vaig quedar al·lucinat jo mateix.

Al final tornaràs, escolta'm, fet un gurmet i tot. Molt bé. Escolta'm, Albert Montañà, des de Nova Zelanda, res, moltes gràcies per explicar-nos una mica com és el país i com t'hi has mogut tu, perquè hi ha molta gent jove. Últimament trobo que hi ha molta gent jove que està fent una mica aquests pensaments que tu tens. És a dir, molta gent jove que o fa una pausa en la seva vida o diu pel que tenim aquí ara de moment me'n vaig i després ja ho veurem. Suposo que també aquests països ho faciliten, no?, de donar-te aquest tipus d'avisats. I tu en algun vídeo he vist que els animes, també, que la gent estigui a la piscina, que ho provi, que se'n surti i després sempre hi ets a temps de tornar, no?

Exacte. De fet, vaig crear una comunitat de catalans de Nova Zelanda, un grup de WhatsApp, que ja són més de 400 persones. Ah, sí? Sí, sí, molt fort. Se'm posen els pèls de punta, de gallina, quan ho penso. Catalans.

Hi ha 400 catalans, com a mínim, a Nova Zelanda, perquè aquest és el grup de WhatsApp, no?

Sí, és gent que vol vindre. No, és gent que vol vindre, gent que està aquí, llavors fan preguntes, respostes, de com aconsegueixo el visat, tal, o a quina zona em recomaneu. Bueno, hem fet alguna quedada, també. És molt xulo. Clar, i així ajudes a d'altres

que volen fer el pas. Doncs perfecte. Albert Montañà, moltíssimes gràcies, molta sort i bon viatge amb el que descobreixis en aquest país tan tranquil, tan bonic i tan segur. I res, i fins a la tornada, que vagi tot molt bé.

Gràcies per convidar-me i estic supercontent d'haver estat aquí i ens veiem en un futur, qui sap. Qui sap, qui sap. Gràcies, Albert, bona nit. Gràcies, bona nit. Gràcies, una abraçada.

I've never seen a diamond in the flesh. I cut my teeth on wedding ring. We count our dollars on the train to the party And everyone who knows us knows That we're fine with this We didn't come for money.

La nit dels ignorants amb Marta Romagosa.

Bona nit, Catalunya, i bona nit, ignorants. Soc una catalana que resideix des de fa 22 anys a Austràlia. Jo volia donar-vos les gràcies perquè programes com el vostre són espais de comunicació, d'apropament i de fraternitat. Espais que omplien les nits de casa quan era jove i vivia en família. Però ara, des de la distància física, des de la llunyania, des de la perspectiva del temps, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont, un pont entranyable, un pont que ens uneix amb Caliu des d'allà on siguem.

La nit dels ignorants Un programa per aprendre mentre no arriba la son.

5 minuts i arribarem a tres quarts de dues de la matinada, jo pregunto, ja sé que baixen les temperatures i totes aquestes coses, i això de gust, estar al llit i dormir, però què passa avui? Que no esteu trucant gaire? En aquesta segona hora? La primera sí, però aquesta segona ens ha trucat la Carmeta de Sants que vol saber per què es diu crema catalana i aquí ens hem aturat? O esteu tots dormint ja? Què està passant avui al 932017474? Sort que l'Aina avança feina i tenim el capítol de preguntes contestades per avui, també.

És la cançó Tattoo de l'artista Lorin, que el 2023 li va servir per guanyar Eurovisió representant a Suècia. Doncs aquesta nit volem parlar de tatus, de tatuatges, perquè podem resoldre dues preguntes. No, una no, dues. La primera ens la va fer la Maria Rosa des de Sant Cugat del Vallès.

Escolta, una cosa, mira, avui tenia una persona davant en el tren tatuada tots els braços, el coll ben, anava tota, tota plena. I s'ha begudit una cosa. Allà on està tatuat torna a créixer el pèl.

Doncs mira, Maria Rosa, respon Albert Grau, tatuador i membre de la Federació Espanyola del Tatuatge.

Quan surt pèl un altre cop després de fer el tatuatge a la mateixa zona, sí, surt el pèl i de forma normal, com sempre. Això no canvia absolutament res. El que sí que hi ha un detall molt interessant és que quan tu fas un tatuatge, si tens la intenció de fer una depilació a base, No podrás hacerlo, porque el mismo láser lo que hará será destrozar el tatuaje y la depilación no será efectiva. Con lo cual, como sugerencia a las personas que quieren hacer una depilación a láser, es primero hacer la depilación a láser para después tatuarse.

Doncs bona resposta. I, com que en aquest programa som molt generoses, podem resoldre també una pregunta sobre els tatuatges i les persones diabètiques que ens va fer, no ara, no, la temporada passada, en Lluís, des de Premià de Mar. Els diabètics es podem tatuar? Doncs vinga, el mateix Albert Grau respon. Les persones diabètiques

haurien de portar una autorització, un certificat metge, perquè depèn del tipus de diabetes n'hi ha una cicatrizació molt més lenta i això pujaria el risc d'una contaminació posterior al tatuatge durant el període de cicatrizació.

Doncs dues preguntes contestades a través d'un expert. Gràcies a l'Albert Grau, el tatuador i membre de la Federació Espanyola de Tatuatge.

9-3-2-0-7-4-7-4 i ens ha fet cas en Josep des de Claravalls, que ens ha trucat. Josep, bona nit. Bona nit, Marta. Què tal, Josep? Bueno, a veure si anem una mica jo. A veure si anem una mica, perquè, escolta'm, estem arribant al final i la gent avui està dormint. La gente son. La gente son, sí, sí. Bueno. La llei de la segona oportunitat, molt bé.

Sí. Sí.

No cobraràs. No cobraràs.

Clar, llavors hauràs de demanar tu la llei de la segona oportunitat. Però he imaginat. Clar, sí, sí. Doncs mira, està bé la reflexió, perquè em pensava que algú ho pagava, i veig que no. No, no, no. L'avocat m'ha dit, volgui dir, poeta, ja te'l pavilaràs.

Ja, sí, sí. Tinc poesia. Doncs ja t'espavilaràs. Sí, sí. Doncs gràcies per compartir-ho, Josep. Molt interessant, aquesta reflexió. Gràcies per trucar. Una abraçada. Bona nit. En Miquel, des de Sabadell. Bona nit. Hola, bona nit.

Digues, Miquel. Mira, és per preguntar quantes escoles catalanes hi ha fora de Catalunya.

Quantes escoles catalanes vols dir on s'aprengui la llengua,

eh? Entenc. Escola, eh? No parles d'universitat, eh? Parles d'escoles, eh?

Que ensenyin català, fora de Catalunya. Molt bé. Doncs mira, a veure si algú sap respondre a aquesta qüestió. Gràcies, Miquel. Adéu, bona nit. Tenim algú més que està intentant pensar si truca o no truca o si acaba de fer la pregunta. El que farem és recordar altres preguntes que ens heu fet al programa i encara ningú ha respost. Nosaltres anem resolent, a poc a poc, amb la mesura del possible. Amb l'ajuda, evidentment, de tots els oients de la nit, dels ignorants, però si no, acabem buscant experts, que són els que acaben definint algunes respostes que són una mica més complicades. Aquestes que us diré ara, per si voleu anar pensant, i a partir de demà, doncs, a trucar-nos al 93207474, o bé deixar un missatge de WhatsApp al 667-220-148, són aquestes. Los Valdes de Planoles. Qui va ser la primera veu de Radio Arrels? Rosvalda Planols, que trobo que fa molts dies que no ens truca, ara aquí penso. En Joan Des de Vallcarca, Glenn Miller va morir en un accident aèri i ell demanava, es va arribar a buscar el seu cos? La Dolors, des de les Borges Blanques. Quan es va deixar de demanar permís a la caserna de la Guardia Civil per posar sardanes, per ballar sardanes, a les places? Quan va passar això? La Carmeta, des del barri de Sants, que tenim una altra pregunta que no li ha respost ningú.

És possible saber quantes vinyes de vi hi ha en dues comarques concretes? Ella demanava que són el Priorat i la Terra Alta. En Toni ens va demanar també la temporada passada quan va tancar la discoteca Lord Black de Montjuïc, aquesta encara, no sé si ningú del que ens escolta hi havia anat mai, però aquesta encara ningú l'ha contestada. I en Ramon, des de Reus, aquesta és més curiosa, diu, per què em pica la closca del cap quan menjo picant? Jo no sé si això li passa a tothom, però en Ramon Desarreu sí que ens va deixar aquesta pregunta, que ja dic, avui hem anat a buscar a la carpeta de l'any passat per intentar moure-ho una mica i si algú s'anima, poder trucar a partir de demà, ara ja, al 932017474 i si no, deixar-nos un missatge de WhatsApp al 667-220-148. I tota aquesta gent que ens escolta des del llit, que l'Antonet, perquè avui fa més fresqueta, traieu la mà i demà truqueu-nos, que avui estem de baixa, avui estem de baixa, avui el bar s'ha perdut i avui posem una nota que no m'agrada gaire i això que he demanat específicament que avui la gent truqués que necessitava parlar amb persones, que estava fins al capdamunt de les màquines. No passa res, demà us donen una nova oportunitat perquè ara arriba l'hora dels contes.

El conte per anar a dormir.

Aquesta setmana dediquem els últims minuts del programa als contes inclosos al llibre manual per a dones de fer feines de l'escriptora Lucia Berlín, publicat per l'altra editorial el 2015 i traduït per Albert Torres Casana. Històries basades en la vida real d'aquesta escriptora que mai va conèixer el seu èxit perquè va morir 10 anys abans. Després, això sí, d'una vida fosca i complicada per culpa de l'entorn familiar i de l'alcohol. La història d'avui, el relat d'avui, porta per títol en BF i jo.

Em va caure bé de seguida, només de parlar-hi per telèfon. Una veu rugallosa i espontània que contenia un somriure i sexe, ja m'enteneu? Què ho fa que desentrellem les persones a partir de la veu? La noia d'atenció al client de la companyia telefònica és servicial i condescendent, i ni tan sols és de carn i ossos. I el paio de l'operador de cable que afirma que el nostre negoci té una gran importància per a ells i que només busquen la nostra satisfacció, li sents el desdany en el to. Vaig treballar a la centraleta d'un hospital i em passava el dia parlant amb metges que no veia mai. Totes teníem els nostres preferits i els que no podíem sofrir. Cap de nosaltres no havia vist mai el doctor Wright, però tenia una veu tan melosa i assossegada que estàvem enamorades d'ell. Si l'havíem d'avisar, totes posàvem un dòlar sobre la centraleta i ens afanyàvem a respondre a les trucades perquè ens toqués la seva ida passada, ens enduíem els diners i podíem dir "Ei, hola, doctor Bright, el demanen a Lucy". Mai no vaig veure el doctor Bright en persona, però quan vaig trobar feina a urgències vaig arribar a conèixer tots els altres metges amb qui havia parlat per telèfon i de seguida em vaig adonar que eren tal com ens els havien imaginat. Els millors metges eren els que s'afanyaven a contestar, els que s'expressaven amb claredat i educació,

mentre que els pitjors eren els que ens escridassaven i els que ens deien coses com ara sí, contractaven invàlides per fer d'operadores. Aquests eren els que es feien passar els seus pacients per urgències i els que enviaven els pacients de Medicaid a l'hospital del comtat. També és curiós que els que tenien la deu més sexy fossin els més sexys en persona. Tanmateix no puc descriure com s'ho fa la gent per adquirir la veu d'aquella qualitat del que s'acaba de despertar o del que se'n vol anar a dormir. Fixeu-vos en la veu de Tom Hanks, per exemple. Traieu-vos-ho del cap. I ara, en la de Harvey Keitel. I si no penseu en Harvey, és sexy? Tanqueu els ulls. Jo tinc una veu molt agradable. Soc una dona forta i fins i tot puc arribar a ser dolenta, però gràcies a la meva veu tothom em té per una persona molt afable. Encara que sigui una setentina, tinc la veu d'una dona jove. Els nois de Pottery Barn flirtegen amb mi. Ei, segur que t'ho passaràs molt bé estirada en aquesta catifa. Coses per l'estil. Fa temps que intento que em vinguin a enrajolar el quarto de bany. Els que posen anuncis de reparacions diverses, pintors, etc., al diari, en el fons no volen treballar. O bé tots estan força enfeinats o se sent un contestador amb metàl·lica de fons i no tornen la trucada.

Després de sis intents, en BF va ser l'únic que va dir que vindria. Si digui, soc en BF, va dir quan va despenjar el telèfon. I jo li vaig dir, ei, soc la LB. Va riure, molt a poc a poc. Li vaig comentar que volia posar rajoles i em va dir que era el meu home, que podia venir a qualsevol hora. Me'l vaig imaginar com uns set ciències de vint i tants anys, ben plantat, tatuat i amb els cabells de punta, amb una camioneta i un gos. El dia que em va dir que vindria, no va venir, però va trucar l'endemà i va dir que li havia sorgit un contratemps i que podria venir aquella mateixa tarda. Perfecte. Més tard, vaig veure la camioneta i vaig sentir que trucava a la porta, però vaig trigar una estona a arribar-hi. Tinc una artritis greu i m'enredo amb el tub d'oxigen. Paciència, vaig cridar. En BFA se repenjava a la paret i a la barana, esbofegant i tossint, després d'haver pujat els tres graons. Era un home enorme, alt, molt gras i molt vell. Fins i tot quan encara era fora, recuperant l'alè, ja li vaig sentir l'olor. Tabac i llana bruta, suorrancia barrejada amb alcohol. Tenia els ulls d'un blau clar, injectats de sang i somrients. Em va caure bé de seguida. Em va dir que a ell segurament també li aniria bé que li ensuflessin una mica d'aire.

Li vaig proposar que s'agencies una ampolla d'oxigen, però em va contestar que tenia por d'explotar mentre fumava. Va entrar i va anar cap al quarto de bany. No calia que li ensenyés on era. Visc en una caravana i no podia ser a gaires llocs, però va avançar amb passos feixucs i fent trontollar l'habitatge. El vaig observar durant una estona mentre prenia mides i llavors me'n vaig anar a seure a la cuina. Encara me n'arribava la flaire. Desprenia una catipent que per mi era de Magdalena. Per començar m'abocava l'avi i l'oncle John. Les males olors poden ser agradables. La farum suau de mufeta al bosc, els fems dels cavalls a l'hipòdrom, una de les millors parts dels tigres del zoo és el tuf que exhalen. A les corredes de toros sempre m'agradava seure ben amunt per veure-ho tot bé, com si fos a l'òpera, però si seies a tocar de la barrera ensumaves el toro. En BF em resultava exòtic només per la seva brutícia. Jo he vist que a Boulder, on la brutícia brilla per la seva absència, no hi ha ningú que brutegi, fins i tot els corredors sembla que hagin acabat de sortir de la dutxa. Em vaig preguntar on devia veure, perquè tampoc no he vist cap bar brut en tot Boulder. Feia la impressió de ser un d'aquells homes a qui els agrada xerrar mentre beuen. Al quarto de bany parlava

amb si mateix, remugant i pantejant mentre s'ajupia arran de terra per mesurar l'armari de les tovalloles. Quan es va tornar a aixecar, proferint un cagum l'hòstia, us prometo que tota la casa va oscilar endavant i endarrere. Va sortir i em va dir que necessitava 4 metres quadrats de rajoles. Ves per on, vaig dir. N'he comprat 4 metres i escaig. Caram, té bon ull. Dos bons ulls. La seva dentadura postissa i marró va dibuixar un somriure. No les podrà trepitjar durant 72 hores, va dir. Quina bestiesa, no ho havia sentit mai. Doncs és així, les rajoles s'han de assentar. No he sentit mai a la vida ningú que digui vam anar a un motel mentre se'ns assentaven les rajoles o ens podem estar a casa teva fins que s'hagin assentat les rajoles, no ho he sentit mai. Perquè gairebé tothom que posa rajoles té dos quartos de bany. I què fan els que en tenen un? Doncs no treuen la moqueta. La moqueta ja hi era quan vaig comprar la caravana. Peluda, carbassa, tacada. No la puc veure, aquesta moqueta. No m'estranya. Jo només dic que no pot trepitjar les rajoles durant 72 hores. No ho puc fer. Em prenc, em prenc l'àcids per al cor i vaig 20 cops al dia. Doncs hi haurà d'entrar. Ara bé, si se li mouen les rajoles, no em digui que ha sigut culpa meva,

perquè les que jo poso són bones. Vam convenir un preu per la feina i em va dir que vindria divendres al matí. Estava visiblement adolorit de tant ajupir-se. Va sortir ranquejant, mirant de recuperar l'alè i aturant-se un moment per recolzar-se al marbre de la cuina i a l'estufa de la sala d'estar. El vaig sentir fins a la porta, fent les mateixes aturades. Al peu de l'escala va encendre un cigarret i em va dedicar un somriure. Encantat, el gos l'esperava pacient a la camioneta. Divendres no va venir. Com que no va trucar, li vaig telefonar diumenge. No em va contestar. Vaig recuperar la pàgina del diari amb tots els altres números. Tampoc no n'hi va haver cap que em contestés. Em vaig imaginar un bar de l'OES ple de col·locadors de rajoles, amb ampolles, cartes o gots a la mà, dormint amb el cap damunt la taula. Em va trucar ahir. Vaig dir, digui, i ella em va dir, com anem, LB? B, BF, preguntar-me si et tornaria a veure. I si passo demà? Per mi perfecte. Cap allà a les 10? Sí, vaig dir. Qualsevol hora em va bé.

A nosaltres també ens va bé qualsevol hora, però una miqueta més tard, eh? Les 10 és massa aviat, perquè ens anem a dormir tard, ja ho veieu. Com vosaltres, si ens escolteu fins al final, també us n'aneu a dormir tard. O sigui, això de llevar-se tant, tant, tant d'hora, doncs mira, des que fem aquest programa. Aquí no ens llevem tant d'hora. Algun dia sí, però intentem que no. Per la salut mental i física de tothom. Són les dues, les notícies, i nosaltres us diem gràcies per ser-hi. Us espero demà a partir de les 12 amb més preguntes i amb més respostes i amb les reflexions que més us vinguin de gust. Que descanseu. Bona nit.