La nit dels ignorants, d'1 a 2 h - 28/10/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de la una.

Bona nit, us informa l'XBosc. En marxa encara l'escrutini de les eleccions generals a Israel, on la participació ha fregat el 78%, la màxima des del 2001. Els sondejos apunten una victòria mínima del bloc opositor, tot i que el partit de Benjamin Netanyahu, amb 25 diputats de 120, seria el més votat. El seu rival, Gadi Eizenkot, ja ha dit que treballarà per liderar una alternativa de govern. La pujada dels partits àrabs, que passen de 10 a 18 diputats, fa molt difícil la formació d'un executiu. En declaracions del Catalunya Nit, l'escriptor i activista israeli Meir Margalit ha mostrat el seu temor que Netanyahu reactivi la guerra amb l'Iran per mantenir-se en el poder.

Él hará lo imposible para quedarse, para no perder el poder. Lo único que le resta por hacer ahora es una guerra más con Irán. Yo tengo mucho miedo que a partir de la próxima semana Israel empiece a atacar y entremos en una guerra larga,

Repassem ara altres informacions en format breu amb l'Agustí Serrat.

Flavio Bolsonaro fuig d'el Brasil en direcció als Estats Units. L'excandidat presidencial ha marxat després d'haver perdut les eleccions i que la justícia li hagi prohibit abandonar el país. El Departament d'Estat nord-americà ha anunciat que els concedirà asil a ell i a la seva família.

La consellera d'Interior, Núria Parlón, compareix aquest dimecres al Parlament per abordar l'episodi de violència als carrers de Barcelona de dissabte. L'executiu ja ha anunciat que es personarà com a acusació particular mentre els Mossos han demanat la col·laboració del Ministeri de l'Interior per tancar els grups de les plataformes on es difonen les convocatòries violentes.

El creixement del mercat laboral s'alenteix a Catalunya. L'última enquesta de població activa constata que el tercer trimestre d'aquest any s'ha creat poca ocupació, només 2.100 llocs de treball, i que la taxa d'atur ha pujat una mica, fins al 8,3%.

El Museu Egipci de Barcelona inaugura INI, l'explorador del faraó, una exposició que ens fa viatjar més de 4.000 anys enrere i segueix la vida d'un alt funcionari de l'antic Egip. La mostra inclou, com una gran novetat, una sala immersiva permanent.

La companyia Indra s'adjudica al desenvolupament de les noves estacions del Sistema Europeu de Navegació per satèl·lit.

El contracte amb l'Agència Espacial Europea s'ha firmat a Barcelona, des d'on es liderarà una part del projecte. Això ho ha explicat el director de Missions de Navegació d'Indra Space, Carlos Álvarez. Es tracta de les

Galileo Sensor Stations, un projecte del voltant de 28 milions que es liderada des d'aquí, des de Barcelona, amb participació d'equips distribuïts arreu d'Espanya i, en diria, d'Europa.

Indra fa a prop de 30 anys que treballa en tecnologia de navegació per satèl·lita a Catalunya.

Esports, l'Espanyol ha destituït Manolo González com a primer entrenador després de la derrota a la prórroga 4-3 contra el Sestao a la Copa del Rei. Manolo González marxa després de 107 partits a la banqueta blanquiblava i ha ben sumat un dels últims 15 punts a la Lliga. El tècnic va arribar al març del 2024 i va ser l'entrenador de l'ascens aquella temporada.

Aquest dimarts ha començat la primera ronda de la Copa del Rei. Quatre partits en presència catalana, aquest sexta O4 Espanyol 3, però també quartes Ereus Girona 2, amb gols d'Abel Ruiz i Píxor, Calamotxa 0, Europa 3 i Manresa 2, Sant Andreu 2. S'han classificat els andreuencs als penals. Aquest dimecres torn de dos equips catalans més, Utebo Sabadell i Reus

Redis Baracaldo. En bàsquet, victòria del Barça 84-88 a la pista del Bayern de Múnich. És la cinquena victòria del Barça aquesta temporada a Europa per només tres derrotes. Kevin Panter, amb 23 punts, ha estat el màxim en el notador del Barça. Els blauranes tornaran a jugar divendres a l'Eurolliga al Palau contra el València. També en bàsquet, l'Eurocup,

victòria del Manresa 65-76 contra el Balkan de Bulgària. Els del Baja sumen 3 victòries i 2 derrotes a l'Eurocup. En Clau Manresana, avui el president Josep Maria Herms ha explicat que hi haurà canvis a la plantilla i que, si cal, el club accedirà al pressupost per capgirar la dinàmica

negativa a la Lliga CB. I en futbol sala, aquest dimecres, arrenca la main round de la Champions. A les 4 de la tarda, el Barça s'enfrontarà al Minerva Suís.

Fins aquí, les notícies.

Roger, no és tan difícil. És que només has de dir l'horari, el nom i qui presenta, ja està, eh? A mi em van dir que si un oient diu aquestes tres coses juntes quan fan les enquestes d'audiència, després ho petes, eh?

Home, una petadeta ens aniria bé, la veritat.

Home, una petadeta ens aniria bé, la veritat. De dilluns a divendres de 6 a 7 a la tarda de Catalunya Ràdio. És una promo ni es veu, això. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet.

A Catalunya Ràdio, la crònica social del país.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa. La nit dels ignorants.

Una de la matinada i ja set minuts. Va, que torna a ser aquí, a la segona hora de la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, el 93207474. Ara saludem en Jaume, que ens truca des d'Igualada. Bona nit, Jaume. Bona nit, com anem? Molt bé, i tu? Pues a ver si le hacemos el son. A ver si le hacemos el son. Va, vinga.

Vinga, et vull fer una pregunta. Jo treballo de cambrer a Bilobí del Penedès. Sí. I cada dia quan torno per ser 15 de Bilobí cap a Igualada, hi ha un tram que està marcat com a obres, que fa dos mesos que els obres estan acabades, hi ha una limitació de carril i hi ha una limitació de velocitat. I allà fa dos mesos que no se fa res. Perdona, quina carretera és, ho saps? La C15, la que és a l'est diagonal. D'acord. Que allà està igualada amb Vilafranca i Salt. Sí, d'acord. D'acord. De direcció entre Sant Pere i la de Capellades, hi ha un bon tram on està limitada la velocitat a 80, 80 es limita a un carril, i fa més de dos mesos que no se fa res. I estan acabades o no les obres, tu creus? Bueno, jo crec que sí. Tu creus que sí. No veus que estiguin coses que encara s'han d'acabar? No, és a dir, fa dos mesos que la caseta que hi havia dels treballadors. Etc. etc. ja s'ha retirat. I aquí ningú ha tret la limitació ni res de res. Per això que dic, no sé si és que hi ha previst alguna altra obra. Perquè ha sortit el pressupost que heu dissenyat per l'any que ve o què és el que està passant?

Doncs va, a veure si algú que tenim bastants oients que fan trajectes de nit per Catalunya, a veure si algú ens ho sap dir i si no ho demanarem a Territori a veure què passa amb aquesta carretera i aquestes obres que en principi estan acabades però que no han retirat que ja podria passar els elements que hi havia abans a veure si ens en sortim, Jaume. A veure si m'ho hagués contat l'entrellat.

Molt bé, doncs ho intentem. Moltes gràcies igualment.

Gràcies Jaume, una abraçada. La Maria Àngels des de Barcelona, bona nit. Hola, bona nit, com estàs?

Molt bé, i tu? Bé, doncs mira, robant hores de son perquè quan m'enganxo és impossible dormir. Sí, no fem dormir, eh? No fem dormir. Ai, no. Ai, ai, ai. Però amb tant de gust. Doncs mira, ja està bé. No passa res. Mira, us volia fer una consulta. Era per veure si algú s'hi havia pogut trobar. Jo amb les darreres pluges que va haver entre el 3 i el 5 d'octubre a Barcelona, jo estava de vacances, estava a Mèxic. I se'm va inundar el cotxe i ho vaig descobrir un cop vaig tornar aquí a Barcelona, tot ple d'aigua, de fang, és igual, el cotxe acabat en un taller on ha anat un tassador del Consorci. I bé, el més probable i el més segur és, ja m'han dit al taller, que el donin per sinistra total perquè han tret aigua al motor.

Perdona, entenc que estava sota un pàrquing i el pàrquing es va inundar, és això? O al carrer? Al carrer, al carrer.

D'acord, d'acord. Sí, al carrer. I llavors era per saber si algun ignorant s'havia trobat, perquè entenc que no sóc l'única de Barcelona a la qual ha passat això. Per saber una mica si ja han tingut resolució del consorci, quan t'han trigat a dir-li alguna cosa? Perquè parlar amb el consorci és absolutament impossible. He arribat a fer 35 i 40 trucades diàries per veure si aconsegueixes i et surt humilitat dient que estan ocupats i que no et poden atendre i llavors és una situació que dius el cotxe ja m'han dit al taller que ni el pèrit ha donat ordre de desmuntar absolutament cap peça del cotxe vull dir que això ja és un senyal de que no faran res amb el cotxe el cotxe és del 2015 però jo tenia el cuidat com tots els. Tots els, o sigui, les revisions, el cotxe que jo sempre havia volgut tenir i és el que em vaig poder comprar nou a més. Quina ràbia. Ai, sí. Quants anys tenia aquest cotxe? Mira, era del 2015, però és que. No, però quan et va bé, et va bé. Però feina tenia 50 i pico mil quilòmetres. Imagina't, sí, sí. Súper ben cuidat. Bueno, jo és que. Jo li deia a Jorget per les lletres de la matrícula. De la matrícula, molt bé. El meu Jorget i t'has quedat sense el Jorget m'he quedat sense el Jorget i llavors era per saber si algú s'havia trobat que em pugui explicar una mica doncs si han trigat molt amb el seu cas o no o com ha anat perquè et trobes una

mica venut o si hi ha alguna altra manera de poder contactar amb aquest consorci que diga està bé que no t'agafi el

telèfon ningú amb les vegades que arribes a trucar.

Sí, és una passada, és una passada. Quan t'agafen et diuen que no, que he d'esperar, i que si hi ha alguna novetat, doncs que la part de paritació es posarà en contacte amb mi per si necessiten més documentació, però jo ja entenc que han passat dues setmanes des de la reclamació i no m'han demanat res més. I jo penso que el cotxe està, pobret meu, per llançar-lo.

Doncs a veure si algú et pot ajudar i et pot dir alguna cosa i podem intentar, com a mínim, saber per on va el tema. Doncs això. Molt bé, doncs moltes gràcies per trucar-nos.

A vosaltres i que sàpigues que em doneu molta pau. Ai, m'encanta que em diguis això.

És el que jo necessito. Si necessito pau i si jo en dono em fas feliç. Doncs sí, és el que m'arriba.

És el que m'arriba cada dia a casa, aquí a les fosques, al llit, soleta. I em dóna molta pau. Moltes gràcies a tots perquè feu una gran feina. Doncs gràcies a tu per escoltar-nos.

Maria Àngels, una abraçada. Que vagi molt bé. Bona nit. Adéu, adéu. Adéu. La Maria, des de Girona, bona nit.

Hola, bona nit. Mira, ara sentia aquesta senyora que deia això del cotxe. Jo no m'hi he trobat, però sé que hi ha persones que han passat això del sinistre total i tal i que ells s'han mogut per aconseguir, han aconseguit que se'ls reconegués que se'ls havia de donar un cotxe del mateix nivell, o sigui, més o menys el mateix model, de la mateixa època, i amb uns quilòmetres semblants, que no fossin gaire més, que li donés la mateixa utilitat, que això. Legalment t'ho han de donar o sigui has d'acudir si més no a l'ajuda del client el servei al client de la companyia que tinguis perquè a vegades pot ser que o que te cobra el rebut o que allà on te'l vas contractar és el que hauria de manejar-se amb l'atenció al client o el protector del client de la companyia que sigui. Perquè és clar, no pot deixar-te tirat perquè tens això, el dret al mateix valor, un cotxe de valor similar, no el preu de la matrícula que valgui ara, sinó un cotxe que pugui donar-te les mateixes prestacions que el que tenies, pels quilòmetres que tenia, no? No et poden dir, doncs mira, aquest és el mateix model però aquest té 150.000 quilòmetres i ja està, no. Han de donar un, doncs mira, de 50, 60, un varems similar. Sí, sí, d'acord. Jo no m'hi he trobat, però he sentit que hi ha gent que ho han fet així. Perfecte. Jo he pogut trucar.

Ai, que estàs una mica. És que m'acabo de donar compte ara. Ja et noto, perquè no tens la mateixa veu de sempre, Maria.

Sí, sí, m'acabo de donar compte, perquè ara feia estona que no parlava i ara m'ha sortit. Doncs. Sobre això que deia del diso per als peus, això seia molt, però és que abans que això jo havia sentit explicar als avis que posaven torrades calentes als peus dels nens. Paturrat? Sí, paturrat. O sigui, això, que ho havien posat als seus. Després, el que seien també era tirar oli verge extra en les brases del foc i aquell fum també. I, per exemple, per regirades de peu o duor del canell o així, també es fa això de l'oli. Això encara hi ha gent que ho fa. Però és clar, hi ha molt poca gent que tingui allà de foc, però bé, amb un braser pots agafar un braser i estira un rejuí i quan fa aquell fum, aquell fum cura. I això jo no ho he fet jo personalment, però el meu marit explica que quan era petit, que era molt trapella, li feia això a la seva mare. I no li ha quedat cap senyal, eh? Vull dir, ho té bé, els dormells, eh? I després ara una altra pregunta, una pregunta, que això no era pas una pregunta, era una resposta. Una pregunta ja és a veure si hi ha algun gestor, si és el fiscal o algun, no sé, economista, algú que ja entengui, que a veure si saben donar una explicació de per què el govern quan tens un pla de pensions i vols treure cèntims d'aquell pla de pensions que són cèntims teus, els que vas ingressant que te van tornant la teva banca o asseguradora que sigui, allò cada any contribuïts com si fos un ingrés que tens aquell any. Això sabeu que va així, no? No ho acabo d'entendre, ara, com ho has dit. Mira, o sigui, tu, per exemple, tens, jo què sé, 50.000 euros. Sí, sí. I dius, mira, jo cada any vull retirar-ne 10.000,

no?, d'aquests 50. Ah, clar, quan ja el retires, eh? És a dir, que això és per jubilació i un cop jubilat, quan ho retires, vols dir.

Quan retires. Ah, d'acord, d'acord. I si arribes a fer-ho de cop, te queda una bestiavitat. Sí, sí, això sí. Però si no, t'ho compten com a rendiments del treball. Ja. Com és això? Això és un robatori? Perquè aquests diners eren teus, tu ja els havies treballat i havies pagat impost sobre aquests ingressos. Com pot ser que ens facin això? A veure, si hi ha. Algú que pugui explicar. Que pugui explicar una cosa que sembla inexplicable, però potser hi ha algú que hi entengui molt que ho pugui explicar. A veure, així se'ns atreu una mica els disgustos. Els disgustos, d'acord. Perquè llavors dius ni mai que hi hagués cap de pensions. Ja, ja, ja. Està bé saber-ho ara. Perquè quan ho fas, teòricament, t'esgraven alguna cosa. Sí, sí. Però, bé, després se t'ho queden.

Sí, sí, sempre. La banca sempre guanya, o el govern també. Ah, d'acord,

doncs és un engany a tontos, això. A veure si algú us ho sap explicar. Si algú sap dir alguna cosa.

Perfecte, Maria. Moltes gràcies. A tu. Bona nit. La Concepció, des de Cardedeu. Bona nit. Bona nit.

Bona nit a tots els ignorants. Sobre el vix vapor. Sí. Jo tampoc ho havia sentit a dir mai. I fa tres anys tenia molt mal de coll. I em varen dir que em posés bisbaporú a la planta dels peus. Però quan vaig arribar a casa també tenia tos. Era fora i era en un grup que feia en Pittsburgh i una va dir això. Passava primer per la farmàcia i vaig passar i vaig anar a buscar Vixvapuno. No n'he estat mai més sense. I el que treu és el mal de coll i treu la tos. Ara a mi la tos, segons quina tos és, no me la pot treure perquè. De jove vaig agafar una pneumonia i em va quedar mal curada i tinc aquí una disfressa que m'ataca l'aorta i agafo unes

dues pulmonies l'any. Ostres.

Deu-n'hi-do. Però bueno, el jo el que tinc una mica de tos el tinc al costat de la tauleta de nit. Però se'l posa als peus també? Sí. Sí, sí, els peus. D'acord, d'acord. Els peus ben posats, amb una bona frella, i faig, i l'endemà al matí. També, si no agafo temps, jo ja me'n vaig a la pneumonia.

No, no, doncs s'ha d'agafar temps. Doncs prenem bona nota, Concepció, està molt bé això.

Una cosa, del que vaig preguntar dels diminutius. Ningú ha contestat. No.

No hi ha cap filòleg interessat ni res. De moment no, per si no l'haurem de buscar nosaltres. Sí, sí. Jo sempre deixo marge de temps a veure si algú contesta,

si no intentem buscar-ho nosaltres. No, jo sé que deixes marge de temps perquè et sento cada dia. Molt bé.

Doncs a veure si ens responen, Concepció. Bueno. Moltes gràcies.

I el que t'ha dit aquella noia, que doncs molta pau, jo et repeteixo el mateix. No la puc acabar mai, m'adormo. Abans l'acabava sempre.

Ara no sé si és bo, per tant, dona pau, perquè si us adormiu. Ara ja no sé si és bo, això.

No, home, m'aixico, vaig a dormir, vinc a dormir quan toquen les 12, per sentir-vos a vosaltres. I llavors, si la sentia sempre, que és bo. No, clar.

Home, si fem un bé, mira, ja m'està. Ja estic contenta, si fem un bé. Sí, sí. Molt bé, molt bé. Concepció, moltes gràcies. Que descansis. Bona nit. Bona nit. Bona nit. La Pilar, des de Barcelona. Bona nit. Hola, bona nit. Estic molt afònica. Estàs molt afònica. Doncs no sé si per la afonia també va bé, sinó vics vaporuts els peus, que avui està triomfant això.

Vinga, a veure, que t'intentem escoltar. Va, digues. A veure, és al respecte de la senyora que li diuen que és sinistra total el seu cotxe. El cotxe, la Maria Àngels de Barcelona, sí, pobre, sí. El meu fill venia, baixava per la Diagonal, I se li va tirar un cotxe que es va saltar un semàfor, se li va tirar a sobre. I també, el siniestro total, 1.500 euros. I el meu fill em diu, com que el cotxe anava a un nom meu, doncs jo tenia que signar, i vaig dir-li pensar-ho, vaig trucar a la companyia. Aquest cotxe el portava amunt i avall, i si ha de comprar un, per menys de 7 o 8.000 euros, no el compra un d'igual, que li faci el servei que aquest li feia. I els de la companyia que sí, perquè siniestro total, perquè no sé què, perquè no sé quantos. Total, que no. Que el cotxe li feia el servei i el cotxe l'ha de pagar la companyia, l'hi ha de pagar per tenir un d'igual. I l'hi van pagar. L'assegurança del cotxe, eh? L'assegurança va ser. L'assegurança del nostre cotxe va defensar, del cotxe meu representa, va defensar que a mi aquell cotxe em feia un servei i que 1.500 euros no em feia. Evident, evident i eren 1.500 euros per sinistra total total que em van dir que d'acord que havien parlat amb la companyia i amb la contrària i el consorci i no sé què 7.000 euros mira tu, si no ho arribes a reclamar si cola cola, no? si no reclames 1.500 firma aquí i bon dia bona hora i bon dia bona

hora per tant una indicació és que vagi també a parlar amb la seva assegurança.

A la seva assegurança li ha de defensar el cas perquè ella no té la culpa de que hagi hagut lo que sigui. Sí, sí, les inundacions. Clar, i el consorci, clar, s'escaqueja, però vamos, jo. Si ella tenia un cotxe que la portava amunt i avall, i ara té 1.500 euros o 2.000 que li donin, amb això no va amunt i avall en poc temps ni al metro.

No, no, està clar, està clar. Doncs una bona recomanació, Pilar. Moltes gràcies per aquesta trucada.

De res a vosaltres. I m'adhereixo a això que el programa és encantador.

Quan sents aquella musiqueta ja estàs content. A mi també em dona pau la música d'entrada. No només a vosaltres. La sento i si em porto un dia molt nerviosa o el que sigui, sento la sintonia d'entrada i baixo. I torno a tocar amb els dos peus a terra. La sintonia és preciosa. Molt bé, Pilar, moltes gràcies. Pues de res a vosotros. Que vagi bé, bona nit. Adéu. Adéu, bona nit a tothom. I que després la renti a la rentadora amb el mateix suavitzant, ja que estarà impregnada. Que centrifugui bé, i si és una roba que pot anar a la secadora, diu que és perfecta perquè encara l'estobarà més. Per tant, gràcies a la Mercè, perquè aquest noi sí que buscava aquesta solució. La Montse, des de Barcelona, ens deixa aquesta reflexió.

Parlant dels autobusos, jo a vegades penso que quan els autobusos estan tan plens. Que hi ha molta gent que porta la motxilla, la bolsa penjada a l'esquena, unes motxilles que sembla que portin la casa a cuestes, que diuen, perquè hi porten de tot, això no és el problema, sinó que l'estat en ple, doncs quan es giren, si estàs als seients del lateral, doncs et donen un cop. I això és continu. Esclar, no pots dir res perquè està a tope. Però no l'haurien d'agafar amb les mans i portar-la endavant, penso jo. Crec que seria de sentit comú perquè cada vegada que es donen la volta o volen passar, la motxilla aquella et dona cops per tot arreu. I l'altra cosa que també he observat a l'autobús és que de vegades puja gent i es queden allà a l'entrada, a la porta, i es posen a parlar amb el xófer, amb el conductor. I a vegades la cosa s'allarga, perquè potser no paren entre tres o quatre parades. Això estaria prohibit. Abans hi havia un vetrero que posava no hablar amb el conductor.

Doncs vinga, a veure si algú té tota la raó, la Montse, des de Barcelona. Tenim un altre missatge, que és de la Mireia, des d'Irlanda, que diu. Per evitar la gran majoria de trucades no desitjades als telèfons, s'ha d'apuntar el telèfon de l'usuari a la llista Robinson. I com la Marta ha dit, també bloquejar el número que truca des del propi telèfon. Ho vam fer amb mon pare, quan es va fer gran, perquè ens preocupaven les estafes i les trucades, ens diu la Mireia, van parar. Un 90%. Per tant, és una bona solució. Joan Josep, des del Bosc de l'Àliga. Bona nit. Molt bona nit, Marta Pedragosa. Com anem? Marta Romagosa.

No em bategis, eh? No em bategis, eh? Perdó, perdó, perdó. Va, pregunta i me'n vaig. Digues. Les dones, quan donen el pit al nen, a la nena, al nadó, poden arribar a tenir un orgasme mentre donen el pit? Això és la pregunta. Les mares, quan estan alletant el seu fill o la seva filla, ja es produeix un contacte amb la criatura i la criatura s'alimenta a través del pit de la mare. Sí, sí. ¿És possible que en aquell moment que ella està alletant li vingui o visqui un orgasme? Doncs vinga, a veure si algú ens ho sap contestar. Moltíssimes gràcies, Marta. Vinga, que vagi bé, bona nit.

Bona nit. Adéu.

La nit dels ignorants. Un programa per aprendre i compartir el que no sabem. Amb Marta Romagosa.

L'última vegada que vam tenir aquí en Jordi Llompart ens va portar fins a un lloc que no tothom hi accedeix, que era el Gran Canyó del Colorado. Jordi, bona nit. Bona nit. Ens ho vam apuntar perquè això s'ha de tenir força i s'ha de ser valent per fer aquesta aventura, però em sembla que avui no sé si s'ha de ser valent o no per anar on anem, en realitat.

Avui anem a Kabul, a l'Afganistan.

On anem? Amb Jordi Llompart.

A Kabul, a Kabul, a l'Afganistan, ho dius de veritat.

Què ens portes a Kabul? Us porto a Kabul no per fer turisme, sinó perquè conegueu una ciutat que en realitat és un mite del periodisme ara mateix i de l'actualitat, desgraciadament, però que és una ciutat desconeguda que convindria conèixer i que si, per sort, diguem-ne, en el futur hi ha un canvi de règim i la podem visitar, serà meravellós que ho fem, no?, Jo vaig estar a Kabul per un encàrrec, per fer una pel·lícula allà, que és la pel·lícula Restoring Dignity, que si la voleu veure està filmint. És una pel·lícula que em van encarregar per mostrar tot el que havien fet les potències occidentals per reconstruir la ciutat de Kabul. L'Afganistan després de tants anys de guerra. Recordem que l'any 2001, després de la caiguda de les Torres Bessones dels Estats Units, Estats Units i la coalició de forces internacionals intervenen fortament en el país per derrotar l'islamisme radical. Acabar amb Al-Qaeda, acabar amb els grups terroristes, etc. controlar el país i donar-li una nova vida al país de l'Afganistan cosa que al cap dels anys resulta que no va funcionar i els talibans van tornar al poder el 15 d'agost de l'any 2021 amb la qual cosa va ser una mica frustrant i jo vaig estar-hi uns mesos abans just uns mesos abans. Vaig disfrutar molt, vaig conèixer una ciutat que em va flipar, la veritat és frappant. La història de Kabul és una història realment

molt sorprenent, un país que ha estat connectat amb els seus veïns, amb l'Iran per un cantó, amb el Paquistan per l'altre. I que en èpoques passades va ser la capital de l'imperi mughol, que era un imperi que sostenia des del propi Afganistan fins a Bangladesh. Van haver-hi tres capitals de l'imperi mughol durant 300 i pico d'anys que va durar aquest imperi, estem parlant dels anys 1500 aproximadament fins a l'any 1700 i pico, o quasi 1800. L'imperi mughol va ser un imperi brutal, modern, amb una bueno, no sé, vull dir, molt pròsper en tots els sentits. I la primera capital va ser Kabul, la segona va ser Lahore, el Paquistan, i la tercera Delhi. A Kabul ens trobem amb una ciutat que després de tants anys de guerra i amb l'ajuda internacional que s'hi va volcar a tope, ens trobem amb una ciutat completament destruïda que es comença a reconstruir i el més interessant de tot es comença també a donar feina a les dones que havien estat totalment marginades. Absolutament. Sinó que també es torna a habilitar cinemes, es torna a habilitar la cultura, es torna a estendre el gust per viure, i es fan moltes reformes, moltes reconstruccions, i el país torna a avançar cap a una certa prosperitat i una certa llibertat. Tot això troncat, com saps. Evidentment, sí, sí. I ara, desgraciadament, després d'aquests anys,

després de l'any 2021 fins ara, el que hi ha és un país amb regressió total, on les dones tornen a estar completament marginades de tot. Em fa molta pena dones que he conegut allà, que tenien un nivell universitari, que parlaven un anglès perfecte, que estaven estudiant amb moltíssimes ganes d'obrir-se camí en el camp professional, en el camp d'estudis amb tot, i que han vist ara completament frustrat el seu futur. Han desaparegut, sí. Això em sembla molt heavy. Bé, Kabul és una ciutat que té un museu extraordinari, un museu arqueològic, que, per cert, va ser atacat diverses vegades per els talibans. Anem a destruir la nostra pròpia cultura. Exacte, la nostra pròpia cultura, perquè tot el que no sigui islàmic. No val, no es pot veure. Per tant, totes aquelles coses que conserva el Museu Arqueològic d'èpoques anteriors i sobretot de testimonis de la cultura budista, etc., tot això s'ha d'esborrar. Recordeu aquella, l'explosió dels budes gegants de Bamiyan. Sí, sí, i tant. Bueno, doncs aquesta mateixa.

O sigui, posa la pell de gallina això, que et puguis carregar una cosa que és igual que no sigui teu, que sigui d'una altra època i que sigui d'una altra manera de pensar, és igual, tu carregues i ho destrosses, és molt fort quan passa això. Després una cosa que

també em va xocar, Marta, és que clar, jo venia a fer aquesta feina. Després de, com a periodista, haver conegut la història de guerra, la història de rivalitats que hi havia a dins del país, etcètera, que a més a més, bueno, hi va haver una guerra civil brutal entre faccions guerrilleres, etcètera, I et penses que la gent ha de ser molt aspre, molt aspre, molt violenta, amb molta mala llet. Sí, que t'has d'anar com amb por de trobar-te'ls. Exacte, i no, en absolut. Al contrari. A la que tenies un contacte directe amb la gent, te'n donaves compte que això era fals, no? A veure, no era falsa del tot, perquè realment la violència hi és, hi és d'una forma latent, no? Però justament en aquells anys, o en aquell any que jo vaig anar a fer aquest treball, la gent estava amb una mentalitat molt oberta. Ara seria absolutament diferent. Sobretot la gent de Kabul, no? Que té una perspectiva més urbana, pensa que la majoria de talibans venen de fora de les grans ciutats, amb una mentalitat molt rural, molt diferent. Aleshores, per exemple, una de les coses que també ha sigut interessant és que, per exemple, la Fundació Aga Khan, Aga Khan Transport Culture, va restaurar va abocar moltíssims diners, milions, en molts casos finançats pels governs europeus, eren iniciatives de l'agacant, però pagats, per exemple, pel govern de Noruega, pel govern d'Alemanya, etc, etc, que van abocar-hi molts diners, van restaurar els jardins de Babur, que va ser el primer emperador mogol, i que va crear uns jardins meravellosos. Els emperadors mughals eren uns pirates de la jardineria. Els hi encantava. La cosa més sofisticada del món per ells eren els jardins. Un jardí concentrava tot l'art i tota la bellesa natural. Que una persona de categoria

podia disposar. Amb flors i amb arbres i amb verd i amb formes, eh? Exacte. Doncs no ho hagués dit mai, veus?

Doncs mira, allà hi ha, per exemple, aquest parc, els jardins de Babord, també els de Chihil-Sitún. Amb un palau per allotjar els mandataris estrangers. Hi ha, per exemple, també una fàbrica que serra la realitat que es diu Mashin Hanna, que és una fàbrica històrica que també es pot anar a visitar. I diverses mesquites de diferents èpoques que també tenen un valor arquitectònic patrimonial molt elevat, com pot ser Timur Shah o moltes altres. O, per exemple, una que a mi em va captivar, que està en el vell cabún que es diu Asekan Arefand. Aquesta mesquita té un significat increïble. Traduït literalment, el nom significa els amants i els savis. I va ser fundada per els dos germans que van portar l'Islam a Kabul al segle VII. Bueno, hi ha molta història. Hi ha molta història. Molta història. De la que queda dreta, no? De la que queda, exacte.

No sé ara si algú hi anés, que no és el cas, no? Què es trobaria de tot això? Si continuarien drets i ben cuidats aquests jardins? Si la mesquita tindria les mateixes característiques?

Suposo que sí, però. Sí, però ja no hi poden passejar les dones. Clar. Fixa't tu, que jo quan hi vaig estar. Fins i tot era un lloc màgic perquè per primera vegada després de molts anys de guerra nois i noies es trobaven i parlaven al carrer, parlaven o sigui, una cosa que ara és prohibida o sigui, una dona no es pot dirigir a un altre home així de bones i primeres, així de forma casual al mig del carrer, no pot ja no és una qüestió

de com vas vestit és una qüestió que no pots ni saludar amb una persona que si ets una dona i saludes un home, sí, això està malament i a l'inrevés també, i és així. També es va recuperar

molt la música durant aquests 20 anys. Ostres, també, que tampoc es podia. Tampoc es podia. Em va agradar molt veure que hi havia moltes noies que els encantava la música, el volien practicar, etcètera, etcètera.

Clar, és que suposo que després a casa seva, si ningú les veu, sí que ho fan, però no sé si tenen accés, tampoc. Vull dir que. I mira, la temporada passada aquí als Ignorants vam entrevistar una noia que va fugir amb la família de Kabul, em sembla que has dit a partir del 21, no?, quan van tornar, i que ha aconseguit estar estudiant Medicina. A la Universitat de Barcelona gràcies al suport de l'Hospital Clínic, la mateixa universitat, etc. Viu a Catalunya, parla el català. Vam fer una entrevista en català i és una nena que està estudiant. I clar, ella tenia una vida i de cop i volta aquella vida. Va quedar absolutament. Ella estava estudiant i ella té molt clar que vol ser metge, que es vol quedar aquí, però que vol fer alguna cosa per poder ajudar, deia, justament, les dones del meu país, que ni tan sols poden anar al metge, perquè si van és per acompanyar el marit i el metge amb elles ni els pregunta què els passa. Sí, sí. Vaig pensar, és tan gros, això?

És cert. És tan gros. És molt gros. Home, jo els records que tinc que vull d'aquesta època, d'aquest mes i mig, dos mesos, de les setmanes que vaig estar rodant, que tot i que no era fàcil, o sigui, havíem de dormir en un lloc protegit, amb guardes de seguretat, etcètera, perquè sempre hi havia la por que hi hagués algun atemptat terrorista, ja no eren tant els talibans en aquell moment com també, diguem-ne, organitzacions més, diguem-ne, que encara més radicals extremistes, o sigui, gent molt boja, que era capaç de fotre't una bomba en qualsevol moment. Quan anàvem a rodar era qüestió de rodar 10 minuts com a màxim, no seguir les mateixes rutes cada dia, canviar-les perquè no donessis pistes d'on estaves o podies estar. Hi havia una sensació una mica d'inseguretat evident, molt present, Però al mateix temps em va il·lusionar veure que s'estaven reconstruint tantes coses, cases destruïdes, que es reconstruïa la vida, es reconstruïa la il·lusió, no?

I ara tot això ha quedat aturat, esperem, com dius tu, que un dia, una altra vegada, torni a passar, no? Però per fer-nos una idea i per anar tancant. Ens trobaríem, si jo ara tot això es clarifica i de cop i volta dius, va, vinga, l'any que ve anem a Kabul perquè s'hi pot anar, jo em trobaria una ciutat del tipus Al-Qaeda, per entendre'ns, amb aquell moviment, amb aquell caos de trànsit, o és una cosa més ordenada?

No. És més ordenat. És una ciutat que està envoltada de diferents turons, que té uns 4 milions d'habitants aproximadament. Hi ha diversos barris, alguns d'ells sí que poden ser o són una mica caòtics des d'un punt de vista de distribució, etc. Però és més ordenat del que sembla. No té l'esperit que pot tenir un caire és una ciutat molt diferent la gent també la mentalitat seva és diferent és gent bastant seriosa en termes generals en tots els aspectes no tenen aquest caràcter després que pot tenir un egipci tan espontani et porta al vessar del Jordi la gent és bastant reservada en termes generals i aquesta mentalitat tu la veus, però al mateix temps són gent molt treballadora jo he vist, bueno, veus quan la gent treballa i té o sigui, la desgràcia d'ells. És que la xària s'hagi imposat a les il·lusions i a les expectatives de vida de la gent. O sigui que la religió, que a més a més l'islamisme ha aplicat com ells l'apliquen, que és penetrant a totes les esferes, tant de la vida pública com de la vida privada, Això capa absolutament a tothom, no? I ho capa tot, no? Aleshores, però vaja, és interessant, estàs també, diguem-ne, la ciutat està molt elevada, està a les portes de les grans muntanyes, és a dir que, a més a més, l'hivern és un hivern fred, amb neu, etcètera, és una ciutat molt especial, i en canvi l'estiu, clar, l'estiu és bastant calorosa, o molt calorosa, no? Amb un clima molt sec, no? Però almenys no hi ha

l'humitat que pot haver-hi a prop de l'aigua, per entendre'ns, eh? Exacte. És un clima més sec.

És un clima més sec. L'humitat la proporciona, en tot cas, el riu que vol, que és el propi riu que penetra, que creua, que tens al centre de la ciutat.

Doncs haurem d'esperar no sé quants anys, Jordi, no sé quants anys d'anar-hi. Ostres, esperem que pocs.

De veritat que és una ciutat i el país, tot l'Afganistan és un país interessantíssim. I desgraciadament tenim la mala sort i no nosaltres, de fet, els propis afganesos

de viure la situació que estan vivint. Ells, clar, són els primers, perquè els hem borrat del mapa i només en parlem per guerres, per atemptats i per violència. Però, vaja, si un dia tot això torna a desaparèixer, doncs, destinació, que vulgui. Jordi, moltes gràcies. A tu. Bona nit. Bona nit.

La nit dels ignorants, amb Marta Romagosa.

Bona nit, Catalunya, i bona nit, ignorants. Soc una catalana que resideix des de fa 22 anys a Austràlia. Jo volia donar-vos les gràcies perquè programes com el vostre són espais de comunicació, d'apropament i de fraternitat. Espais que omplien les nits de casa quan era jove i vivia en família. Però ara, des de la distància física, des de la llunyania, des de la perspectiva del temps, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont, un pont entranyable, un pont que ens uneix amb Caliu des d'allà on som.

La nit dels ignorants. Un programa per aprendre mentre no arriba la son.

Tres quarts de dues de la matinada. Aquí encara tenim missatges per poder sentir que ens heu deixat el 667-220-148. Com, per exemple, aquesta reflexió de la Maribel des de les Tres Torres a Barcelona.

Mira, referent a la senyora que demanava allò dels barris que estaven més nets, bueno, tampoc és trentant, eh?, però. També passa que moltes finques d'aquí tenen conserja. Llavors, clar, el primer que fa és escombrar i regar i tota la part que dóna el carrer i per això està més net, però no és perquè passin més que altres llocs. I a part, clar, impostos paguem els mateixos, però l'IVI no és el mateix. L'IVI es paga, depèn de l'ubicació de la finca, llavors, clar, Tota aquesta zona paga més cívic, però no per això està més net, sinó és per l'altre.

Molt bé, és la reflexió de la Maribel. La Mercè, des del Matret, ens ha deixat aquesta resposta tan curteta, tan curteta.

Bueno, que he citat això de la farigola. Nosaltres aquí en català diem farigola, i aquí diem timbo. Timo.

Timo. Hola, Mercè. Ens diu com es diu Perigola. Tenim temps ràpid per una altra trucada més del 93207474, de l'Àngels Des de Canet de Mar. Bona nit. La bona nit.

Mira, és que sentir tot el que han estat parlant d'Afganistan volia dir, apomenar, una pel·lícula que ja fa temps que es va fer, que és Ibuda explotó de Beruen. I és exactament el que estava passant a l'Afganistan, amb un puesto molt desèrtic, però entre les muntanyes i tal, on vivien, i la lluita d'un nen, y aprender.

Sí, sí, sí. És molt maca. Molt bé, l'apuntem. I Buda explota de vergüenza. Després miro de qui és. Moltíssimes gràcies per la recomanació, Àngels. Gràcies a vosaltres. Bona nit. Bona nit. Encara tenim temps d'escoltar el missatge que ens ha deixat el WhatsApp la Montse des de Reus.

No fa gaire que algú ha dit que amb la sèrie de Com si fos ahir de TV3 hi havia la música molt alta i no la deixava sentir gairebé els diàlegs. Sí, a mi també em passa. A mi també em passa. Podria ser que fos d'afecte meu perquè el meu oído no està massa fi a vegades, eh? Però si hi ha més gent que li passa, doncs O no, potser si hi ha gent que ja ho troba normal, doncs que ho diguin. Però jo em passa bastant. Que penso, ostres, amb aquesta música tan alta, no sé què han dit.

Doncs mira, no és l'única oient que té el mateix problema. A veure si hi ha més gent que li passa, que ho faríem arribar. L'Àngels, des de Sant Cugat del Vallès, ens diu. Italianes i el més preocupant, futures metgesses. Diu, assegudes els seients reservats per gent gran, gestants, etc. amb les motxilles els seients de davant i no mouen el cul quan pugen mares amb nadons o gent amb problemes de mobilitat. Sincerament, les haurien de multar. Mirant els apunts, cap cot els importa un rave a l'altra persona, ens diu l'Àngels. Passa cada dia, no s'aixequen. T'has d'encarar i dir-li, no veus aquest senyor amb crossa o aquesta senyora gran? Diu, és vergonyós, ho sento, però quan estudiàvem, com elles, mai ho fèiem. A mi els pares no em deixaven seure, deien que no podia estar cansada. Si tenen aquesta filosofia, entenc que a Itàlia governi Meloni o als Estats Units Trump, i que aquí alguns votin a Vox. Per cert, que la pel·lícula que ens ha recomanat ara aquesta veient l'Àngels és una pel·lícula franco-iraní de l'any 2007 dirigida per Hanna, per tant una dona Hanna, Mag Malbaf, Buda explotó por vergüenza, es diu. Realment, per acotar una mica més aquesta recomanació que ens ha fet per arribar al final del. Al final no, al final no, perquè al final val compte, però sí a la recta final del programa, que, com sabeu, acaba d'aquesta manera.

Aquesta setmana la dediquem a les històries que Alba Dalmau va recollir al llibre El camí dels esbarzers, que Angla Editorial va publicar l'any 2015. Són relats amb ànim de novel·la, ens va dir l'Anna Maria Ricard, perquè descriuen les vides i el que els passa als personatges d'un poble interior dels Estats Units que es diu Sandville. Precisament avui sí, llegirem el conte que dona nom a tot el volum. Es diu El camí dels esbarzers.

Cada dissabte al matí, la Tània anava a recollir la Meri a casa seva. Mentre l'esperava fora, sempre encreuava els dits perquè fos la seva amiga qui obrís la porta i amb aquell lleu moviment del coll que li descobria la nuca, blanca i suau com l'escorça d'un badoll, deixés anar un crit enèrgic sempre el mateix. "Anem a buscar mores! Tot! Tornaré d'aquí una estona!". Aquell matí, però, va ser en tot qui va obrir la porta. A ell tampoc li agradava la Tània. Quan la va veure allà fora esperant, les aletes del nas se li van eixamplar i va expirar pel nas com un búfal mentre se la mirava de cap a peus. De lluny es va sentir la veu de la Meri que deia "qui és, tot?". I ell, que per vagància no malgastava les paraules, li va cridar "vina!". La Meri va baixar les escales amb aquella alegria que feia que els genolls li fessin voler a les faldilles com si fossin meduses. És que sabia que era la Tània que la venia a buscar per anar a recollir mores. Abans de travessar la porta li va fer un petó a la galta al seu marit i dient-li adeu sense mirar-lo als ulls, la Meri va agafar la mà de la seva amiga i totes dues van arrencar a córrer com criatures. El camí de Sorra començava a la sortida de Sàmbil i s'enfilava fins al llac que anava a parar a la tanca d'Esbersers.

Així que el poble començava a fer-se petit darrere seu, elles se sentien cada vegada més lleugeres. Durant la setmana, totes dues recopilaven curosament els pensaments que s'explicarien quan arribés el dissabte al matí. Eren el tipus de coses que, si no es tinguessin l'una a l'altra, només haurien pogut explicar el mossèn i algunes, per pudor, ni això. La Tania, amb el puny tancat sota el nas i un somriure entretallat, li va començar a explicar a l'Amèrica una d'aquelles nits, en Jacob, se li havia arrembat sota els llençols, fregant-li les cuixes contra les seves i tocant-li els pits com si estigués amassant pastissets. Quan va ser el moment de fer-ho, de sobte, allò que fins aleshores, pel tacte dels calçotets a la part baixa de l'esquena, havia notat que era dur, es va tornar to, com aquells plàtans massa madurs, que en treure's la pell són com una pasteta de color marró poca petitós. La Mary, que no podia parar de riure, li tapava la boca amb la mà perquè no seguís tota vermella per allò que li explicava, però la Tània, descarada com era, seguia la història a través de la mà de la seva amiga. Quan va acabar, la Mary li va explicar una cosa que li havia passat aquella mateixa setmana a la drogueria i que ara la feia riure, però que en el moment que havia passat l'havia posat tan nerviosa que fins i tot s'havia oblidat de què havia anat a comprar

i va haver de tornar a casa i dir-li en tot que d'allò que no recordava què era, no en tenien. Estava distreta mirant de reull les marques de detergents quan de darrere un passadís un jove molt baixet va topar amb ella amb tanta mala sort que com que el noi també estava despistat va xocar de ple amb els seus pits precisament el dia que s'havia posat aquells sostenidors nous que li havia portat la Sarah Light de la ciutat i que feien el pit punxegut marcant-se-li a través del blazer com dos cons. Després de la topada, la Meri va veure el noi sortint de la botiga amb passes ràpides i fregant-se un ull. La Tània, que sabia d'estrany a les costelles pel flat que tenia de tant riure i l'esforç de la pujada, repetia entretalladament "li hauries pogut treure un ull amb aquells sostenidors". Però no només explicaven secrets d'aquest tipus durant aquelles passejades de cap de setmana. També parlaven sobre el futur i sempre repetien aquella promesa que s'havia fet des de petites, que serien mares a la vegada, per poder viure l'experiència juntes, compartir marejos, agafar-se els cabells l'una a l'altra quan els vindrien els vòmits i comparar quina de les dues tenia els turmells més inflats. Quan van arribar al llac, les dues, agafades de la mà pel dit petit, es van anar a seure a la pedra plana on sempre descansaven. Allà s'hi quedaven una estona en silenci,

inspirant fort l'olor de resina, i després, com un ritual, la Tània es treia de dins, les mitges, un d'aquells cigarrets que li robava en Jacob. Abans d'encendre'l, les dues se'l passaven per sota el nas, olorant-ho com si fos un lingot de xocolata que, en comptes de fumar-se'l, es menjarien. Sovint li feien unes pipades abans d'encendre'l, aspirant el gust del tabac sec i imitant aquells gestos elegants de les actrius que fumaven amb guants, acostant-se'l i allunyant-se'l amb la mà estesa. La Tània el va encendre, fent aquella primera pipada que els empetitia els ulls, i li va passar a la Meri. Avui no em ve de gust, ha acabat el to. Quan va acabar de dir-ho, la Meri va desviar la mirada, la va fixar en la copa d'un arbre i va dir "Sents? Sembla una cadernera, oi?". La Tania va continuar fumant la cigarretta sola, amb pipades que cada vegada li semblava que tenien un gust més fort. A la meitat el va aixafar contra la pedra plana i va dir, anem a buscar mores? Durant el tros que hi havia entre la pedra plana i la tanca dels esbersers, no es van dir res. La Meri esmossegava el llavi inferior amb les dents, com fan els nens petits quan saben que han fet alguna cosa mal feta. Mentrestant, la Tania refregava les mans amb un manyoc de fulles per treure's l'olor de tabac dels dits. Quan van ser a la tanca,

cadascuna es va treure una bosseta de paper de la butxaca i amb els dits, fent pinça, van començar a buscar els fruits vermells. La Tània, d'esquena a la Meri, va aprofitar per refregar-se una mora pels llavis fins que li va semblar que els tindria tan vermells com si hi hagués fet lliscar una barra de pintallavis de color carmí. Quan es va girar, la Meri li va dir, jo també vull. I amb una vora entre els dits, la Tània li va perfilar els llavis amb traça. Em queda bé. La Tània va allunyar-se unes quantes passes enrere per mirar-se-la en perspectiva. Li va semblar que aquell dia estava especialment bonica. Tenia la cara una mica més rodona i la pell tibant i lluminosa. Les pastanyes espesses li encerclaven aquells ulls blaus, enormes, que aquell matí gairebé no pastanejaven i els llavis vermells i molsuts, com un tros de carn crua, els arrugava en forma de petó. Et queda molt bé? I sense acabar d'entendre del tot per què li passava, va notar que les orelles li cremaven. Per cada mora que es ficaven a la bossa se menjaven una. Els encantaven, encara que normalment també ho feien per esborrar el mal alè que els deixava la cigarret. Amb els anys havien après a collir mores amb una rapidesa extraordinària. A vegades fins i tot feien curses per veure qui omplia la bossa més de pressa. S'hi dedicaven amb tanta energia que podia semblar que estiguessin arrencant

els botons d'una camisa, però aquell dia la Meri ho feia amb una calma nova, com si en comptes d'arrencar-los els descosís. La Tania s'hi va fixar, com quan es va ajupir, que si abans ho feia amb un sol vot, aquell dia es va posar una mala esquena per ajudar-se una mica. Va fer servir la mà dreta, la més allunyada de la vista de la Tania, perquè no la veiés. Quan totes dues van tenir les bossetes plenes, van desfer el camí per tornar a Sandville. La Mary tenia les galtes una mica més vermelles que de costum i un parell de blens molt fins que se li havien enganxat a la galta per la suor. Pel camí van parlar de que els cuinarien, els seus homes per dinar, i es van anar donant idees l'una a l'altra. Fes un chicken pot pie? I si faig un roast beef amb salsa gravy? A en Toby li agrada molt. Les converses de menjar les entristien perquè a cap de les dues els agradava cuinar i, a més a més, totes dues sabien que aquelles receptes que anunciaven el seu comiat segurament ja no es veurien amb calma fins al dissabte vinent. Per darrere, un d'aquells remolins de vent que aixequen la pols formant un embut i remouen les fulles en cercles petits les va començar a empaitar. A l'Ameri se li va inflar el vestit de caient ample i encara que per uns segons la polseguera

va fer borrosa la imatge de l'altra, a la Tània li va semblar veure l'Ameri allisant-se el vestit damunt del ventre amb molta cura.

Quines històries quotidianes i amb un rerefons d'amistat i que van molt més enllà del camí dels esversers de l'Alba d'Almau, amb la qual cosa avui hem posat el punt final al programa, el d'avui, perquè demà no patiu, demà tornem aquí a partir de les 12 de la nit, com sempre, esperant les vostres idees, perquè sempre amb preguntes que feu. Ens doneu idees. L'entrevista d'avui de la tienda de l'espia era la idea que ens ha donat un oient quan demanava, crec que va ser en Miquel de Sabadell, com podia tenir i saber que la seva filla arribava a l'escola i poder controlar-la. Vull dir que sempre qualsevol pregunta que feu ens fa pensar i ens fa buscar més idees per aquest programa i això és meravellós. Demà hi tornem a partir de les 12, us vull a tots a l'altra banda, i si podeu marcar en el telèfon que ja sabeu, doncs encara millor. Que descanseu, fins demà, bona nit.