La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 02/11/2026

Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12.

Bona nit, us informa Gemma Bonet. El Partit Demòcrata dels Estats Units tanca files amb l'aspirant a senador per Michigan, Abdullala Sayed, després que la congressista demòcrata Hailey Stevens ha donat suport al seu contrincant, el republicà Mike Rogers. Han vist això a les eleccions de mig mandat d'aquest pròxim dimarts. El Comitè Nacional dels Demòcrates qualifica el gest d'Stevens de traïció. La congressista va perdre les primàries del partit per ser senadora davant del Sayed, un polític musulmà molt popular i a l'ala esquerra del partit, que ha estat durament atacat pels republicans. El Sayed ha volgut sortir al pas del cop d'efecte d'Stevens dient que no val la pena dedicar-li un minut del seu temps.

Res d'això no importa. Sabeu què m'importa? Les famílies que portaran els seus fills a l'escola demà i estan preocupades si els podran alimentar. Són elles les que importen, la resta és una distracció.

La batalla pel Senat a Michigan és una de les pugnes que podria fer de cantar la majoria parlamentària en aquesta cambra a favor dels demòcrates.

Més notícies amb la Montse Mir. Renfe prepara instruccions per als maquinistes per evitar més accidents ferroviaris a l'alta velocitat, com el dur de Toledo, que ha causat 69 morts i més de 200 ferits. Les indicacions seguiran la línia de les demandes dels sindicats i establiran que si cau el sistema de seguretat, la represa de la circulació es faci a menys de 40 km per hora. També s'haurà de confirmar que no hi hagi cap altre tren a la via. La companyia Irio també ha demanat a l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària que revisi els protocols de circulació.

La Generalitat es compromet a monitoritzar les xarxes socials per localitzar convocatòries del moviment Blocus, però també reclama les plataformes que es comprometin a tancar els grups i canals on es fan crides a saquejos i robatoris com els de la setmana passada a Barcelona. Ho ha explicat la consellera d'Interior, Núria Parlón, al suplement de Catalunya Ràdio.

Continuarem monitoritzant aquestes xarxes, continuarem insistint en que les plataformes també s'han de comprometre. Divendres passat vam fer una reunió amb aquestes plataformes per dir-los que s'han de comprometre i que quan detectin aquests moviments amb les seves xarxes ho han d'aturar i han de tancar aquests canals.

L'ONU ha confirmat aquest diumenge que comença a desmantellar la missió de les Nacions Unides per al referèndum del Sàhara Occidental, el mandat de la qual no va ser renovat pel Consell de Seguretat aquest cap de setmana pels vetos creuats entre els Estats Units i Rússia. El Marroc, que reclama el territori saharaui, ha celebrat el final de la missió de l'ONU mentre que Algèria, que dona suport al Front Polisario, ha expressat la seva preocupació al Front Polisario. Que aspira a la creació d'un estat independent al Sàhara Occidental, ha advertit contra qualsevol mesura del Marroc que pugui posar en perill el procés de pau.

El Gastronòmic Fòrum de Barcelona creix fins a les 450 firmes expositores i s'instal·la a partir d'aquest dilluns el recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Sota el lema Revisitar la Tradició, el programa de ponències compta amb xefs que explicaran com s'inspiren en la cuina tradicional per fer receptes innovadores. Han reclutat noms com Oriol Castro, Mateu Casanyes i Eduard Xatruc del Disfrutar, o Jordi Cruz de l'Àvec, també Paco Pérez del Miramar de Llançar, que ha avançat a Trescat Info com enfocarà la seva xerrada.

La nostra ponència aquest any al Fòrum va d'això, va una mica com extraguem aquestes tècniques innovadores de la cuina de vanguardia i les apliquem a la cuina tradicional i fem una cuina contemporània catalana. És això el que ha passat en aquest país, perquè si només ens baséssim en la cuina tradicional no hi seríem on som.

El Gastronòmic Fòrum tancarà portes dimecres amb el lliurament del Premi Cuiner a un talent jove de la cuina i el Premi Josep Mercader a xefs de llarga trajectòria.

I en esports, el Barça es manté líder de primera un cop disputat el gruix de l'onzena jornada de Lliga. Els de Flick tenen dos punts de marxa sobre l'Atlètic de Madrid abans de visitar el Metropolitano el proper cap de setmana i tres sobre el Madrid després de la victòria per 0-3 dels blancs al camp del Racing aquest diumenge. També disputats aquest diumenge.

Primera, Getafe 3, Sevilla 1, Ells 0, València 1 i Atlètic 2, Reial Sociedad 1. Aquest dilluns es tanca la jornada amb el Depor o Sassuna.

I a la Lliga F, el Barça ha guanyat el Camp del Badalona 0-4 amb gols de Graham, Clàudia Pina i un doblet de Kerolyn.

En embola al Barça s'ha imposat 25-36 al Granollers en el duel català disputat aquest diumenge al Palau d'Esports.

A l'ACB, Unicaja 89, Barça 92, Juventut 78, Bilbao 81 i Bascònia 106, Manresa 83. A l'Hockey Lliga, Barça 4, Igualada 3. I en motor, l'italià Kimi Antonelli s'ha convertit en el campió més jove de la història de la Fórmula 1, amb només 20 anys després d'acabar en tercera posició del Gran Premi de Mèxic. El de Mercedes en tenia prou acabant entre els nou primers. El Gran Premi l'ha guanyat Max Verstappen davant de Hamilton i el propi Antonelli. I Marc Márquez

fa un pas endavant per tornar-se a proclamar campió del món de MotoGP. El pilot de Cervera ha guanyat la cursa llarga del Gran Premi de Malàisia davant de Pedro Acosta i Àlex Márquez.

Fins aquí, les notícies.

Clar i català. Els oients dels matiners són els més ben parits.

Cada dia quan me llevo, no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí. La hòstia. Que et vaig conèixer, he deixat el tono. Estic només per tu, de 5 a 6. A més, m'aixeco amb una alegria.

Lo primer que poso sempre és Catalunya Ràdio.

Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevía mai a trucar. Una cosa mai vista.

A Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, Els Matiners, amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Tots ens i jo sense menjar ni castanyes ni parellets. Els dolços típics perquè no m'agraden, ja ho sé que no queda bé dir-ho, però és la veritat. I les castanyes perquè no n'he trobat enlloc. No era aquí, he marxat a Granada aquest cap de setmana perquè tenia una celebració familiar. I no hem estat per castanyes, només per la festa, el passeig, els calamars a l'Andalusa, les vistes de la Lambra, els 11 graus que feia de nit i els 23 que hem arribat al migdia. Hem decidit que Granada és la ciutat de les capes, que t'has d'anar posant i traient segons si et toca el sol o si passeges per l'ombra, i m'he fixat en els petits detalls que fan que una estada sigui més o menys agradable. L'amabilitat de la gent, les ganes d'ajudar-te sempre, els preus molt més baixos que aquí i una part important de taxistes o cambrers que havien viscut a Catalunya perquè els pares hi van emigrar i ara ells han decidit tornar a la seva terra natal. Això fins i tot m'ha permès parlar-hi en català. El que m'ha portat fins a l'aeroport, aquest migdia m'ha explicat la seva vida en 17 minuts, els llocs del Penedès on havia viscut, els estudis dels seus 5 fills i el que li ha costat la casa de 4 plantes que ha comprat en un poblet al costat de Granada per un preu irrisori. Si és que a Catalunya us enganyen, m'ha dit, referint-se al nivell de vida que tenim aquí i al preu que paguem per tot. I jo he baixat amb la cara de ximpleta, sense tenir cap argument per rebatre la seva afirmació. No li faltava raó. I el vostre cap de setmana, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Ricard Portal, Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Albert Durant, Domènec Sobirà i Judit Perpinyà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Bona nit.

Bona nit, són les 12 i 10 minuts. Comencem nova setmana i comencem nou mes de la nit dels ignorants. Ja hem canviat de mes. Som al mes de novembre, després de Totsens, i aquí comença la nostra setmana. Ja ho sabeu, teniu el 93207474 obert per a tots. Per les vostres preguntes, les vostres respostes o les vostres reflexions, però abans de la primera trucada, que de seguida hi vaig, la setmana passada hi va haver una oient que ens va demanar, me'n recordo perfectament, com es deia l'arbre que fa les magranes en castellà, ho recordeu? Doncs avui tenim una o dues. Tres, crec, si no vaig equivocada. Tres respostes a través del WhatsApp del programa, el 667-220-148. En Jordi, des de Castellví de Rosanes. La resposta a la pregunta de com es diu l'arbre que fa les magranes és magraner granado, i la magrana és granada, justament. La Teresa, des de l'Eixample, un familiar, l'arbre de la Granada és el Granado en castellà, i a més a més hi afegeix un familiar que va estar en un camp de concentració a Argelés, a França, m'havia explicat que feien sopa de pedres perquè passaven gana. Això en referència també a una altra trucada que vam tenir de la Maria Digiriona que deia això, que ella havia sentit que es feien sopes de pedres. I després la Imma que també diu "Sempre em quedo adormida quan us escolto, de vegades des de Pineda de Mar i d'altres des de Barcelona, i dijous una senyora preguntava com es diu Magrané en castellà i es diu Granado". Així que aquestes tres respostes estaven en concret al WhatsApp del programa. Ara sí, el 93207474. En Josep, des de Claravalls, bona nit, benvingut.

Ens dones vida, tio. Molt bé, molt bé. Me n'alegro, me n'alegro. Vosaltres a mi també. No

n'he

trobat de castanyes. Em sap greu, les he de buscar aquesta setmana. Calamar sí, eh? Calamar sí. Està bé, està bé.

Perfecte. Va, segon. I els trens, el que ha passat, tot això. A veure, ara et posaré un exemple. Estem a l'aeroport aquí a Barcelona. Sí. Hi ha un comandant que demana una sortida i li diuen pista 3. Va a la pista 3 i. Llavors, el noi que el controla li preguntarà que li passi que el llibre ha parat. I després va a esperar un moment, que ara l'entendrem. I ara va a baixar un altre i li demana que mor de la terra. I aquest controlador li diu, a la pista 3. Imagina't lo que pot passar, no?

No, no, no, és que és inviable, vaja, inviable del tot, totalment. Bueno, pues aquí va a passar lo mateix. Sí, sí, sí. Ha estat un tema de conversa tot el cap de setmana. La gent no s'explica com és possible, no s'ho explica.

Li donen el tren de l'AVE, que puja ahí. Li donen 200 km l'hora. Sí. Claro. Sí. Que és el que he de demanar.

Exacte, que és el més sensat, però a més a més hi hauria d'haver més d'un sistema de seguretat, no? Si falla un, que n'hi hagi un segon o un tercer. És que també hi és, eh? Ja, doncs no sé, no sé què. Jo no ho acabo d'entendre com tanta gent, eh? Si hi ha un cotxe o alguna cosa a la via, el tren també té un marquet.

Ja, doncs com pot ser que no el marqués.

Sí, sí.

No ho entenem, a veure si la investigació, que crec que no podem saber res, acaba determinant alguna cosa, perquè és gravíssim. Josep, moltíssimes gràcies per les teves reflexions. Bona nit. Bona nit a tothom. Adéu. En Joan, des de Barcelona, bona nit. Bona nit. Digues, Joan.

El cap de setmana deies a veure com ens havia anat doncs força atrafegat perquè per exemple avui a tot el centre de Barcelona no hi havia un sol caixer de la caixa he hagut d'anar a Sants a trobar un caixer que no estigués blindat ah,

perquè estaven blindats pel cap de setmana vols dir? i avui no ho han tret. No, perquè avui és diumenge

i aquesta gent no es molesta. Vull dir que total no va passar res, però esclar, vinc a posar mossos al carrer, vinc a posar fustes i tot, però la caixa, en fi, al final aquest matí he hagut d'usar els serveis d'una ATM que la caixa no hi participa, M'han carregat 5 euros i després m'han hagut de carregar. 6%, no? que s'esperin els de la caixa perquè jo aniré a reclamar-ho perquè la culpa no era meva no ho has fet perquè és volgut era d'ells que tenien tancades totes les oficines del centre amb portes blindades fins i tot he anat a l'antiga central a la via laietana i allà estava tancat també. Però bé, jo el que volia fer és una pregunta. A veure, digues. Perquè ja és la tercera vegada que puc contactar amb vosaltres i llavors la tercera. Serà la pregunta, no la vençuda. No, no, la vençuda mai, la vençuda mai. Digues la pregunta, Joan. La pregunta és una mica capciosa, perquè demana una resposta d'un vital maníac. Molt en la qüestió. Molt bé, vinga. I la pregunta diu, Pau McCartney va llegir mai José Agustín Goitisolo? Va què? Has dit? Va? Llegir mai José Agustín Goitisolo? Que bueno, això sembla una ximpleria, no? Segur que no és, que ho dius per alguna cosa. Clar. Clar. Perquè hi ha una cançó de Goitisolo, musicada pel Paco Ibáñez, que tothom coneix, que és Palabras para Júlia,

que està basada en un poema de José Agustín Goitisolo, que primer va sortir en un llibre que no tenia aquest títol, però llavors amb l'èxit de la cançó, que la sap tothom, doncs es va publicar també una edició que era Palabras para Júlia i altres poemes. Resulta que Paul McCartney va compondre una cançó que es deia Hey Jude, que la coneix tothom també. Sí, i tant. I que es podria dir Paraules per a Julian. Perquè aquest jut, que no era un menyspreu pels jueus, com algú va dir a l'època, perquè a Gran Bretanya se'ls pot dir juts, el jut aquest era Julian Lennon, el fill de John Lennon i Cynthia Lennon, de soltera Powell. I ell va fer la cançó justament quan els seus pares es van divorciar. I si Goitizolo animava a la seva filla a partir d'una petita depressió que va tenir d'infant, doncs Palma Carni animava. Exactament, gairebé amb les mateixes paraules en el Julian Lennon pel moment que estava passant. Moltes semblances, no? Moltes semblances. I llavors jo no sé si el Paul McCartney va poder llegir una versió del poeta barceloní.

A veure si algú en sap tant de Beatles que ens ho pot dir.

Aquesta pregunta m'ha perseguit durant molts anys i jo no he trobat cap llibre que pogués corroborar aquesta idea. I bueno, i no sé, i llavors quan vulgueu podeu posar les dues cançons al programa. Palabres per a Júlia i a Ijut, eh? Molt bé. Farem l'exercici, perfecte. Gràcies per la idea, Joan. Sí, volia dir que jo me'n recordo d'un dia al Palau de la Virreina. Que feien un congrés sobre Goitisolo, congrés literari, i vaig poder sentir Paco Ibáñez, amb la guitarra, assegut a la presidència del congrés, i al seu costat estava asseguda la Júlia Goitisolo Carandell, que és la. La destinatària del poema de son pare, i que va ser un moment inoblidable. I també que vaig conèixer a Cynthia Lennon, perquè vaig estar amb ella dos dies de promoció d'un llibre que es deia John que John havia fet l'informe editorial i llavors jo estava amb ella en un hotel de la Gran Via que té un nom però que tothom li diu un altre nom que tenia abans Gran Via Llúria. I llavors vam estar allà dos dies amb ella i van venir periodistes a entrevistar-la i va estar fent promoció del seu llibre i també vam anar a la ràdio. Amb una ràdio de la competència, d'aquí de la Diagonal, amb un programa que era, em deien, versió RAC1, entens? Ah, sí, sí, em sona, em sona, em sona. I que hi havia un tal Antoni Clapés, que em sembla que tu el coneixes. Em sona alguna cosa, sí que em sona, sí. Eh, que sí.

Em sona, em sona, Joan. Molt bé, Joan, et deixo que tinc més gent esperant. Vinga. Fins un altre dia. Adéu-siau. Adéu-siau. Adéu. Adéu. Està molt bé, eh, tot el que expliqueu, però jo, o sigui, només et demanaria no tan llarg, no ho fem tan llarg, perquè si no fem esperar els altres i em sap greu la gent que ha d'estar esperant a aquesta hora de la nit. Begoña, des de Barcelona, bona nit.

Hola, bona nit a tots els ignorants. És la primera vegada que truco. Ai, que bé, begonya, que t'hagis decidit de trucar. Contenta i feliç. Al final, sí. Al final, sí. Molt bé. Vull dir, bueno, i volia agrair-te totes les parauletes que vas fer de la meva postaleta.

Home, la Begoña és tan bonica, és tan bonica, o sigui, m'ha encantat, ha fet una postal, jo vaig dir, una postal de tots sants amb les castanyes i no hi faltava de res. Moltíssimes gràcies. Faig petites manualitats i, bueno, m'ho passo molt bé. Molt bonica, ben fet.

I volia contestar, no sé si algú ha dit sobre les propietats de la farigola. Digues, digues. Vam preguntar sobre si baixava o pujava la pressió. Doncs baixa la pressió. Baixa la pressió de la farigola. Sí, sí, sí. La farigola baixa la pressió. A part que serveix per tot el que és respiratori i digestiu. Vull dir, és la medicina ancestral. Una medicina total, no? Sí, sí, sí. Tot el que és respiratori i tot el que és digestiu i, bueno, des d'aquí entra hasta que surt. Vull dir, tota la gola per refredats, per la gola, per la tos, per l'engostipat, per mal d'estómac, per d'allò. I volia dir que no sé si en algun moment s'ha comentat la sopa de frigola. Això ja és mano de santo, vull dir, com es diu. Sí, sí, perquè la tieta del meu marit, que era de Reus, però ja no hi és, doncs, quan no es trobava bé el meu marit, doncs li feia la sopa de ferícola. Jo encara la faig per ell i per la meva filla, i és donar-los-hi i l'endemà estan nous. Sí, sí, és veritat. Jo no la prenc perquè té l'ou aquell.

Clar, però es pot fer sense l'ou, perquè a mi tampoc m'agrada l'ou. Però és veritat que, no sé, com revifa, la sopa de farigola revifa. Sí, sí, sí. Tota la raó. Sí, sí, molt bé, molt bé.

Sí, sí, i fins i tot una amiga meva me va dir, ai, no em trobo bé, dic, mira, jo faig això. Diu, ai, és que a mi les infusions i tot això no m'agraden. Diu, bueno, mira, jo te la faig. Si t'agrada i d'allò. Se la va prendre i l'endemà me diu, de veritat, mano de santo. I mira que no és ni de farigoles, ni de camamilles, ni de res. I s'ho va prendre perquè estava malament, realment estava malament. L'hi vaig fer i, escolta, l'endemà no va.

És la medicina millor que hi ha. Jo en tenia poca i ja torno a tenir reserva, o sigui que endavant.

Sí, sí, ja vaig veure que vaig sentir que havies anat a buscar-ne i jo sempre en tinc.

Sí, sí, perquè em quedava poca, perquè es va fer servir, no sé, això, per un mal de coll, un mal de no sé què, i un mal de panxa, i dic, calla, que s'acaba.

Nosaltres, quan anàvem a Reus, quan estava la tieta, doncs anàvem allà a. No sé com es dir, molt a prop de Montbrió, que ja no sé, era per Pasqua, anàvem per les vacances de Pasqua, i recordo que el dilluns o diumenge de Pasqua era quan floria la farigola i anàvem a collir-ne. Ara no es pot collir, però anàvem a acollir-ne i bueno, en teníem per tot l'any. Per tot l'any, imagina't.

Molt bé, Begoña, doncs moltíssimes gràcies per trucar i per la postal, t'ho torno a dir. I me n'alegro que us hagi agradat. Moltes gràcies, una abraçada, bona nit. Adéu. Adéu, bona nit. Adéu. En Quim, des de Sant Andreu, bona nit.

Bona nit, Marta, i encara que tard, que heu tingut una bona castanyada. Encara que tard. Molt bé, molt bé. Totes les lliades tenen O i tant, o i tant que sí. Mira, mira, hi ha una cosa que. Ai, espera, que em dic alguna cosa més. La senyora que preguntava que l'arbre del Magrané, com es deia en castellà, es diu Magrano. Magrano? Sí, sí, i segons el seu Google, el seu internet i tot, ha sigut molt clar de mirar i hem sigut molt equivocats.

Ah, perquè a mi hi ha gent que ho han deixat escrit al WhatsApp i diuen Granado.

Ostres. Ostres? No, no, cuidado, cuidado, no voy a poner en contra de ningún y no me guardo, digamos, ¿no? No, no, sí. Porque primero lo acabo de mirar y, digamos, si lo miro malamente, y no, tac, tac, tac, tac, no me digo magrano, posa. Magrano, doncs. No, no, no, que vea, que pot ser fàcil, no voy a rebotar res en ningún y no me guardo.

No, no, que a lo mejor hi ha dues maneres, però la gent que ens ha escrit ens deia granado, perquè la magrana és granada.

Sí, granada, sí, correcte, en castellà sí, granada, sí, sí, sí. Aquesta casa n'era una. I l'altra és, també hi havia aquella senyora que va trucar. No us agrada, diguem-ne, que es va renovar el permís de conduir i li van cobrar 50 euros. Pot ser fàcil, perquè jo fa mig any, quan acabo de renovar, també m'han cobrat uns 50-52, m'han cobrat també. Sí, sí, sí. I llavors, el que és que hi ha una cosa, perquè jo dic, això farà, per exemple, 5, ara farà 5-7 anys, em va tocar renovar-lo, perquè, a veure, em va volar la cartera i em va volar tot, diguem, no? Ja. Però no renovar-lo, és que quan el renoves per un robatori, amb la denúncia del Mossos d'Esquadra, Això no és renovar, és un duplicat. Ah, d'acord. Que la tarifa és diferent, eh? Ah, que la tarifa és diferent. Si te'l fas. Exactament, perquè a mi m'anava a l'escolar i li vaig dir, escolta, estic demanant un duplicat per rou. No, no, no, que la tarifa és la mateixa. Dic, aviam, no treballo de general de tràfic, però estic una miqueta la cosa per on va. Que no, que no, que no, clar, que no volien el centenament i que vaig anar, no volien baixar del Burro, i bueno, pues jo tampoc, no, perquè jo em vaig enfilar amb un cavall i me'n vaig anar a la BGT de la Gran Via. Sí. I els vaig preguntar, no, no, no, una cosa és la renovació, que és una tarifa. Però quan és un duplicat per rou, sempre i quan portin la denúncia, és una altra tarifa, que això és un duplicat. I és més barato, entenc. Si es roben, més que res, perquè no. Aviam, parlant clar, perquè no els desplieguin, diguem-ho així, la cosa.

D'acord. Però amb això, parlant malament,

D'acord. Però amb això, parlant malament, no m'ha donat la gana de passar el bruit, que això és impossible. Clar, clar, sí, sí. Una cosa és renovar, i l'altra cosa és un duplicat, però demostrant sempre amb la denúncia. De la pèrdua per la pèrdua de cartera que t'hagin robat lo que poguere és això aprofitar la trucada deixa-m'ho comptar

molt bé Quim moltes gràcies que vagi molt bé,

bona nit la nit dels ignorants un

programa per fer-nos més savis amb Marta Romagosa.

El 1897, l'escriptor irlandès Bram Stoker la va fer sonada. Aquell any va publicar una obra que seria considerada com una de les més importants de la literatura gòtica de tots els temps, fins al punt que el seu personatge el va transcendir i es va convertir en una icona del gènere de terror. De la ploma de Stoker va néixer Dràcula, el príncep dels vampirs, que a les nits sortia de la tomba per cercar sang humana i que es convertia en ratpenat per espiar les seves possibles víctimes a través de les finestres o per fugir si les coses anaven maldades. Stoker no va elegir que el seu personatge es transformés en aquest animal perquè sí. En zones tropicals, algunes espècies de ratpenats els anomenen vampirs perquè s'alimenten de sang d'ocells, d'animals de corral, d'ovelles i de cavalls, en cap cas, però, d'humans. Per regla general, eviten el contacte amb les persones. Per això, ha sobtat un titular als mitjans de comunicació després de l'estiu, que diu que els incidents amb ratpenats han augmentat aquest any un 23%. Han protagonitzat gairebé la meitat de les agressions d'animals a persones. Hem pensat que amb l'esperit de tots sants molt present, amb carbasses, ratpenats i bruixes decorant algunes botigues, és un bon moment per parlar d'aquests animals i d'aquest increment d'agressions. I ho farem amb Jordi Serra Cobo, biòleg, ecoepidemiòleg i expert en ratpenats. Professor Jordi Serra, bona nit. Bona nit. De les 198 agressions animals a persones que hi va haver a Catalunya entre els mesos de gener i l'agost, 86 van ser provocades per ratpenats. Això és un 23% més que en tot l'any passat, que en van ser 70. Podem saber les causes per les quals s'ha produït aquesta situació?

Les causes encara no les sabem, però de totes maneres sí que és interessant i important dir que els ratpenats en principi no ataquen. No ataquen a les persones i sobretot a les espècies que viuen aquí a Europa i a Catalunya. En tot cas, normalment són agressions de quan tu els agafes, que llavors intenten alliberar-se, i intentar alliberar-se pot ser que hi hagi alguna mossegada o que intentin fer-te alguna esgarrapada o alguna cosa. És a dir,

que hi ha persones que s'intenen, per exemple, no ho sé, la taulada de casa, o que potser algú s'ha donat un cop vista a terra i els volen agafar amb les mans, això és evident que no es pot fer.

No s'ha de fer. S'ha de fer sempre amb les mans protegides, protegides amb un drap, amb uns guants gruixuts, perquè, com tots els animals, agafes una rateta, agafes qualsevol animal, intenta alliberar-se, per tant, intenta mossegar-se, prenar-se'n. Aleshores, en el cas dels ratpenats, també passa igual.

És a dir, que aquestes agressions es poden haver produït sempre, per entendre'ns, per culpa nostra, de les accions que fem nosaltres.

Clar, jo no els conec, eh? Els casos, clar. Sí, clar, els casos concrets. Però normalment sol ser així. Aleshores, d'altra banda, home, si no estan dins de casa, que estan a la taulada i així, jo crec que és un avantatge tenir la colònia de ratbenats. Sobretot perquè mengen una quantitat molt important d'insectes i, sobretot, dins dels insectes, doncs els mosquits.

Clar, i això, per als humans, és perfecte no tenir mosquits a prop, eh?

Sí, perquè amb tota la qüestió dels canvis que estan havent-hi darrerament, el canvi climàtic i el canvi de distribució d'insectes, sobretot de mosquits, que poden portar virus, per exemple el dengue, tenir aliats que mengen una quantitat impressionant de mosquits i d'insectes en general, Doncs, home, és jugar a favor nostre, jugar a disminuir la probabilitat que hi hagi transmissions de virus.

Ara parlarem del que es considera que els ratpenats són reservoris de virus, però abans, aquestes agressions, ¿pot passar que, pel que sigui, per les altes temperatures o pel canvi climàtic en general o per altres motius, tinguem o s'hagin desplaçat una mica els ratpenats a zones urbanes i que, per tant, aquí, evidentment, hi ha més persones?

A veure, el canvi climàtic encara ho estem analitzant, perquè, clar, ens falta una sèrie una miqueta més llarga per analitzar, tenir una mica de dades més històriques, perquè tot és bastant recent, perquè està passant molt ràpid. Però el que sí que sembla és que algunes de les espècies, realment, degut a les alteracions del seu hàbitat normal, dels seus refugis normals, tendeixen a buscar altre tipus de refugis, entre ells refugis, el que en diem antròpics, o sigui, refugis de construccions humanes. Quins són els seus refugis normals? Doncs varia molt. Hi ha retornats que refugien a coves, o a bengues o mines, que semblen a coves, Però també n'hi ha d'altres que són forestals i que s'amaguen a sota les escorces dels arbres o als forats de les soques, per exemple, de nius abandonats de picots. D'altres viuen a les esquerdes de les roques. Clar, quan a les esquerdes de les roques també poden trobar una bona esquerda en un edifici alt d'una ciutat. Clar, clar. Aleshores és el més similar a una esquerda. I llavors s'amaguen allà. Per tant, és força variat.

A Catalunya en tenim molts, de ratpenats. Hi ha colònies importants, això ho sabeu?

Sí, hi ha colònies importants. Mira, n'hi ha una que estem seguint des dels anys 80, imagina't. I abans els meus, en fi, els que eren directors meus a tesi, professors d'investigació, hi ha des de l'any 52 que estem seguint-la. Per tant, probablement és una de les colònies o un dels seguiments més llargs que existeix. I aquesta ha arribat a tenir 17.000 ratpenats hivernant en la mateixa cova. N'hi ha d'altres que són solidaris. Solitaris vol dir que es distrueixen en petits grups o fins i tot aïlladament un per un.

I aquests 17.000 ratpenats, on eren? Perdó, és que no m'ho puc arribar a imaginar.

Aquests ratpenats, que ara n'hi ha menys, perquè, degut al canvi climàtic, ja no hi vernen tant, i, per tant, ara en deuen haver-hi entre 11.000 i 13.000, vull dir que no n'hi ha 17.000. Aquests són al parc natural de Sant Llorenç del Munt. I aquests migren. Aquests migren, sí. Sí, aquests fan migracions, estan a l'hivern a Sant Llorenç, però després se'n van una part, se'n va cap a la Tordera, segueix el riu Tordera i arriba amb el Gran de Mar, i des d'allà es distribueix per la costa Brava, alguns passen a França, etcètera, no? Altres tiren cap al garraf. La distribució és difícil d'explicar ara sense un mapa, però vull dir que és una miqueta complexa. Es van repartint per Catalunya. Sí, però mira, aquesta colònia tenim estimat aproximadament, jo sempre soc bastant tiro per baix, que deu consumir aproximadament els 17.000 euros. Al voltant d'unes 25 a 30. De 25 a 30 tones? Tones d'insectes cada any.

Doncs si no hi haguessin ratpenats estaríem atacats les persones de tants mosquits que tindríem.

Això és el que hem vist en alguns llocs, concretament a Menorca, fa uns anys es va morir una quantitat molt important d'una colònia de ratpenats, que n'hi havia molts, es va morir per una qüestió realment de canvi climàtic que es va inundar tota la cova que mai s'havia inundat, o almenys recentment mai s'havia inundat. Van començar plagues forestals aquest any. Aquell any van començar plegues forestals importants que no hi havien hagut. Per tant, pot ser casualitat, potser sí, però la cosa va ser així. I en altres llocs del planeta es coneix molt bé la incidència que tenen. Els ratpenats capturant insectes, la incidència que tenen en l'agricultura, la incidència positiva en l'agricultura.

Per tant, allò dels ratpenats s'alimenten de sang és un episodi que no és veritat, o com a mínim aquí, a Europa, no és veritat.

No és veritat aquí a Europa, però sí que al continent americà, tot el que és Centramèrica i part de Sudamèrica, allà hi ha vampirs. I aquests sí que mengen sang, aquests poden mossegar-te, sí. Però allà és molt diferent, no té res a veure amb la conducta de les espècies que hi ha aquí.

Però aquests vampirs de Centramèrica el que deuen menjar és sang d'animal, no? Entenc.

Mengen sang d'animal o dels mamífers que troben. Vull dir que, a diferència una miqueta de la literatura fantàstica, no mosseguen a la yugular. Però, per exemple, en els pastors llicins, doncs, sovint els mosseguen els dits del peu quan es posen una flaccideta per tapar-se i els queden els peus descoberts. Llavors els mosseguen els dits del peu o els mosseguen l'orella. Però això ja et dic, només és el continent americà. A més, aquests, concretament aquests, els vampires aquests del continent americà, tenen una conducta realment interessant quan necessiten menjar molt, els empanats en general. Quan hi ha algun de la colònia que és parent proper, eh?, que no ha pogut menjar aquell dia, perquè no ha pogut menjar, els parents propers que sí que han pogut obtenir menjar, regurgiten la seva sang

per alimentar els que no han pogut. De veritat? I els donen el que han tret perquè s'ho mengen els parents? Els donen una part, sí. Sí, és ben curiosa aquesta història. Això tots, eh? O només els de Centramèrica?

No tots. Això, els vampirs aquests, que hi ha a Centramèrica. D'acord. Els de Catalunya això no ho fan, eh?

Que jo sàpiga, no. En principi, no. Clar, ara pensava en això que deia, aquests perquè eren els vampirs, però un ratpenat aquí, si et fa una mossegada o una picada, no sé com dir-ho, et pot transmetre la ràbia?

A veure, mira, fa més de 35 anys que estudiem virus de ràbia de ratpenat, juntament amb l'Itsilpaster i altra gent europeu, de centres europeus. És molt difícil. És molt difícil. Impossible no és. Perquè ells són portadors, no? Ells són portadors, però l'eliminen de seguida el virus. Són portadors, però és com anar amb un paller i clavar-te l'agulla. Dius, home, clar, molt difícil, però te la pots clavar. El que sí que és cert és que existeix una vacuna fantàstica que et pots vacunar. Tens uns dies des que et pot mossegar el ratpenat fins que pots posar la vacuna, ja pot passar de seguida més d'una setmana, 15 dies, i per tant tens tot un temps per vacunar-te i la vacuna, de moment, que sapiguem,

sempre ha estat efectiva. Entenc que en un cas així has d'anar al de referència a l'hospital que deu ser el clínic, no?

Al clínic, millor, sí. Però el que passa és que eliminen els virus, aquests animals. És una de les coses que estem estudiant, perquè això té aplicacions per a la nostra espècie, com ho fan.

Ells comporten virus, o són això que diem reservoris, són considerats reservoris de diferents virus, però no els afecten gaire.

Ells no es posen malalts, vaja. A no ser que siguin ni molt deprimits, que siguin ja malalts per altres coses. Però eliminen, eliminen els virus. Mira, vam fer una tenim una publicació, vam fer una experiència amb la Covid. Sí, clar. La Covid vam infectar, vam agafar cèl·lules de ratpenat, les vam, diguem-ne, les vam. Com ho explicaria així? Ens vam fer com si diguéssim cèl·lules mare a partir d'una miqueta de pell de ratpenat i les vam infectar amb Covid. No es van infectar. No es van infectar. No es van infectar. I vam dir, no, això deu ser que potser no hi ha prou. Sabeu això, els receptors del virus? Del virus, sí. Allà on s'acopla el virus a la cèl·lula. Li posarem molts receptors. Li vam posar molts receptors a totes les cèl·lules. I el virus va entrar. Sí, sí, va entrar dins de la cèl·lula, però va desaparèixer.

Ostres, clar, i això dona per investigar, no? Perquè no sé si deuen tenir un sistema immunitari privilegiat, aquests ratpenats. Sí, tremendo, tremendo.

Sí, i molt complexa. Em veig incapaç d'explicar-t'ho.

No, no, a la ràdio deu ser molt complicat per explicar-ho. Però vaja, que tenen un sistema immunitari mai vist, no?

Entenc. Sí, sí. Sí, sí, i estem treballant. El que passa és que és lent, això, per arribar a tenir-ho tot, a saber-ho tot. Però diguem-ne que té un sistema immunitari que sempre està en prealerta. Prealerta de quan entra un virus, ja no comença de zero, per entendre.

Ja, però ells, si els agafen, com els contrauen, aquests virus?

A veure, una de les coses que sembla indicar, i soc prudent, però sembla indicar, hi ha autors que així ens ho diuen, és que el virus de la ràbia, de fet, és un virus de ratpenat. O sigui, l'origen probablement és de ratpenat, igual que molts dels coronavirus són virus de ratpenats, que després han anat evolucionant a altres espècies. Per tant, doncs, estan adaptats ja a aquests virus. Has de pensar que els ratpenats fa uns 64 i 65 milions d'anys que són en el planeta i han anat convivint amb virus. I per tant, doncs, han trobat la manera de combatre molts d'aquests virus. I com a anècdota, una notícia d'aquest mes, hi ha un grup d'investigadors molt bo que arriba a la conclusió que els ratpenats es van originar a Europa. Vaja. O sigui que ja veus.

O sigui, quantes coses noves que estem aprenent avui. Déu-n'hi-do. A més a més, veig que hi ha. Una altra cosa que m'ha sorprès molt és que hi ha moltíssimes espècies.

Hi ha moltíssimes espècies. Pensa que hi ha més de 1.500 descrites fins ara. Que se'n van trobant de noves, sobretot a zones tropicals, i que, bé, aproximadament entre un 20-22% de totes les espècies de mamíferes són ratpenats. I aquí a Catalunya, d'aquestes, quantes en tenim? Aquí, jo la veritat és que ara no les he comptat últimament, però estem sobre les 31 a 32, que són moltes.

Déu-n'hi-do, o sigui. I pel que veig, i el que he explicat, estan canviant, perquè ara potser no hi vernen tant, o se'n van cap a Malgrat, o se'n van cap al Garraf, però estan canviant una mica el seu comportament, no? Entenc, també?

Sí, estan canviant força el seu comportament. Per exemple, una de les coses que hem vist és que per passar l'hivern dormint havien d'engreixar-se molt a la tardor. Ara no els cal. O sigui, sí que els cal engreixar-se, però no tant com abans, no cal, perquè l'hivern és més curt. Aleshores s'estan adaptant. S'estan adaptant bé. L'únic que d'alguna manera hem de veure és també aquests episodis més dràstics, aquests episodis. De pluges torrencials que poden durar diversos dies, com els afecta? Això no en tenim, de moment, dades. I que, clar, quan els afecta, per exemple, a la primavera, allà ja no tenen reserves per passar molts dies sense menjar. Això també ens pot afectar, evidentment. Clar, però tot això ho anirem veient. Però és que són canvis molt recents. Mira, pensa que des de l'any 98-99. Teníem uns termòmetres a 65 metres sota terra mesurant temperatures, en un lloc on hiverna precisament aquesta colònia que et deia de 17.000 animals. Bé, des del 98-99 de l'hivern aquest fins ara, aquesta sala d'hivernada. El mes de desembre i gener ha pujat més de dos graus la temperatura. Però és que el mes de febrer ha pujat més de tres. Això és una barbaritat. El qual, clar, ja no fa el fred, ja no fa la temperatura baixa que feia abans. I, per tant, han de moure's i ja no els serveix del tot aquella localitat. Han de buscar-ne alguna altra.

A partir d'ara ens els mirarem d'una altra manera. No aquests que veiem aquests dies, perquè ha sigut tot sants, diguéssim, sinó perquè és un món i que explica i pot arribar a descobrir moltes coses, les investigacions que es fan sobre als ratpenats. Així que li agraeixo moltíssim a en Jordi Serracobo, biòleg, ecopidemiòleg i expert en ratpenats, que ens hagi fet evident totes aquestes explicacions. Avui estem un palet menys ignorants sobre els ratpenats aquí en aquest programa. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Adeu, bona nit. Adeu, bona nit.

A perfect life, the kind you dream of, waits for me. And yet, and yet, I can't shut out this sense of dread, this haunting doubt. I found a man who truly loves me I love him And yet, and yet On this bright day A shadow falls across. The kind you dream of waits for me. And yet, and yet, I fear I might be sailing in doom.

Is saying I'll soon be where I belong part of me is saying something's wrong a perfect life the kind you dream of waits for me and yet and yet I fear I might.

9 minuts i arribarem a la 1 de la matinada d'aquí a la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio, el 93 207474. Ara hi tenim la Maribel des de Rubí. Bona nit, Maribel. Hola.

Jo volia preguntar si algú ha vist un anunci de, és en castellà, el novio de la IA. Jo quan tinc uns jocs a la tablet, com que no es paga, que són gratis, surten, es disparen anuncis. Sí. I ara fa uns dies que surt un anunci de Soy tu novio es un video. Soy tu novio de la IA. ¿Puedes contarme todo lo que piensas, lo que quieras? Bueno, digo algo así. ¿Puedes confiar en mí? Lo que no le cuentas a nadie, me lo cuentas. Escolta, després resulta que. Que pots triar. Hi ha com una mena de catàleg, a mi sempre ha sortit, evidentment, tots són guapíssims, amb un cos excepcional, però no, és que el que em va esbarra molt va ser que dels que pots triar hi ha el celoso possessivo, el mafioso no sé què, o sigui, tremendo. Home, doncs. Jo, primer, voldria saber. Si algú més ho avisa, això, no? Sí. Si algú altre l'ha vist, i després, a partir de quina edat tu pots descarregar això, és molt perillós.

Que és com un joc, en principi, no? Seria? Entenc. Sí. Bueno, no, no, no és un joc. És un anunci que surt a una app, d'acord, una aplicació. Sí, una app.

Que tu tens una conversa, és un vídeo, és com si fos un xat, perquè em sembla que s'escriu el que tu li preguntes o li contestes. Escolta, aquest possessivo, que és el que surt sempre, diu 5 hores sin llamarme, el móvil desconectado, ¿dónde estabas? Dime dónde estabas.

Quina poca gràcia que té això, trobo.

A mi fa por, perquè a veure. T'acabes, és que si ja tens algú a qui li expliques tot el que no li expliques a ningú, és que no cal ni una amiga íntima amb la que t'ho explicaves tot. Mare meva.

A veure si algú més sap de què va. A mi no m'ha sortit encara mai, ja m'hi fixaré, però a veure si algú més sap de què va. El novio de la IA. Moltes gràcies. Adéu-siau, bona nit. I, per cert, que hi ha un missatge de WhatsApp, el 667-220-148 de la Neus, des de l'Alt Empordà, que diu. Volia saber si el periodista d'Esports de Catalunya Ràdio, que es diu Alfons Gorina, és fill del gran crític de cinema Àlex Gorina. Tenen la veu molt semblant. Neus, aquesta te la contesto jo, perquè, a més a més, és que hem participat en algun dels reportatges de la Sílvia Andrés de l'abans de l'estrena, i sí, ja t'ho contesto jo. L'Alfons és fill de l'Àlex Gorina. No me la puc treure del cap. Doncs va, que aquesta setmana qui ens ha demanat una cançó és l'Enric Trias. Ho ha fet a través d'un missatge escrit al WhatsApp del programa que diu així. Hola, ignorants, soc l'Enric Trias. La cançó que no em puc treure del cap és Que tinguem sort, de Lluís Llach. Diu tot bé perquè el pare estava ingressat a l'hospital. Un dia, després de passar-hi hores, vaig marxar cap a casa. Quan vaig pujar el cotxe, es va engegar la ràdio i va sonar aquesta cançó del llac, Que tinguem sort. Quan hi penso o passo per davant de l'hospital, penso en ell. Cada dia penso en ell i quan sento la cançó m'emociono. Ell era un oient i un ignorant més, i acaba dient l'Enric. Gràcies, pare.

Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar. Que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat.

Si em dius et vull, que el sol faci el dia molt més llarg. I així robar, temps al temps un rellotge. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar. Que escrius per demà. Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas per aixecar. No demanis un camí planet ni estels d'argent ni un demà ple de promeses. Sots un pot de sort i que la vida ens doni un camí. I així pren, i així pren tot el fruit que et pugui donar pel camí que a poc a poc escriu.

Doncs avui era l'Enric Trias, que ens ha demanat aquesta cançó que no es pot treure del cap, dedicada al seu pare, que era un oient, un ignorant més, com ens ha dit. Si vosaltres voleu ser els pròxims a demanar quina és aquesta cançó que no us podeu treure del cap, ja ho sabeu. Evidentment el títol de la cançó, de qui és la cançó, però sobretot la història que hi ha darrere d'aquesta cançó i per què la podeu escoltar. Ho podeu deixar a través del WhatsApp de la nit dels ignorants, el 667-221-148, va audio o escrit, o si no voleu escriure, doncs truqueu un dia a l'eina PrenNota o ens envieu un correu electrònic a ignorants.cat. Arribem a la una de la matinada, les notícies, però nosaltres tornem després que tenim encara moltes coses per explicar-vos. Fins ara.