La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 03/11/2026

Bona nit, us informa Ignasi Abad. Els Estats Units voten aquest dimarts en unes eleccions legislatives de mig mandat decisives que poden capgirar la majoria parlamentària que els republicans de Donald Trump tenen a les dues cambres del Congrés. Els demòcrates necessiten sumar quatre escons a cadascun dels dos parlaments per controlar el Capitoli. Els comissis seran també una mena de referèndum sobre Trump. El president, en el seu últim missatge abans de la jornada electoral, ha apel·lat a la mobilització del seu electorat per continuar controlant la cambra de representants i el Senat.

Perquè si les persones que van votar i que van votar en les últimes eleccions en les quals vam aconseguir una gran victòria, si només una bona part d'elles surten a votar, guanyarem per golejada.

Els sondejos apunten que els demòcrates poden obtenir majoria a la cambra de representants i que la cosa anirà una mica més justa al Senat.

Més notícies, Oriol Pujadó. A Ucrania, almenys 26 persones han mort aquest dilluns a la regió de Saporizhia en el primer gran bombardeig rus que repa el país poques hores després del final de la treva pactada a Loieski per motius humanitaris. L'ofensiva aèria ha afectat primer una escola reconvertida en punt de distribució d'ajuda i després l'exèrcit rus ha atacat un refugi on hi havia veïns que es resguardaven dels projectils.

A Espanya, el ministre de Transport, Úscar Puente, compareixerà aquest dimarts a la Diputació Permanent del Congrés per donar explicacions per l'accident de trens d'urda. Socios de legislatura, partits de l'oposició i sindicats li reclamen que plegui. El líder del PP, Alberto Núñez Feijó, ha carregat la responsabilitat de la tragèdia d'urda a Puente i al mateix president espanyol, Pedro Sánchez.

En estos momentos, decidir si cesas a un ministro por lo que te digan las encuestas te da el nivel moral de esta gente, que es ninguno.

El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts un paquet d'ajudes pels afectats per l'accident. Els investigadors ja han identificat les 69 víctimes mortals de la tragèdia ferroviària. Són 40 homes i 29 dones i no hi ha cap menor d'edat.

El govern espanyol investiga si darrere del fenomen blocus hi ha una mà estrangera per influir en el procés electoral o ha avançat aquest dilluns el ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez.

Por lo que toca a España hay una investigación en marcha, pero sabemos que ha habido injerencias en el pasado, no en el pasado lejano, en los últimos años y en los últimos meses, y que muy especialmente hay fuerzas externas, fuerzas de estados y fuerzas no estatales que buscan influir en nuestros momentos electorales.

D'altra banda, els Mossos han detingut dues noies més de 14 i 17 anys que, segons la policia, administraven diversos grups on es van promoure els actes violents a Barcelona.

Protecció Civil ha activat l'alerta del Pla Inuncat per la pluja intensa que pugui caure durant les pròximes hores i bona part d'aquest dimarts al barcelonès, al Baix Llobregat, al Garraf, al Baix Penedès i al Tarragonès. Es preveuen precipitacions que poden superar els 20 litres per metre quadrat en mitja hora.

A Catalunya hi ha més persones centenàries que mai segons dades del primer trimestre d'aquest any de l'IDESCAT, l'Institut d'Estadística de Catalunya. A finals de març hi havia 3.361 persones amb 100 anys o més, un 10% més que l'any passat. Són 200 persones més

que fa mig any i el doble que fa 14 anys. Un creixement que es dispararà, segons ha explicat a Catalunya Ràdio el demògraf i director del Centre d'Estudis Demogràfics Albert Estevell.

Hi ha generacions molt plenes, les nascudes entre l'any 1960 i 1975. Moltes d'elles encara no tenen 65 anys, que aquestes probablement arribaran amb un nombre encara molt més superior. En aquestes edats no hem tocat encara el límit de persones centenàries en aquest país.

La majoria d'aquestes persones centenàries són dones, en un 82% dels casos.

Els esports. El Barça juga aquest dimarts a les 9 del vespre al Camp Nou contra l'Aston Villa. Flick haurà de tornar a línia, un de defensa de circumstàncies perquè no recupera cap jugador lesionat. El partit el seguirem a la TDT de Catalunya Ràdio.

Per aquest partit tornarà al Camp Nou la grada d'animació després que el Barça i portaveus de diferents clubs s'hagin reunit i el club veuran a A hagi decidit aixecar la suspensió cautelar pels incidents del Clàssic.

A l'Espanyol aquest dimarts el Club Blanquiblau presentarà Eder Sarabia com a nou entrenador fins al 2028. El tècnic, però, encara no serà a la banqueta aquest dissabte contra el Deport per una sanció que arrossega quan entrenava l'Elche.

El president de la Federació Espanyola, Rafael Lauzán, ha dit que veu factible que el Camp Nou aculli la final del Mundial del 2030. Ho ha dit aquest dilluns durant la inauguració de l'exposició Reis del Món que s'ha fet a l'Ajuntament de Barcelona.

Més futbol a la primera divisió. S'ha tancat l'onzena jornada de Lliga aquest dilluns amb aquest partit Deportivo 2-1.

A segona divisió, mentrestant, preocupació per l'estat de Jesús de Miguel, davanter del Tenerife, després d'una duríssima entrada del porter de l'entorn de Miguel. Ha estat traslladat a l'hospital, on està estable, però ha ingressat a cures intensives.

I en motor, Alex Márquez ha arribat aquest dilluns a Madrid per operar-se de les molèsties que arrossega l'espatlla, una lesió que es va fer quan va caure a la cursa del Mundial de MotoGP, disputada al circuit de Barcelona-Catalunya.

Fins aquí, les notícies.

Clar i català. Els orients dels matiners són els més ben parits.

Cada dia quan me llevo, no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí. La hòstia.

De que et vaig conèixer, he deixat tot. No, sigo només per tu, de 5 a 6. A més, m'ha sigut una alegria.

Lo primer que poso sempre és Catalunya Ràdio. Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevía mai a trucar. Una cosa mai vista.

A Catalunya Ràdio de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, els matiners. Amb Xavi Canelies. Som pura cafeïna.

Donald Trump se la juga a les eleccions de mig mandat. El futur de la guerra de l'Iran, els aranzels, el preu de la benzina. Tot això pot canviar. Perdarà el control del Congrés o els nord-americans reforçaran el president?

És una nova forma d'imperialisme per explotar països i territoris menys poderosos però que tenen molts recursos.

I el corresponsal als Estats Units, Oriol Serra.

Un dels objectius de Trump és acabar amb el control electoral que tenen els estats nord-americans per davant del govern federal.

A més, amb edicions especials de la tarda de Catalunya Ràdio, del Capitol i a la Casa Blanca. I connexions al Matí de Catalunya Ràdio, al Catalunya Migdia i al Catalunya Nit. Els Estats Units voten. Els seus efectes els viurem tots i els explicarem en català. Les eleccions de mig mandat a Catalunya Ràdio. La Ràdio Nacional de Catalunya. La nit

dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Caminant pel Raval a Barcelona aquest migdia, he quedat abduida per la baralla que he presenciat. En una cantonada hi havia un petit parterre de sorra i tres soques de plantes que ni eren verdes ni passaven pel seu millor moment, però algú hi havia llançat dos trossos de pa. De cop i volta han aparegut 7 o 8 cotorres i 5 o 6 coloms i s'han fet dos bàndols. Els coloms compartien un tros de la barra de pa, les cotorres encerclaven una espavilada que tenia el menjar sota el seu poder i no deixava que s'hi acostés ningú més. És més, quan una altra cotorra s'apropava per la banda esquerra, la llesta posava una poteta sobre del pa i s'hi encarava fins que la feia fora. De tant en tant feia un petit saltiró, un petit bol i traslladava de lloc el rosagó de pa i continuava menjant com podia, amenaçada per la resta de la seva pròpia espècie. Mentrestant, els coloms anaven compartint aquell tros de pa, ara picava un, ara un altre, i així anaven passant els minuts. Us prometo que a mi ha estat una estoneta perquè no donava crèdit de la mala llet del grup de les cotorres. Semblava allò dels Jocs de la Fam o de la pel·lícula espanyola El Hoyo, en què una plataforma farcida de menjar baixa un cop al dia en una mena d'edifici preso vertical. Els que viuen a dalt s'atipen de valent i, evidentment, només queden les restes miserables per als pisos inferiors i això provoca una lluita desesperada per la supervivència. Aquí no hi ha hagut avui cap bany de sang, però les cotorres fartes de lluitar per un trosset de pa han acabat passant-se al grup dels coloms i ells no han posat cap impediment a compartir el seu trofeu. Visca la solidaritat dels coloms, he pensat. I això que no em cauen gaire bé. Des d'avui a les cotorres me les miro amb uns altres ulls. I el vostre dilluns, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Judit Perpinyà, Domènec Sobirà i Albert Durant. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Bona nit.

Bona nit, com esteu? Són les 12 i ja pràcticament 11 minuts. Comencem aquí una altra edició de la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio, preparats per rebre les vostres trucades, preguntes, respostes, reflexions o els comentaris que més us vinguin de gust. Podeu fer-ho a través del telèfon del directe, que l'eina està preparada per agafar les trucades, o, com feu sempre també, deixant els missatges de WhatsApp al 667-220-148. Missatges amb àudio o missatges escrits. I començo avui per un missatge escrit de l'Àngels, des de Sant Cugat del Vallès, que diu. Per protegir la vitroceràmica, és una pregunta que feia un oient ara fa uns dies, venen uns protectors de goma. Diu, alguns són gruixudets i crec que serà suficient quan posi la Thermomix. Ho dic perquè una fusta és fantàstica, com va dir un oient, però probablement l'hagis d'adaptar o tallar-la a mida. I això, ens diu l'Àngels des de Sant Cugat, ja és més complicat. Després, en Manel, des de Cerdanyola del Vallès, atenció perquè diu. Una vesa anticipada com a deduïbles. Diu. Per tant, és una veu reconeguda, algú que sap de què parla. Diu. Perquè una vegada sigui deduïble com a despesa de reparació en un any fiscal, l'obra ha d'haver-se executat o exigible en aquest període. Diu, si es tracta d'un fons de reserva o de rames acumulades per obres que encara no s'han realitzat o no són exigibles, Isenda no sol permetre deduir-les com a despesa

fins que l'obra es dugui a terme i existeixi, per tant, la factura o la justificació corresponent. Doncs això és el que diu en Manel, que com que és assessor fiscal, doncs hem de considerar que és una resposta correctíssima. En Robert, des de Barcelona, diu. Referent a la pregunta del Josep de Barcelona, he tornat a enredar la meva companya, que és gestora administrativa, va pel mateix, diu. La seva resposta ha estat que podria demostrar els pagaments amb l'acta de la comunitat i els rebuts dels pagaments. Cal dir que ha arrofat el nas, així que, segons l'inspector d'Hisenda, podria ser complicat. També ha comentat que el Josep mai tindrà la factura en nom seu, ja que l'empresa farà la factura a la comunitat per l'import total i no en nom seu ni tampoc per l'import que li correspon a ell segons el coeficient de la seva propietat. Salutacions de part de la Rosa i el Robert per tots els ignorants. La Rosa que, escolta'm, cada vegada que en Robert li fa una consulta ella no dubta a dir-li que sí i ens escriu la resposta. Està molt bé, la tenim d'assessora com a externa a la dona del Robert, a la Rosa, i li agraïm molt també que hagi fet les seves aportacions en aquest programa.

Després, a veure, que n'hi ha un altre escrit, abans que veig que l'Aina està parlant ja per telèfon, mentre es truca el 93207474, la Montserrat, des de Sant Feliu de Guíxols, ens diu. Ahir va parlar una senyora que està en una residència que era un antic hotel. Sí, ahir vam fer una entrevista amb la Montse que està en aquest edifici de co-living. Diu, fa anys era un projecte i ara és una realitat. Diu, però s'ha de dir que és per gent amb molts recursos econòmics i la majoria, per no dir tots, no són del poble. No dubto que és un bon lloc, com es va dir. El model està inspirat en els que ja existeixen al nord d'Europa, amb la diferència que en aquells països és el govern qui se'n cuida. Intenteu saber què val i el que s'ha de pagar i quedareu parats. De fet, a la conversa la Montse ja ho va dir, que no era una cosa per totes les butxaques. És impossible fer-se gran en aquest país. La gent gran de classe mitjana no tenim lloc. És un problema que ara no se'n parla, però que més endavant, ens diu la Montserrat des de Sant Feliu de Guíxols, serà un problema. Ara ens truca el 9-320-7474 en Joan, des de Barcelona. Bona nit, Joan.

Hola, bona nit a tothom. Bona nit. Avui voldria treure la llengua, perquè, bueno, el tema de la llengua, eh? Vull dir, a veure, la pregunta és què s'hi pot fer per erradicar l'ús de la locució verbal "tenir que". Algú que hi entengui, que parli i que digui a veure què s'ha de fer, perquè, a veure, els catalans, gent de vella anomenada, que deia el gran Josep Carné, han sabut erradicar el bosson i ara tothom en diu, hústia.

Sí, el bosson i la bessura, i la bessura també, l'han erradicada.

Sí, sí, sí, i moltes altres paraules que no toquen. I aleshores, algú que ho entengui, que digui a veure què s'hi pot fer perquè la gent digui haver de, en comptes de tenir que i tenir de. I llavors, una altra cosa. A Barcelona, que és del. Vaja, jo soc fill de Barcelona i sempre he viscut allí. De cartells d'immobiliàries que posen el lloguer. És per llogar, no el lloguer. Perquè arribarà un moment que a l'Institut d'Estudis Catalans la secció filològica haurà de empassar-se aquest enlloguer, perquè està pertot arreu. I les institucions no fan res. I jo el que proposo, a part del que puguin proposar els agents, és que hi hagi una multa de 5 euros per tothom que utilitzi el TANICA i tothom que utilitzi enlloguer. Enlloguer en lloc de perlloguer. Per llogar. Per llogar, sí, sí, correcte.

Molt bé, doncs a veure què ens diuen. I si no, buscarem a l'Institut d'Estudis Catalans, si cal, perquè ens responguin. El meu cunyat està allà, eh? Ah, doncs mira, escolta'm, segur que trobem algú que ens fa una resposta. Amb alguna idea per erradicar el tenir què.

Molt bé, Joan, moltes gràcies. I un altre dia parlarem de les herències, eh?

Molt bé, un altre dia parlarem de les herències, perfecte. Gràcies, Joan. Adéu. Adéu-siau, bona nit. A veure com podem erradicar, clar. Si algú tradueix del castellà mentre parla en català, segurament se li escapa. Però si no, jo crec que ja seria hora que la gent digués abeda, no? I no tenir que, o tenida, que fa un mal a l'orella, increïble. Mal a les orelles. La pietat, o l'oïda, ara algú em dirà, no és a les orelles, és l'oïda, que és veritat. La pietat des d'ull de cona, bona nit. Hola, molt bona nit, Marta. Què tal? Molt bé.

Mira, truco per dues coses. Una és per donar resposta a algú que va preguntar sobre per a què serveix la camomilla. Sí, senyora. O quines propietats té la camomilla. Jo sempre he sentit que té propietats digestives. Que és un digestiu i llavors voldria afegir que jo recordo que la meva mare sempre per al mal de panxa també utilitzava, ens feia moltes infusions en un herbe perdó, un herbe medicinal que es de Maria Lluïsa no sé realment si vull dir no sé si és

el correcte o no jo n'he comprat i sempre demano Maria Lluïsa és veritat. Jo crec que sí, vaja, l'Arbolari t'entén quan li demanes Maria Lluïsa. Molt bé, per això t'ho hem dit bé. Jo crec que sí, vaja, si no que algú t'ho digui.

Sí, sí. Exactament. Molt bé. I llavors, bé, voldria fer una mica. Tema i és sobre el tema referent a les notícies en general de tots els canals de televisió. No me refereixo exclusivament a TV3. La qüestió és que els canals informatius em pregunten si tenen o si fan algun estudi o diagnosi sobre. L'impacte emocional de com les notícies que anem consumint cada dia, com ens impacten emocionalment a la població. Perquè jo tinc la sensació, i no soc una persona que contínuament estigui mirant notícies, però que els inputs negatius són molt alts. Ho dius per l'accent de tren, potser, no? Per l'accident, bé, ara ha sigut, per exemple, l'accident, però quan no és l'accident és la garra de no sé què. Quan no, una altra cosa, quan no coses més subtils, com per exemple avui he sentit lo del ciberatac a les. Sí, sí, al supermercat, sí, sí. Exacte, i penso, és necessari, de dir, crec que a vegades penso que. Realment ens fa falta consumir-les tant, no? Pot ser tan sovint, vols dir, no? Tan sovint, sí, exacte.

Una cosa és informar, l'altra cosa és repetir milions de vegades. Molt bé, aquí està. Perfecte.

I llavors, jo, la meva proposta, que ja sé que és de dir, no hi hauria la possibilitat de fer dos vies de notícies, No sé com jo, perquè avui la televisió i les coses. Per a qui les vulgue fil per randa, que necessita tots els detalls de tot, i un altre tipus de notícies que siguen més essencials. I potser no n'hi diem tan carregats, perquè jo veig la gent molt negativa, molt nerviosa, molt irritable. I penso que, no sé, que potser també seria un punt per reflexionar.

És una bona reflexió, pietat. A veure si algú ens ajuda a donar-hi resposta. A veure si algú.

Ah, i molt bé, i una altra suggerència que tinc per allò de les notícies, no? Les coses tan negatives que estan passant, no? És a dir, no es podrien incloure dins de les noticis alguns segons o alguns inputs de coses emocionants, de persones que s'emocionen, de curiositats, no sé, a la vida diària. També passen coses boniques, sí, Tani, t'entenc. Que veien a la gent, que veien a l'escola, que veien al carrer, que parlen amb els xiquets, que ens expliquen alguna cosa que ens faci.

Una mica més positiu, jo t'entenc, pietat, t'entenc. A veure qui ens pot ajudar a respondre això. Moltes gràcies. Vinga, una abraçada, bona nit, adéu-siau. Massa informació, és veritat, sobretot amb això que ha passat de l'accident de tren, les imatges sí que impacten emocionalment. Evidentment, a tots, perquè als periodistes també ens passa quan hem d'explicar coses d'aquestes. Però vaja, és la nostra feina. Però vaja si algú ens pot ajudar a donar resposta al tema de l'impacte emocional de tota aquesta informació. A veure, altres missatges que ens heu deixat al WhatsApp del programa, al 667-220-148. La Montserrat de Mataró primer ens diu això Mireu, avui és el dia dels difunts

i he trobat aquesta poesia tan bonica que si la voleu posar bé, i si no, doncs no passa res. Jo, cantar amb una coral i aquest any ens han deixat dues persones molt estimades, trobo que és preciosa aquesta poesia, per ells i per tots.

Doncs la poesia ens l'ha enviat la Montserrat, no la llegeix ella perquè ho ha tret d'un vídeo que ha trobat. És una poesia que es diu Por detrás de mi voz, és de Circe Maya i diu que la recita una noia que es diu Irene Vallejo.

Por detrás de mi voz, escucha, escucha, otra voz canta. Viene de atrás, de lejos, viene de sepultadas bocas y canta. Dicen que no están muertos, escúchalos, escucha, mientras se alza la voz que los recuerda y canta. Escucha, escucha, otra voz canta. Dicen que ahora viven en tu mirada. Sosténlos con tus ojos, con tus palabras. Sosténlos con tu vida. Que no se pierdan, que no se caigan. Escucha, escucha, otra voz canta. No son solo memoria, son vida abierta, continua y ancha. Son camino que empieza. Cantan conmigo, conmigo cantan. Dicen que no están muertos, escúchalos, escucha, mientras se alza la voz que los recuerda y canta. Cantan conmigo, conmigo cantan. No son solo memoria, son vida abierta, son camino que empieza y que nos llama. Cantan conmigo, conmigo cantan.

És la poesia por detrás de mi voz que ens ha enviat la Montserrat de Mataró i jo, dedueixo, no li conec la veu, però el veure que havia posat que és de qui recitava era Irine Vallejo, dedueixo que és la filóloga i escriptora espanyola, entre altres autora d'un llibre que va tenir molt èxit que es diu El infinito en un junco. Probablement algú de vosaltres l'ha llegit i, a més a més, va guanyar el Premi Nacional d'Assaig de les Lletres Espanyoles crec que el 2020, coincident amb, amb la Covid. Gràcies molt, Serrat, perquè realment era molt bonica, aquest poema. En diu molt. I per un dia com aquest que hem passat, doncs, estava molt bé. Així que t'ho agraeixo moltíssim. Un altre missatge que ens ha deixat la Laura de Barcelona.

Ens diu això. Em dic Laura Sicília i soc l'àvia de l'Aina Navarro Salcedo. Que va fer un poema i vosaltres el vau recitar per la ràdio, de la nit dels ignorants, i m'han dit que voleu fer contactes d'avis amb nets que viuen a l'estranger. Nosaltres estem a Barcelona i la meva neta, amb la seva família, viu als Estats Units. M'agradaria participar si encara està això pendent de fer-ho, i si és així. Moltes gràcies per tot. Teniu un programa fantàstic. Doncs mira, Laura,

gràcies per l'oferiment, perquè sí, ara fa dies que no ho dic, estem recollint testimonis de persones, no cal que sigui a l'estranger, només que estiguin vivint avis i nets a molta distància, d'allò que no els pots anar a veure cada setmana ni cada mes. Vull dir que a vegades, mira, estàs a l'altra punta d'Espanya, tampoc no les pots veure cada setmana ni cada mes, probablement. Per tant, prenem nota de la participació de la Laura. I estem elaborant aquest missatge, aquest programa diferent que volem fer amb avis i nets, avis i netes que estan a distància, per emetre'l, el gravaríem abans, perquè per diferència d'horari haurem d'agradar en diferents moments, i l'emetríem pel pont de la Puríssima. Dit això, al 93207474 ens truca en Josep des del Parguell, bona nit. A veure, un moment que paro, un moment.

Bona nit. La pregunta que jo faig és a veure si hi ha algun tipus de protocol o un control pels assuntos d'inseminació in vitro. Hi ha molta gent que fa l'examinació in vitro de donants anònims. Aleshores, això d'aquí hi ha un parell de que. Perquè, esclar, jo, inclús en la família, jo tinc un cas, i conec diversos casos degut a això, i conec diversos casos de gent que s'ho ha fet. Llavors, això jo trobo que és un parell, el dia de demà, de que. No es trobin dos germans de donant, donant anònim que siguin germans. M'entens? Sí. Jo trobo que això és una cosa que hauries de mirar de tractar-ho amb un especialista. A veure si hi ha algun protocol de control d'aquestes coses.

D'acord, doncs aquesta és la pregunta. Sí, sí, i tant. Perquè, esclar,

ara el meu familiar té un any i una nena. Aquesta, en qualsevol cas, pot ser que es casi també un munt que t'havia sigut durant un donant d'esperma.

Sí, sí, que no acabin sent familiars i això comporti problemes, sí, sí, ho entenc, perfectament. Doncs demanarem una resposta, en aquest cas ha de ser un expert perquè no dubto que algú.

Sí, sí, això ha de ser un expert i si fessin una entrevista, això que fas aquí a vegades, seria interessant perquè és una cosa, jo considero que és molt important això. Molt bé. Una altra cosa, la sopa de farigola, hi ha una altra manera de fer-la que la feien a casa, que era sopa escaldada. O sigui, aigua de farigola amb lletges de pa molt fines, que llavors s'aprofitaven el pa ja una mica sec, aquello que estava ja pesat, Doncs s'aprofitaven, es feien unes llesques finetes, i llavors es tirava l'aigua de periola a sobre, que se'n diu. No me acuerdo el nom que veia. És sopa escaldada, no?

Sopa escaldada. Correcte, sí, sí, sí. Molt bé. Perfecte, Josep, doncs, moltes gràcies.

Vinga. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Adéu-siau, bona nit.

Cuando tienes 30 años te crees que eres inmortal y los 70 te parece que hasta que llegue allí. Pero cuando tienes 70, aunque estés muy bien, dices, bueno, pero este es el último cuarto de hora. ¿Imposa el set al davant, sí? Yo creo que sí. ¿Pensan el 8 o no, Juliana Barró? Claro que reflexiono sobre la idea de la muerte. A los 20 años, insisto, lo ves muy lejos, pero cuando vas cumpliendo años dices, bueno, pues esto es una faena. ¿A quién se le ha ocurrido esta maldad tan grande? Porque es que a mí me parece una maldad eso de tener que morirse. Entonces, al que se le haya ocurrido, pues se lo tendría que haber pensado dos veces. Un poquito mejor, ¿no? Sí, porque no ha hecho las cosas bien.

La nit dels ignorants a Catalunya Ràdio amb Marta Romagosa.

Cites meravelloses, amb Josep Ignasi Vives.

Doncs avui, per entrar a la nostra cita meravellosa, us convidarem a fer memòria, tots plegats, eh? I a provar de recordar una escena molt bonica de la pel·lícula El Club dels Poetes Morts. Segur que la teniu a la ment. El professor treu la classe al passadís, convida els alumnes a contemplar els rostres dels exalumnes de l'escola, alguns de fa ja molt i molts anys. No sentiu el que us diuen? Els pregunta el professor. Tots ells, des de les seves velles fotografies, us insinuen la que serà la nostra cita meravellosa d'avui. Que serà Josep Ignasi Vives. Bona nit. Molt bona nit, Marta, com estàs? Molt bé, i tu? Molt bé.

La cita meravellosa és Carpe Diem. Carpe Diem. Molt bé, molt bé. I m'has fet començar rememorant aquesta escena de la pel·lícula. Sí, m'encanta que la rememorem perquè és d'aquestes pel·lícules que crec que estan a les consciències de pràcticament tothom. No només els alumnes d'aquella pel·lícula queden molt impactats per aquella escena, sinó que fixa't que jo, tu i moltíssima gent recorda aquell Carpe Diem del professor Keating. Sí, però potser molta gent no sap que és d'aquesta pel·lícula, però fan servir el Carpe Diem, aquesta és una altra cosa. Exacte. No, la cita prové del poeta llatí Horaci, la O de número 11, però s'ha fet molt popular i a vegades ha patrocinat molts encerts i moltes aventures de moltes persones, també alguns fracassos, ha patrocinat el Carpe Diem, alguns errors, però avui mirarem d'aprofundir-hi una mica, d'entendre d'on ve. I com ens pot ajudar a comprendre un concepte que és molt interessant filosòficament, que és la qüestió de l'instant.

De l'instant, la qüestió de l'instant. Aviam, anem per parts, eh? Què és això? Com es relaciona aquest carpe diem? Això sona a llatí, no? Exacte. Però com neix?

Exacte. Aviam, això surt d'un poema, la O de número 11 d'Oraci. Fixeu-vos que el famós carpe diem s'ha traduït de moltes maneres, però jo penso que la manera que ens pot ajudar més a entendre el concepte d'oraci seria alguna cosa així com lloura el dia, com treballa el dia. És a dir, fes que el dia et doni fruits. Si el teu dia és un camp, fes que el dia et doni fruits. Aprofita'ls. Exacte, perquè et diu, no saps quant de temps tindràs. No confiïs en l'endemà, fes avui el que hagis de fer per tenir fruits, per donar fruits. Fes el teu temps fèrtil, diríem d'alguna manera. És a dir, adona't que passen moltes oportunitats meravelloses al teu voltant, que constantment tens l'oportunitat de donar sentit a la teva vida, als teus actes, al teu temps, i que el teu temps és limitat. Per tant, aprofita el temps que tens per fer el que importa de veritat. Clar, aquí anem.

Però aquesta paraula, instant, ha captat molt l'atenció dels filòsofs. I de fet l'han explorada amb molta cura, amb molta atenció, perquè avui vols parlar-nos de l'instant, convidant a la nostra sede de Maravillosas, ni més ni menys, que el filòsof danès, no sé si el diré bé, Soren Kierkegaard.

Sí, exactament, sí, sí, Kierkegaard. Kierkegaard. És un filòsof extraordinari, realment animo molt la gent que el conegui. Hi ha una frase molt bonica, ell va parlar molt d'aquest concepte de l'instant, hi ha una frase molt bonica en què diu l'instant és un àtom d'eternitat. I intentarem entendre per què diu això i per què té relació amb el carpe diem. Fixa't que quan Kierkegaard parla de l'instant ens diu, un instant és una mena d'intersecció entre el nostre temps, passat, present, futur, i l'eternitat. És a dir, hi ha moments, diu Kierkegaard, en què tots percebem que el que estem vivint no és un moment qualsevol. Sinó que aquell moment no només quedarà gravat a la nostra memòria i serà font de nostàlgia, segurament durant molt de temps, o positiva o negativa, traumàticament també, sinó que fins i tot ens genera la sensació que aquell moment quedarà fora del temps, que serà intemporal, que serà etern, que mereixeria la pena tornar-lo a recuperar infinites vegades.

Bo o dolent, tornar-lo a recuperar, bo o dolent, perquè te'n recordes, si és dolent també te'n recordes.

Correcte. És a dir, que aquell moment que estem vivint tindrà un ressò constant. Que aquella situació saps que marcarà crucialment la resta de la teva vida. Fixem-nos, tothom té ocasions d'aquest estil. El primer cop que descobreixes que t'estimes una persona o que t'enamores d'una persona. O el primer cop que veus el rostre d'un nen de la teva família o d'un fill que acaba de néixer. O l'última Déu, una persona, una família que s'està morint. O fins i tot situacions molt més quotidianes, el teu tros preferit en una cançó en directe, en l'últim concert d'acomiad d'un grup que t'encanta. Els Ocas Grasses. Els Ocas Grasses, exactament. Quanta gent devia sentir aquest moment de l'instant?

Segur, per les imatges de gent plorant,

seguríssim que això passava. Moments que seran recordats per sempre més. És a dir, hi ha moments en què percebem que aquell moment és únic. I això és un instant. D'això parla sobretot en el concepte de l'angoixa, un dels llibres més famosos de Kierkegaard. I ens diu que és una esquerda entre el present i el passat. Saps que a partir d'aquell moment mai res serà igual. I, clar, aquesta experiència és molt potent. Sentim que ens supera absolutament. I ens genera una sospita molt gran. I si tota la meva vida són uns lapses d'espera només perquè arribin aquesta mena de moments? Aquests instants. Aquests instants, no? És a dir, com és que la major part del meu temps són moments molt més avorrits i només tinc aquests petits esquitxos de moments de plenitud? Com m'ho podria fer jo per tenir molts més moments d'aquests?

Treballant tu, vivint, intentant viure aquests instants, és bonic això, tenir moments així, però clar, no sempre passen.

Per desgràcia no, no abunden si no el sabem buscar, tampoc. És a dir, de la mateixa manera que un s'enamora d'una persona o sent que estima una persona, ha de venir després el desig de dir vull passar més temps amb aquesta persona que en el fons és el desig d'eternitzar l'instant de continuar tenint gotetes d'aquella plenitud i aquí neix un sentiment molt poderós que és la nostàlgia la nostàlgia és el motor de tota aquesta mena d'experiències perquè fixa't que la nostàlgia és una paraula d'origen grec que significa el patiment pel retorn. És a dir, és el dolor que ens provoca mentalment retornar a una situació que en principi és bona, eh? Sí, és bona. Sí, en principi és bona, però que en adonar-nos que no podem repetir-la ens genera patiment, ens genera tristesa.

És que anava a dir, normalment la fas servir quan tu estàs trist. Tinc nostàlgia d'aquells temps, d'aquell moment, d'aquell lloc, d'aquella persona, no? Però sempre et projecta

cap a un moment que era millor que el present. Clar. Això sí. I el que tu voldries és convertir allò en etern, convertir allò en un instant constant. Però això és impossible. Però això en part és impossible. El que hem d'intentar fer és, en part és una recerca quixotesca, però intentar buscar moments similars constantment. Potser no els tindrem sempre, però Carpe Diem ens convida que tu llora cada dia, perquè de cada dia pots treure fruits meravellosos. I no saps què podràs fer demà, però avui, què has fet per fer de la teva vida un espai de plenitud?

Ara m'has recordat la meva mare, pobreta, que em deia, quan era més jove, em deia. Quan ets molt jove i et vols menjar el món, no una mica, i saps que un dia el món se't menjarà a tu, però vaja, sempre em deia, tu sembra, ara, que ja recolliràs. I a vegades passava un temps i jo li deia, i què? Que no ha passat prou temps que no puc començar a recollir? I em deia, paciència, estigues tranquil·la. És que els temps són diferents els nostres, eh? M'has recordat això, o sigui, és una mica el mateix sembrar, que vol dir tu vés fent, vés fent, vés intentant produir, o fer això, trobar aquests instants que segurament al final sortiran. Exacte, perquè.

Si tu el que vols en el fons, i jo crec que això ens passa a tots els humans, que el que anhelem és la plenitud, la sensació que la nostra vida té sentit. El nostre cor jo crec que s'omple de joia quan sentim que la nostra vida té un sentit. Dedica't-hi ja, és a dir, a què estàs esperant. No t'esperis al sofà mirant el mòbil. Dedica't-hi ja al que realment trobes que és essencial per donar-li sentit al teu temps. Com deia Horaci en el poema, no confiïs en el demà. Carpe diem, cultiva l'avui.

Clar, però què podem fer per transformar el temps? Per crear aquests instants?

Mira, jo crec que el que ens convida a fer Horaci, i també al professor Keating, a la pel·lícula famosa, és entrenar d'alguna forma la nostra sensibilitat. No ser conscients que. Constantment al nostre voltant passen estels fugaces meravellosos de coses, situacions, persones, converses, moments. Ser conscients que a tot arreu hi ha miracles i que la major part dels cops se'ns escapen i que per tant hem de fer l'esforç de tenir una sensibilitat major per detectar aquests moments meravellosos que doten de sentir la nostra vida. A mi m'agrada molt recordar una escena molt bonica, si recordeu el famós descobridor de la tomba de Tutankhamon, Howard Carter, un 4 de novembre de 1922, va mirar per primer cop per un forat del pany que portava a la tomba de Tutankhamon. I aquella nit, tota la gent al seu voltant dient, què hi veus, què hi veus pel forat del pany? I ell va dir, veig coses meravelloses. Així em generi, no? Exacte, no? Clar, però tot el tresor de Tutankamon, tot allò brillant per un diminut forat. Una mica és això. És a dir, sovint l'eternitat, la meravella, el miracle, se'ns manifesten a través de conductes molt estrets, en coses molt petites de la vida. Però si som capaços de mirar com Howard Carter a través del forat del pany, veurem que hi ha coses meravelloses al meu voltant. I que, per tant, he de trobar les espurnes d'infinitud que hi ha en el present.

I això, llaurar cada dia per convertir-lo en quelcom digne de ser viscut. És a dir, que si la meva vida s'acabés avui, que pugui dir que ha estat una vida digna i meravellosa. I meravellosa. Que bonic poder dir això, no? Que bonic. Tant de bo. Seria el somni de tots, no? Sí, totalment. Exacte. I el que és molt bonic també, penso, és recuperar un poema de Wis?awa Szymborska, és una poeta polonesa que aprofito moltíssim per recomanar, va guanyar el Premi Nobel de Literatura, i trobo que té una habilitat extraordinària, meravellosa, per captar aquesta mena de detalls sublims que hi ha en el nostre present, i té una profunditat i un to que trobo que francament escassegen en la nostra literatura, la recomano molt. I has portat un poema? He portat un poema, de fet, un tros d'un poema, un passatge d'un poema més llarg, El poema es titula L'instant. Ah, justament. Exacte. Llavors intenta explorar aquesta sensació de moments en què percebem que la plenitud ens envaeix completament. I m'agrada perquè parteix de la senzillesa aquest forat del bany de Howard Carter per portar-nos a les coses meravelloses. El poema diu així, diu, són dos quarts de deu a l'hora local, tot és al seu lloc en harmonia acordada. A la vall hi ha un rierol en forma de rierol, una senda com una senda de sempre i per sempre. El bosc sota l'aspecte

d'un bosc pels segles dels segles ament, i a dalt uns ocells volen en el seu paper d'ocells que volen. Miris on miris i regna l'instant, un d'aquells terrenals instants que s'implora que durin.

És a dir, la foto real del que estava veient en aquells moments, no? Exactament. En paraules senzilles, no tendres, però en paraules senzilles i clares, no?

Exacte. Molt clares, no? Sí, tan simple com tot és el seu lloc. En harmonia, la vall és la vall, el riu és el riu. És un moment en què comprens que, malgrat que tot és imperfecte, ja sabem que les coses no poden ser sempre com volem, hi ha alguna partícula de perfecció en el que estem mirant. En el que estem mirant.

Per tant, com que sempre ens agrada acabar amb el que hem après, si ens podem endur avui alguna lliçó d'aquest carpe diem, que, per cert, jo crec que molta gent l'ha fet o l'ha utilitzada en un altre sentit,

eh?, Jo també ho penso, i de fet per mi la lliçòria ha de ser aquesta, és a dir, que Carpe diem no ha de ser, crec, una frase per animar-te a fer coses aixalabrades, per animar-te a cometre grans errors de la teva vida a vegades, Crec que no és una frase per fora assenyats, crec que no, sinó tot el contrari, crec que és una frase per a gent extraordinàriament entenimentada, que és conscient que el seu temps en aquest món és limitat, que és incert quant de temps podré estar aquí i quines capacitats tindré demà per fer coses, i que per tant decideix posar-ho tot en joc cada dia per llaurar el dia, perquè doni fruits, perquè el seu camp doni tants fruits com pugui, que tingui tantes flors com pugui, I que si s'acaba avui, doncs el que dèiem, que la gent pugui dir, ostres, aquesta vida va tenir sentit, aquesta vida va ser plena, aquesta vida va donar fruits dignes de ser viscuts.

I viure'ls cada dia i no dir, això ja ho faré quan tingui tants anys, error, perquè no saps mai en quin moment del camí baixaràs o no baixaràs. I hi ha gent que sempre espera en un altre moment a fer aquestes coses.

És que sembla que visquem com per una altra vida, en la que tindrem més temps. I sembla que només en tenim una. I tampoc sabem ni si durarà massa. A l'escena aquella del Club dels Poetes Morts, quan continuen amb això dels quadres, hi ha un moment en què es diu tots aquests nois que es diuen Carpe Diem són tots morts. Per tant, se'ls va acabar el temps a ells. Ara toca a tu. Aprofita'l dignament. Nosaltres l'aprofitem. Cada dues setmanes segur ho intentarem molt.

Moltíssimes gràcies. A vosaltres, ha estat un plaer. Fins d'aquí dues setmanes. Adéu.

El después, quizás, no existe. Si esto va a terminar, haz que brille antes de apagarse.

Pasamos la vida corriendo hacia una meta invisible, guardando los mejores momentos para una ocasión especial. Pero hoy miré el atardecer y entendí que la ocasión especial es simplemente estar aquí. Ahora, que el reloj no negocia y el tiempo no regresa. No hace falta ser eternos para ser reales.

Ara passen dos minuts de tres quarts d'una de la matinada aquí a la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, al 93207474. Avui es nota que fa una mica més de fresqueta. Esteu una mica més mandrosos de treure la mà del llit, potser, i fer una trucada. Però aquí no té mandres en francès. Des de Granollers, bona nit.

Bona nit, Marta. Què tal, Francesc? Bé, has rebut algú? Com un sobre, nom teu? No. Avui no? No? Vale, pues ho vaig enviar el divendres. Ui, però encara no.

Aquest país, això va tard, eh? Sí, sí, sí.

No pateixis, que jo si rebo alguna cosa ja ho diré. Com la Renfe. Espero que tant no. Mira, tres coses molt senzilles. En primer lloc, que sàpigues que quan truco me sent molta gent, moltes dones de granollers, senyores, grans, i m'ho diuen pel carrer. Que sàpigues que tens moltes seguidores. Però no truquen elles, veig. No, a mi m'escolten. Doncs digue'ls-hi que truquin, també, de tant en tant. Sí, sí. A veure, una A veure, tres coses. Una. Aquest diumenge a la plaça de Porxada els xics de Drenollers volen fer un castellinèdic que mai han fet per primera copa a la història, el 3-9. En 3 de 9, molt bé. I mai s'ha fet, i a veure si això I fer una crida que la gent vingui a l'aproxada, a donar-los cultament i a afegir-se a l'èxit dels xics. Molt bé. El dissabte i major fa una diada, que és la 35a editiva. Després, el dia 27 de novembre. S'engegarà a les Junts de l'Arenca, a Granollers, que aquest any ho adelanten. 27 de novembre, divendres, dos dies abans de les eleccions generals. Sí, senyor, sí, senyor. I el dia. Suposo que tothom ho farà,

aquestes dates, perquè. Sí, és una miqueta abans i tot, eh? Aquí a Barcelona ens ha d'estar abans. Però vaja, sí, sí.

I després dir-te que a la gent que li agradi veure unes peces inèdites, el 17 de desembre, dijous 17 de desembre, el Museu de Granollers tindrà la inauguració d'un ceramista que es diu Santi Sobirana, el fill, i es posarà totes les peces d'aquests segles passats. Al museu, unes peces inèdites, que ell normalment anava a exposar a dues galeries a París, després exposava a Madrid, i a la sala Sant Jordi, que jo no existeix, que ho tenia a Caixa Catalunya, a la plaça Muro, que aquesta sala jo no existeix, i ara per primer cop a un museu, després de no sé quants anys i d'això. Perfecte, molt bé. Que ho sàpiga la gent perquè és un ceramista. Que no s'ha d'estar corregut, encara té el forro antic a dintre que el seu, que és gran, que es falla amb les peces antigues, encara el conserva.

Encara el conserva, molt bé. Perfecte, Francesc, doncs hem pres bona nota de totes les teves propostes.

Moltes gràcies, com sempre. I què anava a dir. A veure si puc i explicaré la segona part de com funcionen les eleccions, a part d'allò que comentava l'altre dia.

Sí, de les meses electorals, allò va quedar molt bé explicat. Però hi ha més tema. Ah, doncs fem un altre dia, Francesc, que tinc.

Un altre dia i ho comentaré perquè. Perquè és molt interessant. Molt bé. Vinga, doncs.

Perfecte. Moltes gràcies, Francesc. Bona nit. Adéu. Magenguet, des de Vilafranca del Penedès. Bona nit. Hola, bona nit.

Mira, primer et faré una mica d'història abans de fer la pregunta, perquè si no, no s'entendria. Corria el juliol del 1926, o sigui, ara fa cent anys, i com cada diumenge a la tarda la gent de les barriades de les Masies, del poble de Puntons, de l'Alpenedès, com suposo que tots els pobles de Catalunya, s'ajuntaven i marxaven tots xerrant cap al poble, on hi anaven a comprar, i algunes dones a passar el rosari. Els homes anaven al cafè i els joves anaven al centre o al casal o a la sala per allà. Bueno, llavors en un d'aquests grups que anaven entre 10 o 15 persones mentre feien el camí. Cap al poble, una de les dones es va desmaiar i va caure a terra. Llavors entre tots la van asseure i la van retornar i al preguntar-li què li passava va dir que havia vist com mataven el seu fill i només cridava desesperada l'han mort, l'han mort. I el seu fill ja feia temps que estava a la guerra de l'Àfrica i fa cent anys, o sigui ben poc se'n sabia, no hi havia gaires meris, només que alguna carta cada dos o tres mesos. Bueno, els que l'envoltaven esclar li deien, home no te'n caparris que això no pot ser veritat. Res, com més li deien que no, que aquella ho acabava de veure, dient-ho acabava de veure. Bueno, al final, doncs, li deien, però si això està a més

de mil quilòmetres lluny, com pot ser que ho hagis vist? Bueno, la qüestió és que ella, doncs, res, no hi va haver manera de fer-li entendre, i ella i el seu home, doncs, se'n van tornar cap a casa seva, plorant, perquè, doncs, bueno, deien que havien mort el seu fill, i llavors, doncs, esclar, la gent, van passant les setmanes, i això, i dient, home, aquesta dona es va tornar boja, perquè encara. Continuava plorant i, passades cinc setmanes, li va arribar una carta del Ministeri de la Guerra comunicant-li que aquell diumenge de juliol que ella es va desmaiar, doncs, efectivament, havien matat el seu fill a la guerra de l'Àfrica. Bueno, d'aquí es deriva la pregunta que faré després. Ara continuo. Ara fa poc més de dues, tres setmanes, un mes no el fa, estava a casa fent feina i tenia la tele engegada però ni l'estava mirant ni pràcticament allò que la sents de fondo. Em sembla que era un canal espanyol perquè jo diria que ho deien en castellà. Vaig entendre que havien fet un experiment, o si ho vaig entendre bé, amb una conilla que va parir 8 llorigons i, bueno, quan els va tenir desmamats, que eren catxapons, els van separar de la conilla i els van portar mil quilòmetres lluny de sa mare. Llavors van implantar uns electrodes al cervell de la conilla i van anar matant els catxapons

a dies i hores diferents i agarrotades. Bé, la conilla, a cada moment que en matava un, reaccionava, va esclar, anàvem telefonant, eh, va escoltar, ara hem sentit la senyal, doncs sí, sí, ara n'hem mort un, al cap de set, tres hores o quatre, el que sigui, n'hi matava un altre, i va reaccionar a tots els fills que li anaven matant a dies i hores diferents. Sí, bueno, això no fa gaires dies que ho van fer, no fa un mes encara, però llàstima perquè és que com que no estava per la feina, però bueno, algú pot ser guai sentit i digui que sí, que sí, que ho veig veure, jo a última hora vaig veure la conilla amb uns electrodes com aquelles agulles que posen per l'acupuntura, no?, i un catxapó que encara era viu i tal, no?, Bueno, això de fet ho vam donar per la tele, però doncs bueno, ja et dic, no puc donar fe del dia i l'hora, però fa poc temps, fa molt poc temps d'això. Llavors doncs ara sí, la pregunta doncs sí que la faig, si és que això pot ser veritat. I perquè sí que ho he sentit alguna altra vegada, jo em vull dir que algú havia sentit com havien matat algun fill o això, i estan a mils quilòmetres lluny de distància, però, bueno, com és que això només

passi cada dos milions de persones o cada quatre, no ho sé, és una pregunta que, esclar, ja veig que és difícil, però, bueno, mira, si algú no sap, doncs, quelcom, llavors, doncs, Marta, t'hauràs d'espavilar tu.

A buscar algú que vingui aquí. A buscar algú que ens digui si això és possible.

Pots convidar algú de qui que vingui aquí al programa, no?

Ara buscaré això que dius que fa un mes que es va.

No sé si. Bueno, jo crec que no fa més d'un mes, no? Jo crec que fa. Però és clar, tampoc. Llàstima que no sàpiga el canal, perquè al moment no hi vaig caure. I després vaig dir, hòstia, si això la mare quan jo era petit m'explicava que una dona aquella coneixia li havia passat, dic, sí que és veritat. Bueno, molt dels conills sí que és veritat, perquè això està filmat i van filmats, etc. Sí, sí, sí.

Doncs va a veure si trobem alguna resposta. D'acord. Molt interessant. Moltes gràcies per l'aportació. Que vagi molt bé. Adéu-siau, bona nit. Hem quedat enganxada amb la història de la conilla i. Sí, sí, sí. Volem si trobem alguna altra persona o algun expert que això ens ho pugui corroborar, si és que pot ser possible. Encara tenim temps d'escoltar un altre missatge de WhatsApp que ens han deixat el 667-221-148 i és una resposta a una pregunta que ja fa dies vam fer sobre l'origen de la crema catalana. És el Miquel des de Tenerife qui respon.

Trucava per respondre una pregunta. D'una persona que deia d'on venia la crema catalana. Jo crec que ve d'una legenda que diu que unes monges van rebre la visita d'un bisbe i li van voler preparar un flam, però com li es va quedar molt aigualit, per intentar arreglar-ho li van ficar sucre i ho van cremar. Llavors el bisbe. El tastar-ho va dir crema, crema. I també volia afegir que fa més de 30 anys que us escolto, gràcies a la meva mare, que es diu Mercè, que sempre ha anat a les vostres quedades i dinars. I que vosaltres sou una enyorança i la meva connexió amb Catalunya, ja que actualment visc a Tenerife. I a tu dir-te que em dones molta pau, que tens una veu molt maca, que em recordes a la gent manierga i una abraçada i petons a tots els ignorants i el meu condol els familiars de l'accident ferroviari.

Gràcies, Miquel, per tot, per compartir primer l'origen de la crema, per les teves paraules i per la relació d'escoltar-nos des d'allà amb la mare que ho fa des d'aquí. I per tot el que has dit, o sigui que moltes gràcies. Dos minuts i arribem a la una de la matinada si us sembla el que faré és dir-vos algunes altres preguntes que ningú ha contestat encara per si us animeu a la segona hora de la nit dels ignorants després del bolletí de les dos minuts després del bolletí de la una a veure si algú s'anima a contestar no aquesta de la conilla reaccionant a la mort de les seves cries perquè aquesta la trobo de traca si algú la contesta. Però buscarem, buscarem algú que la pugui contestar. Per exemple, l'Eduardés de la Sagrada Família ens va demanar per què les pastisseries i els forns, quan fan les pastes per fer bunyols i coques, diu ell, sempre posen anís. Suposo que no li deu agradar, llavors, clar, li fa ràbia que sempre posin anís. En Josep, des del barri del Poble Nou de Barcelona, ens demanava què se'n fa de la runa per demolició d'un edifici o de les tones de runa, per exemple, de les obres del Camp Nou. Això encara ningú ens ha contestat. La Maria Teresa, des de Manresa, quina feina fan els procuradors? Hi ha algun altre país on existeixi aquesta figura? La Carmeta, des del barri de Sants de Barcelona, ens va demanar quants observatoris meteorològics hi ha a Catalunya. I el Felip des de Gramunt, perquè les bosses de plàstic dels supermercats s'han de pagar si porten impresa la publicitat. O el Joaquim des de l'Abisbal d'Empordà. Amb el temps, la polsa hariana pot canviar també el nostre ambient, el nostre clima. Tot això són coses que encara ningú ha respost aquí a la nit dels ignorants, al 93-201-7474. Tornem d'aquí uns minuts, després de les notícies, amb, si voleu, respostes per a aquestes preguntes, però també altres històries que encara us hem d'explicar. Fins ara.