La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 04/11/2026

Bona nit, us informa Joan Aleix Mata.

Dimiteix per sorpresa el ministre de Transport, Òscar Puente. Ho ha fet després de defensar al Congrés la seva gestió de l'accident ferroviari d'Urda, que ha causat 69 morts. L'anunci ha arribat al final de quatre hores de compareixença a la Diputació Permanent.

Un ministro de Transportes de un país como España no puede continuar en su cargo con dos accidentes de esta gravedad en menos de un año. Por muy distintos que sean y tenga o no responsabilidad directa en ellos, es una cuestión de dignidad política, de coherencia y de empatía con las víctimas.

A més de deixar el carreg, Puente també renuncia a ser candidat del PSOE i assegura que tenia la decisió presa des del mateix dia de l'accident, tot i que no l'havia comunicat a Pedro Sánchez. Durant la compareixença, el ministre s'havia defensat de les crítiques del PP i de Vox. Escoltem la portaveu del PP, Esther Muñoz, i Òscar Puente.

La presió, però, havia anat creixent després que també els socis del PSOE li demanessin la dimissió.

Més notícies, Oriol Pujador. Ribas reconeixeria haver fet a mida les bases d'un concurs de jardineria per aquesta entitat. Les converses formen part d'un informe dels Mossos i de la Fiscalia Anticorrupció i s'han conegut un dia després que ell deixeix el càrrec. Abans que transcendissin, el govern n'havia defensat l'honorabilitat.

Sílvia Paneque, consellera portaveu. Destacar els valors d'honorabilitat i d'honestedat que sempre han caracteritzat la trajectòria del senyor Ribas. És una decisió que pren com a pròpia.

Fa pocs minuts, a la mitjanitora nostra, han tancat els primers col·legis electorals als Estats Units, on hi ha eleccions legislatives transcendentals per la recta final de la presidència de Donald Trump. El Partit Republicà juga en aquests comissis perdre el control de les dues cambres del Congrés, cosa que pot posar traves a la seva agenda legislativa per la segona part del mandat. Les eleccions també es llegeixen com un examen a l'agenda de Trump, marcada per algunes iniciatives polèmiques, com ara les batudes racials, la guerra a Arans, a l'Ària o el conflicte amb l'Iran,

El govern estudia si pot denunciar les plataformes de xarxes socials per on es van difondre convocatòries a la violència i els saquejos a Barcelona el passat 24 d'octubre. L'executiu de Salvador Illa ha encarregat a la Direcció General de la Policia un informe i ha demanat també al Gabinet Jurídic que estudiï accions judicials si aquestes plataformes van desatendre les seves obligacions. El govern reconeix que algunes de les plataformes han tancat comptes i perfils, però s'està revisant si l'actuació d'aquestes tecnològiques va ser suficient per frenar la violència.

Una de cada cinc persones de l'estat espanyol ja té 65 anys o més i d'aquí a 20 anys seran gairebé 3 de cada 10. Ho recull un informe del CSIC que també explica que una persona de 65 anys encara té al davant uns 20 anys de vida de mitjana i que d'aquests anys uns 10 els viurà en bona salut.

Les malalties cròniques més habituals són la hipertensió, l'artrosi i el colesterol alt, i 4 de cada 10 persones grans fan una vida sedentària. El demògraf Juli Pérez Díaz, un dels autors de l'informe, valora si el país està preparat per aquest canvi.

Des del punt de vista institucional, d'equipaments, d'infraestructures, no, no estem preparats perquè aquest és un canvi sense precedent. I des del punt de vista humà, sí, aquest país porta molt de temps tenint cura de la gent.

L'estudi també constata que 3 de cada 4 ciutadans d'entre 65 i 74 anys es connecten a internet cada dia a partir dels 75. En canvi, només ho fan una de cada 3 persones.

I en esports, victòria del Barça 3-0 contra l'Aston Villa en la quarta jornada de la fase Lliga de la Champions. L'Amin Yamal i Rafinha en dues ocasions han fet els gols del Barça. En Rodri ha estat substituït al descans per unes molèsties al bessó de la cama dreta. El Barça suma 9 punts de 12 possibles a la Champions. Després de 4 jornades, els blaugranes tornen a jugar diumenge al camp de l'Atlètic de Madrid.

La jornada de la Champions d'aquest dimarts. També destaquen aquests dos resultats. Atlético de Madrid 0, Bayern de Múnich 2 i Villarreal 0, PSG 6.

I conmoció al futbol espanyol per la mort aquest dimarts de Jesús de Miguel, futbolista del Tenerife, la Federació Espanyola de Futbol, ha decidit suspendre tots els partits de copa previstos per aquesta setmana com a mostra de condol. Des de l'Andorra han demanat ajornar el partit d'aquest cap de setmana

contra el Mallorca. Mentrestant, l'AFE, l'Associació de Jugadors, ha demanat l'ajornament de les competicions d'àmbit estatal i de la UEFA des d'aquest dimarts i fins al 9 de novembre. Això implicaria suspendre tota la jornada de primera i segona divisió del proper cap de setmana.

Fins aquí, les notícies.

Vinga, va, que ara vaig jo. Doca, oca, i tiro perquè em toca. Les cantarelles als jocs de les saps de memòria. Però saps també que si has finançat un servei, com un tractament dental o un curs, i te'l deixen de prestar, tens dret a recuperar les quantitats pagades? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les dites que recordes des de sempre. Troba més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

Si ets temporalment a l'estranger, pots votar a les eleccions generals del 29 de novembre. Has de figurar el registre de matrícula consular com a no resident. Recull la sol·licitud a l'oficina consular o descarrega-te-la a www.exteriores.gob.es. Entrega-la amb el DNI o passaport a l'oficina consular fins al 31 d'octubre. Rebràs la documentació al teu domicili de l'estranger i podràs enviar el teu vot per correu certificat fins al 25 de novembre. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. Clar i català.

Els orients dels matiners són els més ben parits.

Cada dia quan me llevo no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí.

Està bé? La hòstia. Que et vaig conèixer, he deixat tot. No, estic només per tu, de 5 a 5.

A més, m'aixeco amb una alegria. El primer que et poso sempre és Catalunya Ràdio.

Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevía mai a trucar. Una cosa mai vista.

A Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, Els Matiners, amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

Donald Trump se la juga a les eleccions de mig mandat. El futur de la guerra de l'Iran, els aranzels, el preu de la benzina. Tot això pot canviar. Perdarà el control del Congrés o els nord-americans reforçaran el president?

És una nova forma d'imperialisme per explotar països i territoris menys poderosos però que tenen molts recursos.

I el corresponsal als Estats Units, Oriol Serra.

Un dels objectius de Trump és acabar amb el control electoral que tenen els estats nord-americans per davant del govern federal.

A més, amb edicions especials de la tarda de Catalunya Ràdio, del Capitol i a la Casa Blanca. I connexions al Matí de Catalunya Ràdio, al Catalunya Migdia i al Catalunya Nit. Els Estats Units voten. Els seus efectes els viurem tots i els explicarem en català.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

La llista de tasques pendents per aquest dimarts, que just ha acabat, era impossible de sostenir. Entre feina i gestions personals tenia 13 coses per fer entre les 10 del matí i les 12 de la nit, i ara que començo el programa veig que de totes només una ha quedat pendent per demà. A vegades em pregunto com podem les dones, perquè això només ho fem les dones, ja em perdonareu els homes, Fer tantes coses en un sol dia, i això que avui m'ha acompanyat un mal de cap durant hores, que només ha desaparegut del tot a partir de les 6 de la tarda quan ha començat a ploure i aleshores tot s'ha esveït. Però tot i això, el dia ha començat al metge, ha passat pel mecànic, per la reunió del programa, per la gravació d'entrevistes i per anar al teatre. Demà a la nit entrevisto els protagonistes d'un muntatge molt divertit, un muntatge hilarant, que es diu "Assassinat per a dos" i que fan al Teatre Goya, a Barcelona, I anàvem amb el cor encongit perquè avui ha estat dimarts, perquè plovia i perquè quan juga al Barça els teatres, els cinemes i els restaurants, ja ho sabeu, estan més buits. I la sorpresa ha estat majúscula perquè el gol ja estava ple i quan ha acabat la funció el públic aplaudia d'en peus i no acabava de marxar perquè en volia més. Demà ja entendreu quina és la màgia d'aquest musical tan peculiar. I el vostre dimarts, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Judit Perpinyà, Gerard López, Albert Durant i Domènec Sobirà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, són les 12 i 11 minuts. Arranquem aquí una altra edició de la nit dels ignorants, aquí a Catalunya Ràdio. Avui amb una mica més d'ambient, tant aquí, a la delegació de Catalunya Ràdio Barcelona, la central de Barcelona, com també als Estats Units, perquè a partir de les dues, com hem anat informant durant tot el dia, hi ha un programa especial amb aquestes eleccions legislatives transcendentals per la recta final de la presidència de Donald Trump i Francesc Garriba. Començarà un programa especial a partir de les dues de la matinada. Això vol dir que tenim companys dels serveis informatius treballant avui més que altres nits, justament perquè hi ha aquest programa especial. Dit això, el 93207474, ara hi tenim en Josep Lluís Des del barri d'Horta de Barcelona. Bona nit.

Hola, bona nit i un plaer tornar a participar un cop més en aquest sant programa que tant benestar dona a les persones que ens hi tenen companyia radiofònica que m'agraden molt la ràdio. Primer de tot, a part que estaré al cas de les eleccions també, Avui i demà, aquesta nit. Si no el mundo, si no demà, continuarà la cosa. Per enterrar-nos, no ens quedes en enterrar-nos. No, no, no. I tant, i tant. Crec que tenia 30 anys i d'un cop se li va aturar el cor i no em poguessin fer res. I menja en un camp de futbol, per un cop. Ha sigut una cosa de mala sort. De molt mala sort, i tant, i tant. Sí, sí, tota la raó. I jo tinc unes preguntes escrites a la tarda, i la primera és de salut. Quin és el pols ideal d'una persona molt. Que gaudeix de molt bona salut, de persona que és molt sana i que l'alcohol li va tancar molt sa, aquí és el pols ideal. Jo mateix el tenia, quan feia l'autisme i era més jove, el tenia més accelerat que ara. I no és que ara estigui més malalt, és que el pols no el tinc tan elevat. Com que venen la pressió, som més baixos. Més baixets. I no surten correctes o més baixes, i no sé si estic més calmat o què. En fi, algun metge. D'acord, molt bé, sí. La música. ¿Quin és el hit musical més escoltat de la història de la música de los temps? No sé, no sé, n'hi ha tantes cançons que s'han fet que A veure, quina? Sí, sí. Jo recordo que quan em va sortir el film, el Jackson, que va sonar moltíssim, que posava des de la sopa. Sí. I la següent de. A veure, si em dius. Sí, ara que teniu el fred a sobre, ¿és correcte posar-se moltes capes de roba per passar menys fred? O és per pensar, per reflexionar, o és més aviat incòmode, perquè amb tantes que se'n pot bellugar. Jo el que sí que em poso són guants per tirar-me les fregues. Molt bé, molt bé. Procuro anar ben en la roba necessària per no passar fred. Bueno, posant això i que la resta de la setmana sigui bona i anirem un trucant més. Molt bé, perfecte.

Molt bé, Josep Lluís. Adéu-siau, bona nit. Vinga, les tres preguntes d'en Josep Lluís, perquè aneu pensant i aneu buscant per donar resposta. Ara ens truca el 93207474, en Joan, des de Barcelona.

Bona nit. Hola, bona nit a tothom. Diga, Joan. Tinc dues preguntes que ja fa molt temps que em faig i aleshores voldria que algú em pogués donar una raó perquè aquestes coses passen. Per exemple, algú va a comprar un llibre ja sigui en una llibreria o qualsevol altre lloc que hi hagi llibres, i quan et posen el llibre a la bossa, resulta que te'l posen dret, en comptes de posar-lo amb el llom a terra. De la borsa, que es porta millor. No vaig contra els dependents perquè sé que no se'ls ha ensenyat, però algú hauria de dir que un llibre va millor amb el llom a terra, que no pas posat com una moneda amb una guardiola. Una altra cosa. S'entra en una botiga i es parla amb un dependent o dependenta en català. Aleshores ve un altre dependent o dependenta per fer un comentari o una cosa així i parla amb el client també en català. Aleshores, parlen els dos dependents entre si, o dependentes, i parlen en castellà. A veure, algú que expliqui per què aquestes persones menstenen el català i només el tenen com una cosa que van aprendre a col·legi. A l'escola, que en diuen ara. A veure algú que m'ho expliqui. D'acord. I un altre dia parlarem

de les herències. Vinga, d'acord. Doncs avui va de dependents i de comerç. Perfecte. Molt bé, Joan.

Sí, però no vaig contra els dependents. No, no, no. Vaig contra les normes que estan establertes per no se sap qui. I a veure que això s'ha de canviar. Sí. D'acord, doncs vinga,

a veure si algú vol participar d'aquesta mateixa reflexió. Molt bé. Gràcies, Joan. Fins demà. Adéu-siau. Bona nit. M'estic acabant d'apuntar a la reflexió. Els dependents entre ells, que és quan parlen en castellà. Veus? És que jo vaig lenta, també, apuntant, perquè estava pensant si era una pregunta, no, era una reflexió. Molt bé, doncs vinga, el 93207474 per les vostres preguntes, respostes, reflexions, felicitacions, queixes, i el WhatsApp del programa, on també hi aneu sovint, els que no voleu trucar en directe, el 667-220-148. Avui ens hi hem trobat un missatge escrit de la Dolors, des de Banyoles. Ja que el Josep Lluís ha fet una pregunta adreçada als metges, aquesta jo crec que també estaria bé per un metge. De fet, la mateixa Maria Dolors ja ho demana així, i el que demana és el fet d'haver passat una pneumònia a l'estiu, diu, pregunta, quedes més o menys immunitzat per l'hivern? Diu ella. I la Dolors afegeix, potser el doctor Duart o la metgessa, amiga, ignorant, em poden contestar. I la Dolors diu, ens feu molta companyia i ens ensenyeu molt. Doncs mira, me n'alegro. Gràcies, Dolors. A veure si ens truca un metge i pot ajudar en la resposta. La Maria Antònia, des de Barcelona, ens ha trucat al 93207474. Bona nit, Maria Antònia.

La primera vegada que truco i us escolto moltíssim. Ai, Maria Antoni, això em fa molta il·lusió. Moltes gràcies. Només era per comentar-te que l'altre dia vaig sentir l'entrevista tan maca d'aquell senyor parlant dels repenats. Oh, em va encantar aquell home. Em va encantar, però em va encantar més la música que vau posar després. La música de després de l'entrevista. Impressionant. La música de després de l'entrevista.

Una música no era espanyola. No, era anglesa. Si me la sé, perquè la vaig triar jo, perquè soc una malalta d'això. És un musical que existeix, que és el Dràcula, El que passa que vaig anar a buscar la versió anglesa. Bueno. Sí.

Bueno, o sigui I una cançó molt bonica. És que em va entusiasmar. I després feia molt temps que volia trucar-vos, però bueno, em va agradar moltíssim, moltíssim. Tu vas fer, potser fa un mes, una entrevista amb una senyora que potser es deia Messes, una senyora gran. Que vas anar a casa seva a entrevistar-la. Sí, que parlava sobre. Una senyora que es cuidava de moltes coses. Sí, de la bellesa, sí, sí, sí. Dels trets de la gent gran. M'equivoco, mestres, que vivia sola, però que tenia una filla al costat, tenia molts nets, també com jo. Bueno, també va ser fantàstic, tant tu com ella.

És que el discurs que tenia era brutal. Sí, brutal. D'una lucidesa i una reivindicació. Sí, sí. Sí, sí.

Tota la raó, tota la raó. Doncs bueno, us escolto quasi cada dia, i avui ahir vaig intentar trucar, va ser impossible, i ara me n'anava a dormir, però des del llit t'escoltaré fins al final. Doncs vinga, va, Maria Antònia. Solicitats, enhorabona.

Moltes gràcies, i em fa molta il·lusió que t'hagis decidit a trucar. La primera vegada, moltes gràcies. Que no sigui l'última. Bona nit. Gràcies. Adéu-siau. Bona nit, adéu, adéu. La Mari Carme, des del barri de Sant Andreu, bona nit. Oh, bona nit.

Mireia, per ser una resposta, respecte a allò que va escriure aquell senyor ahir, d'aquella mare que es va desmaiar quan va notar que el seu fill es veia mort a la guerra del 34. Bé, jo explicar, comentar que la meva germana, nosaltres som molt més joves, la meva germana estava treballant i estava escrivint a mà, i tot un moment que la mà se li paralitzava no podia continuar escrivint, I en aquell moment va notar que el seu fill s'estava ofegant a la piscina.

Això, perdona, perdona, eh? De quin any en parles, d'això? Et parlo de fa 30 anys. 30 anys, d'acord, molt bé. No gaire més, 34, més o menys, eh?

I llavòrens, és el que l'acompany se'm va a veure, què passa, diu, és que, mira, he parat d'escriure perquè la mà no em continuava, i és que el meu futbolista el va enfadar a la piscina, i l'acompany va dir, home, això és molt raro, no?, que. Ell està a Sant Andreu tu estàs aquí a Barcelona és molt complicat això que dius va ser una situació una mica estranya i ella es va quedar amb laia al cor però igual que ningú va trucar ningú va avisar de res no hi va donar més importància però sí que quan va arribar a casa va preguntar a la senyora que cuidava els seus fills li va dir què ha passat avui a la piscina i ella li va preguntar qui t'ho ha dit no m'ho diguis no m'ho ha dit ningú però què ha passat diu que el nen s'ofegava. Jo ho he notat des del despatx. Se m'ha paralitzat la mà, no podia continuar escrivint, i he notat que el nen s'està bufegant a la piscina. És per dir-vos que no són, diguem, que és una cosa que jo l'he viscut de prop, això li ha passat a la meva germana, no? Sí, sí, està clar. Això ho comenta alguna vegada, que alguna vegada algú diu, mira, escriví, he notat que la meva filla això o allò. Diu, sí, és possible, perquè a mi em va passar això. I era una mica fort, però. Però entenc que no va passar res, ella va notar allò en aquell moment. No, no va passar res, no. És per sort, eh? S'ofegava, però el van salvar. Sí, sí, sí, ho entenc. No, no, no va. Ella va notar que. Que hi havia un moment de perill. En aquell moment s'ofegava, eh? Diu, i com és? Diu, és que quan l'han fet posar a dalt de l'esquena, era petit, tenia 4 anys o així, doncs s'ofegava, i llavors l'han hagut d'agafar. I ella diu, jo des del despatx he notat que ell sofregava. El que el senyor va a explicar realment sí que deu ser veritat que passen aquestes coses, que hi ha d'haver una correcció.

Sí, sí, a veure, de connexions entre mares i fills, a veure, n'hi ha moltes, però fins a aquest punt el trobo, sí, ho trobo molt interessant, realment.

Doncs, bueno, com que ahir vau dir si algú té alguna cosa d'aquestes que sàpiga el què, jo ahir vespre em vaig adormir quan vau posar les notícies i ja no vaig poder trucar, però sí que avui truco. No, no, gràcies, perquè sí, és una. Vull dir, és una cosa que no és de fa ni cent anys, ni millores, vull dir, és una cosa. Aquest xicot, el meu nebot, doncs, ara té 38 anys. Sí, sí. I en tenia 4 quan va passar, eh? No és de fa molts anys, és molt actual. Déu-n'hi-do, m'has deixat que. Sí, sí. Dona gràcies per compartir-ho. Quan ho explicava, em vaig quedar molt prada i dic, però sembla mentida. Mira, noia, passen aquestes coses, perquè a mi m'ha passat. M'he quedat petrificada, perquè és que. I he notat, això que està entesada, que el meu fill s'estava ofegant i després quan he arribat a casa li he dit, qui no? I no m'ha dit ningú, ho he notat jo. I llavors li he explicat el que havia passat. És un sisè sentit. Sí, sí. Profunt, totalment. Gràcies per compartir-ho, Maria del Carme. A vosaltres, bona nit. Fa molts anys que us escolto, eh? Des de l'època del Carles Canut, vull dir, que déu-n'hi-do.

Del Carles Cuní, del Carles Cuní. Del Carles Cuní, perdó, sí, sí, sí, des d'aleshores. Doncs sí, mira, el setembre farà 40 anys, imagina't. Doncs fixa-t'ho, déu-n'hi-do.

El que passa que, de tant en tant, quan són quarts de dues me dormo, ja.

Ja passa, ja passa, això. Molt bé, doncs moltes gràcies. Gràcies per fer un programa tan bonic. A vosaltres. Adéu-siau, bona nit. Ara sóc jo la que m'he quedat sense respostes, perquè déu-n'hi-do el comentari que ens feia el Magianguet des de Vilafranca del Penedès, explicant una història molt antiga, però clar, la Maria del Carme ho explica, de la seva germana, i de fa una mica més de 30 anys, vull dir que. Aquestes coses, potser sí que ens passen. Un altre missatge que heu deixat al WhatsApp del programa, el 667-220-148, és de l'Encarna, diu, t'escolto cada nit, diu, em va fer molta gràcia sentir que havies passat el cap de setmana a la meva terra, a Granada, sí, Encarna, la vaig passar el cap de setmana a la teva terra, i ell havia estat, però em va tornar a enamorar, o sigui que molt bonic, i. Estàs molt a gust, i estàs molt a gust, perquè la gent et tracta molt bé, i això és molt bonic, també. L'Alicia ens ha deixat un altre missatge al WhatsApp que diu, quina pena la dimissió d'Òscar Puente, i afegeix, no com Mazón, que els valencians encara esperem les seves disculpes per la nefasta gestió de la dana. I després tenim un missatge en forma d'àudio que ens ha deixat l'Àngels des de Lleida i que fa aquesta reflexió.

Mira quines casualitats que ell estava pensant amb això dels donants i d'inseminació i tot això que jo deia. Justament estava parlant amb el meu fill. I pot haver que ningú ho sap i pot haver que surtin germans. Doncs el mateix que estava parlant aquest senyor, mira, ahir justament em parlava d'això, perquè clar, si hi ha un donant, però en base, vull dir, es dona a molta gent, no se sap si sortiran germans o no. Doncs justament, quina casualitat. Després, això de la informació de les notícies, també ho trobo exageradament, un excés d'informació de les notícies, aquestes desgràcies. És molt normal que ho diguin, que ho diguin un dia o dos, però no que ho diguin tota la setmana i a cada moment. Jo em sembla que valdria més que es cuidessin el que correspongui a fer un grup. De veure si poden ajudar. Bastanta gent que poden, que sempre n'hi ha de gent que poden ajudar. Sembla que valdria més que escollissin d'això.

Molt bé, doncs aquest és el comentari i la reflexió de l'Àngel César Lleida. I ara ens truca el 93207474, la Maria Dolors, des de Girona.

Bona nit. Hola, bona nit. Te sento molt full, Marta.

Doncs mira, per començar hauries de baixar la ràdio, perquè m'has de sentir pel telèfon, perquè si no se'ns acopla el so, Maria Dolors.

No, te volia preguntar a veure si hi havia algun ignorant que sabés a veure si encara se recullen els taps de les aigües, la planta, la Coca-Cola. Perquè jo en tinc molts i no sé si ara ja han plegat de recollir-se o encara. No els recollim.

Tu estàs a Girona, entenc, eh, Maria Dolors? Estàs a Girona, eh? Sí. D'acord, perquè l'altre dia ens van fer aquesta pregunta i vam trobar un institut de Barcelona que els recollia i, clar, es van poder posar d'acord per anar-ho a buscar i ara hauríem de fer una crida per si alguna associació, alguna escola, algun institut de Girona que ho estigui fent, que estigui recollint els taps de les ampolles perquè t'ho poguessin venir a buscar. Si et sembla, fem aquesta crida a veure si hi ha algú que està interessat i que, ja que els has guardat, que els hi poguessis donar. Et sembla bé? Nosaltres encara els recordem.

D'acord. No ho sé, jo vaig dir al meu fill. Encara. Diu, suposo que sí. Dic, doncs avui ho preguntaré a veure si algun ignorant ho sabés.

Doncs vinga, fem una crida a tots els que sou de Girona per saber si hi ha alguna associació, alguna escola, algun institut, alguna entitat que reculli taps d'ampolles. Perquè la Maria Dolors en té molts. Gràcies, Marta. Perfecte. Moltes gràcies. Bona nit. Bona nit, Marta. Bona nit. Adeu. Joan Josep, des del Bosc de l'Àliga. Bona nit. Molt bona nit, Marta Pedragosa. Com anem? Marta Romagosa. No em bategis, eh? No em bategis, eh?

La pregunta i me'n vaig. Digues. Les dones, quan donen el pit al nen o a la nena, al nadó, poden arribar a tenir un orgasme mentre donen el pit? Això és la pregunta. Les mares, quan estan alletant el seu fill o la seva filla, ja es produeix un contacte amb la criatura i la criatura s'alimenta a través del pit de la mare. Sí, sí. ¿És possible que en aquell moment que ella està alletant li vingui o visqui un orgasme? Doncs vinga, a veure si algú ens ho sap contestar. Moltíssimes gràcies, Marta. Vinga, que vagi bé, bona nit.

Bona nit. Adéu. La nit dels ignorants.

Un programa per aprendre i compartir el que no sabem. Amb Marta Romagosa.

L'entrevista que no t'esperes.

Us han tirat mai les cartes del tarot? No us desperta certa curiositat? Us heu fet mai la carta astral? Creieu que la posició dels planetes i les estrelles en el moment que vau néixer pot haver condicionat la vostra manera de ser? I què en sabeu de la quiromància? Us han llegit mai les línies de la mà? I els vostres somnis? Us heu preguntat mai què volen dir i com us retraten? I sabeu que es fan neteges energètiques de les cases? Tant si creieu molt o poc en tot això, com si no hi creieu gens ni mica, no us agradaria saber com treballa i què percep la gent que es dedica a les tècniques endevinatòries i a la futurologia? Avui volem ser menys ignorants en bruixeria i per això hem convidat a l'estudi l'Imma Jaures, una veïna de Sant Joan les Fonts de 59 anys, coneguda com a Imma del Destí, la bruixa de la Garrotxa. Ella és una de les impulsores de la Fira Internacional de la Bruixeria de Sant Joan les Fonts, que acaba de celebrar no una ni dues, sinó la seva vintena edició. Els matins l'Imma treballa al seu negoci, té una empresa de brodats industrials. A les tardes, amb el seu alter ego d'Imma del destí, té consulta com a bruixa i aleshores diu que intenta ajudar la gent a teixir-se un camí de vida més amable. L'Imma practica totes aquestes tècniques endevinatòries, curatives i energètiques de què ara mateix acabem de parlar. Imma, bona nit, benvinguda als Ignorants. Hola, molt bona nit. Com estàs? Bé. Molt bé, molt bé, molt contenta d'estar aquí. Escolta'm, d'entrada molta gent deu pensar que t'has posat aquest nom d'Imma del Destí perquè tu llegeixes el destí, però em sembla que no, ben bé no és així això, eh?

No, gens ni mica, no té res a veure. Bàsicament em van posar l'Imma del Destí perquè tenia una botiga que es deia El Destí. Llavors la gent m'anava dient, l'himne? Sí, sí, l'himne del destí. I al final es va quedar l'himne del destí, però per norma general sempre ha sigut l'himne i prou.

Però no era una botiga de res que tingués a

veure amb la bruixeria. Sí, en aquella època sí. Veníem llibres d'aquests relacionats amb el tema de la bruixeria i aquestes coses, i li vam posar el destí perquè vam trobar que era un nom maco per una botiga de coses esotèriques.

Crec que amb això que ens quedem d'ima del destí, tu dius que el destí el tenim escrit, sí, però m'agrada molt aquesta manera que tens d'explicar-ho, el tenim escrit amb llapis. Per tant, podem borrar alguna cosa i tornar a reescriure. Això vol dir això exactament o no?

Doncs sí. Bàsicament, o sigui, sí que quasi tots naixem amb un camí una mica marcat. Llavors, amb el que tu vas fent, es va teixint aquest camí i aquest destí. Llavors, cada decisió que prens fa que el destí s'apropi més al que estaria marcat o s'aparti. Llavors, jo sempre he pensat el mateix, que el destí està escrit amb llapis i depèn de nosaltres que moguem les coses per fer el més possible. Agradable allà on nosaltres volem anar, o si més no, dirigint-nos a més cap allà on nosaltres sentim que volem anar. Clar, però nosaltres no sabem el que hi ha escrit, no? No ho sabem. No, però a vegades ho acabes intuint, veient una mica cap allà on et porta la teva vida, ja veus que si vas seguint per allà et fotràs de nassos o pots mirar de rectificar una mica el camí i buscar la manera d'estar una mica més feliç.

Ara situem-nos en el present, no parlem ni del que va passar enrere ni del futur, ara el present. Estàs a l'estudi 1 de Catalunya Ràdio on fem la nit dels ignorants. Tu, en aquest estudi, que et diu alguna cosa, perceps alguna cosa d'aquest estudi?

Bueno, bastant de bon rotllo, això sí, bastant de bon rotllo, que això ja està bé. Però sí que és veritat que si parlem de manera professional, evidentment noto molt de moviment, perquè aquí ha passat molta gent, hi ha hagut moltes coses, i no d'ara, sinó de molt de temps enrere. Llavors, ara mateix, en aquests moments, si respira bon rotllo, les vibracions són bones. Vull dir que. Marta, ja deixes anar bones vibres. Sí, sí. Estava suant, estava suant. Ja t'he vist que començaves a patir, però realment, no, l'emprenta que deixes tu té aquest punt de bona vibració que jo crec que és bastant important. Però sí que si haig de fer cas del que sento pel que és l'espai, doncs bé, hi ha hagut moltes coses, hi ha passat molta gent, hi ha hagut situacions complicades o complexes. Més que res per la gestió del que seria el tenir que estar aquí dins treballant.

Però clar, això és una cosa bastant normal. Si aquestes cadires parlessin, aquesta taula. No, perquè és bastant nova, però si les parets parlessin. Mare de Déu, mare de Déu. Això és una cosa a la mar de normal. Totalment. Això és normal, sí. El que farem, Imma, si ens permets, ara et farem treballar una mica. Una mica, una mica només, perquè jo sé que reps moltes consultes de gent que comença un projecte nou, empresaris que volen tirar endavant alguna cosa i que volen saber els pronòstics dels seus futurs negocis i et venen a veure. Nosaltres no farem això, però sí que ens agradaria, si et sembla bé, que li tiressis les cartes del tarot al programa, aquest programa, com és el futur que li veus a la nit dels ignorants, perquè és un programa que precisament el setembre del 2027, fa 40 anys, ha evolucionat molt, hi ha passat molta gent, però hi ha molts oients que hi són des del primer dia. Alguns que han trucat sempre, d'altres que truquen aquest any o l'any passat per primera vegada. Vull dir, jo hi soc des de. Aquesta és la segona temporada, hem fet alguns canvis. Però m'agradaria saber, perquè tu has portat unes cartes del tarot. Sí, he portat les eines. Has portat les eines. A mi m'agradaria que tiressis les cartes del tarot a la nit dels ignorants. Molt bé. Anem a jugar i farem el cor fort, sortir el que surti. Perquè ara és quan tindrem la sorpresa, però vaja en principi esperem que sigui bona, no? sí, esperem que sigui bona el que fem és per la

gent que no ens estan veient el que fem ara és remenar les cartes evidentment quan es fa una consulta normalment primer s'ordenen les cartes ben ordenades i llavors la persona fa la remena i després a partir d'aquí fem la consulta, però com que s'està fent una consulta que va dirigida bàsicament al programa, he fet tota la feina de remenar i de tot plegar. Tot, tot, tot. Bueno, t'està vinguent una mica de canguelé, no? A veure. Aviam. Hem vingut a jugar. Sí, el que passa és que el tema és que el tarot no és un joc. No és un joc. Va començar com un joc, però al final no acaba sent un joc perquè el que fas és anar a veure una mica com està tot el tema i a partir d'aquí mirar què hem de moure o com s'han de moure les coses perquè tot funcioni millor. D'acord. Veient la tirada que hem fet aquí, ens han sortit tota una sèrie de cartes, però les dues que jo potser marcaria com a més important seria l'estrella, que és el que tenim al principi, que seria una continuació, un viatge, un seguir treballant amb aquest programa, o sigui que aquest programa té camí per anar fent, I al tres de bastos, en aquestes cartes que seria el tarot còsmic, et surt una dona, que en aquest cas representaria la teva persona, que busca la part de la creativitat i de buscar la manera de fer les coses diferents perquè el programa funcioni. Al mig d'aquestes cartes ja han sortit el 6 d'espases al revés, el 9 de bastos al revés, que ens marcaria intents fets que no han acabat de funcionar i la necessitat de voler fer més canvis. Una de les idees que donaria amb la carta pròxima que surt, que és la del boig de cap per avall, és que potser hi ha un punt una mica massa de serietat i us hauríeu de desmalenar una mica més. Ja ho sé, bueno. Desmalenar una mica més.

Sí, sí. D'acord, d'acord, ho apunto.

Ampliar una mica potser el fet aquell d'obrir camps nous, que de fet ja és una de les parts que s'intenta fer, llavors hauríem de mirar de fer que això fos una mica més deixat anar, no?, que diuen. Perquè aquesta carta del boig ha sortit de cap per avall, que en un moment donat marcaria amb aquest punt marcaríeu un tancament d'aquest esbojarrament i que el que podria ser necessari seria obrir. És obrir, més esbojarrat. Sí, una mica més esbojarrat. Sí, molt bé. A altes hores de la nit també va bé que facin riure una mica.

Moltes vegades riem, però potser a vegades és més seriós o més profund, potser.

Llavors, aquí el que sí que surt és tota una altra part que és una mica més tècnica i una mica més profunda, que seria el fet que el programa no depèn només dels que l'esteu fent, sinó que també depèn de tot un entramat que hi ha amb el que seria l'empresa general. Llavors, aquí. Aquí podríem dir que de moment encara teniu temps per anar fent, vull dir que no es veu el fet que això s'acabi, però sí que hi ha la necessitat com de demostrar que aquest programa segueix a la palestra. Llavors, aquest demostrar-ho s'hauria de fer amb el que seria l'equip general del que és l'empresa de. Amb els que manen més. Sí, amb els que manen més. Els que estan per sobre de nosaltres. Amb els que remenen les cidres, que diuen. D'acord. O sigui, han de confiar plenament en aquest programa, no? Sí. Molt bé. Però, bàsicament, amb les altres cartes que estan sortint, no es marquen canvis, o sigui que el programa continua tirant endavant i, bàsicament, és intentar anar seguint el fil, donant-li una mica més de vidilla de la que. Una mica més d'esbojarrament, sí. Una mica més d'esbojarrament, exacte. Però, bueno, deixant-te'n venir, jo crec que ja. Ja esteu trencant aquestes normes, eh? És el primer pas, no? Sí. Vas continuant traient cartes, tu, ara? Bueno, sí, perquè va de fer una mica el que seria la tirada completa de la piràmide del revés, que com que no em cabien aquí les he pujat amunt, i aquí de lo que parla més és que és important el tema del programa que feu, bueno, el tema, el fet del programa que feu, bàsicament per la facilitat de comunicació. O sigui que hi ha una facilitat de donar un coneixement que això està molt bé i que d'alguna manera també hi ha un acompanyament a moltes persones que en un moment donat en aquestes hores estan com una mica no desemparats però que necessiten aquell punt de companyia que els hi podeu donar i jo crec que això està molt bé és una feina que és molt bona sobretot per això, pel fet que hi ha moltes persones que en un moment donat aquestes hores de la nit. Sí, sí, posen la ràdio perquè

potser no han parlat gaire durant tot el dia i ara tenen la possibilitat de sentir, de poder parlar i trucar. Sí, i a part d'això,

el fet del coneixement que acaben adquirint a través d'escoltar-vos. Això que acabes de fer, el tarot, és la tècnica que més practiques tu? Sí, perquè bàsicament és el que em dona més eines per poder trobar la informació que necessito i per poder expressar més detalladament les coses quan les veig. Perquè, clar, amb el tarot el que fas és que ho pots mirar una mica tot. O sigui, ara hem estat mirant una empresa, si et ve una consulta, doncs tu pots estar mirant a la mateixa persona, pots mirar a la gent amb la que treballa, pots mirar l'economia, pots mirar-ho tot a través de les cartes del tarot. En canvi, si fa servir altres eines o altres tècniques, no és tan precis en un moment donat. Perquè, per exemple, la quiromància et marca molt com ets tu. A través de les ratlles de les mans, de la forma de les mans, se't veu a tu. Però tu no pots mirar amb la gent amb la que treballes com estàs. La relació. Perquè ja no està a les teves mans. Llavors, clar, és un tema que és més profund i de coneixement intern per tu. Clar. Amb l'astrologia també vas allà mateix. La teva caixa d'eines,

l'astrologia, és diferent. Tu abans parlaves que aquest programa té aquesta capacitat de comunicar. Tu no creus que també en aquesta feina que fas a les tardes la gent també vol que l'escoltin perquè necessiten una ajuda? A vegades no et sents una mica psicòloga, també? Sí, 100%.

Sí, perquè, aviam, encara que no vulguis, hi ha moltíssimes persones que el que necessiten és que se'ls escolti. Llavors tens la capacitat o la facilitat en un moment donat a través d'aquests mitjans que la persona, en el moment en què tu li comences a treure aquell tema que li fa mal, perquè venen, se senten i esperen que tu els hi comentis o els hi diguis. Llavors, quan tu trobes aquell fil que no funciona i comences a trucar a aquell tema. És molt fàcil o moltes vegades el que passa és que la persona necessita deixar-ho anar i el que deixes és que facin el que necessiten. Deixar-ho anar i llavors a partir d'allà el que es fa és analitzar una mica la situació i buscar les sortides més fàcils, pràctiques i bones per a la persona.

¿T'has espantat alguna vegada del que has vist abans de comunicar-ho?

Bueno, espantar-te, arriba un moment que no t'espantes, perquè veus tantes coses que a vegades et sobrepassen, que arriba un punt en què reacciones intentant buscar sortides. Llavors, espantar-te més que espantar-te és quedar-te amb allò de dir, i ara jo com li dic a aquesta persona això? T'ha passat d'haver-li ja dit alguna cosa. Bueno, intenta sempre buscar les paraules adequades per no sentenciar res, perquè això sí que ho tinc claríssim, les persones que treballem amb aquestes eines no tenim mai el 100% de res, o sigui, jo no puc garantitzar el 100% del que jo estic dient. Perquè estem parlant d'intuïció, estem parlant de bàsicament del que tu sents i no pots dir el que jo dic és segur, no pots garantitzar un 100% llavors és molt important mai sentenciar res perquè no estàs segur al 100% que allò passi que per mala sort o per mala sombra o pel que tu vulguis dir-ne de vegades al cap d'un temps. Aquelles mateixes persones venen i et diuen, saps allò que em van dir que vagilés amb això? Doncs em va passar. I dius, jo volia veure-ho, he pogut esquivar.

I de vegades no pots esquivar-ho. La gent amb què se sorprèn més? Amb que endevinis coses del futur o amb que els diguis coses del seu passat?

Normalment amb que els diguis coses del seu passat. Els sorprèn el fet que entren, no et coneixen de res, tu no els coneixes de res, de vegades no m'apunto ni el nom, perquè jo en aquestes coses sóc una mica un cas, m'apunto a tal hora i el número de telèfon i ja està. I de vegades sí que sorprenen que els estàs parlant i els estàs dient coses que tu estàs veient allà, que són coses d'un passat, que en un moment donat els ha afectat per alguna cosa, i et diuen, però tu això com ho saps? Clar. Qui t'ho ha dit, no? Qui t'ho ha dit? Sí. A vegades, si tu has parlat amb algú, no, no, no, d'allò no ha sigut així. O, amb el que sí que sempre he trobat que la gent es sorprenia més, era amb el fet de com descrivia les persones que, per exemple, amb un fill, amb una germana, amb un o amb un altre, que els deia, fa així, això, això, té aquesta reacció, aquesta altra, i et diuen, però, que la coneixes? No, no. Però la veig aquí així o veig a les cartes o a vegades que els dius una expressió i que no saps ni per què l'estàs dient i et diu, és que això ho diu sempre la meva germana no hi dius, buf però clar, això són coses que ni pots assegurar mai res al 100% ni tampoc saps d'on te't baixa.

Quin tipus de consultes et fan més? Que és el que, no sé si és el típic salut, amor, feina o diners, no sé, o això també ha evolucionat?

Va evolucionant. Ara potser podríem dir que s'ha incrementat més la preocupació per la feina i pels diners, però per norma general el punt més principal acaba sent sempre la part emocional. Relacions de parella i la part emocional.

O algun conflicte familiar, aquestes coses, no? Com surto d'aquí, no?

Què passarà? Què puc fer? Com ho puc fer? Com gestiono tot això? De tu mateixa, què et dius? Que ets tarotista? Que et dius bruixa? No, jo em dic Imma. Jo soc l'Imma i no sento que sigui una persona ni tan diferent, ni tan estranya, ni tan fora de lo normal. El que passa és que la meva vida m'ha portat a treballar més amb aquests temes i ha arribat un punt en què acabes donant-te en compte que aquestes eines són una cosa que forma part de tu i potser viure sense elles hauria sigut una vida molt diferent.

Segurament t'hauries perdut també moltes coses buf, ja veus en aquest programa no sabria que ens hem d'esbojar una mica més ara si que no tenim excusa no Imma del Destí moltes gràcies per venir a la nit dels ignorants per fer-nos aquesta tirada prendrem bona nota, farem arribar la informació allà on ha d'arribar i res, gràcies per fer el viatge des de la Garrotxa i venir a explicar-nos aquí el programa, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Bona nit. Bona nit.

Moltes se pleguen, de Déu reneguen, un boc adoren, totes l'honoren.

Després s'eleven i per l'aire volen. Fan el que volen.

Moltes han mort cremades al foc per culpa del boc. Les varen condemnar.

Ell les enganya, oh bé diable, qui voldria caure en el teu joc? Oh,

la caverna que es llupiterna, Després s'eleven i per d'aire volen, fan el que volen.

Amb cercres fos, com diu la gent, se'n fan ungüents, les bruixes tornen.

10 minuts i arribarem a la una de la matinada, aquí a la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, el 93-201-7474. Ara que sabem alguna cosa més sobre el futur d'aquest programa, ens truca el Miquel des de Berga. Bona nit, Miquel. Bona nit.

A veure, no sé per on començar, perquè estic una mica així, una mica nerviós, no em pensava ni que sortís amb antena. Doncs nervis fora,

expliqui'm el que vol dir amb normalitat, com si fos la seva amiga, per entendre'ns. Vale, perfecte.

Mira, jo. Tinc discapacitat del 65% i tot ve per un càncer que em van trobar fa 5 anys que era un càncer que semblava que em donaven un any de vida a Manresa a l'Hospital Sant Joan de Déu. I sempre amb tot el respecte, perquè els metges i totes les infermeres, tot el personal, a mi es van portar de Déu. Però com que ara he passat el cinquè control i segueixo tenint un tumor a dintre el cap, això és el periple que porto a la meva vida ara. Però me n'he sortit, he superat 4 anys més del que m'havien donat. Llavors he escrit un petit llibre que m'ha ajudat un bon amic meu i és com un tipus TV o llibre, però és per la gent, per exemple, que en aquests moments. Es poden trobar amb l'inici d'un diagnòstic que se't cau tot a sobre, perquè és com si enderroquessin un edifici, allò que posen els explosius i te'n vas cap a baix, així ho recordo jo quan em van fer el comunicat. I la idea és que aquest llibre donar-li difusió i que arribi a la llum i arribi a moltes persones per poder ajudar. A molta gent que això es pot superar sempre que també hi posis la teva actitud, no? Que els metges tenen la seva part de la medicina, els seus coneixements, però també intervé molt l'actitud de cada persona. Jo, en el meu cas, recordo perfectament com vaig pensar i tot el que vaig controlar, les emocions, en els moments que semblaven més complicats, complicat de tot. I tot el que vaig aprendre d'aquesta experiència, que això també surt en aquest llibre. I la finalitat és que jo estic una mica, jo ara ja no estic per molts processos de logística i de tota aquesta era moderna de correus electrònics i tot això, jo em trobo amb el topall, amb el bloqueig, que les editorials demanen masses coses i jo m'atabalo amb això. I vull que arribi aviam si algú o alguna empresa o algú em pogués ajudar i es pogués arriscar en certa manera a creure en la causa que tinc jo aquest llibre. A mi aquí a Berga amb les persones que em coneix molta gent a Berga per un tema d'un altre personatge que represento aquí a Berga ara precisament els Nadals. Perquè faig de Pare Noel aquí a Berga. I molta gent m'ha dit que els que coneixen la història meva personal, que això sí que arribaria a tindre un llibre molt potent de cara a ajudar molta gent. Que està en el principi del que jo vaig viure fa cinc anys al 2021. D'acord.

Per tant, entenc que el que demana és ajuda per. Entenc que no està publicat el llibre, eh?

Que el té el manual. No, no, el tinc jo, perquè m'entenguis. El tinc aquí davant i és en tamanya 5, que és la meitat de folio. Tipus revista, com si fos un. Com si fos una revista, perquè em van fer un prospecte en blanc i negre. Clar, jo tinc una pensió. Una pensió ridícula, però és el que he vist ara mateix, és el que m'ha quedat. Tinc 700 euros i jo amb això no em puc permetre el luxe de pagar un editorial ni d'invertir calés. Però és una pena perquè crec que aquest llibre és un llibre que es pot llegir en una hora. És una cosa molt. Té més els dibuixos que no pas el que porta amb escrit, que també.

És a dir, hi ha text i hi ha dibuix. Hi ha text i hi ha dibuix, entenc, eh? Hi ha més dibuixos que text. Ah, hi ha més dibuixos que text, molt bé. Sí, però explica molt bé tot el procés que he viscut.

Hi ha sis capítols i cada capítol vindria a ser més o menys un any de tot això. I els dibuixos també són seus, Miquel? No, els dibuixos, aviam, això és el que em diu molta gent. Amb tot això de liar el llibre, està fet amb IA per un amic de València, pel Jordi, que és un bon amic meu, i m'ho ha fet amb molta paciència. Però la història, la IA no la pot explicar, perquè la història és la meva, el que jo vaig sentir en cada moment. A més que tinc totes les partes metges i tots els comprovantes que tot això no m'ho inventaven. Jo, és una vivència que porto i segueixo dient segueixo tenint un tumor de 3 centímetres al darrere de l'ull esquerre o sigui que segueixo vivint amb això, és molt present encara que hagi superat el cinquè control i com que he passat moments de tot per exemple ara faré una mica de spoiler però he passat per exemple el moment que em van fer 33 sessions de Radio Cap, que és el màxim que pot suportar qualsevol ser humà. I em van cremar el paladar i em vaig passar tres mesos que no vaig poder ni beure un got d'aigua. Em vaig aprimar 50 quilos. Mare meva. Vull dir, em vaig quedar amb una anèmia de campionat. Tot això ho he viscut. I ara que he passat el cinquè control, se'm va despertar la bombeta de dir per què tu has de quedar tu dintre si pots servir com un llibre d'ajuda per a gent que estigui ara mateix, bueno, ara mateix no ho sé, aquestes hores, o demà o. Que se sentin en un despatx com em va passar a mi i et diguin, en el meu cas, jo li poso nom, jo no m'amago de res del que tinc. Jo tinc un, perquè si voleu mirar tècnicament es diu càncer de cabum en estadi 4, a més m'ho van trobar molt avançat. I clar, tot això, tot aquest patiment que jo he viscut, i el meu entorn, l'amistat, la família, tothom em diu que ho tiri endavant, però clar, el problema ve quan ja arriba un punt que pots fer les coses de tot cor per ajudar, però quan veus que la realitat del món funciona per calés, jo aquí és on em puc parar, perquè no tinc per on tirar. Llavors, una opció, se m'ho ha conegut això.

No, no, està bé. A través d'aquí que algú escoltés i algú tingués mà i algú li demanés un exemplar per poder valorar-ho i tirar endavant a través d'un editorial o un hospital que faci alguna publicació.

Sí, però clar, hauria de ser algú solidari. I també el que he pensat, aprofito i perdona'm, és que sé que suposo que hi ha un temps per parlar o no sé com.

Sí, tenim el butlletí, vull dir que ara ja no en traiem ningú més perquè l'estic escoltant a vostè, Miquel, però. Un minut i ja està.

I pensar que també tinc l'opció, m'agradaria fer a vegades estar xerrades a llocs, que això no sé si algú escolta el programa que em pogués contactar amb mi, que suposo que us tindré que deixar el meu número, jo l'hi he deixat abans, em sembla, no? Això no pateixi perquè l'Aina ho té a tots controlats. Puc fer xerrades d'explicar el meu periplo en tot això. Perquè potser els joves entenguin que la vida s'ha de valorar, que no es poden fer les bestieses i més el que està passant avui en dia. Que la gent perd el cap en seguida i es fan coses que no i la vida és massa valuosa i més quan he passat jo que el títol del llibre es diu el meu nen i jo perquè parla del tumor com el cuido jo i com li parlo i es diu la història d'un renescut no perquè jo em sento com renescut de tot això i vull ensenyar i parlar amb tot això amb molta gent per poder arribar.

D'acord. Doncs jo crec que ha quedat claríssim la seva explicació, a veure si entre tots hi ha algú que el pugui ajudar directament. Miquel, li deixo moltíssim la trucada, d'acord? Ja no tinc que parlar amb ningú més, ara, no? No, ja està, s'ha acabat. Miquel, moltes gràcies i una abraçada ben gran cap a Berger. Bona nit, gràcies. Adéu-siau, bona nit. Adéu, gràcies, adéu. Tenim oients i tenim històries i hi ha capacitats i resiliències de persones que realment són dignes d'admirar. I aquest oient que ha trucat ara és un cas, amb tot el que ens ha explicat. A veure si algú té manera de poder-lo ajudar amb algun dels seus objectius. Arribem a la una de la matinada, les notícies d'aquesta hora i. No marxeu, perquè tenim més històries per explicar-vos i perquè ens queda una hora de programa, així que tornem d'aquí uns minuts. Fins ara.