La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 05/11/2026

Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12.

Bona nit, us informa Ignasi Abad. Els demòcrates amplien la majoria a les dues cambres del Congrés. Després, el tsunami blau a les eleccions a mig mandat als Estats Units. El partit supera ja els 240 escons a la cambra de representants, segons la CNN, i encara queden dotzenes de seients per atribuir. Mentrestant, dirigents republicans comencen a parlar sense pèls a la llengua de la desfeta de dimarts. El governador de Florida, el republicà Ron DeSantis, diu que és com si els hagués caigut un meteorit. Això s'acosta a un esdeveniment d'extinció pels republicans en moltes parts del país, com no hem vist probablement en els últims 100 anys. A l'altra banda de l'espectre polític, votants demòcrates celebren el canvi al país.

Crec que és fantàstic, hem retornat a la democràcia. Estic molt orgullosa dels americans.

A Europa li dono les gràcies per ser el nostre amic i per tenir paciència. Em sap greu, estem molt avergonyits del que Amèrica ha esdevingut i esperem que ara puguem girar full i arreglar-ho.

Al Senat, la majoria demòcrata és de 54 escons davant dels 44 republicans, amb dos estats encara per atribuir, Alaska i Mississippi, on els candidats mantenen un empat tècnic. Més notícies, Andos, a Noguera.

En declaracions del Catalunya Nit de Catalunya Ràdio, l'historiador nord-americà Mark Bray ha explicat la derrota dels republicans a les eleccions de mig mandat als Estats Units per la pèrdua de magia, segons ha dit, que ha tengut el president Donald Trump. Bray és escèptic, però, sobre els canvis que hi pugui haver amb el nou escenari polític al seu país, amb la nova majoria parlamentària dels demòcrates.

Tenemos dos años más y a veces líderes o regímenes autoritarios pueden ser más peligrosos cuando se sienten bajo ataque o en una posición más débil. Entonces, a ver qué pasa.

D'altra banda, els perits judicials que aporten al cas de l'accident, mortalitat de Muth, han descobert tres deformacions a la mateixa via on el gener hi va haver l'accident. Els experts adverteixen que hi continua havent problemes en punts que suposadament Adif ja havia reparat un mes abans de la tragèdia.

Aquest dijous hi ha vaga general a França i el govern tornarà a fer un fort desplegament policial similar al dels últims dos caps de setmana en protestes amb 70.000 agents. La jornada de vaga convocada pel sindicat CGT preveu 244 manifestacions per tot el país i s'adreça tant a funcionaris com al sector privat i també a jubilats. Fan vaga en defensa d'uns salaris i uns serveis públics dignes. S'hi afegeix també als moviments d'estudiants.

La consellera d'Interior, Núria Parlón, proposa que agents dels Mossos puguin fer d'examinadors de trànsit per reduir el temps d'espera que hi ha actualment per fer l'examen pràctic. Serien agents de Mossos que no poden exercir les funcions operatives habituals per l'edat o per disminució de les capacitats. Ho ha explicat el Parlament on ha demanat a la Direcció General de Trànsit la transferència d'aquesta competència.

Nosaltres, des del Servei Català de Trànsit, hem fet diferents propostes. Hem fet la proposta de l'encomana de gestió. No ens sobren policies, els volem optimitzar, perquè els policies que tenim en segona activitat poden fer molt bona feina com a examinadors.

Ha mort als 91 anys el mestre del cinema eròtic italià Tinto Bras, conegut sobretot per pel·lícules com Calígula, Salò Kitty o Los Burdeles de Páprica.

El cineasta va començar a despuntar als anys 60, però l'èxit li va arribar als 70 amb un cinema obertament provocador. Fascinat per l'erotisme, a partir dels anys 90 es va dedicar exclusivament a filmar nombroses obres intimistes i es va convertir en un referent del gènere. De fet, moltes de les seves pel·lícules van originar grans debats socials i culturals i també va posar contra les cordes la censura oficial del seu país. La família ha fet pública la seva mort a través d'un comunicat on expressa, a més, la voluntat de celebrar un funeral íntim.

I els esports, a la quarta jornada de la Champions de Futbol, s'han disposat d'aquests partits destacats.

Rodri té una lesió muscular al bíceps femoral de la cama dreta i es perdrà al partit de Lliga de Diumenge contra l'Atlètic de Madrid. El migcampista blaugrana es va lesionar durant el partit de Champions contra l'Aston Villa.

També en clau blaugrana, Rafinha signarà aquest dijous la renovació amb el Barça fins al juny del 2030.

L'Espanyol ha presentat aquest dimecres Eder Sarabia com a nou entrenador fins al 2028. El tècnic basc vol recuperar la identitat de l'equip amb una espanyol capacitat, segons diu, per adaptar-se a les seves idees futbolístiques.

El porter de l'Andorra Jesús Owono diu en un comunicat que sent molt dolor per la pèrdua del jugador del Tenerife Jesús de Miguel i per la seva família. Segura que afrontarà el que vingui des del màxim respecte. El comitè de competició per ser adonat per finalitzat el partit entre el Tenerife i l'Andorra.

I en bàsquet a l'Eurocup, el Manrasa s'ha imposat a la pista del Lietkabelis per 66 a 80, i a l'Eurocopa femenina, l'Uni Girona ha guanyat a la pista de l'Ostrava per 58 a 86.

Fins aquí, les notícies. Catalunya, adiós.

Al matí de Catalunya Ràdio prenem el pols a l'actualitat.

I us saludem en directe ara mateix des de Plaça Catalunya, el centre de. En aquesta hora arrenquem un programa especial des de París, capital de França. Són problemes que ja existien fa anys. I que us saludem des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en concret des de la. Com pot ser que tinguem un sistema que estigui

abandonant a tantes persones? Al matí de Catalunya Ràdio t'escolta. Deixem-ne cap aquí baix

perquè estem parlant d'ells. Almenys a veure si se sent interpel·lat o no. Potser falten professors en comptes de policies a les aules. Ens movem. Avui us saludem des del Centre Cultural La Mercè de Girona, des d'on farem.

El Matí de Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres de 6 a 1, amb Ricard Ostrell.

Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández. I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia. Estem convivint amb les xarxes socials, ens informem a través d'elles. El meu dubte és si ha contribuït a una millora de la nostra democràcia. Jo escolto. Sí que han contribuït a una certa democratització, ni que sigui perquè allà no existeix un únic emissor.

L'algoritme és el més polèmic en termes de construcció d'opinió crítica. Les xarxes en si no són ni bones ni dolentes.

Catalunya Migdia, de dues a quatre, amb Òscar Fernández.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Estimats oients de la nit dels ignorants, ha arribat el Nadal. No he vist en cap tanca publicitària, no ho dic perquè els llums dels carrers fa dies que estan instalats, esperen que sigui el moment i l'hora pactada per encendre'ls i fer que tothom s'estressi fins l'endemà de Reis. Tampoc ho dic perquè els supermercats estiguin inundats de torrons des del mes d'octubre, ni perquè els aparadors de molts establiments ja facin ofertes i descomptes per inocular el virus del consumisme. Sabeu per què ho dic, que ha arribat el Nadal? Doncs ho dic per l'escena preciosa d'aquest testimoni aquesta tarda en un recorregut d'autobús d'una línia que no agafo mai i en un barri per on no hi acostumo a passar mai. Jo anava dreta, repenjada contra la barana del costat del vidre, intentant asserenar la respiració ràpida, perquè he hagut de fer una corredissa perquè no se m'escapés. Quan el meu cor ja tornava a marcar uns batecs normals, he començat a sentir una fresa que només tenia clar que no venia d'un telèfon mòbil. Era suau i tendre, alhora. Venia d'algun lloc del fons de l'autobús que no acabava de detectar bé. He anat avançant perquè la melodia que ja començava a sentir millor m'ha fet retrocedir uns anys fins a la meva infantesa i de sobte he vist l'escena un avi amb una motxilla rosa entre les cames. I assegut al costat una nena, la seva neta estava força clar, cantant molt fluixet, molt fluixet, una Nadala que no he pogut recordar com es diu, i assajant amb les mans la coreografia que probablement estava aprenent a l'escola. Mirava un vídeo que li aguantava el seu avi amb el telèfon nòvil perquè ella repetia la tonada, i els pastors adorant Jesús i feia els moviments de les mans ara en forma de cor, ara fent una abraçada, ara alçant-los a l'aire. Alguns dels viatges ens hem mirat i hem somrigut. La nena estava clar, volia saber-se tota la cançó de memòria i ha aprofitat el viatge en autobús per avançar. Segur que demà serà a l'escola la que ho farà millor i encara li queda un mes per acabar-ho de millorar. I el vostre dijous, com us ha anat? La nit dels. La vostra dijous, no. El vostre dimecres, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Edu Arnes, Aina Grau, Andy Franco, Judit Perpinyà, Domènec Sobirà i Albert Durant. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Com esteu? Bona nit, són les 12 i 11 minuts. Arranquem aquí una altra edició de la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio, preparats, com sempre, per atendre les vostres trucades al 932017474, per fer preguntes, per explicar alguna resposta que hagueu buscat o que sapigueu de consultes que han fet en altres programes a altres oients ignorants, per felicitar, per queixar-vos, per fer reflexions sobre qualsevol tema, com sempre es poden fer en aquest programa. Teniu el telèfon del directe preparat per fer la. Vaja, veig l'eina que ja està començant a parlar amb els oients. I si no, també ho feu, ja ho sabeu, a través del whatsapp del programa, que és quan vosaltres deixeu el missatge, nosaltres el guardem fins l'endemà, perquè durant el directe estem només pel telèfon del directe i no escoltem ni mirem els missatges escrits mentre estem fent el programa en directe aquí a l'estudi de Catalunya Ràdio. Avui al 667-220-148, que és el WhatsApp on podeu deixar els vostres missatges, ens hi hem trobat una pregunta que ens ha deixat la Montse des de Barcelona.

Una resposta pel senyor que preguntava pels membrillos. Ell va dir que està a prop del barri de Sant Antoni. Doncs jo el que li dic és que s'aproximia al mercat, al mercat de Sant Antoni. Hi ha moltes parades i allà segur que en troba. I parlant dels mercats, l'altre dia vaig passar pel mercat de la Beceria, aquell de Gràcia, i vaig passar per davant d'una verduleria i vaig veure que tenien garrofes. I em va llamar l'atenció perquè les garrofes, jo sé que em fan farina i em fan coses, però així com per ús de casa vaig pensar, com es fan? Com la gent que les compra, la gent que va al mercat, què en fa de les garrofes? Vull dir, algú em podria explicar actualment per què es farien servir? No ho sé. I si hi ha de pas, si no seria molt preguntar, Si algú, perquè esclar, no ho vaig preguntar, però només per simple curiositat, quant val un quilo de garrofes?

A veure, moltes coses en aquest missatge. Primer, una recomanació per l'oient que buscava Codonys, Mercat de Sant Antoni, com ens ha dit ara la Montse, i després, que ha vist al Mercat de la Bassaria de Gràcia aquestes garrofes, qui compra garrofes, i també ho pregunto, eh? Qui compra garrofes actualment i què fa amb aquestes garrofes? Tot això és el que ens demana la Montse de Barcelona, que ens ha deixat aquest missatge de WhatsApp al 667-220-148. El 93207474 ens truca. Sí, ens truca qui m'has posat aquí? No, ens truca en Xavier Desdeverga. Bona nit. Bona nit. Hola, Xavier, com estàs?

Bé, escolta, mira, perquè havia trucat molt aquí. Que no hi havia Xavier Solà. Sí. I jo també em dic Xavier Solà i tu m'ho has dit.

Clar, és que l'Aina m'ha posat Xavier Solà i jo m'estava mirant l'Aina dient I t'has pensat que era el de la nit de llorant. Clar, dic, no pot ser perquè no el faig, el Xavier Solà, a Berga en aquestes hores de la nit. No el faig a Berga, però vaja, tot podia ser. No, era de Sant Foriú. Per això, per això, però vaja. Avui deu estar a Barcelona, en principi. En principi. Però Xavier, encantada de saludar-te.

Xavier Solà, dos. Escolta'm, jo resulta que quan trucava jo soc un component de los 4 de la Torre. Los 4 de la Torre? Sí, te'n recordaràs tu. Som dels anys 60.

No me'n recordo perquè jo soc mica més petita, eh, que això. Jo soc dels 67.

Ja ho sé, eh. Jo, mira, m'he fet 89 el 26 d'octubre, quan celebràvem amb el Diango i tota la història. Molt bé. I, en fi, el Xavier em posava. Jo aquí tinc tres discos. Però no amb els de los 4 de la Torre. Perquè ja són morts quasi tots. Només quedo jo allà. Queda aquí per reivindicar. Molt bé, Xavier. Sí, exacte. Ja només quedo jo. Ja només queda vostè. Molt bé. Del mític grup de los 4 de la Torre.

Los 4 de la Torre. Doncs mira, després en buscarem alguna per sentir-la. Així farem homenatge.

Però tinc tres discos aquí que un es diu Sentiments. Aquests són gravats a l'editorial, però són gravats meus jo. Ah, d'acord, d'acord. No el 4 de la Torre, que és el que posava el Xavier. Ah, d'acord, d'acord. Un es diu Sentiments. Un es diu Sentiments, molt bé. Un altre disc es diu Sempre amb tu. Sí. I un atre ja són moleros recuerdos d'una vida. Però amb aquest sentit, sempre amb tu, si el trobes per aquí, perquè els tenim tots tres, que els vaig portar jo amb el Xavier, per dir alguna puntaire, si la pots posar, mira, M'agradaria, m'agradaria.

Molt bé, doncs prenem nota Xavier Solà i la posem després, que ara tinc gent que ens està trucant i hem de donar pas als oients.

Et sembla? Igualment.

Igualment, Xavier, una abraçada. Igualment. Adeu-siau, bona nit. Adeu, bona nit. Després la posarem perquè ara tenim una mica de cua i hem de parlar ara amb l'Àngel des de Sant Pere de Ribes.

Bona nit. Bona nit, em diré fàcil. Mira, l'altre dia, un senyor que va parlar amb tu, vaig estar comptant, perquè això és mi entretinc, les vegades que va dir bueno, en el rato que parlava amb tu. Ah, ell o jo? Ell. Ell. Ah, d'acord. Bueno. Bueno, bueno, bueno. 30 vegades. Què dius, ara, 30 vegades? 30 vegades. Amb una trucada. Ai, mare. Sí. I després, l'altra, que posem aquella cua que diu, vale, vale. Jo dic, mare de Déu, però això és. No podem posar una altra cosa que digui, ah, d'acord, o. No ho sé, però vull dir que això és del bueno. El bueno, bueno, vale, és que és fatal, eh, dir això. Però va dir-ho 30 vegades en una trucada, eh, 30.

Les vaig estar comptant. Les vaig contar, l'Àngel. Ja anava amb un paper,

un, dos, tres, quatre, no? Jo anava dient-ho. Mal d'orella, mal d'orella, no? Sí, sí, sí. I després, per setmana, a Catalunya Ràdio. Que es diu David Madí, i fa, parla ell, i va i després això m'enorvioseix.

Sí, això ho fa gent per pensar què dir després.

Sí, però és que cada vegada el senyor David Madí, vull dir, no hi té res en contradit, però. Allò que tindria de dir, escolta'm, potser que t'ho preparis, o potser que si tens que parlar ho facis d'una altra manera.

Deu estar pensant el que vol dir i arrossega.

Ho he dit per activa i per passiva, això, en el programa. Però ningú n'ha fet cas. Bueno, és igual. Doncs està. Aquestes dues coses. És per nosaltres, els vivients, que et truquem a tu la capacitat de síntesi. De dir un, dos, tres, tres cosetes, una coseta.

Això molt a favor, Àngel, molt a favor de la capacitat de síntesi. Un missatge clar i, escolta'm, perfecte. Molt bé. Vinga, adéu-siau. Moltes gràcies, bona nit. Bona nit. A veure, que ens truca la Núria, que està, em diu l'Aina, aturada en un tren que ha sortit de Navarra. Núria, bona nit. Hola, bona nit.

A veure, com ho expliques això? Bé, soc Núria de Cornellà, però estic al mig de les vinyes, aquí al Penedès, amb un tren que ha sortit a Navarra. No ha sortit a Navarra, hi ha gent que ve de Galícia, que porten més de 12 hores al tren. Nosaltres hem sortit a Navarra, de Pamplona, a quarts de cinc. Havíem d'arribar a quarts de deu a Barcelona i estem aturats aquí.

A dos quarts d'una, gairebé, mare meva. Quanta estona fa que esteu aquí aturats?

Jo des del quart de cinc. Ah, aturats aquí? Sí. No ho sé, perquè ens hem anat aturant, i només vam enviar missatges, que arribarem més tard, que arribarem més tard, i ara diuen que si al conductor se li ha acabat l'hora, ha arribat un taxi, amb un taxi i després una furgoneta de dit, clar, ara el conductor s'ha de canviar, però aquí hi ha les balles. Estem aquí aturats pel canvi de conductor, suposo, perquè tampoc ningú ens explica res. Ens han donat aigua. Bueno, mira, estem aquí, però estem farts ja,

ja no sabem què fer. Home, és que ara m'has deixat, vull dir, entenc que aquest tren inicialment ve de Galícia, que vosaltres heu pujat a Navarra, i que havíeu arribat a Barcelona a quarts de deu.

A quarts de deu, clar, ara ja no hi ha metro, no hi ha res, hem de sopar, ens han donat una aigua, això sí, una ampolla d'aigua.

Però ja està, ja està. Però no ha passat res, vull dir, no hi ha hagut cap. Senzillament

s'ha anat aturant, suposo que. S'ha anat aturant i ens han anat arribant missatges de res, i aleshores ens han dit que ens aturaríem a Vilafranca. I ens hem aturat, hem passat Vilafranca, ara sí que ja portem estona aquí aturats, hi ha un taxi i després hi ha com una mena de camioneta, suposo que ha de saltar el conductor per canviar un conductor a l'altre.

Mare meva, però de Vilafranca a Barcelona

tampoc queda tant com per. Ui, doncs mira, doncs estem així, jo crec que arribaríem abans caminant o que

ens posen un taxi cada una, jo què sé. O sigui, ara ja és una qüestió de canvi de conductor perquè se li ha acabat l'horari, eh? Això sí que us ho han dit així?

No, perquè veiem, perquè hem vist arribar un taxi, hem vist arribar que també hi ha un cotxe de dit, hi ha el revisor que ja no se queda a dins de. Ja no sé què hi ha dins. I el tren va ple, Núria? Sí, va ple, va ple. Sí, sí, sí. I hi ha gent que ve de Galícia. Clar, que porta tot el dia del tren. I hi ha gent gran, hi ha gent gran.

Hi ha gent gran. I és un tren, em sabries dir quin tipus de tren és? Un Albia. Un Albia. Un Albia. Un tren Albia que devia fer, no sé quina ciutat, capital gallega, no? Barcelona. Sí, això, a Sants. De Galícia fins a Sants, per entendre'ns. Sí, nosaltres estem així. Clar, vosaltres, que ara em deies això que no hi haurà metro, entenc que un cop arribeu a Sants haureu d'agafar un taxi i com a mínim viviu a Barcelona,

perquè clar, si viviu fora. Sí, clar, i em sembla que hi ha gent que ha d'agafar un avió i així, no ho sé. Clar, hi ha gent de, no sé, hi ha gent de tota mena.

Sí, sí, però ja et dic, un trajecte que havia de durar fins a quarts de deu, entès, no?

Sí, sí, però el que és curiós és que ahir a la nit ja vam rebre un missatge de Renfe que ens deia. Si no teníeu por, que podreu reclamar i tot això. Dius, home, encara no he començat a fer el viatge, si falten 12 hores per agafar el tren, m'estan dient que puc reclamar i tot això pel viatge d'avui. No em quadrava. Sí, no ho sé. Com si ja sabessin que avui no anirien bé les coses. Sí, que avui no anirien bé les coses. A més, clar, t'envien missatge pel correu electrònic, missatge per WhatsApp, tota l'estona i a nit els llegeixes.

Clar. Vosaltres heu fet aquest trajecte alguna altra vegada? Sí, un cop a l'any, anant a Pamplona. Un cop a l'any. I què dura el trajecte entre Pamplona i Sants? Quatre hores, em sembla, sí. Quatre. Quatre hores. I ara en porteu quantes, ja? Perdona que m'he descomptat. Quarts de cinc, sis, sis hores, ja, potser.

Quarts de cinc, set, set, set, set i pico. Estan cansats, ja.

No, no, no cal que ho diguis. I de menjar, suposo que si és que hi ha cafeteria, ja no deu quedar re. No, no, no.

Però bueno, és que al final ja no saps ni com posar-te. Estem drets, passejant per aquí, i la gent ja. Sí que hi ha algú que es vol revelar, una senyora gran, però nosaltres ja estem tan resignats, estem tan acostumats.

Que voleu arribar, no? Tenim ganes d'arribar, sí, sí. Déu-n'hi-do, Núria, quina odissea, realment. La nada també la vau fer en tren, entenc. Sí, sí, sí.

I va anar bé, la nada? Va anar bé, sí, normalment va bé. Sempre hi fem un cop a l'any, fa uns quants anys. I un any sí que vam dos hores més tard, però ja ens van avisar a Pamplona i ja no pujés el tren fins a dues hores després. Mai ens havia passat, però avui, mira. Déu-n'hi-do.

Doncs t'agraeixo molt la trucada, que ens ho facis saber. Mira, els passem tota aquesta informació als companys d'informatius, perquè encara en podran treure alguna cosa, perquè no és normal que a aquestes hores estigueu entre vinyes, diguéssim.

Sí, sí, entre vinyes, perquè no es veu, però estic segura. Sí, estem per allà a la Granada, he vist pel Google Maps. Estem per la Granada. Sí, sí. I de moment no hi ha hora d'arrencada, eh? No, no, no veig, no veig, no. Ara sembla que passa com un cotxe de bombers o no sé què. Un cotxe de bombers? Bueno, és que com que no es veu gaire bé. Està fosc tot, sí. Han de tallar, suposo, la valla. Ja. Per poder, si han de passar conductors i així.

És que, bé, ens ho prenem. Sí, amb sentit de l'humor, que no n'hi ha, perquè tal com està el panorama no és per tenir sentit de l'humor, però déu-n'hi-do. No n'hi ha, no n'hi ha.

I segur que és, jo perquè m'acabo de jubilar i demà no haig d'anar a treballar, però segur que és que

demà se'n va a treballar i ara he de treballar. Sí, sí, si havien d'arribar a quarts de deu, doncs probablement algú entra a treballar a les vuit del matí i quina gràcia estar ara entre vinyes. Imagina't, sí, sí. Déu-n'hi-do, Núria. Escolta'm, crec que abans d'acabar el programa t'enviarem un missatge per saber si heu arrencat o no. D'acord. Sembla que arrenquem tu. Calla, calla que arrenqueu. Calla que encara arribareu d'aquí. A veure, potser a veure si arribem abans que acabis el programa. Va, vinga. Ni que sigui amb un missatge, digue'ns-ho, si heu arribat. D'acord. Molt bé. Moltes gràcies per trucar-nos, Núria. A tu, Marta. Una abraçada. Bon viatge. Fins a Barcelona. Adéu. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do la Núria, mare meva, des de quarts de cinc a dalt d'un tren. En fi, a veure que m'he perdut, ara on anem? A la Constança, des de Terrassa. Bona nit, Constança.

Hola, bona nit a tothom. Digues. Els tres sisos, per què diuen que és del limoni? D'on ve? M'agradaria saber-ho. Molt bé. El número del dimoni, diuen que és. Sí, sí, sí. El 666. Això. Bona nit a tothom.

Gràcies, Constanza. Bona nit. El número del dimoni. A veure si algú li sap explicar per què es diu això. Josep, des de Claravalls, bona nit. Digues, Josep. Bueno, vale.

Te volia fer una pregunta. Si les infeccions d'orina se poden transmetre sexualment.

Si les infeccions d'orina es poden transmetre sexualment. Sí. Bona pregunta. Molt bé. Llavors, si tens pressa,

però si no, cada dia que et trucaré. T'explicaré un acudit de aquest ràpid.

M'explicaràs un acudit el dia que truquis? Molt bé. Per fer riure una mica, no? Sí, clar, una mica d'ho. Una mica d'ho. D'acord.

Ha, ha, ha, ha, ha.

Que li han passat al zero. Mare meva, quin futur la parella que té. Molt bé, Josep, moltes gràcies. Adeu-siau, bona nit. No, si ja ens va dir ahir la ima del destí, que aquest programa s'havia d'esbojarrar una mica més, doncs mira, en Josep ja ha contribuït explicant-nos un acudit que no està malament, si hem fet riure també a la Núria, que semblava que el tren començava a tirar endavant i que finalment en algun moment d'aquesta nit, suposo que abans que acabem el programa, hauran arribat des de Pamplona fins a Barcelona, fins a l'estació de Sants, després d'estar aturats a tot arreu i ara està des de fa una estona entre vinyes. A veure, la Magda ens ha deixat un missatge de WhatsApp al 667-220-148. Escrit que diu, quan comprem cigrons cuits podem veure com alguns deixen anar la pell. I la pregunta que fa és, aquesta palleta és bo treure-la o és millor menjar-la? I jo penso, si hem de treure la palleta de tots els cigrons, Magda, no acabarem de dinar ni en cap de tres dies. Però vaja, a veure si algú ens sap contestar. I després, un altre missatge i canviem de qüestió. El Xavier, des d'Ivars d'Urgell, em sembla que és l'oient que ens va dir que era la primera vegada que escoltava el programa i que va trucar. Diu, sí, ahir us vaig tornar a escoltar. No esperava menys, ja sabia que ens tornessis a escoltar. Diu, tal com em vas proposar, crec que feu un programa absolutament imprescindible, carai, i per molts anys. Doncs mira, que per molts anys tu també el puguis escoltar i ens puguis trucar. Dos quarts d'una de la matinada.

La nit dels ignorants amb Marta Romagosa.

Imagina't me and you, I do. I think about you day and night. It's only right to think.

Hola, bona nit, Marta. Estic impressionat. No em pensava mai que podria parlar per la ràdio. Per què? A la nit dos ignorants, perquè un programa que escoltava de petitet i tota la vida, i avui que tinc una pregunta concreta, dic, bueno, vaja, proveu.

M'estàs dient que no havies trucat mai? Mai, mai.

Ostres, quina il·lusió.

Que bo, que bo. Que bo, que bo. I bueno, després de tants anys escoltant a tothom que ha passat, el Cuní, l'altre aquest, bueno, tot el Solà. Tothom, clar.

La nit dels ignorants, un programa per ser feliç. Illes de

Pau Us

imagineu com és el dia a dia de la gent que està tancada a la presó? Quina illa de pau pot tenir un pres? Cada reclus acaba trobant algun refugi particular allà dins? Avui hem entrat al centre penitenciari d'Abrians II a Sant Esteve a Sarrovires, al Baix Llobregat, perquè un dels interns ens ho expliqui. Ara sentireu com és la vida quotidiana del Diego Abrians. Ell té 47 anys, és veí de Barcelona i està complint una condemna de 3 anys i mig. És el primer cop que ha entrat a la presó. Fa 20 mesos ara que està empresonat. El Diego n'ha parlat amb la nostra companya Judit Perpinyà.

Y just bat cauram aquest parell de parágrafs de Guerra y Pau, que la versión escasellana reconocía vagamente que aquel nudo de la vida, terrible y embrollado, que lo horrorizaba antes, no era.

Aquel nudo de la vida que lo horrorizaba antes.

Estem al centre penitenciari Iberians 2, el mòdul de poliesportiu que inclou l'escola i la biblioteca. Ara mateix estem a la sala de la biblioteca, la biblioteca central que han deixat buida per nosaltres avui. Per l'entrevista. Per nosaltres, sí.

Però tu ets un usuari habitual d'aquesta biblioteca. Cada setmana vens a la biblioteca. A la biblioteca central, sí. Un cop per setmana? Un cop per setmana.

Ara parlaré amb la bibliotecària perquè m'agradaria que m'apuntessin per sortir dues vegades, però aquest mes estic apuntat per sortir una vegada a la setmana. Si poguessis vindries més.

Sí. M'han dit que aquesta biblioteca és una mica el teu refugi aquí dintre de la presó.

Ho seria si pogués venir més sovint. Al final, el refugi, la necessitat de refugi, ve determinat per què tinc el meu abast i de què m'he de refugiar. Llavors, quan estava en altres mòduls que tenien la seva pròpia biblioteca, Agafava llibres d'allà perquè és més fàcil, però estar a la biblioteca en particular no em resultava refugir perquè la biblioteca no està organitzada com ho veiem aquí. Són espais on també estan instal·lats els locutoris per parlar, fer videoconferència amb la família. Es fan aquí també? Aquí no, a les biblioteques de mòduls. Llavors no és un espai silenciós. Llavors, normalment, el meu refugi no era un espai físic, era un espai mental. Ha sigut a terra, a un costat del pati, amb el llibre que estic llegint, on em doni bé el llum.

Ai! Nowadays, much more than before You left me high and dry In a loveless land With nothing but time.

És la biblioteca que més t'agrada de tota la presó?

És on està el fons més extens, no? És una biblioteca de debò, amb una classificació per temes, per llengües. Les altres tenen el fons, diria que són uns fons marginals, però no és com aquí que tenim la Montse, no? La bibliotecària que vull mencionar expressament perquè és l'ànima de de aquest espíritu de lectura que recomana, que aconsegueix les coses, que té idees que et proposa i que també pot portar llibres de la xarxa de bibliotecas de la Diputació. Jo llegeixo en altres llengües, no? Llegeixo en francès, llegeixo en italià, llegeixo en anglès, llegeixo en català, prefereixo no llegir traduccions. Llavors, si vull llegir. L'original l'hi demanes a la Montse? Com que tenia temps, perquè tinc temps, volia llegir en busca del temps perdut, de Proust, que són 3.000 pàgines, i aquí ho tenien en castellà, però dic, si em poso a llegir Proust i parlo francès, prefereixo llegir-lo directament en francès. Llavors, si ja ho vaig gestionar, em va van portar el totxo que està editat petit en 2.400 pàginas en francès, que em va ocupar una part de l'hivern i tota la primavera.

Has citat Proust, i avui quin llibre portes aquí sobre?

És el que t'estàs llegint ara? No, l'he acabat la setmana passada. Guerra i Pau, de Tolstoi. La meva passió és un lugar no físic, la lectura. Un lugar no físic on puc estar en qualsevol. Puc estar a Moscou del segle XIX, puc estar a París de la Belle Epoque, o puc estar a un camp d'Argentina si agafo un llibre d'algun autor argentí.

Ens ha citat Tolstoi, Proust. La gent pensarà, ostres, hem anat a entrevistar el pres més il·lustrat de tot Briants 2. Tu, si no t'hagués entrevistat avui aquí, a la biblioteca de Briants 2, i t'hagués entrevistat a fora, abans que entressis, m'hauries dit que la teva illa de pau era una biblioteca, també?

Segons quin moment de la meva vida, si m'haguessis agafat a l'adolescència, segurament sí, sense dubte, sense dubte. Jo soc de la minoria LGTBI, i això, quan estàs creixent, saps que la nostra cultura és molt hostil, i això et marca per sempre. Et marca per sempre, per exemple, perquè acabes tenint un refugi en la biblioteca, que no és on se socialitzen els adolescents, acabes fora de la vida. Y eso al final es una cosa que se arrastra. Me start. Jo soc jurista, jo vaig treballar d'advocat, i llavors la lectura també era part del meu àmbit. I en alguns moments de la meva vida complicats, la feina era un refugi, sense dubte. Si m'haguessis agafat just abans, la veritat que el nivell d'angoixa que tenia per entrar aquí no em permetia llegir, però sí que, com a manera de suportar aquell impàs, Era un refugio para mí pensar, ok, ya que estoy obligado a este retiro, he de cultivar les coses que puc cultivar, que estan al meu abast, que són el meu cap i el meu corp. Llavors, fer exercici i llegir, retomar, reprendre la lectura, la passió que tenia, el refugi que tenia en la lectura. Fer exercici no depèn tant de mi, perquè necessites material i espai, la lectura sí. Sempre que hi hagi llum, puc llegir. Llavors, la idea ja estava, que aquest seria el meu refugi.

Com és la solitud de la presó si sempre estàs envoltat de gent?

És un entorn hostil. És un entorn hostil per la situació de la gent que està amb tu. És un entorn hostil pel règim d'administració. Et trobes amb hostilitat tot el temps en cada moviment. Excepto a la biblioteca. Però has d'arribar a la biblioteca. Per arribar a la biblioteca has de passar per. Has d'aventar-te que existeix, has d'aventar-te com apuntar-te, que t'apuntin, perquè també hi ha molta gent, que potser no hi ha espai per tothom. I a més, quan ja estàs inscrit, que no passi res que t'impedeixi venir. Que no sigui que. Perquè qualsevol funcionari pot impedir-te de venir, sense necessitat d'una causa. Imagino que hi haurà un reglament que estableixi unes causes, però al fet hi ha una discrecionalitat. I qualsevol cosa. Jo fa dos mesos que no faig ioga, tot i que estava apuntat. Faig un mes i pico que no faig exercici per qüestions com aquesta. De la biblioteca he pogut sortir, perquè li ha arribat l'instància on li deia a Montse que canviava de mòdul. Llavors. Fins i tot, arribar a aquest espai que podríamos anomenar seguro implica una situación violenta, porque cada día yo no sé si podré sortir. I a vegades depèn d'una decisió que tu entens arbitrària, i això. Almenys no s'expressen els motius, i sembla molt arbitrària, sí.

Ahir sopant amb uns amics els deia, vaig abrir a ens dos per preguntar a un dels interns quina és la seva illa de pau, el seu refugi. I un dels meus amics em va dir, l'illa de pau d'un pres és sortir fora, és la llibertat.

Sí, pero això no és una illa, això és una destinació, no? La illa de Paujatik és un espai mental, perquè és l'únic espai que puc controlar. Al final, el meu objectiu aquí és sortir sense seqüeles permanents. I això implica física i mental, no vull sortir tarat, saps? I si em poso el meu cap en procesar el que me passa, la lògica de les interaccions que tinc, Surtiría tarat. No voy que eso pase a ser parte de mí. Yo soy una circunstancia que soporto, pero que no voy que siga y parte de la nueva vida.

Si aquest és el teu refugi llegir, sobretot a la biblioteca, Quina és, anem a l'altre costat, quina és la part més insuportable que has trobat de la presó?

La interacció amb les persones, persones amb les quals no tinc res a veure, no tinc ni un idioma en comú, perquè tot i que puguem compartir la gramàtica castellana, no compartim el que considerem idees i el concepte que tenim, ni que ens sembla normal. I això inclou els presos i els funcionaris. Va ser una funcionària aquí que em va cridar l'atenció perquè em vaig abraçar amb un altre intern, però em va assegurar que existia la llengua dels punys i que això era una cosa que existia i era normal. La mateixa persona em va censurar una abraçada i va aprovar una baralla física.

Imagina't, Explica'ns un dia a dia. Hi ha gent que no hi ha entrat mai i que pensa que a vegades les presons són gairebé hotels. Què els diries?

No, no, a veure, hotel perquè et donen de menjar i et donen un espai per dormir. Bueno, això els convidaria a venir. Jo els convidaria a venir a passar-se sis mesos aquí, a veure si en algun hotel els han tractat amb violència, els han cridat cada dia. Hi ha unes hores que has d'estar a la cel·la, amb una persona que no trigaries mai en la vida a compartir espai o pensaments, ni tan sols no sigui has d'estar obligadament també al pati, una certa quantitat d'hores. I això és igual, quina situació hi hagi al pati, si hi ha gent que s'està barallant, si hi ha gent que està exercint violència contra tu, si està plovent, si està fent un calor insuportable, és igual. Al pati no hi ha. En aquest hotel que diuen, no, no hi ha tombones. Jo m'he passat d'aquest vintipico de mesos que estic aquí, m'he passat la majoria del temps assegut a terra, a un racó. Per reinsertar caldria que algunes coses funcionen, per donar-li una vida a la gent, no? Perquè estàs aquí, surts sense res, perquè qualsevol cosa que tinguis a fora s'ha diluït, És perquè no l'has pogut cuidar, perquè no has pogut pagar la teva hipoteca i t'han executat la casa mentre estaves aquí, perquè has perdut qualsevol contacte que tinguessis laboral. Però a més, la idea que seria? No tenies gimnàs, llavors tot el que fas és estar tirat a terra tot el dia i això garantitza que després seràs una ciutat útil. Un ciutadà útil, per això tenim l'escola a fora, per això els nens van a l'escola 8 hores, perquè cal entrenar-los per funcionar en un sistema capitalista. Què fem aquí? El test entrenem, el deixem tirat a terra tot el dia. No, per això hi ha un gimnàs, per això hi ha un gimnàs, i com més exercici facin, millor, per això hi ha una escola. Perquè també cal acostumar cadascú a tenir unes certes rutines, perquè si no, si no tinguéssim això, és estar a terra tot el dia, i si no, al llit. Tu has dit rutines.

Sí. Explica'm resumidament la teva rutina, posem del dia d'avui. Què faràs avui, Diego?

Mira, jo normalment al matí tindria un curs que estic fent de confecció, sí, perquè vull saber fer-me els baixos i els botons i tot això, però estem de vacances, llavors avui pel matí l'únic que tenia és parlar amb vosaltres, llavors vaig estar a les vuit i quart, a un quart de nou, vam baixar, vam prendre l'esmorzar i que. Bàsicament jo em faig un batut de proteïna a dalt perquè no em vull estar menjant, si no tant bocadillo no vull pujar de pes. I després vaig estar sentint uns, perquè em baixo un podcast, com que no puc estar llegint tot el temps, si estic menjant o estic fent exercici tinc podcast, que em baixo un podcast d'història. En francès, en anglès, en italià. Ara estava sentint un podcast britànic sobre la independència dels Estats Units i després sobre la llei seca, la prohibició. Just ara, si el poso a play, està això.

Perquè veig que portes els auriculars. Pots escoltar podcast sempre que vulguis?

No, quan vinc a la biblioteca puc aprofitar els ordinadors per descarregar-me això. Solament podem descarregar material de YouTube.

Han llegado todos los módulos. Han llegado todos los módulos. Ha parlat un ángel.

Llavors, en aquest espai de Punta Omnia. Això és habitual, no? Sí, tot el temps, i aquí no és res. Imagina que cadascú que ha de trucar, si són 150, cadascú que ha de trucar, és un anunci i a vegades és constant. Bueno, es parte del que implica, el tipo de cosas del que cabe hallarse aquí. Bueno, y ahora supongo que seguiré al Yeshint, al Pati, bueno, al Menchado, que entra en este módulo gástrico porque está en el Menchado, y después a la. El dinar, després tinc a la tarda, tota la tarda tinc escola, perquè m'he apuntat per fer un grau superior d'informàtica i també estic fent psicologia. A les 7 tornem al mòdul i després a les 8 el sopar i després ja a la cel·la fins a les 8 del matí.

Compartint cel amb algú, que tu ho has dit abans, no triaries mai fora d'aquí. Aquest noi que tinc des

de la setmana passada, la veritat és que és una persona amb la qual es pot compartir espai. Però m'he trobat molta gent amb la qual no saben el que és el concepte de compartir. Llavors, és l'altra com. L'altre com a obstàcul, l'altre com a perill, i és molt difícil. Si no tens un concepte de cooperació, no pots ni decidir on poses el sabó per la dutxa, saps? Tu has canviat des que estàs a la presó? M'ha canviat almenys en com visualitzo quines són les coses que poden passar, que puc esperar i quines coses. Aprendre a no arriscar per confiança al que passarà. Pot ser que m'hagi fet més desconfiat o més desinteressat dels altres, pot ser. Més desconfiat i més desinteressat. Vaig aprendre que quan ajudes, a vegades, la persona que rep l'ajuda ho viu com una violència. Perquè això li fa veure que tu estàs en una millor situació. Llavors la teva ajuda és una agressió. I rep una resposta. Això mai m'hauria pogut imaginar. Això és un codi que has après aquí? No sé si és un codi, però és un fenomen que he vist. I és un fenomen que la majoria reconeix. Quan fan els relats del que passa, això és una cosa que prenen per sobreentengut. Diego, moltes gràcies. Gràcies a tu, ha estat un plaer.

Llegir com a evasió és l'illa de pau del dia.

Perquè no m'interessa que et diuen, perquè no vull sentir com s'enriuen, perquè el món aquell on ells viuen fa mal de ser. Si llegeixo, llegeixo, llegeixo, i no penso, no penso, no penso, no penso, llavors no existeixo. Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire, digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm, crida'm, abraça'm i apreta'm. Si llegeixo la història de Xina o el prospecte de la medicina, noveles de roses i espines no fan mal. Si llegeixo cara, boca tarrosa, amagat, sense feixas de nosa, com si no anés amb mi, aquesta cosa no fa mal. Rolit com si fos una pedra, amagat perquè no hi ha manera, no, emprenyat, tu que t'esperes i et faig mal. Jo ja sé que no reacciono, que no resolc el problema, però tampoc em creus. Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire, digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm.

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire, digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm.

9 minuts i arribarem a la una de la matinada aquí a la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio al 93207474 per continuar encara amb més preguntes a respostes vostres i us llegeixo un whatsapp que ens ha deixat llarg però té el seu motiu. Farem una cosa, com que és una mica llarg, el que farem primer és una resposta, però a través del telèfon, perquè ja tenim la Maria des de l'esquerra de l'Eixample, que ha trucat al 93207474, i per no fer-la esperar, passem abans del missatge del WhatsApp. Maria, bona nit.

Bona nit. És la primera vegada que parlo amb tu, Marta, i havies sentit moltes vegades aquest programa.

Doncs contenta que ho hagis fet, eh? Molt bé, Maria.

La paraula vale és l'última paraula del Quixote. El Quixote, quan acaba d'això, vale, diu vale. Jo suposo que em sembla que ve del llatí. I és com ara un comiat, un final, no sé, és l'únic que sé d'aquesta paraula. I després de les garrafes, que nosaltres quan érem petits allà on anàvem a estiuejar hi havia garrofers i en menjàvem quan estaven ja a punt, i són dolces, i després quan els meus fills eren petits. Hi havia uns polvos que els desolies i feies una papilla que es deien algarrocín. Algarrocín. Com algarrobo, algarrofin, que eren per trastorns de la panxa. I era com una crema dolça, perquè la garrafa és dolça i és l'única crema. Cosa que sé. I després que se les menjaven, per exemple, hi havia un que tenia un burro petit i li donaven garrofes, també.

Se les menjava els burros, molt bé. Molt bé, Maria, doncs, moltes gràcies i t'espero un altre dia, eh? Que és la primera vegada que truques, no no sigui l'última. Gràcies. Bona nit, bona nit. Bona nit. La Maria Rosa, des del barri de les Corts, bona nit.

Hola, bona nit a tothom. Com estàs? Bé, jo, com sempre, procuro estar contenta. Ben fet, així m'agrada. Optimista. Sobretot. Tens una resposta, també, tu. Sí, bueno, però el que ha dit la senyora. La meva mare comprava al mercat de la buqueria. Hi havia una botiga que li deien al graner, perquè en aquella època tot el que eren les llegums seques les venien que anaven amb sacs d'aquests, de roba. I aquí venien garrofes. I jo me les menjava, eren boníssimes. Ah, sí? No t'estan mai cap? Ai, però boníssimes eren.

I ara deu fer temps que no les has menjat, no?

És que jo no he marcat, no. No en trobes? No n'he vist mai més a la vida. Clar, estic parlant que, bueno, jo ara compro al Mercat de Collblanc, perquè diguem-ne que el preu canvia molt del Mercat de les Corts. Ja, ja m'ho penso, sí, sí. S'ha de dir tot. S'ha de dir tot, sí, senyora. I ja, citant la ben entesa, ara que dic Mercat de Collblanc, Al barri aquest, tot el que és la zona de Collblanc, li diuen, la gent que fa molts anys que viu aquí, li diuen Andorra la Petita. Perdona. Perquè li diuen, no ho sé. Andorra la Petita, al barri de Collblanc? No havia sentit mai. Sí, li diuen. Potser perquè té a veure amb els preus?

Algú d'això ja. A veure si algú ens ho diu, això. A veure si algú ens ho explica. Aviam si ens ho expliquen. Jo no ho havia sentit mai, ho trobo molt curiós. Però com que has dit això del mercat, que els preus són diferents, he pensat. És que, clar,

barri de Collblany és hospitalet. I al barri de les Corts el mercat és caríssim. És caríssim. La qualitat és la mateixa. Perquè, a veure, si vols comprar al país, diguem-ne, de llotja. Tan car pot ser el mercat de les Corts com a Collblanc. Però sempre trobaràs diferència amb els preus. Sempre.

Estic absolutament d'acord. No només passa entre aquests dos, sinó que en d'altres de Barcelona passa el mateix. Si vas més amunt o més avall, els preus són diferents. Tota la raó.

Ara també és veritat, per distància pràcticament diria que més o menys lo mateix, perquè com que jo tinc el Can Barça davant de casa meva, vull dir, La distància és la mateixa.

La mateixa, sí, sí. Molt bé, Maria Rosa. Es compra molt millor. Molt millor de preu. Doncs a veure si algú sap contestar perquè li diu una coll blanc. Endor la petita, vinga. Això mateix. Molt bé, moltes gràcies, Maria Rosa. Bona nit a tothom. Bona nit. Encara tenim temps de saludar en Joan Josep des d'Ulldecona.

Bona nit. Hola, bona nit, senyora. Mira. He d'aprendir que parlàveu dels codons i el codonyat sí, sí hi ha una propietat del codonyat que la millor no la sabeu a veure si mai tens dia rea. Sí, sí, diarrea, diarrea. Molt bé. Tu agafes una pastilla de quadrillat, te la prens i se'n s'acabó la diarrea. S'acaba la diarrea, eh? Molt bé. Sí, sí, comprovat, a més. Jo anava en un camió i m'agafava una diarrea i vinc a fer parar el camió i que cada 3 o 4 quilòmetres. Te parlo quan jo era jove, molt jove, ara tinc 80 i pico. I aleshores em donaven el xofre i em deien, espera, que vam entrar al poble i vam comprar una pastilla de conya d'adeat i diu, menja-te-la i cataclat. Després vaig anar una altra vegada i es va acabar. Després tardes a A tornar a nivellar-ho tot, no? A tornar a nivellar-ho tot. Llavors, de moment, que se ho heu llorat amb la peleta.

Però està bé, està bé, com a solució d'urgència està bé. Molt bé. Sí, sí.

El fet que ho talla és que a vegades no pots fer. I llavors també volia fer una suggerència de que. Clar, ho feu molt tard. Si això se pogués fer repetir, així se repetís el programa. I també d'això que fan, la sèrie esta de Carles Porta, Crims, si podien, perquè jo ja vaig agafar molta gent que n'han parlat a vegades, Amb els últims capítols, no sé, per exemple, 20 capítols o algo, però jo sé que fa anys que va. No podrien tornar a fer-la des del primer capítol.

Això li ha de demanar a algú que li ensenyi com anar a buscar els capítols que estan tots a la plataforma 3Cat i poder començar pel primer i que l'hi vagin posant. I llavors els podrà escoltar a tots. Sí, com m'ha dit, perdona. Algú li ha d'ensenyar que a través de la plataforma 3Cat allà està tot penjat i ho poden escoltar. No cal que sigui per la ràdio en una hora concreta.

No, no, no, ja, ja, però només me'n surten uns quants. Jo tinc una Alexa i parlo per Alexa.

Ah, doncs demani-ho, només li surten uns quants, vol dir?

Sí, només li surten 7 o 8, o 10 que. El mirarem i li direm, Joan Josep. I l'última cosa, disculpa.

És que arribem a la una i venen els companys informatius. Joan Josep, no tinc més temps avui, em sap greu, perquè arriba el butlletí de la una. Un altre dia, un altre dia. Gràcies. Adeu, bona nit. Ja ho anem a mirar, això, però jo crec que els pot recuperar tots els crims, no?, a través de la plataforma de 3CAT. Ja ho mirarem i li direm. Arribem a la una de la matinada, el que deien les notícies, i continuem d'aquí una estona aquí a la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio. Fins ara.