La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 06/11/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.

Bona nit, us informa Imas Llamat.

La victòria demòcrata a les eleccions de mig mandat als Estats Units s'amplia a mida que continua l'escrutini dels escons encara no estan assignats. A falta d'atribuir-ne 28 a la cambra de representants, el Partit Demòcrata eixampla la seva majoria parlamentària fins als 252 diputats. És la majoria més gran des de les eleccions que van situar Barack Obama a la Casa Blanca el 2008, quan en va aconseguir 257. La Casa Blanca ha publicat una declaració a la xarxa X en la que augura que els demòcrates fracassaran en els seus intents de revertir el llegat polític del president Donald Trump. En una compareixença aquest dijous, el mateix mandatari ha signat un nou decret per declarar el despatxual de la Casa Blanca com a monument nacional i ha exhibit una gorra vermella en la que hi ha la paraula "Veto".

Més notícies d'Ando Sanoguera.

Encara als Estats Units, el governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, ha proposat conmutar totes les penes de mort d'aquest estat, prop de 550, per cadena perpètua. Newsom ho ha fet públic en una carta oberta en què argumenta que l'execució amb l'aval de l'estat és incompatible amb els valors de Califòrnia. Newsom és un dels noms que sonen més de cara a les presidencials del 2028 pel Partit Demòcrata i Califòrnia és l'estat amb més presos al corredor de la mort.

A l'estat espanyol el salari mínim interprofessional pujarà l'any que ve 65 euros fins a arribar als 1.286. L'increment que encara ha d'aprovar el Consell de Ministres és d'un 5,3%. Queda molt per sota del 7% que reclamaven els sindicats que qualifiquen la proposta d'insuficient. Per la patronal, en canvi, és un gest electoralista.

Diverses plataformes d'usuaris d'autobús han plantejat canvis legislatius als grups del Parlament de Catalunya aquest dijous per millorar la seguretat i augmentar les flotes de vehicles. El Catalunya Nit ha parlat amb Gemma Esteve, usuari de la línia del Maresme, Ogea Matller, de la de Vilafranca, i Virgínia Sala, de la línia de busos de Vilanova. Coincideixen a dir que el servei no pot absorbir la demanda creixent per trasbassament d'usuaris de rodalies i això els obliga a anar drets al bus si volen arribar a temps a la feina.

Molta gent està agafant busos abans de la seva hora i anant només amb una parada la primera o la segona perquè saben que durant tot el recorregut que fa l'autobús per sortir de Mataró, a les últimes parades és que ja no poden pujar.

Nosaltres jo crec que s'ha agreujat més amb la gratuïtat de la P7 perquè molt del trànsit el tenim cap allà i llavors això fa que també trobis moltes cues abans d'entrar

a Barcelona. I a sobre, amb les obres que hem tingut als Rodalies aquest mes de març, s'ha anat empitjorant i cada vegada va més la gent dreta.

L'exdiputat de la CUP, David Fernández, militarà de forma activa a EAC Bildu, el partit de l'esquerra independentista basca. La formació sobiranista concreta que Fernández s'incorporarà a l'equip de relacions polítiques i l'anunci l'ha fet el secretari general Arrando Otegi des de Bilbao mentre compartia un col·loqui del partit justament amb el mateix Fernández.

U2 actuarà el 13 i el 15 de maig de l'any que ve a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. El concert s'inclou en la nova gira mundial que arrencarà el 26 d'abril a Estocolm amb Wolf Alice com a artista convidat.

En la seva visita a l'estat, U2 actuarà a Barcelona i Sevilla el 22 de maig a l'Estadi de la Cartuja. Les entrades per al Concert de Barcelona es posaran a la banda el 13 de novembre i dies abans s'oferirà una prebenda. Aquest mateix dia es publicarà el nou disc Carnaval de Luz. La gira marca el retorn d'odors als estadis amb un repertori que repassarà tota la trajectòria de la banda.

Els esports, Rafinha ha signat la renovació amb el Barça fins al 2030. El brasiler suma 5 temporades a Barcelona i assegura que li agradaria tancar la seva carrera al club blaugrana.

Finalment, no s'aturarà la Lliga aquest cap de setmana per la mort del davanter del Tenerife, Jesús de Miguel, tal com reclamava l'Associació de Futbolistes. De totes maneres, la Federació Espanyola i la Lliga Masculina i Femenina han arribat a un acord per homenatjar el futbolista amb un seguit d'accions a tots els camps on es juguin partits aquest cap de setmana amb el lema conjunt sempre en el nostre record.

La Lliga sí que ha suspès el Granada-Tenerife, l'Andorra-Mallorca i el castelló Eibar. De Miguel va jugar a l'equip castellonenc tres temporades. Aquest dijous, per cert, s'ha fet la cerimònia d'enterrament del jugador Anava Hermosa Toledo.

Encara en futbol, Cristiano Ronaldo ha anunciat que es retira de la selecció portuguesa.

En bàsquet, victòria del Barça, 90-93 a la pista del Hapwell de Tel Aviv. El Barça encadena quatre victòries seguides a l'Eurolliga i després de set jornades té un balanç de set victòries i tres derrotes. Briciola amb 22 punts ha estat el millor jugador dels Blaugrana.

En futbol sala, l'entrenador del Barça, Javi Rodríguez, en renova dos anys més fins al 2029.

Fins aquí, les notícies. Cataluña.

Com esteu, Girona? Fa 20 anys, el cantant dels

Lacs en Bustó, Pemi Fortuny, va deixar els escenaris per engegar un projecte a Sierra León, una ràdio comunitària.

Vam posar Cat Radio Barmín, projecte Barmín en limba.

Significa la nostra ràdio. It's the radio, Radio Cat Barmín.

Era fácil llegar a todas las aldeas, a todos los pueblos, que se nos ocurría una ràdio. It is the principal radio station, it's well recognized.

I've never thought of being a journalist. Now all you listen to Radio Cat Barmín? Yeah.

Llença. Un viatge. Una ràdio. Una família. Un podcast documental que parla de la força de la ràdio. Un projecte del programa Solidaris de Catalunya Ràdio. Presentació oficial a la sala Apolo de Barcelona el dijous 12 de novembre a les 7 del vespre amb una actuació especial de l'Axe Ambusto. Inscripcions a catradio.cat. Els matins del cap de setmana, el suplement.

Còpulo, tens un descapotable?

Allà no. Oh! Ho veus? L'ha tingut. L'has tingut. Ai, el teu instructor. Que ens digui que les dones conduïm més bé. No només una qüestió d'edat, eh? Sí. De gènere.

Pensa't als auriculars. Pregunta sobre el tòpic aquest de com condueixen les dones. La cúpula diu que reivindiquis que les dones condueixen

tant o millor que els homes. No, no, tant o millor no. Millor. Depèn, depèn.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Domènec Sobirà.

Avui he estat en una escola, convidat per una amiga mestra que volia que compartís amb els seus alumnes de primària la meva experiència d'un viatge a l'Antàrtida que vaig fer fa un temps, acompanyant com a periodista una expedició científica espanyola. M'he esforçat tant com he pogut per respondre a les preguntes sobre la temperatura que hi feia, sobre l'emergència climàtica, sobre quins animals hi sobreviuen i quines poques plantes hi creixen. Els he explicat, o he intentat, les dificultats per arribar-hi. Algunes de les investigacions científiques que s'hi fan i les normes que imperen a les bases. Després, un cop a fora, mentre parava la meva amiga, m'he trobat un dels nens, justament el que havia fet més preguntes. Li he preguntat si li havia agradat la xerrada i m'ha dit que sí. Aleshores, suposo que m'he animat i li he preguntat si tenia alguna idea de què volia ser de gran. I el nano, que devia tenir entre 11 i 12 anys, m'ha dit que buxejador. La resposta, buxajador, m'ha fet riure molt. No és pas que m'esperés que em digués científic o explorador, però buxajador us asseguro que tampoc m'ho esperava. M'he quedat ben parat. Com parat es devia quedar ahir Donald Trump, segur, encara que dir que no, quan van sortir els resultats electorals de matinada. Jo ho vaig viure des del Mercat del Pes de Mercabarna, on havia anat a fer també una entrevista per aquest programa. En aquest cas, el que em va sorprendre és com, des d'una realitat tan llunyana i tan diferent, tothom, quan feia un cop d'ull a la tele, se l'agrava de veure aquelles notícies.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

I a vosaltres, com us ha anat el dijous? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Albert Durant, Judit Perpinyà i Marta Romagosa. I com sempre, avui també la vostra veu és el primer que volem escoltar. Ara mateix passen gairebé 10 minuts de les 12 de la matinada. I esperem les vostres trucades al 93-201-7474. Ja ho sabeu, és el telèfon de sempre. Ens podeu trucar aquest número o també enviar missatges de WhatsApp escrits o en àudio al 667-220-148. L'Aina Grau està a l'espera, ja ho sabeu.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Domènec Subirà.

Aquesta música que ens ha posat Eduard Nas. Quins records, no? Quins records pels que tenim alguna edat. Va, vinga, encetem la nit. Joan, des de Barcelona, bona nit. Hola, bona nit. Em diuen que em vols fer dues preguntes.

Sí, perquè, bueno, jo vaig trucar ahir i volia explicar aquestes dues coses que jo havia vist abans d'ahir, sí, el dia 3. Però en el programa d'ahir va intervenir un músic que es diu Xavier Solà, que havia format part de Los 4 de la Torre i llavors vam derivar cap a una altra banda. A veure, abans d'ahir vaig poder veure una pel·lícula. Sí. Que es diu Gràcies per la propina, que és del Francesc Valimunt, sobre la novela de Ferran Torrent. El Ferran Torrent se l'està homenatjant ara per part de la institució de les lletres catalanes perquè fa 75 anys. La pelicula és de l'any 94 i jo recordo haver-la vist en l'estrena i no l'havia tornat a veure. Em va semblar la pelicula perfecta. Ha envellit bé?

La pelicula, dic, ha envellit bé? No és quasi envellit, és que està allà. Vull dir. Amb uns actors fenomenals, una llum, un muntatge, una música del Manel Camp, un guió trepidant i una direcció magistral. Això es va fer a la Filmoteca de Catalunya. Vaig poder quedar en el col·loqui que hi havia el Ferran Torrent i el Francesc Bellmunt, que els presentava l'Eduard Escofet, que és el director de l'Institució de les Lletres Catalanes, i em va semblar. Que aquesta gent havíem fet una obra magnífica i que els catalans potser no ens mereixem aquesta gent, aquests artistes, aquests intel·lectuals, perquè, no sé. Molta gent catalana i que fins i tot vol la independència perquè són bona gent, resulta que el marc referencial, malauradament per molts, és la cultura espanyola. En els últims programes, dels indonans, Lorca, Don Quijote, Mercedes Sosa, Irene Vallejo, Los Javis, Almodóvar i el de la Guitarrica. Tot el respecte per qualsevol persona que és un artista, per qualsevol persona que puja en un escenari. Però no hi ha cap referent britànic, no n'hi ha cap de francès, No n'hi ha cap d'italià, cap de català, sempre han de ser espanyols.

Home, segur que sí. A veure, si ho dius per la nit dels ignorants, perquè m'ha semblat que citaves la nit dels ignorants, home, d'entrada, jo crec que hem entrevistat moltíssims actors catalans de teatre, moltíssims, cinema potser últimament no tant. I pel que fa a anglesos i francesos, també et diré una cosa, perquè ja ens agradaria a nosaltres, però no és tan fàcil parlar-ne, potser sí, de fet, en els espais de cinema que hi ha, doncs sí, però entrevistar-los t'asseguro jo que no és tan fàcil. O sigui, per nosaltres, poder entrevistar actors o directors britànics o francesos.

Jo només, jo no critico ningú, No, no, no, escolta'm, està bé la reflexió. Només estic radiografiant una situació que ara es dona d'aquesta manera. A les eres no em vaig poder quedar en el col·loqui, jo humilment demano el Premi Nou del Pau Ferran Torrent i un Òscar Honorífic pel Francesc Bellmunt. I aleshores vam anar amb un concert al Palau de la Música, al Festival de Jazz, la cantant Diane Reeves, acompanyada pel quartet de Bramford Marsalis, celebrant el centenari de John Coltrane, que ningú en parla.

Una qüestió, Joan. La primera pregunta, doncs, era sobre si. Per què, doncs, a vegades no ens fixem més en altres marcs referencials culturals, com podrien ser el britànic i l'anglès, i el francès, correcte? Sobretot el català. Sí, sí. Sobretot el català, evidentment. Tenim poetes com Carné, Ribafor, Escriu, Peraquat. Només era per aclarir-ho, perquè tenim alguns oients ara que també estan esperant torn per les seves trucades. Però llavors, aquesta era la primera pregunta, i llavors ara em anaves a dir la segona, relacionada amb John Coltrane i aquest concert del Palau de la Música, correcte? Exacte.

Aquest concert va ser una manifestació de la bellesa, pura i simple. De gent que sap cantar i de gent que sap tocar els instruments cosa que avui dia no anem per aquí perquè vaja, el que és els mitjans generalistes tota l'estona jo escolto la ràdio al matí, la tarda i a la nit tota l'estona estan amb un pop català. Que al costat del que vam escoltar l'altre dia al Palau no té ni mitja bufetada. I no es pot criticar. Jo he sentit gent dir que hem arribat aquí i parlem de la gent que hi ha ara, dels artistes, dels que es diuen cantants, dels que es diuen compositors. I hi ha molta gent que diu que no entrarem en aquest tema. És un tema tabú. El que no pot ser. És que tota la música que s'escolti en prime time sigui una música de vació contra la que no tinc res perquè és evident que hi ha temps per la festa però també hi ha temps per la música. Ryan Reeves va cantar cançons al voltant de l'obra de John Coltrane en el seu centenari, que també és el centenari de Miles Davis, i jo no n'he sentit parlar. Aleshores la pregunta és, els mitjans llaneristes de Barcelona van parlar, o abans o després, sobretot els radiofònics, d'aquest concert en el Palau, que va acabar amb 2.000 persones d'ampeus i cridant i amb unes ovacions increïbles. Jo només voldria que algú em digués. Si se van fer ressò d'aquest concert.

Val. Doncs escolta, queda anotada la pregunta, a veure si algú sap si en algun espai d'aquesta casa, en algun espai dels mitjans públics, siguin quins siguin, doncs es van fer ressò d'aquest concert. En tot cas, jo et puc dir que sí que hi ha espais aquí a la casa, si escoltes Catalunya Música o abans hi havia aquí.

No, no, jo dic els mitjans generalistes, no els emisores especialitzats.

Va, va, va. D'acord, d'acord, doncs així ja estem entesos. He d'adreçar de la pregunta pels mitjans generalistes, d'acord, d'acord.

Molt bé. Molt bé, Joan. Doncs ja tornaré a trucar i parlarem de les herències.

Bona nit. Joan, moltes gràcies, bona nit. A tu. Maria Rosa, des de Barcelona, bona nit.

Hola, bona nit. Mira, jo volia fer una consulta sobre les reparacions. Posar en marxa la tele, fer-li les modificacions que calen. La temporada passada, la dona senyora que vaig trucar, li va donar una greixa d'una botiga que es dedicava a aquestes coses, per fer-ho aconseguir. I això va ser l'any passat, eh, dius? Sí, la temporada passada.

La temporada passada, exacte, la temporada passada, un oient del programa que va donar una adreça, un nom d'una empresa instaladora de televisió, que venen a casa i t'ajusten,

et sintonitzen la televisió. Que tocar, perquè jo no sé com va, i llavors bueno, la meva família que feina i el que passa i llavors aquesta aquesta botiga o el que sigui, m'aniria molt bé de poder-los tocar perquè vinguessin.

Doncs Maria Rosa, nosaltres prenem nota si pel que fos nosaltres ho tinguéssim anotat en algun lloc t'ho diríem, tot i que no ho crec perquè esclar, no ho anotem sempre tot però també, a veure amb la confiança que ens estigui escoltant potser aquesta mateixa o alguna altra o bé que ho va anotar o bé que sap d'alguna altra empresa que es dediqui a això i que ens ho pugui dir molt bé, moltes gràcies moltes gràcies Maria Rosa que tinguis una bona nit. Joan Josep, des del bosc de l'Àliga. Bona nit, endavant. Bona nit, Domènec. Com estàs? Molt bé.

A 8 graus de temperatura al bosc de l'Àliga, passen 21 minuts de les 12. Truco per donar unes gràcies. La primera és per vosaltres, perquè esteu tots aquí al peu del canó. Sí. La segona és perquè has expressat un nano. Quants anys tenia el nen que volia ser boxejador? Entre 11 i 12. Molt interessant. Jo, les coses que m'han demanat a la vida, una d'elles va ser donar una conferència als pàrvuls de P3, P4, sobre promoció de la salut, i aquell dia va ser el dia més gran de la meva vida, perquè vaig aprendre més que mai, i això no té preu, no?, els mestres, potser el que ens agrada, sigui el nivell que sigui, endomena que és aprendre. No, no, és molt agraït, sí, sí. Sí, aquestes respostes t'ajuden a aprendre coses que no sabies, no? I aquest exagerador és molt simptomàtic. Segur que tu als 10 anys no vas contestar que volies ser presentador, conductor.

No, no. Ja t'asseguro que no.

No sé què hauria contestat. He pensat de seguir amb tu a la mateixa edat la resposta que haguessis donat. Això ja ho explicaràs tu després, si tenim temps. M'hauria quedat en blanc, ja t'ho dic. La pregunta va per tu, doncs. Agraïment, acabo de seguida, que no em vull allargar, que hi ha molta gent. Digues, digues, no pateixis. El següent agraïment és per qui ha escollit la música de Gorky, "Everybody has got a little something", que és potser la sintonia real de la nit dels ignorants, perquè a tots nosaltres ens agrada sempre aprendre alguna cosa.

I vols dir que és una sintonia que l'hem recordat, l'hem recuperat, i que podria ser aquesta perquè ens representa, no?

Tots en algun moment tenim ganes d'aprendre alguna cosa, que potser és el premi més gran, més que la nòmina, més que els diners que ens paguen, és que avui cada dia hem après alguna cosa, no? Tu has après això del boxejador, jo he après que aquest senyor de John Coltrane també li he de donar les gràcies per recordar-nos aquesta gran figura. I a la Maria Rosa també li he donat les gràcies, i a l'Aina. I no pararia.

Doncs, escolta'm, ja t'ho dic, aquesta te la responc jo. Si vols, pots donar les gràcies a l'Eduard Nas, que és el tècnic del programa, aquests dies, i que, a més a més, ha posat aquesta música avui, l'ha escollit, a més, me l'ha ensenyada, i tots dos hem dit, ostres, quines èpoques. Una abraçada ben gran, aquelles èpoques, i el que signifiquen encara avui,

després de 40 anys. Els corgis, sí, sí. Tot, eh? Every day the heads go on a learn something. Sí, sí. Mare de Déu, Gorky.

Una abraçada ben gran. Doncs una abraçada ben gran, Joan. Agraïdíssim. Una abraçada, i va, tu content amb el Corgis, i ara farem content amb en Joan, que ens acabava de trucar, amb en John Coltrane.

S'ho mereix, s'ho mereix. El Palau de la Música en directe i mitja hora aplaudint, clar que sí. John Coltrane. Una abraçada, Domènec, bona nit, i gràcies per ser amb nosaltres. Bona nit a vosaltres. Bona nit.

Va, que és divendres. Potser us pensàveu que perquè no hi ha la Marta Romagosa us podíeu saltar la lliçó del doctor Jordi Garriga, el nostre prescriptor en cirurgia general i digestiva. Doncs no, la Marta Romagosa, no ho sabeu prou, és una directora d'escola molt estricta i ha deixat la lliçó molt ben preparada. Aneu pensant, va, per on respireu? Per la boca? Pel nas? I atenció, molt atents, que avui us posaran deures durant la classe.

Salut i vida, amb Jordi Garriga.

Aquest mes de novembre, la classe de divulgació mèdica del doctor Jordi Garriga, especialista en cirurgia general i digestiva, va sobre l'aparell respiratori. Després d'haver conegut com funciona el nostre cor i quines són les principals malalties cardíaces, avui ell ha decidit que ens fixem en una part del cos que, possiblement, no ho sé, ja li demanaré, quan comença a fer més fred, pateix una mica més. No ho sé, ara li demanarem. I és això, com deia, l'aparell respiratori. Ben tornat, doctor Jordi Garriga, com està?

Marta Romagosa, bona nit. Bona nit a tots els oients de la Marta. Els ignorants, que no ho sou ignorants. I que us ho sabeu tot i us ho apreneu tot. I avui parlem d'una cosa molt maca. Un moment us diré, aplaudiu. Si esteu sols a casa, al llit o no, aplaudiu una mica si us agrada.

Ens farem el final o comencem a aplaudir ja? Esperem el final, no? Esperem que us avisi.

Va, per on comencem? Comencem per on la respiració. Per on hem de respirar? Pel nas. Hem de respirar pel nas. No tots respirem pel nas, tenim problemes al nas, rinitis. Per la boca, nas i boca per entrar a l'aire. L'aire passa per la laringe, que està al coll, segueix per la tràquea, que és un tub dur que tenim que va des del coll fins als pulmons. Allà hi agafa els bronquis, això ja us sona, les bronquitis, ja us sona. Els bronquis és com un arbre, fa rames, rames, rames, i per tenir rames petites, els bronquiols, i arribes al pulmó. El pulmó és com una esponja. I està formada pels albèols. I què són els albèols? Els albèols són. Imagineu-vos un gotim de raïm. Això tots el teniu present i que. Ara és època, sí, sí, sí. És època, sí, sí. En tinc a la nevera, per cert, sí, sí. A mi m'agrada el mosquetell, però després no m'agrada en passar-me les llavors. No, jo les trec, eh. I escupo. Sí, sí. Ara, aquest modern que ve de Xina. Et menges la pell, t'ho menges tot no hi ha res, però no fa gust de res no fa gust de res els alveols els alveols són molts gótims d'aquests amb tots els seus grans formen el pulmó. El poma és una esponja d'aire i aquí hi haurà l'intercanvi de seus. A dins del poma? Ara ho veuràs. En els alveols. En els alveols.

L'aire que inspirem ens entra pel nas, per la boca, per la laringe, per la tràquea, pels bronquis, pels bronquiols, i va a parar en aquests gotims de raïm i entra l'aire per allà i entren els 10 o 20 grans de raïm, que són els alveols. Aquests grams de raïm es fa, el canvi gaseós es fa aquí dintre. Està rodejat aquest gra de raïm d'unes venetes molt fines, capilars, i unes artèries molt fines, capilars, com un arret, com una malla. Imagineu-vos una malla, una bossa de malla, aquí. La meitat blava, la meitat vermella. Recordem això, el blau figura que és l'avena i el vermell l'artèria. D'acord. I aquí arriba l'aire que inspirem. Fem una inspiració profunda. Si estem en un parc que ens agrada més fer-ho, si estem en un bosc més, si estem. Bueno, sempre hem de respirar. Sí, sempre hem de respirar, però si fem en natura és millor. Tant si ens agrada com si no, respirem, sobretot. Fem-ho 16 vegades al minut. És així. Tenim aquest ritme. 80 al pols, sabeu què és. 16 respirades per minut. Bé. O l'aire quan arriba en aquests alveols, l'oxigen que porta aquest que hem inspirat, l'agafa les artèries, els capilars, les venetes fines vermelles, agafen l'oxigen i el porten cap al cor esquerre. El cor esquerre, en el sístole, quan es contrau, va per tot el cos i du aquesta sang plena d'oxigen

a totes les cèl·lules del cor i arriba al dit petit del peu i allà hi deixa anar l'oxigen. Va a les cèl·lules de tot el cos, fetge, pàncreas, budells, músculs, a tot arreu. I d'aquest oxigen és la gasolina de la cèl·lula. La cèl·lula viu d'aquest oxigen. Imagina's si és important respirar bé. Molt important. Les cèl·lules creixen, és com la gasolina, i quan es crema la gasolina, què li passa al cotxe? Deixa anar pel tub d'escapament un residu, i en aquest cas és el CO2. El CO2 us sona, que és el que ens contamina. Aquest CO2 que deixa anar la cèl·lula torna per les venes, pels tubets blaus dels llibres, per les venes, torna al cor dret, a l'esquerra l'oxigen a la dreta el CO2 i del cor dret a la sístole també puja el pulmó i en els alveols quan inspirem i quan aspirem traiem tot l'aire traiem l'aire dels pulmons doncs el CO2 se'n va fora a l'exterior el traiem nosaltres mateixos contaminem nosaltres no només els cotxes, les persones també. Ens contaminem. Ens contaminem. Llavors, quines coses té la naturalesa d'aquí una mica prepareu-vos a aplaudir? Imagineu-vos que. Els arbres, totes les fulles verdes, tots els horts, tot el que veieu verd, que ara cada vegada, gràcies a Déu, ens van fent a les ciutats més parcs, més. Abans eren places dures, ciment, ciment. Es van posar de moda, sí, sí.

Ara hi ha arbres, hi ha gespa, hi ha. Això és bàsic, perquè fixeu-vos-hi. Els arbres viuen del CO2, que no els hi tirem nosaltres. L'arbre viu del CO2. L'arbre agafa el CO2 i això ho vau estudiar fa molts anys, alguns. Jo fa molts anys. Vosaltres, els que em sentiu que sou una mica granadets, ho vau. La clorofila, la funció clorofílica estudiàvem a l'escola nacional, jo. La clorofila fa que el CO2 fa unes reaccions químiques en l'arbre que, ajudat per l'aigua i les salts que li pugen des de les arrels, fan el sucre. Fan el sucre. Comencem a aplaudir. Qui ha inventat això tan bèstia? Tan perfecte, no? Que nosaltres vivim gràcies a l'oxigen que ens donen els arbres i les fulles verdes i els arbres viuen gràcies al CO2 que els donem nosaltres. Qui ha inventat això? No ho sé, però el que ha fet és potent. La naturalesa, la no sé què, la IA, preguntem-ho a la IA. La IA no ho ha inventat, això segur. Això no ho ha inventat la IA. O potser ens diu. És igual. Això ho trobo una xulada. Vivim gràcies als arbres, els arbres viuen gràcies a nosaltres. És molt maco, això, eh? Per tant, necessitem molt els arbres, eh? Per tant, ara fem una mica de mini repàs del que us he dit. El cor esquerre, sang arterial. Quan inspirem, l'oxigen va allà,

l'oxigen va, i quan fem la sístole, quan es contrau el cor, envia sang del cor esquerre per la gorta, però això no us ho preguntaré però sapigueu la horta és una artèria molt grossa que porta la sang a tot el cos i després el CO2 que deixen a les cèl·lules el recullen a les venes i per una altra vena que es diu la vena cava. Tampoc us ho preguntaré, però a la ben acaba el cor dret. I del cor dret, quan hi ve la sístole, va el pulmó. I aquest és l'intercanvi gasós que es produeix en els pulmons. És molt maco, això. És molt maco, sí, sí. És molt perfecte, trobo. És una màquina perfecta. Però és una màquina perfecta. Sí. Llavors, això també ho sentireu dir. Això és una lliçó molt petita, molt maca, però que si us queda gravat és molt maco que us ho sapigueu. Per tant, tenim dues circulacions. La major, en diem circulació major, és la que surt del cor esquerre i porta l'oxigen per tot el cos. I que, per l'horta, i torna per la cava, la circulació menor, que va del cor dret al pulmó. És molt curtet. Aquesta se li diu circulació menor? La major i la menor. Com tinc les circulacions, doctor? Bé, la major bé, la menor no gaire perquè vostè té moltes bronquetis. Llavors, quines malalties hi ha?

Primer, com explorem els pulmons?

Com explorem els pulmons? Jo he dit, no sé si bé o malament, que en aquesta època, quan comença a fer fred, és quan la gent comença a patir més. Ho diu tot.

Aquesta senyora fa tres

setmanes que soc. I ho diu tot bé. Perquè aprenc d'un bon mestre. Marta, Marta, Marta. També hi ha bronquitis a l'estiu. Espera't que t'ho explico. Però ara, digue'm, a veure. T'ho explico.

Llavors, en primer lloc, quines exploracions hi ha? Una, que és la prova de funció respiratòria. Els nostres pulmons, en teoria, han de tenir 4 litres d'aire. I ens fan bufar en un lloc que marca els litres que tenim. La gent jove té 4 litros 4 i mig, la gent gran i bronquítica en té un i mig i tu usi i respira i encara gràcies i va amb oxigen i tal, però no i llavors què més fem? Radiografies de tòrax les radiografies de tòrax les veureu sempre l'aire es veu negre, fosc aquí hi ha una foto pensava que era la Marta i no és una altra una altra. Però hi ha una cosa negra i després lo blanc. Hi té que haver poca cosa blanca. Són els bronquis i tal. Negre. Els aires, negre. L'aire, negre. I el tac. Avui en dia el tac toràcic és molt important per veure petites lesions, petites cosetes. Ho marca tot de mil·límetres. És un gran invent per molts llocs, però pel pulmó ho és. Encara més. Patologies. De què patim els pulmons, a veure? Una traqueitis, aquell encostipat, aquell fred que agafem, un aire condicionat, que arribem a casa i no sé què, i que tenim aquí davant de la tràquea, sota del coll, com una cremó. Això és una traqueitis. La tràquea, si la miréssim per dintre, està vermella, inflamada. Pel fred. Pel fred. La tràquea s'inflama pel fred? La tràquea pel fred. Molt bé. La tracheitis pel fred. Molt bé. I llavors, l'aire. En teoria, el nas, quan respirem pel nas, és per escalfar l'aire. Ara aquí encara. Avui fa més fresqueta. Però que hem fet tanta calor, però a l'hivern és bo que passi l'aire inspirant pel nas, perquè aquí tenim molts vasos, molta cosa per anar escalfant l'aire, i que quan ens arribi el coll a la tràquea ja sigui tevió, sigui tevi. Molt bé. La traqueitis, la bronquitis, això ho sabem tots, és tot aquest arbre, s'inflama, fa infeccions, si fa infeccions i queden després cicatriuetes, aquestes cicatriuetes fan que es facin més estrets els tubs i hi ha més dificultats de respiració, els bronquitis crònics.

Aquelles tos, aquella tos tan de dintre, de dintre.

Aquella interior, i que quan arrenquen, arrenquen un esput, que si els cubs a la paret és una merrada, no cau mai més que d'allà enganxat per sempre. Ai, ai, ai. Pel futuro de los bares, amén. Jo recordo, perdona, Marta, tu ets molt més jove, molt més jove que jo, però jo, en el meu temps, a tots els pisos de l'ensanche de Barcelona, pisos macos, a cada replà, que a vegades no hi havia ascensor i pujaves a peu, hi havia una escopidera.

Tu no ho has vist, això? No, no ho he vist, això. Jo ho he vist. Pensava que anaves a dir una banqueta, no una escopidera per la gent que no podia. Una banqueta, també. I llavors seien. Ai, ai, ai. I seguien amunt. Mare meva. Jo això ho he vist. Jo ho veig als camps de futbol, això. I això passa ara, no? Potser pensava abans, també. I després hi ha una cosa més greu, que és la pneumònia, no?

La pneumònia, o patologia alveolar. Els alveols, els gotims de raïm, s'infecten, sobretot si posa un microbi, i fan la pneumònia. La pneumònia és la inflamació, normalment és infecciosa, vírica, virus o. Bacteriana, no? Que és bona. Si no tingués la Marta Romogós, això quedaria a mitges. Vaig apuntant, vaig apuntant. M'apunta, quan a mi se me'n va del cap. No, se'n va res del cap, el doctor Garriga. No se li'n va res del cap. Els símptomes, ho sabeu. La tos, la tos seca. La de la tràquea, aquella que hi ha tos que et fa mal i que no pots. La tos productiva amb esput. Ja us ho he dit. Bronquitis o l'alveolitis o la pneumonia. I la febre infecciosa, quan hi ha virus o bactèria, ja costava la infecció. I llavors, avui en dia, amb els antibiòtics, curem les pneumonies.

Sí, el que passa que a vegades, quan vas al metge, no saben si és una o una altra. I t'has d'esperar uns dies, i llavors ja fas tard. Vols evitar-ho.

No siguis punyetera, no vagis contra els metges pobrets. No vaig contra els metges. Tenen molta feina i fan vaga ara, fan vaga els metges, perquè hem cobrat sempre molt poc. Jo ja estic fora, però aquest dia passaven tots, feien vaga. Vaga general, aquesta setmana passada, i venien tots a la conselleria, que és allà a prop d'on visc jo. Hi havia uns senyors grans allà, i dic, jo soc molt gran, però ara em menenirem aquests que són exmeus i els ajudaré. I vaig anar allà una mica a fer el paperet amb ells.

No, el paperet no, ajudar, es tracta d'això. Llavors, podem fer alguna cosa per acabar? Podem fer alguna cosa ara, en aquesta època, per tenir millor cura dels nostres pulmons? Per tenir cura dels nostres pulmons. A part de no fumar, que això.

Això, número un. Això, número un. Número un. Us ho diu un metge que fa anys havia fumat una mica, però jo anava amb companys meus que fumaven molt, i especialistes que fumaven. I anaven a operar i deixaven el cigarro allà just davant del quiròfan. Ha marxat molt, tot això, eh? N'hi ha molt menys. Ara fumen més les dones. La Marta Romogosa no ho sé. Jo no, jo no. Jo no fumo. Però la majoria de dones fumen tant o més que ens han vingut a darrere, ara ja són presidentes de governs, ara ja són directores de grans empreses, i fumen. I això no està bé. A part de no fumar, alguna altra cosa que puguem fer? La gent, per exemple, els que han treballat. Com anem de temps? Estem acabant. Jo també estic acabant. Hi ha aquí la malaltia del treball. Els que respiren, per exemple, els guixaires. Els guixaires, els que treballen en fàbriques. Avui en dia està tot molt més preparat, però durant temps, fàbriques de pintures, fàbriques. Feien la silicosis, se'ls hi feia, se'ls hi posava aquests productes en el pulmó i els hi acabaven taponant el que eren els alveols. Aquesta esponja que és el pulmó quedava. Rígida, dura, no s'inflava, era horrorós. Aquests eren molt malos. Avui en dia això s'arregla força més. Tres, tres. Una cosa. Us diran en algunes grans que us vacuneu de la pneumonia. Els que teniu patologies respiratòries, els bronquítics importants, els que aneu amb oxigen, els que teniu aquests, vacuneu-se. Us posen el neumococ, us posen una vacuna, i en teoria no feu una neumonitis neumocòsica. Complicada, molt bé. Molt bé, doctor, doncs hem après una altra cosa. Però avui, i algun dels nostres oients ha aplaudit. Jo ho he sentit,

jo ho he sentit com aplaudien, ho he sentit. Us assent.

Aquesta dona us porta tan dintre, està tot el dia tant per vosaltres,

que us assent. Des de tot arreu. Encara que no hi sigui, els assento. Això se'n diu vocació. La teníem els metges abans. Sí, Marta, tu tens vocació pel teu. Cadascú pel seu. Doctor Jordi Garriga, fins al mes que ve. Gràcies, Marta.

Va, vinga, que avui aquí l'únic no satisfet sóc jo. L'Edu Arnaz, el tècnic del programa, m'ha dit, va, deixa'm posar aquesta de l'Sting, el Every Breath You Take, ja que parlàvem de respiracions aquí amb el doctor Garriga. Després també hem satisfet el Joan, que ens ha plantejat unes queixes de per què no sona més a les emisores generalistes John Coltrane. Doncs hem posat una cançó de John Coltrane. Hem també satisfet una mica en en Joan Josep, que ha pogut sentir els corgis amb la cançó Everybody, I got to learn something. I, escolta'm, d'alguna manera no sé si hem també satisfet en Miquel des de Sabadell. Perdoneu, en Pere, des de Calella, que fa molt temps va preguntar per què els jugadors de futbol escupen tant, a la resta d'esports no passa. És una de les preguntes sense resposta que tenim encara aquí al programa.

I justament la Marta i el doctor Garriga avui han fet bona aquesta pregunta, perquè també han parlat ara en aquesta estona dedicada a la salut, han parlat de per què els jugadors escupen, per què tenim aquesta necessitat d'escupir en segons quins moments. El doctor Garriga recordava que en algunes escales hi havia uns llocs posats expressament perquè la gent pogués escopir-hi. Doncs, va, ara, l'Aina em deia, no t'atreviràs a dir-ho, doncs ho dic, ara només falta que em senteixeu a mi. L'Aina deia, renyels, digue'ls-hi que per què, com que avui no hi ha la Marta, per què no truquen, si és per això. Va, home, truqueu, ja sabeu, 93-201-7474, feu-me bo a mi per una estoneta, val?, I ja tindrem les vostres trucades. Hi ha ignorants que segur que esperen una pregunta per poder donar la resposta. És que segur que saben la resposta. Només falta que els feu la pregunta. I recordeu que, si voleu, també tenim bé el WhatsApp del programa, on podeu enviar missatges escrits o missatges en àudio al 667-220-148. I, per si teniu respostes, nosaltres tenim algunes preguntes més sense resposta. A banda d'aquesta que dèiem del Pere des de Calella, que preguntava això de per què els jugadors de futbol escupen tant, que és una cosa que a la resta dels esports no passa, doncs en tenim d'altres que ja comencen a ser com una mica històriques del programa. En Jaume des d'Igualada,

que preguntava i ningú li ha respost a la pel·lícula Rondalles, surt un instrument que sembla de percussió, deia en Jaume. És semblant a una forca. Però també té uns platets com les panderetes i un bastó l'acciona. Algú sap com es diu aquest instrument que sembla una forca, però també té uns platets com les panderetes i un bastó que l'acciona? Això ho preguntàvem a en Jaume des d'Igualada i fins ara cap ignorant li ha sabut respondre. És un instrument que surt a la pel·lícula Rondalles. Després també tenim en Josep Lluís, des del barri d'Horta, que preguntava quin és l'animal més perillós i quin és el més pacífic. Clar, jo no sé si aquí podríem tenir una resposta empírica, una resposta amb evidència científica, i tampoc sé si algú s'atreviria a dir quin és l'animal més perillós o quin és l'animal més pacífic. I finalment, en Miquel, des de Sabadell. Aquesta sí que. Jo m'imagino que hi pot haver algun ignorant amb coneixements de ciència, amb coneixements de salut, que la pugui respondre. Pregunta, en Miquel, des de Sabadell, què és la serotonina? Com afecta la serotonina a les emocions? I ara saludo la Montserrat des de Barcelona, que m'ha fet cas, m'ha fet aquest favor i ha trucat, ha marcat el 932017474, i suposo que vol fer una pregunta. Montserrat, bona nit, moltes gràcies. Moltes gràcies. Hola, bona nit.

No, no és una pregunta. No és una pregunta, vaja. No, és una queixa, és una petita queixa. Ostres, doncs avui va de queixes, això, i no de preguntes. No, no, en absolut cap a vosaltres.

No, no, espero, però en Joan també abans plantejava unes queixes sobre el tema musical. No, no, unes queixes molt ben rebudes, eh? Sí, sí. Absolutament legítimes i pertinents. Doncs digues, digues, Montserrat.

Tracta del següent, jo visc a Vallcarca, a les altres, a Vallcarca Nord, jo agafo moltes vegades l'autobús al peu del carrer Gòmis, que és just on para també ja la boca del tren de la línia 3, la parada a Vallcarca. Sí, sí, a la part de baix. A la part de baix. Ho coneixes? Sí, una miqueta, sí, sí. Bueno, doncs aleshores hi ha una marquesina que fa un any i mig o així que la van restaurar, molt bonica, i. Van posar també aquell lateral que hi ha per anunciar les parades, per anunciar els autobusos que ve. L'autobús, va, ja no és pas un autobús, el 27. Va molt bé amb altres marquesines que pots llegir quan falta perquè arribi l'autobús, etc. Allò està posat almenys fa més d'un any i mig. La marquesina és nova, hi ha un lateral per posar-hi publicitat estupenda, cada 15 dies o cada mes ja canvien la publicitat, però en cap moment han activat aquell monitor per posar les freqüències del 27. És una cosa que jo dic tan costa, en canvi sí que venen a canviar la publicitat. La manipulen, la fa aquell cantor, treuen la informació passada, posen la nova publicitat, però la part que ens afecta als que agafem l'autobús, hem d'agafar el mòbil, mirar quin codi té la parada, mirar quant fàcil seria. Veure-ho, llegir-ho, de tenir que treure el mòbil del bolso.

Està tot a punt, però no està activat el panell lluminós que posa quants minuts falten. De tota manera, jo m'imagino, Montserrat, que els que posen aquesta publicitat que deies que això sí que ho fan, no són els mateixos, no deuen ser els mateixos que activen els panells informatius.

Això sí. Això vull dir, això sí que es preocupen de tenir-ho al dia. I s'ha de pagar. Però és que ni ho deuen saber, que allò està per posar. És que potser fa més d'un any i mig. Fa molta ràbia. Doncs escolta, Montserrat, mira,

és una queixa però també una pregunta. Per què no ho esteu arreglant? Una pregunta amb to de queixa.

Això és l'Ajuntament de Gràcia, perquè pertany a Gràcia, o sigui que si hi ha algú, algun funcionari que ens estigui escoltant, no sé.

Que ho avisi, perquè com dius tu, potser no ho saben, potser no se n'han adonat. Esclar, doncs mira, no ho sé. Doncs Montserrat, moltes gràcies.

Són dues parades, perquè hi ha la de pujada i la de baixada. Jo agafo la de baixada, i davant hi ha l'altra, que és la que puja cap al Vall d'Hebron i tal. Doncs aquella està igual. Això ho diré a la nit dels ignorants. A vegades dic, mira, avui estava ja dormint quasi, però dic, mira, va, com que hi havia dèficit. De trucades?

De trucades, dic, va, vaig a trucar. Doncs t'ho agraïm, ha valgut la pena. Ho fas molt bé, eh? Ho intentem, ho intentem. Moltes gràcies, Montserrat.

De res, de res. Bona nit.

Josep Lluís, des d'Horta, bona nit.

Hola, un plaer tornar per davant tu, Romena. I tornar-te a sentir el mateix, sí, sí. Digues, Josep Lluís. Digues-m'ho tu. Jo m'he adormit i no he estat massa pel programa fins ara, i ara ja estic un dos o tres dies i com que veig que arriba la una no m'entendré, perquè no m'entendré.

Sí, tenim pocs minutets abans que arribi el butllet informatiu.

Però crec que és suficient per dir-ho que vull dir. Provem-ho. Quin és l'animal que més onda del planeta i el que menys? El que més i el que menys. Després, com se'n va el cinclot? Perquè avui després de sopar m'he vingut a dir una miqueta de passar-me la sopa si sol, que a vegades persisteix. Com se'n va el cinclot? I la tercera? Un altre que és. Et digo un altre últim, eh? Són quatre. Val, doncs digues, digues. Què vol dir allò de. Això és un enganyabobos. Que es diu un cafè allò d'enganyabobos. I la propina és. El Festival de Música. Més antic d'Espanya i del món. El més antic que se serveix de la música de tots els que hi ha actualment, perquè n'hi ha alguns que ja no es fan.

De tots els festivals que es fan i es desfan, diguéssim.

Sí, perquè el Festival de l'Estomac i que són els millors festivals del món, aquest any no se ven, no és el motiu. Puede dormir y que os siga propicio el cap de la semana.

Doncs moltes gràcies Josep Lluís, queda notat, l'animal més abundant al món, l'animal menys abundant, allò la cara i la creu, com se'n va el cinglot, segurament alguns ho pot dir, i segur que hi deu haver més d'un remei, què vol dir, o d'on ve Enganya Bobos, i quin és el festival de música més antic aquí i al món?

Per fer examen de muntades per una persona que aplicava i ho ha dit lo que ho demonto.

Que ho intenta, que ho intenta. Deixem-ho aquí. Gràcies, Josep Lluís. Molt bona nit. Que descansis. Bona nit.

Va, doncs res, amb unes quantes preguntes que ens han ajudat a arribar fins aquí, hem marcat ja la una, menys un minut, exactament, quan comencem a dir adeu, ja entra a l'estudi l'Àlex Bosch per explicar-vos les últimes notícies, ara feia molt que no ens vèiem. Perquè ell fa aquests horaris, jo no, el tenim castigat aquí des de fa molt temps. Doncs, escolteu, tornem d'aquí una estona amb contes, amb la prescripció de les sèries, i també esperem amb més preguntes i amb més respostes. Ara aquí hi ha hagut algunes preguntes, a veure si ve alguna resposta a la segona hora del programa. Fins ara!

Fins ara!