La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 09/11/2026

Bona nit, us informa Berta Torrades. Bona nit. El bisbat d'Urgell ha obert una investigació després que un seminarista hagi denunciat un mossèn de la diòcesi per violació. En temes detalls és de la seu d'Urgell el nostre company Joaquim Albalate.

El cas l'ha revelat el diari Ara, que assegura que els fets van passar el 16 de juliol de l'any passat, però no es van denunciar els Mossos fins fa pocs dies, a finals d'octubre. L'acusat és un mossèn de 54 anys i capellà de la comarca de la Noguera, que es va oferir per acollir-lo a la rectoria. Segons el noi, l'endemà d'arribar a Catalunya va acompanyar el capellà a Barcelona per fer unes gestions i es van quedar a dormir en un pis on s'hauria produït la suposada agressió sexual. A principis d'octubre, el seminarista va enviar un burofax al Bisbat d'Urgell per demanar mesures de protecció davant de possibles represàlies. I davant la falta de resposta va abandonar el seminari i va denunciar els fets als Mossos. En un comunicat, mentrestant, el Bisbat assegura que a tan bon punt van rebre aquesta denúncia, l'oficina dedicada als abusos sexuals es va posar en contacte amb la víctima i va obrir una investigació, a més d'oferir acompanyament i assessorament al jove afectat.

Més notícies amb l'Albert Banyar. El líder de l'oposició israeliana,

Més notícies amb l'Albert Banyar. El líder de l'oposició israeliana, Gadi Aizenkot, es proposa fer el que calgui per ser primer ministre. Així ho ha expressat en rebre formalment l'encàrrec per formar govern per part del president del país. Aizenkot considera que la democràcia del país travessa un dels períodes més crítics i per això reclama aglutinar suports. Una crisi com l'actual, que ha dut a la formació d'un govern d'emergència nacional, exigirà mesures polítiques creatives i excepcionals. Israel no es pot permetre perdre temps ni repetir cicles electorals interminables. Tot i la voluntat d'apartar Netanyahu del poder, el líder opositor ha obert la porta al Likud a sumar-s'hi i fins i tot al partit sionista religiós de l'ultradretà Besalel Esmotrig. El líder israelí manté el silenci, però el seu govern deixa entreveure una represa de la guerra a l'Iran.

Els retards, alguns de més d'una hora i mitja, i les supressions de trens de força línies de rodalies i regionals han continuat per segon dia consecutiu arran del conflicte laboral entre Renfe i SEMAF, el sindicat majoritari dels maquinistes. El desgavell ha generat crítiques entre els usuaris.

Realment tots estan demorats. 100%. No estava estipulat el temps exacte.

No ens garanteixen. Per experiència pròpia de treballadors ha dit que millor que busquem un bus,

un taxi o qualsevol altra cosa. Tratar sempre. Vas a agafar un tren a I4 i passa a I40. És d'allà fa temps. Segons la companyia, es tracta d'una incidència operativa, mentre que el sindicat ho atribueix a les errades en la implementació d'un nou sistema de torns per part de Renfa. Tot plegat a les portes de les dues jornades de vaga convocades per aquest dimarts i dijous i l'aturada general de Dímicres.

Aquest diumenge ha mort un altre motorista en un accident de trànsit a Bossost, a la Vall d'Aran. És el tercer motorista mort en les últimes 48 hores i la xifra en la qual portem d'any s'eleva fins a 47 conductors de motocicleta morts. Divendres va morir un jove motorista de només 17 anys a Tossa de Mar.

Després d'un des.

Després d'un desallotjament tens, la Sareb rectifica i deixa que les cinc famílies que havien ocupat un immoble de Manresa al Bages s'hi quedin. Els agents han detingut una persona i des de la plataforma d'afectats per la hipoteca del Bages critiquen les càrregues policials que, segons ells, han ferit una vintena dels concentrats. Martí de las Heras és el portaveu de la plataforma en declaracions a aquesta mesura.

Si nosaltres no haguéssim resistit, si no haguéssim oposat resistència, si no haguéssim posat el cos per defensar el bloc fins al final, estem parlant que segurament les administracions no haurien cedit.

Aquest dilluns, la plataforma d'afectats per la hipoteca del Bages, la secció sindical de la Sareb i també Alerta Solidària han convocat una roda de premsa per explicar les circumstàncies d'aquest desallotjament.

I ara als esports, Enric Inglés, bona nit. Bona nit.

El Barça guanya a l'Atlètic de Madrid 1-2 al Metropolitano i segueix líder. Els mates a la C s'avançaven amb gol de Giuliano Simeone, però dos gols de Fermín han capgirat el marcador. A la segona divisió, derrota del Girona a Mundi Libi per 0-1 contra l'Almeria. El Gironin són provisionalment vuitens a vuit punts d'alt. Líder que és el propi Almería. I en futbol fa venir victòria del Barça 5-1 davant el Madrid Club de Futbol. En motor, Marc Márquez no ha pogut proclamar-se campió al Gran Premi de Qatar. Ha estat segona a la cursa llarga i Jorge Martín setè. Si en el proper Gran Premi de Portugal fa dos punts més que Martín, serà campió del Mundial. I en bàsquet, a la Lliga ACB, el Barça guanya el Rio Breu en 99-91. En canvi, la sisa joventut perd a la pista del Laguna Tenerife 80-74.

Fins aquí, les notícies.

Una

cosa

mai vista.

A Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres i de cinc a sis del matí, Els Matiners, amb Xavi Canelies. Som pura cafeïna. Al matí de Catalunya Ràdio, prenem el pols a l'actualitat.

I us saludem en directe ara mateix des de Plaça Catalunya, al centre de. En aquesta hora arrenquem un programa especial des de París, capital de França. Són problemes que ja existien fa anys. I que us saludem des de la Universitat Autònoma de Barcelona, en concret des de la. Com pot ser que tinguem un sistema que estigui

abandonant a tantes persones. Al Matí de Catalunya Ràdio t'escolta. Deixem-ne cap aquí baix perquè estem parlant d'ells. Almenys a veure si se serà interpel·lat o no. Potser falten professors en comptes de policies a les aules. Ens movem. Avui us saludem des del Centre Cultural La Mercè de Girona, des d'on farem.

Al Matí de Catalunya Ràdio. De dilluns a divendres, de 6 a 1, amb Ricard Ostrell.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Cap de setmana de dispersió familiar, mentre la més jove es perdia una estona per la muntanya, el més gran jugava a tenis i guanyava el partit, i jo em dedicava a llegir amb la tranquil·litat de saber que no hauria de fer el dinar i que després aniria al teatre. Aquella felicitat dels petits moments que s'allarguen davant d'un plat de macarrons elaborat per un cuiner dels de tota la vida amb una carta farcida de calamars de putera, de capipota, de sardines escabatxades i albergínies amb mel. Un diumenge calmat en què he rebut una trucada improvisada d'una familiar que viu a l'estranger i no sempre podem parlar. A vegades ens perseguim i no hi ha manera de trobar un forat per parlar i avui, que m'ha fet una videotrucada sense avisar, resulta que jo era a casa, davant de l'ordinador, i he pogut estar per ella i xerrar sense pressa. Tot bones notícies. Al vespre n'havia de fer una altra de trucada, aquesta més delicada, a uns amics que han rebut un diagnòstic que espanta. I malauradament ja fa temps que sé què dir quan algú li passa un tràngol com aquest. Unes paraules de suport, de saber per on passen els altres i de no voler ni animar ni dir-los que han de lluitar. Només que se sentin acompanyats, que saben que estem amb ells i que confien en la ciència i en els metges. Que l'amor ja el posarem tots els altres. I que un dia, quan ells vulguin, podrem tornar a fer broma i passar una bona estona. I el vostre diumenge, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Ricard Portal, Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Domènec Sobirà, Albert Durant i Judit Perpinyà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, són les 12 i 10 minuts. Ben tornats una altra setmana, una nova setmana de la nit dels ignorants aquí a Catalunya Ràdio. Com sempre, amb ganes de parlar amb vosaltres, amb ganes de saber què heu pensat, amb ganes de saber què voleu saber, amb ganes de saber què us encurioseix i quantes coses sou capaços de contestar d'altres oients que han trucat en altres edicions del programa i que vosaltres us heu preparat la resposta, per exemple. Això a vegades passa, quan recordes altres preguntes, hi ha gent que diu, ai, calla, que aquesta me la sé, i llavors truqueu i ens dieu la resposta. El 93207474 i els missatges de WhatsApp, que després també començarem a escoltar, el 667-220-148. D'entrada, ara mateix, el telèfon del directe, i tenim en Josep des de Claravalls. Bona nit, Josep. Tu diràs, Josep, com estàs? Bueno, estic bé i vosaltres? També, també. Aquí a punt per començar el programa. Molt bé. Tu diràs. Jo pregunto, perquè els gats,

quan els acaricies, badallen.

Badallen? Sí. Ah, sí? Perdona, soc ignorant en gats. Els gats, quan els acaricies, badallen? Sembla que tinguin son. Molt bé.

Sí.

Molt bé. Per tant, doble pregunta, eh? Sí. Molt bé. Una de gats i una d'animals en general. El blanc dels ulls. Molt bé. I ara l'acudit ràpid. L'acudit ràpid, vinga. D'un parell.

Diu, tu em digues, Claudi, vostè, jo et faig una embarcació. L'altre diu, tu em digues, pata germana, tu qui faig la teva embarcació.

Moltes gràcies, Josep. Està bé començar el programa amb un bon somriure. Gràcies. Que vagi bé la setmana. Bona nit. Bona nit a tothom. Adéu-siau. Ja et faig la tripulació, diu en Josep. Fa dues preguntes i un acudit. Ja com que ens van dir que havíem de esbojarrar-nos una mica més, esbojarrar-nos una mica més, doncs Vila s'ho ha pres al peu del canó. A més del 93207474, tenim els missatges de WhatsApp que ens deixeu al 667-220-148. I avui ens hem trobat una resposta a una pregunta que va fer un oient la setmana passada, crec que va ser, o era un missatge, ara no recordo, sobre si s'ha de treure la pell dels cigrons cuits. Doncs aquesta és la resposta que ens ha deixat la Fina des de Nou Barris.

A ver, acerca de los garbanzos y la piel primera que les cubre una vez cocidos, y única, claro, yo es la segunda vez que oigo lo siguiente. Lo primero de una amiga mía. En el hospital de San Pablo asistida por una doctora, le ha dicho que debe de pelarlos uno por uno, porque ella tiene colon irritable, aparte tiene SIBO, Y estas dolencias intestinales, la piel del garbanzo una vez ha cumplido el tránsito del intestino delgado al gordo, esta piel tiene el mal hacer o la facilidad de cristalizarse. Y esto puede ocasionar porosidad intestinal. Y pese a que existe una planta llamada melena de león que cierra poros intestinales, esto se puede consultar y ver, la doctora le ha dicho pélalos uno por uno. No solamente esto sino yo cuando digo una cosa me gusta tenerla contrastada por lo menos dos opiniones hay una compañera de yoga que uno de los días que nos retirábamos a casa después de la clase decía me voy a casa corriendo fina porque tengo mucho trabajo tengo que pelar los garbanzos digo hoy y porque tiene porque mi cuerpo ha tenido anisakis. Y si no los pelo, pueden producirme por siedad intestinal. O sea que una recomendación de un médico, una en San Pablo, la doctora, y esta otra compañera de yoga, en otro centro diferente, no quisiera engañar, pero creo que fue en Berliche. Así que si se quiere tener en cuenta, pues sepan que en dos focos diferentes les aconsejan la piel del garbanzo a todas aquellas personas que tengan intestinos sensibles, delicados o con tendencia a la irritación.

Doncs una bona apreciació, doble apreciació, per aquestes persones que tenen aquests problemes, gràcies a la fina de Nou Barris. Ara ens truca el 932017474, en Joan des de Barcelona, bona nit.

Hola, bona nit. Primer volia començar per una felicitació al Roger Escapa del Suplement per l'entrevista que va fer en el Luis Hidalgo, un periodista musical molt bo, sobre la figura de Leonard Cohen. Luis Hidalgo va estar ple d'erudició i va saber explicar l'home i l'obra que era Leonard Cohen.

Molt bé, doncs li transmetrem les felicitacions, Joan. Molt bé. Llavors,

la pregunta després l'explicaré perquè és una mica enrelaçada. La pregunta és si algú sap que un grup de dansa hagi ballat mai d'arquitectura. Perquè és una pregunta dirigida a companyies de dansa o especialistes en la matèria. Això ve d'una frase famosa que Frank Sapa va dir en una roda de premsa a Londres contra els crítics musicals. Ell va dir, escriure. De música és com ballar d'arquitectura. D'això fa molts anys i ara per ara sospito que hi ha hagut molts grups o fins i tot esvars que han ballat mai Mies van der Rohe o Frank Lloyd Wright o Oriol Buigues, per què no? Segurament Franz Zappa era més un músic extraordinari i tot un personatge provocador que fins i tot es presentava a la presidència dels Estats Units a les més primàries, com havia fet dècades abans el Jasmine Dizzy Gillespie. I jo no crec que tingués dones de profeta i que segur que algú en algun moment ha ballat d'arquitectura.

Doncs mira, a veure si algú ens sap contestar aquesta pregunta. Que jo l'haig d'avançar i tot, eh? L'haig d'avançar per acabar d'entendre.

Sí, sí, no? Però és que és important, eh? Sí, sí. I llavors també volia dir que avui és la vuitena intervenció en els ignorants, que he contret el virus ignorant.

Has contret el virus ignorant, però aquest no fa mal, eh? No pateixis, eh? No, aquest és benèfic. Ah, d'acord, d'acord. No, aquest no fa mal, aquest virus no fa mal.

Gràcies a tu, Marta Romagosa, i a tot l'equip. I ara estaré uns dies ocupat, però també intentaré entrar en el programa. I com que és la vuitena intervenció, només puc cantar. Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit. Mambo. Mambo. Mambo.

Avui esteu de la conya, veig. Avui comencem la setmana somrient, que m'agrada molt. Home, últimament ha anat molt bé. Doncs ja està, s'ha de riure.

I aleshores, doncs, bona nit a tothom i un altre dia parlarem de les herències. Avui és el mambo. Avui és el mambo.

Gràcies, Joan, que vagi molt bé. Gràcies a vosaltres. Bona nit. La Montserrat de Barcelona, bona nit. Hola, bona nit.

Mira, a veure, jo volia fer una pregunta perquè. Bueno, perquè a vegades veus que fan actes, o actes més o menys formals, o polítics, o simplement que la gent es troba, però en casos una mica formals. I als homes sempre se'ls saluda fent una encaixada de mà, però a les dones sempre se'ls han de fer dos petons. Al revés, les dones han de fer petons també als homes. Això, per què aquesta diferència? Perquè no es podia donar la mà a tothom, que seria el correcte, tant a les dones com als homes, sobretot amb actes d'aquests oficials o formals o més així. Sí, sí, ben vist.

Tot i que jo trobo, ara entre tu i jo, trobo que últimament s'està imposant bastant el tema de les mans i les dones. Em semblaria molt bé. Perquè dius, si no tinc confiança en aquesta persona, per què li haig de fer dos petons? No tens raó amb aquella

persona de res i li has de fer dos petons. En canvi, els homes sempre és una encaixada que és més una cosa correcta.

Més formal, i tant, i tant. Molt bé. A veure si algú té alguna altra explicació, Montserrat. Perfecte, d'acord. Gràcies. Adéu, bona nit. La Maria Rosa, de Sant Cugat, bona nit.

No,

clar, cadascú fa petons a qui vol, no?

No cal. Mira, és que és clar. Aquí, no sé, hi ha gent com vosaltres, que sou coneguts, rebeu gent, i si heu d'anar patonejant a tothom, home, per l'amor de Déu. No, la mà, la mà, perquè mira.

Gràcies a la Covid hem après a rentar-nos les mans molt sovint, i llavors, si vas donant la mà a la gent, després te la pots rentar, i ja està.

Saps què vull dir? No per res, però vull dir que els virus. La primera que has de casa, després de treure'm les sabates i la roba, és rentar-me les mans. Exacte, sí, sí, sí, jo també. I 30.000 cops que allò que te la rentes. Sí, sí, sí. És una cosa que, en fi. I és que ara volia dir, és que aquest senyor que parlava, el del Vall d'Arquitectònic. Sí, el Joan. El Joan, és que ara no em recordava el nom, és que m'ha quedat això del Vall d'Arquitectònic, d'arquitectura, m'ha fet gràcia, oi? Bé, també m'ha deixat una mica desconcertada, però bé, home, ja. No, no, és que ha parlat de Luis Hidalgo. Sí. Jo li vaig sentir l'entrevista aquesta que li feia, que veia que parlava, va parlar sobre el Narcoen, perquè feia 10 anys que. Que va morir, no? No, no, va estar molt bé. Ara, es nota que l'Hidalgo no és de parla catalana. Llavors, escolta, l'home doncs el parla i fa l'esforç, però suposo que teniu un servei de correcció idiomàtica a la casa, no?

Sí, els assessors lingüístics i tant, sí, sí.

Suposo que al sortir li devien dir, perquè va dir que la O sigui, la d'allò, la família del Leonard Cohen era una família pudenta. Va dir això? Sí, esclar, és que va traduir de pudiente, i ell va dir, esclar, home, es va entendre, ell va dir que era rica o que volada, va dir que era una família pudiente. Pudiente de pudor, de fer pudor. Podentis de fer pudor suposo que algú li haurà dit i es veia que allò per la manera de parlar doncs que no és la seva part l'habitual encara que el parlàvem el que passa que els nostres

lingüistes no parlen amb els convidats ens corregeixen a nosaltres sí, sí, però esclar, però vull dir algú li hagués hagut de corregir. Clar, potser el mateix Roger, no? Potser, sí, clar, no ho sé.

Hi ha coses que dius bé, però és que aquesta de dir prudente, oi, no queda gaire bé. Tens raó. I em va fer gràcia dir, mira, l'home s'ha quedat descansat. I el Roger, esclar, que se'n devia adonar i no li va dir res. Clar, potser per ser prudent i per no deixar-lo malament. No li va dir res, esclar. Del prudent, oi? En fi, només era això. Va sonar malament. Molt bé, Maria Rosa. Una abraçada.

Una abraçada, bona nit. Bona nit. Més missatges que ens heu deixat al WhatsApp de la nit dels ignorants. Una pregunta barrequeixa del Lluís des d'Esplugues de Llobregat.

Jo fa un any vaig contractar un pla fixo amb la Caixa, interès fixo, i per equivocació o mala praxi el gestor em va fer una renta fixa. El resultat és que al final de l'any jo he cobrat la meitat d'interessos. La meva pregunta és, això ho ha de solucionar el director de l'oficina o bé he de fer una reclamació a atenció al client de la Caixa i saber si a algun ignorant li ha passat alguna cosa semblant.

Doncs vinga, una pregunta molt concreta, a veure si algú dels ignorants que escolten el programa en aquests moments el pot ajudar. Una altra reflexió que ens deixa el David, que ens escolta, per tant, ens ha deixat el missatge des de Logroño.

En primer lloc, donar-vos l'enhorabona pel programa. Jo vaig descobrir el programa fa més o menys un any, i des de llavors estic molt enganxat i escolto quasi cada nit el programa. Com que jo no visc a Catalunya, l'escolto sempre via podcast. Sens ser no ho faig, però una estoneta cada nit sí que m'agrada escoltar el programa. Volia parlar sobre el voluntariat per la llengua. És un programa de la Generalitat. La veritat és que no sé si és molt conegut a Catalunya. Bàsicament, el que fan és crear parelles de conversa entre un català, una persona que parli bé el català, i un aprenent de català, com seria el meu cas. Penso que és totalment meravellós que gent normal del carrer doni part del seu temps lliure per ajudar els nouvinguts o a gent com jo que vol aprendre català. Jo he tingut l'oportunitat de participar-hi i molt, molt content. Des d'aquí, donar les gràcies al Jonathan i a la Glòria per les bones estones que hem passat xerrant de tot, de la vida, de la política, de la família. Bueno, una mica de tot. Ara, Marta, escolta, voldria demanar-te que fessis un poc de promoció del voluntariat per la llengua. Entrevistant algun dels seus coordinadors. Ara mateix tenim més gent que vol aprendre català que voluntaris catalanoparlants. Moltes vegades he escoltat que la llengua s'està perdent i que cada vegada ens parla menys el català i que hi ha un munt de nous vinguts amb ganes d'aprendre català i d'integrar-se més i millor. Així faig jo també una crida a tothom que escolti el programa, a tota aquesta gent, gent gran que truca cada nit, gent ja jubilada, que podria posar el seu gra de sorra pel català. Vinga, que us necessitem.

Doncs escolta'm, primer de tot, David. Primer, enhorabona pel català que tens. O sigui, des de la gronya escoltant-nos per podcast i parles el català, mira, diria que millor que segons quina altra gent que fa 40 anys que viu a Catalunya, ja t'ho dic ara. Segona, jo voldria saber, si ens escoltes, Com ho has fet tu per fer aquest voluntariat a distància? Perquè entenc que vius a Logroño, que no estàs a Catalunya. Llavors, com ho has fet? Si ho has fet online? Si ho has fet a través d'una videotrucada? És que ara, mira, m'ha cridat l'atenció. I tens molta raó. La temporada passada vam fer un tema de promoció de la voluntariat del català en un espai que li dèiem tercera generació. Una senyora que portava tota la vida aquí i que. De gran va començar a aprendre a parlar en català malgrat que s'havia dedicat a tenir un establiment de cara al públic però fins que no es va jubilar no va començar a aprendre'n vull dir que però jo sempre dic el mateix tots els comentaris que ens feu als oients en prenc bona nota perquè a més a més ara aquest castell encara em crida més l'atenció ja ho he dit i l'investigarem una mica més. Perquè si hi ha tanta gent que vol aprendre'l i tan poca gent que vol ser voluntària, doncs clar, aquí tenim una balança que no està ben anivellada. Hauríem d'intentar solucionar-ho. Per tant, li dono una volta, David, i en qualsevol moment traiem una conclusió i fem algun d'aquests temes que ens dius. Així que gràcies per escoltar-nos des de Logroño. I abans d'escoltar una conversa, abans de la conversa, ara un missatge més escrit que ens han deixat al whatsapp del programa, el 667-220-148 del Pep, que ens diu, hola, estava escoltant el vostre programa i un oient, crec que es diu Joan, ha demanat que es parli més dels poetes catalans entre d'altres perquè falten referents. I el Pep diu, li recomano a aquest senyor el nostre programa únicament dedicat a la poesia dels països catalans. I llavors ens explica clar quin programa és, perquè si no, no ho sabríem. És a Sants 3 Ràdio i és un programa que es diu Versàtirs. Si no està malament, es diu Versàtirs. Per tant, el Pep és un missatge directe pel Joan que demanava que es parli més dels poetes catalans. Un minut i arribarem a dos quarts d'una de la matinada. Sí, ara veureu on anem.

Felicitats, felicitats, 10.000 vegades. Ja puc mirar una cosa a la tele, alguna sèrie que m'agradi. A les 12 jo trec la tele, a la mateixa tele poso Catalunya Ràdio, per sentir la teua història de cada dia. M'encanta! Ai, Carme, que em fas riure.

La nit dels ignorants, amb Marta Romagosa.

Avui començo.

Aquesta és la història d'algú que fa més de 20 anys que dissenya patrons de punt i en dona classes. Fins que un dia li fan una proposta que ho canvia tot. Ara fa poc, fa poc més d'un mes, que ha obert un club de costura, un acollidor establiment al carrer Casanova de Barcelona, on el so més cridaner que hi podeu sentir és el de les màquines de cosir. La resta de la jornada, a jutjar pel seu Instagram, el so és molt més relaxat.

Marc Montserrat, bona nit. Hola, bona nit. Amb la Marc Montserrat ha vingut el seu fill, l'Aitor Espinosa, que té un paper clau en tota aquesta història. Bona nit, Aitor. Bona nit. Tu ets economista, Aitor, i tu ets qui li va fer la proposta a la teva mare, que una mica ho va canviar tot. Què li vas dir, exactament? Bueno, jo vaig veure que el

món de les labors estava en un auge brutal, I vaig veure que la gent el que vol és tornar-se a trobar i fer coses. I vaig dir, és que clar, la gent vol fer això i la meva mare és la millor fent això, bàsicament. I li vaig fer una primera tentativa, el que passa que ella m'ha posat dues condicions. Que són? Si es poden dir. Són que no la fes influencer. Ah, d'acord.

Jo no volia sortir a les xarxes socials. Tu no volies sortir a les xarxes socials. Ara anem, ara anem. I la segona? I la segona, no obrir cap local. I al final hem fet les dues. De les dues condicions, parlant clar, tu te l'has passat pel forro, no?

I bé que no es pot dir mai que no, perquè a vegades les coses. Després també veus que realment val la pena, no?

Clar, perquè fa 9 mesos enrere que obriu un compte a Instagram, és mar.somnisdepunt, molt bé, i ara quants seguidors hi ha en aquest? Pues 56.000. I allà què hi expliques? Perquè primer comença això, no? Primer comença l'Instagram. Què hi expliques, allà?

Doncs mira, a Instagram corren molts vídeos de com fer això, com fer jo, molt ràpid, molt. Jo fa 20 anys que estic donant classes i jo el que veig és que la gent el que necessita és què fer quan em passa una cosa, quan m'equivoco, quan se m'escapa un punt, quan. Saps? Que és el que elles es troben cada dia, no? Llavors vaig pensar, bueno, doncs anem a fer. I amb l'Hitor ho vam veure, anem a fer vídeos curts, clars, de què passa quan se t'escapa un punt, què passa quan I això ha arribat a molta gent.

Clar, que és quan tens un problema i no saps a qui ho has de resoldre. Com l'has de resoldre, exactament. Com ho has de preguntar. Clar, tu dius que portes 20 anys, per tant, és la teva professió. És la meva professió.

O sigui, tu ensenyes. Jo ensenyo. Jo ensenyo, dono moltes classes, també faig dissenys, i llavors, doncs, a mi m'agrada molt el tracte amb la gent, el clima que es crea, i, bueno, llavors, parlant amb l'Hitor, ell deia "home, mare, ara això està molt en auge". Va, anem a fer un cop de cap, no? Anem a fer un cop de cap, no? I de l'èxit d'Instagram, patapam, a fer un club. Exacte. Perquè li dieu així? Sí, sí, és club de punt. Club de punt, però molt bé. Bàsicament ja et dic que molts seguidors que tenim i molts alumnes majoritàriament és gent que fa punt i ganxet. Punt i ganxet. Sí. O sigui, no cosir roba. També, però menos. Però sobretot punt i ganxet. Però molt.

I concretament, sobretot, el ganxet. Ara se li diu crotxet, però és el ganxet.

És el ganxet de tota la vida. Allò que feien les nostres àvies, que quan t'ho volien ensenyar de jove deies. Fugies. I ara, que ja no tens les àvies, dius, que burra que vaig ser.

I ara posar-te a la classe és per aprendre-ho. Clar, sí, sí.

I llavors, no vau començar en la botiga que jo vaig trobar-me un dia que s'estava inaugurant?

No, exacte. Vam llogar un co-working de tallers creatius i vam veure que de seguida se'ns va omplir. I llavors vam dir, bé, potser sí que ens surt a compte llogar un local, no? I llavors vam començar a mirar locals, vam veure, a veure, l'Aitor va fer un extens estudi de mercat i tal, i teníem molt clar com volíem que fos el local. No volíem escales, volíem que fos diàfan, que fos agradable, gran, espaiós. Hem intentat fer i crear un clima que la gent es trobi a gust. Taules còmodes, cadires còmodes, bona llum. Saps? quan portes anys fent una cosa veus el que realment necessites i llavors finalment el vam trobar, estem molt contents i mira, ja està ja han sigut dos mesos de no viure perquè el vam agafar al juny i l'hem transformat perquè estava molt diferent estava molt diferent i llavors portem. Dos mesos més el d'obertura, que no hem parat.

Perquè, clar, obres somnis de punt, igual que jo, em sorprèn perquè el més normal és veure que tanquen les botigues, i més les botigues tradicionals, i que vas per carrers que fa dies que no has passat i dius "aquest també ha tancat", Clar, de cop i volta veus una botiga, o primer no saps si és una botiga o no, però dius, veus un establiment que no és habitual, que no és un bar, que no són unes empanades argentines amb tot el carinyo, que no són coses que sí, que apareixen com bolets, i dius. Ostres, què ha passat aquí, no? Ha donat una visibilitat i un to en aquell carrer i en aquell barri completament diferent. Vosaltres obriu i què passa? Quanta gent ve? Ha sigut una passada.

Ha sigut una passada. O sigui, en un mes se'ns han inscrit. Per venir a fer classes setmanals, i ja estan venint, 320 persones. I perdona, i que fas classes tot el dia, tota l'hora, cada hora? Hem agafat més professors, lògicament, som un equip. I sí, sí, actualment som quatre professors de punt. Que bo. Tres de costura creativa i de disseny i batonatge, una de patchwork, ara una de macramé. Bueno, agafem i mirem que sigui, evidentment, qualitat. Nosaltres ens basem en que la gent estigui còmoda i oferir un bon servei. Això ho tenim claríssim. I llavors estem molt contents amb l'equip que.

Que teniu. Sí, i això que tu deies és que és així, o sigui, tothom que ve ens diu, ai, però jo pensava que esto ja no se hacía, estan cerrando todas, no sé què, però la gent és que ho estava desitjant. La gent ve encantada i molta gent entra només per veure-ho i diu, ai, que xulo, jo no en faig,

però que xulo que feu això. Si vull anar a buscar un fil o una llana,

puc anar a comprar-ne. No només és el club, la taller, sinó que a més a més tenim botiga de llanes i de lavors, vull dir que també.

Tu dius, ha sigut un èxit, tenim molta gent, quin tipus de gent ve? Perquè abans has parlat en femení,

per tant, dedueixo. Sí, ja et dic, de les 320, 319 són dones. Hi ha un home, a part del teu fill? Bueno, hi ha un alumne que és un nen. Hi ha un alumne que és un nen, molt bé. El tenim molt mimat. Està bé. Veu la seva mare. I sí, sí, això sí que és una realitat. Encara avui en dia és dones, en aquest sentit. Però bueno, hi ha de tot tipus d'edat. Vull dir que el que abans es podria dir, mira, de partir de 55 en amunt, que és la majoria, tenim moltíssima gent jove. O sigui, una passada. Molt contents.

Tenim un parell de grups per les tardes que tenen 25 anys,

màxim. Sí, sí, sí. I que es volen fer ells la. Elles, vaja. I amb això, tant de costura com de croixet. Fer-se roba i fer-se. Complements, bolsos, bufandes, prendes, o sigui. No, no, estan superposades i molt bé, amb molta il·lusió i ens encanta. Que és el que té més èxit de tot. El croixet. Amb diferència, amb molta diferència. Sí, molta diferència. Tot i que, ja dic, tradicionalment, i encara, hi ha moltíssima gent fent mitja, però actualment la gent que comença a prendre comença amb el croixet. Sí. Després ja pren l'altre, també. Però primer li crida més atenció al ganxet de tota la vida encara

que el crotxet és el ganxet de tota la vida he vist que parleu de dues agulles o d'agulles circulars ara la pregunta és quina és la diferència entre una cosa i l'altra

com a bona ignorància moltes que s'apunten els preguntem què volen fer i diuen que no saben

ni quina és la diferència però ells s'apunten igual. Sí, sí, sí, exactament. Mira, aquí tradicionalment sempre hem teixit amb dues agulles, que són les típiques agulles rectes de 40 centímetres, d'acord? Què passa? Que a tota Europa, a Sud-amèrica i arreu del món treballen amb agulles circulars. Les agulles circulars són unes agulles que són unes puntes d'entre 10 i 13 centímetres i un cable, d'acord? Llavors es teixeix, que tu pots fer exactament el mateix, però pots teixir. De manera que quan acabes la prenda ja està muntada, no l'has de cosir. Treballes en circular, tu pots començar des del coll, des de baix, des d'on vulguis però no fas costures i llavors doncs, ara això aquí ho estem instaurant també i llavors és una mica com un aprenentatge de nou perquè la que està acostumada a teixir amb ulles rectes, doncs clar, té que canviar una mica la tècnica perquè la tècnica es pot fer de la mateixa manera o no i llavors s'ha de variar una mica però té moltes avantatges no carregues l'espatlla. Perquè treballes només amb les mans i té moltes avantatges. És més fàcil de portar amunt i avall, pots fer-ho al cotxe, al tren, on vulguis, igual que al crotxet, amb les agulles rectes, llargues, i és més incòmode. I com que això és una cosa que la gent portem a tot arreu i sempre aneu amb la bossa a la bors, és més pràctic.

Clar, perquè la gent ha de venir aquí amb la seva pròpia bossa, entenc, o comprar-ho allà.

Exactament, però clar, venen amb la seva bossa, amb el seu necessari, amb les seves coses, les tisonetes, el mínim per teixir, la cinta mètrica i l'agulla, moltes coses, i a part la labor que estan fent, que la gent fa més d'una labor alhora. Ah, també? Sí, sí, ben encarregades. Hi ha gent que ve amb maleteta, amb rodes, eh? Perdona? Sí, clar, i tant. Això vol dir que van per feina grossa. Sí, treballem molt.

Treballeu molt. Els grups són. Hem hagut de contractar més gent i hem fet molts grups. Els grups són petits? Si jo m'apunto demà, quanta gent em trobo a la mateixa hora que jo?

Vuit persones. Són vuit, sí. 8 persones. Són 8 persones a la classe, sempre les mateixes companyes, sempre la mateixa professora, cadascú fa el projecte que vol i nosaltres el que fem és ensenyar i anar guiant el projecte, inclús assessorant si volen fer una cosa o una altra, amb quina llana va millor, depèn de la textura, aconselles una cosa o una altra.

I vuit persones és una mica el consens que hem trobat amb totes les professores. En una taula gran.

Sí, m'he agafat taules molt grans perquè la gent

estigui còmoda i pugui espallar-se bé. Clar, jo estic pensant, vuit dones, perquè em dieu menja més el nen que bé, fent labors, el que sigui, fent ganxet, fent el que sigui. Allà no deu callar ningú, no? A part d'aquest sorollet.

Bueno, depèn del moment, eh?

Ah, sí? Hi ha moments de silenci. Hi ha vegades sí, perquè. Estan totes concentrades. Sí, sí, sí. Perquè hi ha vegades que dic, mira, quina feinada esteu totes i tal. Si xerrem molt, la gent s'equivoca. Ah, sí? Sí, però realment es parla de tot i es crea un clima superxulo. Ens ho passem molt bé.

Fins i tot terapèutic. Aquí a casa hi ha algú en càrrec, per cert, que diu, a mi això no m'ho treu ningú. No, no, és sagrat. No sé si és una hora a la setmana o dues. Dues hores a la setmana. Perquè en una hora no tens temps de fer res. A mi això que no m'ho tregui ningú.

Aquestes dues hores de fer això. Tothom que ve ho diu. És el seu moment, el seu espai. Ja et dic, es crea un clima superguapo, surten amistats superxules. I llavors la gent és el seu moment i és sagrat. I tothom ho diu, és que vinc aquí i no penso en res més. És perfecte. Això, evidentment, té un aspecte terapèutic molt bo. I llavors del que es tracta és de gaudir. De gaudir,

que ens ho passem bé i que aprenguin. Quan triguen a poder fer una peça? ja sé, depèn si és un bolset

depèn del que treballin a casa ah clar, perquè hi ha deures jo els hi poso deures jo poso deures perquè a la setmana i moltes m'ho diuen, és que no puc estar parada és que em vaig quedar parada i no puc seguir i llavors depèn si és un bols, suposo que es triga menys si és un jersei, es triga més i depèn del que treballin a casa aquí l'artífex és l'Aitor

ell sap fer ganxets. Amb ell li has ensenyat? Perquè, clar, tenir una professora amb aquest currículum.

Mira, jo tinc tres estimats fills. Tres nois? Tres nois, vale? I jo quan els hi vaig ensenyar, vaig ensenyar als dos petits. L'Hitor en aquell moment tenia 15 anys i no li va interessar gaire. I ara m'encantaria dir-li llavors, no? Doncs mira què acabaràs fent, no? Mai és tard per aprendre, però ara realment està amb les xarxes socials i amb tota la feinada que no. És impossible. No t'hi veus fent una oferta? Sí que m'hi veus.

M'has dit que és la millor ella, no? Ella és la millor. Bueno, jo ho tinc claríssim.

Que t'ensenyi ell, perquè clar, tu portes tot el tema de xarxes, jo no sé, deus haver fet popular ja al barri, no? O fora del barri, perquè clar, Instagram és que ho veu tothom.

Sí, sí, és molt curiós, és molt curiós. Que et paren i et diuen coses, o què? Sí, m'he trobat amb situacions divertides. Sí o no? Sí, sí, sí. Que es poden explicar. Sí, per exemple, al principi, perquè vam fer una sèrie d'Aprender Crochet desde cero, en una setmana, No? I clar, jo què sé, els seguidors van començar a sumar molt ràpid, no? I bueno, un dia me sento jo al meu autobús, jo visc fora de Barcelona, vull dir que puja relativament poca gent, a parar que jo pujo, i al cap de poc, pues una. Bueno, una senyora molt simpàtica, em fa senyals i tal, i jo dic, ai, es deu equivocar, no la conec, no? I tal, i em torna a saludar, i me la miro, i m'ensenya el seu mòbil i veig la meva cara allà, no? I em diu, és que jo te sigo, no? I dic, ah, vale! Saps? Llavors. Em va fer molta il·lusió perquè vaig pensar, mira que simpàtica. És que es crea molt bon rotllo amb la gent perquè et tenen molt propera, tu els expliques coses, t'ensenyen les coses que fan i crees situacions curioses com aquesta.

Ara veureu, com que teniu tanta gent, anirem evolucionant per entendre'ns, però crec que fins i tot us plantegeu de fer algun altre tipus de disseny que vagi més enllà del ganxet i el que em deies, si no alguna petita joia, alguna cosa així.

A part de les classes que fem setmanalment, fem tallers creatius de moltes coses. Per exemple, hem estat fent ara el taller de fil de metall, que és amb joieria, que ho fa una noia, la Gemma. Que és estupendíssima. I bé, ja hem fet diverses vegades aquest taller. Mira, se'ns ha anat més lluny ahir dissabte. I bé, la gent surt supercontenta, perquè és que es fan unes joies precioses, no? O sigui, és que és una filigrana, no? Llavors, clar, oferim molts tallers diferents, també de copaix, de moltes coses, i venen gent especialista amb el tema, no? Llavors, doncs, la veritat és que molts no els posem. A Instagram a vegades perquè se'ns omplen amb la gent d'allà al club. Però sí, la nostra idea és seguir fent això, evidentment, i oferint coses diferents.

Doncs somnis de punt al carrer Casanova Barcelona, que per molts anys els somnis es continuen fent realitat, gràcies a l'Aitor i gràcies a la Mar Montserrat Espinoza i Mar Montserrat per venir avui a la nit dels ignorants i explicar-ho. I és una cosa que agrada molt a la gent que ens escolta perquè n'han fet diverses de preguntes. D'on hi ha una botiga on pugui comprar uns fils, no sé què, perquè jo vaig a fer això un cop per setmana. Vull dir que això és veritat que interessa molt.

Així que moltíssimes gràcies per venir a explicar-ho i que tinguem molta sort vosaltres. Moltes gràcies a tu. Adéu, bona nit. Bona nit. Vull servir-te en fil vermell els pedaços del teu cor. Aquest cop vull brodar-la. Tots els patrons Vull que siguin del millor bellut els teus petons Regalar-te aquest hivern la bufanda i els mitjons Aquest cop vull brodar-la. Fer cadeneta per començar, fer bona lletra com ens van ensenyar. La millor merceria del món és amb tu, volta'm a enfermar. Bona nit.

La butxaca i el canalet, d'aquella jaqueta que et queda tan bé. Vull que em portis, cansadeta, amb el cru de passets aquest cop. Fins demà!

Aquests són tots els botons de la Bet que va fer en aquest disc que en parlava amb totes aquestes lletres, que ens anaven molt bé per sortir d'aquesta conversa. 10 minuts i arribarem a la una de la matinada, aquí a la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, el 93207474. Ara hi tenim en Josep Lluís, des del barri d'Horta, Barcelona.

Bona nit. Hola, bona setmana i bona ràdio. Escolta, estaves parlant d'una persona que sabe molt de cosí, no? Qui? És que jo no ho he mirat i encara no estic ben despert. Ah, d'acord. És que jo ho dic perquè la meva mare. Seria fer ganxet i. Doncs mira,

com que torna a estar de moda, hem parlat amb dues persones que estan muntant com una mena d'escola, sí, sí.

Amb molt d'èxit. Que no es perdi l'ofici aquest.

No, no, no, sí, escolta'm, hi ha moltíssima gent que li interessa el tema, per això ho hem fet. Jo et dic,

i m'han de recomanar a la gent que, com recorda la meva mare, que aconsegui la màquina Singer que tenia, i ho feia per un hobby. Clar, clar. La mare de la família seva i es passava les tardes mortes, en estances a casa, amb la veïna, parlant dels veïns i parlant de la vida, I cosí. I a TVE, a Santa Tania, a Montcosí, i per fer salir el pedal. Clar, clar, sí, sí, i tant, i tant. Bona setmana, bona ràdio, i les preguntes. Vinga, digues. He sentit una calaia, no cal que la facis, aquesta és la resposta. L'han respost. Per tant, avui només n'hi ha dues. Vinga, doncs digues. Hem reduït la feina de preguntamenta. I una és molt simple, per dir, jo s'escarra i sempre algú ho pregunta, ho pregunto o no, ho pregunto. Són més llestos s'escarra les coses de la tant, no sé si té res a veure amb que s'ha escarrat la dreta, i l'úndia, perquè ja, com que ha reduït a dues, sí, que significa allò que diu, aquest fa cara de peix bullit. Què és la cara de peix bullit? Quina cara fan els peixos bullits? Molt bé. Si té cara de peix bullit, què significa? Què significa? Perfecte. I com és una cara de peix bullit? De peix bullit. Amb tot això. Escolta, què ha fet el Barça? M'he adormit. M'ho vols respondre? Què ha fet el Barça a guanyar?

2 a 1. 2 a 1. Val, content, content. Informació a la carta, informació a la carta, Josep Lluís.

I les noies, en realitat, han passat molt bé a Madrid, també. Doncs mira, complet. És fantàstica, el món de les noies. Me poso molt content, de vegades, m'estaria veient els tres partits seguits. Doncs mira, ja ho saps, te'n poses en bucle.

Vinga, bona nit, que vagi bé, adéu-siau.

Però qui és aquest tio? Com va tan fort amb moto? Com en sap? Toni Bou és el nou campió

del món du pot amb Toni Bou.

Van començar tots els seus rivals a dir, ui, ui, ui, què està passant aquí?

Va fer algo extraordinari amb una joventut i d'una forma que te n'adones que ha sortit una nova estrella, no?

Nits sense ficció, als 40 de Toni Bou. Dimarts a TV3 i a la plataforma 3CAT.

No me la puc treure del

cap. Doncs va, que aquesta setmana, en aquest petit espai, No me la puc treure del cap, en Josep, del Parc Güell, ens proposa escoltar el My Way, però no la versió que suposo que tots tenim al cap del gran Frank Sinatra. No, aquesta no. En Josep ens demana una adaptació que en va fer el rei del rock, Elvis Presley, perquè diu que li porta molts records. Frank Sinatra la va gravar l'any 1968 i en Josep es va casar dos anys després, el 1970, just recent acabada la mili del 69. I entre una cosa i l'altra, diu en Josep del Parguell que van ser uns dies molt romàntics i afegeix que la cançó i aquesta adaptació que en va fer l'Elvis Presley. Es molt bonica i tendra, així que vosaltres mateixos ja direu.

And now the end is near And so I face the final burden My friend, I'll say it clear I'll state my case, of which I'm certain I've lived, my life is full I've traveled it. And every highway in the war Much more than this I did it my way Regrets I've had a few But then again Too few to mention I did. What I had to do and saw it through without exemption. I planned each charted course, each careful step along the byway one more. I did it my way Yes,

there were times I'm sure you knew When I bit off more than I could chew. I've loved, I've laughed and cried

I've had my fill, my share of losing And now, as tears subside I find it all so amusing To think I did all that And then I say.

Mira que era una cançó que jo, sentida pel Frank Sinatra, cantada pel Frank Sinatra, em posava els pèls la pell de gallina, perquè m'encanta aquesta cançó. No l'havia sentit mai amb l'Elvis Presley, no l'havia escoltada mai. Així que gràcies per demanar-la a en Josep, perquè l'hem pogut disfrutar tots, perquè realment la versió és molt xula. Va, que encara tenim temps abans d'acabar aquesta primera hora de la nit dels ignorants, ens truca la Concepció al 932017474. La Concepció, des de Cardedeu, bona nit. Bona nit. Digues, Concepció. Bona nit a tots els ignorants.

No, era per saber la primera cosa de qui era aquesta cançó que has posat després d'aquesta senyora que ha posat la botiga.

De l'Avet, de l'Avet Rodergas. I com se'n diu, el nom? Aquesta es diu. Espera't, els botons? Els botons, si m'ha dit l'aire, ja no me'n recordo. Tots els botons, es diu. Tots els botons. Tots els botons, vale. Després, bueno, és que jo també soc molt aficionada, vaig a Patxburg, vaig.

Veus? M'està de moda, això. No, no, però no està de moda, jo ho he fet tota la vida.

Tota la vida, però ara molta més gent ho fa, sí, sí, tota la raó. La danada i mitja la faig a casa, però el patchwork i roba, fer-me roba, ara per mi, també. Que això no havia fet mai. Que bé, que bé, que bé, Concepció. Volies dir alguna cosa? Que ens queda un minut, digues. No, no. Animar la gent que s'hi apunti, que és molt divertit. Ah, mira que bé. Doncs vinga. Tothom a cosir, a fer ganxet i el que calgui. I tu també. I jo també. Quan tinc una mica més de temps, ja ho he pensat, perquè la meva mare cosia molt, i cosia molt bé. Ella havia ensenyat a cosir. I jo soc un desastre. Però he pensat que un dia m'hi hauré de posar, realment, després d'aquesta conversa.

Tenia la meva àvia que ens en ensenyava, després va morir la meva àvia, la meva mare va continuar ensenyant-ne a tot de

persones d'un poble molt petit de l'Empordà. Ai, mira, veus? Doncs sí, sí, a més a més, s'ho passa la mar de bé, tu.

Jo també, jo vull dir, mitja i ganxat, aquí no me n'ha d'ensenyar ningú, ara, paig porir tot això,

ho he pres ara de vent. Que bé, perfecte. Molt bé, Concepció, et deixo aquí, que venen els companys informatius a fer el bolletí de la 1. Una abraçada, bona nit. Que descansi, bona nit. Arribem a la 1, a les notícies, i continuem, perquè tenim més converses. Hem de saber a qui dediquem els últims minuts del programa. Encara tenim molta feina per fer, així que no us adormiu. Fins ara.