La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 10/11/2026

Catalunya Ràdio. Les notícies de les 12.

Hola, bona nit. Vos informa Nanda Sonoguera.

Aquest dimarts comença la primera de les dues jornades de vaga de maquinistes, juntament amb dijous, convocada pel sindicat SEMAF per reclamar més seguretat a la xarxa ferroviària. Hi ha previstos uns serveis mínims del 66%, aleshores punta entre les 6 i quarts de 10 del matí i entre les 5 de la tarda i dos quarts de 9 del vespre. La resta de la jornada circularà un tren dels tres que estan previstos habitualment. Aquest dilluns, però, ja hi ha hagut nombrosos retards per les discapàncies de la planificació dels torns entre Renfe i els maquinistes. El director general de Rodalies, Òscar Playà, recorda als treballadors que durant la vaga cal respectar els serveis anunciats.

Si algú no compleix amb les seves obligacions de feina, com qualsevol empleat, actuem. Això no hi ha dubte, perquè tenim milers de persones afectades i també apel·lem al compliment dels serveis mínims que estan decretats per demà i per dijous.

Dimecres encara hi haurà menys trens en servei, coincidint amb la vaga general. Es preveu que només es cobreixin el 25% dels trajectes en les franges amb més demanda i no hi hagi trens la resta del dia.

Més notícies, Oriol Pujadó. Els sindicats majoritaris estan convençuts que la vaga de dimecres, la vaga general, serà un èxit si han adherit més de 4.000 empreses entre les quals Seat, Volkswagen, Amazon, Mercadona i el BBVA. Els líders de comissions obreres a Catalunya i la UGT a l'Estat, Belén López i Pepe Álvarez, també adverteixen les petites empreses que no coaccionin els treballadors.

Jo estic convençuda, pel que estic fent i pels milers d'assemblees que hem fet, és que la majoria de les empreses catalanes s'aturaran.

Faré públic els noms de les empreses que coaccionin i durant la tarda, efectivament, les portarem a l'expressió de treball.

Aumenta l'oferta de vols entre Barcelona i Madrid enmig de la crisi de l'alta velocitat ferroviària. L'aerolínia Volotea ha anunciat que operarà dos vols diaris entre les dues ciutats a partir del 27 de novembre. Volotea, amb seu operatiu a Barcelona, passarà a ser el quart operador de la mateixa ruta. L'associació de consumidors Facu ha alertat els consumidors que estiguin interessats a comprar bitllets anticipats de les rutes operades per Volotea que la companyia es va acollir al setembre a un preconcurs de creditors per renegociar el seu deute.

France apunta l'Iran com a responsable dels ciberatacs als frigorífics de desenes de supermercats i centres de distribució de fa un mes. Ho ha anunciat el ministre d'Afers d'Estrangers francès després que la Fiscalia ha obert una investigació a la Unitat Digital dels Guardians de la Revolució. Les adreces IP i l'ús del persa han conduït cap a la pista iraniana. El cap de la diplomessa francesa ha citat l'ambaixador de l'Iran per expressar-li la seva condemna pel ciberatac i ha anunciat sancions de la Unió Europea contra els responsables.

Condamnat a 16 anys de presó, un excap de Collo dels Xiquets de Serralla o Tarragona per agredir sexualment una menor. La sentència confirma que l'home va abusar de la noia durant més de dos anys i que, a més, ho va aprofitar per gravar material pornogràfic. El tribunal considera aprovat que l'acusat va aprofitar els seus càrrecs a la Collo Castellera per guanyar-se la confiança de la menor i dels pares. Van mantenir relacions sexuals continuades durant més de dos anys, quan la víctima tenia entre 13 i 16 anys. L'agressor tenia 20 anys més que la menor. El jutge no ha acceptat l'argument de les relacions consentides que alegava la defensa.

Germans de Sang, l'amor venia en taxi i el retrat de Dorian Gray són els muntatges guanyadors de la cinquena edició dels Premis Teatre Musical.cat. El gran triomfador de la nit ha estat Germans de Sang. El musical de Will Russell ha aconseguit quatre guardons. Millor disseny de so, millor disseny de llum, millor coreografia per a Diana Pella i millor direcció musical per a Andreu Gallent. L'amor venia en taxi de la Cubana. S'han portat tres premis. Millor sonografia, millor vestuari i millor musical de gran format. També n'ha rebut tres, el retrat de Dorian Gray. Millor llibrat per Marc Rossic, millor partitura per Jordi Cornudella i Marc Rossic i millor actriu en un rol protagonista per Àngels Goñalons. Inútil d'Alicia Serrat, Claudio Nogués i Com un llum ha obtingut dos premis. Millor actor en un rol de repartiment per Apaol i Bé i millor direcció per Alicia Serrat. Els escenògrafs Jordi i Josep Castells Planes han rebut el Premi Íñigo Santa Maria.

L'esport, Pau Covarsí ha guanyat el Golden Boy que entrega la revista italiana Tutto Sport, mentre Joan Laporta ha guanyat el guardó a millor president. Per contra, Clara Serra Jordi no s'ha enduït el premi Golden Girl.

D'altra banda, l'Amin Llamal s'incorporarà més tard a la concentració de la selecció espanyola, no jugarà dijous contra la República Txeca, però en canvi sí se l'espera diumenge contra Anglaterra.

El Sabadell ha empatat a 0 a Cagsa contra el filial de la Reial Societat. Amb aquest resultat, els ballesans sumen 4 partits sense guanyar i queden amb 18 punts a 4 de les places de play-off i a 7 del descens.

En aquest duel s'ha fet homenatge a Jesús de Miguel i tot després el jugador del Sabadell quadri ha demanat el canvi visiblement afectat. El club del Vallès ha explicat que s'ha activat el protocol de conmoció de la Lliga.

També en futbol, el Badalona Women ha perdut per 3 a 0 el camp de l'Atlètic de Madrid. Amb aquest resultat, l'equip badaloni continua en descens.

Això mentre el Barça ha anunciat que la brasilera Caroline estarà fora unes 4 setmanes per una lesió muscular al sol i de la cama dreta.

Fins aquí, les notícies.

Cada dia quan me llevo no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí. A

Catalunya

Ràdio

de dilluns a divendres i de cinc a sis del matí, els matiners. Som pura cafeïna.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Avui, per començar la setmana, m'he dedicat a fer un registre de les vegades que he hagut de mantenir el cor fort per mantenir el català i he hagut de lluitar contra el pas ràpid al castellà d'aquells moments que no te n'adones i que de cop i volta ja has canviat de llengua. Per començar, amb un operari que ha vingut a casa a les 11 del matí i que li havia de repetir alguna cosa, però una hora després, quan ha marxat, he pensat que estava orgullosa de la meva determinació. Després he agafat l'autobús, he dit bon dia al conductor, que també m'ha contestat en castellà, i uns minuts després una senyora em demanava en la mateixa llengua si aquella línia la deixaria a prop d'un hospital. I jo li he respost en català on havia de baixar. M'ho ha fet repetir i l'he tornat a dir en català. Per dinar tenia una reunió de feina amb uns companys i al lloc on hem anat no ens han ensenyat les cartes, ens han cantat els plats en castellà i aleshores jo he fet la traducció i li he dit que volia crema de carbassa i el Verginia farcida. Es veu que calabaza i berenjena sonen molt diferents i m'ha costat una mica que m'entengués, però al final m'ha entès i m'ha portat els plats que havia demanat. De tornada cap a casa m'he trobat un veí que no parla mai català de la vida, mai, i jo tampoc acostumo a canviar, i una mica més tard he entrat al supermercat a buscar quatre coses i la noia de la caixa també m'ha atès en castellà. Sort que des que he arribat en aquesta santa casa ja només he fet que parlar en català i ningú m'ha fet repetir-li res dues vegades perquè no ho havia entès en la primera. Mira que és cansat ser català i voler mantenir la teva llengua. Però és així. I el vostre dilluns, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Oriol Fidalgo, ben tornat, Oriol, després de passar pel taller mecànic i sortir-ne amb una bona nota i una bona capa de pintura nova, amb Edo Arnes, Aina Grau, Andy Franco, Domènec Sobirà, Sílvia Andrés, Judit Perpinyà i Albert Durant. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, com esteu? Són les 12 i 10 minuts. Ben tornats en aquesta vostra nit dels ignorants aquí a Catalunya Ràdio, preparats per començar a rebre les vostres trucades amb preguntes, respostes i les vostres reflexions, com sempre, a través del 93207474, que avui inaugurar en Lluís des de Premià de Mar. Bona nit, Lluís.

Bona nit, Marta. És un orgull la primera vegada després de tant de temps. Veus? Escolta'm, avui has anat ràpid i veloç. Molt bé. Es podia dir el number one, no? El number one. Avui ets el number one, sí, senyor. Escolta, mira, basta, que fa dies que ho volia dir-ho. Bueno, ja he reposat 15 dies, però no sé, massa pesat, no? Sembla que dos vegades al mes està prou bé, no? Home, i més.

Pots trucar més de dos vegades al mes. El que trobo excessiu és algú que vulgui trucar cada dia, però dos vegades al mes jo crec que pots fer-ho més, eh?

Tens permís. Llavors, vull dir, he vist per un canal de televisió, que no el diré, però tots el comencem, que és un canal que va després del 4. Sí. No dic el nom. D'acord. Però concretament, aquest canal que va després del 4 i abans del 6, vull dir, anuncia una sèrie de productes, com per exemple són uns penjols, unes creus, unes cadenes, unes creus, uns anells i uns matalassos, que em fot gràcia perquè diuen a 10 o 15 euros la quota, punyeta, però no diuen 7, 8, 40 o 50 quotes. M'entens què vull dir? Ah, i són productes que tu has de pagar cada mes, eh? Entenc. No per si et diuen 7 euros la quota. Però repeteixo, Marta, no diuen la quantitat de quotes. I tant poden ser 7 quotes com 700. Llavors, vull dir, no diuen el preu i jo voldria que algun espavilat d'aquí de la nit dels ignorants que ho sapigués, perdó, ho sabés, em digués aviam per què ho fan, això. Vull dir, ho fan perquè truquis a la casa o és en si una publicitat enganyosa. Doncs mira. 10 o 15 euros al mes, molt bé, però quantes quotes? Això què pot costar? El menú matalàs que et pensa que pot costar 2.000 euros, te'n costa 2.700 o 3.000. Vull dir, clar, si no et diuen el total ni tampoc et diuen la quantitat de quotes, tu no pots fer un càlcul.

No, no, està clar, t'haurien de dir el preu i després tu ja faràs el compte de les quotes, no?

Això ho diu el canal, i repetidament, moltes vegades al dia, que simple han de fer anuncis d'aquest tipus, aquest canal que va després del 4 i abans del 6.

Clar, sí, sí, sí. M'explico? Que no el veig, aquest canal que va després

del 4 i abans del 6. No, jo tampoc, però a vegades, bueno, està mal dit que ho digui, però la meva senyora mira una sèrie de coses d'aquest canal, m'entens? I a casa, com que només en tenim una de tele,

m'ho he de pregar-ho. No, no, clar, clar. S'ha de compartir tot, s'ha de compartir. Oi que m'explico? Sí, i tant, i tant. Doncs a veure si algú ho sap. D'aquest tracte, perquè clar, ho trobo una mica, realment, una mica de publicitat enganyosa, pel meu entendre,

però jo no soc cap experta. Això, publicitat enganyosa, o és que ho fan expressament tipus marketing perquè tu truquis a la casa i diguis, bé, aviam, aquestes quotes, quants s'han de pagar, quines quantitats, tal i qual, o sigui, demanis més informació, però d'entrada és el que dius tu i el que penso jo. Per mi és una publicitat enganyosa, punyeta. No és completa, aviam, per entendre'm. Sí, sí, tant i tant, jo també ho crec. Aviam si algú A veure si algú ho sap. Algún marquista d'aquí el podrà. Marquista es diu? Bueno. Marquista, què vols dir marquista? Aquests que estudien màrqueting,

vaja. Ah, home, no, un expert en màrqueting, no, marquista no, eh?

Sí, però els que estudien, el nom és marquista, no? Si estudien màrqueting, són marquistes o no?

No, marquistes crec que no, eh? Crec que no. Marqueting. No sé, no sé com ho diria.

Experts publicitaris, ja està. Vinga,

que vagi bé, bona nit. Adéu. En Jordi, des del barri de Sant Antoni, Barcelona, bona nit. Bona nit, Marta.

Mira, m'agradaria saber durant quants dimonyes a la tarda es van ballar sardanes a la plaça de Sant Jaume. Hi van ser uns quants, eh? M'agradaria saber quan van començar i quan van deixar. Quin any va començar i quin any van acabar? Hi havia molt d'ambient i molta joventut i així es passaven les tardes dels dimonyes. Temps que no hi havia gaire dinerons i passava la tarda i cada qual tenia la seva colla i allà ens trobàvem i passava la tarda molt bé. Entenc que vostè hi anava, eh, Jordi?

Sí, sí, que hi anava, sí. Clar, clar, clar. Doncs a veure si algú ens sap dir quan es van començar a ballar sardanes i quan es van acabar els dimetres a la tarda a la plaça de

Sant Jaume de Barcelona. Tots els dimetres de l'any, eh? No ara aquí dins de 15 dies d'hora, no, no. Tots els dimetres. Era una cosa de cada setmana, no?, Sí, sí, allí ens trobàvem totes les colles, tots tenien el seu grup, a l'última hora de la tarda venien els excursionistes que havien sortit d'excursió i allí acabàvem d'omplir la porta que sempre estava plena.

Clar, i això es va perdre un dia de no se sap quan. A veure si algun se sap dir, Jordi, perfecte, molt bé. Moltes gràcies, eh? Bona nit. Igualment, bona nit. Adéu-siau. A més del 93207474, ens deixeu els missatges de WhatsApp, el 667-220-148. Avui tenim molts missatges escrits i pocs d'àudio, però començo pel Víctor, des de Vic, que diu. Volia comentar una cosa sobre les diferències culturals amb els costums de salutació. Diu, jo fa molts anys que viatjo a Bulgària i allà, culturalment parlant, està considerat de mala educació fer dos petons a una dona. A mi és una cosa que m'ha costat moltíssim d'entendre i d'assumir, perquè a nosaltres ens surt de manera natural per com ens hem criat aquí. Diu, però a Bulgària, si fas dos petons a una dona que tot just coneixes o amb qui no tens molta confiança, es percep com una falta de respecte i directament diu al Víctor "et fan la cobra", és a dir, no es deixen fer els petons. Penso que això és un costum purament cultural i que no s'ha d'intentar canviar la força, com a molt, hauria de ser una qüestió institucional, però el tarannà de cada país s'ha de respectar tal com és. Això el Víctor David, que ens ho diu arran d'una trucada que vam rebre ahir d'un oient, i que ens demanava el per què quan algú presenta algú altre, normalment quan són la Montserrat de Barcelona volia saber quin era el protocol, no? Per què quan tu coneixes un home per primera vegada, deia la Montserrat, normalment fas una encaixada de mans entre un home i un altre home, en canvi quan et presenten una dona sempre hi ha el moment en què arriben els dos petons. Diu, ella demanava això. Per tant, el missatge del Víctor treu cap a l'aportació de la nostra oient d'ahir. Molt bé, Víctor, hem llegit el que tu consideres que a Bulgària no es fa. Una altra resposta sobre la mateixa qüestió que ens ha deixat amb un missatge d'àudio en Miquel des de Tenerife.

M'agradaria contestar una pregunta. Us escolto des que tenia 14 anys i també escoltava un programa de cinema de la vostra cadena que era molt bo. Ara en tinc 54. Déu-n'hi-do com passa el temps. Em sembla que la primera emissió de la nit dels ignorants va ser la nit entre el 5 i 6 d'octubre de 1987.

Ha passat una cosa, que el Miquel va enviar un missatge ahir, que era una resposta, efectivament, sobre quin era l'inici de la nit dels ignorants, i la vam emetre, i ara se'ns ha colat aquest mateix, perquè en Miquel ha tornat a enviar un missatge, però amb la data de demà. Per això l'equívoc. Ara sí que parles sobre la salutació, en aquest missatge que ara de seguida podrem escoltar. Si no, jo, mentrestant, el busquem. En tinc d'altres escrits que ens heu deixat al WhatsApp del programa, el 667-220-148. És un tall de veu Oriol que fa 33 segons, que es diu Miquel de Tenerife, amb la data ja d'aquest pròxim dia, 10 de l'11. Però després el recuperarem. Mentrestant, la Berta, des de Sabadell, ens diu. He anat a la farmàcia a comprar paracetamol de 650 grams. I m'han dit que no podia comprar el genèric, ja que ho teníem prohibit per la Seguretat Social, que només en podíem vendre l'original. Diu, l'original és un 60% més car. La pregunta és si algun ignorant s'ha trobat en aquest cas o ho hauria de consultar amb algun expert. Fins ara no es podia comprar el paracetamol d'un gram si no era amb recepta. Això és el que ens diu la Berta de Sabadell. I ara sí que tenim aquesta resposta sobre la salutació que avui també ens ha fet en Miquel des de Tenerife. Volia contestar una pregunta.

Era de per què els homes donaven la mà i les dones un petó en els actes oficials. Això ve de tradicions i de protocol. Perquè l'home ha sigut educat com a figura pública i figura protectora. I la dona com a figura de cortesia i amabilitat. Gràcies a Déu, tot això està canviant, ja que ens sembla un acte molt masclista. També m'agradaria donar-te un petó ben fort, Marta, i dir-te que tens la veu més maca de tot l'univers. I a sobre, va viatjant per totes les zones. Una abraçada i un petó a tots els ignorants.

O sigui, m'he quedat que gairebé no puc respirar per l'amor de Déu. Miquel, quina frase que has dit! Viatge per tot l'univers, tenir-hi festa en el mateix univers, eh? Estàs aquí, eh? Estàs lluny, però estàs aquí i ens escoltes, i això m'agrada molt. Així que moltes gràcies per les teves paraules. La Pilar, des de Barcelona, ens diu, dijous vaig escoltar el programa i una de les trucades va ser la Maria Rosa demanant una adreça de reparació de televisors que ja s'havia donat en un altre programa. Diu, jo em vaig anotar l'adreça per si algun dia ho necessitava. Així doncs, i ens repeteix la Pilar, la botiga es diu Toysi, les dues amb Y, Toysi, fan instal·lacions, reparacions i manteniments d'antenes, televisió, està al carrer Bailen 119. L'horari de la botiga és de 9 a 13. Diu, espero que li sigui d'utilitat. Això és un missatge directe, doncs, per la Maria Rosa, que ens diu la Pilar des de Barcelona. Ara ens truca el 932017474, la Rosa Maria, des del Baix Penedès. Bona nit, Rosa Maria. Bona nit.

Com està? Mira, bé, bé, mira. Esperant aviat anar a dormir, però abans m'agradava dir-vos això. He sentit aquest senyor que parlava d'abans, que ballava en sardanes, i potser m'he equivocat, però jo em sembla amb un to una miqueta d'enyorança. Jo també soc gran, no entens? I també a vegades dius, ostres, això s'acaba, s'acaba. Jo un dissabte passat. Els joves com els petits van anar al Cursal, que és una sala enorme. Hi ha enveja de molts pobles. És que és enorme, aquella sala. No s'acaba mai. I estava plena de balladors amb aquest concurs de serranes. Ser preciós, preciós. Vull dir que aquest senyor, que estigui tranquil, que de moment la sardana no es mora, perquè hi havia molta canalla també prenent i ballant sardanes, eh? No prenent, ballant sardanes. Per cert, el Vendrell va guanyar el segon prèmit. Veus, que bé. De la canalla, eh? Dels joves. Dels més joves, molt bé. Sí, sí. Però molta gent, eh? I. Però. És que em sap greu, perquè, clar, veus, al futbol ens quedem cansats de sentir a les dues de mitja hora. Estan ratos. Com vosaltres, molt de futbol. Però aquestes coses, que són tan maques, i que hi ha molta gent, perquè sembla que no n'hi hagi, però ja hi havia centenars de gent, veient-ho, veient-ho i ballant. I passa així, que els castells encara, gràcies a Déu, hi ha molt més, però la sardana de vegades necessita aquesta ajuda de dir-ho perquè és que n'hi ha. Veigessis a la canalla, els joves, per exemple, i els petits, però els joves, per exemple, Quan salten, amb aquella alegria. Tu saps el que és veure ballar joventut amb aquella alegria?

Amb aquella lleugeresa, no? Amb aquells saltirons tan lleugers que fan, no?

Tan maco i tan exacte! Perquè jo he sigut balladora de sardanes. I Déu n'hi do bé que he ballat, no ho dic ara que ja tinc 79 anys, però em refereixo. Però segur que encara s'escapa i encara balla, que sí. No es ballava, no, jo no puc ballar perquè l'equilibri no és el mateix, però bueno, les cames, jo, sentada, segueixo. Però em refereixo que avui hi ha molta tècnica, és perfecta, els veus com un allò, tot una mole que segueix, però no és només allò de gimnàs, sinó que veus el sentiment d'aquella canalla, aquells nois i aquelles noies guapíssims, amb aquelles faldilles, és maquíssim. Vull dir que, llàstima que no es faci més. Jo ja sé que és antic, però no és antic perquè hi ha gent jove que segueix.

Antic no és perquè és una cosa de cultura tradicional i la cultura es manté generació rere generació. Totalment, de veritat.

I a Valls va ser una passada de veure tantíssimes colles. Tantíssimes colles, no eren tres i quatre, no. Tot ple, i tu ja has anat mai al Cursal?

La sala aquesta? Però el Cursal és el Cursal de Manresa, pregunto jo? No, no, no, això és a Valls. D'acord, no, doncs no, no. Era una fàbrica antiga, enorme,

i mira que nosaltres tenim la meitat, el que ballaven és la meitat, allò és enorme. Estava ple. I on està de Valls?

Mira, fa pocs dies hi vaig anar a Valls i no el tinc ubicat.

És entrant, diguéssim, a la segona entrada a Valls. La primera representa que va cap a Montblanc i això. No, és a la segona. A mà esquerra, el primer tancall a mà esquerra és aquesta sala enorme, ja la voldríem aquí al vendrell i en molts llocs, perquè és que poden fer de tot, eh? Poden ser de tots. Molt macos, la veritat. Va ser una tarda molt maca,

la veritat. Molt, molt, molt. Gràcies per compartir-ho i explicar-ho. Segur que el Jordi s'ha revifat amb aquesta informació, tot i que ell vol saber les dates de quan va desaparèixer a la plaça de Sant Jaume. Està bé saber que en altres llocs en fan moltes.

A Vallestà viu, i el Penedès està viu. Vull dir que, en Canalla, que és el que val. Perquè, clar, ja n'hi ha de grans, molta gent gran, i que ballen molt bé. Però el que fa més goig és veure aquest jovent, nois de 20, inclús 30 anys, que et diuen, bueno, ballen fantàstic. Però n'hi ha nenes d'11 anys. Sí, sí. M'entens? I de més petits. I els veus allà, com fan afició, eh? I a més és que quan sents la tenora, se t'emporten. Se t'emporten les cames, ja ho veig. Em parla amb una passió la Rosa Maria, que Déu-n'hi-do. Molt bé. La veritat és que sí. S'encomana, s'encomana. El més agradable hauria sigut anar. Molt bé. Si algun dia. Bueno, cada any es fa. Es fa cada any.

La final de Catalunya es va fer allà. Perfecte. Doncs prenem bona nota, Rosa Maria. Moltíssimes gràcies per compartir-ho. Amb una abraçada, bona nit. Adéu. La Isabel, des del barri de les Corts.

Hola, bona nit. Mira, és per a veure si algú t'ignora, no ho sap, perquè jo no he trobat solució. Me van regalar una bufanda d'angoriner preciosa, molt bonica, que m'agrada molt posar-me-la, però no me la puc posar. Perquè ni jo ni els que estan al meu voltant estem tots prens de pelució. Ai, els pèls aquells amunt i avall, clar. Oh, quin plàstic, tu. I la veritat és que no sé quina d'aixòs, quin remei hi pot. Perquè diuen, el remei aquest de posar el congelador. Sí, sí. Ja ho he fet. I què, no? A mi no m'ha anat bé. No, no, no. A mi no m'ha anat bé. A veure si algú sap amb alguna altra cosa. I de quin color és? M'ha dit el color. Blau cel. És blau cel. És blau cel. Però bueno, tots quedem de pelut seca. No volies veure'm. L'altre dia amb un abric blau marí i no volies veure'm. Semblava que havia nevat.

Isabel, que em fas riure. A veure, doncs, un remei perquè no tregui tant de pèl, una bufanda, però si ho has enlaucert,

que l'he regalat. Molt bé. Sí, i fos del color que sigui, perquè l'angorina, jo me'n recordo que la meva nena, quan era petita, que també portava enxacatetes aquelles d'angorina, i també anaven tots d'això, però no ho vaig tindre mai en compte, però ara sí. Clar, clar, clar. Doncs a veure si algú la pot ajudar, Isabel. Moltes gràcies, eh?

I bona nit tingueu. Adéu-siau. En Joan, des de Lleida, ens ha deixat un missatge al WhatsApp, el 667-220-148, que diu. Aquí hem passat del dia a la nit, perquè diu. Hi ha hagut retards importants en els terminis. Vaig llegir que s'estaven plantejant canviar d'empresa per passar a l'última fase. Diu, algun ignorant em pot aportar més informació de com està actualment el tema i quan s'acabaran? Diu, no serà també una obra com la Sagrada Família? Ens diu el Joan, molt enfadat, en Joan de Lleida. I després, l'últim missatge del WhatsApp és el de Sor Maria, que ens escolta des d'Olot, alguna altra vegada també ens ha escrit, i diu, algú recorda o utilitza aquestes dites catalanes? I ens diu, qui no s'arrisca no pisca. Com més serem, més riurem. A poc a poc hi va una lletra. De mica en mica s'omple la pica. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit. Els catalans de les pedres en fan pans. Hi ha més dies que llonganisses. Al pot petit hi ha la bona confitura. Tal faràs, tal trobaràs, i encara en diu un altre, no diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat. Això és el que pregunta Sor Maria des d'Olot. Algú recorda o utilitza? Mira, jo n'he fet un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, n'he dit nou, eh? Jo he comptat. De totes aquestes, jo crec que l'única que no he fet servir. És que les he fet servir totes. És que jo les he fet servir totes. Sí, sí, quins no s'arrisquen el pis, que començarem més riure, els catalans. No, la que no he fet servir, ara diria mentida, els catalans de les pedres en fan pans, aquesta no l'he fet servir, però les altres sí. A veure quin és el vostre parer i què en dieu vosaltres. A punt d'arribar a dos quarts d'una de la matinada, aquí, a la nit dels ignorants.

Nosaltres tractem amb persones, persones que estan malaltes, les seves famílies, tractem amb els nostres companys i per tant has de tenir el punt correcte d'humilitat encara que pensis que ho has fet molt bé o que aquestes coses. I això els intentem també explicar als alumnes. Els diem que han de ser bones persones, han de ser humils, han de tenir valors, moltes coses que no són exactament el vull ser el millor cirujà o vull ser el que millor diagnostica.

La nit dels ignorants. 93-201-7474. La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Fa ja uns dies vam rebre una trucada, evident, en aquest programa rebem moltes trucades, d'una oient, la Lluïsa, de l'Escala, que volia compartir a l'antena de la nit dels ignorants una descoberta que l'havia captivat molt, moltíssim, a Figueres. Ja sabeu que a la capital de l'Alt Empordà hi va néixer Salvador Dalí. Allà hi ha el seu museu, la fundació i la casa on va néixer. Però també hi ha la casa on el pintor va passar la seva adolescència i joventut, i això potser és menys conegut. D'aquí ve la trucada de la Lluïsa. I ens va comentar la

guia que aquesta casa té un propietari, que és un senyor una miqueta gran, que es diu Lluís Carbó, i que amablement, perquè és una casa particular, que hi viu ell, amablement ens obria la porta i ens faria tota mena d'explicacions de la família Dalí i tot això. Aquella casa està una mica oblidada. Al mateix carrer hi ha la casa on va néixer Dalí. I allà sí, allà està molt ben muntat. Ah, clar, ara ho entenc. Jo m'havia confós. Que bona aquesta, no ho sabia, això. El mateix carrer. I el senyor Lluís Carbó et fa una visita, Marta, fantàstica. Oh, que bonic, això. I pots accedir, si et demanes cita prèvia. I tant. Dius que vols veure la casa que es diu Mas Roger.

Doncs, la veritat, com ja li vaig dir a la Lluisa, jo desconeixia completament aquesta segona casa de la infància i la joventut de Dalí, tot i que ell n'havia parlat en diferents entrevistes.

De a menudo los chicos juegan por la tarde cuando tienen. Entonces yo siempre me iba solitario al tejado de mi casa y me ponía. Una aguja de prender la ropa en la nariz y otra en cada oreja. Y una corona que, como que mi cabeza crecía y la corona no, me hacía un daño terrible. Y esperaba una hora de silicio, en fin, de martirio, para. Desprenderme de todos esos objetos y gozar de una especie de éxtasis de aire puro y crepuscular.

Crepuscular, això des del terrat d'aquesta casa. Doncs de fet, hem comprovat que molta altra gent tampoc coneixia aquesta joia, de manera que hem fet cas a la Lluisa, com ens deia, i hem anat a Figueres amb una unitat mòbil, amb el Josep Forns al meu costat, a picar la porta del número 10 del carrer Monturiol. Som a la casa Mas Roger de Figueres, que és un edifici modernista que té tres façanes, crec que s'hi ha pres bé la lliçó construïda el 1912, i som amb en Lluís Carbó, el propietari de la casa Mas Roger, el pare, amb en Martí Carbó, propietari de la casa Mas Roger, el fill, i amb la Maria Carbó, que també ha vingut a parlar amb nosaltres. Bona nit, com esteu? Bona nit. Gràcies, molt bé, molt bé, perfecte. A veure, que nosaltres ja fa una estona que hem donat una volta per aquesta casa que coneixem, ja ho he explicat abans, a través d'un oient que va venir a veure-ho, va quedar meravellada i va trucar a la nit dels ignorants per explicar que això la gent no s'ho havia de perdre. Per tant, expliqui'm quina és la història d'aquesta casa. Quina és la història d'aquesta casa? Aquesta casa és on Dalí va viure des dels 8 anys fins que en tenia uns 25. Ell marxa als 26 anys,

però després durant el llarg de la vida els pares n'hi passen fins als 36 anys i viuen en aquesta casa. Ell, de fet, marxa una mica malament quan es barallen amb el pare, que el fa fora d'aquesta casa, però la relació amb la família hi és tota la vida. El fill de li, a pesar de no estar a la casa, continua amb els pares fins que, en el 1948, el pare es jubila de notari, després de 36 anys de fer de notari aquí en aquesta casa, i ja se'n trasladen a Cadaqués i al cap de dos anys, el 1950, ja es va morir. Clar, i el pare tenia la notaria a baix. Tenia la notaria a baix i en aquesta planta on ens trobem ara aquí feia la vida.

Aquí és on Dalí ha ideat o pintat alguns dels seus quadres.

No, aquí pràcticament Dalí neix com a pintor. En aquesta casa quan ell arriba de la casa natal als set anys i surt, que sembla que de la casa natal no en portava massa bon record, i no havien sigut prou bons amb el naixement del seu primer germà i la mort del seu germà i sentir-se com a fill de camp i fill substitut que ell es va sentir. I quan es trasllada de casa i s'incorporen aquí és quan ell diu, tu, vull ser jo, me trec els complexes de sobre i tiro pel meu camí. Hi ha el primer enfrontament amb el pare, que el pare no volia que fos pintor i ell decideix que vol ser pintor. I amb vuit anys ell ja ha pres la decisió. Que vol seguir per aquest camí. Aquest primer enfrontament rep el suport de la seva mare, que la seva mare, ja que veia la voluntat del nen quin era, doncs que li prepara i li. Arregla a dalt el terrat, que ja el veurem, el seu safreig, i allà li prepara com el seu primer estudi. I és allà on ell després comença i ja comença a treballar i a dedicar-se plenament a la seva vocació,

que era la de volguesa. A veure, aquí el fill també. Aquí hem explicat que en aquesta sala on som ara nosaltres és on es va fer com la primera exposició. El pare no volia que pintés, però després va ser l'encarregat de mostrar-ho a la societat de Figueres, de dir, mireu què fa el meu fill.

Sí, com tu dius. El pare tenia una mica dels germans de la Salle que li deien que el fill no seria mai ni abogat, ni arquitecte, ni notari, i que tot el dia pintava. I, a causa d'això, el pare, perquè ell tampoc tenia moltes nocions artístiques, va decidir agafar la gent de Figueres, de cert nivell, que pogués donar el que el pogués guiar, i els va convidar a una garotada, amb cava. Com a canvi de l'invitació els va demanar que els fessin el favor de venir aquí, a aquesta sala, que van penjar entre uns 10 i 12 quadres, pintures, que va fer el petit Dalí. I per veure si veia o no que valia la pena. Per veure si era bo o si algú deia que era bo. El resultat va ser realment molt positiu perquè va vendre inclús un quadre. En va vendre un aquell dia? I a partir d'aquell dia el pare va veure que havia d'invertir en ell i va agafar un professor, que és el professor Núñez, que és aquí Figueres, molt conegut, com el seu primer mestre de dibuix i pintura, que el va ajudar a millorar i a avançar artísticament.

Quan la família Dalí era aquí, aquesta casa ja era de la vostra família? Sí, sí, totalment.

La família nostra, el 1912, quan la van construir, el 1912, en el mateix dia del mes de juliol, l'estrenen les dues famílies. La nostra família en la primera planta, amb set persones, i la família Dalí, a la segona planta en cinc persones. Mentre es construïa.

Per tant, ells van poder decidir quina era una mica. Jo vull tres habitacions,

jo vull dues. Exactament. Abans, quan ja veien que a la casa del costat s'estava construint aquell motret de bloc que els va fer que no s'hi pogués evitar, i s'havien de traslladar, i el decidir de venir a aquesta casa que s'estava construint, ja se la van adaptar mentre s'estava construint a la seva manera, perquè i que ells hi poguessin viure, idealment, i després hi viuen durant tota la vida.

I com era la relació amb la família de veïns? Què en sabeu? Quins records en teniu?

Què s'explica a la família? En tenim els records que podem dir-te que fins a l'últim moment, fins al moment que es moren, les meves ties aquí viuen tota la vida, per descomptat, del 1912 fins al 1989, que es mor l'última, i en Dalí també ha mort el 89, o sigui que durant tota la vida es conserven i es mantenen una relació com si fossin de família. Un dels motius que ens troba, que fa que ens trobem aquí, va ser perquè la nostra família, la meva dona, els pares dels meus fills i tal, la mare dels seus fills, va ser que. Que van tenir molt bona relació durant tota la vida, de sentir parlar només d'Andalí i de la família d'Andalí, i dels últims anys d'enfermetat que van conviure junts, l'enfermetat de les meves ties amb l'enfermetat d'Andalí, ella a la Torre Galatea i nosaltres, les meves ties, a la Clínica Santa Creu, ens va fer una relació i una convivència que va ser la meva dona, que al final. Quan es varen morir varen tenir que prendre la decisió que fèiem, va dir, aquest record i aquesta història i tot lo que coneixem d'Andalia, aquest valor cultural que té, no es pot perdre de qualsevol manera. Va ser per voluntat d'ella que va decidir de volgar-la conservar, de volgar-la. Posar-li tots els mobles, tota la roba, tot el que s'hi ha trobat, és original i ho ha volgut conservar.

Però hi ha molt de material que tu veus que ha estat fet o pensat veient aquesta casa, perquè veiem quadres on hi ha veranes que són les de la casa, o palmeres que són, o després pujarem al terrat i també veurem segons quines coses. Vull dir que hi ha molta part de la vida d'aquesta casa que està traslladada a l'obra, no?, als seus quadres. Totalment.

En Dalí era la seva casa, aquesta es pot dir sempre que va ser la seva casa, el seu niu, i aquí s'hi va sentir identificat com a Figuerengui, com a Empordanès, i tot el seu record, doncs si Dalí ha tingut, ha estimat alguna cosa, segur que ha sigut, va ser la seva mare i els seus pares, aquí la seva família, i Figueres.

És veritat que el pare era una mica O sigui, que els crits se sentien des d'aquí dalt? Bueno, el pare tenia molt caràcter. Tenia molt caràcter, eh?

Era un senyor difícil, era un senyor que no va tenir la vida fàcil, com la família Dalí, com ell, però és un senyor, esclar, d'una identitat i d'un caràcter i una formació i una cultura, d'un valor.

És Dalí gràcies al pare. Ja, perquè li va muntar aquesta exposició, no? No només això, sinó també l'ajuda en diverses èpoques de la seva vida. Primer va dir que no, però després al final. Li paga els estudis a Madrid, anar a Madrid a estudiar, o és gràcies a la notaria i als diners del pare. El Dalí, quan va marxar als Estats Units, ve a despedir-se de la família i el pare encara li dona 25.000 pessetes a l'època.

Al final va veure que tenia un geni a casa i que no podia girar-li la cara d'aquesta manera.

Ells reconeixen de li, en un moment, les escenes que hem vist d'aquí de la pel·lícula, que hem parlat, que va fer d'en Ventura Pons en aquesta casa, al moment de la mort, que el pare li reconeixen al fill les últimes paraules de despedida, que li diu "Pare, sé que t'he fet enfadar molt a la vida, al llarg de la vida, però sàpigues que t'he estimat molt". Però molt bé, a pesar que m'hagis estimat molt, marxa d'aquí que no et vull veure. Que no et vull veure més.

Aquí també ja ho deia, l'Orca i Buñuel aquí sí han estat també. Ah, esclar. Aquí s'hi ha començat a pensar. Ara veurem unes fotos. Ara farem fotografies també. Tot això que ara ens esteu explicant de manera resumida, perquè evidentment no podem fer una entrevista d'una hora i mitja, és el que expliqueu vosaltres, vostè, Tu, tu, sí, sí, sí. Tu, tu, perdó, que m'hagi que li digui de tu. Explica tot això a la gent que va a les visites.

Bueno, intentem explicar i que se'n faci una real ni una idea. Esclar, en aquesta taula et diràs quina importància té aquesta taula. Home, doncs mira tu, pensa que aquí en Buñuel li va escriure en mandalí d'això, doncs el Xen Andalus, que ara que és aquest programa de televisió que se'ns ha fet famós i tal, doncs el van escriure en aquesta taula. No deixa de tenir el seu valor i la seva importància. Ah, sí, el seu valor, clar. I després van intentar fer l'Aix d'Or també, però ja no va tenir l'èxit del Txerandalús i tal. Esclar, Marc Andalí, tant amb l'Orca i amb Bunyuel, són dos potencials culturals d'una força que els ajuntes tots tres i és difícil de poder arribar a trobar en algun altre lloc.

I jo ara estic pensant, clar, quan nosaltres marxem, quan aquí no hi ha visites, I vostè es queda vivint en aquesta casa? No se li apareix ningú de tant en tant?

Bueno, ells hi són sempre. Jo em penso que tant a Andalí com a Lorca. Em dirà que parla i tot. No, no hi parlo, però d'escoltar. Bueno, no soc paranoic o mandalí perquè volia fer el vot però que no entenia res. Vostè pensa això, eh? Exactament. Però sí que a vegades t'ajuda fer-te, t'has de tenir que fer una mica el borro, el vot. Però sàpigues que hem de reconèixer que per aquí la gent que hi ha passat, que quedem molt lluny del que van ser ells i el que ens agradaria poder arribar a ser una mica com ells.

I si viu bé en aquesta casa, amb tanta història, O sigui, a vegades tinc la sensació que pots tenir com el pes de tota aquesta cultura a sobre, que és bonic, però alhora és com una

responsabilitat. Un deure, una obligació, una responsabilitat, un compromís, tot el que tu vulguis, que és el que vam agradar de la meva dona i de la seva mare, que ella va veure que això no es podia perdre i que ho havíem de conservar. I realment això et dona una plenitud i una satisfacció que dius, no és compensada, no és que ningú t'ho agraeixi, però arribarà un moment, arribarà un moment, que Andalí serà molt més que Andalí del que és fins ara, m'entens? No, però és molt llà, Andalí. No, queda molt per descobrir. Creu que no? No. Aquí Figueres no,

sí que es coneix més a tot arreu del món que a Figueres.

Aquí l'hem de la força.

Expliquem una experiència que hem viscut. El tema, una mica, per saber valorar el que tenim, vam començar a preparar una mica el que estem fent la visita aquesta, guiada amb les fotografies que vas veient i acabaràs veient durant la visita. I per saber una mica el valor del que teníem, ho vam penjar a Experience Airbnb per veure si la gent podia tenir interès i veure-ho si venien a reservar i tot.

Per qui no sàpiga, Experience Airbnb és, en lloc d'anar a buscar el lloc on dormir, són visites, experiències en determinats llocs. I tu ho contractes a través d'internet.

Allà hi ha una experiència que t'ensenyen a fer una paella valenciana. I aquí vaig pensar de dir, guaita, m'ho va recomanar una mica. I ho va penjar com a experiència. La raó per què diu ell que no té valor o tal, portem quasi unes 100 visites i el 60-70% francesos i el 40% americans. Americans.

I els catalans on quedem aquí? No, enlloc. Però els catalans no quedem enlloc perquè no ho sabíem. A partir d'ara això canviarà, crec. Bueno, Marta, ens ajudaràs. Això gràcies a la UIN, que va venir. L'agraïm molt, Marta.

El fil que estirem tot això, i és anecdòtic però és la veritat, ve de que Airbnb ho penja, comença a agafar nom, el bocorella d'Airbnb fa que funcioni, Com tu dius, igual la clientela americana, francesa, que està per aquí de vacances, ho veu i diu, anem a veure-ho, i el bocorell ha anat molt bé. Sempre hem tingut la nota més alta. Ens truquen d'Estats Units preguntant què és el que hi ha aquí que hem mantingut la nota tan alta durant tant de temps. I demanant que faci més coses perquè tingui més visites. Jo vaig dir, no, no, escolti'm, això és una cosa amateur que aquí.

És graciós perquè valoren molt tant a tots dos i sobretot també al meu pare, que els fa molta gràcia que sigui ell mateix la persona que viu aquí, que ha tingut tota la història, que ha tingut la relació més directa amb la família Dalí. És que els explica la persona en directe i això tots els comentaris ho posen i jo crec que això és el gran kit de la gran vàlua que té aquesta visita.

I un dia, lamentablement, venen a Figueres a passar el dia, a esperar a les 4 de la tarda que fèiem la visita, i al matí venen a veure Figueres i demanen un té a la casa per anar-la a veure. I al punt d'informació i turisme deien, això existeix. Al punt d'informació i turisme de Figueres. Aquell moment ningú ho sabia i la gent de I clar, venen els americans que tenien la visita concertada amb mi i em diuen, vostè qui és? És un lladre? M'enganyarà? Diu, perquè hem anat al punt de turisme I no m'ho han explicat. I clar, l'endemà hi vam anar-hi, els hi vam presentar. Els vam convidar i a partir d'aquí, arrel d'aquí, l'Ajuntament es va adonar del que hi havia i ens vam voler demanar incloure la visita per fer un públic a nivell figuerenc, que és el que s'està fent ara cada 15 dies. Per tant, això és un primer pas. Això és un primer pas. Era l'època que encara la casa natal no estava. No estava inaugurada, potser en aquell moment. I vam fer bastant de soroll i va anar molt bé.

I quant més coses hi hagi per veure, millor, no? O sigui, ja has anat al museu, ja has anat a la casa,

ara en aquesta, has anat a Púbol, has anat a tot arreu. Americans, alemanys, francesos. Acabem la visita com l'acabarem amb vosaltres i amb confiança ens diuen. Això al meu país vostès no estarien aquí. Amb tot d'estima i amb tot de respecte diu què fan vostès aquí. Això estaria obert 24 hores i estaria obert al públic d'una altra manera i no a una família en privat que estan vostès aquí.

Però potser això obre la porta que potser la Fundació, vés a saber, un dia o altre acabin dient potser que ho afegim, no?

No. No veiem que.

Per ara no, però està clar que alguna alternativa a la llarga hi haurà de ser. A la llarga hi serà, hi haurà un canvi. Perquè sí que fins ara, que ell ho ha insinuat molt bé, el meu pare, durant l'època amb la meva senyora, amb la nostra mare, ho hem pogut seguir, ho hem pogut mantenir, per desig de la meva mare, principalment, però això va canviant de generacions. Vull dir, els següents responsables que estem a primera línia serem tant el meu germà com jo. Clar, i mantenir això, us podeu imaginar, que us posa un cost econòmic molt elevat. Amb els seus que ens mantenim, ell té la seva feina i jo tinc la meva feina, i les nostres famílies i la nostra vida, i clar, mantenir això, jo moltes vegades ho he manifestat, de dir, jo no sé fins a quin punt puc arribar a assumir tot el que representa això si no tinc una ajuda externa.

Jo crec que aquesta és la porta que cal ara que algú entri, perquè està oberta,

falta que algú hi entri. Està molt oberta. Sí, bueno, esclar, la possibilitat que seria, seria de fer-nos. Vendre'ns-ho i que. No, i què? I fer aquí un hotel? Però què? De moment nosaltres no és la nostra voluntat. I si ho han de fer ells, que ho facin el dia de demà. Però nosaltres serà la nostra, de moment, la voluntat és de conservar. I per respecte i consideració a la família i a Nandali, no se li pot donar un tracte a qualsevol en aquesta casa. Es mereix un tracte molt especial.

Una casa on sembla que t'hagi de sortir de l'hi per aquí al costat o l'Anna Maria, som al costat de la seva habitació i gairebé la veig, allà arrepenjada a la finestra, hem anat al menjador de baix, hem vist la terrassa que hi ha i que dona la plaça on es fa l'acústica, per cert, que ens han explicat, i ara ens n'anirem al terrat. Però el que farem és deixar la nostra conversa aquí, nosaltres anem a veure el terrat, perquè així els oients, si volen saber més coses, que vinguin. La part del terrat, que no els explicarem, que vinguin a veure. Que tenen la porta oberta. Moltes gràcies.

Salvador Dalí.

El teu vaixell de Carme Dura fendeix exhaust un port de greix on és pastós l'aire mateix i és comestible la natura. La terra, els arbres, tot soporà. La mel espessa del teu bleix. És sang de porc, la sang que et peix. I el teu cabell llamina d'orà. Tu fas el coit amb la

mirada i regalim el teu pincel.

El teu vaixell de carn madura fendeix exhaust un port de greix on és pastós l'aire mateix i és comestible la natura. La terra, els arbres, tot supura la mela espessa del teu bleix. De por la sang que et peix i el teu cabell a mina dura, tu fas el cor.

Amb la mirada i regalim el teu pincell. L'esperma d'or policromada que se't fabrica en el cervell. Tu que ets el rubi sense nell d'una sirena. Fins demà!

Desconeixia fins a dia d'avui que Ramon Mirabet cantava una cançó i que feia referència a Salvador Dalí, que la trobo a l'Oriol, l'he trobat preciosa. Només té aquesta veu tan trencada que m'encanta. Ha quedat superbonic. Vaja, gràcies Oriol, eh? És el meu parer, però vaja, espero que també us hagi agradat. Perquè encara tenim temps a la nit dels ignorants, encara abans d'arribar a la una de la matinada, rebre trucades al 93207474. Ara, qui truqués l'Eduard des de Barcelona, bona nit.

Hola, bona nit, Marta. Mira, una pregunta molt curta i que fa molt temps que em va allà pel cap. Per què li diuen l'Isla de Buda a una part de la desenvolupadora de l'Ebre?

Per què li diuen l'illa de Buda? Per què té aquest nom? Qui li va posar i per què?

Exacte, perquè li diguin Buda, li diguessin un altre nom, dius, bueno, però l'isla de Buda em té una mica intrigat.

Molt bé, doncs mira, com que tenim molts oients que viuen per la zona, segur que molta gent que viu a l'Ebre ens sap contestar aquesta pregunta. Espero, vaja, segur que sí, Eduard. Doncs moltíssimes gràcies. Gràcies, bona nit. Adeu, bona nit. Sí, que hi ha molta gent que ens escolteu des de l'Ebre que sou oients de la nit dels ignorants des de fa temps i segur que hi ha algú que sap explicar per què es diu l'illa de Buda. A veure, coses que us puc avançar abans d'arribar al butlletí de la una de la matinada, perquè us inspireu i a la segona hora de la nit dels ignorants doncs vulgueu trucar-nos al 93207474 i fer alguna aportació en forma de resposta al marge d'altres preguntes que vosaltres doncs us vingui de gust de fer. Per exemple. Preguntes que encara ningú resposa, són d'aquestes que tenim a la llista, que anem traient dia sí, dia també, i que encara ningú resposa, i no hem anat a buscar encara a cap expert, perquè sempre deixem una mica de marge de temps. En Josep Lluís, des del barri d'Horta, ens demanava ja fa temps per què esternudem, per què fem esternuts, a què és degut. L'Helena des de Sabadell ja fa temps que busca un home que havia treballat en una botiga de moda al carrer Nou de la Rambla es diu, o es deia, es diu Jordi Miquel havia treballat en aquesta

botiga de moda al carrer Nou de la Rambla això sí, a la dècada dels anys 40 parlem de fa molts anys i que els pares d'aquesta persona del Jordi Miquel es deien Jordi i Rita a veure si algú té alguna pista sobre la persona. L'Aleix, des d'Esparreguera, ens demanava quina línia de tramvia va ser l'última a desaparèixer i quin any va ser. Entenem del passat, no dels tramvies que hi ha ara a Barcelona. L'Osvald, des de Planoles, quina o qui va ser la primera veu de Ràdio Arrels? La Montserrat, des de Mataró, la temporada passada crec que va ser aquesta pregunta. Quins són els efectes secundaris de prendre. Llet càlcica, efectes secundaris, si és que entenen. En Jordi, des de Torelló, volia saber d'on ve l'expressió fa un fred que pela, quin és l'origen d'aquesta expressió.

Aquestes són preguntes que, si us ve de gust, doncs, a partir d'aquí uns minuts, després del bulletin a la una, ens podeu trucar al 93207474. I respondre alguna d'aquestes preguntes si us ve de gust i si no teniu la possibilitat també de fer-ho a través del WhatsApp del programa i aleshores, com sempre dic, es fan d'un dia per l'altre. Si avui, mentre escolteu el programa, preferiu deixar un missatge que no pas trucar al telèfon del directe, aquest missatge fins demà no es llegirà i el missatge el deixeu al 667-220-148. Per cert, que encara tinc temps, per cert. Ja vam fer una crida, perquè estem preparant un programa especial i ja ens heu respost, sobre avis i nets que viuen a molta distància. Pot ser a Espanya mateix, pot ser a l'estranger, tenim molta gent, com per poder fer aquest programa especial. Però ara faig una altra crida per un altre programa que volem, que el farem abans, perquè el gravarem, per Nadal. Busquem oients que ens expliquin com passaran. Aquest Nadal, com és el dia a casa seva? A qui li toca fer el brou aquest any? Com han canviat les festes els últims anys per circumstàncies de la vida? Allò que ja no es fa casar els pares, es fa casar els fills, o ara ja no els fills, ja són els nets que ja són grans i ja ho fem a casa seva, etcètera, etcètera, o pel que sigui.

L'any passat us demanàvem records de Nadal, doncs no, aquest any us demanem com passareu aquest Nadal, com seran les vostres festes, perquè a vegades cada any és diferent, perquè passem per un moment diferent, bo o dolent, però diferent, o perquè s'ha fet gran algú o algú ja no hi és i canvien les rutines per canviar una mica les festes. Ens serveixen tots els testimonis divertits, tristos, de reflexió, profunda, els més esbojarrats, els que viuen encara de la nostàlgia, i entre els vostres missatges d'àudio, que podeu deixar al WhatsApp del programa, 667-220-148, i les cançons que ens demaneu, farem un programa especial que us acompanyarà tant la nit com el dia de Nadal. Missatges de WhatsApp, com deia el 667-227-48, el nom, d'on sou i com passareu el vostre Nadal aquest any. I de passada, al final de tot el missatge, ens dieu quina música. Si pot ser de Nadal millor, perquè ja que és el dia de Nadal tindrà més gràcia, quina música us vindria de gust escoltar. Entre tots farem un especial Nadal ignorants. Però ara escoltarem les notícies de la una de la matinada i després tornem. L'Aina, que ja m'està apretant, que té a punt el resum de la setmana passada, tenim moltes coses encara per explicar-vos, eh? Així que no marxeu a dormir, no aneu a dormir, que encara us necessito. Fins aquí una estona.