La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 12/11/2026

Catalunya Ràdio Les notícies de les 12.

Hola, bona nit, us parla Nando Xanoguera. La vaga general per l'habitatge ha acabat amb diverses manifestacions arreu de Catalunya que han aplegat mig milió de persones als carrers. Només a Barcelona, 400.000 persones han participat en la manifestació unitària, segons les plataformes convocants, una xifra que la Guàrdia Urbana rebaixa 55.000. Durant la protesta s'han barrejat nombroses reclamacions per frenar l'alt cost de la vida i garantir l'accés a un habitatge digne.

Tenim 40 anys i amb 40 anys el meu entorn, amb excepció d'allò que tinc un pis de propietat, ningú té un pis de propietat i això és un símptoma de la societat. És a dir, ja no vull pensar als seus fills, que també tenen fills, quin futur tindran. Hauria de servir perquè la part política es conscienciés de tota la gent que s'està manifestant avui. I que hi ha possibilitat de canvi. Quan s'ha desconvocat

la manifestació han començat els aldarulls per part de grups de manifestants encaputxats. Uns disturbis que han acabat amb càrregues dels Mossos i com a mínim una cinquantena de detinguts després que hagin destrossat una desena de comerços dels carrers del voltant de Plaça Catalunya i hagin cremat contenidors. Albert Batlle, atinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament, ha condemnat els incidents al Catalunya Nit. Jo crec que hem fet un

dispositiu de màxims. Hem de condemnar d'una manera ferma aquests incidents. Està claríssim que aquí hi ha uns coactius que fan un ús absolutament impropi del dret de la manifestació i del dret d'expressió. I aquí m'afegeixo al que ha dit el president de la Generalitat, al que ha dit també la consellera interior, el que ha reiterat durant aquestes setmanes l'alcalde de Barcelona que aquí la fa la paga.

La pluja intensa que ha caigut a Barcelona ha ajudat a dissoltre els incidents i a apagar els focs de mobiliari urbà i de vehicles. Encara sobre la vaga, més notícies amb Agustí Serrat.

A Catalunya la vaga ha aconseguit un seguiment multitudinari segons els sindicats laborals i les plataformes convocants, xifrant la participació en el 84% dels treballadors. Les plataformes d'habitatge volen que s'implanti un imposto als rics per pagar habitatge públic, es garanteixi els contractes indefinits i s'aconsegueixi abaixar els preus. Carme Arcarazo és portaveu del sindicat de llogateres en declaracions del Catalunya Nit de Catalunya Ràdio.

El que ha passat avui és realment un punt d'inflexió i les coses han de canviar a partir d'ara i ho han de fer de manera contundent i estructural.

La mobilitat per carretera i el transport públic s'han vist força afectats per la vaga. Al matí, els piquets han tallat una cinquantena de carreteres entre les quals la P7. Els transports públics, Renfa, no ha complert amb els serveis mínims perquè els maquinistes no han arribat al lloc de treball. El metro, els autobusos i ferrocarrils sí que s'han pogut complir, malgrat les aglomeracions que ha patit el servei. A l'aeroport del Prat s'han anul·lat 85 vols.

El gegant tecnològic Nvidia s'està preparant per destituir el seu conseller delegat, Jensen Huang, segons publica al Wall Street Journal arran de l'escàndol per la seva relació sentimental amb una suposada espia xinesa. Els fets van provocar la caiguda en borsa d'aquest holding especialitzat en intel·ligència artificial. Això mentre un altre rotatiu, el New York Times, assegura que Huang va tenir una altra relació extramatrimonial, en aquest cas amb una executiva de confiança de la seva empresa.

El bisbe de Girona, Octavi Vilà, serà el nou arcabisbe de Barcelona en substitució de Joan Josep Omella. La cerimònia oficial de consegració episcopal serà el 9 de desembre a la Sagrada Família. Vilà marca com a principals prioritats en la seva futura tasca estar al costat dels joves i dels més vulnerables.

Ser present al mig de la societat, proposar el nostre missatge, el respecte a la vida, el respecte a la dignitat humana, etc. etc. I això és un bon dia avui per recordar-ho, perquè tenim en marxa una vaga general que està feta per reclamar el dret a l'habitatge i això és una de les coses bàsiques perquè les persones puguin viure dignament.

Octavi Vila ha remarcat que no deixarà la seva tasca a la diòcesi de Girona fins que comenci a Barcelona i que treballarà perquè el papa designi un substitut el més aviat possible. Esports.

El Barça femení juga aquest dijous contra l'Arsenal en la quarta jornada de la Champions. El club ha anunciat que ha venut 24.000 entrades pel partit que es disputarà al Camp Nou.

El seleccionador espanyol Luis de la Fuente surt en defensa de la minya mal arran de la seva absència amb la selecció espanyola. El tècnic ha explicat que ha estat ell qui ha decidit que la mina es quedés a Barcelona almenys fins divendres per fer net de les molèsties que té. La selecció espanyola per cert juga aquest dijous contra la República Txeca a Praga.

En basca, triomf del Girona a la pista del Dinamo de Bucarest per 84 a 92 en la sisena jornada de la FIBA Europe Cup. El conjunt gironí reforma el seu lideratge al grup B.

I el pilot Maverick Viñales assegura que s'assumetrà noves propes mèdiques perquè les molèsties que té a l'espatlla persisteixen en el seu retorn a la competició.

Fins aquí, les notícies.

Jo canso el lluna i s'estrella. El batí de Catalunya Ràdio felicitem. Guau, que top. Ara em posaré a plorar. La vostra parella, els vostres fills, les amistats, qualsevol parent, escolliu una cançó i Manu Guix la interpretarà en exclusiva.

Ja era hora perquè tenia ganes que em pogués fer aquesta sorpresa. Lídia, Manu Guix, que m'agrada molt la cançó. M'encanta.

Heu de trucar al 636 36 0609, dir-nos a qui hem de felicitar i quin dia, i viureu un moment màgic a la ràdio.

Molt bé. No ho puc creure. Molt bé, molt bé.

Ostres! Molt bé, molt bé. Estupendo. 636-36-0609.

El Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrín.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

La meva vaga general va començar ahir sortint de Catalunya Ràdio quan ja eren les 12 de la nit. Vaig haver de driblar els piquets informatius que a aquelles hores es manifestaven en les portes d'alguns bars de copes de l'Eixample mentre cridaven consignes a favor de la mobilització. Aquest vespre, quan venia cap a la ràdio, no he pogut sortir de casa quan he volgut, perquè les corredisses, els contenidors cremant i els furgons policials en contradirecció aconsellaven que esperés un moment més tranquil. Quan finalment m'he decidit a travessar la Gran Via perquè he vist una escletxa de calma, m'he adonat que en tots els carrers del voltant la imatge era dantesca. Foc al mig de la calçada, fum a tot arreu i aquella olor de cremat que saps perfectament que no ve d'una foguera de Sant Joan. I quan ja havia travessat, sense aturar-me a gravar res amb el telèfon mòbil per anar per feina a buscar el cotxe, quatre furgons dels Mossos en contradirecció s'han aturat just davant dels Mossos. I de cop, un grup d'homes joves han fet mitja volta i han començat a córrer per escapar dels agents. En aquell moment no feien res, perquè eren davant meu, just davant, però no han trigat ni dos segons a girar cua i agafar una velocitat vertiginosa. Si t'escapes és que tens motius perquè no t'enxampin, he pensat. Jo m'he quedat aturada i ningú m'ha vingut a buscar. Els policies, mentrestant, han detingut dues persones que tenien immobilitzades a la paret. He continuat lentament el meu camí amb la intenció de venir a treballar, amb el cor una mica desbocat i l'ensurt a les cames, i he tingut ràbia, molta ràbia, que una jornada de mobilització ciutadana per reclamar una vivenda digna s'hagi tornat a enfosquir amb violència, càrregues policials, destrosses i detencions. I el vostre dia de vaga general, com us ha anat el vostre dimecres? La nit dels ignorants la fem Oriol Fidalgo, Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Domènec Sobirà, Albert Durant i Judit Perpinyà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Bona nit. Bona nit, com esteu?

Són les 12 ja i pràcticament 10 minuts. Benvinguts a aquesta edició ja del nostre dijous aquí a la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio. Per començar el 93207474 saludarem a la Maria Rosa des del barri de les Corts a Barcelona.

Bona nit. Hola, bona nit, Marta. Em reitero primerament amb tu. Jo avui també he sentit molta ràbia. Ràbia, sí. Molta. Moltíssima. Crec que no cal dir res més. Molt bé. Amb això s'entén, oi? S'entén, s'entén, correcte. Bé, aleshores jo voldria comentar l'ignorant que va preguntar sobre el canal que està entre el 4 i el 6, aquestes ofertes. 10 euros al mes. Exacte,

que deia que no sabia quant de temps, no? El Lluís de Premià de Mar Basseco va preguntar, sí, sí.

Bé, perquè acabo de dir una cosa mal dita. Es diu bé. Jo t'he de dir que l'any passat. Amunt d'aquests anuncis que fan, un ventilador amb comandament a distància que li podies posar a aigua. Bé, vaig trucar. Vas trucar, sí. Sí, sí, vaig trucar. Crec que aquest ventilador. Que té forma com de gerro, que l'agafes i el pots portar on vulguis.

Ah, d'acord, no és de paret ni de. No, no, no. El pots moure. El pots moure. D'acord, d'acord, molt bé.

Puc dir de quina empresa és. Sí, sí, pots dir el que vulguis. No és que surten a més canals. És Galeria del Coleccionista. Crec que el deus conèixer. Galeria del Coleccionista? Sí. Tot ho venen a terminis, matalassos, joies, rellotges. A veure, jo aquest canal que no he anomenat no el veig perquè no és el meu, però n'hi ha altres que aquests anuncis d'aquesta empresa surten. Bé, el fet, vaig trucar perquè m'interessava, vaig dir, això pot anar bé. Bé, em van dir que aquest ventilador, crec que eren 20 euros al mes, valia 230 euros. Va semblar car, vaig donar les gràcies i vaig penjar. Van estar una setmana que em trucaven cada dia. Clar, perseguint-te, mare de Déu. Evidentment. Sí, sí. Fins que ja els vaig dir, no m'interessa. Llavors, li vaig comentar al meu fill. I ell ho va mirar per internet. Bé, una empresa com Amazon, pagat el contant, aquest ventilador costava 90 euros. Apa aquí.

Ja veiem d'on està el negoci, doncs. A veure,

si una cosa te val 90 euros, tu el pagues a un termini, diguem, d'un any, tenen que haver-hi interessos. Interessos, sí, però molts, molts, molts. Però moltíssims. Sí, sí, sí. És el mateix que comprar un matalós, un matalàs al contacte, diguem-ne que et pot costar 800 euros per dir alguna cosa, el pagues a terminis amb aquestes miniquotes i el matalàs et pot sortir per 2.000 euros. Sí, exacte. És a dir, això és el que volia comentar.

Perfecte. Doncs ja tenim resposta per aquesta ullena, Lluís. Molt bé. Doncs moltes gràcies, Maria Rosa. Que tingueu molt bona nit tot l'equip i tots els ignorants. Igualment, bona nit, adeu-siau. Bona nit. De fet, hi ha un altre missatge de WhatsApp d'un oient, en Llorenç, des de Sabadell, que també contestava aquesta petició que havia fet en Lluís que no deien el preu final del producte i que et deien que eren tants euros cada mes. I en Llorenç diu, un amic meu que està jubilat va comprar un aparatós rellotge. Que no sé què vol dir aparatós, si és que és molt gran, diu que va pagar 36 quotes de 10 euros. Per tant, si fem un càlcul, no sabem quin tipus de rellotge, però va pagar 360 euros en total. No sé si aquell rellotge en valia 25, comprat el comptat o no, però això és el que ens aporta en Llorenç, que ens ha deixat un missatge, i ara, com que la Maria s'hi ha referit, doncs he volgut dir-ho en aquest mateix moment. Perquè ara donarem pas, que també ens ha trucat el 93207474, en Josep, des de Claravalls. Bona nit, Josep.

T'ho dirà, Josep. Pues, una aigua tremendo, que cau ben aquí. Ah, sí?

Mira, aquí a Barcelona també estava plovent, però normalet, vull dir, bé. Estava plovent bé. Aquí molta aigua. Aquí molta aigua, molta aigua.

A veure, jo pregunto, després de tindre un dia tranquil, surten aquests salvatges i aquesta gent, com s'ha de parar, jo?

Bona pregunta. Com s'ha de parar o com es pot parar?

Com es pot parar, sí. Sí, sí, sí. Votre és ben calent, ho entenc. Perquè no sé que volen. He puesto un dia tranquil sortant d'aquesta gent tursa fotent. Tants motoristes. Va portar amb 50.

Val el que va d'any. Ah, el tema dels morts a les carreteres, els motoristes, vols dir. Sí, sí, aquest any n'hi ha hagut moltíssims, tota la raó. No ho entenc. Mira que es fan campanyes dures, també, però.

I tant, que fa bon programa el Domènech.

D'acord, i aquesta crec que encara no l'ha respost ningú, eh? No, em diu l'Aina que no. No, no, no.

No, que ara, per últim, jo quan tenia 18 anys, aquesta he fet, anàvem a la piscina cada dia, em posava el trampolí pel mesal, i em tirava per la una en punt, mirava el rellotge, cada dia el tirava, i un dia hi havia tres noies, baix, i quan tenia. I encara aquests tres van posar-me en un compromís. I aquell dia vaig canviar l'horari. Ja. Van més de tirar-me a la una, vaig tirar-me a les tres.

A les tres. Bé. Ja vas tenir espai suficient per tirar-te, entenc. Claro, claro. Clar, clar, clar. Molt bé. Molt bé, Josep. Moltes gràcies. Bona nit. Bona nit. Adeu. L'Albert, des de Serral, bona nit. Bona nit. Bona nit, Marta. Com estàs, Albert? T'ho diràs.

Encantat de parlar amb tu. Estic una mica nerviós, no estic massa acostumat a parlar pels mitjans.

No, no, no, nervis cap. Jo t'escolto amb el que vulguis explicar.

Mira, jo he avançat a la trucada pensant-me. Que demà no teniu programa perquè començarà la campanya electoral. I jo volia fer una campanya, però d'un altre tipus. És pel proper dia 13 de novembre. El dia 13 de novembre és el Dia Mundial de la Malaltia de Huntington, una patologia que, malauradament, el meu avi va patir i la meva mare. És una patologia neurodegenerativa. I hereditària en el 50% dels casos, jo des de fa cert temps procuro fer-ne difusió. Molt bé. Això és el 13 de novembre, ara. Correcte, que és aquest divendres. D'acord, molt bé. O sigui, llavors, clar, jo pensar, estar mirant i tal, dic, ostres, no sé si amb tot el batibull que hi ha, la inauguració de campanya electoral i totes aquestes qüestions, tindríeu programa o no. Sí, sí, no, no.

Demà tenim programa normal i tant i tant. Potser ens prenen dos minuts perquè hi ha tot allò dels blogs, de la campanya i de la propaganda, però no, no, la resta el tenim, el tenim.

Vale, doncs n'he avançat un dia. No me serveix. Nunca es tarde si la dices buena o l'intraves. Exacte, en aquest cas ho invertiríem. Mira, comentar-te que des de fa cert temps promoc una iniciativa per donar visibilitat en aquesta malaltia minoritària. A Serral, l'any 1975, probablement es va jugar el partit de futbol més excepcional de la història. I és que va venir la Dislau Cubala i la resta de la selecció espanyola. Llavors Cubala era el seleccionador i en el seu camp de terra van jugar en un poble de 1.500 habitants un partit d'exhibició format per jugadors de la pròpia selecció. O sigui, van jugar, van fer una mica un joc entre ells. Va venir el Kini, el Migueli, l'Iribar. El sol, el reixac, l'essència, o sigui, totes les primeres figures d'aquell moment van venir i van venir a jugar a Serral. I fixa't tu que jo faig una proposta quixotesca, és a dir, basant-me en aquest precedent, proposo que aquest partit es torni a repetir a Serral, però aquest cop per donar visibilitat a la malaltia de Huntington. Sé que potser és una quimera, Però entenc que la història és tan extraordinària i a més a més estem parlant d'un esport massiu que l'utilitzo com a vehicle per parlar de la malaltia. Sempre que es parli d'aquest partit s'associarà a la malaltia. No sé si això pot arribar en algun lloc o no. Però no m'he limitat a pensar si el partit s'afectarà o no,

però m'he proposat que sí s'afectui. I això ha fet que hagi dut una sèrie d'accions. Concretament, el maig, vaig proposar a persones de diferents perfils públics que parlessin d'aquest partit i que, precisament doncs l'enllaçessin amb la malaltia de Huntington, tal com t'he exposat abans, i vaig aconseguir 31 reels de persones com Pep Monner, Jordi Basté, Oriol Cruz, Estremont Maria Calderé, Paco Clos, o sigui, un seguit de persones que tenien un perfil determinat i bastant públic, I he aconseguit una visualització força notable, la suma de tots els rils superant les 750.000. Llavors, estic en aquesta dinàmica, i Serral és un poble curiós, perquè és un poble molt petit, però fixa't tu que enguany es compleixen 50 anys del partit de hockey petits més excepcional de la història. L'any 1976 es va voler inaugurar la pista poliesportiva del poble i vam fer venir a l'equip nacional de Hockey Patins dirigit en aquells moments pel Rosent Joan Sabater. Es va fer també, van jugar en una pista, Serral en la vida ha tingut equip de Hockey Patins, en la vida ha tingut una pista habilitada per Hockey, es va fer aquell partit.

Dos mesos més tard, aquell equip es va proclamar campió del món a Oviedo. Això ho vau portar a sort, mira-t'ho. Sí, bueno, deu ser això. I llavors volia deixar constància i volia remarcar aquest tema i indicar que aquest. Aquest divendres també faré una iniciativa similar a la que vaig dur a terme al maig, però concentrada només en un únic dia,

que seria aquest aquí. El 13 de novembre, molt bé. Correcte. Doncs compartit i exposat i arribat a totes les cases, i com a mínim dels ignorants. Així que, Albert, molta sort i moltes gràcies per compartir-ho.

Moltíssimes gràcies. M'ha fet especialment il·lusió poder parlar amb tu. Jo t'he escoltat des de fa molt de temps. De fet, quan jo encara no sabia si patiria la malaltia o no, la por era la meva companya i l'única que ho apagava bastant era la ràdio. Jo era un fidel oient, escoltava primer l'aparador, el Tàpies Variades i la Marta Romagós a la tarda. Sempre tenia curiositat per saber com eres. Perquè és allò que vols associar a una persona amb una veu, no? I la veu teva sempre m'ha agradat. La de la Neus Monet també m'ha agradat molt. I recordo haver-te vist en algun d'aquells anuncis que feia, potser amb una jaqueta negra, no recordo, ara fa molt de temps.

Fa molts anys i no me'n recordo que portaven cada anunci. Però vaja, perfecte. Escolta'm, Albert, gràcies per compartir-ho i tant de bo parlem d'aquest partit un dia. Fantàstic,

moltíssimes gràcies per la teva atenció. Gràcies, Albert, bona nit. Adéu, bona nit, bona nit.

Missatges que també ens heu deixat, a més de les trucades al 932 017 474, al WhatsApp del programa, al 667 220 148, missatges que tenen a veure amb el dia de la vaga general, per exemple, una pregunta que ens deixa la Maria Teresa des de Manresa.

¿Podria algun ignorant dir-me per què els sindicats els paga. El govern i no la gent que està afiliada o potser vaig equivocada. A veure si algun ignorant m'ho pogués aclarir. Perquè em sembla que, segons quins països, els sindicats els paguen els afiliats. El govern no els dona cap subvenció.

Molt bé, aquesta és la pregunta que ens ha deixat la Maria Teresa. En Felip, des de Gramunt, diu, volia formular una pregunta respecte a la vaga i que consti que estic d'acord en fer-ne. Dit això, fins a quin punt es pot dir que una vaga és voluntària o forçada? Voluntària seria quan tothom té dret a fer vagues sense coaccions. Forçada és provocada per piquets, talls de carreteres o no deixar entrar el lloc de treball a les persones que no volen fer vaga. Això no és una vaga, és una dictadura imposada a través de la força. Una vaga és una cosa, ens diu, que s'exerceix voluntàriament i sense forces alienes per aturar els qui no la volen fer. I afegeixo, ens diu el Felip des de Gramont, s'imaginen el dia de les eleccions que perquè a mi i a diverses persones no ens agrada votar, aixequem barricades o ens plantem davant dels col·legis electorals i no deixem passar ningú? Què n'opinen els oients, ens diu el Felip? La Rosa també ens escriu un missatge al WhatsApp. Una altra vaga i ja tornem a tenir aquí els piquets informatius. Informatius? Pregunta. Penso que en una democràcia el dret de fer vaga hauria de ser tan legítim i hauria d'estar igual de protegit com el dret de no fer-ne. Coaccionar, insultar, intimidar, amenaçar, vandalitzar, fins i tot agredir o impedir físicament que algú entri a treballar no ho és de legítim. Des del meu punt de vista, això és autoritarisme. Avui, per exemple, un piquet ha obligat a suspendre l'emissió del programa de la Gemma Niergal, Cafè d'Idees. Diu, amb quin dret, pregunta la Rosa, quan sento parlar dels periodistes amb tanta naturalitat d'aquests informadors sense qüestionar la vulneració de drets i llibertats, flipo, diu la Rosa. Gràcies pel programa. Un altre missatge, en aquest cas un àudio que ens deixa sobre la jornada de vaga i els aldarulls, l'Elisa, des de Barcelona.

Avui era el dia de la vaga i des de casa he estat veient la manifestació pel carrer Aragó, tota pacífica i molt bé, i molta gent jove, que crec que és bastant important que la gent jove hagi sortit al carrer. Però el que no entén és el que ha passat després de tots aquests altarulls de persones, per dir-ho d'alguna manera, incíviques, que facin aquestes destrosses a la ciutat. Això és intolerable. I això l'alcalde o la persona que correspongui hauria de prendre mesures perquè aquestes persones incíviques que paguin el que destrossen. I ho facin de la manera, si no tenen diners, que ho facin en treballs a la nit o el que sigui. Però han de posar-se les piles a aquest Ajuntament.

Doncs gràcies. Aquesta és l'opinió de l'Elisa des de Barcelona. Tanquem aquí el capítol de vaga amb diferents reflexions i preguntes que heu volgut fer als oients. Tres minuts i dos quarts d'una de la matinada. Canviarem, ens anirem a buscar una història diferent.

La nit dels ignorants, un programa per ser feliç.

Dediquem-nos a vigorar, reflexionem sobre què és vigorar.

Que me ha dado tanto.

Viure és sortir al matí pel carrer, mirar els ocells com volen, trobar-se un amic, fer un cafè, veure com surt el sol, la lluna que per la nit està enquarnimentant, i totes aquelles petites coses que ens hem oblidat de fer, de mirar, d'observar, de veure el que tenim al voltant. Tant sigui a nivell de la natura com de les persones, tot el que ens envolta i ens rodeja. Això realment és la vida. Els moments de vida es troben al darrere d'un cafè, al darrere d'una conversa, al darrere de dir bon dia a l'ascensor o a un desconegut i mil coses més. La nit dels ignorants,

amb Marta Romagosa. Gràcies a la vida. Històries de nit.

Avui, a Històries de nit, hem anat fins a Cerdanyola del Vallès, al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà hi ha el Sincrotró Alba, una infraestructura científica de renome internacional. El nucli és un complex d'acceleradors d'electrons que circulen a una gran velocitat i que generen línies de llum que permeten visualitzar l'estructura atòmica molecular de la matèria i estudiar-ne les seves propietats. La generació d'energia és contínua. Hi ha cua d'investigadors per fer-hi proves. Per això, a la nit, el 5 Crotró no tanca.

Un equip del grup de recerca biomèdica en ginecologia de l'Institut de la Vall d'Hebron s'ha instal·lat el sincrotró per tres dies seguits amb les seves nits. La Carina Masferrer i les seves companyes volen analitzar teixits seleccionats de pacients d'endometriosi amb aquest sincrotró. Els caldrà l'ajuda de l'Alessandra Patera, que és física mèdica i responsable d'una de les línies de llum del sincrotró. En Domènec Sobirà les ha visitades just després de la primera nit de feina.

Carina Massarré, bona nit. Bona nit. Escolta, des de l'institut esteu treballant en una recerca que inclou tres dies seguits d'observació i això inclou dues nits. No esteu acostumades, em sembla, a treballar de nit. No és el vostre horari més habitual. Com ho porteu, de moment? Exacte.

Normalment no treballem de nit, treballem un horari normal. Som científiques, llavors a vegades els horaris s'estiren, ja ens ho sabem. Això de normal és molt relatiu. Exacte. Però sí, sí, estem molt contentes de tenir aquesta oportunitat i llavors, doncs, com més la puguem aprofitar millor, per això si s'ha de treballar de nit, es treballa.

Heu passat ja aquesta nit? L'heu aguantada bé? Bé, bé, bé, sí, sí.

Vam tenir sort que vam poder acabar la tasca que teníem pel dia relativament aviat, llavors hem pogut dormir. Però sí, sí, ara ja preparades per avui. I a Alessandra Patera, bona nit, també.

Bona nit. Alessandra, tu treballes sempre, no només un parell de nits o tres dies, tu treballes sempre a les instal·lacions d'aquí del Sincrotroalba, i aquí, de nit, sempre hi ha activitat, no?

Sí, tenemos actividad cada noche. Somos tres investigadores en esta línea y como que la línea siempre va a hacer medida con diferentes usuarios, con diferentes científicos, equipo de todo el mundo, un poquito, vamos a hacer turno entre nosotros, entre los tres. Entonces, yo sí trabajo mucha noche, pero no siempre, siempre. Puedo descansar yo también.

Claro, porque el cincrutrón, una de las características es que no para mai.

Tú eres la responsable, Alessandra, de la línia de llum Factor, aquí al Parc. Sí, correcto. ¿Això és aquí on som ara?

Sí, es esta. Aquí estamos entre la control room de Factor, que significa que aquí vamos a controlar todo lo que pasa a nuestra máquina. Y lo necesitamos de hacer fuera porque tenemos rayos X duros que pueden penetrar dentro de nuestro organismo,

entonces puede danar. Y hay rayos X tous y rayos X durs. Vosotras aquí treballáis con rayos X durs y usáis de proteger d'aquests rayos, no? Sí. Però clar, per arribar ja una mica a la mare dels ous, què és una línia de llum i com la treballeu vosaltres?

El sincrotron és com un acelerador de partícula. Exacte. Entonces, tenemos imanes que van a cambiar la dirección de la luz y la luz va a entrar entre, tenemos como un camino. Donde la luz puede llegar para diferente aplicación. Y en este sentido, todo este camino que llamamos beamline, línea de luz, entonces Factor es una de estas líneas de luz para aplicación de microtomografía rayos X duro. Entonces, lo que hacemos aquí es mirar toda la estructura de los materiales, todo en el rango de la medicina, de la paleontología, geología, ciencia del material, con una resolución muy, muy buena. Tenemos una resolución de cualquier micro. Y también tenemos una resolución temporal muy rápida. Podemos hacer hasta 12 tomografías por segundo. Y cada tomografía son como 2.000 imágenes.

Entenc per això que aquí, Alessandra, hi ha 13 línies i una en construcció. Tu em deies que aquí estudieu determinades matèries o materials, però en les altres s'estudien altres materials. I això depèn. Del tipo de llum que agafeu del fescus B del sincrotró Correcto,

entonces todo depende mucho del tipo de aplicación que vamos a desarrollar en nuestra línea entonces aquí estamos haciendo tomografía como que en otra línea podemos hacer más aplicación de espectroscopía mirar por ejemplo la composición química mirar por ejemplo la estructura de los cristalos o de la proteína entonces todo esto se puede desarrollar

en diferentes líneas. Clar, per tu, Carina, és la primera vegada que estàs aquí, és la primera vegada que has treballat amb el feix de llum. Clar, quan ho has vist, quan has vist les dades que obteníeu, aquestes imatges en aquests terabytes, perquè són moltes, amb molt poca estona, les imatges, les dades que traieu, què t'ha semblat? Que és com veure una radiografia, però ampliada i molt més definida i de molta més alta resolució, milions i milions de vegades més?

Sí. Nosaltres el que estem fent ara és escanejar teixits de pacients que surten del quiròfan, els treuen aquest teixit i llavors els posen en parafina, que és un material que els manté tal qual. És com que els congelen el temps. I llavors, què passa? Que nosaltres normalment quan veiem aquest teixit hem d'anar tallant tallets molt finets d'aquest bloc de teixit i ens el mirem al microscopi i això només et permet veure les coses en dues dimensions. En aquell tall específic. I llavors fem tincions, marquem proteïnes que ens interessen, cèl·lules que ens interessen, però el que podem fer ara mateix aquí és fer com un escàner total de tot el bloc, per tant en tres dimensions, amb una resolució molt bona. Llavors, el que ens està ensenyant l'Alessandra és que després. Nosaltres fem una reconstrucció de totes les milions d'imatges que agafa, ho posem, ho enganxem com tot allà on ha d'anar, que jo, clar, com que no sé, no soc d'aquest, ens queda una mica lluny. Cadascú el seu paper, cadascú el seu paper.

L'Alessandra potser tampoc sabria interpretar ben bé les imatges que després vosaltres veieu, no?

Llavors, un cop ho tenim reconstruït, tenim literalment una reconstrucció 3D i llavors tenim un programa en què tu pots anar girant les mostres de dalt, de baix, pots anar-les mirant des del mig sense tallar-les. Llavors et permet buscar zones del teixit que t'interessen ben bé al mig del bloc sense tocar-lo. I llavors, clar, aquest bloc es manté i el pots fer servir per moltes altres coses. Llavors és una informació supervaluosa.

Clar, recordem que el vostre grup de recerca biomèdica està especialitzat en ginecologia i en aquest cas concret heu vingut aquí perquè esteu treballant en l'endometriosi, correcte? Exacte, sí. Us trobàveu limitats, hi havia un punt que volíeu anar més enllà i per això havíeu de recórrer el cincrotró.

Quan investigues endometriosi et veus limitats per moltíssimes bandes. O sigui, l'endometriosi és una malaltia que afecta moltíssimes dones, s'estima una de cada deu que estan en edat reproductiva. El problema de l'endometriosi és que és una malaltia que s'ha estudiat relativament poc, ara sembla que ja anem una mica cap amunt, però un problema que tenim és que no sabem gaire bé què és la causa, què passa en aquestes lesions, ni diem lesions d'aquest teixit. Llavors, veure aquestes lesions a tant de detall, amb tanta resolució, també ens permetrà avançar una mica en el coneixement de la malaltia i de què passa en aquest teixit.

I en benefici de les pacients, no? Però clar, hi ha una cosa que és la gran pregunta, almenys en aquesta secció d'aquest programa. Escolta, i tot això per què de nit? Per què us toca venir aquí, passar-vos hores sense dormir, canviar la vostra rutina, per què de nit?

Clar, nosaltres aquí no podem venir sempre que ens agradaria. Llavors, a nosaltres se'ns ha concedit aquest projecte i se'ns han concedit tres dies sencers de llum. Llavors, és el que deia l'Alessandra, que no para. Llavors, per aprofitar-ho al màxim, si s'ha de treballar de nit, aquí estem. I intentem poder fer totes les hores que podem per poder visualitzar la major part de les mostres que es pugui, perquè com més mostres tens, doncs és millor per les dades i pels teus resultats.

Clar, recordem que aquí al 5Rotro poden venir-hi tots els científics que vulguin, en principi, que hagin presentat la seva proposta i que hagi estat acceptada. Els que pertanyen a institucions públiques venen de forma gratuïta, els d'institucions privades han de pagar-ho. Però és el que diu la Carina, no? A la nit sempre hi ha gent treballant perquè és una manera d'optimitzar el recurs i aprofitar tot el temps que sigui venint a treballar a la nit, fins i tot, no?

Sí, sí, al final sí, es lo que hacemos cada día. Y para nosotros es una situación también que puede ser un poquito complicada porque, no te voy a mentir, coordinar esta responsabilidad con la vida familiar. Ah, aquí anem, aquí anem, clar. Teniendo una hija de 6 años que te espera en casa en un rato diario desgarrador y hermoso a la vez muchas noches mientras justo los detectores de la línea a las 3 de la mañana apoyando un equipo internacional piensa en el futuro de mi hija y al final al cansancio de la diluye cuando te das cuenta de que la ciencia no es solo algoritmo y maquina es vocación trabajar duro aquí.

Està molt bé que recordis això, que també és vocació, no? En l'època ara de la intel·ligència artificial

i que sembla que no servim per a res. Esto lo que hacemos para nosotros es una vocación. Y lo hacemos para el futuro. En mi caso, trabajar duro aquí, robándole horas al sueño, en mi manera de construir un mundo donde la medicina, en este caso, avanza más rápido y donde, cuando mica, crezca. Enfermedades como la endometriosis, dejan de ser un enigma doloroso. Entonces, en realidad es una vocación, porque esperamos siempre un futuro mejor. En mi caso, que tengo una hija de seis años, sí, voy a robar tiempo a ella, pero espero que esto pueda servir.

He fet una visita prèvia i he vist les instal·lacions, m'han presentat els responsables que són la crem de la crem.

Tu has hagut de robar temps a algú, Carina, per passar aquestes dues nits aquí al Singrotró?

Clar, bueno, nosaltres no estem tornant a casa a dormir, llavors. Jo no tinc filles, però la parella, la família, els amics, us descriurà a mi, véns a fer aquesta activitat o no, vas a entrenar o el que sigui. No, no puc, que estic treballant al cincotró aquests dies i estarem aquí treballant.

I com us heu muntat? Veu sopar aquí? Us heu portat un tàper de casa? Hi ha una cantina aquí a la nit? Com us heu fet?

Clar, nosaltres realment no estem acostumades perquè quan estàs treballant a l'hospital, doncs tu te'n vas, et pagues el teu dinar o et portes el tapet de casa. Però aquí hem tingut, o sigui, realment tenim la sort que quan et concedeixen un projecte aquí al Cincotró, doncs nosaltres hem pogut tenir tres usuàries finançades per al projecte i llavors hem pogut estar-nos a un hotel aquí al costat en comptes de tornar cap a casa i llavors també ens inclou l'àpat a l'hotel. Llavors sí que hem de controlar una mica. Aleshores, ahir, per exemple, vaig haver d'enviar les companyes a demanar el sopar, perquè, clar, no arribàvem, i llavors els vaig dir, envieu-me una foto de Manu. I llavors ho has de controlar, però tenim la sort que sí, que podem anar allà a sopar i després tornar, si convé. El mateix amb l'esmorzar, vull dir que bé.

I després, com heu aguantat la nit? Us ha calgut algun tipus d'accelerador, ja que estem aquí parlant d'accelerar partícules,

per poder aguantar? Home, jo no vull fer propaganda del cafè, però sí que és veritat que ens va molt bé que tenen una màquina de cafè aquí baix. I sí, sí, vull dir, més o menys, sí, algunes cites, perquè a més estan tan atents, no? Nosaltres, que és completament nou i realment no ho toquem, estàs. Molt atent a tot el que està passant i després aprendre-ho prou ràpid per poder ser autònoma

i poder-ho anar fent. A l'hora de passar la nit, però, veig que aquí teniu un sofà, Alessandra. Aquest sofà suposo que més d'un si deu haver estirat una estoneta, no?

Sí. Yo te lo digo claro. Antes de ser una responsable de línea, antes de ser una científica en un sincrotron, soy estada también en usuarios. Y yo he pasado noches como usuarios haciendo medidas en un sincrotron, pero que está en la Suiza, donde he pensado toda mi carrera científica. Y sí que he descansado muchas veces para nosotros. Pero también he pasado muchas horas sin dormir. Ayer justo lo estábamos hablando porque como una vez que he pasado como tres días sin dormir, me lo he pasado muy mal. Piensa que estábamos en dos investigadores cuando hacía mi doctorado. Tenía conmigo un chico iraniano. Entonces, después de muchas horas sin dormir, el chico estaba durmiendo sobre el sofá. No podía hacer nada más. Estaba como muerta. Entonces, soy guida para preguntar si se podía despertar para hacer cambio con mí. Sí, para cambiar el torn. Entonces, él me ha empezado a hablar y como que yo con él hablaba solo en inglés, no podía entender qué me decía. Entonces, he empezado como a llorar, a decir, mira, no entiendo nada. El chico se ha despertado un poquito mejor. Me han dicho, oh, disculpa, yo estaba hablando en persiano. Ah, era él que parlava en farsi. Sí, sí, sí. Imagínate. Imagínate. Que no podías entender. Claro, claro.

Porque ahora, aquí, cuando te toca hacer alguna noche, ¿cómo aguantas? Tengo una niña, entonces estoy acostumbrada a masas. Ah, també, això també és veritat. Això és una bona pràctica, sí, sí. Però sopes aquí, esmorzeu aquí, després junts.

Sí, sí, sí, hacemos todo aquí. Y, vale, ¿cuándo es para la cena? Y muchas veces quemamos como pizza quien nos puede tomar la pizza aquí y después vamos a tomarla por abajo y tenemos aquí también un jardín muy.

Ah, y hay un jardín aquí, perdona y podeu sortir una estona a prendre el aire,

a mirar las estrellas Sí, sí. Ah, molt bé. Porque aquí no sabemos si es noche, si es mañana no sabemos qué hora es ahora no sabemos nada,

porque es siempre lo mismo Claro, aquí dins no saps que está pasando en la resta del món. Clar, però és graciós perquè us acabeu de conèixer, us vau conèixer i heu passat una nit juntes, però clar, això de passar nit junts crea solidaritat, no? Crea una amistat, no?, una mica, o què? Sí, sí, i tant. No, bueno,

i hem anat explicant anècdotes, també, vull dir que al final.

Teniu temps de parlar, de conversar, d'explicar anècdotes, sí?

Sí, sí, clar, clar, sí, esto.

Suposo que no, de posar-vos a llegir un llibre, això no. O d'escoltar.

Ahir no en vam tenir. Clar, al principi, tothom molt concentrat, molta feina, entenent tot el que havíem de fer i tot plegat. Però després, just ahir vam tenir mostres que s'analitzaven relativament ràpid. Llavors, pràcticament sí que, bueno, xerres entre mig, però vas fent. Avui les mostres tardaran una mica més, llavors tindrem una mica més de temps. Vale, vale. Però també m'entres aquí, aprofites el temps i doncs jo què sé, realment nosaltres ara aquí venim tres dies però seguim tenint mil coses del laboratori, llavors ens mirem el mail, avancem el que podem, anem fent una mica multitasking.

Us veig molt sincronitzades, us veig també molt contentes, hi ha molt amigues, per tant, quan acabeu tot això, si el resultat és bo, clar, que fareu una festa de nit. Home, i tant. Sí? Sí o què?

Jo igualment soc bastant més nocturna que. Jo a mi no em fa sis matines. Llavors jo aquí estic molt contenta. Va, podeu fer mig i mig i

així la Alessandra, si feu un berenar,

pot portar la nena. Clar, exacto. Podemos hacer como un canguro de nit. Ah, sí, sí. Tan bé, tan bé. Cosa que me encanta es que mi hija, por ejemplo, ha venido aquí porque tenemos como actividad de Open Day. Sí. Y ahora lo vamos a hacer el 14 de enero. Claro, jornadas de puertas abiertas, ¿no? Y es una jornada de puertas abiertas donde toda la sociedad puede venir a mirar lo que hacemos. Entonces, cada año mi hija viene aquí y a ella le encanta mucho. Y esto me encanta. Molt bé.

Doncs escolteu, jo m'he avançat a la jornada de portes obertes, us ho agraeixo molt que m'heu fet aquesta visita privada. Moltes gràcies, molta sort, espero que surti bé, i res, fins una altra, i ja mirarem de saber també com acaba tota la investigació. Sí, esperem que bé. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.

Hi ha tants llocs, tants llocs, on de nit es fan coses tan importants que poden acabar sent molt importants i aquesta ens faltava per viure en aquesta història de nit. Ara passen dos minuts de tres quarts d'una de la matina d'aquí a la nit dels Ignorets.

Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández. I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia. Estem convivint amb les xarxes socials, ens informem a través d'elles. El meu dubte és si ha contribuït a una millora de la nostra democràcia. Jo escolto si han contribuït a una certa democratització, ni que sigui perquè ja no existeix un únic emissor.

L'algoritme és el més polèmic en termes de construcció d'opinió crítica. Les xarxes en si no són ni bones ni dolentes.

Catalunya Migdia, de dues a quatre, amb Òscar Fernández.

Els interrogants del dia troben resposta aquí.

Un informatiu amb personalitat i mirada pròpies per entendre millor tot el que passa. Tant a casa com al món. Prenem el pols a l'actualitat.

Amb informació clara, reportatges, entrevistes i tota la força dels serveis informatius de la Ràdio Nacional de Catalunya.

De dilluns a divendres de 9 a 11, Catalunya Nit, amb Manel Alías i Agnès Marquès.

Quan acaba el dia donem sentit a l'actualitat.

Més coses aquí a la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, al 93 207 474, preguntes, respostes, reflexions, felicitacions o queixes, com sempre, i als whatsapps que ens deixeu al 667 220 148. Avui també ens hi hem trobat aquesta aportació, perquè escolteu bé, que ens ha fet la Montse des de Barcelona.

He trobat una cartera pel carrer, estava a terra, i la vull tornar, però el DNI posa que és de l'escala, però té el carnet de la biblioteca de Sant Boi de Llobregat. Aleshores, si algú el coneix i li pogués dir, no sé, clar, si no dono el nom, no sé qui el coneixerà. Es diu Jordi Serra Morillas. I el DNI abans devia viure a Girona a l'escala, però ara, pel que jo entenc, viu a Sant Boi, perquè me l'he trobada a Sant Boi de Llobregat. És una cartera que té bastants diners, té 500 euros. Jo els hi tornaré tots, perquè són seus. I esclar, jo dic, com ho faré? He mirat allà al carrer i he preguntat a una senyora si coneixia un tal Jordi. Ningú m'ha sabut dir res, com que ara ja és tard, està plovent. Jo dic, bueno, doncs trucaré als meus amics dels ignorants, aviam si ho coneixen. No sé si és actor, perquè l'he mirat al Facebook, I li he enviat un missatge dient-li això, que tinc la seva cartera i que li vull tornar. Però clar, a vegades tots no mirem el Facebook. I abans que es posi nerviós o el que sigui, jo li tornaré tot, les targetes i tot. Vull dir, no li toca el re. He mirat per saber si hi havia el telèfon, però no hi és. I aleshores dic, què faré? Dic, doncs mira, trucaré a la nit dels ignorants, aviam si algú ho coneix. Es diu Jordi Serra Murillas.

Doncs va, gent de la nit dels ignorants, que sou per tot arreu i que coneixeu a tothom. A veure si és possible trobar en Jordi Serra Murillas, que ha perdut la cartera amb moltes coses, diners inclosos, i que la Montse de Barcelona, la Montserrat, doncs, ha apostat per fer-ho a través de la nit dels ignorants, de trobar aquesta persona i poder tornar-li la seva cartera. Si algú el coneix ve de l'escala, perquè el carnet diu que portava l'adreça de l'escala a l'Alempordà o de Sant Boi de Llobregat, que ens faci a nosaltres, ens posi en contacte amb la nit dels ignorants al 932017474 i l'Aina li passarà el contacte de la Montse perquè tots dos. Es puguin trobar per tornar-li la cartera. Imagina't que ho aconseguim. Imagina't-ho, Montse. Seria meravellós. Seria meravellós. Jordi Serra Morillas, que ha perdut la cartera amb moltes coses a dins. Després, una pregunta que també ens deixa el WhatsApp del programa, la Margarita sobre menjar preparat.

En primer lloc, felicitar a la Marta i a tot el seu equip per el programa. Soc una gent, podríem dir, nova des de l'any passat. Havia escoltat una vegada pràcticament l'Antínic dels Ignorants, però enganxar-me com m'estan enganxant aquestes dues temporades, la veritat no, i ara sí que m'estan enganxant molt. Tinc només un problema, que em matxeco una mica aviat per anar a treballar, per tant, si cada dia em quedés fins a les dues del matí, potser l'endemà m'acabarien despedint de la feina. Per sort, hi ha els podcast, per tant, soc una oient a vegades d'una part del programa i majoritàriament de podcast. Algun dia abans d'anar a dormir, si me vaig adonar a mi a les 10 o a les 11, poso el podcast del dia abans i sobretot, sobretot, sobretot, m'acompanyeu passejant el gos de 6 a 7 de la tarda o de 7 a 8, que aquella horeta, una de les dues etapes del programa, sempre el poso. Bé, dit això, la meva pregunta és la següent. Jo treballo en un lloc que molt a prop hi ha un supermercat de lletres verdes que comença per M i acaba per A. Si es pot dir un nom, la Marta suposo que el dirà. I que cada dia veig més gent i més gent que es compra tota una secció que hi ha de plats preparats, que inclús hi ha el microondes, després que te'l pots menjar allà, hi ha uns coberts i tot, t'ho deixen tot preparat per poder-ho fer. Però la meva pregunta és, això com ho porten? Perquè jo en aquesta secció només veig que hi ha un forn, hi ha poca cosa, els hi porten el dia d'abans, els hi porten ultracongelats, ja no entro a nivell nutricional ni ultraprocessats ni res d'això. Vull saber com ho fan, si els hi porten cada dos dies, si algú pot dir-ho. Com funciona? Perquè hi ha paella, hi ha fideuà, hi ha guisats. Com funciona tot això i com ho fa el restaurant per poder oferir al client?

Doncs vinga, la Margarita, primer de tot, gràcies per escoltar-nos a la tarda que et poses el podcast mentre passeges el gos. No voldríem pas que per anar-te a dormir tard t'acomiadessin de la feina, ni molt menys. O sigui, això mai, eh? Si ens pots escoltar una estoneta abans d'anar a dormir, bé, i si no, et recuperes una hora i després l'altra, i tu estàs al dia absolutament de tot, això d'entrada. I pregunta per com porten el menjar preparat, si ella ha dit un supermercat, que no tinc cap inconvenient a dir-ho, és el Mercadona. Vol saber com arriba allà aquell menjar, si ho porten cada dia o no, i on es fa o què passa, perquè allà no veu ningú que cuini absolutament res. Doncs va, a veure si algú li pot fer aquesta resposta a la Margarita. Tenim el telèfon, calla, que tenim cua, ara tu, he vedat. En Josep Lluís, des del barri d'Horta, Barcelona, bona nit.

Teniu guai a intervenir en les notícies, però aniré ràpid perquè pugui intervenir més gent. Ai, clar, és que mira l'hora que és, és que he vedat jo ara. No vull que les sales a ningú, jo. Vinga, va. El meu problema és viure en paus i deixar viure. Doncs va. Com t'he dit que tu que tens un plaer estar amb la teva pacífica i harmoniosa veu, i sembra ben desperta, que estem trobant desperta. Sí, i tant, que estic desperta. I el Josep Lluís sempre està a punt per dir preguntes a aquest programa. Vinga, doncs va, fem les tres preguntes. La primera és, quan es va començar i acabar a construir l'antic Camp Nou, no el que estan reconstruint ara, l'antic, el que van educar per fer el nou que estan fent. Inici i final. La següent, sí, del primer, de l'antic. Sí, segona. La següent, quan es va inventar el joc de les cadires, i perquè el joc sigui correcte, en principi, en origen, quantes cadires havien de formar el joc, per respecte de cadires. I la tercera és del planeta de la botànica quin és l'altre que viu més anys amb més longeu i quants anys pot viure això és per tot, tot el que tinc a dir avui i fins diumenge, bon cap de setmana vinga,

bon cap de setmana, adeu-siau la Maria Antoni des de la Sagrada Família, bona nit hola,

bona nit mira, he escoltat la senyora que ha trobat una cartera a mi em va passar exactament igual vaig trucar a Mossos i em van dir de quin lloc estava jo. Que venien ells a buscar-me-la. Els vaig donar l'adreça on estava, que va ser el portal de casa meva, va vindre una patrulla i els vaig donar la cartera.

I ja no saps si aquesta cartera, que suposo que sí, ha arribat al seu destinatari.

Ho desconec, ho desconec, perquè jo tremolava. Em sentia jo com si fos jo la lladre de tindre una cartera que no era meva. Clar. Però bueno.

Vas trucar als Mossos i van venir a buscar-ho, molt bé.

I em van dir, no et bellugues d'aquí, que venim a buscar-te-la. I van venir al portal de casa. Clar.

Clar, el que passa és que tu t'has quedat amb les ganes de saber si ha arribat al seu destí, que suposo que sí, entenc que si no donen els Mossos, això va a missa, que diuen, eh? A mi no confiar.

Sí, i tant, i tant, i tant, només faltaria. No, ho dic per donar-li una idea a aquesta senyora, no? Perfecte, sí, sí. Perquè almenys saps que tu has fet el que tenies que fer.

Clar, sí, sí, molt bé. Doncs moltes gràcies per la recomanació, Maria Antònia. Bona nit. Vinga, bona nit. I l'última trucada abans d'arribar a la una. La Constança, des de Terrassa, bona nit.

Hola, bona nit. Una senyora preguntava si els afiliats pagaven als sindicats. Sí. I avui jo aquí, a Telecinco, estava fent les comptes del que cobraven abans i d'allò, i he anat fent les comptes i d'allò, del que se'ls donava i tal, 500 milions. Vendre tratats a la pantalla. 500 milions cobren.

Però això ho cobren els sindicats del govern? Del govern. Tots els sindicats, o UGT Comissions?

Sí, perquè aquí hi ha dos sindicats. Hi ha dos noms dels sindicats.

A veure, n'hi ha més, però els grossos són UGT i Comissions Obreres. Aquests dos reben 500 milions d'euros de. Sí, perquè abans cobraven menys,

però ara van rebre una quantitat per no sé què he dit, una altra quantitat per no sé quan he dit. La qüestió que he posat a la pantalla, que el que se'ls paga són 500 milions.

Doncs mira, l'oïna aquesta volia saber si els afiliats també pagaven. No, els afiliats no han dit res. No han dit res als afiliats, molt bé. Doncs ja ho sabem.

Més aviat els deuen pagar tot el que ve d'allà de Brussel·les i d'allò, no? No sé, del que entra per pagar les. Tot això que ve de Brussel·les. D'Europa. D'Europa. Però aquesta és la xifra que tu has vist a la pantalla, per tant, que vull explicar. Perfecte, Constanza. La xifra que he vist, perquè he anat comptant abans el que els hi pesava, el que els cobraven menys. I després els hi van pujar, no sé què. He anat dient unes quantitats. Però al final, ara el que els paguen 500 milions.

Ho ha retratat, en la pantalla, 500 milions. Perfecte. Constança, moltíssimes gràcies. Vinga, bona nit, adeu-siau. Bona nit. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, les coses que arribem a contestar també en aquest programa. Arribem a la una de la matinada, les notícies, ens posem al dia ara mateix de les notícies, de com ha acabat aquesta jornada, si hi ha cap novetat sobre tots els aldarulls i el que ha passat aquesta nit, sobretot al centre de Barcelona, i després tornem, perquè clar, tenim acumulats missatges dels que ahir no vam fer programa i avui, tenim un munt de coses per explicar-vos, que ara no hem estrenat, no hem sentit encara en aquest programa cap cançó del nou disc de la Marató, per exemple, que tenim moltes coses per fer, o sigui que no marxeu a dormir, tranquil·les i tranquils, que tornem d'aquí uns minuts.

Fins ara. Fins ara.