La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 13/11/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.

Bona nit, us informa Ignasi Abad. Ara a la mitjanit comença oficialment la campanya electoral pels comissis generals del 29 de novembre, en què s'ha de renovar el Congrés i el Senat, segons l'últim baròmetre del 6, publicat aquest dijous. El PSOE millorarà els resultats i ho podria obtenir entre 134 i 143 diputats, molt per sobre dels 122 diputats. Fins demà! EAC Bildu aconseguiria entre 7 i 10 diputats i Junts baixaria de 7 a 4, però podria ser la força clau per investir president. El socialista Pedro Sánchez ha obert campanya aquesta nit a Sevilla. El popular Alberto Núñez Feijóo ho ha fet des de Badalona, al costat del cap de llista per Barcelona, Xavier García Albiol. El república Gabriel Rufián ha triat Tarragona per obrir campanya. Míriam Nogueras, de Junts, ha engegat campanya a Barcelona. Ada Colau, del Front Amplia, ha escollit Vallecas a Madrid i Santiago Abascal, l'Aragó.

Més notícies, Uriol Pujadó.

Aquest mateix dijous, la jutgessa que investiga l'entrada massiva a Ceuta ha citat com a imputat l'exdelegat del govern espanyol a la ciutat autònoma Miguel Ángel Pérez Triano que haurà de declarar el pròxim dia 18 en plena campanya electoral. Triano va dimitir com a delegat fins a finals de setembre arran de la polèmica pels missatges del CNI alertant que hi havia una crida per fer un assalt massiu.

Aquest divendres comença la 18a edició del Gran Recapte. Més de 2.000 punts de recollida de menjar arreu del país i haurà repartits 13.500 voluntaris que recolliran aliments com oli, llet i conserves. L'edició posa el focus a les persones que després de pagar el lloguer no poden omplir la nevera. En parla la directora del Banc dels Aliments de Barcelona, Elisabet Viladomiu.

Persones que tenen feina i que tenen dificultats per arribar a final de mes un cop han pagat les seves despeses fixes, persones jubilades que tenen pensions petites però que amb l'encariment del preu dels aliments fan molt difícil mantenir una alimentació saludable, famílies monoparentals, principalment dones que tenen que assumir tota la despesa familiar dels fills.

A banda de la recollida física d'aliments, també es podran fer donacions econòmiques online fins al 29 de novembre.

Comença la temporada de premis del cinema espanyol i es confirmen les dues cintes favorites, La bola negra i El ser querido, que acaparan les nominacions als premis Forqué. La pel·lícula de Javier Calvo i Javier Ambrosio opta 5 guardons, entre els quals els del millor film, Interpretació masculina per Guillermo, Guitarrica de la Fuente i el Premi de Cinema i Educació amb Valors. A més, té dues candidatures a millor interpretació femenina per Penélope Cruz i Lola Duenas. El Ser querido de Rodrigo Sorogoyen està nominada a millor pel·lícula i opta als premis d'interpretació amb Javier Bardem i Victoria Luengo. Les altres nominades en la categoria principal són Jo no moriré de amor, de Marta Matute, i Tres adioses d'Isabel Cuixet.

L'escriptora i editora Yolanda Bataller ha guanyat el VIII Premi Proa de Novela amb la seva obra Lluny de Califòrnia. El llibre Bataller viatja 30 anys enrere quan vivia en aquest estat nord-americà i es va enamorar d'un jove sense saber que tenia un complicat historial psicològic.

L'escriptora explica que va ser una relació intensa i dolorosa de la qual va acabar fugint.

Lluny de California és un llibre de maduresa, però escrit amb el neguit i la intensitat dels 20 anys. M'he retrobat amb la Bataller que va viure amb el cor a la mà, que es va equivocar amb el cor a la mà, que va fugir de California amb el cor a la mà i també trencat.

Segons el jurat del Premi Proa, la novela de Iolanda Bataller és una història intensa i elèctrica i un exercici de memòria que parla d'amor, angoixa, el cos, la llibertat sexual i la creació literària.

Els esports, el Barça ha empatat a 1 contra l'Arsenal al Camp Nou en la quarta jornada de la Champions femenina. Graham ha fet el gol blaugrana a la segona part. Ara l'equip de Pere Romeu és segon amb 10 punts, empatat amb el Lió.

També a futbol, la selecció espanyola masculina ha vençut la República Tseca a Praga per 0 a 2 en partit de la cinquena jornada de la Lliga de les Nacions. De la Fuente ha confirmat que la MINT s'incorpora aquest divendres a la concentració.

En aquest mateix torneig s'han disposat d'aquests partits Anglaterra 2, Croàcia

1 i Itàlia 3, França 1. Més futbol encara, l'Europa femení de la Segona Federació ha quedat eliminat de la Copa de la Reina davant del Deportivo de la Coruña de la Primera Divisió per 0 a 1.

I finalment en bàsquet, el Barça per la jugada a mà contra el Panathinaikos a Grècia en el partit de l'Euroliga. Omoja Gibson viatja amb l'equip mental que els de Juan Núñez baixa encara amb problemes físics.

Fins aquí, les notícies.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Sí, ahir vaig venir a treballar amb ràbia després de veure la violència amb què va acabar la jornada de vaga general. Avui no puc dir que hagi arribat amb millors ànims. La culpa aquesta vegada és dels que no han tornat a col·locar al seu lloc un recanvi de contenidors. Els carrers estan recremats i l'Ajuntament fins fa com a mínim dues hores encara no havia tornat a col·locar nous contenidors als llocs corresponents. Aquells que veus quan passes allò sobretot tornant de l'aeroport i que saps perfectament que en tenen a cabassos. Però després hi ha un segon factor, l'incivisme de la ciutadania. Que no hi ha contenidor, doncs és igual, jo deixo la brossa, els cartrons o les ampolles a la vorera i ja s'ho emportarà algú. O bé jo deixo la bossa de l'orgànic a les papereres que estan a vessar, però és igual, s'hi cau a terra i després ve una gavina a un colom i en fa el seu granàpat. És igual. Tampoc costa tant, dic jo, pujar dues illes de cases, sortir del centre i trobar un contenidor sense cremar on hi pots dipositar les deixalles. És el que he fet abans de venir a treballar, que tampoc no ens arreniarem ara per travessar dos carrers i anar a buscar un contenidor que encara estigui dret per entendre'ns. Sort que abans de venir a la ràdio he anat al Teatre Borràs a veure Les coses excepcionals, un monòleg brillant que interpreta Miqui Esparbé. I he descobert la relació preciosa que l'actor ha tingut amb aquest programa. De seguida ho podreu descobrir. I el vostre dijous, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Oriol Fidalgo, Aina Grau, Andy Franco, Albert Durant, Sílvia Comet, Domènec Sobirà i Judit Perpinyà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, benvinguts a l'última edició de la setmana d'aquesta nit dels ignorants aquí a Catalunya Ràdio. Són les 12 ja i 9 minuts, així que comencem a saludar per començar aquesta primera hora en Pep, que ens truca des de Reus. Bona nit. Hola, bona nit.

A veure, no trucava per això, però vull dir que les notícies no m'ho heu dit. Que avui s'ha inaugurat la restaurada torratxa de la Casa Navàs d'arreu, obra de Domènech i Montaner. Preciosa casa, preciosa. És preciosa, és algo meravellós. I tant. I, bueno, feia 88 anys que, per culpa de l'aviació feixista. Doncs, aquest atorratge va caure, d'acord? Per un bombardeig. D'acord? I era per això, perquè ara estan fent la. La inauguració ha sigut espectacular. Això ha sigut avui mateix, dius? Ara, a la televisió local de Reus, ara ho estan donant. Ara ho estan donant. Sí, sí, i és espectacular. De llums i de música i de tot.

Doncs mira, s'haurà de tornar a venir a veure a la Casa Navas, tu. Sí, val la pena, eh? Sí, sí, és preciosa.

Ja l'he vista i és preciosa. I el domènec i Montaner, o sigui, és un. Una joia, una joia. Una joia feta a pedra, sí. I tant, i tant. Molt bé. Sí, sí. Molt bé, Pep. Digues. Jo era, per dir una cosa, perquè fins ara, abans ens dièiem que no s'havia de dir mai barcos, s'havia de dir vaixells. Bueno, acabat, el festuc, pistacho no festuc, bueno, pues ara. Tot aquest tipus de paraules, n'hi ha diverses, però ara és la que m'ha venut més a la memòria. Ara està aprovat, que diu que sí, que es pot dir pistacho, es pot dir barco, com també es poden dir ara mistos, una sèrie de coses. I a mi m'agradaria saber qui és qui aprova aquestes. Cosa, és a dir, se pot permetre o no es pot permetre, perquè, clar, és que hi ha un moment que, clar, penses, bueno, a veure, aquí cadascú fa el que li dona la gana i diu el que li dona la gana. Tu vols saber on està la norma, no? Qui tria una cosa o una altra. Clar, suposo que això és de l'Institut d'Estudis Catalans. Correcte, sí, sí, de l'INIC. Però, que, a veure, que no ho trobo lògic, això, a veure, una cosa, no ho sé, eh? Suposo que sí, que va equivocat sóc jo, però bueno.

No, doncs, escolta'm, si algú no ho sap, ho podem demanar-li, que a veure quina és la norma de tornar a acceptar una paraula que sona més en castellà, no?

Clar, sí, sí, que a veure, que jo no m'importa, però bueno, te fan ballar el cap, com una altra cosa. A veure, aquí se fa servir el català estàndard, no mitjans de comunicació, el carrer és diferent, perquè a veure'm, Jo sóc el primer que no parlo el català correcte, no? Però bueno, és que a mi me fa, me xoca molt que d'un temps ençà que el català estàndard, o sigui, el llibre d'estil del català, el mitjà de comunicació, des de Catalunya, no es fa servir ja. És que es parla un dialecte que trenca la unitat lingüística catalana, perquè clar, ja cadascú parla com li dóna la gana, perquè hi ha una cosa. Que aquí això, a Lleida, Tultosa, Tarragona, tot això, com. Nosaltres, vosaltres, això, aquí ens sona fatal. Els altres, altres què? O aquí, a baix, allà, aquí. És que la gent aquí al darrere s'ha fotut un fart de riure quan diuen a Nadal. A Nadal, que ve Nadal, ja, perquè. A veure, que ho respecto, eh, pel carrer, però jo crec que la gent que està polític i gent pública i mitjana de comunicació, no ho sé, trobo que si digui una cosa. És la meva opinió, eh,

no vull que ningú s'ofengui ni molesti. No, no, no, l'opinió del Pep de Reus, ja està, no passa res.

A veure, el català és molt ric i té molts sinònims i tot això, i això és. La lingüística, però bueno, no ho sé. A vegades fer alguna cosa perquè sigui un català més estàndard, més unificat.

Més estàndard, sí, però clar, si una persona és de Lleida i treballa a Catalunya Ràdio, ella farà la parla de Lleida, només faltaria. A mi m'encanta. O un valencià que també ens ha passat i que parlen i fan servir la seva manera de parlar i és correctíssim.

A mi m'encanta la forma que parlen a Lleida. O a Tortosa, Tortosa, és que a mi m'encanta, però el que passa és que hi ha gent que senten parlar en Tortosa i això, i se n'enfoten d'ell, ja no a Barcelona, no a Barcelona, a Reus mateix, mira com parla, mira, home no, això t'ho reus, ja no dic a Barcelona passa, però a Reus també, vull dir no, sí, sí, doncs bueno. Molt bé Pep, doncs feta la reflexió, moltes gràcies. Una altra cosa, ara que ja estic aquí, potser em faré pesat, Jo anava molt i he estat molt a Cornellà de Llobregat. Sí. Hi ha un barri que es diu La Satélite, no El Satélite. Sí. La Satélite, per Sant Aní de Fonts se diu que barri. Sí, sí, sí. I he estat molt allí perquè tinc família. Bueno, jo, bueno, sí, és igual, no cal esperar la vida. Conec-m'ho, conec-m'ho, conec-m'ho. Bueno, pues m'agradaria saber per què La Satélite. I em fa venir. Molt bé.

D'acord? Doncs va, present de Cornellà, que respongui, vinga. Vinga, molt bé. Molt bé. Gràcies, Pep. Adéu, adéu. La Montserrat des del barri de les Corts, a Barcelona. Bona nit. Hola, guapíssima.

Bona nit. Un petó molt fort. Mira, dues coses. Primer que avui hem anat a veure el panorama des del pont, al Teatre Goya. Una passada. Una passada. Sí, bé, ja sabem que Artur Müller és el rei de les sensacions i de les emocions intenses i tot això, i clar, realment és un drama, com tu dius, drama, drama, que et fa reaccionar. Per tots els actors, des del que fa d'advocat, com els dos joves, com el David Seldes, que fa un paper que diu, mare meva, oh, oh, oh, oh, oh, és que quan l'enfoquen, i al final, l'alegat de l'advocat, que l'estan enfocant en aquells focus, és que plorava, és que jo dic, mare meva, oh, oh, oh, oh, Una cosa tan bestial. Bueno, això és una cosa a part. Per recomanar-la, molt bé. Què més? Bueno, per recomanar-la, perquè tenim que anar al teatre i com fan aquestes coses. Aviam, una de les coses que. Jo vaig molt al teatre. I una de les coses que avui m'emociona molt, que avui he comparat amb les persones que venien a mi, és que ets d'una manera A mi m'ha fet molta il·lusió. Quan han sortit a saludar per el cony, és que no s'ha mort. No faig cap espòiler. Però clar, després de veure el que hi ha d'haver, aquella tensió i aquella cosa, i jo dic. Tornen a ser ells, tornen a ser els actors. Tornen a ser ells, tornen a ser ells.

Vas a veure una pelicula d'aquestes i et quedes amb el mort allà estirat. Que no faig cap espòiler. No, perquè aquesta obra també és coneguda. Per favor, per favor. Bueno, primer això. I llavors per dir-vos, aviam, jo soc del 53, ja soc grandeta, i avui s'ha mort una xicota que es deia Bianco, Elena Bianco, crec, del grup Los Mismos. Que segur que molta gent de la meva generació se'n recorda de la. Le tengo miedo al avió, le tengo miedo al barco, pues esto quisiera que conviera en un banco desde Mallorca hasta Valencia. Bueno, és una cançó d'aquelles típiques. Jo vull que m'he enterat que aquesta noia, amb 78 anys, s'havia mort d'un càncer. Bueno, que ja tots hem d'anar deixant pas a les noves generacions. Sí, home, però no cal morir-se amb 78 anys. Per l'amor de Déu. No, jo em dic 73, però jo també dic, bueno, ja estic a l'alba de sortida. Va, home, va, per l'amor de Déu. No, però em refereixo que jo li busco, llavors li busco i dic, hòstia, tu, que vam venir a la festa major del meu poble, del Ripollet, i dic, oh, que en 68, és que saps, tants records acumulats, que jo he cantat avui potser dues o tres vegades desaforadament aquesta cançó com si m'anés la vida. Com es titula aquesta cançó? Sí, El Puente. El Puente, sí. 1968, los mismos. Jo t'ho dic, Marta,

perquè com que sé que tu també ets molt propera i tal, jo crec que molta gent de la meva generació se'n recorda. Ja dic, jo soc del 53, però bueno. Jo soc una miqueta més jove, no? No per res, eh? Bueno, una miqueta, una miqueta. Una miqueta bastant, eh? Una miqueta bastant. Bueno, vale, no m'enrotllo més. Només això, més que res era per això de la cançó aquesta. Molt bé, prenem nota, prenem nota, Montserrat, perfecte. Per favor, busqueu-la, perquè estic segura que molta gent que estem escoltant aquest programa. Us posareu a ballar, vaja. Molt bé. Segur, segur. Perfecte, Montserrat, moltes gràcies. Una abraçada. Una abraçada, bona nit.

Adéu. Adéu. Bona nit. La Joana, des de Sant Pere de Riu de Bitlles, bona nit. Bona nit, Marta. Què tal, com estàs? Santa paciència. Santa paciència.

Perquè, escolta, hauríem de ser una miqueta més breus. Digues, digues, tranquil·la. Jo et volia comentar que jo vaig néixer a Terrassola. Què era? Terrassola i l'Habit. Dos. Tenien dues iglesias, Santa Maria, encara hi és, i Sant Marcel. Perdona, eh?

Terrassola i la Vit, on és això?

Mira, Terrassola i la Vit. On és això? Està, doncs, mira, a prop de Sant Pere de Villes i a uns 20 quilòmetres, potser, de Sant Segurní de Noia. Ara, d'acord. I hi ha un trencant que va també amb una cruïlla que va cap al Pla del Penedès. D'acord. Aleshores, t'explico. No sé per què Quim Sanzous posa el senyal, diu Torre Lavit. Ah, clar, Ana Maria, aquest sí que em sona, Torre Lavit. No sé d'on t'han tret el torre, perquè de torre no n'hi ha cap. S'hauria de dir Terra Lavit o Terrassoli Lavit.

És el mateix poble, aquest nom, mare de Déu. Mira, m'has descobert una cosa. No ho sabia, no ho sabia.

Perquè és que he comentat amb molts amics que tinc allà i em sembla que tothom està una mica passiu. No costa tant, perquè no direm Sant Pedro de Riu de Villes, es diu Sant Pedro de Riu de Villes. Per tant, Torre la Vit entenc que és el nom en castellà. Clar. I vam posar Torre en comptes de Terra, perquè si poséssim Terra la Vit. Fora correcta. Clar, clar. Però torre no, perquè no n'hi ha cap de torre. És bona aquesta, eh? Sí, sí. I sembla que potser els està bé. A mi no m'està bé perquè cada vegada que ho veig em fan mal els ulls. Clar, perquè tu vas néixer aquí. Sí, sí, està clar. També et podria posar igual terresol i la bit. No costa pas tant.

Dedueixo que tenen un ajuntament, vull dir que no depèn de cap altre.

Tenen un ajuntament, però sí, sí, no, és que tot era doblat, perquè els que són de Terrasola, i tenim el cementiri Terrasola, i els que són de l'Evit, tenen el cementiri de l'Evit.

O sigui, es van reajuntar. Sí, és un únic municipi. Ara. I és un terme molt gran. Doncs si no ens contesta cap ignorant, ho demanarem a l'Ajuntament. Perquè segura viudes

està dintre el terme de l'habit.

D'acord. Doncs a veure si algú ens contesta. Si no, això ho buscarem.

Un altre nom és que l'escoltava molt, jo estava al Ripollès, la cançó de la Verge de Núria. No sé si la teniu present. Si algun dia la vols

posar en un trosset. Quina cançó? Alguna dada més? Dóna'm, perquè si no,

no sé de quina cançó et refereixes. Parla del funicular Capuje Núria. Mira, ara. Tot el dia estic taterrejant cançons, perquè a la tele no me la miro mai.

Clar, però si me la cantes, no sé si les brinaré.

La moreneta de la neu. La canta aquesta noia. Ai, ja la trobaries, ja, perquè és l'única.

Una cançó sobre Núria, és això? Sí, sobre Núria. Si no, fem una cosa, Joana, si te'n recordes, envia'ns un WhatsApp i la buscarem,

ni que sigui per dilluns. Jo tinc un mòbil que és una andròmina. Ah, no tens WhatsApp. Doncs si te'n recordes,

tornes a trucar i li dius a l'Aina, ja està. Algú que ha d'haver sentit t'ho dirà. Ah, m'ho dirà, d'acord, doncs és una doble pregunta, perfecte. Molt bé, Joana, que vagi bé, adéu-siau. Que vagi bé, bona nit. Vinga, va, que a més del 93207474 tenim els missatges que ens deixeu al WhatsApp del programa, el 667-220-148. No sé si ahir vau escoltar, els que esteu escoltant el programa, ahir vau escoltar el programa. Per si no vau escoltar el programa, fem una cosa, Oriol. Fem un resum en forma de separador que ha fet l'Oriol Preciós d'una cosa molt única que va passar ahir al programa. Primer, escoltem aquest separador.

La nit dels ignorants.

He trobat una cartera pel carrer, estava a terra, i la vull tornar. Aleshores, si algú coneix. I el poder es dir, es diu Jordi Serra Morillas. És una cartera que té bastants diners, de 500 euros. Jo els hi tornaré tots. I aleshores dic, què faré? Dic, doncs mira, trucaré a la nit dels ignorants, a veure si algú ho coneix.

¿Pots ser que l'Aina em digui el que m'ha dit?

Doncs sí, jo també estic sorprès perquè no m'havia adonat ni que havia perdut la cartera. M'ha trobat també una amiga que està estudiant el programa i m'ha dit això.

Estic privant que el teu àngel de la guarda avui no ha fet vaga, està clar, no? Doncs sí, la veritat que sí.

Estic molt sorprès i tan confusat, suposo, però. Doncs sí, moltíssimes gràcies.

Ha dit que tot estava intacte i que el que volia era tornar-la. La nit dels ignorants.

Un programa per aprendre mentre no arriba la son.

Estic en xoc. Que bonic, que bonic. Això passava ahir, que bonic que ho ha fet el Nuriol. Però és que avui tenim un nou capítol, diguéssim, de la sèrie La cartera perduda, perquè tenim un missatge de la persona que va trobar la cartera i que la volia tornar, que és la Montse, des de Barcelona, i avui ens ha dit això.

Va trucar a la 1.20, jo ja era dormint. Vaig aixecar allò que saps, allò que sents al telèfon, no saps a quina hora estem. Esclar, ja per inèrcia vaig anar a agafar perquè no despertés el meu home. I bueno, em va dir que era el Jordi Serra. I jo dic, i com t'has enterat? Diu perquè m'ha picat una mica de l'escala, dic, ah, d'acord. I bé, resumides comptes, m'he quedat avui, ha vingut a recollir-la, m'ha donat les gràcies i ja està, i la cosa s'ha quedat així. I bé, doncs jo contenta de fer una bona obra, perquè a vegades és allò que et sents millor fent la bona obra que no que te la facin per tu, no sé com explicar-me, no? I bé, resumides comptes, ha acabat la història bé, i el xicot, doncs, la veritat, ha marxat content.

Tu diràs, he marxat content. Gràcies Montse per fer-nos partícips d'aquesta història i a l'amiga que va trucant al Jordi dient-li, ei, que parlen de tu a la nit dels ignorants, que no sé qui és, em sembla que va dir Maria Rosa o Rosa Maria, crec que va dir Rosa Maria. Rosa Maria, si un dia vols trucar, escolta'm, endavant també, perquè sabem que estàs escoltant. Ara aquí ens truca el 93207474, és la Maria Rosa des del barri de les Corts, bona nit.

Hola, bona nit, Marta. No, jo només us volia dir. La melodia que aquesta senyora diu és al·lusiva a la verge de Núria, es diu Muraneta de la Neu, i la canta Ester Capdevila. Ester Capdevila. És preciosa. I a més, aquesta noia o senyora té una veu maquíssima. Doncs vinga, ja tenim més dades del

que demanava la Joana, que no se'n recordava. Doncs mira, perfecte. És que a mi m'agrada molt. Mira, veus, ja la busquem. Tenim dues músiques per buscar avui ja. Una feinada que tenim, que escolta'm. Molt bé, Maria Rosa, moltíssimes gràcies. Igualment i bon cop de setmana per a tothom. Igualment per a tu. Bona nit. Bona nit. Em sembla que la Montserrat és de Sant Llorenç. Saball també tenia la mateixa resposta, oi, Montserrat? Sí, sí, veig que ho acaben de dir.

És la Morneta de la Neu de l'Esther Capdevila.

Jo no sabia ni que existia la cançó ni coneixia l'Esther Capdevila.

No, de maca sí que és molt maca. I és una cançó de la Verge de Núria. Doncs mira. Però bé, veig que ja ho han acabat de dir.

Doncs mira, ja està, però com que estaves al telèfon,

dic, és igual. Sí, de tota manera, bona nit i m'agrada molt el programa i el segueixo cada dia.

Doncs moltes gràcies, Montserrat, i gràcies per fer aquesta resposta, també. D'acord? Gràcies. Bona nit. Ja tenim més coses, tenim una feinada, però ja arribarem. A veure, una altra resposta que ens heu deixat al WhatsApp del programa, el 667-220-148. L'Àngels, des de Sant Cugat del Vallès, que respon una pregunta d'ahir també.

Volia contestar la pregunta de l'autor que va dir quins efectes tenia la cocaïna sobre les dents. Ella va dir que sí que hi ha les dents. És bastant inexacta dir això. La cocaïna i quasi totes les drogues i també quasi tots els fàrmacs que tenen efecte sobre el sistema nerviós i sobretot, no sé, que són antidepressius, ansiolítics, el que donen és molta secatat oral. Això fa que a totes aquestes persones veiem més patologia oral en quant a càries. Però no només és perquè hi ha una secatat oral, és també perquè potser també deixen altres hàbits o tenen altres hàbits que ajuden. És a dir, només per la secatat oral, si aquesta persona. Tingués una dieta equilibrada i tingués una molt bona higiene i begués molta aigua i s'hi hidratés, doncs probablement li augmenta el risc, però més o menys ho compensaria. El problema és quan estem augmentant un risc, aquestes persones també consumeixen, a lo millor, alcohol, els alcohols d'alta gradació tenen molt de sucre, Els de no tanta graduació com pot servir són àcids, també, llavors un àcid sobre una boca seca també tindrà els seus efectes i després, en general, totes aquestes substàncies també treuen molt el dolor. I, per tant, les persones que arden més han tractat-se de patologia, perquè normalment són també analgèsiques totes aquestes substàncies. Aleshores, habitualment, quan ens venen a tractar, ja és una miqueta tard i ja les patologies estan molt avançades.

Doncs ens ha fet un màster i una classe. Entenc que és una odontòloga, vaja, perquè sabia moltíssimes coses. Així que moltes gràcies, Àngels, des de Sant Cugat, per la resposta. Ara ens truquen Mustafa des de la seu d'Urgell. Bona nit. Molt bona nit, Marta. Com estàs? Estic bé, i gràcies. Tu diràs. Mira, que truco des de la Seu

d'Urgell i és una emissió que m'agrada molt perquè jo he estat reflexionant sobre el tema del català i aquest senyor que ha entrat primer preguntant d'on venia aquestes paraules que ens podem dir ara, no? Jo, que porto ara deu anys aquí i aprenent, i molts esforços per parlar català, el que veig, i des de la meva experiència, és que és una llengua també que és responsabilitat de tothom. Què vull dir aquí? Volia compartir una reflexió que. Com a persona immigrant africana. Et puc preguntar d'on ets, Mustafa? De la Seu. Soc de Senegal. Del Senegal. I fa 10 anys que vius aquí, entenc. Exactament. A Nequega, a Catalunya, a la Seu. Molt bé. I com he dit abans, durant aquests anys m'he esforçat molt per aprendre el català, no només perquè sigui llengua pròpia d'aquesta terra, sinó també perquè és una llengua que m'agrada profundament. M'agrada per la seva riquesa literària, per la seva cultura i perquè la meva família, la dona, els nens, són tots catalans i ho parlem. Més dels idiomes francès o anglès que parlem a casa. Però la cosa és que, i disculpa de dir-ho, però a vegades quan et veien que és gent de fora, els catalans mateixos han parlat en un altre idioma. Jo parlo en set idiomes. Però ells mateixos, quan estem parlant que és una idioma que s'està morint, que hem de fer més esforços, ells mateixos, quan es veien, no veren tot allò, però si no et parlen en castellà o en un altre idioma. I és quan m'escapa una paraula en català, perquè de Senegal he vingut directament aquí a Catalunya, quan m'escapa una paraula en català, i diuen. Has dit aquesta paraula? Sí, l'he dit. Perquè parles català? Sí que parlo català. I llavors comencem la conversa amb català. M'he d'acomodar quan arribo aquí, de parlar català. No, no, no els catalans que s'han d'acomodar perquè soc de fora i que pensem que no puc o no parlo català. Doncs això volia aportar, i disculpa molt si he parlat d'una altra manera, però això és el que volia compartir. Aquesta comissió m'encanta molt perquè és lliure i permet a una persona com jo de poder reflexionar i compartir-ho.

Això era la trucada. Mustafa, primer de tot, et felicito, primer, per haver trucat, segon, perquè tens un català preciós, portant 10 anys aquí, sempre dic el mateix, hi ha gent que en porta 40 i no s'atreveix a parlar-lo, i tu amb 10, dones 3 voltes a gent d'aquí que no parla tan bé el català com tu. I les teves reflexions sobre que moltes vegades som els catalans els que canviem d'idioma quan veiem que una persona és nascuda fora del país, tens tota la raó. I així és com es perden els idiomes. O sigui que si ara pogués et faria uns aplaudiments, que a aquesta hora de la nit em sembla que tampoc caldrien, però que ens hem quedat tots amb la boca oberta de la lliçó que ens has donat a tots. Així que, les felicitacions, gràcies per seguir-nos, i qualsevol altre dia que et vingui de gust, ja saps que som aquí per escoltar les teves reflexions, d'acord? Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, que vagi molt bé, bona nit.

Bona nit, adeu, merci.

Sou dels que fan llistes, paper i bolígraf amb mà, comenceu a apuntar el que heu de fer, el que heu de comprar, les tasques pendents, les gestions de casa, les sèries que voleu veure, els controls mèdics, què heu de passar, els amics, amb qui heu de quedar I quan heu aconseguit fer el que diu aquell paper, ratlleu la frase com a mostra del que ja està fet o el subratlleu amb un retolador fluorescent. Els psicòlegs asseguren que fer llistes també és un acte terapèutic, que mostra les petites coses que aconseguim cada dia. Una llista de coses excepcionals és precisament el que explica un monòleg brillant del dramatúrc anglès Duncan Macmillan, que ara podeu veure al Teatre Borràs de Barcelona. El podeu tornar a veure protagonitzat per Miki Esparbé, que interpreta així el seu primer monòleg. Abans, des de l'any 2018, l'havia fet Pau Roca, que ara ha dirigit Esparbé en el seu primer monòleg. Un text senzill que tracta qüestions tan delicades com la depressió i la salut mental. Aquesta nit, abans de venir a treballar, he anat al Borràs, he vist la funció i he esperat que l'actor parlés amb nosaltres un cop acabats els aplaudiments, que, per cert, han estat llargs. Miki Esperber, bona nit. Bona nit. Moltes felicitats. Moltes gràcies. Acabes de fer la funció de les coses excepcionals.

Literalment, fa tres segons estàvem fent les glòries, o sigui, estem aquí.

Estic O sigui, absolutament. És que no sé com definir-ho, perquè hi ha hagut moments que jo m'he arribat a emocionar i que he notat que la platea està absolutament en silenci, la gent que hi ha sobre l'escenari també, i hi ha moments que t'estronxes de riure. Llavors, com és possible encabir tot això en una miqueta més d'una hora en un monòleg d'aquestes característiques? O sigui, no és fàcil transitar

d'un lloc a l'altre. No. Aviam, sí és fàcil fer-ho dins de la complexitat que pot suposar, però sí és fàcil fer-ho quan la partitura és bona. I aquí hi ha una dramaturgia que és un gust i un plaer poder fer cada nit. Però està molt ben escrit, és que està molt ben escrit. Crec que és un text que. Que tracta sobre temes delicats, però ho fa amb molt d'humor, com bé deies ara, i crec que utilitza l'humor per apropar-te al tema de la història, no per allunyar-te ni mirar-t'ho amb certa distància, sinó al revés, ho fa d'una forma molt astuta, d'una forma molt brillant, Llavors això fa que la gent quan ve, aquesta reacció que m'estàs dient que acabes de tenir, m'ho diuen molt sovint, no? Ostres, ens ha passat volant, hem passat una molt bona estona, i alhora ens dona la sensació que s'han abordat temes delicats, però que ens ve molt de gust que es puguin abordar així al teatre.

Sí, temes que moltes vegades el que fem, i a més a més has fet una reflexió sobre com els mitjans de comunicació tracten segons quins temes de salut mental, en què m'he vist absolutament reflectida, que a vegades els evitem. Durant molt de temps, jo que he estat bona part de la meva vida fent informatius, durant molt de temps hi havia un tema concret. Que era tabú, no? No, que no ho expliquem. El metro no funciona i no funciona per problemes tècnics, punt. I no es podia dir. Perquè allò que deies, perquè fa que altra gent pugui imitar segons quines situacions. I aquí, o sigui, t'has descartat. I absolutament ningú que surti d'aquesta funció tindrà cap idea. No, en absolut.

Al contrari. Jo crec que l'obra és veritat que parla, evidentment, sobre la depressió, parla sobre la pèrdua, sobre el dol, fins i tot, sobre com acompanyar aquells que estimem i estan creuant per un moment molt delicat. Però alhora crec que és una obra molt esperançadora. Els britànics ho defineixen molt bé això. Parla sobre la depressió però no és una obra depressiva. No gens, no gens. Si només aviat al contrari. És una obra que surt amb moltes ganes de viure i moltes ganes de fer la teva pròpia llista de coses excepcionals de la vida, no? Com el protagonista d'aquesta funció. Sí, sí, és això. Ara farem llistes. Jo ja sóc molt de fer llistes. Sí, home, sí, ja s'ha de fer llistes. Jo també sóc molt de llistes.

Sí? A les teves llistes hi havia a fer un monòleg un dia o no?

Sí. No, perquè jo soc de les llistes immediates, jo soc de la llista de demà què he de fer, i m'ho apunto tot, i el plaer de tatxar, que això també fa molt gustet. Ets de tatxar o de fluorescent? No, no, no, fluorescent no el treballo jo. El que sí que treballo és una jerarquia a l'agenda, és que ara de cop i volta estem fent un altre programa, però treballo una jerarquia que és com fer requadrets, i després els requadrets amb ombra, depèn de si és important o no allò que he de fer, tinc com el meu propi. Per això. En paper i llapi. En paper, sempre tinc agenda analògica, sempre. I sempre cada any la mateixa, mateix model, setmana vista, aquest tipus de coses. Setmana vista, no dia vista. No, no, no. No tant, m'agrada que estigui tot allà, ben apretat.

Escolta'm, és un monòleg, però tu no estàs sol sense el personatge, els personatges, que són, no faig cap espòiler, que són membres del públic i que ningú s'espanti perquè tot és perfectament, es pot fer perfectament, no seria el mateix aquest monòleg sense aquesta participació de la gent? En absolut.

No, perquè el que s'acaba generant al final és una espècie de constel·lació familiar o vital, digue-li com vulguis. I és maco perquè aquesta funció té aquesta màgia absoluta de. Si el teatre és diferent cada nit, quan hi vas, aquesta funció encara ho és més. Com que hi ha aquesta petita intervenció per part d'algunes persones que venen cada nit, i insisteixo, mai es traurà ningú si no està còmode o no li ve de gust, faltaria més, i no se'ls fa fer cap xou. És a dir, la gent intervé d'una forma molt escueta, molt reduïda, molt simpàtica, molt amable. I és molt maco de veure, jo crec, des de fora. Jo vaig veure una funció, jo precisament amb el Pau Roca, que és el director, abans la interpretava ell, i vaig veure una funció amb ell, i t'adones de lo màgic que és aquesta història, perquè a més és un conte breu, és una història que te l'expliquen en hora i escaig. I és maco veure per on transita. I és veritat que no és un monòleg a l'ús, perquè no és algú parlant durant una hora i pico sense cap més interacció, sinó al revés. Aquí, la gent amb la que jo em recolzo és el públic. I és, de fet, una obra molt atípica, perquè passa tota l'estona amb llum de sala oberta, on hi ha públic sobre l'escenari, on hi ha una experiència com de 360 graus, tothom es veu la cara. I això està totalment. L'autor ho volia, ja hi ho posa en el text, que l'obra s'ha de representar així perquè d'alguna manera simbòlicament el que tendeix quan algú està passant per un moment difícil és aïllar-se. I amagar-ho. Exacte, i recluir-te en tu mateix, i estar sol, i reclamar aquesta. Aquesta solitud i aquest estar apartat de tot i de tothom i el que permet l'obra és explicar que l'únic antídot per sortir d'allà és la comunitat i llavors una platea plena com la d'avui el que fa és que surtis d'aquí amb un somriure i pensant que és veritat. Si tens un entorn, si tens família, companys, amics, el que sigui, un terapeuta, el que sigui, que et puguin ajudar i acompanyar-te en un moment complicat,

doncs serà més fàcil. Has dit que el text és excepcional, s'ha representat moltíssim a tots els països, no sé si amb el mateix èxit i amb el mateix format.

Sí, déu-n'hi-do, ara just ve d'estar a Broadway amb el Daniel Radcliffe, que ha estat allà fent el Broadway, en comptes de les letres, perquè havia estat al Love Broadway, de fet, fa molts anys. I ara ha passat, doncs, diguem-ne, celebrant. Sí, jo crec que sempre, sempre, sempre que s'ha fet ha tingut força èxit aquest text. Per tot el que hem comentat fins ara, no? De vegades em pregunten, quin és l'èxit? Quin és el secret de l'èxit? Jo penso que el secret de l'èxit és aquest, que parlem sobre temes delicats, temes profuns, però alhora amb un caliu i amb una. I amb molta cura per apropar-s'hi, amb molta delicadesa, amb molt rigor, amb molt compromís. I que et pots sentir reflectit malgrat no estar en un procés com aquest. Totalment.

De dir, quan ets petit, les coses es veuen d'una manera, ets molt més innocent i sembla que res no t'afecti tant, però quan t'acabes fent gran, te n'adones que allò que semblava una cosa després és una altra. Totalment. I per aquí passem tots, perquè tots tenim moments. Totalment. Llavors, hi ha frases molt bones. N'hi ha una que m'ha agradat molt, que diu. Perquè, com que hi havia les llums obertes,

si entenc la lletra. Has d'aprofitar. Avui era el dia perfecte per fer això.

Sense imaginació la vida no seria suportable, que l'he trobat boníssima. És que és així. Sense la imaginació. Si tot fos real, sempre, sense imaginar-nos res

en cap moment que clar, ens avorriríem la imaginació igual que l'humor precisament que en dèiem ara és una vàlvula d'escap és necessari la imaginació és el que ens fa algunes vegades allunyar-nos una mica veure les coses amb certa distància. Fins i tot l'humor, torno a l'humor, perquè dona la sensació que jo, per exemple, vinc d'una família on l'humor s'ha utilitzat sempre, en les situacions bones i en les dolentes. I en les dolentes. I en les dolentes. Et salva, eh? Et salva, eh? Clar, clar, ha ajudat a oxigenar moltíssim. I per això trobo que està escrit tan bé, aquest text, perquè. Quan sents que de cop i volta t'estan plantejant un moment d'onada en el que de cop hi ha un moment profund, d'una reflexió profunda o fins i tot d'emoció profunda hi ha alguna situació còmica que t'ho trenca i quan estàs en un moment de pico de comèdia de cop i volta tornes a anar avall llavors és un text que no et deixa anar de la mà t'agafa des del principi fins al final.

No, i és un text que està molt ben dit, perquè ha de ser tan natural que aquí al costat tenia una persona que m'ha dit, li ha passat de veritat?

Ai, que bo, això és una floreta. És una floreta. És una floreta brutal, eh?

I dic, no, això és un text d'un autor, saps? Perquè estava com punjida dient, hòstia, ens acaba d'explicar la seva vida. I dic, no, no, és que és un actor. El que passa que no s'ha notat gens que estava actuant.

És una floreta preciosa, gràcies. Sí, sí, totalment. Home, imagina't. És molt bonic, això. Sí, sí, sí.

Escolta'm, és molt bonic això. Estareu aquí fins d'aquí. Estem fins al 6 de desembre. Que dius, home, ja podíeu haver passat les festes, eh? És que, clar,

hi ha una programació molt apretada, és que tothom vol fer coses i s'han d'aixecar a produccions si hi ha molta cosa. Escolta, jo no vull acabar l'entrevista

sense dir-te una cosa. No, no, ja ho sé. Ah, d'acord, d'acord. Fareu gira per Catalunya. Farem gira. Això, això és important, perquè després em truca la gent de Lleida i de l'Ebre i s'enfaden. Farem gira.

De fet, he de dir una cosa. La gent de Lleida, és veritat que potser no els quedava super, super a prop, però vaig tenir la sort també d'abans d'arrencar Barcelona, al Borràs, vaig fer dos bolos. En vaig fer una a Sant Pere de Ribes i una altra al Vilosell, a prop de Lleida. I els he d'agrair molt a aquesta gent, perquè van ser els primers espectadors que jo tenia, i tothom que pugui venir a veure-la s'adonarà de la importància que té fer aquest text en públic, perquè si no és molt desagraït estar sol a casa. És molt difícil, és molt difícil.

A més a més, amb un director que l'havia fet. Com dirigeix el Pau un text que coneix tan bé?

Molt bé, en realitat t'he de confessar que el Pau és un tio que tu et pots trobar també, després que algú tingui l'experiència representant-la, que sigui algú potser fins i tot censurador, de cop i volta o encaminar-te tota l'estona cap a la seva experiència, el que ell ha fet, però en realitat el Pau ens ha donat molta llibertat creativa i ha estat des del minut zero fent les meves propostes, hem canviat cosetes petites del text per poder-m'ho apropar una mica més fins i tot, Re, petits referents, eh? Hi ha un moment que el Pau parlava dels G.I. Joe's i jo no havia jugat amb G.I. Joe's, però sí veia jugat amb els Masters de l'Univers. Home, ja han sortit els Masters de l'Univers. Home, clar, jo era fan del He-Man, home, tota l'estona. I llavors, re, vam fer aquesta petita picada d'ullet de dir,

vinga, va, posem això. A la llista de coses excepcionals hi ha alguna cosa teva? O és de tot. No,

totes les que hi ha són de l'autor, hi ha algunes que ja es van adaptant al seu dia, al fer la dramaturgia, l'Adriana Nadal que va fer la traducció del text, ja van canviar-les una mica, però pràcticament totes, Hristo Stoikov, per exemple, ara amb el cap, hi ha un moment que és 316, Hristo Stoikov, clar, el text original potser era un altre, exacte.

M'ha fet molta gràcia trobar un perruquer que t'escolti de veritat. Què vols fer-te? Amb carinyo per tots els perruquers que tenen grans idees i fan grans coses. Però l'he trobat molt bona aquesta. Home, és que tots qui més qui

menys coneix algú que de cop i volta ha tornat a la perruqueria i potser no ha encertat en la proposta que ha sol·licitat o que l'hi han fet. No passa res. Que tu vols les puntes i acabes sortint amb una cosa completament diferent. Sí, però és normal, és una feina molt creativa la de perruquer. Llavors de cop i volta, el típic dia que dius, fes el que vulguis, llavors has d'estar allà, has d'estar oberta al que pugui passar.

Escolta'm una cosa, jo sé, perquè ara ha acabat la funció i jo t'he dit, tu tens gent que t'està esperant, jo tinc un programa que ara s'està fent, i clar, m'ha dit, un moment, és que jo vull dir una cosa d'aquest programa, jo vull dir una cosa

de la nit dels ignorants. A veure què m'explicaràs. Jo t'explicaré. Jo quan tenia, que potser eren 8 o 9 anys, o potser 10, no més que això, una de les meves grans aficions era posar-me a la ràdio, al dormitori que jo compartia amb la meva germana teníem un telèfon, llavors el meu passar temps preferit era a última hora de la nit, posar-me a la nit dels ignorants, engegar la ràdio, llavors jo trucava, i responia, evidentment, a les peticions d'altres oients que deien, escolta, en falta. Sí, sí, però amb 10 anys, vull dir, ja veus tu, jo no sabia res de la vida. Però aquí hi havia el carrescuní? No recordo qui hi havia. Perdona, ara t'haig de demanar. Jo soc del 83, soc del 83. Això estem parlant del 91, 92, no. No era el Carles Cuní, jo crec.

No, no, devia ser la Sílvia Tarragona o el Solà després.

Potser podia ser la Tarragona, eh? Podia ser la Sílvia Tarragona. Sí, totalment, podia ser perfectament, perquè recordo, recordo, a més, una veu femenina en aquella època. Doncs era ella. I no t'ho perdis, jo quan era petit jo feia el xou, jo feia imitacions a casa i feia tal, no sé què, i a les vegades deia, que us puc imitar algú? Llavors em deien, sí home, sí, llavors jo feia alguna imitació, imitava el Núñez, o imitava el Llongueras, o els personatges de l'època.

De veritat, no ho dius en cert? T'ho juro. I et deixaven, eh?

No et tallaven, eh? No em tallaven, no, no, no, no, no. Què va, per si érem moníssims. De cop i volta dèiem pensar, pobre nano, estar aquí sol, agafant el telèfon, ves a saber què està fent. I mentre està la teva germana, què deia? No, ma germana no hi era, ho feia sol. Típic dia que la meva germana, ens portem 5 anys, ella devia estar de festa por allà, sortint les primeres nits. I jo invertia, i a casa meva ni tan sols ho sabien. Doncs mira. Imagina't, ho vaig dir de més gran.

És increïble. Suposo que ara ja ho saben, perquè si no. Sí, home, sí, sí. Escolta'm, Miki Esparver, moltíssimes gràcies, molta sort amb aquestes coses excepcionals, que puguis fer la llista encara molt més gran, perquè. Home, perquè sí, perquè a més a més hi ha una última cosa. Sisplau. que diu, que m'ha encantat també, de vegades les coses milloren. Però potser no sempre són excepcionals. Tu del de l'escenari, sí.

Ai, gràcies, per favor. Quina manera de tancar-ho. Per favor. Miki, moltes gràcies. Molt amable, moltes gràcies. Merci per venir.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Clar i català. Els orients dels matiners són els més ben parits.

Cada dia quan me llevo, no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí. La hòstia.

Que et vaig conèixer, he deixat el colmo.

Estic només per tu, de 5 a 6. A més, m'aixeco amb una alegria. Lo primer que poso sempre és Catalunya Ràdio.

Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevía mai a trucar. Una cosa mai vista.

A Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, Els Matiners, amb Xavi Canalies. Som pura cafeïna.

El crim que us explicarem va passar al barri de Cap Pont de Lleida el 2006 fa quasi 20 anys. El cas ha estat arxivat durant més d'una dècada i s'ha reobert fa pocs mesos. El crim de Cap Pont a Lleida.

Quan el vehicle està a punt de trepitjar l'asfalt després de pujar la rampa, el pistoler apunta el vidre del darrere i dispara tres trets.

La persona que l'estava esperant sabia que passaria per allà en aquella hora. Per darrere l'espera i pam, pam, pam.

Ja veureu que fer justícia pot arribar a ser molt complicat. Crims. El crim de cap bona lleida. Intentarem posar llum a la foscor. A l'epiweb de Catalunya Ràdio. Comencem.

10 minuts i arribarem a la una de la matinada, aquí a la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, al 93207474, i tenim ara el Ramon des de Reus. Bona nit. Hola, què tal?

Bona nit. T'ho dirà Ramon. Bona nit. Bona nit. Des que he tocat.

Vull dir, et sento molt fosc, molt fosc, una mica. Fa difícil de sentir-te. Millor ara? Vull dir, difícil de sentir-te, no d'entendre. És com si estessis, no sé, des d'on parles, però et sentim una mica amb dificultat, Ramon. Millor ara, potser? A veure, a veure, intentem-ho, digues.

Han dit que des que he tocat, hem passat un munt de coses. En aquests ocasiones parlades. Parlàveu de quan ell escoltava aquí tots, escoltava una ràdio de llibres ignorants. El Miki és per bé, sí, sí. I es pel títol de Sílvia Tarragona.

Sí, però no sé si era ben bé, jo li he dit Sílvia Tarragona, però no sé si era ben bé la Sílvia Tarragona, eh?

Pels anys que devia tenir ell. És igual, però a mi m'ha vingut al cap, aquí de Sílvia Tarragona, quan el primer programa que va passar va ser en una època molt bona, hi havia sempre les seves pousseses. Sí, és un clàssic.

El clec, clec, clec, clec de les polseres de la Sílvia.

Era famosíssim, i tant, i tant. Doncs mira, m'ha vingut al cap la Sílvia Tabagón aquella. Sí, sí. Molt bé. Escolta'm, a veure, el primer oient d'avui, que era aquí també de darrere, ha parlat del tema aquest que tenim del català. Sí. De la mala costum que tenim de passar el castellà de seguida, Bueno, a veure, sí, aquest senyor té molt de raó, i això, vull dir, és lògic, perquè, no sé quin edat tenia, però jo soc de l'any 52, i des que vaig començar l'escola, fins als 14 anys que vaig començar l'escola, castellà, castellà, castellà, castellà, i estava prohibit parlar català. Llavors això crec que deu fer unes arrels molt contes que costen molt de trencar. Ja. Aleshores, correcte, és això, però el que crec que és important és que siguem conscients que el català està molt malalt, seguim conscients que entre tots hem de poder-lo arreglar.

I que no hem de deixar de parlar-lo ni hem de canviar, ja està. Ja està.

El que ens deia el Mustafa, també, sí, sí. Correcte. El Mustafa per mi també és a por, com tu ho havies dit. I tant, i tant. Molt bé. Tinc amics que fa 50 anys que són aquí i encara no parlen català. Imagina't, sí, sí. Jo he dit 40, doncs encara has anat més lluny. Sí, sí. Això és una realitat que l'hem d'acceptar i hem d'anar procurant arreglar-lo. Molt bé. Un dia, no sé per què, quan vaig anar a buscar els nens a l'escola, els vaig dir, i he set, vull dir, fa temps que em van de portar una idea, i mira, l'avi escriurà un llibre que es dirà Pues bueno vale. Pues bueno vale. Perquè la meva neta, que cada té set anys, sempre, doncs, quan diu alguna cosa malament, l'identifico, i quan jo dic alguna cosa malament, m'identifica a mi. Clar, veus? Doncs, bueno, va bé. I des d'allavors, les coses que vaig dir fins ara, ja m'han preguntat dues vegades, avi, com tens el llibre aquest? Vinga, va, doncs a escriure. El llibre el tenia aquí dintre el cap, però encara no ha sortit.

Doncs va, que surti, que posa d'escriure, Ramon. Escolta, moltes gràcies per la trucada i per les reflexions, d'acord? Perdona,

amb permís de tots els ignorants, a partir d'avui, en contra de Ramon de Reus,

diré, pues bueno vale de Reus. Bueno vale de Reus, vinga, va. Molt bé, perfecte. Esperem el llibre. Bona nit, adéu-siau. Adéu. La Ramona, des de Sant Antoni,

bona nit. Hola, mireu, aquella senyora que deia aquella cançó de la Mare de Déu de Núria, ser la primera frase i una mica d'antonació. Moreneta de la neu, verge de núvia. Na, na, na, na, na, na, na. Na, na, na, na.

És això, eh? És això, Ramona. Molt bé. Perfecte, Ramona. Moltes gràcies. Gràcies. Adéu, bona nit. No sé, encara ens la cantaran els oients i tot. Escolta'm, a veure, tenim més missatges, sí, tenim més missatges, però jo crec que l'altre dia no vam estrenar. Cap música de la Marató ja ho sé que ens heu demanat unes músiques però tenim una secció moníssima el dilluns. Ai, que m'ho feu, la nit de diumenge a dilluns amb músiques, per tant farem músiques la nit de diumenge a dilluns. Però ara, com que nosaltres encara no hem estrenat cap dels temes musicals de la Marató, que aquest any el disc és de 11 cançons i un poema de Mireia Calafell, interpretat justament per la Carme Lías, que forma en aquest disc, com sabeu, la Marató d'aquest any de Tres Cates dedica a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Entre d'altres, hi trobarem temes amb Joan Dauzà, de Taiets, Marina Rossell I hem escollit una melodia molt coneguda, que agradarà molt als nostres vients, el San Banà, de la Salomé, que interpreten Obeses i l'original jazz orquestra del Taller de Músics.

Jo no sé si a una terra llunyana se'n va a anar cap enllà. No sé pas si tornarà. A donar-me la mà. Que a una Déu no li cal cap para una sabana. I un mirar m'ha quedat.

Digue'm, amor, si és ben cert que més on hi ha fa bon dia. Digue'm si mai t'ha un esper, és que ha trobat la llum. Yo no sé quién las cosas diré.

No, em direu que no és una versió espectacular de l'Arnaud Tordera d'Obeses, i l'original ja és orquestra del Taller de Músics, que forma part del disc de la Marató de Trescat, aquesta dedicada a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars, i que tindrà lloc, es farà el pròxim 13 de desembre, que és un diumenge, no ho oblidem. Ara no, som a 13 de desembre, som a 13, ara ja. Ara ja, sí, sí, 13 de novembre, o sigui, falta un mes. Us deixem amb les notícies de la una de la matinada i tornem després amb moltes més coses. No marxeu, no us adormiu, perquè us espero d'aquí uns minuts. Fins ara.