
La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 16/11/2026
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Bona nit, us informa Berta Torrades. Un dia més, aquest diumenge han continuat els retards a Rodalies, malgrat l'acord amb els maquinistes. S'han hagut de suprimir una trentena de convois i alguns trens han acumulat més d'una hora i mitja de retard. L'R1, que és la línia del Maresme, ha estat la que ha tingut més problemes. Renfa també ha anunciat que aquest dilluns tot el recorregut de la línia R8, que és la que va de Martorell-Centre a Granollers-Centre, es farà en autobusos. Els usuaris denuncien que el problema fa temps que s'arrosseguen.
De cara a dilluns, Renfe diu que treballa per normalitzar el servei. Tot i així, recordem que dimarts es manté la jornada de vaga per reclamar més seguretat.
Més notícies amb la Montse Mir. En el que portem d'anys, 114 persones han mort en accidents de trànsit a Catalunya i el 40% anaven en moto. Es rebaixa un 10% el nombre de persones mortes, però augmenten de manera alarmant els motoristes que han perdut la vida. Christian Verdagí, director de l'àrea de mobilitat del RAC.
Perquè són més del 40% a les carreteres catalanes amb el que portem d'any, quan la mitjana europea se situa en el 20%. Per tant, aquesta descompensació, aquesta sobrerepresentació de les motos a les víctimes mortals a les carreteres catalanes en accions de trànsit, segurament és motiu de reflexió avui més que mai.
Aquest diumenge, diverses ciutats del món, entre les quals Barcelona, s'han fet actes de record per les persones mortes en accidents de trànsit.
Diverses entitats han tallat aquest diumenge a la tarda la C55 a l'altura del polígon de Can Viñal Sud, a Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, on a principis de mes hi va haver un accident amb una víctima mortal, la tercera d'aquest any. Les entitats reclamen, des de fa anys, més seguretat i el desdoblament total de la via. Fina Casals és la presidenta de la plataforma No Més Morts a la C55.
No volem més víctimes, no volem més retencions, no volem més accidents. Avui mateix hi ha hagut un altre accident al tram de Manresa. Abans d'ahir, tres camions, també un xoc molt important que va tenir hores la carretera tallada. És una retera.
Compta enrere perquè el suprem amnistí Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig aquest dilluns acaba el termini que el jutge Manuel Marchena va donar les parts perquè es pronunciessin i a partir d'aleshores ja tindrà via lliure per amnistiar-los en qualsevol moment al mateix tribunal assegurat que té previst fer-ho aviat.
El papa acaba aquest dilluns al Perú la seva gira de 12 dies per Llatinoamèrica. Milers de persones li han donat avui la benvinguda a Cusco, l'etapa més exigent del viatge, tenint en compte que la ciutat és a uns 3.400 metres d'altitud i que fa només un mes de l'operació del càncer de pulmó. Lleó XIV ha reivindicat des de Perú el valor de les tradicions religioses en un dels actes multitudinaris que ha protagonitzat. Anem fins a Buenos Aires amb el corresponsal Joan Biosca.
Como evangelizados, enviados a evangelizar.
Humiliada el Papa Llao XIV des de Cusco al Perú, ciutat que va ser la gran capital de l'imperi inca, missa del pontífax des de Sacsayhuaman, les restes de la ciutadella inca construïda al segle XV. A 3.400 metres d'altitud, penúltim dia de la gira llatinoamericana papal. Aquest diumenge, la més exigent físicament per a Robert Prevost, a un mes de ser operat d'un càncer de pulmó, i quan ja porta 9 dies. Visitant tres països, l'Uruguay, l'Argentina i el Perú. El País Andí és el tram més emotiu, ja que allà a 14 hi va viure més de 20 anys i a més es va nacionalitzar peruà. El padre Roberto és com se'l coneix al País Andí. Aquest dilluns, darrer dia del papa al Perú i ja retorn cap a Roma.
En esports, derrota d'Espanya 2-3 contra Anglaterra a la Lliga de les Nacions. Al central del Barça, Pau Covarsí, l'han canviat al descans amb molèsties al maluc. L'Amin Yamal ha jugat tot el partit i Pedri i Fermín, que han estat suplents, han entrat al descans. Espanya ha jugat amb un home més des del minut 63. La selecció espanyola encadenava 44 partits seguits sense perdre.
També jugats aquest diumenge a la Lliga de les Nacions, França 2, Turquia 1, Croàcia 2, República Txeca 1 i Bèlgica 4, Itàlia 1.
A la Lliga F, empat del Barça al Camp del Deportivo, 1-1. El gol de l'Empat Blaurana davant Anstent ha arribat al minut 56 de la segona part. El Barça continua, per tant, líder d'aquesta Lliga F.
A la segona divisió derrota del Sabadell al Camp de l'Aldenc per 2-0. Els sabadellencs han jugat amb un jugador menys des del minut 30 de la primera part per expulsió de Català.
A la Lliga ACB, victòria contundent del Barça, 108-83, el Palau contra l'Obra d'Oiro. També a l'ACB, victòria del Manresa, a la pista del Lleida, 98-92. Els manresans surten del descens i el Lleida se situa últim. I derrota també del Girona a la pista de l'Unicaja per 82-70.
El Lleida ha perdut la final de la Copa Continental d'Hockey Patins contra el Porto per 7-1 en un partit que s'ha disputat a Calafell.
I acabem explicant. En futbol sala Calcatga-Santa Coloma 1-Gaen 5. Els colomencs segueixen sense conèixer la victòria i són penúltims.
Fins aquí les notícies.
Clar i català. Els orients dels matiners són els més ben parits.
Cada dia quan me llevo no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí. Tau? La hòstia.
Que et vaig conèixer, he deixat tot. No, sigo només per tu, de 5 a 6. A més, m'aixeco amb una alegria.
Lo primer que poso sempre és Catalunya Ràdio.
Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevía mai a trucar. Una cosa mai vista.
A Catalunya Ràdio de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, els matiners. Amb Xavi Canelies. Som pura cafeïna.
El crim que us explicarem va passar al barri de Cap Pont de Lleida el 2006, fa quasi 20 anys. El cas ha estat arxivat durant més d'una dècada i s'ha reobert fa pocs mesos. El crim de Cap Pont a Lleida.
Quan el vehicle està a punt de trepitjar l'asfalt després de pujar la rampa, el pistoler apunta el vidre del darrere i dispara tres trets.
La persona que l'estava esperant sabia que passaria per allà en aquella hora. Per darrere l'espera i pam, pam, pam.
Ja veureu que fer justícia pot arribar a ser molt complicat. Crims. El crim de Capbona Lleida. Intentarem posar llum a la foscor. A l'epiweb de Catalunya Ràdio. Comencem.
També disponible a la plataforma 3Cat.
La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.
Cap de setmana de mar enfurismat, d'onades enfadades contra les roques, però d'un cel blau amb alguns núvols que semblaven pintats. Dies de passeig, de suquet de peix i gambes per llepar-se els dits, de trobar-se coneguts en llocs impensables, de riures en família, de donar consells als més joves. I que et facin cas de lectura, de dormir, llevar-se sense que hagi sonat el despertador, de pensar que no tens cap postres i recordar que al congelador guardes un gelat de barra de nata, que ja no tenen el lloc, i busques les galetes que també vas comprar a l'estiu i que estaven amagades en una carmanyola perquè no agafessin humitat i quedessin com un xiclet. Tot podia ser idílic fins que una troballa macabra en un racó d'un camí de ronda ens ha fet aturar. Un gat ha estirat el sol que clarament no respirava. I quan ens hi hem apropat ens hem adonat que algun animal més gran que ell li havia mossegat la panxa. Jo, com que no soc gaire de gats ni de gossos, he pensat que no podíem marxar tot i així sense avisar ningú i quan he trucat a la policia municipal m'ha dit que li enviés unes fotos del lloc on estava el pobre gatet mort que ells l'anirien a buscar. I això hem fet, tirar tres fotos perquè els agents puguin localitzar l'indret de l'assassinat i enviar-les. Els agents m'han donat les gràcies, però jo ara tinc una foto al meu telèfon d'un gat sense vida que potser demà, demà mateix, hauré d'esborrar. I el vostre cap de setmana, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Ricard Portal, Oriol Fidalgo, Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Domènec Sobirà, Judit Perpinyà i Albert Durant. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.
93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.
Com esteu? Bona nit, són les 12 i 10 minuts. Arrenca aquí una altra nova edició i, per tant, també una altra nova setmana de la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio, esperant les vostres trucades per fer les reflexions, les preguntes o per donar les respostes d'altres preguntes que han fet en programes anteriors a altres oients d'aquesta nit dels ignorants. Tot això, com sempre, a través del telèfon del directe, que l'Aina ja comença a contestar, que és el 932014474, o com alguns de vosaltres a vegades també feu, en lloc de trucar al telèfon del directe, escolteu el programa en directe i deixeu missatges de WhatsApp, però sempre dic el mateix, aquests missatges de WhatsApp, si els feu ara, mentre sona el programa, no els escoltarem i, per tant, no els emetrem, tant si són àudios com si són escrits, fins demà, perquè en el directe només estem pel telèfon del directe. Dit això, mentre esteu trucant si el 93207474, una resposta que ens ha deixat el WhatsApp de la nit dels ignorants, el 667-221-148, la Montse des de Barcelona.
Una resposta pel senyor Josep de Claravalls. Ell ha preguntat ja dues vegades, ha fet la mateixa pregunta, i em sembla que no li ha contestat ningú. Ell va preguntar als pobs quants cors tenen. I tenen tres cors, dos que són branquials i un altre cor que es diu sistemàtic, que està al mig. Llavors també va fer la pregunta de quin color era la sang del pop. La sang del pop és de color blava perquè porta molt de coure.
Carai, quina classe, Montse, que ens has fet. Tres cors i sang del Bob de color blau. Mira tu, que ja tenim per començar el programa una primera resposta. Així que moltes gràcies. Ara ens truca el 93207474, Mijó Gompèsol, que per fer preguntes, i més d'una, en Josep Lluís, des del barri d'Horta de Barcelona. Bona nit.
Has vist? Què m'estàs dient?
Doncs va. T'aconsello que esborris. No demà, ara mateix la foto del gat. Del gatet, pobret. Se l'ha endut la policia al final.
No he tornat a anar-hi al vespre perquè ja havia de tornar cap a la feina. Però em pres nota. Sí, sí, que em pres nota perquè m'han donat un telèfon de WhatsApp i tot. O sigui, ara tinc contacte directe jo amb la poli. Entesos. Sí, sí, he pres nota.
Tira un segon, que avui n'hi ha una propina i m'apropo el paper que em doni la llum, mira. Vinga, digues. Un dos de frases fetes. Avui he fet un surcit a un pantaló que tenia un foguet d'una cremada, de cigarro, com a mi tothom passa amb prendes de roba, i he fet un surcit. I la frase aquesta, d'on ve i què vol dir, quan s'ha d'utilitzar, posar fil a l'agulla. Posar fil a l'agulla. Jo el tenia el fil al filat, l'última vegada que vaig cosir, si no ho he tingut com filat, però vull dir que posar fil a l'agulla. I tothom no coneix la frase, a veure qui es té l'explicació entenedora que no sigui el significat concret de la frase feta. Molt bé. L'altra frase feta és aquella que tothom sap que qui anys passa anys empeny. Sí. Que quan una persona fa gran diu, tu passes anys, has fet un any més o has complert un aniversari, i en menys d'un any, en menys que en pens, no ha de ser feta. Segur. Després, una edat de pensar que m'agrada fer una edat, com jo tinc una edat que ja he arribat, no és que en tingui molt, que m'ha d'inventar, és que tracto amb gent maldita, i sé el que és la malaltia, i sé que les preocupacions vitals. De les persones amb altres malalties perquè no s'expressen, perquè no surten de l'ofec que els hi produeix la malaltia, l'ansietat i tot això. I jo, pròximament, això de parlar-me molt bé, perquè soc locutor i això m'ho agraeix, i tenteu totes les angoixes. Molt bé. La frase feta és, demano, per qui vulgui contestar-ho, si les persones, en les persones, què contaminen més, les virtuts o els efectes? M'explico? Sí. Hi ha persones que. Hi ha persones que que és molt simpàtica i té la virtud de que és simpàtica. I penso que. Jo penso que en el món tal com està ara, hem de tenir moltes efectes. Molt bé. Que la gent digui moltes coses que diguis que això és molt lleig, el que té. La cara que mostra el món. Sí. I finalment. La de regal, vinga. La propina és, la que se m'ha acudit a, sí, la que se m'ha acudit a quan s'ha apropat el programa i ha ben sopat, que la maquileta ha de fer puntes llapisos, que s'ha de fer a puntes en català, ha de tenir un nom, no? I no és allò d'escapapuntes, no, com els diuen, escapataps, llevataps. No, escapallaris no. Va, doncs vinga, avui quatre. Que tu i el Mario Serra que el conec, i el saludo, i és molt simpàtic. O que toqui qui vulgui trucar per contestar-me. Bona setmana.
Que vagi molt bé. Moltes gràcies. Bona nit. Adéu. La Maria Teresa, des de Barcelona. Bona nit. Hola, bona nit.
Escolta, mira, és la primera vegada que truco. Això no vol dir que gairebé us escolto cada dia. Oh, estic molt contenta, Maria Teresa. Això, digue'm, deixa-m'ho dir. M'agrada escoltar-vos i sempre penso que hi ha coses molt interessants i tal. Però ja fa dies que em roda pel cap amb tot això del robatori de coure. Sí. S'està robant molt coure. Qui compra? Clar, és que hi ha d'haver un mercat molt gran per comprar-ne tant. Llavors, vull dir, es persegueix, o es persegueix, o se'ls agafa, o no sé el que passa, perquè, clar, no deuen. És allò de llibertat com cargos, entren i surten, i continuen robant, però on el venen? És que és aquí, vull dir, hi ha un mercat que està propiciant això, perquè si no hi hagués qui compra, no n'hi hauria de robos. Vull dir. Només vull comentar això, no us vull fer perdre més temps, perquè hi ha molta feina, teniu molt de rato i la gent truquem molt sense donar-nos en compte. És això, si hi ha algú que sàpiga o per què, no es busca els compradors. Només vull saber això, maca. Això em sembla que haurien de venir els Mossos a contestar-ho.
Exacte, és que és això, potser ens escolta algun mosso, no ho sé. Mira, doncs si ens escolta algun mosso i ens vol fer una classe magistral allò curteta, està convidat a trucar, i tant, i tant.
És que sí que és important saber-ho, això, perquè. Si hi ha un mercat tan gran que se'n roba tant, hi ha d'haver un mercat que compra, vull dir, és evident.
Sí, està clar, perquè si no, no robarien tant.
Evidentment. Tota la raó. No més és això, carinyo, bona nit. Molt bé, perfecte. I segueix amb aquesta manera de ser que tens tan maca que de veritat m'agrada moltíssim, de veritat. Doncs tu segueix escoltant i de tant en tant tocant. No, no, ja t'he dit. M'he atrevit al final, vaig a trucar, però us escolto cada dia. Bona nit, maca, i bona setmana. Igualment, bona nit,
Maria Teresa, adéu-siau. Adéu, bona nit. En Miquel, des de Tenerife, bona nit. Hola, bona nit. Ja no tinc tanta vergonya com la primera vegada. Ben fet, així m'agrada. Has repetit. Sí, mira,
volia contestar una pregunta, però ja fa moltes setmanes. És més que res perquè la gent no es gasti els diners per allò de les paranoles. Encara que jo no li diria paranoles, és un nom massa maco. Jo li diria cucarachas, que sona pitjor. Sí, però en català. Panarola sempre que li estiguis dient alguna cosa bonica. Panarola és un nom maco, és veritat, no fa l'animaló. Se li hauria de dir cucaracha i ja està. Volia advertir a la gent que no compri aquells jàpares que s'enxofen a la llum. Perquè és que les cucarachas no tenen sistema auditiu, no serveix de res. Ah, no hi senten? No, no tenen sistema auditiu, no. Ah, que bona aquesta. És un cuento xino, el mateix que venen per als mosquits. Sí. El mètode més efectiu que hi ha és un producte que venen, puc dir marca o no? Sí, sí. El K7. Que és pels bitxos, és el més efectiu, perquè aquí a Tenerife tenim una plaga molt gran de cucarachas. També teniu. Sí, aquestes que volen, americanes, sí. Sí, aquestes marrons. Sí, has de tindre mosquiteres a tot el pis. I llavors, doncs, és perquè no es gasti 20 o 30 euros que vol aquest equip electrònic, perquè no serveix de res,
les cucarachas no. Si teniu mosquiteres perquè no us entrin les panerones. És clar, perquè volen.
I no, només dic a la gent que no faia el tonto de gastar-se diners en això perquè és que no tenen sistema auditiu, no les espanta ni res.
És molt bona aquesta, això ho desconeixia completament, Miquel.
I el que va molt bé és també, venen com unes bossetes que són de raixella, saps el que vull dir? Sí. I ficar llaure dintre, al llaure no li agraden les cucarachas. Ah, mira, veus? Això les repela també.
Molt bé, doncs vinga. Llorer cap als llocs on hi ha panoramas. Molt bé, Miquel. Espero que la meva mare m'estigui escoltant. Segur que sí. Així esteu en connexió, perfecte. I un petó molt gran, Marta. Igualment per vosaltres, Miquel. Una abraçada. Totalment, ja està, ja ets un més. Gràcies, Miquel. Molt bé, una abraçada. Bona nit. Bona nit. L'Anna, des de Mirasol, bona nit.
Bona nit, Marta. Yo volía contestar a un buen señor que va de maná, que no se diría mai ser dales por la radio. Doncs mira, si es connecta amb Ràdio Estel el diumenge de 8 a 9 del matí, donen una audienció de sardanes preciosa. A més a més, en diuen tots els puestos que pots anar a ballar sardanes. O sigui que aquestes senyores, si volen escoltar això, sentiran sardanes molt maques. Ràdio Estel de 8 a 9 del matí, perfecte. De 8 a 9 del matí a Ràdio Estel.
Molt bé. Doncs ja està dit, Anna. Moltes gràcies.
De res. Molt bé, Marta. Que vagi molt bé. Continua el programa tan maco que fas, que ho fas molt bé. Vinga. Gràcies, Anna. Una abraçada. Jo no truco massa,
però t'escolto sempre. Aquí serem, com sempre. Gràcies, Anna. Bona nit. Bona nit. Adéu-siau. La Berta, des de València, ens ha escrit un missatge de WhatsApp al 667-220-148 que diu "Fa temps que observo un fenomen a ciutats com Palma o València que deu tenir una explicació i m'agradaria conèixer aquesta explicació". Es tracta de l'obertura de negocis iguals a l'hora i a poca distància. Diu "Fa uns anys van ser les barberies, més tard els dentistes". I ara, els gimnasos. Berta, no et faltes raó. No crec que sigui una cosa aleatòria. En pocs mesos i en un radi de 500 metres obrin quatre clíniques dentals, on per altra banda tampoc es veu massa moviment, més tard quatre gimnasos, un darrere l'altre. Algú sap el per què d'aquest funcionament? Sospito que té a veure, diu la Berta, amb la gentrificació i negocis tèrbols, però m'agradaria entendre-ho. Gràcies pel programa. Doncs a tu, Berta, gràcies per fer aquesta pregunta barra reflexió, que avui necessitarem gent entenimentada. Entre això i el coure qui el compra, avui necessitem que ens truqui gent que sap d'aquestes coses, a veure si algú també ens pot treure d'aquest dubte, com explica la Berta. Després, la Dolors ens diu, la senyora que parlava d'un llibre a l'últim programa es refereix al llibret Virtuts del cagar. Diu, a internet el pot trobar inclús, fins i tot, cantat per Cantut o pel Pony Pisador.
Era un noi que es diu Feliu, un dia de l'altre estiu en tenia mal de ventre, li daran aigua de menta, bon cagar, mal de ventre fas passar. Al punt de la mitjanit ja li'n va caure un esquitx, el llençol i la flassada, tot va anar de merda, clara, bon cagar. Com cago jo.
De fet, també he trobat que ens van a robar a través de la xarxa X, a nit dels ignorants, mentre estan fent el programa divendres, ho vaig veure després al cap de setmana, una persona que té el nom de Anantapur68 i parla de virtuts del cagar, poema escatològic del 1857, Melàndia, diu. Diu, com acaba de dir una ignorant, Catalunya caga, i li fem cançons, cançons censurades per Torquemada, ell diu, perquè els espanyols mai han tingut l'humor ni per cagar, i comparteix la pista, segles XVI i XVII, i de fet ens envia un link, però clar, això no ho podem compartir, ens envia un link amb diferents pàgines que hi ha, que es pot trobar per internet. Virtuts del cagar, nou discurs pronunciat a la càtedra, Cagatòria de la Universitat de l'Ensumalanga, per Macari Caganer. No sé si mai podrà trobar el llibre, aquesta oient que ho demanava, però com a mínim hi ha algunes pàgines que es poden trobar a través de les xarxes socials o a través d'internet. I després ens queda un altre missatge de WhatsApp que ens ha deixat la Mercè. De fet, ens ha deixat una reflexió, la Mercè, que ho fa des de Centelles.
És la primera vegada que deixo un missatge. I ho faig una mica perquè m'ha fet mal el cor. Avui, a l'eclipsi, el senyor Eduard Voltes ha dit tres coses sobre la ciutat de Barcelona. Que ha dit, literalment, els nostres fills no podran viure a Barcelona. Tota la ciutat s'està unificant en quant a comerç, s'està perdent la botiga de barri i estem perdent la pròpia llengua. Evidentment, estic d'acord amb les tres coses que ha dit, però vull matisar el fet que té raó els seus fills no podran viure a Barcelona, però els que hem hagut de marxar de Barcelona, els que hem estat expulsats per la avaria y la usura y la desidia. Del govern o de qui hagués d'actuar. I, perdoneu, hem hagut de marxar per no poder pagar els lloguers que se'ns demanaven per no tenir on viure. Aquests som els grans oblidats, perquè fa molts anys que hi ha hagut grans èxodes de Barcelona cap a l'Estrarradi, però ara és que fora tampoc es poden pagar els lloguers que es demanen. I si Barcelona s'ha convertit en una ciutat. Fosca, gris, usurera i que només pensa en el turisme i en tots els diners que pot fer i en el nom i el renom que pot projectar a l'exterior. Però a mi em dol el cor perquè jo estimava, adorava la meva ciutat. I fa tres anys vaig ser expulsada de la meva ciutat, però és que jo ja lluitava des del 2015 i ningú em va obrir la porta, ningú em va escoltar, ningú va sortir a manifestar-se per mi. I això és potser el que més mal em fa de la meva ciutat, que només ens enfadem quan ens toca a nosaltres, però quan és als altres, a qui li importa?
Doncs, Mercè, tens tota la raó. Dius que és la primera vegada que fas una aportació al programa, i jo et demano que no sigui l'última, perquè tot el que et diu té tota la raó i tot el sentit. Tantíssima gent que ha estat expulsada d'aquesta i d'altres ciutats, de les seves ciutats, perquè no hi ha manera de poder pagar un lloguer o de poder tenir un pis perquè la situació és la que és i perquè les ciutats se l'estan quedant d'altra gent que no som els que hi vivim, per entendre'ns. Així que una abraçada des d'aquí i no deixis d'enviar-nos les teves reflexions, encara que no vulguis trucar al directe, les pots deixar a través del WhatsApp i, com sempre, nosaltres en farem ressò. Ens truca ara el 93207474, la Montserrat, des de Mataró. Bona nit. Hola, Marta.
Mira, que em sap greu dir una cosa així graciosa després d'aquestes reflexions tan serioses. Però això passa en el programa, no passa res. Passa, passa. Però vull dir-te que com que s'està parlant aquests dies del cagar, m'ha vingut a la memòria un acudit en castellà que diu ¿Qué le dice el novio a la novia? Diu, te quiero más que un buen cagar.
Ja està. Molt bé. Per riure una mica. Sí, dona, sí. Ens hem d'esbojar-ne una mica més, ja ens ho han dit. Montserrat, moltes gràcies. Vinga, bona nit. Bona nit. A veure, us vull fer una crida, com ja he fet en alguna ocasió, i sempre responeu molt bé, i per tant vull fer una crida perquè busquem oients que ens expliquin com passaran aquest pròxim 25 de desembre. Com serà el dia a casa seva? Qui li toca fer el brou aquest any? Com han canviat les festes els últims anys? Per circumstàncies de la vida. L'any passat vam voler fer un episodi sobre els records del Nadal. Doncs aquest any us demanem com passareu aquest Nadal 2026. Com seran les vostres festes? Ens serveixen tots els testimonis. Divertits, acudits, tristos, de reflexió profunda, més nostàlgics, més esbojarrats. I entre els vostres missatges d'àudio i les cançons que ens demaneu, Farem un programa especial que us acompanyarà tant la nit com el dia de Nadal. Missatges que podeu deixar al WhatsApp del programa al 667-220-148 amb el vostre nom, d'on sou i com passareu el vostre Nadal aquest any. I de passada, al final, una música nadalenca que us vindria de gust escoltar. Entre tots, farem un especial Nadal Ignorants.
La nit dels ignorants. 40 anys formant part de les vostres vides.
Dos quarts d'una de la matinada. De la persona que volem entrevistar ara en podríem dir moltes coses. Imagineu-vos que la primera vegada que es va publicar un llibre amb les seves il·lustracions va ser l'any 1968. Però com que ja li hem fet moltes entrevistes sobre aquesta faceta d'il·lustradora i pintora reconeguda a nivell internacional i que, entre d'altres, li ha valgut el Premi Nacional d'Il·lustració i la Medalla d'Or de les Belles Arts, buscarem un altre fil conductor i comencem amb aquesta música.
Aquesta és una sintonia. És la sintonia del programa del Circuit Català de Televisió Espanyola de finals dels 70 i principis dels 80. Quichalla. Un referent juntament amb Terra d'Escudella, per als qui tenim una edat. Carme Soler Vendrell en va ser la presentadora. I també hi va actuar l'any 1981. No era cap sorpresa, de petita ja s'havia iniciat en el teatre al barri d'Horta de Barcelona, quan encara hi havia quatre teatres, com diu ella, però es veu que també dibuixava bé, i al final aquest camí és el que es va imposar i el que coneixem més tots plegats. El nostre company Domènec Sobirà ha conversat amb Carme Soler Vendrell.
Carme, bona nit. Hola, bona nit. Tu volies anar cap al paper en blanc o cap a l'escenari, a veure?
Jo, de petita, volia fer teatre. I em feia, de fet. Sí, sí, el Romer, vaig recitar una cosa, jo sola, sola, amb tot el teatre ple. I m'agradava molt. Però la meva mare es va morir quan jo tenia 9 anys i ella sempre deia que li agradaria que jo aprengués a dibuixar. I clar, a 15 anys un dia em van posar a treballar en un despatx i llavors era el que era Passeig de Gràcia, Consell de Cent i vaig decidir que estudiaria aniria a la Massana estudiaria dibuix i se'ns deixaven sortir una estona abans i corrents abans a les Rambles La teva mare,
sabent ara una mica la teva biografia, la teva mare et va marcar, no? Sí, home quan jo tenia dos
anys la mama va agafar tuberculosi. I va desaparèixer de casa, ningú et deia res, i em vaig quedar que no parlava, no? Es veu que vaig tenir un xoc. Llavors un dia vaig llegir una carta que em va donar la meva cosina, que era de la meva mare des del sanatori en la seva, i li deia, estic contenta perquè l'anàvem a veure de tant en tant. Veig que la mitama torna a somriure. I quan vaig dir aquesta paraula a la meva alta em va agafar un. Me vaig anar allà, eh, perquè la música i els sons i les olors et transporten en un moment de la vida, no? I vas tornar a parlar? Sí, sí. Quan, a mesura que anàvem a veure-la i tot això, que jo veia que hi era. Doncs ja vaig començar però em marca això i
digues qui és la Mitama perquè és important la Mitama és la protagonista del conte il·lustrat infantil Mitama i la cançó del Marc que el vas publicar el 2024 fa tot just dos anys sí,
aquest és l'últim llibre que he fet l'últim llibre il·lustrat per mi. I és la Lluna d'en Joan, la Lluna d'en Joan és el meu llibre més emblemàtic, el que han venut més països, encara s'està traduint a nous idiomes. Que és el que jo, en Joan fa el que jo no vaig poder fer, que era salvar la seva mare el seu pare, en aquest cas la mare no hi és, no es diu mai que s'ha mort però està allà en un retrato només i el pare un dia perd la salut en el mar i aleshores bueno, va buscar-la en el fons del mar, la salut del seu pare i la troba, i la torna i li torna al pare i el pare es cura, no? i. I és quan jo era molt amiga del Salvador Espriu i el anava a veure una vegada cada mes, més o menys, i li vaig regalar La Lluna d'en Joan. Aleshores em va dir, la vegada següent que el vaig veure, em va dir, vostè ha fet un llibre perfecte. ¿me'n permetria que l'im fes la continuació? amb aquestes paraules perquè quan et diuen una cosa així com el García Márquez que després en podem parlar que també em va dir unes paraules que m'han quedat i li vaig dir que sí i havia pensat ja que el Joan tornava a entrar al mar. I parlava amb la mare dels dofins per trobar resposta.
I aleshores em va dir que li portés informació dels dofins, perquè ella no volia que hi hagués alguna cosa que no fos correcta. I el dia que li vaig portar la informació dels dofins, va dir, ara sí, ara. Però es va morir, es va posar malalt i no el va poder escriure. No el va poder escriure. Llavors jo a la mitama, a darrere ho explico en el llibre, amb la seva idea, la mitama entra al mar i es troba la resposta. No la troba del tot. Però quan torna a la platja sap que en aquell mar, que la música del mar li porta la seva mare, que diuen que el mar és el símbolo de la mare. Mare, mare. No sé si m'explico gaire bé. Sí, sí, sí. I al final, el tercer, els dofins la van a buscar perquè hi ha un volcà que ha explotat. I que hi ha la gent que l'han d'ajudar a sortir, no? Jo vaig estar un mes i mig a Estromboli, visquent a Estromboli, i el volcà té una força d'una potència allà bestial. Jo dormia cap al volcà els primers dies i no podia dormir, vaig haver de girar el llit perquè era impossible. De la remor, no el soroll. La força que té, no? Una força terrorífica molt, molt potent, sí. Llavors, van a buscar, i quan ja han salvat a tothom.
Encara veuen una nena que la crida que està en una cova diferent. I aleshores no saben com arribar-hi, però surt un narval, i és molt èpic, eh? I l'ajuda a sortir. Al final, diu, la mitama ja no juga mai sola, ni. Ni mira el mar sola, perquè aquesta nena vinguda del foc li fa companyia.
El nom de Mithama, per això, és el teu, és Maria Carme. Maria Carme, no ho sabia dir i deia Mithama, jo. Sí, no? El que passa és que s'ha quedat amb Carme i el
Maria les obliga. Per això em va passar una cosa a l'exposició que vaig fer a la Biblioteca Nacional de Madrid. Que una senyora japonesa em va venir allà demanant perdó d'allò que fan així, que em volia dir una cosa, i em va dir mitama, en japonès vol dir persona honorable, i és una paraula que la fem servir per desitjar felicitat. De veritat? Sí. Sí, que m'han passat coses. En molts llibres m'han passat coses d'aquelles que dius.
Fort, no? És com màgic, no? Sí, sí, sí. Perquè, a més, el nom de Mitama venia de que eres molt, molt petita, que potser no sabies ni on era el Japó, no?
Era que no em sonava, no ho sabia dir.
Amb aquest llibre d'en Joan, de la Lluna d'en Joan, dèiem que vas aconseguir un reconeixement internacional, però penso que, clar, estaria bé explicar com t'ho vas haver de treballar, també. Quantes vegades sola vas anar a Bologna, a Frankfurt, a presentar, a buscar ditos estrangers per la teva obra? Això és tota una feina que hi ha al darrere, que ara tot sembla molt consolidat, però, esclar, no sempre va ser així.
No, no, va ser. Jo, als 72, ja vaig començar a Bologna i no hi anava ningú. I allà ja vaig posar amb una pissarra, als 73 vaig tornar, i amb una pissarra que ens van fer una exposició d'il·lustradors, ja vaig posar, als que m'agradaven, els vaig posar una nota dient que m'agradaria conèixer-los, i allà ja vaig començar a conèixer tots els grans. He conegut els millors. I va ser fantàstic, això. Ha sigut una experiència que m'ha donat aquesta visió gran.
Del món. El que ara no diu la Carme, que m'explicava l'altre dia quan ens vam conèixer, és que de primer et deien que no, no els acabava de convèncer la teva obra, i després quan van veure La Lluna d'en Joan, aleshores et van dir sí, sí, sí, però aleshores vas ser tu que els vas dir no, no. I per què? Això és el teu caràcter, no?, una mica.
Sí, eren dos editors que, bueno, amb aquests havíem ballat, havíem fet, perquè aquella època era increïble el que passava. Però no els agradava com dibuixava jo encara, no? I quan vaig fer La Lluna en Joan, que per cert vaig primer en anglès, em van dir, ara sí, i ara has de treballar per nosaltres. Però has de fer-ho així, com aquest llibre. I els vaig dir que no. No, perquè m'hauria avorrit, m'hauria copiat a mi mateixa, m'hauria. Jo entenc que hi ha gent que ho fa tot sempre igual, no? I potser tenen una petita evolució, no ho sé. Però jo m'hagués acoborrit hagués acabat deixant-ho
això és com ara que m'explicaves abans de començar l'entrevista que quan anaves a l'escola Massana volies provar coses noves i el professor et deia vostè és un tastaulletes el director però tu t'ho suda que volies fer la
teva jo volia veure què és el que m'agradaria més fer però vaig acabar amb la pintura sí.
I ara la Carme està nominada per segon any consecutiu, i això va ser una de les coses que vam pensar que havíem de comentar amb tu. Estàs nominada al Premi Astrid Lindgren, que, corregeix-me, és un dels Premis Internacionals de Literatura Jove més importants del món. L'Astrid Lindgren, per si algú no se'n recorda, va ser la creadora de la Pipi Landström.
La Pipi va néixer el mateix any que jo, el 44. I quan ella tenia. Jo tenia 9 anys i ella també, i jo se'm va morir la mare i ella també. Tinc una mà de coincidències amb aquesta dona, m'han passat unes coses. Però a tu et van tallar les trenes i a la Pipi no. No, a la Pipi no. És boníssima, eh? L'Astrid Lindgren escrivint és brutal, eh? I no és per nens només, eh? No, no, no.
De fet, va ser una dona pionera, independent,
defensora dels drets dels nens, crítica amb el dret gimnasi. És per lo que jo crec que. Jo, a la part de la trajectòria d'il·lustradora, vaig començar a pintar nens de guerres, perquè vaig il·lustrar La cruada dels nens, de Bertolt Brecht, I en Jaume Escàlegues, la persona amb la que col·laboro més i amb la que treballem més, em va dir, has de fer aquest llibre. I aleshores vaig començar a buscar informació, documentació de nens de guerres. I aquests nens de guerres, que n'he fet uns quants. Sí, i tant, ara en volíem parlar. Sí, que són. Bueno, jo crec que tenen una A vegades, quan me'ls miro, penso, però com ho vaig fer, això? Perquè, clar, és el moment aquell, no? Aquell nen et diu, pinta'm, i ho faig per donar-li veu. I aleshores, en Jaume també em va dir, escolta, aquests nens els has de treure al carrer. Mhm. I d'aquí ve la campanya guai, que és aquests nens que pintem amb cares, que són tots de veritat. De fet, algú, ara tu has citat,
algú es pot preguntar què és això de la coroada dels nens de Bertolt Brecht. Doncs és un poema al qual va posar música l'Alfredo Cerdán i que sonava així. Oh, que és meravellós.
En Polonia, en el año 39, se libró una batalla muy sangrienta que convirtió en ruinas y desiertos las ciudades y aldeas. Allí perdió la hermana al hermano y la mujer al marido soldado. Y entre fuego y escombros a sus padres los hijos no encontraron.
Aquestes pintures, aquests retrats, que deia la Carme, de nens i nenes tristos, van donar la volta al món amb una campanya que es va dir guai, en anglès, perquè fa molts anys que dura. De fet, aquí a Barcelona encara es poden veure alguns d'aquests retrats penjats, amb balcons. De fet, toca restaurar-los ja, de tant en tant, no?
Sí, ara en tinc molts per restaurar, perquè s'estripen. Però els restaurem de manera que ni els netegem, ni es veu el cosit, o sigui, perquè és el que els passa als nens, no? Un nen que li passa el que li passa, no? Per més que li cobrin aquella ferida a la porta, sempre, no? I jo crec que als infants és el drama d'aquest món, perquè no tenen. Les persones grans encara, no?, ens podem defensar, però ells no. Si no els protegim, és brutal. I per això jo aquesta campanya crec que no l'hem de deixar,
perquè I lligant-ho amb l'Asseling Green, això és una mica un compromís social que tu sempre has mantingut, no? Creus que forma part. De la teva manera d'entendre el teu art, tant la pintura com la il·lustració.
Sí, jo sempre he procurat, quan he pogut triar, sempre he triat, si una cosa no valia la pena, he dit que no. He dit que no diverses vegades, inclús a uns americans que m'oferien. Però no, era impossible, perquè em deien el que havia de fer i és que. Clar, veus, torna a sortir el caràcter. No, és que no es pot, no es pot. Si fas una cosa amb passió i te la creus, no et pots vendre així. Un altre llibre que és molt important, perquè també m'ha donat l'altra sortida, de fet va ser abans del Brecht, que és Els nens del mar.
Els Nens del Mar, d'en Jaume Escala, i que tu ho vas il·lustrar.
Jo ho vaig il·lustrar. Aquest llibre ens el van editar a França primer i a Alemanya. I a França el van presentar al Museu Pompidou, van estar exposats els dibuixos allà, i va ser un privilegi, realment, no? I llavors, després, el Jacobo Stuart. Que tenia l'editorial Ciruela que no havia editat mai llibres per nens i cap llibre en català i el va editar aquest el va voler editar va ser una altra cosa d'aquestes tan boniques perquè. Ens van donar el premi de la crítica francesa dient que hi havia un abans i un després d'aquest conte, que la gent ara escrivia d'una altra manera.
Va ser un punt d'inflexió. Això és important, més enllà de premis, que reconeguin aquesta fita. Sí, i una vegada que la vam
presentar amb la Fira de Montreil, que és la Fira de Llibre per Nens, hi ha un anfiteatre petit amb una llar de foc i llavors allà hi havia tres escoles dels barris de París un era un barri ric els nens a París solen anar al barri que els hi toca un altre d'un barri benestant i llavors hi havia una classe d'aquestes de nens un de 13, una nena de 3 un de 8 i bueno mentre anàvem explicant jo veia que n'hi havia uns que anaven baixant i es van posar allà davant. A tocar a nosaltres. I quan es va acabar el senyor aquell de fer-me preguntes i jo a contestar vam dir, bueno, si voleu preguntar alguna cosa. Llavors un senyor de l'escola Benestar, Enric, perquè és que és molt fort, va dir, jo tinc dues preguntes. Diu una, diu aquella dona que està tirada al costat del mar amb una cinta lligada al braç, què li passa? I una nena es va aixecar, petita, li diu, ha mort de sobredosi. Imagina't. I li vaig dir, bueno, ja li han contestat. I l'altra pregunta, em diu, no cal. Es va quedar, aquell home. I els altres van anar fent preguntes i un nen es va aixecar de cop i volta d'aquests, devia tenir 12 anys, i diu, jo vull una cosa. És la primera vegada que veig un llibre que parla de mi. Que parla de mi, que es va sentir identificat. Ah, només que per aquell nen en aquest llibre val la pena,
saps? I tant, i tant. Escolta, deixa'm acabar encara amb aquest compromís, amb aquesta consciència social que tu portes, i acabo com hem començat, amb el teatre també, perquè de jove vau portar escena al diari d'Anna Frank, on tu feies justament d'Anna Frank, si no m'equivoco, no? Sí. Quina edat tenies? 16. 16. Tu eres l'Anna i en Peter a l'obra eren Cesc Espluga. Sí. I us vau enamorar?
Ens vam enamorar, sí. I ens vam casar. Vam tenir dues filles, la Maria i la Tilda.
O sigui que les teves filles surten del diari d'Anna Frank, una mica. Sí, sí.
I el seu pare és el del Teatre Lliure, la té del Teatre Lliure i dels cartells de fins que es va morir en Fabià era el Cesc.
La té del teatre, la va dissenyar ell. Sí. Doncs, Carme, mira, m'ha agradat tancar-ho així, no? Doncs, d'aquest compromís, ja tan jove, representant el diari d'Anna Frank, tu fent d'Anna Frank, compromís social i art units. Moltes gràcies, Carme, per haver estat avui aquí, a la nit dels ignorants, i molta sort amb el premi. A veure, si n'hi ha, seria fantàstic. Seria fantàstic, home, i tant, i tant.
Per molts motius, perquè crec que és d'un gran prestigi que et dona a conèixer de més a més. Tot i que jo penso que ja soc bastant coneguda, però també a nivell econòmic m'aniria molt bé, la veritat.
Sí, perquè. Estem parlant aquí del reconeixement, però està prou ben remunerat? No. No, eh? No, no, no, tenim.
És una tasca pendent, encara. Per exemple, a Polònia hi ha un il·lustrador que també és molt més gran que jo, però encara es viu, que fa molts anys, que es diu Filcon, que fa molts anys que li paguen una pensió a l'Estat perquè considera que ha fet molt pel país. Nosaltres no podem demanar una pensió, però sí que demanem el premi. El premi, sí. Moltes gràcies. Gràcies a tu. Bona nit.
Yo podría ser Vox Boni por mis dientes Tú eres algo como tú, un buen femenino Personajes de dibujos como gentes. Animadas por la vara de algún brujo Shostakovich nos dejó banda sonora. Un tratado de los ritmos y las claves Me persigues por el canto de una viola Yo me escondo en el tantán de los timbales Mi luz, mi corazón, mi pajarita, mi crema. Al verte fui dejando siluetas en las puertas Mi luz, mi corazón, mi tinta china por amor Le pido al dibujante que me lleven un cometa Hoy te he visto discutiendo con Bart Simpson. Si es un hombre o un animal el pato Luca Realmente yo no sé cuándo te he visto Si era sólo una ilusión del que dibujé. Mi luz, mi corazón, mi pajarita, mi crellón Por verte fui dejando siluetas en las puertas Mi luz, mi corazón, mi tinta china por amor Le pido al dibujante que me lleve en un cometa.
D'aquí a 9 minuts arribarem a la una de la matinada, aquí, en directe a la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, el 93-207474. I tenim ara el Jordi, des del barri de Sant Antoni. Bona nit. Bona nit.
Mira, fa un moment que em sembla que era una senyora que ha trucat per saber què en feien del coure que robaven.
Sí, la Maria Teresa. Qui compra el coure, deia.
Bueno, jo li aconsello. Que es Miri, el programa que van fer el dissabte, Collapse, que van entrevistar amb un que feia tota aquesta feina, que ho robava i donava tota una sèrie d'explicacions. Aquesta que van entrevistar ha estat a la presó pel que va fer i és bo de sentir-ho.
Sí, sí. Vaig veure que l'anunciaven. Un senyor que havia estat a la presó justament per robatori de cora i ho explica amb déu-n'hi-do amb els detalls que ho explica. Sí, sí.
Una altra cosa, Marta. Jo vaig trucar. Uns quants dies preguntant si algú me podia dir quants anys es van ballar sardanes a la plaça Sant Jaume no ha contestat ningú van ser molts anys i voldria saber quan va començar i quan van acabar
li van dir altres coses de sardanes però aquesta resposta no l'hi van fer així la recordem.
I després ha trucat avui una senyora dient que si volien sentir sardanes que posessin ràdios gel. Ràdios gel fa els diumenges de 8 a 2.15. I són sardanes que es diu molt veïnores. Molt bé. Que et posaries a ballar. Que et posaries a ballar, perfecte.
Fins aquí, clar. Molt bé, Jordi, moltíssimes gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau. La Ramona, des de Sant Antoni,
bona nit. Una bona nit, que resulta que avui sentia el programa en Guàrdia i parlàvem de la cançó El cant dels ocells. I llavors, tot el programa ha tractat d'això. I diu que en el seu dia, allà ho feia 200 o 300 anys, doncs eren hi havia. La lletra canviava de. Vull dir, no eren només Nadales. Posaban algo millor que la música i eren altres coses. I llavors, resulta. Que han dit que és molt difícil, home, molt difícil, no ho sé, en aquella época pot ser, no ho sé. Jo, que des que fa 25 o 30 anys, se'm va ocurrir fer-ne una versió en castellà del cant del Rossell, de la Nadal. Ah, sí. I si voleu us la canto, que no és gaire llarga, perquè només tinc 5 o 6 troces.
A veure, a veure, digues, Ramona, a veure, arrenca't, arrenca, arrenca.
De barba al despuntar, todas las aves van a celebrar el día en que nació Jesús y nuestra Josué para servirnos de guía. El águila imperial, un fan del aire va, volando en sus dominios diciendo con gran voz hoy ha nacido dios encarnado en un niño cantaba el ruiseñor un cantico en honor al hijo de maría diciendo el salvador nos habla de su amor ay que gozo y que alegría. El toro muy feliz, la iglesia va a pedir, la iglesia va a pedir al clarear el día. Vamos para Belén, a dar el parabien a José y a María, y así verlo al cantar, dice hoy es Navidad.
Ai, Ramona, que no t'entens la lletra, però jo crec que ha quedat clar la teva traducció del cant dels ocells. Gràcies per compartir-ho amb els ignorants, Ramona.
Sí, no, jo em falta una mica d'escrofa.
Ja està, ja està, tranquil·la, ja està, ja està bé. Moltes gràcies, Ramona, una abraçada, bona nit. Adéu, adéu. No me la puc treure del cap. I avui qui ens demana escoltar una cançó és la Montserrat de Sant Feliu de Guíxols. A través d'un missatge de WhatsApp, la Montserrat ens ha explicat que fa dos anys va perdre un dels seus fills, el Santi, tenia 30 anys quan va morir, i diu que des d'aleshores escolta molt Núvol Blanc de Lluís Llach. Esperem que t'arribi, Montserrat, la nostra vessada.
Senzillament se'n va la vida i arriba. Com un capdell que el vent desfila, i fina. I som actors que voltes, espectadors que voltes, senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper.
Serenament quan ve l'onada acaba i potser en el deixar-se vèncer. La platja enamorada no sap l'espera llarga i obre els braços no fos cas. Lunada avui volgués quedas.
Ateixo que ara em deixis, joti. Moldova.
És d'aquelles cançons, a mi, que et posa la pell de gallina. O sigui que, més que mai, amb una abraçada i un petó a la Montserrat de Sant Feliu de Guíxols, que és qui ha demanat aquesta cançó. Arribem a la una de la matinada, tenim novetats destacades que ara ens expliquen els companys dels serveis informatius i tornem després.
Fins ara. Fins ara.