La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 20/10/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.

Hola, bona nit. Vos informa Nando Xanoguera.

Toc de queda vigent aquesta nit a dos barris del centre de París i a altres ciutats franceses després dels aldaluys d'aquest cap de setmana que han causat destrosses importants arreu del país. La ciutat de Llamotges ha quedat consternada per la pràctica de destrucció del seu ajuntament. Alguns ministres del govern admeten el fracàs a l'hora de fer front a les protestes i, de fet, al d'interior, l'Oran Núñez ha arribat a presentar la dimissió sense que Macron l'hagi acceptat. Gerard Almanant, titular de Justícia.

Ha estat un moment difícil, sens dubte hem fracassat aquest cap de setmana. El mateix ministre de l'Interior ho ha reconegut, però estic content de continuar amb ell per protegir els francesos.

Darman han anunciat que hi ha hagut més de 2.500 detinguts i 67 persones empresonades.

Més notícies, Oriol Pujedor.

El País Valencià mira de recuperar la normalitat després del pas de la dama, de la dana Adam, que ha deixat tres morts i ha afectat especialment la Safó i la Marina Alta. Tot i que ja no hi ha pobles confinats, Olives manté el centre d'acollida habilitat al pavelló municipal per atendre les persones desallotjades. A Catalunya, les pluges d'aquest dilluns no han provocat incidències importants. Malgrat això, Protecció Civil encara manté activada la fase d'alerta del ple inuncat perquè es poden produir ruixats intensos. Sergio Delgado, sots director de programes de protecció civil, demana encara que no se baixi la guàrdia. Una situació de risc

pròpia de la tardor i demanem a la ciutadania que no baixi la guàrdia, estigui atenta, procuri evitar desplaçaments si la pluja és forta i, evidentment, no intentar travessar zones amb acumulació d'aigua i, especialment, no intentar travessar ni a peu ni en vehicle cursos d'aigua que baixi amb força per poc cabal que tingui. El jutge Pablo Llarena

allarga l'aplicació de l'amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comen i Lluís Puig, però confirma l'aixecament de les seves ordres de detenció. Mentrestant, el Tribunal Suprem sí que preveu amnistiar entre dimarts i dimecres Junqueras, Turull, Bassa i Romeva. L'exconseller Comín viatjarà dijous a Madrid per acatar la Constitució i recollir l'acreditació d'eurodiputat.

Donald Trump augmenta el to contra Volodymyr Zelensky en ple acostament del president dels Estats Units a Rússia. Després que el mandatari ucranès acusés Trump de situar-se al costat equivocat de la història, l'inquiri de la Casa Blanca ha proposat que Zelensky deixi de ser l'interlocutor del seu país.

Zelensky no sap de què parla. És un home que hauria d'haver resolt aquesta guerra fa molt temps. Si m'hagués fet cas, hauria aconseguit un acord molt millor fa temps i un milió de persones del seu bàndol continuarem vivint. Sincerament, crec que és hora que una altra persona negociï en nom d'Ucraïna.

L'Agència Aeroespacial del Japó ha posat en marxa una missió d'exploració de les llunes de Mart. La sonda que s'ha enlairat aquest dilluns des de l'illa japonesa Kyushu té l'objectiu de recollir mostres de la superfície de Phobos, una de les dues llunes que orbiten el planeta vermell. La missió durarà 5 anys i si aconsegueix el seu objectiu, tornarà a la Terra 10 grams de mostres d'aquest satèrit. Aquests fragments haurien de servir per conèixer per què es van crear aquestes llunes marcianes.

L'escriptor i periodista nord-americà Patrick Radenkief ha passat aquest dilluns pel Catalunya Nit per presentar el seu últim llibre, El fill de l'oligarca, una història inversemblant basada en fets reals. Explica el cas d'un noi londinà que es feia passar pel fill d'un traficant d'armes del Casestan sense que els seus fets reals en sabessin res. Va acabar morint el 2019, amb 19 anys, quan va caure d'un cincapís. Va ser durant la investigació policial que es va acabar descobrint tot el que l'adolescent havia amagat a casa seva. L'autor, un dels referents mundials del gènere de no ficció, considera que la seva obra és el reflex del que sovint passa dins

de les famílies. D'acord de com era jo quan era adolescent i tots els secrets que ocultava els meus pares. A mi em sembla que això t'ho fa plantejar, no? Aquesta idea que creus que la família, la gent que més estimes, són els que més coneixes en realitat. Quan poden acabar sent desconeguts?

Els anteriors títols de Patrick Radenkief, No diguis res, sobre el conflicte d'Irlanda del Nord o l'imperi del dolor al voltant de la crisi dels opioides als Estats Units, han estat èxit davant de Sarrau del Món.

Esports, el Barça s'ha entrenat al Parc dels Prínceps de París, on aquest dimarts s'enfrontarà al PSG a la Champions. Gerard Martins s'ha exercitat amb normalitat i estarà a punt per jugar el partit, que segons Hansi Flick, serà una bona prova per avaluar el nivell del Barça contra el vigent bicampeó d'Europa.

El Getafe 1 Rayo Vallecano 1 ha tancat la novena jornada de la Lliga Primera Divisió. A segona, el lateral del Girona Javier Boñar té una lesió al turmell esquerre i estarà dos mesos de baixa.

En bàsquet, el Manresa i el Girona juguen aquest dimarts dos partits de competició europea. Raben el Roma-Italià i el Gelona-Gura-Bolones, respectivament.

També en bàsquet, l'Uni Girona ha anunciat el fitxatge de la pivot nigeriana Michelle Ugone Oniyah. Té 24 anys i arriba procedent de les Indiana Fever de la NBA femenina.

Y Alba Petisco s'ha classificat per disputar la final individual All-Around del Mundial de Gimnàstica Artística que es disputa a Rotterdam. A les classificatòries, la gimnasta de Sant Joan d'Espí ha aconseguit l'onzena millor puntuació.

Fins aquí, les notícies.

El matí de Catalunya Ràdio. Vivim una tardor intensa. Convocatòria d'eleccions, vaga general, aplicació finalment de l'amnistia, però també unes condicions meteorològiques que posen vides en perill. Els bombers han trobat el cos de la dona arrossegada ahir per la riera de. Aquest dimarts a dos quarts de nou del matí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, en directe als Estudis de Catalunya Ràdio. De dilluns a divendres de 6 a 1,

al matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa. La nit dels ignorants.

Avui ha estat el meu Dia Mundial de. Ja ha començat la tardor i no és que hagi fet canvi d'armari. No, no, encara no. Bàsicament perquè no he tingut temps i perquè la fresqueta ha arribat de cop, que la setmana passada encara estàvem suant la gota caminant sota el sol. Això sí, a les hores centrals del dia. Al final de l'estiu a mi me marquen dues coses molt concretes, el perfum, la colònia vaja, i les polseres. Quan comença la fresca tinc la necessitat de canviar la colònia que faig servir durant l'estiu per una altra d'una mica més dolça que em poso quan és tardor hivern. Aleshores guardo l'ampolla encara que estigui sota mínims, que no tornarà a sortir fins a finals de maig probablement. Però també ha marcat el canvi d'estació el fet que em trec totes les polseres que porto durant tot l'estiu al canell dret i que no em trec sota cap concepte. Ni dormint, perquè hi dormo, i m'hi dutxo, vaig de viatge, em banyo al mar. Tot ho faig amb les mateixes polseres de fil, amb diversos motius estiuencs o no. Un peixet, un cargol de mar, una lletra. I avui, quan he sortit de la dutxa i he vist que m'havia de posar una camisa de màniga llarga perquè em feia una mica de fresca, perquè amb la humitat de la pluja ja no estava per ensenyar els braços, he dit, noies, perquè jo hi parlo amb les polseres i em fa venir, noies, fins aquí la vostra feina, us deixo descansar, fins a la pròxima temporada. Les he deixat assecar i ara ja dormen profundament dins d'un calaixet d'un joier. Aquests dos moments marquen la meva tardor. Encara no he tret ni els jerseis ni l'adredor, que aquesta feina necessita temps i paciència, i això només ho tinc durant el cap de setmana. I el vostre dilluns, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Sílvia Andrés, Judit Perpinyà, Albert Durant i Domènec Sobirà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Bona nit. Bona nit, com esteu?

Són les 12 i pràcticament 10 minuts. Arrenquem aquí una nova edició de la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio, ara ja del 20 d'octubre, perquè ja hem sobrepassat les 12 de la nit. Per tant, ja podem dir que és dimarts 20 d'octubre i, com sempre. Quan comencem el programa espero les vostres trucades al 93207474 per fer les preguntes, per donar respostes a coses que ens han demanat altres oients en altres nits anteriors, per fer les vostres reflexions o les vostres felicitacions, per fer el que més us vingui de gust, però sempre a través del 93207474. També ho feu a través dels missatges de WhatsApp, tot i que ahir, jo crec que és històric, ahir no n'hi havia ni un de missatge de WhatsApp. Potser és que no dic prou al telèfon o potser és que la gent ahir ens va preferir trucar, però us el repeteixo. És el 667-220-148. És estrany, eh? Però no hi havia cap missatge com per donar i explicar durant el programa. Avui sí, avui la Maria Teresa, des de Manresa, ens ha deixat aquesta pregunta.

L'únic norant em podria explicar si el Senat serveix per alguna cosa, per què serveix, i si Europa té la cambra

alta i la cambra baixa. Doncs vinga, un missatge curt i ras, si el Senat serveix per alguna cosa i si el Parlament Europeu també té cambra alta i cambra baixa. És un missatge de 10 segons que ens ha deixat la Maria Teresa. L'únic àudio que hi ha avui al WhatsApp del programa, no sé si esteu mandrosos o què està passant, però és l'únic àudio que avui hi havia aquí. Hi ha també un altre missatge de WhatsApp, en aquest cas que és escrit, de la Isabel, que ens diu "Fabulosa l'entrevista d'ahir amb el doctor Trilla". Un fantàstic metge, per tant no puc estar-hi més d'acord, Isabel, diu, tinc molt clar que és més important un doctor que qualsevol jugador de futbol. Si algú de nosaltres té un problema de salut o ens cal una intervenció ràpida per un ictus, no em serveix un jugador, sinó el doctor. Això ve perquè crec recordar la conversa que li van regalar una samarreta al Barça quan va jubilar-se i va acabar. Els seus dies diguéssim a la universitat i li vam fer un passadís, li vam regalar una samarreta signada i la samarreta era del número 10 i li vaig dir, home, és la samarreta dels millors, l'Amin Yamal, el Messi. I dic, això vol dir que és com un Messi de I va dir, no, no, molt millor, i vaig dir, home, no, molt millor un jugador de futbol, amb tot el carinyo, no, perquè un metge salva vides i un jugador de futbol entreté molt bé però no salva cap vida. I suposo que a la Isabel li devia fer gràcia aquest comentari i estem d'acord que diu que si algú de nosaltres té algun problema de salut, doncs cal una intervenció ràpida. Evidentment, un jugador de futbol no serviria per res i, en canvi, sí que ens serviria un doctor. Doncs aquests dos són els missatges que avui hem trobat al WhatsApp de la nit dels ignorants. El 667-220-148. No n'hi ha cap altre. Per tant, a partir d'ara. O truqueu al 93207474 o no hi haurà cap més missatge d'oient perquè no hi ha ningú. Així que comenceu a trucar, que és el que esteu fent ara mateix, i li dic bona nit a la Maria Rosa del barri de les Corts. Bona nit. Hola, bona nit, Marta. I un dia molt mullat. Molt mullat, sí senyora. Avui i demà encara una mica més, es veu. Si és com avui, cap problema. Exacte. Les imatges del País Valencià, Déu-n'hi-do. Bueno, això espanta, espanta. Molt, molt, espanta molt. Digue'm, Maria Rosa.

Mira, jo et volia comentar, bueno, i a tots els ignorants, com que a mi a vegades em costa molt de dormir, Quan vosaltres acabeu la Renaixença i a vegades continuo desperta. Mare meva. I escoltant un programa que fa de matinada, l'Albert Maia, o Codril Club, resulta que vaig. Escoltar Luisa Aguilera en català cantant una sardana que es diu Barcelona. Ah, sí? En zona del Guadu.

Amb Luisa Aguilera cantant. Sí, sí, però la sardana aquesta no, però vaja.

Una sardana que es diu Barcelona. L'Albert Malla sí que saps qui és. Sí, i tant, i tant, i tant. Sí, sí, l'Albert Malla sí que és. Jo el segueixo molt. El que passa que l'acostumo a seguir. Amb un horari més normal de dia, que a vegades està a Ràdio La Marina o a Ràdio Estel. Però bueno, perquè m'agrada. Era de l'època, diguem-ne, meva.

Clar, eh? Doncs tu vols que busquem aquesta sardana, entenc, eh, Maria Rosa? A mi m'agradaria.

D'acord, d'acord, doncs la buscarem. Si hi ha algun ignorant que no la recorda o no ho sabe, doncs és bonica. Molt bé. I a més, Luisa Aguilera cantant en català.

Sí, sí, això jo l'havia sentit. I tant, i tant. L'havia sentit alguna vegada cantant en català, tota la raó. Doncs va, que la buscarem, Maria Rosa, moltes gràcies. Bona nit a tots. Adeu, bona nit. Josep, des de Claravalls, bona nit. Què tal, Josep? Com estàs? Un honor tenir-te

tu com a oient, també. De què vols parlar avui, Josep? Sí, senyor. Segur.

Vull parlar sobre l'educació. L'educació, vinga. Mira, mentre vaig dinar, vam a un restaurant. I mentre vaig dinar, van entrar tres parelles. 14, 15 anys. Bueno, van entrar, van passar taula per taula i van entrar. Me van dir, di hola, i m'ho han provitadigut. Això per dir-li bon profit, eh?

No podien passar perquè correien per tot arreu m'agafo un peu de braç i le dic si tornes a passar fallo dins, tinc una nevera vaig fotre dins los dos críos van anar mig por la taula i su pare va mirar ell. Bueno, saps què va fer? Per dir-los tranquils. Dins d'un àngulo de telèfon. Home, clar.

Faltava això, faltava això, sí, sí. Banc d'ets. Sí, sí. Si no hi ha telèfons, els nens ja no es queden tranquils a la cadira. Però aquests eren grandets ja per fer tot això, trobo. Sí, visca l'educació. Visca, visca, sí, sí. Llavors, jo.

No pregunto a quien pregunte cómo puede entrar, porque propongo no entrar. Sí. Bueno, jo també, tu. He tingut un telèfon que val 50 euros. Clar. Un Nokia. Sense internet. Veis? Tota la canalla. Un Nokia. I s'ha acabat. Si tens el telèfon a bo, veis que la mare vinc i ha pagat.

Sí, sí. Està clar. Està claríssim. Si no,

I s'acabaria tota la tonteria. Tota la tonteria, diu.

Jo coneixia algú que li deien això de broma. Si no et portes bé, a dintre de la cuina hi ha una nevera i tanquen els nens a dins. I feia I es portava bé, eh? Parlo de fa molts anys, eh? Però m'ha fet gràcia perquè era la mateixa broma. Sí, sí. Bueno, pues, vivo allí. Estaba con el potadín de vera.

Bueno, van acabar, i quan se va a aixecar, va venir el pare i em va dir, a mi parlo de carall, tu no me vas a ensayar, i jo no, però tu sí, i va acabar tot.

Clar, sí, sí, encara quedes malament. En fi, Déu-n'hi-do, Josep, que sempre en tens bones per explicar. Com sempre, moltes gràcies. I a nosaltres. Gràcies, Josep, per trucar. Una abraçada. Bona nit. Bona nit. Adeu. L'educació, mare meva, si n'hem de fer de feina. Vicenç, des de Ciutat Vella, bona nit. Hola, molt bona nit, Marta. Com tenim el barri? Espera't, abans que facis.

El barri està igual. Està igual, eh? El barri està perdut, és així de clar.

Sí, la pudor i tot allò que deies uns dies enrere continua igual, eh? Continua igual, sí. D'acord, molt bé.

Però trobo una reflexió d'aquests dies, perquè la setmana passada vaig anar al supermercat. I em va sorprendre moltíssim que estem a mitjans d'octubre. I vaig a tots els prestatges a la noia, una de les dependentes, ens col·loquen els torrons, les meules I em vaig quedar sorprès perquè mai ho havia vist tant d'hora. Em vaig sorprendre i li vaig dir que no hem passat tots els anys i estem amb el Nadal. I es va posar a riure, no? I això em va fer reflexionar. I el cap de setmana passejo i veig el passeig de Gràcia amb els llums de Nadal. Aviam, no s'han enjat, però s'han posat. I això em va confrapar moltíssim. I vaig pensar, ostres. Potser I em va fer reflexionar en aquesta cosa, cap on ens volen fer anar, no? Que amb aquest capitalisme desmesurat de comprar, de gastar. Qui està promovent tot això? Perquè llavors penso en el que està passant en aquest país d'un veí, en Espanya, en el que està passant a França, en el que està passant a Bèlgica, en el que està passant a Albanya, la gent que es queixa perquè no pot tenir una vivenda, pels sous. Elles ens estan abordant amb el Nadal, ja no? Perquè comprem, no? Totalment. I de veritat penso, de veritat els polítics, o no sé, o les multis, no estan. Puc creure. És que estic. És que penso, no ens hem menjat els panellets i estem amb

els torrons i amb els llums de Nadal. Sí, sí, sí, estan posats i, a més a més, en llocs ben visibles, eh?

Sí, sí, però mai ho havia estat en d'hora. I llavors penso, amb el que s'ha passat al món, a Europa, amb totes aquestes trinxeres que. Recolzo totalment el que està passant al món. Recolzo aquestes lluites. Evidentment, aquests saquejos em semblen increïbles i aquestes cremes. Ningú. Reflexiona amb això. És que els polítics no poden pensar en el que. És que m'explota el cap. Sí,

sí, tota la raó. El que passa és que tot això que dius tu és el que comporta ja no la política, sinó l'economia. Exacte. Si és les botigues, els empresaris, les marques, el caler, que és el que mou el món. Exacte, no?

I penso, però de veritat, no sé, potser estic confonent coses, però és que em sembla increïble. I quina societat estan creant i promovent? Actuaríem de comprar ja per Nadal? O potser que el setembre ja posarem els torrons? És que clar, ens hem donat bojos o què? És que no ho entenc. No ho entenc. I això m'ha fet pensar moltíssim aquests dies amb els turons. I veure'ls de Nadal, que fa dos dies que em duien mànica curta.

No sé, una reflexió. Dos dies, però comptats, eh? Dos dies, dos dies, totalment.

Per això, per això. En fi, Vicenç, tota la raó. Jo crec que d'aquí a l'agost ja tindrem els

dies de Nadal i els turons. Jo crec que les deixin ja, tot l'any. Que no les treguin, saps?

Que costa més. Potser que reflexionem el que està passant en aquest món, no?

Sí. Ben vist, Vicenç. Tant de bo t'escolti algú. Vinga, moltes gràcies.

Vinga, una abraçada, bona nit. Bona nit, una abraçada.

En Quim, des de Sant Andreu, bona nit.

Hola, bona nit, Marta. Mira, era per aquest cas que t'explicava aquest home de l'educació amb la canalla, eh? Sí. T'explico un cas, que això m'hi vaig trobar ja en un súper, no ho vull dir, perquè el súper no en té cap culpa, diguem, no? Estava jo fent cua per anar a pagar i tot. Davant meu hi havia una mare i un nano, si es pot dir nano, per dir-ho així de clar. I davant d'aquest nano hi havia una bona dona carregada i amb unes cames inflades a morir, però a morir, més envenades i tot. I al inicio aquest anàvem dinant patadetes, patadetes. Patadetes a la senyora? Sí, sí, sí. Me salva jo en vivo i en directo, eh? Ai, ai, ai. I llavors allò, nen, sisplau, mira quina escamacín, rei, mira reient, mira. I la dona, pa, pa, pam, ta, ta, tam, ta, ta, tam. I, ostres, jo, al final, sa mare. Agafa i passa a parir-lo un picament. I darrere de mi hi havia un xicot i agafa i diu, escolta'm, em guardes en el datant? Un moment que m'he escudat una cosa. Diu, com i tant, foteli, a més, no? Però vols de sentir, li va dir, senyora, li pot dir al seu fill que no li pegui patada amb aquesta senyora? El meu tio i fill està criat en llibertat. Així mateix, no? Això l'hi va contestar la mare? La mare amb aquest xicot, diguem, no? I jo, el xicot ja, en aquesta ja, tornava cap a dins del súper, surt amb un refresc, el destapa i li va a bolcar damunt del cap de la mare. Ai, mare. No sabia què està fent amb mi, amb l'animal. Dic, senyora, a mi també m'han criat en llibertat. En llibertat. Oh, que bo! Però no t'enganyo, para, perquè s'envia en directe al súper, eh? Home, home, m'ho trobo boníssim, eh? A veure O sigui, no era una ampolleta d'aquestes petites, no, una de dos litros, eh? Ah, i per sobre el cap de la mare, eh? De la mare, de la mare. I això ho va fer un noi que era jove o un senyor gran? No, el xicot que li va dir no era més bo que jo, que jo li feia uns 30 anys, li feia, bueno, uns 30 anys, i clar, li va dir, pregunta-me-la, el meu fill està pujat en llibertat. Jo també. I cai mareu que farà, perquè jo ni idea que tu aniries així, diguem, no? Se t'ha aixecat algo, no? No, tranqui, ja et guardo la cua, no? No, te veia cap allà amb l'ampolla, una ampolla d'or fresca, la resapa. I tot ho han posat en un del cap, tu. I què fa? Dic, senyora, a mi també m'han posat en llibertat. Ja està, ja està, sí.

Ostres, ho trobo molt bo, eh? Segurament hi va un gran renou, però ho trobo bastant bo.

No, no, cuidado con la gent, los que saben la cosa, el bat, no, bueno, pues lo dios todos, eh? Digo, senyora, i molt bé. Ah, sí? I la mare amb una cara de deu pams i mig. Clar, clar, t'ho diràs. Mare meva. De deu pams i mig. Jo li he quedat sense comentaris, tio. Però ja que ho sentim, amb aquesta amagària també ho deia, dic, fot, mira, aquest és el cas que em vaig trobar. Això deu fer ja, no sé, un parell, tres anys, diguem, no? Per això he de dir que ja.

Gràcies per compartir-ho, perquè ho trobo de traca. Una reacció de traca, vull dir.

Sí, és el que veig, jo vaig disposar com un nenano, eh? Ja, ja, ja. Disposar com un nenano, tio. Un dia, tu. Mira, vam tenir una mica, una cua divertida, una miqueta. Total, total, sí, sí.

Molt bé, doncs, moltes gràcies, Quim, per compartir-ho. Bona nit. Adéu, adéu, adéu. Déu-n'hi-do. La Maria Àngels Desdorfes, al Pla de l'Estany, bona nit. Bona nit, Marta. Com està?

Bé, bé, escolta'm, preocupada alguna vegada perquè abans en el carnet d'identitat jo diria que hi havia el grup sanguini de la persona, de la propietària del carnet. I ara ho he buscat i no els he oposat, perquè no ho he vist enlloc. És veritat que ja no hi és, és veritat que ja no hi és. Oi? Sí. No és jo com ho penso,

el que no hi veia. No, no, no, ara aniria a buscar el meu, però segur, segur, segur que no hi és. Només aquesta pregunta. A veure quan ha canviat això, no vol dir, no? Sí. Des de quan?

Des de quan no hi és, perquè trobo que anava bé això. Si tenies un accident o el que vol, ja t'havien col·locat. Molt bé. Una altra cosa, Aina. Marta, Marta. La mare. Sí, la dama que ja no hi és. I en record d'ella, voldria que si em podíeu posar algun moment per escoltar el ritme súmec. A veure, torna a dir el què. Ima Súmac. Ima Súmac? Sí, era una cantant estrangera que a la mama li agradava molt i quan cantava per la ràdio feia callar tots, calleu, que canta Ima Súmac. I era com un record per ella. I m'assume, em sembla, si no estic equivocada.

A veure si l'Eduard. Em diu que sí, perquè jo no la conec, però em diu que sí, si ell la troba, estem salvats. Molt bé, Maria Àngels, moltes gràcies. Gràcies, reina. Una abraçada per tots. Igualment, bona nit. Adéu, bona nit. La Quima, des de Vic, bona nit. Hola, bona nit. Com estàs, Quimà? Bé, anem tirant, bé, bé. Molt bé. Digues.

No, mira, que l'altre dia vaig sentir que la periodista Àngels Gronsoms, que és periodista d'anys a la casa i paràgrafs mitjans, que des del Col·legi de Periodistes de Girona li havien donat un premi, ara no recordo bé.

Sí, ho vaig llegir jo també, ho vaig veure, i tant. El de la mosca. Sí, ara no me'n recordo quin era, però era del Col·legi de Periodistes de Girona, sí.

Sí, que el nom aquest té, bueno, no sé quina, com la llegenda, Girona. No, que pensava si algun dia la podeu entrevistar. Ah, molt bé. Per veure on passarà i, bueno.

Molt bé. Està crec que està jubilada ja, eh? Però sí, sí. Ah, d'acord.

Sí, sí. Però suposo que encara deu estar com.

Ella no parava, eh? Ella no parava mai. Li agrada molt la música, me'n recordo. Hem estat companyes aquí a la ràdio.

La música i la dona. Total. Em prenc nota, Quima. Molt bé. I després que ahir. Els malalts i els familiars i un agraïment perquè perquè hi són i fan molta feina i que continuïn que ens ajuden.

Molt bé, Quino. Molt bé. Gràcies. Una abraçada. Igualment. Adeu-siau, bona nit. Doncs va, que l'Edu és tan ràpid, tan ràpid, que ha trobat, perquè jo no sé, jo no sé. Ah, calla. Jo et demanava, Edu, si podem fer el regal que demanava la Maria Àngels. Que avui la seva mare hagués fet, em sembla que ha dit 111 anys, i ens ha demanat una cançó d'algú que jo no conec i m'assume que ha dit aquest nom, i tu m'has dit, sí, sí, que l'he trobat. No sé si ara t'estic. Sí. És ella? És ella o és ell? Perquè jo no sé si és un home o una dona. És una dona. Doncs vinga. En record a la mare de la Maria Àngels.

Pirabambum, bambum, bambum. Pirabambum, bambum, bambum. Parirarampampapam, parirarindampampam.

La nit dels ignorants, amb Marta Romagosa.

Bona nit Catalunya i bona nit ignorants. Soc una catalana que resideix des de fa 22 anys a Austràlia. Jo volia donar-vos les gràcies perquè programes com el vostre són espais de comunicació, d'apropament i de fraternitat. Espais que omplien les nits de casa quan era jove i vivia en família. Però ara, des de la distància física, des de la llunyania, des de la perspectiva del temps, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont, un pont entranyable, un pont que ens uneix amb Caliu des d'allà on som.

La nit dels ignorants un programa per aprendre mentre no arriba la son.

Cites meravelloses, amb Josep Ignasi Vives.

Que és el nostre filòsof i professor de literatura de capçalera i ve aquí a la nit dels ignorants cada quinze dies. Bona nit, com estàs? Molt bona nit, molt bé. No et passa alguna vegada que, a vegades, tenim aquesta sensació que vivim en un món. Ple d'excessos, que tot és molt de soroll, molta llum, que sempre hi ha aquella tentació de començar a consumir de manera frenètica el tenir per tenir o per lluir encara més els reptes i la superació personal, allò de voler és poder. El sempre més alt i més lluny i més ric i més tot, però hi ha dies que mires on mires només hi regna l'accés, aquest soroll per no res, fins i tot una certa saturació dels sentits que no poden digerir un allau tan gran d'estímuls. I jo et pregunto, Josep Ignasi Vives, aquesta setmana, la cita meravellosa davant de tot això que m'has fet explicar, quina seria?

És una frase molt comuna, però no per això poc interessant, "menys és més". És una frase que recull molt bé aquesta sensació tan incòmoda, no? A vegades quan tenim l'embafada constant de l'accés. I penso que no li hem tret prou suc. Avui ho intentarem. Doncs va, d'entrada, clar, menys és més. D'on surt? D'on sorgeix aquesta frase? Ah, i amb la frase se sol atribuir a l'arquitecte Mies van der Rohe. Ah, sí? Sí, i si bé no és seva, com a mínim és ell qui la va convertir en una frase molt icònica, molt popular. L'arquitecte alemany la feia servir per definir la seva filosofia del disseny, i malgrat que sembli una construcció simple, cosa que també passa amb els seus edificis, aparentment, en el fons és tota una proposta estètica, però també vital. Aquí aprofito per recomanar que si algú encara no ha anat al pavelló Mies van der Rohe, que està a Montjuïc, que és obra d'ell i també de la genial dissenyadora alemanya Lili Reich, i van fer per ocasió de l'Expo de Barcelona del 29, l'animo molt a que ho faci, perquè estem parlant d'un espai extraordinari. I amb aquesta frase, el que Mies van der Rohe intentava dir-nos és que quan mirem qualsevol cosa, no ens hem de centrar només en allò que hi ha, sinó que ens hem d'aturar també a mirar en allò que no hi ha. En l'espai lliure, en el buit, la paret nua. Tot això és una aposta radical que no té res a veure amb la falta de coses. La buidor desitjada pot també ajudar-nos a entrar en una nova manera de pensar.

Jo sí que he fet aquesta visita que tu ara estàs recomanant a la gent que encara no l'ha feta i és veritat que sorprèn una mica quan entres en aquest pavelló, no?

Totalment, sí. És a dir, tothom l'ha estudiat potser algun cop o l'ha vist algun cop en fotografies, però quan hi vas és que és tot vidre, cerd, marbre, és una cosa. Alguna escultura en un pati, però és un lloc estrany, fins al punt que a vegades podria semblar allò d'un pis amb moltes possibilitats. De fet, per no tenir no tenir façana, les habitacions s'intercomuniquen, el veritable protagonista és l'espai buit, que actua com un rerefons de reflexos, de material transparent. Però és alhora interior i exterior, com una organització teatral del buit. Si aneu de debò que no deixareu de pensar en aquest menys és més, de mi és Van der Rohe. Però aquí cal parar molta atenció, penso, perquè Van der Rohe no diu que si poses menys coses tot és més bonic. Ah, no. Clar, és que si fos així, si ho portem a l'extrem, una tela blanca o un solar descampat serien obres perfectes. Clar, tampoc és això, no? Vull dir, no arriba a aquest extrem. El que vol dir és que si elimines tot allò que en realitat potser és superflu, si dediques tots els esforços a donar coherència, qualitat a totes les coses que fas, ofereixes la possibilitat als objectes de parlar per si mateixos, d'entrar dins dels sentits de les persones amb una pausa, amb una nitidesa major. I si podem contemplar les coses sense sentir-nos tan aclaparats per l'excés, descobrim que les coses són més profundes, són més boniques, són més interessants del que pensàvem. És a dir, darrere d'aquest aparent minimalisme que està tan de moda, hi ha en Mies van der Rohe un oceà d'estímuls mentals i sensorials que ens conviden a jugar. És a dir, simplificar no necessàriament ha de voler dir emportar.

Està clar. I aquí, de fet, és molt més claríssim perquè la bellesa de l'edifici. Justament recau en això que tu dius, en la seva simplicitat, que no vol dir que a l'hora de crear-la no va ser molt complicat. Aquí no m'hi poso perquè jo no soc arquitecta ni res que se li sembli. Però sí que és allò que dius, està clar, és molt bonic, però és simple en el sentit positiu de la paraula, no simple de no val res, al contrari.

Bueno, també ell deia aquella frase, que la simplicitat és la millor sofisticació. Hi ha molts moments que és així. Clar, també hem de pensar, menys és més, a quins terrenys ho podem portar? Què vol dir? De què cal menys? Menys objectes? Menys ornaments? Menys informació? Menys soroll? Menys consum? Menys informació ara és impossible,

menys soroll jo crec que és possible, no? Hauria de ser-ho. I menys consum també hauria de ser-ho.

Hauria de poder-ho ser. Clar, requereix decisions per part nostra, però hauria de poder ser-ho. Jo crec que no hem d'entendre aquest menys de Mies van der Rohe com una cosa trista, és a dir, no hem de caure en l'extrem que el que deia també l'arquitecte Roberto Venturi, l'ésis vor, és a dir, menys és avorrit. Jo crec que no hem de caure en això. Menys no vol dir avorriment, desinterès, impersonalitat, sinó simplement menys vol dir la mesura justa, allò essencial, anar al que ens defineix. No es tracta de tenir menys, o de fer menys, o de decorar menys perquè sí. Sinó que haver de buscar allò que és essencial, centrar-se en allò, evitar dispersar l'atenció en massa fronts i tenir clar què busquem quan fem cada cosa. I llavors descobrirem que la vida potser és plena de detalls que mereixen brillar per ells mateixos i que sovint queden enterrats per l'allau d'ornaments o d'estímuls que fem, no? Es tracta d'aprendre a deixar que les coses brillin per si mateixes, donar-los el valor de ser protagonistes.

És a dir, a l'hora de mirar o a l'hora de viure un determinat moment, que a vegades requereix que després et quedis una estona en silenci, deixis el soroll, no sé, a la pantalla per entendre'n si es tracta d'una peli o el que sigui, i pensis en allò que acabes de veure, no? Perquè si no, te'n vas d'un lloc a l'altre, comences a agafar el mòbil i ja tens més soroll, surts al carrer, tens més soroll.

Això ja passa moltes vegades. Això passa tristament molt. A nosaltres ens passa, veus una pel·lícula i al cap de cinc minuts estàs parlant d'una altra cosa i quin suc li has tret a tot allò. No, no, no, és que no ho suporto això.

Arribes a casa i dius, i ara què fem? Posem una sèrie? No, acabem de veure una pel·lícula. Podem pensar en el que hem vist. Exacte, exacte. Està molt bé. Tu dius que la nostra història és com un pèndol, no?

Sí, tenim tendència a anar d'accés a accés, en tot, en les arts, en la política, en el pensament, en tot anem d'accés a accés. I els darrers anys s'ha posat molt de moda aquesta estètica extremadament minimalista, a vegades una mena de cosa escandinava mal entesa, de cases impersonals, tendència a buidar, no córrer mai el risc de ser excessiu. I això té els seus riscos perquè aquí val la pena molt rescatar els conceptes filosòfics d'un antropòleg francès que es deia Marc Auger i la seva famosa teoria dels no llocs. Teoria del no-lloc? Teoria del no-lloc. És molt interessant perquè intenta observar que el nostre món cada cop produeix més espais que estan només dissenyats per circular, consumir i passar de llarg. No per estar-s'hi, sinó per passar-hi. Exacte. Una mica com aquestes pel·lícules o sèries que dèiem fa un moment, no? És a dir, espais simplement per passar el temps. És a dir, que no generen cap interès, cap transformació, no? Pensem en un aeroport o en un àrea de servei d'autopista. Si ens hi fixem. Aquesta no ve molt de gust passar-hi, no? No massa, són una mica avorrides. Però vaja, has de fer-ho, sí, sí. Exacte. Gairebé totes les del món són iguals, si un s'hi va fixant. I els aeroports ja no, diguem, no? O un hotel molt modern, o el carrer principal de qualsevol ciutat, sobretot si és una ciutat europea, ja no, diguem. Totes són iguals, horroroses, mateixes botigues, horroroses. Sí, tens tota la raó. O sigui, per més quilòmetres que els separin, són llocs calcats, sense cap particularitat, i vistos tots. En aquest cas, menys és avorrit. És avorrit, sí, senyor. Llavors, allà no hi ha cap història, no hi ha cap veu local, hi passem i no generen cap moviment. Per això són no llocs, perquè no tenen cap personalitat especial. La diferència radical amb el que defensava Mies van der Rohe és que la buidor d'aquests no llocs és una buidor que no va a l'essència, que no remarca cap detall rellevant, que no fa protagonista cap cosa, sinó que simplement no hi ha res. És que la buidor és buidor, no hi ha res a explicar. Llavors, preguntem-nos si casa nostra o les coses que nosaltres fem diuen realment coses de nosaltres. És a dir, si d'alguna forma remarquen la nostra personalitat. Podem fer una vida més simple, però hem de fer la nostra vida. Els espais poden ser molt senzills, però han de ser humans. Perquè si el risc del caos és que atabala, la buidor impersonal té el risc que és estèril, que no genera vincles, no genera estima, no genera pensament, no? Per tant, hem d'anar molt en compte quan dissenyem urbanisme del futur, dels pobles i ciutats de Catalunya o de tot el món. Es tracta de fer espais senzills, sofisticats, però sobretot humans. I s'han de fer genuïns, únics. En conclusió, podríem dir que un bon disseny pot ser molt transformador. Tot, diu Mies van der Rohe, pot ser millor amb una mica de disseny. Tot. Per tant, aprofitem-ho per transformar el món a partir de tots i cadascun dels nostres objectes i dels nostres actes. Hi ha cosa més.

Buida, jo m'atreviria a dir, quan vas a casa d'algú i dius no té res de la persona que conec. Exacte. A vegades a mi m'ha passat d'anar a un lloc i dir que bé que estic, que bonic, que acollidor, i d'altres vegades la persona és molt amiga o la persona és meravellosa i tinc unes converses brutals i quan arribes al seu terreny penses. No hi és, no veig la persona en l'espai. És que sembla una casa llogada, o sembla un hotel. Podria ser de qualsevol altra persona que no conegués i em sentiria igual, no em sento malament, però no trobo que sigui. Vull dir, que és això del no lloc, crec, eh?

Exacte, llavors, de la mateixa manera que jo no vull parlar amb una persona que és intercanviable, és a dir, jo vull parlar amb aquella persona, jo vull estar en un espai que és aquell espai, no un espai intercanviable. Per tant. Penso que almenys és més, li trobo un valor immens, però té límits. Hem de ser menys per donar-li espai a allò veritablement important, perquè el detall brilli, no perquè tot quedi en una mena de cosa anodina, avorrida.

Per tant, com sempre fas en acabar, com a bon professor que ets, tenim una lliçó d'aquesta frase o d'aquesta cita meravellosa?

Jo crec que el nucli de la frase d'avui es podria traduir d'aquesta manera. Elimina de la teva vida tot allò que impedeixi que passin coses. És a dir, menys és més, però perquè menys permet que hi càpiga molt més. Si fins i tot ens costa aquesta idea, pensem en un exemple molt icònic, la Marie Kondo, la reina de l'ordenació. Sí, m'encanta. S'ha fet això, milionària, explicant-nos coses òbvies

de com s'ha d'ordenar. Coses òbvies que no fas, perquè deixes les cartes apilades, si és que encara reps cartes, deixes la roba que no et poses a l'armari sense posar-te fins l'any que ve i l'altra i l'altra. Tot això ho fas, ho fem moltes vegades.

Aquest és el defecte. Per tant, menys és més, ens ho hauríem de fer un mantra de la nostra vida. Però per ordenar cal llançar. Això també ho diu sempre la Maricondo, no? Per tant, per fer millor les coses cal alliberar els excessos i anar al que realment importa. Només així permetrem que la vida realment es transformi i que tot sigui més estimulant i millor. Però aquí hem de fer un canvi nosaltres.

Els primers. Perquè nosaltres no sabem llençar. Hi ha gent que ho llença tot, també és veritat. Però també és un defecte perquè aleshores dius, o sigui, què et queda del que ha passat? Jo ara a vegades flipo amb decisions de gent que diu, tot fora i em vaig a comprar coses noves i no vull res del que tenia i es treuen de sobre coses de la seva infantesa.

Sí, a vegades volen jugar a trencar amb la seva pròpia vida, però jo crec que no, que hem d'integrar el que som.

Clar, entre una cosa i l'altra necessites aquest, per fer efectiu el menys és més, intentar això, llençar allò que no et poses o donar, ja no cal llençar, que aquest és un altre tema, el tema de llençar. Es pot donar, es pot reutilitzar. Es pot donar, reutilitzar, regalar, portar a una associació que necessiti, però deixar espai per altres coses o per res. O per un buit que pugui estar ple.

És a dir, no per un buit estèril que dèiem, sinó per deixar un temps, un espai, un lloc que estimuli que passin noves coses. Per tant, o som capaços de generar aquests contextos o la nostra vida cada cop serà més plana, més repetitiva, més programada, més impersonal. I més avorrida. Exacte. Llavors el risc és que de viure en un no lloc ens convertim en una no persona. I no ens agrada això. Això seria terrible. Si no ens quedarem sense cites meravelloses. Això el primer, però serien moltes altres desgràcies.

Molt bé, doncs. Ja n'hem après una més. Menys és més. Josep Ignes i Vives,

moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Bona nit. Bona nit.

Barcelona, Barcelona, si tu vens a treballar sempre és bona. Barcelona, Barcelona, tant si sona com si no, sempre és bona. L'ambient que hi ha a les Rambles, el Liceu, Canaletes i la dolça moreneta Montserrat. Forman part d'un bell rosari de records incomparables, que qui ve i et coneix no t'oblida mai més. Barcelona, Barcelona, si tu vens a treballar sempre és bona. Barcelona, Barcelona, tant si sona com si no sempre és bona. El sentir de la sardana, la masia catalana, moltes nits de canzers en el palau. El tipisme del barri gòtic i els carrers tan anecdòtics, l'emoció del Barça contra l'Espanyol. Barcelona. Si tu vens a treballar, sempre és bona Barcelona, Barcelona Tant si sona com si no, sempre és bona

Barcelona Barcelona.

Monuments d'arts de Gaudí, amb el geni de Dalí, els poemes tradicionals de Verdaguer. Canarí de la Garriga, on Picasso dibuixava, moltes mans veus que s'estrenyen quan un diu som catalans. Barcelona. Si tu vens a treballar, sempre és bona. Barcelona, Barcelona. Si tu vens a treballar, sempre és bona.

Doncs vinga, la Maria Rosa de les Corts ens demanava aquesta sardana del cantada pel Luís Aguiler, Barcelona. Jo no l'havia escoltada mai, m'ha fet bastanta gràcia la lletra d'aquesta cançó i després, abans que també hem pogut sentir com ens havia demanat la Maria Àngels, un cantant que jo també desconeixia, vull dir que avui he après coses, Ima Sumac, que era una cantant. He vist nascuda al Perú i que tenia realment un registre vocal impressionant que deia, ara ho he anat a buscar, que la seva veu podia arribar a les cinc octaves. En fi, lo nunca visto que dirien els castellans, una cosa insòlita. Va, que tenim el 93207474, en Francesc Des de Granollers, bona nit. Bona nit.

Que ha parlat del programa Cucullu Cru. Aquest programa s'acena a totes les xarxes de ràdios municipals i a Ràdio Gromellet ho fan els diumenges al matí de 10 a 12. A Ràdio Montornès s'ho fan entre setmana. I vàries emissores més a la xarxa municipal. Molt bé. Perquè jo a vegades escolto. Perfecte. I això, i bueno I vull fer una reflexió molt profunda, espero que ens senti algun polític. Hem arribat a pensar quan el mar de la línia 1 de tren arribi a les estacions, tocant les estacions, si hi ha un problema.

Sí senyor. Ja el tenim cada vegada que hi ha temporal. Mira, només entenc una cosa.

Tu saps, després de Cabrera de Mar, que hi ha un tram que hi ha les roques que toquen el mar? Sí. Hi ha cops que traspassa l'aigua per sobre de la via. Sí. Que anem de mar, Sant Pau de Mar, tot això quedarà sota l'aigua d'això que algun cop ja ha passat. I en comptes de planificar una línia nova de tren per l'autopista, que no fos tren, tipus com el tram baix o el tram bossós, no es podia fer aquest projecte. Perquè penseu que l'aigua del mar, d'aquí pocs anyets, cobrirà la Nacional 2 i totes aquestes cases quedaran sota l'aigua. I no ho dic en plan de conya, perquè. Perquè el mar vol recuperar el seu terreno perdut. Només el que fer aquestes revolucions segun polític ensenys. Comptes de tirar-nos els plots tothom ara que hi ha eleccions que prometen a l'oro i al moro? Vull dir, que hem de planificar el futur de Catalunya, sisplau. I deixem de tonteries que si jo, no sé, sobre el català I escolteu, anem a un abisme total. Ni veig des de Madrid, perquè com Govern i Partit Popular i Vox ens fotran un hostiot a la cara a tots plegats que ens despertaran del cop. Vull dir que. Però ni feu que em veig això. Vull que a casa nostra i als altres que s'espavillin. Perquè aquesta línia que tinc de trenc, que tu la coneixes, ho coneixen tots,

això que veus tota l'aigua. Hi ha pocs anyets. I totes les cases que hi ha davant de mar quedaran sota l'aigua. És la resolució que vull fer, Marta. Molt bé, sí, sí, perfecte. I després dir-te una cosa, dir-te que avui he trobat, m'han trobat uns cartells molt antics que hi surt el pare de la Sònia Oleart. Quan es deia. Grup Esportiu Basque-Granollers, que van canviar de nom per temes econòmics. Surt amb una foto que es va fer en el Palo Olímpic, perquè van estar jugant dues temporades al Palo Olímpic, al Palo Olímpic de Granollers, i després van tornar a jugar al Pavelló dels Franquesos, que es va inaugurar el 86. I surt el seu pare amb bigoti i tota la plantilla. I quan el tingui li faré arribar un parell o quatre coses. I el dia 31, a Gremollers, a la Castanyada, actuarà un grup per últim cop en tota la història, que es diu el Trenvia Blanc. El Trenvia Blanc no els conec pas. Mira, és un grup que va sortir dels blancs. Que a més, un d'ells és el Simón Arquiventura, que tocaven cançons de nens petits, els hi van patir com balla, i tenen algun celler gravat, el tren vídeo blanc. I per què es diu el tren vídeo blanc? Perquè el senyor Esteve Ferrer, ell era Ferrer, de veritat, va fer un tren amb les seves mans, tot soldat.

Soldat sense per peces. I va fer el tren via blanc, que deia, que per set temes ja sortia, i d'això, i per això es diu tren via blanc, i a més hi ha un CD. I el dia 30 ho fa l'últim concert de Despedida, després de 40 anys, perquè aquest any fan 40 anys. Doncs mira, uns altres que pleguen. Molt bé, Francesc. Que ho sàpiga la gent. A la plaça de la Porxada. A Granollers. Una reflexió feta, a veure si algun polític m'ha sentit. A veure si et fan cas, vinga. Una abraçada. Que ens foten cas els polítics.

Molt bé, Francesc, que vagi molt bé. Adéu-siau, bona nit. Una reflexió. Aquí, si tots aquests polítics escoltessin aquest programa, amb les idees que els hi aneu donant, jo crec que tindríem un país una mica millor. Jo us ho dic ara, perquè entre la reflexió de l'educació que hem tingut avui, la reflexió del Josep, i després en Quim, que ens ha explicat l'anècdota del que li va passar a Montsúper entre la reflexió del Vicent sobre el tema del capitalisme i que ens posen tot el de Nadal 3.000 anys abans que sigui. En fi, encara tenim temps de parlar amb l'Àngels, justament des de Canet de Mar, abans del Bulletin de la Una. Àngels, bona nit. Hola, bona nit. Aquest senyor té tota la raó.

La línia aquesta del Maresme, la R1, jo he anat, a banda que és veritat que l'aigua pot tocar la via en algun moment, i ja no recordamos que pràcticament aquell trol fa pomi, El tren m'ha esquitxat tenint el vidre, ha esquitxat el mar. Sí, sí. I no solament això, que és importantíssim. Si un dia hi ha una desgràcia, llavors tothom hi correrà o ningú voldrà tenir la culpa. Escalta. Malgasta, malgasta vols dir, no?

Sí. L'has dit al revés, es malgasta, malgasta. Sí, malgasta, mols cèntims.

Es volen fer la tonteria aquesta, més a més a dir-li el jap, el jap de l'aeroport. El jap, sí, sí, el jap. Sí, el jap, el jap vols dir, no? Sí, sí, sí, sí, sí. El jap, que també queda molt maco, sí. Amb trens que anem com sardines, perquè a més a més, és la veritat, les hores punta, i no tant, perquè a més a més hi ha molts estrangers que van a Calella o el que sigui. Total, allò està ple. I és una cosa molt sèria. Tota la raó, Àngels. Ells no aniran. Jo no crec que hi hagi cap polític que vagi amb aquest tren.

Doncs mira, si l'agafessin cada dia segurament pensarien diferent, com dius tu. Està clar.

No, no, però el que és molt important és que s'està jugant amb la vida de les persones. De les persones, sí. És exactament així. Moltes gràcies.

Moltes gràcies, Àngels. Que vagi molt bé, que tinguis. Gràcies, bona nit, adéu-siau. Doncs vinga, que arribem a la. Mira, res, un minut i arribem a la una de la matinada i continuem després, no marxeu, no se'n vagi ningú a dormir encara. En aquest país anem a dormir tard i als oients, als ignorants, encara més tard. Així que no marxeu perquè tenim moltes coses encara per explicar-vos i hem de compartir encara moltes de les vostres opinions a través del 93207474. L'Aina m'apreta perquè té el resum de la setmana passada, a veure quina n'ha fet avui. Tenim la Sílvia Andrés, també que avui em sembla que es vol dirigir la mirada cap al Festival de Sitges, en fi, que tenim encara unes quantes coses per explicar-vos, així que no marxeu, escoltem les notícies de la una de la matinada i tornem d'aquí uns pocs minuts. I sereu? Sí, oi? Va, no en fallem. Fins ara.