La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 21/10/2026

Bona nit, vos parla Nando Senoguera. L'exconseller Lluís Puig tornarà aquest dimecres a Catalunya després de 9 anys d'exili, tot i que té pendent l'aplicació de l'amnistia, i es convertirà en el primer dels consellers de l'1 d'octubre que torna després que el Constitucional va ordenar al Suprem que aplicàs la llei. Mentrestant, els amnistiats aquest dimarts han celebrat la resolució del Tribunal, però avisen que no posa fi al conflicte polític. Oriol Junqueras ha parlat de la fi d'una repressió, segons ha dit, brutal i necessària.

Si ho han fet és perquè ens han tingut i ens tenen molta por. I deixeu-me aclarir que fan bé detenir-nos-la, perquè ells odien i menyspreen la democràcia i nosaltres sempre hem sigut els que l'hem defensada.

El Tribunal Suprem ha concedit l'oblit judicial a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raúl Romeva per ordre del Constitucional. Bassa i Romeva han reivindicat que es posi fiel a la judicialització del procés i han avisat que només és un nou punt de partida per a l'independentisme, mentre que per Jordi Turull l'amnistia representa una capitulació del Suprem.

El Consell de Ministres ha aprovat que les persones que perdin la parella puguin tenir dret a la pensió de vídeo a etat, tot i no estar casades ni ser parella de fet. També la incapacitat temporal per transtorns de la menopausa i per als afectats per les catàstrofes, com per exemple la dana. La ministra de Seguretat Social i portaveu de la Moncloa, Elma Saiz, defensa que aprovar aquestes mesures socials a la Diputació Permanent no és electoralisme.

Son medidas que no nacen de la noche a la mañana. Llevamos más de año y medio trabajando y son medidas muy maduras, muy demandadas y por eso, como saben, en esa coherencia de seguir gobernando, llevamos este importante paquete hoy al Consejo de Ministros.

El govern valencià obre una línia d'ajuts per a les famílies afectades per la dana d'aquesta setmana. L'executiu que ha reunit el Consell de Govern en una trobada extraordinària destinarà més de 23 milions d'euros en ajudes directes. El president de la Generalitat Valenciana, Juan Fran Pérez Llorca, ho explicava així.

Y afrontar los daños en sus viviendas habituales. En caso de que sean segundas vivienda, la ayuda será de 3.000 euros. Los ayuntamientos, por su parte, van a contar con hasta 200.000 euros para cubrir sus gastos urgentes.

Donald Trump torna a criticar la política migratòria del govern espanyol. El president dels Estats Units ha acusat l'executiu de no fer res per fer front a l'entrada massiva de Ceuta.

Ja he vist què ha passat a Espanya. Ja han entrat de manera massiva i sobtada. N'han arribat desenes de milers que han entrat a Espanya en massa. I Espanya no fa res. Simplement han dit, bé, ja han entrat. Venen de totes les parts del món i de països amb problemes gravíssims.

El magnat Elon Musk va ordenar directament reduir la capacitat de la xarxa de satèl·lits Starlink sobre Ucraïna, segons publica el diari Wall Street Journal. Aquesta informació desmentiria les paraules del fundador i propietari d'Space X, que primer va traslladar la responsabilitat a Donald Trump. Aquesta reducció va afectar els atacs amb drons i els sistemes antiaéreos de defensa i Kiev ho va interpretar com un nou gest d'acostament de Trump a Rússia.

Aquest dimecres es mantendran les alteracions en el servei dels ferrocarrils de la Generalitat per la caiguda de part del sostre del túnel de Gornal. El servei s'adaptarà a la circulació per via única pel tram afectat, segons informa l'operadora. Tres línies tindran origen i final a l'Hospitalat, o sigui que no arribaran fins a la plaça d'Espanya. Són l'R5, la de Manrasa, i l'R6, la d'Igualada, amb dos trens cada hora, i l'S3, la de Can Rosca, tindrà un tren per hora. Sí que arribarà fins a la Passa d'Espanya la línia S8, la de Martorell, que tindrà una freqüència de 15 minuts. De moment no hi ha cap previsió de quan podria estar solucionada la incidència.

Esports, primera derrota del Barça aquesta temporada. Els blaugranes han caigut per 4 gols a 2 al part dels prínceps contra el Paris Saint-Germain. S'ha avançat a la primera meitat el PSG amb gols de Doué, Xavi Espart i Lamine a la segona part, però han igualat dues vegades el partit. Però Vitinha i Fabián al tram final han sentenciat el partit.

Rodri ha estat suplent. La mala notícia, la lesió de Dani Olmo, que ha estat substituït a la primera meitat per molèsties musculars. El Barça suma 6 punts de 9 possibles a la Champions i trenca una dinàmica d'11 partits consecutius guanyant aquesta temporada.

També jugats aquest dimarts a la Champions destaquen Liverpool 4, Villarreal 3, ha marcat Ronald Araujo, Manchester City 5, AEK 1 i Stuttgart 1, Atletic de Madrid 1.

Aquest dimecres és el torn per al Real Madrid que rep al Leipzig, al Bernabéu, en el que serà l'últim partit dels blancs, abans del Clàssic de diumenge.

En bàsquet, victòria del Manrasa a l'Eurocup, 108 a 88 contra el Roma. El Manrasa suma dues victòries i dues derrotes a l'Eurocup. També triomf del Girona a la FIBA Eurocup, la quarta competició continental. Els gironins han guanyat 109 a 68 contra el Gelona Gura Polanàs.

Fins aquí, les notícies.

Pensa en la nit de Cap d'Any sense ningú amb qui celebrar-la. La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa en la Setmana contra la Soledat de Sant Joan de Déu.

Aquesta setmana, a Sóc i Saré, 20 persones demostraran si controlen els pronoms febles i trauran l'actor o l'actriu que porten dins. Només 5 concursants passaran a l'últim capítol de Sóc i Saré.

81-352-469-C, de casa. El tens gravat al cap i saps que mai no l'oblidaràs. Però saps també que pots resoldre les teves reclamacions de consum gratuïtament i sense anar a judici? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com el DNI. Troba més informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

La nit dels ignorants Catalunya Ràdio amb Marta Romagosa La nit dels ignorants.

Avui començo el programa esgotada i no pel PSG Barça, que també. Tinc per davant dues hores de ràdio i no sé si aguantaré haver de parlar tanta estona perquè des de les 10 i 15 minuts del matí que no he parat de fer el mateix, de xerrar. Però no he parlat amb persones, eh? He parlat amb màquines. N'he quedat ben tipa, sincerament, però he descobert que si et fas la ximpleta, les màquines no t'entenen, perquè molta intel·ligència artificial, però d'intel·ligents, aquests assistents virtuals no ho són gens. Per començar, tres trucades a Endesa, perquè l'electricitat feia fluctuacions, ara no anava la vitroceràmica, ara no es podien encendre els llums, ara baixava la intensitat. L'ascensor ha quedat aturat entre dos pisos, però ningú a dins, per sort. Després de fer tres trucades i de tres màquines que em diguessin que no mantenien, m'han passat amb una operadora i li he pogut explicar, i a més, en català, he tingut molta sort, el problema que teníem a tota la finca. Potser està el bio d'on venia per no fer-me pesada, era culpa d'ells, vaja, i d'una toma del carrer, i a les 3 de la tarda ho han solucionat. Però clar, l'ascensor s'ha parat per seguretat, i tot i que a les 5 de la tarda els he avisat que continuava sense funcionar, no vindran fins demà. I no passaria res si no fos perquè al vespre, aquest que ha passat ja, havia de venir la compra mensual, aquella grossa, d'aigües, detergents, llet, sucs, etc. I ja us dic jo que si no els avises no pugen tres pisos ni de broma. I vinga, truca a una altra màquina per avisar que no podrien pujar amb l'ascensor perquè no funcionava. Doncs al final he pogut parlar amb una altra persona de carn i ossos que m'ha agraït l'avís i hem decidit traslladar-lo lliurement demà. Així que ara necessito trucades reals de persones normals, com vosaltres, amb coses boniques per explicar, si pot ser, perquè de màquines que no m'entenen ja n'he tingut prou per avui i si pot ser pels pròxims mesos. Pujar a peu a quarts de tres de la matinada fins a casa em semblarà un regal al costat d'aquest dia de I.A. Horribilis. I el vostre dimarts, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Judit Perpinyà, Albert Durant i Domènec Sobirà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Bona nit. Bona nit, com esteu?

Són les 12 i ja pràcticament 11 minuts. Tornem a arrencar aquesta hora, com sempre, una altra edició de la nit dels ignorants aquí a Catalunya Ràdio, esperant, com sempre, les vostres preguntes i respostes al 93207474, que ja fa estona que ha començat a sonar. Veig l'eina enfeinada, anar buscant i anar responent. Els diversos oients que esteu fent cua per començar a dir-nos el que vulgueu, a fer-nos preguntes o aportar solucions a altres qüestions que han demanat oients en altres programes. Com que veig que l'Aina està escrivint, això vol dir que ja tenim una primera trucada preparada i de seguida que sàpiga qui és, que ja ho sé, doncs li dic bona nit. I li dic bona nit a la Montse, que ens truca des del barri de Sant Martí, bona nit.

Hola, Montse. Hola, oi, és que et sento molt lluny. Ah, doncs soc aquí, eh? No m'he mogut de lloc, jo. Ja, ja. Mira, Marta, és que tinc un problema. Bueno, un problema. Mira, resulta que el meu business, l'escola, recullent taps d'això, bueno, valen. Taps de què? D'ampolles, entenc, eh? Taps d'ampolles. Sí, d'això que la gent recull. I resulta que tot l'estiu, clar, la gent que ja em coneixia em portava taps. I tinc poder unes 10 o 12 garrafes de 5 litros plenes de taps. I ara ells han canviat de puesto, s'han anat a viure en un altre puesto, i aquí no ens recullen. I la meva filla diu, doncs mira, mama, podríeu tirar-les. Ai, és que a mi em sap greu, perquè potser hi ha alguna persona que també ens recull i els podria picar i dir, dona'm el taletano de la Montse. I jo visc al barri de Sant Martí. Molt bé.

Per tant, tens com cinc garrafes plenes de tants, eh? D'acord, d'acord. Doncs a veure si algú sap que. Eh, Marta. Molt bé. Sí, sí. Aviam. Aviam si tenim sort, Montse. Si tenim sort, perquè és que em sap

greu de tirar-ho al container, la veritat. Clar, perquè portes molt temps recollint-ho, no? Hombre, i tant. Clar. Doncs va, a veure si algú I que tot l'estiu la gent portant-me bosses diga on han recollit. Un em portava tants i l'altre em portava les garrafes. Clar. I ara tens aquí un overbooking de taps. Resulta que m'ho deixava a l'escala, a baix, als comptadors, m'ho deixaven posar. Li vaig dir al president, ja m'ha dit, sí, Montse, hi poso. Però clar, la meva filla venia aquí, Montse ho portava, però ara no.

I a mi em fa vergonya tenir-ho a baix doncs a veure si algú et pot ajudar Montse, a veure si algú et necessita en un petó ben fort adeu carinyo, adeu doncs a veure si algú pot ajudar la Montse que té aquestes garrafes plenes de taps d'ampolles a veure si algú necessita per alguna cosa o que li diem, a veure si algú la pot ajudar a més del 93207474 ens deixeu els missatges de whatsapp al 667 220 148 148, ja ho he dit bé. I avui tenim aquesta resposta que té a veure amb un comentari que ens va fer un oient, crec que va ser ahir mateix o abans d'ahir, que és de l'Albert des de Vilassar de Mar.

El tema de per què mengem, bueno, mengem o ens posen a punt de venda els torrons al mes d'octubre. L'estació econòmica dona que les empreses estan superpressionades perquè cada any millora els seus beneficis perquè si augmenta el valor i tota la història aquesta, la pressa és brutal i això es transmet cap avall. Tenim fàbriques o una indústria que té una capacitat de producció molt alta i si arribem a un punt que el consum. Comença a afablir-se, la idea és no parar les màquines, perquè si no, adiós, muy buenas, els beneficis que tenim propostats. Aleshores, el que s'intenta és desestimulitzar el producte, intentar que el producte estigui més temps al punt de venda, i així segurament la gent menjarà polvorons tot l'any i nosaltres facturarem cada mes. El tema és facturació pura i dura, no hi ha una altra història. A sobre, la gran distribució, que és la que es porta el bacallà de. De tot el benefici de la cadena de distribució, des del productor fins al consumidor final, són els que fan els grans beneficis i que també apreten perquè també tenen la seva corresponent quota de vendes de beneficis i totes les històries aquestes. La gran distribució també és la culpable de que ara tens una bossa de patates a la meitat d'esta buida, o una llaguna de tonyina, que cada vegada hi ha menys tonyina i més suquillo, que diuen que és oli, que allò d'oli té el nom i poc més. Res, és el món que vivim, no hi ha una altra història. Ens enganyen, ens pressionen perquè els diners, en lloc d'estar en la nostra butxa, que estigui a la seva. I ja està, el tema és. El mateix passa amb la campanya de la volta al col·le, que és una campanya molt important. Que abans començava el mes de juliol, 9 de setembre, després va començar el juny, ara, com que el tema de l'escolar està baixant, ja la deixen anar reconeguda per posar un altre producte, i així anem tots, així anem tots. Paciència i cap endavant, a la tassa del mèdic.

Mare meva, tota la raó, Albert. Així anem, així anem tots. Val, 9-3-2-0-1-7-4-7-4, amb una resposta preparada en Guillem, des del Fort Pieng. Bona nit. Bona nit.

Mira, Marta, és que tinc una mica.

Oh, ja ho sento. I tant, que sí. Sí, sí.

Però és per ajudar a la Montse, a la Goyen, que. Ah, la dels taps, vinga. Sí, que té garrafes de taps, justament en el meu institut, en el Quatre Cantons. Que està en Sant Martí recollint-te perquè, diguem, és una campanya que fem per a conscienciar els alumnes i cada any ve una associació, diguem, una associació que s'encarrega, és una empresa en realitat, que s'encarrega de reciclar-los i el personal és així, del tipus que integren a persones disminuïdes. I això que estem oberts a agafar les garrafes i que si li queda molt lluny fins i tot li podeu donar el meu telèfon i quedo amb ella.

I passar-li a buscar entre un parell, perquè no pesen, entenc que és gran però com que no pesa. Si et sembla, Guillem, li passem el teu telèfon a la Montse a veure si us poseu d'acord. Sí, sí. Perfecte. Doncs mira, escolta'm, això sí que és oli amb un llum, tu. Primera trucada i segona trucada, solucionat. Molt bé. És l'Institut Quatre Cantons, has dit, eh?

Sí, sí, que està segurament si ho busca en internet.

Clar, i ella està a Sant Martí també, vull dir que és perfecta, tampoc és a l'altra punta de la ciutat, saps?

Sí, Sant Martí és gran i diu de nosaltres estem en el poble nou, però ella, si de casoleta està a prop nostre, doncs això, pot venir o podem quedar.

Perfecte. Doncs va, li passem a la Montse el teu telèfon, Guillem. Moltíssimes gràcies. A vosaltres, bona nit. Bona nit i cuida't molt, sobretot. Moltes gràcies. Adéu. La Concepció, des de Cardedeu. Bona nit. Bona nit.

Bona nit a tots els ignorants. Avui he anat a veure Bons i Dolents. Avui has anat a veure El Joel Joan. I què? A mi m'ha agradat molt. Però m'he quedat parada, que anàvem a tocar, i n'hi havia dues o tres que normalment no els han agradat.

Que normalment els agrada el que veieu i aquesta vegada no? No. I com és això?

No ho sé. Demà posarem una d'elles. No ho sé. Que no voldríem fer enfadar ningú, això sí. Digues, digues. El que es fan servir, bueno, l'has vista?

La què? No l'he vista, no l'he vista, jo, bons i dolents, no l'he vista. Així no et dic res. No dona, però ara ens deixaràs amb l'aia aquí. No, bueno. Hi ha alguna cosa que no t'ha agradat? No,

hi ha una cosa que m'ha agradat molt. Ah, hi ha una cosa que t'ha agradat molt. I l'altre contestant un insult, o sigui, corregint en català les paraules que. Ah, d'acord. I això m'ha encantat. Però després, el que no m'agrada, a mi, aquí i enlloc, no els puc suportar. Que no ho dic amb mala fe, els diminutius. Potser són correctes. Ja. No t'agrada una estoneta,

una rateta, un pernilet, no t'agrada.

Una maneta que es diu molt tant per la televisió. Com aquí també hi ha. Sí, sí, jo a vegades ho he dit,

també alguna vegada, no? Una estoneta, no? Ara tenim una estoneta. No t'agraden els diminutius, Concepció?

Jo no m'agraden i m'agradaria saber si són correctes o no ho són. Quan hi havia en Joan Barril que feia el Cafè de la República, parlo de molt temps, un va dir, és que aquella puteta I ell va dir, alto, o. Diu, bueno, el toc no és català. Però volent dir, no diguis això, perquè ho has dit en diminutiu, no? Sí. Diu, perquè ara, per comptes de malparit, haurem de dir malparidet. Ja. Me va quedar gravat. Sí. Que jo quan els hi sento quan ho sento ho he fet sorrir molt i molt doncs

a veure si algun filòleg ens pot dir si són correctes i ens quedem amb que t'ha agradat l'obra m'ha agradat l'obra i llavors una altra cosa

Begur Begur a la província de Girona vegem bordar, sí s'escriu Begur. Sí, i no es pot dir perquè s'enfaden ells. Tota la raó, sí, sí. No encertem ni una. Bagú i Palau Sator, no?

Sí, aquestes dues han sortit i han sortit per Catalunya Ràdio. Sí, segur, segur. Hi ha coses que es diuen malament, està clar. Però mira, està bé que ho diguis perquè així no se'ns escapen.

Vull dir, veu, és a dir, aquesta com que jo soc d'allà, vull dir, sé que es diu veu i pelau se torna. I crec que és perquè una és tònica i l'altra és. Perfecte. Doncs prenem bona nota de tot, Concepció. No,

dona, no. Si aquí m'agrada la gent que diu coses de l'alçada d'un campanar, què vols que s'enfadin

per un diminutiu? No pateixi gens. Quan diuen aquestes coses de l'alçada d'encompanants, no sé com ho poden dir.

Ja, ja ho sé, però hi ha gent que està molt enfadada i mira, aquest programa. Jo sempre demano que no es falti el respecte, però a vegades hi ha gent que sí, s'enfila molt. Ningú s'enfadarà pels diminutius, ja t'ho dic.

I per TV3, la d'això, l'Helena García Melera, els diminutius els fa servir. Molt. Una peluquera. Diu, ja ha arribat el torment, em diuen a mi. El torment? Per què el torment? Perquè ja els hi corregeixen. Però així ells n'aprenen, no? No, però diu que no la faré pas canviar. Per tant, no vol aprendre, no? És que tampoc sé si és correcte o incorrecte que els diguin tant. Ha arribat un punt que se'n diuen molts i molts.

A partir d'ara m'hi fixaré, Concepció. Jo no m'havia fixat, però a partir d'ara m'hi fixaré. A veure si diem diminutius o no. D'acord? Sí, sí, a veure com.

La que no en té un i un, som jo.

Molt bé. Perquè no el t'agraden, clar. Molt bé, Concepció, doncs gràcies per la trucada i per la recomanació dels bons i dolents.

Que vagi molt bé. A veure si hi ha alguna cosa, si m'adormo, Mira, us compraré.

Demà, exacte, no passa res. Molt bé, una abraçada, que descansis. Gràcies, igualment. Adeu, bona nit. A veure, un altre missatge, que és una queixa en aquest cas, que ens ha deixat el WhatsApp del programa, el 667-221-148, en Josep, des del Parc Güell.

El motiu d'aquest missatge és per denunciar la gran presa de pèl que ens fan. Tots aquests funcionaris de trànsit sobre el tema de les sancions per trànsit. Sempre ens diuen que aquestes sancions no és per fins recaudatoris, que no és per recaudar més diners, sinó que és per la seguretat. De tots els ciutadans. Això és una verdadera fal·làcia. Ahir vaig veure un cas d'aquí en el Parc Güell que demostra tot això que dic. Eren les dotze i quart o dos quarts d'una ja, no ho sé, més o menys eren aquestes hores. Es va parar aquí a prop del Parc Güell un cotxe de l'Urbana de Barcelona. Molt tant a cotxes que estaven mal aparcats. Realment estaven mal aparcats. Estaven en puestos de carga i descarga i potser hi havia un altre que estava en puestos de motos que no hi havia motos enlloc. Però sempre hi ha hagut una tolerància tota la vida que per la nit es pot aparcar sempre i quan a l'endemà, abans de les 8, treguin el cotxe d'allí. I això ha sigut tota la vida. Doncs ahí, doncs no, senyor. A veure. Quin mal feien aquells cotxes per l'horari que eren. I després es diu que no és per finalitat recaudatòries aquesta situació està agreujada perquè aquí en el parc estan remodelant una part que estava abandonada o estava descuidada que és la font del carbó i l'estan renovant, remodelant estan remodelant tot això d'aquí que això està bé, quedava molt maco per poder passejar la gent que és sota el cotolengo però. Degut a aquestes obres, a la part del davant de l'obra, hi he posat unes barreres, unes branes aquestes, metàl·liques, que no es pot aparcar, de dalt a baix, esclar, i entenc que un munt d'aparcaments que abans aparcaven allà, poc o molts, doncs potser una part dels habitants d'aquí a l'aeroport podien aparcar. Després hem fet molts pàrquings per bicicletes, tenien espais que també hi aparcaven. El de dia està bé, però esclar, a la nit no es veig per res.

Doncs aquesta és la queixa que ens fa en Josep des del Parc Güell i que afecta directament la gent que aparca els seus cotxes, evidentment, de nit en el seu barri. Va, que el 932017474. I tenim ara en Pere, des de Sant Pere de Ribes. Bona nit. Bona nit. I bon hora, hola Marta, bona nit.

Què tal, com estàs? Mira, no, ell estava escoltant el que t'ha passat avui amb tu, no? Sí. I després, aquesta senyora que jo considero que els catalans acinem massa pim, com deia aquella al Cabreras, tenim el rajolí molt prim, però jo crec que per trobar-te bé tu i aquesta senyora, escolta, jo he pogut. De gos o de puta? Jo crec que d'aquesta tercera opció,

eh? Perquè està parlant d'un

programa del barri i el de fa temps. Home, no, no, jo és que som mal pensats. Som mal pensats? Sí, home, és de puteta de gat. Era de puta. Com ho sap? Home, perquè jo no penso malament. Però això no és pensar malament, era una conversa que jo no hi era. No, no, és pensar. No, no, jo pregunto. Ara vaig a dir una cosa. Si voleu disfrutar, jo no us dic. Entre Vilanova i Vilataque del Pradés aneu a la delegació d'higiene per aquesta senyora que viu de la puteta de gat, com el tobo que t'ha pesat per la màquina i no es podria entendre. Doncs vés allà i digues. Per favor, no he sentit de ningú, no, no, qualsevol cosa. Pensa que jo sóc molt gran ja i anava acompanyat de gent jove. I jo me faig fotre pedes com fan passejar la gent. Me n'he adonat avui que tot això que estem parlant. I tinc anys, eh? Perquè passa de 84, eh?

Passa de 84. No ens diu els anys que té, però diu que passa de 84.

Està bé. No, però és que era colònia. A més, pensa que estàs parlant d'un que va ser l'Emili encara a l'Àfrica. Mare meva, mare meva. No, doncs mira, està d'igual. Mira, que 60 anys enrere igual. Sí, sí, no t'entenen, no? No t'entenen. No, no, no, no. Mira, jo coneixia molt els delegats antics. I que és que ha vingut tota Espanya sencera. Però entre Vilanova i Blasán, que jo no t'ho parlo gaire lluny, eh? No, no, no, no.

No hi ha ningú que entengui el català de Duexo, no?

No, no, no. Però és curiós, eh? És curiós. A més, jo com que conec tota Espanya, vull dir, per ma fot, perquè si ells no coneixen el meu, jo els conec amb ells. Ja t'ho entens? Sí, sí. Però, escolta, n'he trobat una. Que havia sigut alcalde de Llouceres, que era un poble de Castelló, més pagès que els d'Olèrdua, d'aquí, pront de Vilanova. Doncs, escoltes, feia el despistat, igual que fos castellà. Mira, se m'ha recordat, jo que he estat molt a Amèrica, trobaves un que fotia cara de mexicà, i deies, sirveu-me o algo que m'ajudin. I deien, no, no, no. I es pacífico. Bueno, claro, si dic a Mercada que fos, que collones n'és puta que tu. No entens? No, no, però és curiós. No, no, és això que t'ha passat avui amb màquines. Parlo amb màquines que no t'entendràs ni tu ni elles. Ja. Però és que són gracioses, les màquines.

No, avui no és el dia, perquè siguin gracioses les màquines, perquè ja hem quedat

ben tipa de les màquines. No, però no et discutiràs amb ningú amb la màquina. No, però ningú t'atén, i llavors, clar, estàs a estona perdent el temps. Sí, però n'has trobat dues que t'han atès, no? Sí, al final, però he perdut molt de temps, eh? Doncs mira, tens de rezar tres para nostre i una de Maria. D'acord, d'acord.

El para nostre me'l sé, l'Ave Maria ja no me'l sé,

o sigui, l'hauré de buscar. No, no, però els que parlem antigament, com que han fet desculpes, Però jo estic molt content que el programa es porta bé. Jo l'escolto cada dia. Què vol dir, el programa es porta bé? Demà som capaç de trucar-te, perquè el truco moltes vegades, de la Vall Fosca. De la Vall Fosca. Oh, que bonic.

Oh, que bé, Pere. I tant, que m'agrada molt la Vall Fosca. A on has estat tu? Ara em farà un examen de la Vallfosca. Sí, home, perquè penso que jo no soc fill d'allà, eh?

Ah, que no és fill d'allà? No, però soc d'aquí, d'aquí vaig jo. Mira, jo tardo dues hores i quart per arribar allà a aquest poble. Saps quants pobles hi ha a la Vallfosca? 19. N'hi ha uns quants, sí que ho sé. No, no, no. Però hi ha gent que més viu en una família o dues, eh? Ja. Per això és Capdella i tot això. És a la Vallfosca, no? A Capdella, doncs, avui està a la 4 sobre 0, només. Que bé. Ara m'ho acabo de mirar, dic, hòstia, demà.

Doncs ja pot agafar una brica, eh? O un anorak o alguna cosa. No, no, ja estem preparats. Esteu preparats, molt bé.

Mira, feu-me una cosa, el dia que vulgueu, com se diu aquesta noia que fa tants anys que treballa amb vosaltres?

L'Aina. L'Aina? Sí. No és de per allà, ella, ella. Ella és de la seu, sí.

Ah, doncs, collons, bueno, és l'alta banda, és igual. No, no, ja ho conec. Jo ho conec de fa molts anys. Doncs, si mai voleu pujar, l'Aina s'ha enviat el telèfon i us ho orientaré jo per tots els pobres. Fa 60 anys que vaig allà. Mare de Déu.

Doncs bé, ja ho tenim fet, això. Una excursió cap allà, vinga.

Bueno, guapos, que digueu bona nit a tots els ignorants i que vau de disfrutar a la nit. Jo us aniré escoltant. Però demà a les 10, cap a la baixa. Vinga, doncs amb molta enveja. Que vagi molt bé, que disfrutin. Adéu-siau, bona nit. Adéu.

La nit dels ignorants, un programa per aprendre i compartir el que no sabem.

Totes les coses, les preguntes que es fan aquí a la nit dels nivans, a la curta o a la llarga, o te les contesten o se solucionen. I això ho dic perquè ja fa molt de temps vaig dir que al pont de Marina hi ha els pilons que hi havia en unes xarxes, en unes reixes, i que no arreglaven. Doncs ara ahir vaig llegir el diari que després de tant de temps els arreglen. O sigui, a més, per dir que gràcies a la nit dels nivans les coses, ja dic, es contesten o se solucionen a la curta o a la llarga.

L'entrevista que no t'esperes.

Ara farem això, una entrevista que no us espereu. Per què? Doncs perquè parlem d'un prestigiós premi europeu en Medicina que té al darrere una història molt curiosa. Aquest premi va néixer perquè a Terrassa un metge d'urgències va estar de baixat dos mesos amb el braç en cabestrell, perquè aquest metge també té vocació de professor i perquè aquest metge és un gran aficionat a una saga molt famosa de videojocs, els Pokémon.

Aquest, diguem-ne, metge gamer amb cor de mestre, mentre estava de baixa amb el braç penjat i amb una sola mà operativa per taclejar a l'ordinador, va crear tot sol un videojoc amb l'estètica dels Pokémon i ambientat en una unitat d'urgències. El va dissenyar perquè fos una eina formativa per professionals sanitaris. És això d'aprendre jugant, la gamificació de l'ensenyament, que se n'ha dit. El videojoc va formar part de la seva tesi doctoral i el seu invent ha seduït el Gremi dels Metges a escala europea. L'han premiat al Congrés Europeu de Medicina Interna per haver proposat una metodologia d'aprenentatge basada en l'ús d'un videojoc. Aquest metge avui treballa d'internista adjunt a urgències a l'Hospital Clínic de Barcelona, té 33 anys, és nascut a Màlaga i es diu Munir Mohamed Mimun. Doctor Munir Mohamed Mimun, benvingut als Ignorants, bona nit. Bona nit, muchísimes gràcies. D'entrada, primer de tot, enhorabona pel premi, perquè no tothom guanya un premi més enllà de la satisfacció personal. Això és una molt bona entrada pel seu currículum, no?, diguéssim-ho. És diferent d'altres metges, probablement, no? Sí. Però és una bona entrada per un currículum d'un metge?

Jo crec que sí, una cosa almenys diferent, pot ser.

Sí? Alguna oferta laboral ha sorgit arran d'això o no?

Han surgido ofertas, sí, sobre todo temas relacionados con realizar nuevos videojuegos, con realizar cosas de simulación, y eso a uno también le hace pensar que el tiempo que invirtió en esto. Que va a ser molt de temps, suposo. Sí, bueno, para realizar el juego fueron unos dos meses que estuve de baja, a unas 12-13 horas al día, Sí, sí, sí, sí. De hecho, bueno, la mujer que lleva mi doctorado en Don Esther, yo veía y pues muchas veces me llamaba por teléfono y me decía, creo que es el momento de que salgas de casa porque llevas mucho tiempo. No puedo, no puedo, estoy creando, ¿no? Sí, era así. Digo, mira, es que si lo dejo ahora mismo, pierdo las líneas y ya tendría que estar una semana entera para volver de nuevo a recoger el hilo conductor. Pero sí, al final acabas haciendo muchas rondas, muchas preguntas y acaba alargándose hasta que lo terminas.

A veure, la idea de fer un videojoc educatiu crec que ja li rondava pel cap des de feia temps. Va ser l'operativitat de no poder treballar amb els dos braços perquè n'hi ha una de trencat. Per tant, aquesta lesió va fer que trobessis el temps necessari. Clar, si no t'arribes a trencar el braç, o l'espatlla, perdó, el braç, hagués trigat més a fer-lo, però segurament en uns mesos hagués estat a punt també el videojoc?

Yo creo que si no hubiese tenido la oportunidad de plantearme estos dos meses, posiblemente se hubiese ido a seis, ocho, nueve meses. Es un proyecto que al final necesitas tener un equipo porque tienes que tener la parte de creación del videojuego y tener la otra parte que es la de medicina, enfermería, para poder unirlos. Yo tenía la suerte de adolescente con 16, 18 años, era muy friki. Sí. Muy freaky porque te agradan los Pokémon. Bueno, me agradan los Pokémon, me agradan los videojokes, al final, como cualquier adolescente de esa época. Y tenía, bueno, tengo la gran suerte de que la mayoría de mis amigos son ingenieros. Entonces, pues, estos veranos que te dicen, te voy a enseñar a programar muy básico. Y digo, vale. Entonces, pues, pasabas el verano, te enseñaban cómo hacer un RPG muy básico. Perdona, ¿un RPG qué es? RPG son los gráficos que tienen los Pokémon. Es el tipo de juego. Son juegos en dos dimensiones, que al final puedes jugar un poco con las tres dimensiones, pero son juegos muy, muy, muy básicos. O sea, que realmente. Tiene una curva de aprendizaje que a los primeros meses puede costar un poco, pero una vez aprendes, se puede realizar. Y hay maneras de hacerlo, puedes servir muy fácil. Si tienes eso y la otra parte, al final la una.

Ells t'ensenyaven a fer videojocs, però tu no els ensenyaves a fer de metge d'urgències, no? No, no, no, en absoluto. Dicen, això no era així, eh?

No, no, con 18 años, como mucho, le abría la puerta de la casa y le ponía de merendar.

Ya está, ya está. A veure, aquest videojoc es diu GEMAS, és així? Que això és una sigla? És una crònima, sí. I què vol dir?

Gamificación en enfermería y medicina para el aprendizaje por simulación.

No l'hagués tret mai, eh? Gamificar l'ensenyament una mica perquè sigui més atractiu. Clar, abans ja dèiem que abans de ser metge va ser professor, no? Crec que de nens amb dificultats d'aprenentatge, oi que sí? Sí, bueno,

eran más que solo de aprendizaje en sí, eran chicos que tenían muchos problemas también a nivel vital. O sea, yo crecí en un barrio que es muy humilde, en el barrio de Capuchinos, Málaga, un barrio bien, pero que bueno, al final pues había muchos chicos que tenían problemas, en sus casas había problemas y ellos tenían también problemas. Entonces pues estaba muy en contacto con el colegio donde yo me formé, Y tenía la suerte de tener profesores con los que me había llevado muy bien. Me decía, oye, mira, este chico tiene este tal problema en casa o tiene muchas dificultades o lo está pasando muy mal. Y se está reflejando en las notas. Y al final necesita un hermano mayor que le haga de referencia y alguien que también no lo haya tenido fácil. Y vean qué puede llegar si le ayudan y le cogen de la mano. Al final es simplemente acompañarlos. Hay muchos niños que no nos damos ni cuenta, pero son clases de 30, 40 alumnos. Pasan desapercebuts, només que o suspenen

tot o no fan els deures, el que sigui. Y nadie se da cuenta

que detrás puede haber mucha oscuridad. Y de vez en cuando que aparezca alguien simplemente para preguntar qué te pasa, qué te ocurre, qué tal. Y el cambio también pues me ayudaba mucho porque tenía, bueno, tengo un muy muy buen amigo que me enseña a dar clases y Guillermo es muy dado a que si te lo pasas bien mientras aprendes. El niño se te va a quedar siempre. Y muchas veces me llamaban los padres, oye, ¿no ha venido mi hijo a casa? Y digo, sí, sí, es que está todavía aquí en la academia haciendo ejercicio y no se quiere marchar. ¿De verdad? Y los padres no se lo creían, ¿no? No, no, a los padres es imposible que se lo crean. Porque un niño que no quería hacer los deberes, lo llamaba, no, papá, tranquilo, que ya voy, que es que todavía estoy aquí haciendo ejercicio. No, pero llevas tres horas. Y digo, no, no, tranquilo, si no va a pagar más por estar más tiempo.

Que acabi la feina, que ho entengui, no? I que s'ho passi bé. Llavors s'ajunta aquesta faceta de professor amb la faceta de voler ser metge i es crea aquest videojoc premiat que, com dèiem, es diu Gemas. Ens hem d'imaginar que som en una unitat d'urgències, entenc, en aquest joc. Llavors explica'm una mica el joc. Quins personatges juguen o quines situacions es poden trobar o quins objectius tenen? Si jo ara, que no és el cas, si em posés a jugar, jo què em trobaria en aquest videojoc? Pues mira,

lo primero que te preguntarían es si eres médico o enfermero. A partir de ahí se desarrolla una historia totalmente diferente. Tú aparecerás en el parking del hospital, encontrarás dos ambulancias del SEM en la puerta y te dirán, uy, esta noche están siendo fatal, estamos trayendo muchos pacientes, esto es horrible. Estos son personajes, ¿eh? Sí. Entonces te dirán, mira, entra adentro porque ya te contarán un poco. Entonces tú entras y te desarrollas como un residente o un enfermero que ha llegado a una noche de urgencias horrible, que está todo colapsado y te han llamado porque ha habido varias bajas y necesitan manos para ayudar. Entonces, a partir de ahí, te presentarán al equipo y, dependiendo un poco de si vas a una rama u otra, se desarrollará el ambiente. ¿Qué vas a la rama de medicina? Te presentarán a todo el equipo médico, te explicarán cómo coger pacientes, te llevarán a una sala donde empezarás con pacientes de menor dificultad para que te hagas un poco, como puedo preguntar al paciente qué es lo que tiene, qué medicación toma, qué es lo que ha pasado. A partir de ahí, constantes y, oye, ¿qué pruebas complementarias le pedirías? ¿Le pedirías una radiografía? ¿Le pedirías un electro? Lo interpretas dentro del juego, ¿no? Te aparece una radiografía y dices, uy, con esto que creo que tiene. Diagnosticas y tratas. ¿Qué es lo que buscamos con esto? Principalmente. Nos basamos en los fallos que tenemos o las cosas que son difíciles y que necesitamos alguna vía, algún truco, alguna regla mnemotécnica, esquema, para facilitarlo. Porque al final, yo creo que el problema principal que tenemos como mechas, y que al final esto lo ves con los residentes, Es que cuando les dices, no, ve a la casa y estudia, pero que estudia. Y tienes casos totalmente diferentes a los que te has estudiado, porque al final el paciente no es un libro, no es un caso que te viene bien escrito. Tienes que interpretarlo, tienes que. Entonces es muy complicado, es muy complicado y ahí es donde entramos un poco a decir, oye, ¿y esta guía que es tan compleja? ¿Todo esto lo podemos sintetizar? ¿Podemos hacer como lo que hacía yo con los niños que tenían 13-14 años y decir, ah, esto es muy complicado, pero yo te lo puedo poner más fácil con ejemplos muy sencillos? Con imágenes, reglas mnemotècnicas y demás, y que tengas esas chuletas para que un día cuando estés en urgencia digas, ah, mira, esto es igual.

Això és el que vaig fer en el joc. A mi m'ha sorprès que un dels reptes que tenen els metges o els infermers en aquest joc és parlar amb els malalts i els familiars. He recordat una conversa que hem tingut aquesta setmana amb el doctor Trilla, que s'acaba de jubilar. I el vam portar aquí, ha estat 51 anys al clínic, entre estudiant i fent de metge epidemiòleg, i ens deia justament això, que els metges, els nous, els que s'estan formant, el que han d'aprendre molt és, encara que siguin molt bons i sàpiguen diagnosticar molt bé, han d'aprendre molt que han de ser humils i que han de saber comunicar, tant parlar com escoltar. I ara m'ha sobtat que en el joc això també hi és, no? Potser a urgències, no ho sé, dic jo, t'has trobat alguna vegada amb problemes de comunicació? És un dels llocs on, si has de donar notícies de parlar amb familiars, és fumut moltes vegades, no?

Es complicado, sí. Es un sitio que al final tenemos poco tiempo para poder hablar con los pacientes, con los familiares. Es un sitio que también hay que entenderlo desde dentro. Nosotros no sabemos que llega por la puerta, llega un paciente muy grave, tenemos poco tiempo para saber qué es lo que tiene y muchas veces es cuestión de decisiones de o sí o no, rápido y ya. Pero siempre tenemos que encontrar ese momento en el que tenemos que hablar con los familiares y también comunicar, tanto a los familiares como a los pacientes. Yo creo que si no hay comunicación, al final no puedes ser buen médico, es imposible. Imposible, está claro.

Pero que estén en el juego significa que también es una de las mancancias que hay en la vida real de médicos y enfermeros,

¿no? Claro, es que al final, por mucho que, es lo que tú decías, por mucho conocimiento que tengas, por muy bien que se te dé la medicina, si al final no eres capaz de comunicarlo y no eres capaz de hablar con tus pacientes, de mirarle a los ojos y de decirle que siente que te pasa, que te ocurre, no creo que puedas llegar a ser un médico completo. Podrás tener mucho conocimiento, pero al final posiblemente no serán el médico que el paciente realmente recuerde y diga, wow, es que este médico es muy bueno. Claro, sí, sí.

¿els casos que surten al videojoc són casos reals que t'has trobat en la teva vida professional?

son casos muy similares a casos que me he encontrado en la vida real porque al final lo que vamos buscando son lo que te comentaba, los fallos que vamos cometiendo y convertirlos en un caso clínico entonces vamos buscando muchas veces que sean lo más similar al fallo donde normalmente lo cometes para que de esa manera tengas. Alguna ayuda para repetirlo una y otra vez, porque esto al final es un poco, yo siempre digo lo mismo, ¿tú con qué piloto de avión te subirías? Con uno que haya hecho muchas simulaciones y se lo haya preparado mucho, con uno que haya salido de la escuela y haya dicho es el momento de coger a 200 pacientes y volar.

Pues esto es lo mismo. Si practicas mucho constantemente, al final te haces con una mecánica de cómo actuar y te es más sencillo. Y eso es lo que buscamos tanto con la gamificación como con la simulación.

Clar, abans deies als metges constantment hem d'estar estudiant perquè tot canvia, els protocols canvien, s'afegeixen coses, i penso, en aquest videojoc també

caldran actualitzacions? Sí, de hecho es una de las cosas que. Con las diferentes instituciones que estamos hablando para poder establecerlo tanto aquí en Cataluña como en otros sitios es el poder realizar actualizaciones y ahí está un poco la base de por qué este videojuego puede tener. Tanta facilidad para poder llegar a todo el mundo, no es difícil realizar cambios. Esa es la clave. O sea, que tú puedas introducir dentro de seis o ocho meses diez pacientes nuevos con diez casos diferentes y que recojan las últimas guías y digas, oye, con este pool ya puedes entrenar a tus residentes o tener el feedback de ciertos hospitales y decir, oye, mira, estamos teniendo muchos problemas con. Tal cosa. No saben leer una radiografía bien, tienen problemas con X. Hazme casos clínicos de esto y busca la manera que pueda ser más sencillo de aprenderlo.

¿Tens feedback, ja, d'hospitals i d'enxas i d'infermers que ho han fet i han dit, ostres?

Sí, de hecho, lo tenemos y está en vías de publicación. Ah, sí? Sí, por suerte, ja, por fin, después de un tiempo. Por fin. Todo es lento, todo es lento en aquel país, todo es lento. Sí, todo es lento en todos lados. Ha sido complicado, ha sido un año de mucha lucha con estos artículos y estamos ya en aras de poder tener la primera publicación y parece que sí, sí que tenemos mucho feedback de decir, es que me he encontrado un caso. Idéntica del videojuego en la vida real. Justamente después de salir he dicho, esto es como lo que vi ayer. Claro. Es això.

Es hacer un problema de matemáticas que tú abans ja l'has fet, no? I dius, me'l sé, perquè ja l'he practicat.

Y sobre todo, que lo he podido practicar no solo teniendo que ir hacia. Porque esto es una de las ventajas y donde queremos incidir más. Cuando hacemos aprendizaje. Al final, necesitas que un grupo de personas se desplace hasta un aula, le pongamos un PowerPoint con 140 diapositivas que vamos a ir pasando lentamente durante dos horas y te lo vamos a explicar. Vale, pero con esto. Tú puedes estar mañana a las 7 de la tarde en tu casa, coges tu móvil y dices, uy, antes del Barça-PSG me voy a echar un rato con unas partidas. Te miras, empiezas a ver un par de pacientes y dices, ay, mira, pues esto me ha gustado, le hago una captura. Con esto ya lo tengo en mi móvil por si me hace falta en el futuro. Y ahora pues cojo y me pongo a la cena y me pongo a ver el partido. Es la facilidad de llegar a lo que todo el mundo tiene en el bolsillo, que es el móvil.

Sí, sí, en lugar de practicar un idioma, tú practicas casos que pueden ayudar a salvar vidas. Imagínate, ¿no? ¿Cuál es la diferencia?

Es brutal. Ojalá que sí. Al final, yo creo que es el punto. Es muy difícil hacer que los estudiantes de hoy en día te presten atención si es que vivimos en el mundo de los 15 segundos. Vivimos en el mundo del TikTok, de los reels, de todo rápido. Imagínate con esos cerebros tener que ponerlos en un aula durante dos horas a aprender una materia pasando diapositivas. Esto se basa mucho en una cosa que decía Edgar Dahl en una pirámide de aprendizaje, que decía las cosas que se te explican en una pizarra, en unas diapositivas y demás, tienen una retentiva a las dos semanas de un 30-40% como mucho. Cuando implicas a la persona y haces que participe activamente puede llegar hasta un 70. Imagínate si te lo pasas bien. Sí, sí, el 100.

Ojalá. 98. Doncs, Monir Mojet, Mimum, moltes gràcies per venir a la nit dels ignorants a explicar-nos el videojoc i tot el que hi ha darrere, perquè són moltes coses. Així que moltes gràcies i molta sort. Muchísimas gracias a ti.

Viste ese amor tan grande, ese amor de Padre, ese amor por mí Viste ese amor tan grande, ese amor de Padre, ese amor por mí. En el monte Golgotha Cruz y clavo soporta Ni una queja de su boca Por amor a la humanidad El pecado soporta En su espalda fue cargado Pero todo fue pagado Miguel yo te resucito y te doy. Ese amor tan grande, ese amor de Padre, ese amor por mí. Ese amor tan grande, ese amor de Padre, ese amor por mí.

Esa sangre que emana, todo su cuerpo era una llave. Maltrataban, injuriaban, pero su boca callaba. Esas manos traspasadas, de su costado sangreía. Pero él no decía nada. Ese amor tan grande, ese amor de Padre, ese amor por mí.

D'aquí a sis minuts arribarem, ho estic dient bé, sí, sis minuts, arribarem a la una de la matinada, aquí a la nit dels ignorants, a Catalunya Ràdio, al 93207474. Ara hi tenim la Maria, des de Girona. Bona nit, Maria. Hola, Maria.

Bona nit, Marta. Mira que ho havia comentat una persona, he sentit que deia que les preguntes o se contesten soles o algú les respon, no?,

perquè una senyora que va demanar una cosa i al final s'ha arreglat i deia les coses que es demanen aquí a la nit dels llunyans un dia o altre s'acaben arreglant i hem fet una promoció amb aquest tall

de veu doncs així no seria que no fos d'avui això. Me semblava que ho havia sentit a dir una altra vegada. Però doncs, el que jo vull dir és que és sobre l'atenció a l'audiència, que jo a vegades deixo la queixa que no són maneres de funcionar. Jo no he sentit mai ningú que sortís a dir doncs mira, això ja està en procés d'arreglar-ho i tal i igual.

No et pensis que no ho estem buscant, perquè a més a més és més complicat el dia que ho puguem explicar, perquè encara estem en això. És més complicat del que semblava. Que ho està treballant tu, diguéssim. Sí, sí, sí, clar. Sí que ho estem treballant, sí. Però no és tan fàcil com dir, és un horari. No, no, no, és més complicat que això. El dia que ho puguem explicar tot, perquè tinguem totes les parts, ho entendràs i no estaràs d'acord, segurament. Però com a mínim s'entendrà alguna cosa.

Que si la gent no hi podem estar d'acord i no soc pas sola, vol dir que ho han de millorar, ho han de modificar. Ho han de canviar, clar. No pot anar d'aquesta manera. Això per un cantó. Després una altra cosa que vaig preguntar era sobre les revisions en els restaurants xinesos, japonesos i tot això. Els inspectors, eh? Sí. Jo estic convençuda que. Algú ens ha de dar una explicació de dir, mira, sí, aquelles salses són fetes segons la tradició, ta, ta, ta, i no passa res, però això ningú ho ha fet. Jo la impressió que tinc és que allà hi ha moltes coses que no són legals aquí, i els hi deixen passar, i això no hauria de ser, primer pels altres restaurants, i segon per les persones que s'ho mengen. Ara et diré una cosa, a mi m'agraden. Clar, clar, ja m'agraden. Però clar, me n'abstinc, perquè allà de 40 coses que hi ha, poder n'hi ha 10 que vegis que no passa res, que a vosaltres tots són dubtes. No hi ha res que et demostri que està allò, en fi, en religió europea. Per això crec que algú hauria de tenir la valentia de dir, mira, és que no hi ha qui se'n surti amb aquesta gent, o. Però que digui, doncs mira, sí, ja han millorat algunes coses, però no, la sordesa és el gran mal de la democràcia, que el permet redir les coses, però passar-s'ho pel forro. Clar, no respon res i avall que fa bojada. segueix sent demòcrata, però que, el que és tenir molta barra, perquè et fan creure que sí, que se tenen en compte l'expressió, lliure expressió de les persones, i no serveix per res.

De tota manera, això també ho estem demanant, eh? Perquè jo crec que de moment aquí es fan revisions de tot, però també estem demanant això específicament. Vull dir que no ho diguem cada dia no vol dir que no ho estiguem treballant, perquè clar, són moltes preguntes cada dia, però ho anem fent. Així que.

Vaig explicar un dia allò de la peixateria, del Mercat del Peix, que hi necessitem algú que sigui una mica valent. Llavors, l'altra cosa que volia dir sobre aquest doctor, doncs, de l'explicar les coses a la gent i així que deia, que estem molt mancats d'això. Perquè fa 40 anys no se l'explicava a un pacient perquè no estaven gaire preparats per entendre-ho. Però ara hi ha una gran majoria de gent que sí que pot entendre-ho, que li digui al metge sempre igual, li digui de manera planera. Però és que sembla que és igual, ja s'han acostumat a passar de tot. O sigui, que ho han fet a les seves hores i s'ha acabat.

Doncs això és el que reivindica, entre d'altres, aquest metge, que les coses s'han de saber comunicar.

I llavors aquesta doctora que va sortir ahir, que era ahir o era abans d'ahir? Una doctora?

Ah, la que va trucar, l'oient que va trucar.

Doncs mira, jo a primera estona, t'ho juro que pensava que era un especialista d'orologia o així, eh? No, no, era un metge de família, metge de família. Va bé, però ho va dir tu després, però amb tota la seva forma d'explicar, de dir, aquesta persona és una especialista. Doncs és això el que necessitem, persones com aquesta senyora. Correcte. Perquè és que la gent, si no, van venuts, van perduts. I llavors ella, has de veure, com deia, totes les avantatges i inconvenients.

Tot, tot, i tant, i tant, sí, sí, ho ha dit perfectament. Va bé.

Sí, sí, sí, exacte, sí senyora. Exacte, molt bé. Molt bé, Maria, que arribem a la una. Moltes gràcies, bona nit.

Doncs mira, ja que parlem de metges, abans d'acabar, només us diré que en Joan, des de Granollers, ens ha fet una resposta, que és el grup sanguínic que es va deixar d'incloure el DNI espanyol l'any 1985. Diu que la dada s'havia començat a posar obligatoriament a partir del model, a més, l'any 62, juntament amb l'estat civil, però no obstant això. Amb l'arribada de la cinquena versió del carnet d'identitat, que va estar vigent entre els anys 85 i 91, es va decidir suprimir de manera definitiva l'obligació de mostrar la professió, l'estat civil i el grup sanguini. Per tant, una altra resposta feta. Gràcies, Joan. Arribem a les notícies de la 1 i després continuem. No marxeu, no marxeu.