La nit dels ignorants, de 00 a 01 h - 23/10/2026

Bona nit, vos informa Nanda Sonoguera. Lluís Puig s'ha tornat a seure al seu escó del Parlament després de gairebé 9 anys d'exili. El president del Parlament, Josep Rull, ha rebut l'exconseller de Cultura a les portes de Palau. Des del faristol, Puig ha carregat contra la repressió per l'1 d'octubre. La nostra fortalesa és continuar.

És la fortalesa. Per això res comença i res acaba avui, sinó que continua, amb una força feta de tothom i també malgrat tothom. Fins a aconseguir-ho.

Una tornada al Parlament que està marcada per l'absència de Salvador Illa, tot i que el president ha rebut discretament l'exconseller en les últimes hores. Per la seva banda, l'extitular de Salut, Toni Comín, ja pot fer de eurodiputat després d'haver acatat a Madrid la Constitució. Comín ho ha fet prometent fidelitat al mandat de l'1 d'octubre.

¿Jura o promete acatar la Constitució?

Amb fidelitat al poble de Catalunya i al mandat de l'1 d'octubre, per imperatiu legal, sí, prometo. És el tràmit que ha fet el Congrés,

s'unirà a la seu de la Junta Electoral i que li permetrà recollir la credencial al Parlament Europeu.

El PSOE estudia mesures legals contra el polèmic

El PSOE estudia mesures legals contra el polèmic vídeo de precampanya del Partit Popular fet amb intel·ligència artificial i en què clonen la imatge i la veu de la dona del president espanyol i destacats dirigents socialistes. L'advocat penalista Xavier Muñoz, en declaracions al Catalunya Nit, ha avisat que el vídeo pot tenir recorreguts judicials i assenyala casos de corrupció que no han estat acreditats.

Això seria Constitució de Delictes sempre i quan no sigui veritat o no estigui demostrat que sigui veritat. Per tant, en el cas d'Avalos, per exemple, sí que podríem fer aquesta mena d'afirmacions, però en la resta no, perquè encara no està demostrat.

La cessió de l'error de Rodalies és irrevocable, segons el ministre Òscar Puente. El títol de transports i el president Salvador Illa han reformat el compromís per al traspàs de Rodalies, tot i la convocatòria d'eleccions generals el 29 de novembre.

Hi ha un marc de convocatòria electoral que vostès coneixen però els compromisos són els mateixos i per tant tot el programa de treball que teníem en aquest sentit segueix els seus passos previstos i el compromís naturalment que es manté i la feina i els calendaris de treball no es veuen alterats.

A França, Emmanuel Macron rebrà aquest divendres representants dels estudiants d'institut en un context de gran tensió per a la República. Mobilització convocada per dissabte. Precisament, el president ha prohibit totes les manifestacions que no estiguin convocades pels sindicats i ha endurit el toc contra els participants de les últimes mobilitzacions.

Els actes polítics i fins i tot sediciosos que han dut a terme grups organitzats d'extrema esquerra tenien l'objectiu d'enderrocar la república, diguem-ho clar, perquè això és el que admeten obertament, amb un perill extrem, gran violència i planificació.

Un terratrèmol de magnitud 7 a l'escala de Richter ha deixat com a mínim una quinzena de morts i més de 30 ferits al Tibet. Es tracta del primer balanç, encara provisional, que ha comunicat l'agència oficial xinesa. El sisma s'ha localitzat a 183 quilòmetres de la ciutat de Nakhchu, a la regió autònoma del Tibet, i a una profunditat de 18 quilòmetres. Les autoritats locals han confirmat víctimes i afectacions en diversos edificis.

El gegant del músic Xavier Cugat tornarà a desfilar per les fires de Girona després d'estar 20 anys en un magatzem. Una de les colles geganteres l'ha rescatat de l'oblit. Girona, Fèlix Martín.

Xavier Cugat va néixer el 1900 a Girona, va morir amb 90 anys després d'una llarga carrera musical al Hollywood Daurat. I la figura del seu gegant de 3 metres i mig d'alçada i de la seva companya, la Musa, van desfilar per cercaviles i festes majors entre 1993 i el 2006. La família que guardava les dues figures les ha cedit a la colla gegantera Caixa de Trons, ha explicat Aina Joanola.

Per sorpresa nostra. Nosaltres no ens ho esperàvem, no en sabíem res d'aquests gegants, com dic, ja els havíem buscat, i bé, ens van voler fer la donació dels gegants.

I estan tan ben conservats que demà a la tarda, per inaugurar les fires i festes de Sant Narcís, desfilaran de nou amb la resta de gegants i amb els cagrossos de la ciutat. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, Girona.

I els esports, a la Eurolliga de bàsquet, victòria del Barça a la pista del Milà, 81-89. El Barça suma ara 4 victòries i 3 derrotes. A l'Eurocap femenina, derrota de l'Uni Girona, 82-73, a la pista del Montanar, búlgar.

A la Champions d'Embola, el Barça ha guanyat contra el Montpellier, 40-34. Els blauranes ja estaven classificats per la fase principal.

A la Lliga Esobar, l'empat del Granollers contra el Conca, 36-36. Era un partit pendent de la jornada 4a. Quan falten tres dies

per al clàssic Barça-Madrid de diumenge al Camp Nou, Enric Massí, assessor del president Joan Laporta, creu que el Real Madrid ha traspassat totes les

línies vermelles. I a primera, aquest divendres arrenca la desena jornada amb l'Alavés-Mànega.

Fins aquí, les notícies.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per als Mundials de Futbol. Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys. Nits sense ficció.

Justo Molinero. El poder d'una veu. A TV3 i a la plataforma 3CAT. Dimarts a la nit.

Fa més de 40 anys que aquí, al nostre matí, t'explica cada dia l'actualitat. Bon dia, Catalunya. Han canviat els governs, els partits polítics, i Catalunya s'ha fet més complexa. Bon dia.

El matí de Catalunya Ràdio, de 6 a 1. Escoltes la 41a temporada. Amb Ricard Tostrini.

Soc el Sergi Vicente. Retorno a la Xina per explicar-vos com canvia i com ens canviarà. Després de més de 12

anys vivint a la Xina com a corresponsal, Sergi Vicente torna al país per descobrir com està canviant.

Shanghái la sensació és que és una ciutat que funciona.

I també disponible a la plataforma 3Cat. La nit dels ignorants Catalunya Ràdio amb Marta Romagosa La nit dels ignorants.

Un home de la meva edat, més o menys, caminava al meu costat aquest vespre quan venia cap a Catalunya Ràdio. El tenia d'anar a prop, que he tingut la necessitat d'aturar-me, per separar-me'n una mica, però el senyor continuava arrembant-se i anava xiulant com si anés sol pel món, i ho feia sense cascos, perquè m'hi he fixat. És a dir, que no estava escoltant cap música. El primer semàfor m'he tornat a separar i quan s'ha posat verd i hem creuat s'ha tornat a acostar cap a mi. El segon semàfor ens hem aturat al mateix temps i mentre els xiulets es feien més intensos no he pogut fer res més que mirar-lo i dir-li "Feliz, eh?". I aleshores m'ha somrigut. Doncs una mica sí, m'ha contestat. I se n'ha anat cap a un altre carrer mentre jo entrava al meu pàrquing, sorpresa de la meva pregunta i encara més sorpresa de la seva resposta. M'ha fet recordar el meu pare, que ja fa anys que no hi és, i que quan es volia fer el jove ens deia que pujava les escales de casa de dues en dues i que ho feia mentre xiulava, perquè ell era un home apassionat i sempre estava content. Doncs el senyor d'avui també ho estava, i a fe de Déu que ho ha demostrat. I no passa cada dia que algú admeti a una desconeguda que és feliç, que en fa la cara, i que ho demostra xiulant una tonada que això sí, no he pogut endevinar de quina música o de quina cançó es tractava. I el vostre dijous, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Judit Perpinyà, Silvia Comet, Domènec Sobirà i Albert Durant. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, són les 12 i 10 minuts. Benvinguts a una altra edició de la nit dels ignorants aquí a Catalunya Ràdio, l'última de la setmana. De la setmana, perquè diumenge a la nit se'n tornem i, com sempre, ja ho sabeu. Per tant, avui, per començar el programa, el 93207474, l'ha marcat la Maria Rosa des de les Corts. Bona nit, Maria Rosa. Bona nit.

Bona nit a tots vosaltres i als ignorants. Mira, vaig tenir, diguem-ne, bueno, que es tracta que vaig comprar un bon dia carn i la vaig congelar de seguida. Jo tinc el congelador sempre amb menys 20 graus. Pregunta. Aquesta carn, quants mesos la puc tenir en el congelador, en aquesta temperatura, tenint en compte que sempre ha sigut la mateixa.

D'acord. És a dir, comprada i congelada, a menys 20, quant de temps. És a dir, fins quan et pots arribar a menjar aquesta carn, no? Això mateix.

Molt bé. I un comentari. Sisplau, fa dies que al doctor Eduard no l'escoltem.

Tens raó, fa dies que no ens ha trucat. Pots estar dormint. Que pensi en nosaltres. Que pensi en nosaltres. Fem una crida al doctor Duar, no? Sí. Crec que algú va fer algun comentari de dir a veure si algun doctor pogués contestar i és veritat que ell no va trucar, que sempre ho fa, eh? Quan escolta que algú el demana, sempre truca. Per tant, avui l'ha demanat la Maria Rosa. A veure si ens truca. Espero que tot estigui bé. Doncs. Doncs a veure què et diuen d'aquesta pregunta de la carn, Maria Rosa. Molt bon cap de setmana per a tothom. Igualment, que vagi molt bé, bona nit. Bona nit. Pep, des de l'Eixample, bona nit.

Hola, què tal, Marta, bona nit. Com estàs? Mira, em sap molt greu veure si has passat a la Roser, de la ciutat que jo l'havia conegut tan personalment. Ens havíem passat bastants llibres, havíem parlat molt, i el vaig conèixer personalment que vàrem fer un dinar a Vic, que fa bastant de temps, encara es podia desplaçar ella, encara hi veia bastant, amb les seves moletes, amb una mica d'ajuda. Ostres, mira, m'ha sabido molt de greu que hagués traspassat.

Sí, no ho sabíem, ens va escriure la seva filla i vaig considerar que havíem de llegir-ho i fer-li aquest petit homenatge.

Sí, sí. Jo he conegut bastanta gent aquí, esclar, després de tant de temps. Jo estava en un puesto públic i, bueno, me'n recordo de molta gent que sé que han traspassat i no els aniré a anomenar, però bueno. Me'n recordo bastant d'ells. I una forta també versada per la Cristina, la taxista. La Cristina, tu, que home! Sí, això ja la vam demanar.

Crec que va ser l'Anna de Puigcerdà i no ha trucat mai, és veritat, és veritat. Clar, jo no la conec,

perquè no ha trucat. És molt simpàtica, la Cristina, molt, molt. És molt riadxera, és molt. Molt maca, molt maca.

Doncs la Cristina, la taxista, que truqui, que els oients estan preocupats per ella.

I també l'Eduard. Jo personalment. Mira, hem coincidit moltes vegades, com dèiem, bastantes vegades. Va venir al quiosco a veure'm i donava el concili que jo ja havia plegat, perquè jo a les 8 ja marxava. I personalment no hem coincidit mai. He parlat moltes vegades amb ell i, bueno, no sé, personalment no l'he conegut, però si és en telèfon i tal sé que ens hem saludat moltes vegades, ens hem explicat moltes coses personals. I sempre m'ha assessorat molt bé.

Veus que bé, molt bé. Doncs a veure si ens truquen en algun moment, el doctor Duarte. Tinc una pregunta per vosaltres.

Digues. Perquè ara me trobo que els meus pares em van pagar un insult de propietat. I els meus pares estan el meu pare, la meva mare i el meu pare i els meus dos germans estan ficats en el mateix insult perquè l'il·lusió de la meva mare va ser el tema que va traspassar i va dir que volia estar junts. I bueno, avui m'ha arribat una carta que cada any pago el que s'apaga de manteniment de l'injul i tal. I amb el meu nano li he dit, a veure, mira, m'he preguntat jo, a veure quant temps hem de pagar això. I soc propietari i el meu nano m'ha dit que és infinit. Que sou titular, infinit. Sí. No? Sí. Bueno, la meva pregunta és, si quan jo traspassi el meu nano no vol pagar més, jo sent infinit, això es pot vendre, es pot. Què es pot fer amb això?

Què es pot fer amb un nínxol si algú de la família aquí li pertocaria ja no el vol, vols dir, eh?

Exacte. És això, sí. Suposo que les persones a dintre es posaran en un fosso comú, no?, o els ossos i tal, o els restos que queden, però el que és el lixo i tal, jo me'l puc prendre.

La pregunta és clara i a la resposta a veure qui ens la pot donar perquè també és bastant

clara la resposta jo soc titular i tinc una carpeta que posa que soc titular infinit m'han llegit jo m'ho puc vendre això si m'interessa vendre-m'ho ja no dic els preus ni com van tampoc he trucat a la funerària tampoc m'he preocupat per ells.

No, però està bé fer-ho a través d'aquí, segur que algú ho sap explicar, Pep. Això, a veure aquesta pregunta,

a veure si algú m'ho sap. Perfecte, molt bé. Després demanar-vos una cançoneta d'aquestes meravelloses que sempre em poseu. Una de Barón Rojo. Ui, vas fort, no? Home meu, Barón Rojo. Jo vaig anar a un concert, te dic, Barón Rojo. O bus, i l'altre, quin era? O Barón Rojo. Mare meva,

ens despertarem tots de cop, eh? Sí, sí, no sé quin més era.

I era un altre. Bueno, és igual. Tu vols una cançó de Barón Rojo, saps quina vols? Sí. Hijos de Caín. Hijos de Caín.

I això deu ser mogudet, eh?

Entenc. Sí, sí, té canya. No és tan picantona, però bueno. Molt bé. Molt bé, Pep.

Moltes gràcies, bona nit. Igualment, adéu-siau. Adéu. En Lliberat, des de Navarcles, bona nit. Hola, bona nit.

Llavors, el primer país que vaig estar en Bèlgica i a China va ser Argentina. Argentina, sí. Sí, bueno. Vaig parar a l'aeroport Lomix. Un aeroport de fusta, com 200 anys, a la platja. Sí. Un desastre d'aeroport. Un desastre d'aeroport. Sí. Allà vaig agafar un taxi que esbarallava el taxista, perquè hi havia italians, hi havia, bueno, espanyols, tota una classe d'antigües con la llet. Allà vaig anar a Sant Agat al riu de la Plata. De quin any estem parlant, Lliberat? De quan fa això? 8 o 9 anys. Pensava que feia més temps. No tant, no fa tant, no fa tant. Bueno, em refereixo a aquest senyor, aquest guacimono, que tenen a los aires. El Milei, el Milei vol dir? Sí. No venia aquí a presumir que si el nostre president tal i qual, Valgoia se l'hauria de fotre a tenir un país com té. Gent que està passant gana. És un desastre de país.

És un desastre de país, i bé, aquí es fa el xulo, sí, sí, tal qual. Tal qual, Lliberat. Déu-n'hi-do. Molt bé, gràcies per les seves aventures, per compartir-les. Bona nit, adéu-siau. Montserrat, des de Mataró, bona nit.

Hola, Marta, bona nit. Mira, vull preguntar una cosa. Primer, encara me'n recordo, ahir en Word vets rebre un missatge d'aquests que t'envien grups que tens de WhatsApp, i una noia demanava, que jo no sé què és això, a veure si algú també m'ho sap dir, una o un, deia, tei, o sigui, una T, una E i una I, o una o un, mei. Però en un missatge que deia, hola, dona'm un tei o un mei. Algú sabeu d'un tei o un mei? Tei o mei. O sigui, com si això fossin unes sigles, diguem, unes. No sé què volgui dir, o què sé, un treballador de no sé què. Curiositat, i he pensat, ara que truco, doncs pregunto. No és per això pel que trucavem, però si algú sap i ens ho pot dir, doncs mira, sabrem més coses. A veure, Marta, mira, jo el que volia preguntar, mira, ahir vaig fer un arròs bullit, per dinar, que a mi m'agrada molt, d'entant en tant, fer-me arròs bullit, i es veu que havia comprat arròs integral. Integral. Jo, sempre que compro, sempre que compro pasta o tot el que compri, busco les dates de caducitat i tot, i no estava pas caducat ni res. I, a més a més, a l'estiu, tota la pasta la poso a la nevera. Ben fet, ben fet. La pasta, macarrons, tireus, totes aquestes cosetes, les tinc a la nevera. O sigui que ho tenia a la nevera quan ho vaig fer servir. Molt bé. Ho bolleixo, jo vaig posar, com sempre, doncs, què sé jo, un granet d'all, una miqueta d'aquestes cosetes que t'hi poses. Com uns piquets, o sigui, els grans de l'arròs, com si dius, al capdamunt, o així, d'entant en tant, alguns, no tots, com uns piquets, uns piquets petitons, però no bitxos, no. Sí. De tant en tant, en alguns grans. Jo vaig pensar això, potser l'arròs integral ja passa, potser altres vegades no havia comprat, no sé. I vaig pensar, ho preguntaràs als ignorants, si algú també s'hi ha trobat, perquè I una taqueta fosca,

entenc, eh? Més fosca. Sí, una taqueta, o sigui, l'arròs, el granet que fa aquella

coseta recteta, dient, no? Doncs en una de les puntes, en una de les puntes, com un. Me'l vaig menjar, eh? Me'l vaig menjar ben tranquil. Ah, sí? Sí. Ah, no, va dir no I tot bé, eh? No vaig veure que fos cap bitxo. No vaig veure que fos cap cosa que sudés per allà. En el mateix gra. Mira.

No, no, no, escolta'm, no t'has sentat pas malament, no?

No, no, no, què va, què va. Saber què és això, saber què és això. No me'l vaig menjar amb cap recança, senzillament. Vaig pensar que potser si en integral això ja era normal, no ho sé. Clar, perquè no el compres habitualment, vols dir, eh?

No, normalment no el compro. Sí, sí, que l'agafes sense mirar, sí.

Això mateix, perquè et dic, estava a la nevera i tampoc tenia data de caducitat, i què va, de cap de les maneres. I vaig pensar, mira, ho preguntaràs, veiem si algú.

Doncs va, a tots els que facin arròs integral, a veure qui et pot explicar si això és normal o no. No ho sé, no ho sé, si és normal. Doncs vinga, va, perfecte. Molt bé Montserrat, moltes gràcies. Bona nit. La Carmina des del Montseny, bona nit. Carmina, ets aquí? Ai, ara està la distreta. Ai, no passa res, eh? Bona nit, Marta. Bona nit, Carmina, què tal?

Bona nit. Avui ets a la nit dels ignorants. Mira, jo ja et vaig trucar quan vas agafar, vas suplir el Xavier. I, bueno, molt bé, et felicito. Tot és diferent, a la vida hem d'anar canviant. O sigui, no estaríem a la prehistòria. Bueno, si no. Ferrer, que presenta el programa La Trapa en Cipots. Aquest senyor és persona vitamina, perquè les persones que a vegades, com que tenim anys, molts anys, ens agafa algun tele, les ads, i tenim tristors, i tenim cosetes que no sé, que no hauríem de tenir. Mira, mirem aquest programa. I ens passen tots els mals.

Llucia Ferrer és una persona vitamines, que és un gran titular aquest, eh, Carmina?

Per a mi i per a molts. El que passa és que podia haver-se atrevit a dir-me, com que ja havia trucat molt amb el Xavier, l'escolto fins que m'adono. El que a mi no em satisfà, però soc de Montseny, soc de la muntanya, hi ha una dita que diu, si no t'agrada no t'hi casis. Si no t'agrada el tros de. Si no t'agrada el tema és de mesura. Exacte, sí, sí. El conte, el conte la veritat. Trobo que hi ha música molt maca, molt, molt maca. Hasta la gent que s'amora li va molt bé que li posin musiqueta. Ho trobo com de criatures. I jo penso que els avis, la gent gran. Ho sé perquè he anat a moltes residències i els enllaguen molt, els perdonem, i no els agrada. La gent que té el camp normal, inclús una meva amiga va dir. El meu marit està allà i diu que si el massoqueja el tant, que vol que marxi allà, que no vol. No sé, hi ha coses més. Però això cada un, ja t'ho dic, eh?

Sí, sí, sí, escolta'm, cada un té els seus gustos. Només faltaria, però molt bé. El meu.

Bum, bum, bum, bum, però ningú. Després passem la part i tot va bé. No, pot ser una cosa que el català tingui altres

possibilitats. Clar, i tant. Les coses s'han de dir. Molt bé, Carmina, moltes gràcies. Molt bé, i fins que me dormo. Vinga, doncs apa, a descansar. Aneu seguint. Molt bé, bona nit. Bona nit a tots dos. En Quim, des de Sant Andreu,

bona nit. Bona nit, Marta. Mira, era per allò que m'ha acabat de trucar ahir, que deia que havia sentit que les persones que s'havien jubilat abans d'hora, diguéssim, que semblava ser que el IRPF que et descompten de la pensió, sembla ser que hi havia una part que la volien retornar. Sí, això ho vas preguntar al Pere de Sant Feliu de Guíxols, sí. La cosa està com que jo, parlant clar, em vaig també jubilar abans d'hora, dic, tata, amigo, això no em sona gaire bé, diguem, no? Jo, més clar, què he fet? Ni corto ni perezoso, m'han mirat a l'oficina de la Seguretat Social, que em toca a Sant Andreu, els he estat comentant això, i el que m'han dit ells, dic, mira, escolta, no, les qüestions de RPFs, això hauries de consultar-ho vigente. I dic, ah, problema. Mai n'hi ha tingent de diguessim. Llavors els he contestat això a mi. Mira, escolta'm, és que ahir tinc aquesta curiositat que vam sentir en un programa una persona que ens va dir que sembla ser que volen l'IRPF, que van descontar amb els pensionistes, amb els que es van jubilar abans d'hora, els hi voleu retornar una part. Jo no perdré ni d'això, res, perquè no estanyi publicat el boi ni res. A mi em sembla tot això, cuidado, alguna trampa, que algú no hi piqui, i et diguin que vale, que vale, que vale, que vale, i porta papers amunt, papers avall, i hauràs de pagar això i això altre, però d'això, de moment, res de res.

Si no està el BOE, això va a missa, eh? Si no està el BOE, res de res. Unes eleccions d'aquí molt poquet.

Sí, però això textual, quan hi ha una cosa, allò, la paraula de Dios que ens diuen, diguem, no?

Isenda t'ha dit que de moment res de res, no?

Ja s'inclou la persona que m'ha atès i se me'n suma que això és alguna pirateria que està corrent por ahí. Per això dic que compta, compta, compta amb això que algú no piqui i en surti escaldat,

per dir-ho d'alguna manera. Sí, perquè jo li vaig preguntar on ho havia vist i eren les notícies que surten a Google.

Mira, m'ho acabes de fer a la boca, el que t'he de dir ara. Al Google no m'ho van sortir i avui. No, que avui. A 5-1-1 el vespre, quan ho va comentar, vaig buscant el Google de Moli, i aquesta notícia no hi era, ja. Ja havia desaparegut. No, no, escolta'm, has anat a la font, Isenda. O sigui, són els que manen. El dimósio fiscal, dius, tate, aquesta gent sabrà el què, el què i el com, diguem, no? I m'han dit això, primera, no està publicat en el BOE. I si ja no hi surt, això, pots anar a buscar Sant Pere, que tira que, bueno, que s'equivala que et posis content, diguéssim, no? Però que no hi ha res, de res, de res, de res.

Doncs mira, ja teniu la resposta. Perfecte. Has fet una feina de periodista contrastant. Molt bé, Quim, doncs moltíssimes gràcies per la feina que has fet. De res. Adéu, bona nit. Veus? És que tenim els oients que ens fan de periodistes i van a contrastar la informació i han anat als dos llocs on havia d'anar. I els hem de dir que res de res. La Magdalena, des de Barcelona, bona nit.

Bona nit, felicitats, basta, pel programa. Mira, sobre el senyor queca del ninxo, que deia si es podia vendre i tot això, jo, mira, és el primer que vaig heredar, jo tinc 86 anys, i el primer que vaig heredar va ser un ninxo. Fa més de 100 anys que no s'ha enterrat ningú d'aquí a Barcelona, a Montjuïc. Bueno, vaig anar a Sancho d'Àvila i vaig dir, mira, jo aquest ninxo me'l vull vendre perquè en tinc un altre en un altre lloc de Barcelona. I dic que voldria vendre-me'l. Dic, diu, sí, diu, però ha de demanar dia i hora, bueno, una sèrie de problemes tremendo. Dic, bueno, quan em pagaran? Diu, ui, diu, miri, em vam començar a fer números, que el tenia que pagar per treure tots els ossos i tot això. Diu, això et parlo d'uns sis anys enrere. Diu, li conec. I jo cada any pago el manteniment, vull dir, pago 36 euros i pico. I ho vaig deixar córrer perquè cada cop que vull anar-hi per veure, per vendre-me o encara per treure'm aquesta despesa de sobre, no perquè no hi ha diners ara per poder pagar això, vull dir-li, però sí, s'ho pot vendre, Sí, s'ho pot vendre, però ho compren ells, eh? No ho pots vendre a ningú.

Ah, ho compra. D'acord, ho compra el mateix.

Sí, sí. Això no es pot vendre a un que vulgui comprar-te un ninxo. No es pot fer. No, no, no, no, no.

Si tu has de pagar el buidatge del ninxo, per tant, tu tens despesa assegurada, i després ells o te'l compren o ja veurem, perquè si ara no hi ha diners,

doncs no te'l compraran. Exacte. Exacte. Això ja et dic, fa aquests anys que ho vaig mirar-ho. Ara, com que a vegades canvien les normatives i tot això, actualment vull anar-ho a mirar precisament un dia que em vingui bé anar-ho a tornar a mirar. Però és això, que cada cop que he anat a mirar, dia i hora, inclús una neta meva s'ha procurat que em donessin dia i hora i no l'hi han donat. Bueno, una mica de lío. Però la cosa va així, no te'l pots vendre a ningú.

Molt bé, doncs queda clar. Molt bé, Magdalena. Queda claríssim. Moltíssimes gràcies. Molt bé, bona nit. Vinga, bona nit.

Adéu, adéu.

Cuando tienes 30 años te crees que eres inmortal y los 70 te parece que uff, hasta que llegue allí. Pero cuando tienes 70, aunque estés muy bien, dices, bueno, pero este es el último cuarto de hora. ¿Imposa el set al davant, sí? Yo creo que sí. ¿Pensan el 8 o no, Juliana Barró? Claro que reflexiono sobre la idea de la muerte. A los 20 años, insisto, lo ves muy lejos, pero cuando vas cumpliendo años dices, bueno, pues esto es una faena. ¿A quién se le ha ocurrido esta maldad tan grande? Porque es que a mí me parece una maldad eso de tener que morirse. Entonces, al que se le haya ocurrido, pues se lo tendría que haber pensado dos veces. Un poquito mejor, ¿no? Sí, porque no ha hecho las cosas bien.

La nit dels ignorants a Catalunya Ràdio amb Marta Romagosa.

Nosaltres, els ignorants, sempre tenim curiositat. Som tafaners de mena, ja ho sabeu. Un dia tafanejàvem al web Catalans al Món i vam veure un missatge que deia "Som una família amb dos fills amb l'objectiu de marxar a viure a Noruega". I a continuació hi havia el correu electrònic d'una dona, Montse Frank. Vam veure que el missatge estava escrit l'agost del 2020. Per tant, han passat més de sis anys i les preguntes surten soles, oi? Ens van preguntar al final aquesta família catalana, hi deu haver anat, a Noruega, i com els hi deu haver anat? Per què hi volien anar? Era un trasllat per feina o un voler canviar de vida? Perquè era això, agost del 20, per tant, Covid. I marxar amb fills, quines complicacions afegides deu tenir? Doncs vam pensar que segurament aquesta família tenia una història poc comuna per explicar i hem buscat i hem trobat la Montse Frank per preguntar-li. Montse, bona nit. Hola, bona nit. O potser haurien de dir en noruec got a veure si ho dic bé gotnat, eh? Perquè si sou a Noruega hauria de ser així, no? Es diu així? Gutnat. Ah, gut, gut. Ah, mira, com que. Però s'escriu amb una sola O, oi? Sí, exacte. Però es pronuncia U. Molt bé. Ja hem après a dir good night en noruec. Ara ens explicaràs una mica la vostra experiència, però primer presentem una mica la família perquè els oients es quedin situats. Tu ets la Montse Frank, tens 39 anys, si no vaig errada. Vas néixer a Manresa i ets fisioterapeuta. El marit, l'Agustí Badilla, en té 46. És professor d'educació física i va néixer a Terrassa. Primer vivíeu a Terrassa, però amb la Covid us vau traslladar a Sarinyà, un poble entre Banyoles i Besalú. Aleshores teníeu dos fills, però va arribar el tercer. I els nens ara quants anys tenen?

Ara té el petit té 3, el del Roger al mig es diu Guillem, el petit. El Roger, que és el mitjà, en té 7 i el gran, que es diu Arnau, en té 10.

Molt bé. Escolta'm, aquesta va ser una decisió molt meditada de fer les maletes cap a Noruega o va ser amb la Covid ens ofeguem i busquem la vida en un altre lloc?

Bueno, amb la Covid sí que ens sentíem ofegats i vam buscar aquest pas entremig de serinyar, un pas més amable, més tranquil a les nostres vides, però ja començàvem a mirar una mica l'objectiu d'anar cap a Noruega, per tant va ser meditat i va ser treballat també al llarg d'uns quants anys previs a fer el canvi. Treballat i meditat,

però l'objectiu era Noruega o éreu qualsevol país que pogués satisfer les vostres necessitats?

No, era bastant. Teníem bastant clar Noruega, perquè tenim un nexe familiar aquí. I bé, és un país que no coneixíem com el coneixem ara, però sí que havíem vingut algunes vegades i ens atreia. Si mirem el mapa, on estaríeu situats vosaltres? On viviu? Nosaltres estem. Mireu el mapa i la línia d'Oslo, estem a la costa oest. Estem a Bergen, però no a Bergen Ciutat, sinó que vivim a una illa, la costa oest està plena de petites entrades de fjord i de fraccions de terra, d'illetes, i vivim en una illa a un quart d'hora de Bergen.

Vista l'experiència, que suposo que, com totes les coses, té alts i baixos, un dia estàs més és la decisió correcta i un altre dia dius, vols dir? Ara mateix ho tornaríeu a fer? Creieu que va ser un encert, la decisió que vau prendre? Sí, totalment.

De fet, tens una pregunta que ens plantegem amb els nostres fills també, perquè per ells potser va ser una mica més xocant, perquè el pare i la mare de cop ho volen deixar tot i marxar. Però ara ells no tornarien i nosaltres realment ens sentim bé, ens sentim integrats, perquè ens ha funcionat. Clar, clar.

Dèieu que teniu aquest contacte familiar, per tant coneixeu una mica Noruega, però clar, la gent es deu pensar, clar, i van per feina, perquè un dels dos tenia una feina allà i llavors, clar, la resta de la família va seguir.

I això crec que no és així. No, no, no és ben bé així, sí que. Vam buscar una feina. El meu home sí que va trobar com a entrenador de bàsquet una feina en un club de Bergen, però realment jo vaig marxar sense feina i la feina, deia, era mitja jornada. És a dir, no era el detonar, no era el motiu, la feina, per fer aquest pas.

I ahir vau pensar molt en l'educació dels vostres fills a l'hora de fer aquest pas. En si seria negatiu o positiu. No, al contrari. Si per una millor educació, un millor sistema d'ensenyament, era el moment de fer això amb els nens que tenien. Mira, si ara has dit 3, 7 i 10, doncs tirem dos anys enrere.

Evidentment, el gran potser és el que ens preocupava més. Estava ja al límit que dèiem nosaltres. Ja quan ets adolescent ja sembla que. Que l'estàs traient d'un món que per ell seria important, l'adolescència, i realment vam pensar que seria positiu, i en el cas que no funcionés haguessin tingut una experiència, que al final no són de vidre els nens, s'adapten a tot i aprenen del procés. I nosaltres això ho vèiem positiu.

De tots tres, qui parla millor el noruec?

Home, jo crec que el petit parlava una mica de català quan vivíem a Sarinyà i llavors ens va continuar parlant noruec aquí, no? És com molt natural per ell el noruec, el petit. Però realment tots tres, sí. Tots tres han adaptat, no? Sí, vam tenir ajuda també a nivell escolar. Perquè tenen un programa dedicat a les persones estrangeres que tenen nens i que van a l'escola per tal d'aprendre el noruec i això va ajudar. Però ara mateix no necessiten estar en aquest programa d'idioma i parlen noruec com pràcticament els noruecs d'aquí. És bastant impressionant.

Clar, parlen noruec, deuen parlar anglès pràcticament i català, no?, Sí,

i bueno, castellà potser és el que porta més fluix, però.

Deus parlar noruec. A tu t'ha costat, suposo que més que als teus fills, evidentment, no? Sí, m'ha costat,

però tinc una gran sort de treballar en una escola i he après noruec molt des de la base, no? Bueno, estic contenta, estic contenta perquè el porto bastant bé. És a dir, ara tots dos teniu feina. Sí, sí, ara tots tenim feines. Sí que és veritat que no són feines vinculades amb els nostres estudis que teníem previs, perquè sí que hi ha un requisit a nivell de feina, potser, per feines qualificades, que necessites un nivell més elevat de noruec, amb un examen oficial. I això encara no hem arribat, estem de camí, però sí que treballem amb feines, jo tinc un contracte fix des del gener, i l'Agustí, el meu home, també. Deies que tu estàs en una escola, eh? Has dit? Sí. És una escola de treballant en una llar d'infants. Aquí les llars d'infants són des dels 0, 1 any fins als 6 anys, és a dir, allarguen una miqueta més que a Catalunya. I sí, vaig trobar feina allà un mes i mig després d'arribar perquè vaig venir sense feina i bé la veritat és que estic molt contenta, estic molt a gust per tant entenc que la vostra

idea és quedar-vos per sempre a Noruega.

Sempre no es pot dir mai, però realment hem invertit molt d'esforç personal i econòmic, també. I llavors sí que estem contents, ens sentim bé aquí, estem integrats, tenim feines que per no ser qualificades amb les nostres titulacions són ben remunerades i que ens permeten viure més bé que vivíem a Catalunya i estalviar al mateix temps. Cosa que allà anàvem sempre ofegats, no? I bueno, crec que sí que.

De moment us quedeu per aquí. Nosaltres tenim una imatge de Noruega, potser idíl·lica, sobretot amb el tema de l'educació, sempre ens posen exemples. L'estat del benestar nòrdic i molts altres països s'enmirallen aquí, sobretot del món occidental, evidentment. La pregunta és, un cop que esteu instal·lats totalment i que ja sou una mica mig noruecs, és tan idíl·lic com sembla el país?

Home, jo penso que si diem idíl·lic tot és perfecte, segurament no, perquè, evidentment, sempre hi ha coses a millorar, però sí que a nivell de beneficis socials, del tema de l'educació, que jo sempre dic que és gratuïta, però és realment gratuïta, des de la llar d'infants fins a la universitat, fins als màsters, és a dir, és gratuït tot això.

¿Hi ha algun altre exemple que us hagi sorprès? Amb l'educació m'ha quedat clar. No sé, amb cultura del treball, una mica el civisme, com funciona la gent en el seu dia a dia, la sanitat.

La sanitat també és pública, llavors també ens agrada el compromís que té el país amb el medi ambient, el tema dels cotxes elèctrics, Ara ja ho tenim com normalitzat, però realment quan venim de visita a Catalunya i veiem tot aquell fum, aquella contaminació, aquell soroll dels cotxes, és una mica estressant, no? També aquí el ritme és tot més baix perquè tampoc hi ha tant soroll i la gent treballa, però el que dius tu de l'estat del benestar valora molt el com te sents tu fent el que fas, no? I que el benestar emocional aquí es treballa molt i per tant no pots estar estressat treballant, no pots. Has de treballar tranquil, has de treballar. A un ritme que puguis tolerar sense estressar-te, i hi ha molta preocupació per això.

Estic pensant en el tema de l'habitatge, que clar, vosaltres vau arribar aquí, i amb tot el que està passant en aquests moments, on som nosaltres, no vosaltres, amb el tema de l'habitatge. Va ser fàcil trobar una casa, trobar un pis? No sé si és una cosa ràpida, si et demanen molts papers a l'hora de llogar o a l'hora de comprar alguna vivenda a Noruega?

A veure, és veritat que nosaltres vam tenir el recolzament de referències, diguem, del club que va fer un contracte de temporada amb l'Agustí de bàsquet. Ells van ser els que van ajudar una miqueta a trobar la primera casa que vam tenir de lloguer. Es poden trobar especialment si nosaltres necessitem més espai, som una família gran, amb tres fills, però una persona jove que vulgui venir aquí i llogar un pis no és difícil, perquè hi ha molts pisos com a Barcelona, potser d'aquests de col·lectius que es diu de compartir, i no és que et demanin moltes referències, el que sí que és veritat que el dipòsit és molt elevat. Són potser tres vegades o així. Necessites tenir uns estalvis potser per afrontar

un primer lloguer. Escolta'm, sempre en el fons no deixeu de ser uns immigrants que esteu instal·lats a Noruega. Jo pregunto, entre els pares dels altres nanos de les escoles dels vostres fills, entre la gent de la feina, quin ha estat l'acollida que heu rebut?

Jo m'he sentit sempre molt ben acollida per tothom. Penso que és un país bastant integrador. Hi ha molta gent estrangera. Nosaltres ens hem sentit sempre molt bé. No hem tingut problemes de sentir-nos immigrants, sentir-nos. Bueno, que estiguem fora de lloc. Jo penso que en aquest aspecte som molt respectuosos i molt cívics i això es nota a l'hora d'acollir. A les persones no vingudes de fora, no?

No he trobat cap noruec que us hagi dit, però què feu aquí? Amb el temps que tenim aquí, amb la foscor que tenim aquí, vosaltres teniu el sol i la platja i aquell bon temps, en principi, què feu aquí? Què heu vingut a fer aquí? No us han dit això?

És la primera pregunta que et fan abans del com et dius és per què estàs aquí. Què feu aquí, no? Sí, perquè ells tenen molt de costum de venir cap a, especialment al sud d'Espanya, però també a Catalunya alguns de vacances necessiten sol perquè realment hi ha molts mesos a l'any que és fosc i per tant necessites aquestes vitamines i ho notes que ho entens perquè volen anar a països amb sol i clar que ens ho demanen el per què però. També quan els expliques una mica la situació, potser laboral, a nivell de conciliació familiar o a nivell de beneficis socials, o de seguretat. Especialment amb els nens va ser molt important valorar aquest punt de la seguretat al carrer, a la seguretat a l'hora de tornar a casa.

Van a l'escola a peu,

pràcticament, o què? Sí, sí, clar, sí, sí, van a peu, van a peu. Van a peu o amb esquís.

Ah, d'acord, a caver, no? Van a peu o amb esquís a l'escola? No, no tant, no tant. Però pot passar, pot passar.

Nosaltres vivim al Bergen, a Bergen plou moltíssim, i sí que neva, també, a l'hivern, però no és el nord de Noruega, que allà és molt més heavy, no?, a nivell de temperatures extremament baixes, o sí.

Escolta'm, m'han dit que heu descobert que els noruecs són menys alemanys i més caribenys del que podríem pensar Explica'ns això, que us va sorprendre.

Sí, no és pel clima, evidentment, però això a vegades ho comentem en el sentit de la feina, que nosaltres també veníem amb aquesta idea, que els noruecs, l'idioma aquest, que se sembla una mica entre l'alemany i l'anglès, tenien aquesta estructura més rígida de treball, d'eficiència, a nivell acadèmic també potser molt exigents, i ens hem trobat tot el contrari. Sí que els agrada treballar bé, però tampoc no els agrada viure per treballar. I això ho tenen molt clar, és a dir, treballen, però quan és la teva hora de plegar has de marxar, no estiguis un minut més, no vinguis un minut abans. I a la feina, doncs, el primer que has de fer és asseure't i fer un cafè i parlar i, bueno.

Sociabilitzar, sociabilitzar. Sí, sí, sí. Doncs aquesta és la història de la Montse Frank, del seu marit i dels tres fills. Terrassa Sarinyà Bergen, seria Reus París Londres, doncs vosaltres, Terrassa Sarinyà Bergen. O Manresa, Manresa, Terrassa, Serinyà, Bergen, gràcies per explicar-nos la vostra història a la nit dels ignorants, i escolta'm, que us ho passeu molt bé, que disfruteu del país, i que continueu amb aquestes ganes de descobrir tot el que suposa viure en aquest país i amb el seu estat de benestar, que amb una mica d'envejeta sí que fa, ja t'ho dic ara, Montse. Així que moltíssimes gràcies.

A vosaltres, a vosaltres, per l'oportunitat. Adeu, bona nit. Adeu, bona nit.

Soy cómplice. ¡Vamos! ¡Vamos!

Soy confesor.

Ara dèiem amb l'Aina i amb l'Edu que aquesta cançó que és d'un cantant que és evidentment de Noruega, Chris Holsten, però que la tonada i la melodia recordava Abba. Resulta que la cançó es diu Abba, la cançó, el nom de la cançó, que ja són moltes casualitats. Realment té una melodia que recorda el grup, el reconegut grup suec, però és Chris Holsten. Va, la nit dels ignorants a Catalunya, Ràdio El Nou, 320-7474. D'aquí a vuit minuts arribarem a la una de la matinada. Podeu trucar al telèfon del directe o deixar-nos els missatges, com feu sempre, a través del WhatsApp del programa, el 667-220-148. I avui, aquí, encara no hem escoltat ni explicat cap missatge de WhatsApp. Per exemple, ens hem trobat una pregunta que ens ha deixat la Montse, des de Barcelona.

Era per fer una pregunta sobre el concurs Soc i Serè, que és un concurs fantàstic, m'agrada moltíssim. I tinc una dubte, bueno, estava pensant, el guanyador s'emporta 50.000 euros, però suposo que descomptant Hacienda, què els hi queda net? Aquesta seria una pregunta. I encabat, el resto de participants, els que se'n van, que se'n van primer, no sé, i els que queden com d'últims finalistes, aquests reben alguna compensació econòmica. O bé, ja s'entén que la participació, l'experiència, l'amistat, bé, tot això. Però a part d'això, hi ha alguna cosa així que els compensi econòmicament o només és pel finalista? Aviam si algú ens podria explicar una miqueta. Encara és aviat per saber més detalls, però bé, no vull saber qui guanya, perquè això no ho sabrem fins la setmana que ve.

Doncs va, mirem qui guanya la setmana que ve i a veure si algú del mateix programa ens pot respondre aquesta pregunta. Estic pensant el mateix Àngel Llàcer, per exemple. Si ens estàs escoltant per casualitat de la vida, doncs mira, ens pot trucar al 93207474 i a veure si sap la resposta. Ara ens truca al 93207474 precisament la Carmeta des del barri de Sants amb una resposta. Carmeta, bona nit. Hola, bona nit.

Mira, és la meva opinió el que jo vaig sentir dir, eh? Sí. Perquè aquest oient tan maca que sempre toca, que fa preguntes tan maques de respostes, que em sembla que es diu Montserrat, no? Sí, la Montserrat de Mataró, sí. Ah, sí, el mateix. Són el cuquet aquest, perquè són cuquets, eh, el que hi ha a l'arròs. No són tòxics. Això és el que vaig sentir jo amb un viatjant, perquè jo m'havia begut d'arròs, no? A casa teníem botigues i teníem paquets, i una vegada ens va fer un paquet que va fer molt bé, i el viatjant va canviar tota la remesa, no? Però vull dir que són cuquets, eh? Per això es posa a fer-ho amb els menjars. I va dir que era això, que es cuca l'arròs. Clar, es cuca l'arròs, i és el que era de la passada. De lo que sigui, no sé de què és, però a veure si es pot, si m'espera, ens ho pot explicar. D'acord, sí. Que no és res dolent, eh, per això. No, no, però clar, si hi ha un coquet, doncs millor llançar-lo. Sí, era coquet, eh. Si estava ja bullit i fet, doncs mira, ja estava mort. Ja pam cap a dintre, no? Una proteïna més. Això mateix. Era més la meva opinió, eh?

Molt bé. Moltes gràcies. A veure si ningú ens ho pot explicar bé. Vinga, a veure si en trobem. Gràcies, Carmeta. Això mateix, moltes gràcies. Adéu-siau. La Maria, des de Girona, bona nit.

Hola, mira, que jo volia dir sobre el dels ninxos, que parlàvem això del vendre'ls i no vendre'ls, és que mai es venen, els ninxos són concessions, que cada ajuntament et fa un títol que diu, mira, ho té concedit fins d'aquí 20 anys, un altre ajuntament ho farà diferent, cada ajuntament ho fa com és, però sempre és d'ells. Tu només pagues l'ús, ets un usuari.

Ets un usuari, per tant, el dia que no el vols, allò s'ho torna a quedar a l'Ajuntament que toca.

Generalment sí, jo no he sentit de ningú que diguessin que no el volen, però esclar, cada població és cada una. Sí. Prou que digui clar que vendre res. No es pot vendre, molt bé. No, no, no, només. Bueno, és que inclús a vegades. No penso que ben bé ni deixar-ho de pares o fills, eh? Sinó que s'ha d'anar a fer un tràmit que.

No, deixar-ho de pares o fills sí, però el que passa és que has de fer el tràmit del canvi de nom. Sí. Si no canvies el nom, doncs queda amb el mateix. Sí, però vull dir que no és res automàtic. No, no, no, això tens raó, no és res automàtic. Molt bé. Molt bé, Maria, doncs gràcies per la resposta. Vinga, bona nit. Adéu-siau. Encara tenim temps d'escoltar algun altre missatge que ens heu deixat al WhatsApp de la nit dels ignorants. Per exemple, una resposta, dues respostes, en una aportació que ens fa i ens ha deixat enregistrada al WhatsApp el Robert des de Barcelona.

A la pregunta de la Menchu, que posava la termomixa sobre la vitroceràmica, jo cuino amb una parrilla elèctrica i també amb una planxa elèctrica i a sobre de la vitro des de fa anys i mai m'ha passat absolutament res. Ahir un oient va preguntar si pot recuperar el percentatge que va perdre de la pensió en prejubilar-se, tot i tenir més de 40 anys cotitzats. La meva companya, que és gestora, l'he enredada a que em busqui una explicació a aquest tema i m'ha dit, malauradament, que això no està aprovat i que únicament és una proposta. Val a dir que el PP s'ha abstingut i Vox ha votat en contra. I per últim vull comentar que la Carmeta va dir que volia fer una pregunta, que potser era una pregunta tonta, i jo penso que no hi ha preguntes tontes, sinó que hi ha respostes tontes. Bona nit a tots i a totes.

Robert, com m'agrada aquest final que has fet. És veritat, ja l'hi vaig dir, no hi ha cap pregunta tonta, cap ni una. Potser sí que trobaríem alguna resposta, però les preguntes, totes les preguntes que feu, doncs tenen probablement una resposta més senzilla o més complicada, però només que satisfacin la curiositat dels ignorants, i de tots, de vosaltres i de nosaltres que fem el programa, ja es dona per bo, o sigui que no hi ha, evidentment. I ens ha respost també el tema de la Seguretat Social amb una experta que té a casa. A més a més, ens ha donat dades sobre qui ha votat en contra d'aquesta proposta. Per tant, sí que és el que diem a vegades en periodisme, llançar un globus, a veure com reacciona la gent. Per això el d'Hisenda, com ens ha explicat el Quim, que va anar a Hisenda, li han dit que no he anat aprovado, efectivament, perquè és una proposta que no l'han tirada endavant, no està aprovada, per tant, no està al bo, i per tant. I aquest oient, a més a més, ha dit qui ha votat en contra, saps, com aprofitant la vinentesa. Doncs gràcies, Robert, per l'última reflexió i per les dues respostes. I encara tinc temps de dir una cosa més abans del butllet de la una, però després tinc més coses, eh? O sigui, que no marxeu, aquí no se'n va a dormir ningú, fins que nosaltres no pleguem a les dues, això per suposat. L'Imma ens ha deixat un missatge que diu. Ahir va dir que encara ningú havia contestat com es feien les ametlles garrapinyades. És veritat? Ella va per feina, diu, en una cassola, posar un got d'armelles, un got de sucre menys un dit per no abusar del dolç, del sucre, i un got d'aigua. Diu, el foc, i quan es comença a evaporar l'aigua, es remena amb força fins que el sucre es fa caramel. Si les vols més caramelitzades, es deixen una mica més el foc remenant contínuament. O sigui, dit així, Emma, sembla. Facilíssim. Una altra cosa és que tinguem la traça de fer-ho o no. Un got d'amelles, un got de sucre menys un dit, per no abusar del sucre, i un got d'aigua. El foc, i quan comença a evaporar l'aigua, remena amb força fins que el sucre es fa caramel. Ho repeteixo perquè és complicat. Si les vols més caramelitzades, es deixen una mica més el foc, remenant contínuament. Per tant, A veure si l'oient que ho demanava ho prova d'aquesta manera i li funciona perquè deia que no li quedaven gaire bé. Tant de bo sigui així, gràcies per la resposta. La resta de respostes, la resta de trucades al 93207474 i més històries que us explicarem després, un cop haguem escoltat com està el món amb les notícies de la Guna. Fins ara.