La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 28/10/2026

Bona nit, vos informa Nando Sanoguera.

El Departament d'Estat nord-americà ha anunciat que concedirà l'asil a Flavio Bolsonaro i a la seva família. L'excandidat presidencial ha marxat als Estats Units després d'haver perdut les eleccions contra Lula da Silva i que el Tribunal Suprem li hagi ordenat entregar els seus passaports, cosa que ell no ha fet. El fil de l'expresident brasilès Jair Bolsonaro té causes judicials obertes i està previst que els pròxims mesos es quedi sense forament. Lula da Silva ha lamentat la fugida del seu rival.

L'expresident Brasil Jair Bolsonaro. Aquest acte d'abandonar el Brasil és vergonyós. Quan em van demanar que lliurés el passaport, ho vaig fer. Ella hauria d'haver fet el mateix. Malauradament, així és la família Bolsonaro. El Brasil és la seva segona pàtria. La seva primera pàtria són els Estats Units. I és que Flavio Bolsonaro

ha seguit el mateix camí que el seu pare, Jair, que també va marxar als Estats Units quan va perdre les eleccions el 2022, tot i que ara és a una presó de Brasília, complint condemna per intent de cop d'estat. El germà de Flavio, Eduardo, també viu als Estats Units.

Està en marxa l'escrutini de les eleccions generals a Israel, on la participació ha fregat el 78%. La màxima des del 2001. Els sondejos apunten a una victòria mínima del bloc opositor, tot i que el partit de Benjamín Netanyahu, amb 25 diputats de 120, seria el més votat. El seu rival, Gadi Eynskog, ja ha dit que treballarà per liderar una alternativa de govern. La pujada dels partits àrabs, que passen de 10 a 18 diputats, fa molt difícil la formació d'un executiu. Una de les jutgesses

que va prendre declaració als detinguts pels aldarulls de dissabte a Barcelona creu que la protesta només era una excusa per saquejar botigues. La magistrada ho argumenta en una interlocutòria per justificar per què prohibe generar manifestacions a diversos dels detinguts. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet una crida a la calma davant la pròxima convocatòria prevista per dissabte que ve.

Guanyar la batalla de la normalitat és guanyar la batalla d'aquells que presumptament estan darrere d'aquests moviments perquè el que volen justament és trencar la normalitat, trencar la convivència. Jo el que faig és una crida a la normalitat i a celebrar el que estava previst i que quan hi hagi uns avisos es faci cas a la policia.

El creixement del mercat laboral se lenteix a Catalunya. L'última enquesta de la població activa, l'EPA, constata que el tercer trimestre d'aquest any s'ha creat poca ocupació, només 2.100 llocs de treball, i que la taxa d'atur ha remuntat lleugerament, fins al 8,3%. Catalunya tanca l'estiu amb 18.900 aturats més. Ara hi ha 361.800 aturats. Tot i això, el secretari de Treball, Paco Ramos, n'ha fet una lectura en positiu.

La EPA ens mostra una realitat molt positiva. Més activitat, més ocupació i la taxa d'atur es manté en uns nivells històricament baixos.

El Sindicat Metges de Catalunya comença aquest dimecres una vaga indefinida per reclamar millores laborals per al col·lectiu. El sindicat denuncia sobrecàrrega de feina, falta de professionals i les guàrdies de 24 hores. A més, també reclamen millores de sou i que la consellera de Salut, Olga Paner, s'assegui a negociar aquestes demandes. Anna Roca, presidenta del sindicat.

Quan tens un col·lectiu que et reclama durant mesos i mesos i mesos que la situació assistencial i laboral és insostenible, t'hi has de posar.

Enrique Vilamates, flamant guanyador del Premi Nacional de les Lletres Espanyoles del Ministeri de Cultura, agraeix el reconeixement i reivindica la seva visió lúdica de la literatura. El prolífic escriptor barceloní no vol que l'etiquetin i diu que no fa metaliteratura.

El que ha dit el jurat és molt acertat. Bueno, és alguna cosa. Que em rectificaria una mica, però que és molt personal meva, la mania de dir que faig metal·literatura, que no existeix, jo aviso que no existeix, encara que tothom escriu que faig metal·literatura, però la metal·literatura no és, sinó que el que faig és reflexió sobre l'escriptura. L'autor, amb obra traduïda a més

de 30 idiomes, també avança que està escrivint sobre una mala experiència que va viure l'any passat.

Esports, l'Espanyol ha destituït Manolo González com a primer entrenador després de la derrota a la pròrroga 4-3 contra el Sestao en la Copa del Rei. Manolo González marxa després de 107 partits a la bancata blanquivalava i ha ben sumat un dels últims 15 punts a la Lliga. El tècnic va arribar al març del 2024 i va ser l'entrenador de l'ascens aquella temporada. Aquest dimarts ha començat

la primera ronda de la Copa del Rei. Quatre partits en presència catalana. Aquest que dèiem ara, sexta o quatre, Espanyol 3, però també el quarté 0, Girona 2, Calamutxa 0, Europa 3 i Manresa 2, Sant Andreu 2. S'ha classificat els andreguencs als penals.

Aquest dimecres torna dos equips catalans més, Utebo Sabadell i Reus Redis Baracaldo.

Fins aquí, les notícies.

Cada dia quan me llevo no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de bon matí. A Catalunya

Ràdio

de dilluns a divendres i de cinc a sis del matí, els matiners. Som pura cafeïna.

Catalunya Ràdio.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Avui que he anat a comprar a la plaça, he vingut a una reunió al migdia a Catalunya Ràdio, he quedat per fer un cafè amb unes amigues i he tornat a agafar el bus en hora punta, he quedat ben atabalada del soroll i de la gent que hi ha per tot arreu. Vas a comprar i mentre penses què vols, ja hi ha algú de la parada que et diu si vols comprar aquesta cosa o aquesta altra, o bé et demana si et subscrius en una aplicació que així et faran descompte. Puges al bus i no hi cap ni una agulla, et sembla que no pots respirar, l'aire acondicionat ja no funciona perquè és tardor i la gent no té el mínim civisme de portar els telèfons en silenci. Si no arribes a agafar-te pots caure a la primera cruïlla que tomba el vehicle però no tens lloc per instal·lar la teva mà i vas fent tentines procurant de fer força amb la panxa i les cames per mantenir l'equilibri i no esmorrar-te contra ningú. Entre mig de tot aquest soroll insuportable, que només et deixa pensar en sortir de la ciutat i buscar refugi a prop de la natura, he vist una escena que m'ha reconfortat. Dues persones a la via pública, no a la vorera, en una doble fila de la plaça Francesc Macià, fosos en una abraçada tendra. Era un amor fraternal, no un amor romàntic, ho he vist clarament, malgrat la distància. S'acomiadaven, l'home deixava la noia allà i ha intuït que trigaria a tornar-la a veure. S'han abraçat a estona malgrat els cotxes, els autobusos, les motos, el soroll i els clàxons. Aliens a qualsevol soroll han protagonitzat el comiat com si fossin dalt d'un núvol, lluny de la humanitat i el soroll de la Terra. I el vostre dimarts, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Albert Durant, Domènec Sobirà i Judit Perpinyà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, són les 12 i 10 minuts. Benvinguts aquí a Catalunya Ràdio a la nit dels ignorants. Com sempre, gràcies per ser a l'altra banda, per esperar i per marcar el 93207474, com ha fet avui la primera de totes, la Maria Dolors, des de Girona. Bona nit. Hola, Maria Dolors. Hola, bona nit. Bona nit, com està?

Molt bé, gràcies a Déu. Molt bé. És la primera vegada que truco a Marta, però. Oh, quina il·lusió que em fa això, deixi'm dir-li. Cada dia t'escolto, eh?

Doncs jo contenta que s'hagi decidit a trucar, pel motiu que sigui, pel motiu que sigui, vostè dirà.

Sí. No, perquè jo tinc gallines. Sí? I resulta que la nit o la matinada m'entra un ocell o un no sé quès que me mata, me n'han mort ja dues aquesta setmana, I me se les menja. Però de terra no, perquè el galliner està molt ben fet i no. Si cas, vola, aquest animal. Però un animal que vola i es menja les gallines, això és. Un ocell gros, deu ser un àlig o jo què sé. Una cosa molt rara, molt. I me se la menja, perquè només ha deixat les ales i els ossos.

O sigui, però bé, se l'ha menjada del tot, vaja. Sí, sí. I aquestes dues vegades li han passat en dos dies diferents o el mateix

dia les dues? No, primer un dia, l'altre dia O sigui, com que no se la va acabar, que va deixar els ossos, l'endemà va tornar. I llavors va estar un dia. Va tornar a venir, se va menjar un altre i bueno.

Clar, i entenc que és un galliner que pot, algú volant pot entrar-hi, entenc. Ara, volant sí, però per terra no.

I ara ja els he tingut a dins, però, esclar, pobretes, elles s'aixequen molt del matí i els agrada estar per fora i així és, però bueno. I quantes gallines té, Maria Lluís? Jo m'agradaria saber quin canini animal pot ser que pugui fer això.

A veure, quin animal. Perquè ha de ser una mica gros. Clar, ha de ser un ocell. Sí, sí. Què anava a dir? Entenc que no hi ha res que tapi, eh? Vull dir que estan. Al cim, no.

Ja. Al cim, no. Però a baix, diguéssim, i molt alt, està molt ben fet i no poden pas. No entra pas cap gos ni. Ni res. Cap guilla, que diuen que se'ls menja. Sí, sí. No ho sé. I no estic pas al mig del bosc, eh? No, està a Girona, me diu, no? Sí, bueno, però a les afores, eh? A les afores ja m'ho venço, sí, sí. Però no hi ha pas bosc, eh? Ja. Doncs a veure si algú

ens pot dir quina mena d'ocell se li pot menjar a les gallines, no? Que pot ser, és que no ho sé. Ben curiós, eh? És ben curiós. Sí, sí, jo no m'hi havia patrobat mai, eh? No li havia passat mai? No. No, no. Maria Dolors, quantes gallines té, eh? Ara en tinc 12. Ara en té 12.

En tenia 14 i ara en tinc 12. Oh, i hi ha el gall, hi ha el pavo, hi ha un pavo, i aquest no els diu per res, perquè, esclar, el pavo, amb el que li va posar, poden fer-se 15 quilos, el pavo. Déu-n'hi-do.

Doncs va, a veure si algun ignorant la pot ajudar, com a mínim, primer, a saber quin animal pot ser. No ho sé, a veure quin animal podria ser. I a veure si després trobem una solució perquè no se li mengin més les gallines. Molt bé, Marta. Gràcies, eh, Marta? Moltes gràcies, Maria Dolors. Una abraçada cap a Girona. Gràcies. Bona nit. Adeu-siau. Jo, és que ara em passa pel cap, eh? Em passa pel cap i tot quin animal podria ser. Però no. Jo vull que la gent truqui i pugui ajudar la Maria Dolors com a mínim a dir quin animal, o sigui, quin ocell, vaja, que està clar que va volant, quin ocell s'ha cruspit les dues gallines de la Maria Dolors. En Joan, des del barri de Sant Pere. Barcelona, bona nit. Bona nit. Digues, Joan. És la segona vegada que truco. La segona vegada que truques, doncs. Ben tornat, Joan.

Ahir va ser la primera.

Ah, però ahir no m'ho vas dir, que era la primera,

que et vas fer la reflexió sobre el tema dels joves i els aldarulls. Sí, no, no ho vaig dir. Ah, doncs. No ho vaig dir, però era la primera, sí. Doncs jo, feliç, feliç. Bé, m'ho vaig deixar. Aleshores, primer vull felicitar-vos pel reportatge que vau fer de la Filmoteca.

Ah, sí, la Sílvia Andrés, sí senyor. La Sílvia com? Andrés, Sílvia Andrés. Ah, perfecte. Va ser un reportatge. Va ser molt bonic, sí, sí, sí, molt curiós.

Extraordinari, perquè, bueno, la Filmoteca és la meva segona residència, o sigui que totes les notícies que pugueu donar seran ben rebudes.

Molt bé, perfecte, molt bé. M'agrada que diguis això. Molt bé, i avui què ens volia dir, Joan?

Avui, a veure, que ahir vaig parlar de política, de qüestions socials, i avui vull fer-ho de cançons, encara que la música mai no és escèptica i sempre, sempre és política. Llegeixo el que he apuntat per guanyar temps. Diu així, Jim Morrison, fill de Melbourne, Florida, Estats Units, nascut l'any 1943, de pare al mirall de la Marina Nord-Americana, cap d'un portaavions veterà de Corea i del Vietnam, Jim es traslladat de la punta est del país a la punta oest de Califòrnia i va escriure i va cantar Volem el món i el volem ara. Continuo. País Valencià, Països Catalans, nascut l'any 1942, de pare obrer represaliat pel franquisme. Ovidi es traslladà a Barcelona per ser actor. I va escriure i va cantar, ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer. La vostra raó es va desfent, la nostra és força creixent. Les molles volen el vent, les molles volen el vent. Glòria a l'Ovidi i al Jim Morrison.

Bona nit. Moltes gràcies per compartir-ho. Adéu-siau, bona nit. La Mercè, des del barri de Gràcia, bona nit. Hola, bona nit. Digui, Mercè.

Sí, mira, jo volia explicar que no sé si passa en algun altre carrer de Gràcia o només és el nostre i tenim un veí, no sé, obsessionat amb calafoc als contenidors. Des de mitjans de setmana passada, que cada nit cap a quarts d'onze crema un contenidor o altre. O sigui, ha de venir la policia, els bombers, a pagar-lo i tornem-hi. I avui ha sigut l'últim dia, també, bueno, avui també ha passat, Penso que sí, està passant a més carrers o només és al nostre carrer. I sabeu qui ho fa, això, o no? No, no, no, què va, ja voldríem saber-ho. Bueno, almenys jo tinc curiositat de saber-ho, perquè, esclar, no és que a mi em molesti precisament, però, bueno, clar, sense les bombers, surts al balcó i mires. Estan apagant un contenidor i un altre dia un altre i van alternant. Però sempre és al nostre carrer, que és un carrer curt. De uns 30 i pico de números.

Mercè, vol dir el carrer o prefereix no dir-ho? Sí, sí, és el carrer Bona Vista. El barri de Gràcia. I cada dia crema un contenidor?

Des de mitjans de la setmana passada que cada dia crema un o dos contenidors. I a vegades només és fum, que aixeca la tapa el bomber i és fum, però avui ha sigut una bona flamarada.

Pot haver-hi un cotxe al costat i afectar-lo o persones?

No sé si és que és algun veí que té aquesta dèria o és que passa sovint per altres carrers també, però és que. No ens havia passat mai. Bueno, si algun dia hi ha hagut alguna manifestació, alguna cosa d'aquelles que havia passat, potser, però ara no se senten ni crits ni manifestacions ni res, no se sap qui ho fa, no se sap.

O potser li podeu demanar a la Guàrdia Urbana que faci una mica d'investigacions, no? Es quedi allà,

perquè si cada dia passa. Ja, ja, però és que a més a més els bombers no venen sols, venen acompanyats de la policia, perquè la policia talla l'entrada al passeig de Gràcia, diguem, dels jardinets, talla aquella entrada perquè no passin més cotxes, vull dir, la policia ho ha de saber, cada dia venen al carrer Bona Vista amb els bombers. I tant que sí, i tant. No sé, jo preguntava si passa en algun altre puesto, si s'hi han trobat, o és que tenim algun veí que està tornant piròman, no sé. Un veí o algú que passa

sempre per aquí té ganes de gresca, per dir-ho suau.

Ja, però justament al nostre carrer és que no té explicació. No té explicació. Com és a les gallines d'aquesta senyora que preguntava. Sí, sí, sí. Coses estranyes.

Coses estranyes. A veure si algú ens pot donar alguna pista. Mercè. Molt bé. Moltes gràcies. Bona nit. Déu-n'hi-do com tenim el panorama al pati. A veure, el Lluís, des de Premià de Mar. Bona nit.

Bona nit, Marta. Què tal, Lluís? Digues. No sé si ho heu notat, la setmana passada no vaig poder trucar perquè des de l'algun vaig trobar molt malament, vaig agafar el Covid, i dic el Covid perquè tots els símptomes ho eren, vull dir, hiarrea, atac de tos, en fi, ho eren, ho eren el Covid, perquè he treballat en un hospital i més o menys sé el que és, no? Recuperat ja o no? Una miqueta, vull dir, del 100% diríem un 70%, vaja. Vaja. Vull dir, no del tot, no del tot. Bé, queda molt aixafat, escolta'm, com si hagués descarregat un camión de patates. Escoltam, l'esquena la tinc baldada, tu. Sí, sí. Bé, per això no vaig tocar. Llavors, vull dir, volia donar un petit remei casolà als oients, que a mi em va funcionar, no vol dir que funciona a tothom, després me n'he enterat que ja és molt antic, que la gent ho sabia, però jo en tinc 80, ja ho vaig dir-ho, i dic, no el sabia, i em va funcionar. I és que jo, com que soc diabètic, no puc prendre segons quins xarops perquè estan carregats de sucre, per la cosa parlo, eh? Sí. Llavors, podríem dir una marca, és igual, no em donaran res per dir-la. El famós Destocin, per exemple, no el puc prendre, per exemple, no? I és senzillet, perquè porta molta, molta sucre. I el que no porta sucre, em casca el ronyó. Com que el ronyó el tinc fotut per la metformina, que m'ha cascat el ronyó, i això ha dit pels metges i pels endocrinos, ho saben, casca el ronyó la metformina, que és una cosa pel sucre, vull dir, el ronyó el tinc fotut i segons quines coses no em puc prendre pel ronyó. Llavors quin em va ser el remei casual? Bueno, jo em vaig agafar una tasa de tos durant dos dies, que escoltem, a les nits t'ho prometo eh, tenia que dormir en lloc d'estirar-te amb un coixí com dolmo, igualment però amb dos coixins, és a dir, el cap més aixecat, perquè si dormia a pla em tapava i, bueno, és que m'ofegava, és que m'ofegava. Sí, sí, la tos és horrible, sí. I l'endemà comentant-ho així amb una colla que fa una mica de tertúlia, ho vaig dir i va sortir una senyora que, vull dir, jo la conec perquè, en fi, jo li deia que és boixota, et cura d'una cosa que tu no saps si n'has sentit a parlar alguna vegada, el famós despatllat. Sí, oi tant.

Oi tant, perdona, o sigui, ara et sorprendré. Ara et sorprendré, perquè això jo ho faig. Val, i creus tu que això. És que a mi m'ho feia el meu pare i jo ho faig. I mira, no sé si va bé o no, però si funciona, encara que sigui placebo, endavant.

Exacte, per mi era un plateo. Jo me'n fotia i a ella li deia, escolta Pilar, que m'estàs. Perquè després t'agafava els dos dits, saps? I t'estirava els dits, no? Sí, sí, això ho feia el meu pare, i tant, i tant. Perquè veis que és veritat, fins que te'ls igualava. Te'ls iguala, i tant, i tant, sí, sí. Estaven descompensats un pam i fins que te'ls igualava després l'endemà ja menjaves, si és que havies perdut la gana, en fi, anava molt bé. Doncs bueno, aquest personatge em va donar un remei, diu, escolta Lluís, per què no et poses. Escolta, jo com Santo Tomàs, Marta, vull dir, si no ho veig no ho crec, allò que diuen, i és veritat, si no ho veo no ho creo. Va, a veure, què t'ha donat el postipat? Posa't, dic, la peruca a la planta dels peus. T'ho havies sentit alguna vegada,

això? Ostres, ho he sentit però no ho he fet mai. Ho he sentit, sí que ho he sentit.

Em va dir, posa't mig vaporuc a la planta dels peus, punyeta. I la tos se'm va calmar. No se'm va anar, però se'm va calmar força. Jo, com dius tu, no sé si és un placebo o no és un placebo. Jo volia dir-ho perquè a mi va funcionar. Igual que la de l'espatllat no hi crea, ara resulta que a mi m'he tornat creient, tu. Ara ets un creient.

No passa res, evolucionem. Les persones evolucionem, no passa res, tu. Tot sigui per estar millor, Lluís. Perfecte, perfecte. Doncs mira, prenem bona nota, a veure si algú té problemes de tos i li funciona.

Només he de dir-ho perquè a mi em va funcionar i a algú altre, si li pot funcionar, olim un llum. I tant que sí. Gràcies i bona nit, Marta. Gràcies, Lluís, per compartir-ho.

Bona nit. Adéu. La Núria, des de Barcelona, bona nit. Hola, Marta, bona nit. Hola, bona nit.

Perdona. Mira, soc. Bueno, si te'n recordes, soc la noia que va anar al Palau el dia aquell del llac.

Oh, i tant, que me'n recordo, que vas entrar perquè. Sí. Era el teu dia.

No ho sabies, era el teu dia. Sí, sí. Sí. Doncs, bueno, ho sé molt ràpida. Mira, saps què passa? Que, bueno, el meu pare està a Puigcerdà, a Montserrat, presidència, perquè va caure, viuen allà, no? Sí. I, bueno, va fer, ell sempre us ha escoltat a vosaltres, però mai ha trucat. Però ha fet dues cartes que el dimarts de la setmana que ve ell sortirà d'allà. Sí. I em diu, Norieta, diu, trucaràs a ell dels ignorants, perquè avui he estat a Puigcerdà, avui he fet com una marató, ahir vaig pujar, vaig arribar a les 9 de la nit i acabo d'arribar a Barcelona fa dues hores. I li he dit, mira, avui trucaré, papa, per dir, doncs, bueno, per fer-te tu. Li fas de portaveu? Sí, de portaveu. No ho llegiré fins la setmana que ve que ell estigui a casa i a Puigcerdà, perquè ell està allà. Però és algo molt maco i ell sempre us escolta, però mai ha trucat. I avui li he dit, mira, jo trucaré i li diré a la Marta, mira, el meu pare està a la residència, és el Josep, bueno, és una meravella, és com un petit homenatge també que vull fer, perquè ell se'n va d'allà perquè ja està bé, perquè va caure, i han fet rehabilitació. Però la gent d'allà, sobretot, al final aprens, no?, perquè vas allà, veus persones grans que també estan, bueno, amb les seves coses, però realment et donen molta saviesa, parlen de moltes coses. I tant. Una persona, ja l'escoltaràs, perquè ja li he dit, trucarem, i parlaràs amb la Marta, diu, Núria, ho faré. Ai, que bé. Quants anys té el teu pare, Núria? 85. Però està molt bé de tot. I ara estarà recuperat i estarà perfecte. Sí, superbé. I un abanatge també a tota la gent que l'ha cuidat i a la seva doctora. De graïment i tot. Sí, de graïment. I llavors serà la primera vegada que trucarà i parlarà amb vosaltres.

Vaja, farem una festa, Núria, farem una festa. Això què passarà, la setmana que ve?

Sí, el dimarts surt, el dia 3. O sigui que entre el 3 i el 4 el truquem. Perfecte, molt bé. Doncs aquí serem per

esperar la Núria i el Josep. Moltes gràcies, Núria. Una abraçada, Marta. Una abraçada a tu i una abraçada cap a Puigcerdà, si ens està escoltant el Josep, que ja l'esperem. Bona nit. Adéu. En Moisés, des de Martorell, bona nit.

Bona nit, Marta. Molt content de poder parlar. Fa temps que em volta pel cap que això de les votacions, el vot en blanc, jo entenc que és un càstig als polítics per no fer-lo bé. Però si jo vaig a votar en blanc és perquè no estic conforme. Crec en la democràcia, crec en les votacions, però no hi ha ningú. Que t'agradi prou. Que m'agradi prou. Jo sempre, fa temps, i no me'l trec de cap, per això he trucat avui, perquè fa temps que volta pel cap, que, ja que es porta malament, si aquest vot semblant, que és un 10% dels que anem a votar, que aquest 10% també els traiessin dels 350 diputats que ha d'haver-hi, que baixessin un 10%. Ja.

Ai, perdó, no em facis riure, eh? No, no, no, no.

Jo sé que és una quimera. Sí, sí. Però jo trobo que seria la manera que almenys els que creuen en la política, que van a votar perquè creuen i ens trobem que no sabem a qui votar, seria una manera de castigar-los. De castigar i allisonar-los. Allisonar-los perquè almenys. Intentessin fer-lo bé i no viure de la política. Hi ha molta gent que viu de la política. No són polítics ni fan res. Van a cobrar un sou i res més. Sí, sí.

Entenc el que vols dir, però ja et dic jo que no ho faran mai, això.

No, no, jo ho sé, no ho farem, però m'agradaria expulsar-lo perquè jo crec que, com mínim, En tal de haver-hi 350, pues habrían 320. Clar, sí, sí, sí. I si hi ha 3, 30 que no tindrien de pagar. Anar arrastrant diputats. Arrastrant diputats. Depenent dels vots en blanc, sí. El Senat és molt diferent. El Senat és més difícil de. Però aquí, amb els congresos, jo crec. Que seria una manera de castigar-los, perquè ara votes en blanc i no castigues a ningú, castigues a tu, que vas allà a fer el primo a votar. Sí, sí, tota la raó. Perquè creus en la democràcia, creus que és la teva obligació votar. Sempre hi ha algú que t'agrada. Sí, sí, però quan no t'agrada ningú, ja ho entenc. Si no t'agrada, almenys que serveixi. No sé si algun partit seria capaç de proposar-ho al Senat, Per fer-ho. Per fer-ho, no crec que sigui ningú. Mira, deixem-ho sobre la taula, a veure si algú s'hi enganxa. Vull dir, perquè és incompressible que facin aquesta política, que no s'ajuden, només discuteixen. Bueno, que no van a fer política. Ni oposició, ni partit, ni res. El fan desenganyar de la democràcia i d'anar a votar.

Però s'ha d'anar a votar, Moisés. No, no, s'ha d'anar a votar. Però està bé la reflexió que fas. Gràcies per compartir-la. Molt bé.

Saluda el teu germà. Jo, que saludi el meu germà? Sí. En tinc més d'un. El que havia estat a Martorell.

Ah, en Joan, a Martorell, sí. Que el coneixes?

El conec, la meva dona, també havia atrevet l'Ajuntament, i moltes vegades al bar que vam anar a esmorzar o a fer un cafè, ens veiem. Ah, doncs ja li diré,

perquè aquest cap de setmana ens veiem.

Sí que ja li diré, Moises. La meva dona diu, perquè li dic, tinc ganes de trucar a la Marta. Doncs vinga. I quan li truqui, li diré. Doncs els records seran donats, Moisés. Moltíssimes gràcies.

Que vagi bé. Bona nit. Adéu. En Joaquim, des de l'Abisbal d'Empordà, a dos quarts d'una de la matinada. Bona nit. Hola, bona nit. Què tal? Com estem? Bé. I tu?

Jo també, també he estat uns dies que tenia molta son i me dormia i hi ha prou

feines només de començar i ja bueno. Pam, i aquella rodó, aquella rodó. Sí, sí, sí. No passa res. Quedes perdonat, Joaquim, tranquil. Moltes gràcies.

Aquella senyora que de les gallines, que ha dit que els mataven, devia ser com un àguila, un tipus d'àguila que hi ha per aquí, no? Perquè jo m'hi he tingut fa 8 o 10 anys i també me'n va entrar una i me'n va matar una de gallina, ens en va matar. Ha tornat una altra vegada, aquesta ja sap el camí. Sí, sí, esclar, però aquesta senyora el que hauria de fer, fer posar la tela metàl·lica de galliner, que en deien, fer-la posar al que és el sostre. El sostre, clar. Que les gallines podrien sortir a veure el sol igual i sense el perill que els interessa aquest animalot que se suposa que és un àguila a menjar-se'ls. És una solució. Molt bé, ja està.

Ja tenim controlat un animal i una solució. Perfecte, Joaquim. Bueno, possible, eh? Possible, possible, sí, sí.

Suposo que es pot fer, eh? Sí, sí, sí. Perfecte. Després d'això, allò del mix vaporut, dels peus, jo també ho havia sentit a dir, inclús, bueno, a part de posar-me aquí en el pit, quan tens tos i així, doncs també alguna vegada m'havia posat els peus i funciona, funciona bé. Ah, funciona, eh? Ah, mira. Sí, sí. Està bé. És allò que en deien de la reflexiologia, no? Clar, clar, sí, sí. Com aquells massatges que cada temps.

Clar, tot va parar als peus, i no? Sí. Sí, sí. O que estan connectats. Clar, tot el cos està connectat i va parar allà baix. Doncs farem cas, Joaquim, moltes gràcies per la trucada. Espera, espera.

Ah, perdó, perdó, perdó. Després, que és estrany, que bueno, que vull dir que és un carrer, bueno, aquest el carrer Bona Vista, si no vaig mal errat, El de Gràcia, eh? El de Gràcia, sí, sí, que dona en el carrer Torrent de l'Olla, que és un carrer, el Torrent de l'Olla, no podria no tant transitat en cotxes com el Gran de Gràcia, però vull dir que és un carrer del transitat, i sí que és tan curt que és estrany que ningú hagi pogut veure qui és aquest senyor que. Que va cremant contenidors, sí, sí. Que cala foc i d'allò. Bé, això és una cosa. I després, mira, vaig veure en un d'això a la televisió que el president Puigdemont porta, me va semblar, deixa-m'ho dir així, me va semblar que portava l'arell de casat a la mà dreta. Quan a Catalunya el costum és portar la masquerra. Sí. I la pregunta és si és que això és un costum del país de la seva esposa. Que és de Romania, la Marcela Tupor a veure si algú ho sap ell el porta a la dreta el porta a la dreta a mi me va semblar que el veia que el portava a la dreta d'acord,

doncs a veure si algú ho sap a veure perfecte Joaquim molt bé, moltes gràcies que descansis, bona nit i el lliberat

des de Navarcles bona nit i jo d'acordo. Que eren sevillanos, si es trencava.

Si el Felipe González és un duro sevillano. Molt bé. A veure qui li sap contestar. Lliurat. Adéu. Moltes gràcies. Adéu-siau.

L'entrevista que no t'esperes.

Gairebé segur que tots a la vida, tots els que ara esteu escoltant, en un moment o en un altre, hem vist una pel·lícula de James Bond.

Quan sonava aquest tema, sabíem que 007, l'espia al servei de Sa Majestat amb llicència per matar, estava en una situació compromesa i que havia de fer l'impossible per sortir de l'ambulic. De vegades ho feia a cops de puny, però d'altres havia d'utilitzar algun dels ginx que li havien donat abans de començar la missió. Un bolígraf que activava una càrrega letal, un rellotge amb un laser amagat, un cinturó amb un cable incorporat amb què es podia escalar una paret. La imaginació dels guionistes no tenia límits. Tots aquells invents semblaven allunyats de la realitat i que només podien ser possibles en una pel·lícula, però la tecnologia no es pot posar en dubte mai. Amagar una càmera en un bolígraf, una gravadora en un rellotge o un localitzador, vés a saber on, és perfectament possible des de fa temps. De fet, a Barcelona hi ha una botiga oberta fa molts anys, on James Bond segur que hi trobaria més d'un estri que li podria fer servei. Es tracta de la tienda de l'espia, on la imaginació s'ha fet realitat. Hi ha càmeres i gravadores ficades en llocs insospitats, telèfons minúsculs, rastrejadors, ulleres amb retrovisor, detectors de freqüències o comptadors de bitllets. I el que hem fet? Nosaltres hem anat a visitar-los. Ens hi acompanyeu? Núria Mir, bona nit. Benvinguda als Ignorants. Hola, bona nit. James Bond seria feliç en aquesta botiga? Jo crec que sí,

disfrutaria perquè tindria coses molt més actuals que les que tenia l'antic. Sí, l'antic sobretot, perquè ara es van avançant. Tot això es va actualitzant cada any, surten coses noves.

Cada any se va actualitzant, molt bé. Qui ve a comprar en aquesta botiga? Qui ve a la tienda de l'espia? Quin tipus de persona ve?

Principalmente la gent que té problemes, ja siguin problemes laborals o familiars, o la gent que vol controlar coses a casa, per si té gent gran. Ara tenim molts clients que també anan a buscar això.

Per controlar que estiguin bé, que no els passi res. I grans i joves també? De totes les edats, sí. Més homes o dones venen? Per igual. Ah, sí? Sí, sí, és per igual. Per igual. I, per tant, la gent jove també busca algun producte que teniu a la botiga?

Sí, perquè principalment venim per coses de feina, eh? Quan hi ha movings o gent que vol controlar la parella, cosetes així.

Sí, sempre és investigar, ja no vull dir espiar, tot i que a la botiga es diu la tienda d'espiar, investigar alguna altra o controlar per seguretat. Per seguretat, la majoria de vegades. La majoria de vegades, molt bé. No sé si la gent ve a comprar alguna cosa i

s'explica o és molt reservada. La majoria s'explica. A més, si t'explica, no cal que t'ho expliquin tot, però pots ajudar més. La majoria, si són per temes d'infidelitat, s'arriben a portar gravadores. Per amagar-les dins del cotxe, perquè ja t'entenes molt de si puja, deixa gent, saps on va a parar.

Estic pensant si hi ha nous motius, tu has dit que aquest és un món que evoluciona molt, però no sé si, a part dels problemes laborals i les infidelitats, que això ha existit i existirà sempre, si estic pensant també en xarxes socials o intel·ligència artificial, si això ha creat que la gent necessiti algun mecanisme de control o d'espiar alguna altra cosa o de vigilar alguna altra cosa. Aquí nosaltres ja no hi entrem,

sí que tenim algun programa per algun mòbil, com seria el Pegasus, que tothom coneix, però hem instal·lat-lo des del mateix mòbil, no remotament. Això sí que t'ho podríem fer, però és una cosa per controlar algun familiar, perquè si pots controlar algú que no sigui familiar ja és un delicte, creu, i estaríem amb el mateix. Però sí que controlen algun fill amb problemes, que comencen a anar pel carrer i la gent no sap què fa, o se fiquen a les xarxes socials.

Estic pensant, venen també alumnes preguntant per algun mètode per poder aprovar exàmens, dit així? Sí. Sí, així, descaradament.

Vull alguna cosa? Sí, sí, per copiar. Que no es noti que copiï. Que no es noti que copiï, però hi ha alumnes d'escola, sinó també gent gran, que es treu alguna carrera. Ah, també? Sí, aquí, ja està aquí.

Fins aquí puc explicar, no? Molt bé, hi ha alumnes que volen copiar, per tant, que volen aprovar, i suposo que també hi ha professors o escoles que demanen uns kits que teniu. He vist un kit de professors, justament per això, per evitar. Més que és per evitar, és per detectar,

perquè poden detectar quin tipus de freqüència hi ha a l'aula. Però, clar, bloquejar i coses, no tenim res nosaltres. Tampoc són legals les coses que bloqueis. Perquè un kit per a un professor que vol controlar que no copiïn, de què consisteix? És un detector de freqüències. Llavors hauria de fer un passeig per tota l'aula i mirar on hi ha freqüència de bluetooth o de wifi. Llavors amb això pots saber. Sí, però és difícil. Hi ha molts senyals.

L'estrella de la tienda de l'espia són les càmeres? No, l'estrella són les gravadores.

Són les gravadores. Moltes gravadores. Per als temes de feina és a diari.

És a dir, jo vull gravar, però clar, si jo gravo algú que no em tracta bé la feina, per exemple, ho estic fent de manera ilegal, no? No, ara és legal, això. Si tu estàs present a la conversa, la gravació és legal. El que no pots fer és difondre-la. Si jo vull defensar alguna cosa i vull demostrar que aquella persona m'ha dit o m'ha fet tal cosa,

jo puc gravar-la. Pots gravar-la, sí. Després ho presentes a l'apocat. I llavors ells que s'espavilen. Hi ha gent que ha de gravar, a vegades, no una conversa, grava tota la jornada laboral, eh? Si hi ha algun tipus de problema gordo.

I aleshores, clar, quin tipus de. Perquè de gravadors n'hi ha de tota mena, i dissimulades, que tu no saps. Jo no sé si ara aquí, mentre tu i jo estem parlant, algú m'està gravant des d'una altra banda, que tinc a darrere teu,

al teu costat. Jo estic gravant, però jo ho estic fent a dalt. Jo tinc gravadors molt petitetes. Tipus, per exemple? Tipus un pendrive, hi ha els bolígrafs, però la gent s'acaba comprant coses inclús més petites, fins i tot les dones, perquè s'ho posen als sostenidors, que queda a l'alçada de la veu i ho pots gravar tota la jornada, perquè venc moltes vegades, no sé per què, però és un gremi que venc molt, pel tema de cuines. Allà deu haver-hi molts problemes, o treballadores de cuines, de restauració, o de cambrers, en venc moltes.

Ara sí que m'has sorprès. Sí, no, perquè pensava que diries a nivell una mica més allò de grans empreses multinacionals.

Bueno, és de tot nivell, però si pots parlar fent-ho tota la jornada, són problemes laborals, de treballs durs, que diríem.

Sí, sí, i d'això, per tant, els preus hi ha un varem

que és raonable si tant es ven, no? Se'n van de 150 a 300 euros, depèn de les hores que vulguis gravar, la qualitat que necessitis, perquè tinc gravadores que poden gravar molts dies. Poden gravar cinc dies, que llavors sí que les utilitzen per amagar amb algun cotxe o algun comercial o també per infidelitats,

això. També per infidelitats. Això és un clàssic de tota la vida, no? Sí, sí. I es detecten? Tu creus que després algú ve. No, amb els gravadors no es detecten. No es detecten. Perquè no emeten res, no es detecten. Un micròfon sí, però una gravadora no trobes, has de buscar. Jo puc prendre nota ara amb un boli i que a l'hora que estic escrivint t'estic gravant. Exacte, sí. I ja si me'l poso aquí al sostén, doncs, clar, tinc el micro al davant. Sí, o si és a la taula, ja sí. Com a cosa curiosa he vist també a través de la vostra web que teniu, no sé si aquí hi ha, la veig, alguna imatge religiosa. Un papa fent la benedicció a una mare de Déu? Quin és el secret aquí? Aquí et posen el que tu vulguis.

O sigui, la figureta. Podem posar una gravadora o algun micròfon o alguna camereta petita, perquè tenim cameretes molt petites, com un botó, i allò ho puc gravar unes 12 hores.

És a dir, si jo us porto una figura. Ara m'ho invento, eh? Jo què sé. Una figura d'aquestes

de paper maixer grosses. Allà a dintre podeu col·locar. Depende lo grossa que sigui, o et cabrà més bateria, o no es veu raro que li surti un cable, perquè algun papa d'aquests o alguna camareta sí que ha vengut algun cop cap allà. Que li roben el no sé com es diu en català, el cepillo, el raspall. El raspall, sí. Sí, sí.

I llavors, a través d'això. Sabia menys qui és. I saps si ha funcionat? No sé, hi ha vegades que se m'ha tirado cosas i d'altres no. Però algú ve a dir-te que m'ha funcionat molt bé. Sí, de vegades sí, de vegades estan contents i estan agraïts. Ah, sí? I venen a explicar-t'ho? Sí, sí, venen a explicar-t'ho, sí. I alguna anècdota que recordis que puguis explicar? No, no, no.

No gaires. No, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no,

No, no, no, no, però és un capellà que ara sospitava i que probablement enxampava la persona. Enxampava la persona, segur, sí. Segur, eh? Sí, segur, segur. Clar, vosaltres teniu un tant per cent de fidelitat molt gran, perquè si funciona una cosa tu tornes, no? Sí, sí, sí. Aquesta està clara.

Tens algun tipus de violència de gènere? També venem alguna càmera així? Més per homes que per dones, ara? Que és una cosa curiosa. Més per homes que per dones? Sí, sí. Homes que volen. Càmeres. Per violència de gènere, per defensar-se una mica de. Perquè potser els han acusat de. Sí.

I ells volen demostrar el que sigui, que no és veritat. O que no és veritat, no? Sí. I dones també, entenc, eh? Dones cada vegada més. Però ara menys. No, ara més homes, sí. Ara més homes, amaran. Càmeres per demostrar que ells no són. Que ells no són. Déu-n'hi-do. Veig que hi ha un kit que es diu Villarejo, que sembla de broma. Un kit Villarejo que és l'excomissari de policia.

I què inclou aquest kit? Ell porta la gorreta del Villarejo, la carpeta del Villarejo, porta una gravadora, un pendrive també per punxar els ordinadors i jo per saber una mica el que es fa. I unes ulleres, unes ulleres que porten un retrovisor. Ah, que tu veus qui tens al darrere? Sí, que tu veus qui tens al darrere. Tu estàs sentat i vas controlant al darrere sense gerar el cap, saps? Ah, i això es deu vendre sol, també, no? Jo puc tenir unes ulleres anant caminant pel carrer a la nit, no?, per exemple.

A la nit, una mica difícil, però. Ah, és més difícil que es vegi, vols dir. Sí, sí, perquè són de sol. Però per saber si algú em segueix, per exemple, no? Sí, sí. O potser vols controlar alguna cosa, eh? O vaig per davant d'algú i vull controlar aquest algú, si queda amb algú altre o el que sigui, i aquestes ulleres. És que clar, és tot un món. Hi ha moments de l'any en què hi ha més demanda d'algun producte? És a dir, ara m'ho invento, eh? Venen les eleccions. Pot ser que hi hagi una mica més de demanda de tal cosa, o ve a l'estiu o després de l'estiu? Hi ha demanda de tal altra cosa?

Normalment en eleccions es venen més gravadores, perquè més de tot hi ha gent que treballa en ajuntaments petitets i t'ho diuen, que graven, t'ho diuen, no se n'amaguen. I després, després de l'estiu i dels Nadals. Per molts temes d'infidelitat, venen així, tots de cop. Tots de cop, eh?

Sí, com qui ve a revelar les fotos d'abans, ara venen a buscar gravadores, també, eh? Sí, gravadores. Sobretot. Sí, infidelitats d'estiu i Nadal,

i després eleccions, també gravadores. Sí. Per controlar. Si surt alguna notícia, també, ara, si hi ha atracaments, això, llavors venen tots corrents a buscar l'espai de pebre, que jo no en tinc. Ah, això te l'anava a preguntar. Tinc alarmes per cuidar l'atenció.

Ja, és a dir, espai pebre, no. No, no. L'espai, no. No. Això no es pot vendre? Sí, sí, n'hi ha d'homologats, però te'ls venen a les armaries. A les armaries, que és un arma, no? Sí, és una cosa que m'ha de defensar. Vosaltres no teniu armes, per tant, no teniu esprais. Però si vas a una armaria sí que te'l poden donar. Sí, sí, te'l poden donar, sí. Perquè és legal, en principi. Sí, legal n'hi ha d'homologats. Algún moment.

Hi ha d'homologats, potser fan una mica menys de mal, no ho sé. Això ja no ho sé perquè no n'he vengut jo, però suposo que sí. Però aleshores dius que

tu tens alarmes per si passa alguna cosa de nit, que com a mínim allò. Sí, tires de la corda i sona molt fort. Sona molt fort i algú et pot venir a buscar o alguna cosa així. Et deies abans que també hi ha localitzadors o coses de seguretat per o gent jove que va sola pel carrer o gent gran que es queda sola moltes hores, la típica medalleta que tenen de l'Ajuntament o de la Creu Roja, però és diferent això, no? Això també es ven molt per gent gran que viu sola, potser?

Però més per nanos que per gent gran. Per nanos? Sí. Tinc el típic, que és com un botó de dos euros, i llavors amb això va com Bluetooth, es connecta a qualsevol senyal i tu sabries on està. Clar, per tant. A tu qualsevol telèfon tu saps on està. Però no és com els localitzadors normals, eh? Només et diu on està en el moment que tu consultes, saps? Quan tu vols saber on és. Un localitzador normalment porta una targeta i et fa un recorregut.

Aquí, si vull saber, per exemple, un uller ens va a fer aquesta pregunta, vull saber que la meva filla ha arribat bé a l'escola perquè encara no té edat de tenir mòbil. Sí, posa un localitzador d'aquest petit,

ja en tens prou. Aquí, que pot portar la motxilla mateix. Sí, sabria, sí. I dius, ah, sí, està a l'escola. Sí, mentre hi hagi senyals de freqüència al voltant, sempre sabrà on està. Clar, però el seguiment de per on ha anat, això no es pot fer. Això no t'ho fan, no. No espies per on vas, sinó que t'assegures. T'assegures d'on està en el moment que tu vols consultar.

Per tant, amb una persona gran podria fer el mateix, una persona que cada dia surt al carrer a passejar, i tu veus que de cop i volta aquella persona no ha tornat a casa, l'estàs buscant i està al mig del carrer durant molta estona. Podria saber on està. Podria saber on està o sospitar que li ha passat alguna cosa, o alguna cosa així, no? Sí. Perquè si no hi ha reloxes,

però ja són molt grans per nens. Per la gent gran sí, però. Per nens és més difícil.

Clar, suposo que aquí, si jo vull tenir controlada, per exemple, la meva maleta quan vaig a viatge, perquè ningú me la prengui en un tren, o si es queda a l'aeroport de no sé on, també hi ha aquests. Seria el mateix.

Que el poses dintre la maleta i controles. Sí, hi ha una que és com una moneda, que és com una eta, que una mica més gran, i després en tenim un que és planet, com una visa, que no es veu, allò pots deixar-ho amagat a qualsevol racó. I et diu on està la maleta? Sí, sí. I tu té menys, sembla que té menys autonomia, tres o quatre mesos, però sí. No, però si tu. No, i tant, de fet,

amb uns dies de seguida tant. Vaja, quan tornes te n'adones que no tens la maleta. I després el que em sorprèn molt són les màscares, aquestes màscares realistes, com les que surten a la peli, a mi si impossible, del Tom Cruise, i em pregunto, qui compra aquestes màscares? M'han arribat aquesta setmana, no t'ho puc dir encara. Ha, ha, ha.

Són noves. Jo crec que sí. Per fer algun seguiment, suposo que sí, perquè molta gent em ve a demanar, jo què sé, postissos i coses perquè volen seguir o els fills, a vegades, quan comencen a sortir, per saber on van. És a dir, un pare es posa una màscara de senyor amb bigoti i barbeta per seguir el seu fill. Sí.

Clar, perquè són molt realistes si tu t'abrigues bé i et poses una bufanda i un barret i tal Això si t'has vestit no es nota que és una màscara

Fa una mica de por Fa una mica de por i d'angúnia

Escolta'm Clar, la intel·ligència No sé si la gent continua venint igual en aquesta botiga perquè teniu molts anys d'història Madrid, Barcelona, crec que també esteu a Bilbao. Fa 36 anys que existeix la tienda de l'Ariespia. Hi ha milions de botigues que han anat caient pel camí, que han anat tancant. Les compres online han fet molt de mal a la botiga tradicional, però vosaltres esteu molt, molt especialitzats. A vosaltres aquesta evolució i aquest tancament generalitzat de botigues, sobretot de barri, com us ha afectat? És a dir, heu continuat igual? Heu notat que hi ha gent que compra coses per internet i que així s'estalvia de venir i de passar una mica de nervis a l'hora de demanar segons què?

Sí que hem notat que amb les vendes, esclar, fan molt mal. El que passa que aquí sempre ve la gent quan vol que li expliquin com van les coses, que les vols veure. Perquè per molt que ho compris per internet o no s'enrafien, si ve gent gran, hi ha gent que no aquestes coses no. Clar, no és hàbil, no? No s'aclara gaire, llavors aquí tu els ajudes. Sí, perquè tu saps com funciona tot el que tens. Puedes saber, sí. Sí, qualsevol que compri una cosa, tu li pots explicar com funciona. Sí, sí, com s'ajuda i com s'instal·la, i passen moltes hores, gent que passes moltes estones. Sí, no és.

Passa una mica et fas amic perquè tu no vens a fer una compra aquí de 5 minuts ah mira avui

aquesta càmera i prou sinó que consulten perquè consulten, miren, volen veure com va si s'obren manegants sobretot si venen senyores grans que volen posar càmeres a casa amagades es costa, perquè si algú els pren alguna cosa i llavors on te les amaguen? en un gerro de flors? sí, o hi ha coses que ja van amagades aquestes tinc camaretes que simulen rellotges que simulen carregadors d'UCB de mòbil.

Altaveus, tot això ja queda amagadet, ja està amagat. És veritat que també oferiu serveis de detectius? Sí. Si algú necessita un detectiu i jo vull que investiguin per tal tema tal persona, això també. Sí, sí, però bueno, això ja és el detectiu. Però és un servei que oferiu vosaltres? Sí, sí. No està a la botiga, està clar.

És el demanen per fer, no sé com es diuen, catalabarridos electrónicos. Sí, sí, escombrades, no? Sí, escombrades, sí, per saber. Amb micròfons algunes empreses o hi ha gent que a vegades té una mica paranoia. De que em segueix algú. Sí. Clar, amb això se t'acaba la

paranoia del tot, no? Sí. Quan comproves que no et segueix ningú. Va, posem-nos una mica lúdics per anar tancant. També deu venir gent a buscar coses per fer regals o per passar una bona estona amb un sopar d'amics, m'ho invento. En aquest cas, la gent que et compra a la tienda de l'espiar? Per passar el rato, és que quan es compren,

el de les ulleres fa molta gràcia. És una tinteria, les ulleres amb retrovisor. Aquestes ulleres amb retrovisor. Això agrada molt a tothom, no sé per què, que és el que més. Perquè tot el que més, que si tot ho tinc en sèrio, eh? I si no hi ha coses de regalo per nanos, per Nadal, sí que tenim les samarretes de l'FBI, que els fa gràcia, bolis de tinta invisible. Jocs d'espies. Aquesta part lúdica també hi és.

Sí. I per Nadal ve gent a

buscar aquest tipus de productes? Sí, venen a buscar també. Pots d'aquests per amagar coses, saps? Pots per amagar. Què vols dir? Hi ha pots que s'obren pel culete. Ah, per amagar diners, per exemple. Per amagar diners, si no vols deixar coses a la vista a casa, llibres. Sí, a la gent que sí li agrada, és una cosa original.

Sí, és un regalo original. Puc preguntar si a aquesta botiga cada dia veneu? Cada dia ve algú demanant alguna cosa? Sí, cada dia. Cada dia, eh? Cada dia, sí. No hi ha una tarda que diguis, ostres,

avui ningú vol investigar res? No, en una tarda sí, si juga al Barça. Ah, quan juga al Barça no ve ningú. No, això no tan molt. Sí, és un problema. Quan juga al Barça no hi ha ningú que vulgui espiar res, però a la resta sempre hi ha algú que necessita. Sempre hi ha algú que necessita, sí. Us han demanat alguna cosa que no tingueu? No. Bueno, si demanen. Molts pares venen a cobrar un xip per veure si li pots insertar al nen perquè no te'l prenguin. No sé, tenen coses. És d'una persona, eh? En el cos de la persona, sí. Ho dius de veritat? Molts pares, nens petits. Han vist moltes pel·lícules, no? No ho han sentit. I això encara no existeix aquí, no? A més, aquí no. Però que en segon cap i que més d'una persona, no ho hauràs vist.

Sí, sí, segurament alguna pel·lícula. Però aquesta és la realitat, no és una pel·lícula. O sigui que moltes gràcies, Núria, per explicar-nos-ho i per satisfet les expectatives, ja deia, d'un oient, sobretot, que ens va demanar com podia saber que la seva filla havia arribat bé a l'escola i hi ha aquests petits chips que són ideals. Així que, Núria Mir, responsable de la tienda de l'espia, moltes gràcies. A vosaltres.

Bona nit. Bona nit.

Hold your breath and count to ten Feel the earth moving then Hear my heart burst again For this is the end I've drowned and dreamt this moment.

5 minuts i arribarem a la una de la matinada aquí a la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio al 93207474 ara hi tenim la Mariona des de l'Eixample a Barcelona, bona nit.

Hola, Marta, ¿qué tal? Molt bona nit. Com estàs, Marta? Feia temps que ara no tocava el programa. Ah, doncs, ben tornada. I avui dia, si tant que estem en temps de castanyes amoniatos, et volia comentar que abans era molt tradicional, i ho veia aquí als barris de Barcelona, trobar castanyeres. Jo volia preguntar si en queda alguna aquí a l'Eixample o no has vist-ho alguna per algun altre barri o així, perquè. Necessito trobar-ne una i és que no localitzo cap ni ningú.

No? A quina part de l'Eixample estàs? Jo estic a l'Eixample del Fort Pieng.

Per tant, a l'Eixample del Fort Pieng, mira, segur que algú. Sí, a prop de l'Art de Triomf. Abans n'hi havia una, l'Art de Triomf, i la van treure quan van posar l'expressió nova. I ara, és la del carrer Castell, també em sembla que tampoc hi és. Si algú coneix alguna ubicació, jo m'hi acostaria, perquè tinc un compromís i dic,

em faríeu un favor. Doncs vinga, segur que molta gent, i a més tenim molts oients que estan a Fort Pieng, segur que hi ha algú que et diu alguna cosa, si no, jo després te'n dic, ho dic per deixar que la gent contesti, però jo en tinc una ubicada al centre de la ciutat, n'hi ha una que sempre, cada any s'hi posa. Bueno, ja te la dic. Sí, és Gran Viera i Bau. Al costat dels cinemes hi ha Castanyera. Ah, és una via on hi ha la Valenciana, hi ha el cine animal per allà. Sí, sí, al costat de la universitat. Allà sempre n'hi ha una, i n'hi ha perquè passo per davant moltes vegades, agafo l'autobús i n'hi ha. L'oloreta de castanyes ja se sent, ja fa dies que se sent. Escolta, t'ho agraeixo moltíssim. Però segur que hi ha oients que són a la teva zona que ens poden ajudar i t'ho poden deixar una miqueta més a prop, segurament. Perfecte, pues està allà anar guai. Doncs moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. I et felicito pel programa, eh, Marta? Molt bona nit a tots, eh? Molt bona nit, gràcies. Adéu-siau. Adéu. Veus? Escolta'm, hem de buscar castanyes. Si no les volem fer, les podem comprar a les castanyeres, que és veritat que no n'hi ha tantes com abans, però que n'hi ha encara. Mira, que tenim temps encara, perquè encara no he llegit cap dels missatges que ens heu deixat al whatsapp del programa, el 667-220-148, perquè avui n'hem de trucar de superbé, o sigui que altres dies em queixo, avui us felicito a tots. Va, que ens ha deixat aquesta pregunta al whatsapp del programa l'Helena, des de Castellgalí.

Quin sentit té que sigui obligatori per a les empreses que tinguin un mutua? Tots els casos que conec, les mútues, l'únic que han fet són males praxis, enredarí els pagaments, anar contra el treballador, donar altes innecessàries. Mareja la perdiu, en definitiva. Un altre dia trucaré i explicaré el meu cas, perquè és patètic, i el del meu fill. Això, a la meva família, dos casos. Per això dic que no entenc quin sentit té que les empreses tinguin l'obligació de tenir contractada una mútua. No serveixen per res.

Doncs aquesta és la reflexió que ens ha deixat l'Helena. Està clar que té a veure amb un cas molt pròxim, que ja ha dit que l'afecta amb ella mateixa. Per tant, el dia que ens truqui i ens ho expliqui, acabarem d'entendre-ho bé. I encara us diré una altra cosa. No us diré, us deixaré escoltar una resposta de la Maria des del Poble Sec.

És que he sentit una senyora que deia que. Això de Setmana Santa, que s'havien de visitar les esglésies en números senars, sí, sí, jo també me'n recordo quan era petita, que jo tenia entès que s'havien de visitar set, però si no podia set, o tres o cinc. Però havien de ser així. O sigui que no era una cosa de la seva idea, era una cosa general. Vinga, una abraçada i felicitats pel programa, Marta.

Doncs mira, gràcies, Maria. Està clar que això és una cosa que sap més gent, però ara la curiositat és meva. Per què les esglésies per Setmana Santa s'han de visitar, no es poden fer en dos, quatre o sis, sinó que s'han de fer anar a visitar-ne tres o anar a visitar-ne cinc, sinó en números senars. El per què d'aquesta decisió o el per què d'aquesta manera de visitar les esglésies per Setmana Santa, a veure si algú a la pròxima hora ens truca al 932017474 i ens ho explica. O un altre dia, vaja. Les notícies de la UNAD i continuem, que tenim moltes més coses. No marxeu, fins ara.