La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 29/10/2026

Hola, bona nit, vos parla Nando Sonaguera.

Com a mínim, 68 persones han mort i un centenar han quedat ferides per l'accident de dos trens d'alta velocitat al municipi d'Urda, a Toledo. Un tren AVE ha embestit per darrere un tren IRIO que estava aturat per causes que encara s'investiguen, tot i que s'apunta a un error humà. Entre els dos convois que feien la ruta entre Madrid i Sevilla hi anaven més de 500 persones. Els equips d'emergència treballen contra rellotge a la zona del sinistre per localitzar possibles víctimes d'entrar a la ferralla. Emiliano García Pájez, president de Castellaramanxa.

No sabemos si al mover los vagones puede aparecer todavía algún cadáver más. Esa es la duda que tenemos. Con riesgo grave conservamos 15, el código rojo 4 especialmente.

El municipi d'Urdes, un poble petit d'uns 3.000 habitants que s'ha vist sobrepassat per aquest accident. L'alcalde Manuel Galán ha explicat al Catalunya Nit que el municipi s'ha volcat per ajudar els afectats.

Básicamente no hay forma humana de consolar a una persona que ha perdido a un ser querido, pero también he querido estar con ellos y acompañar también a todas las personas de mi pueblo que hoy han estado trabajando y ayudando y colaborando en minimizar estos daños tan terribles que hemos sufrido todos.

I més notícies, Oriol Pujedor. El sindicat de maquinistes

CMAF ha decidit mantenir la vaga convocada per aquest dijous per reclamar millores a la seguretat ferroviària. L'autoritat estava l'aturada, estava convocada des de feia dues setmanes i ara, després de l'accident, a l'alta velocitat, el sindicat la manté i anuncia que estudia noves mesures de pressió. Per la vaga d'aquest dijous s'han fixat uns serveis mínims del 66% en hora punta i del 33% la resta del dia. A l'alta velocitat de Renfe, el servei serà del 73%.

La joieria Llanes ha valorat amb poc més d'un milió d'euros les joies intervingudes a l'expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i rebaixen gairebé 300.000 euros la taxació preliminar que va fer en Sorena. Zapatero assegura que les joies són un regal del 2007 del rei de l'Aràbia Saudita. La fiscalia anticorrupció veu indicis d'una possible malversació perquè considera que l'expresident les hauria d'haver lliurat el patrimoni de l'Estat.

A Israel, la falta d'una majoria clara per formar govern fa que els opositors, liderats per Galit Aizenkot, mirin cap als partits àrabs per intentar fer fora Netanyahu del govern, malgrat que havien negat aquesta possibilitat durant la campanya. El líder d'un d'aquests partits ja s'ha ofert per donar suport a una alternativa sense entrar en l'executiu. El Likud, el partit de Netanyahu, intenta evitar-ho i ha denunciat irregularitats en el resultat de les formacions arabo-israelianes.

La Reserva Federal dels Estats Units manté els tipus d'interès al 4%, tot i l'augment de la inflació. La FED ha optat per un perfil baix i ha decidit aturar temporalment les pujades del preu del diner a les portes de les eleccions de mig mandat. La Reserva Federal constata que l'economia està creixent a un ritme sòlid i que el consum es manté estable, tot i les encerteses geopolítiques, però també que la inflació reconeix es manté elevada.

L'ex candidat ultraconservador del Brasil, Flavio Bolsonaro, es declara líder del país en un comunicat fet públic després d'arribar als Estats Units, on Donald Trump li ha concedit asil. Bolsonaro ha esborrat un primer comunicat on es declarava president legítim i adjuntava un escut erroni del Brasil. El mateix Trump, de fet, ha evitat donar-li suport com a president legítim.

No faré cap comentari sobre això, però sé que li van donar permís per entrar al país, així que ja veurem. De tota manera, m'hi implicaré. Van ser unes eleccions molt estranyes, això segur. El Disseny Hub Barcelona obre aquest dijous al públic la retrospectiva més gran dedicada al referent del disseny industrial català, Andrés Ricard. L'exposició reuneix prop de 140 creacions seves, des de la pinça antiarnes Orion fins als flascons de perfum de Puig, passant per peces singulars, com la torxa olímpica del 92. La mostra presenta els objectes en els seus espais d'ús per destacar la seva funcionalitat, tal com explica la cocomissària Marina Povedano.

És com si entressis a casa teva, veureu una sala d'estar, veureu un bany, una cuina, i en aquests espais trobareu els objectes que l'André va pensar per aquests espais. Que s'entengui que en realitat un bon disseny és el disseny que passa desapercebut. Si no ens adonem que hi ha una persona redissenyant, és que això està ben fet. Per això aquesta exposició intenta posar-li nom a les peces que tothom ha tingut a casa seva, que no sabíem de qui eren, doncs aquí el que fem és dir que ho havia fet l'André Ricard.

A Esports, la Federació Espanyola de Futbol ha suspès tots els partits de la primera eliminatòria de la Copa previstos per aquest dimecres arran del greu accident de tren. Tenien partit de Copa dos equips catalans, el Sabadell i el Reus, que jugaran finalment dimecres de la setmana que ve.

Eder Sarabia és el nou entrenador de l'Espanyol en lloc de Manolo González destituït dimarts. Sarabia, que signa contracte fins al 2028, ha dirigit l'ELS en les últimes dues temporades. De totes maneres, el partit contra el Villarreal d'aquest divendres el dirigirà de forma interina el tècnic del filial, Sergio García.

En bàsquet, el Girona ha perdut per 81 a 79 a la pista del Solnok i Ungarès a la FIBA Europe Cup.

Fins aquí, les notícies.

Els temes del moment, les coses del país i les de fora. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández.

I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.

M'agradaria parlar de la política de l'amistat. És el vincle fonamental que manté la convivència.

No és per tirar-te aigua al vi, però no esperis que en la campanya electoral això canviï. Tant de bo més empatia i més respecte i que aquesta política de l'amistat triu.

Tot el que passa al Catalunya Migdia de dues a quatre amb Òscar Fernández.

Amb les actuacions musicals de Naya.

I amb Bauca. I amb un enigmàrius, amb Màrius Serra, molt particular, perquè els protagonistes seran els Nens i Nenes. Sí, és lletres. Divendres, 30 d'octubre, a dos quarts de nou, a Girona. De sis a una, al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrini. És que Girona ens enamora.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Com n'és de difícil avui fer un programa com aquest sense pensar en tots els que han perdut la vida entre la ferralla de dos trens en un accident ferroviari absolutament incomprensible. Sense pensar en els que encara esperen trobar l'amic o el parent que no els ha contestat el telèfon des de quarts de nou del matí. Les imatges han veït tots els canals de televisió i totes les xarxes socials. No pots fer res sense tornar a veure el xoc dels que se n'han sortit. Els que han gravat la destrossa i el panorama dantesc, en bon punt han aconseguit sortir trencant les finestres. I com més busques explicacions, menys ho entens. Penses que ha passat a la mateixa línia de l'accident del gener a Damuz. I t'arribes a imaginar que potser algú que anava en aquell tren ara també anava en un dels dos trens accidentats avui i un cop més la realitat supera la ficció, una noia que va quedar il·lés el 8 de gener a Damuz i que ara ha tornat a néixer o a reneixer el 28 d'octubre a Orga. I continues mirant els informatius, escoltant els companys que han anat fins al lloc del sinistre Toledo i no et pots treure del cap el pànic de qui demà agafi un altre tren d'alta velocitat. I després es filtren les converses entre el centre de control i els maquinistes i et poses les mans al cap. Ho sap tothom que després d'una incidència no pots tornar a circular amb normalitat i algú ha dit, després de dubtar, reprengui la marxa i si té problemes torni a trucar. 10 minuts després, 68 persones morien i 200 han quedat ferides. Farem la nit dels ignorants, la farem, evidentment, amb el cor encongit, però la farem i amb la intenció de fer dues hores de ràdio que reconfortin i que us acompanyin. Som l'Eduard Nas, la Ina Grau, l'Andy Franco, en Domènec Sobirà, la Judit Perpinyà i l'Albert Durant. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, són les 12 i 10 minuts. Potser avui costarà una mica més de trucar al 932017474 perquè, com he dit, totes aquestes imatges són molt difícils que se'ns en vagin del cap. Però ho intentarem fer amb normalitat, intentant, com sempre, acompanyar-vos aquestes pròximes dues hores a través del telèfon del directe, que sabeu quin és i que podeu trucar a fer preguntes o les reflexions que més us surtin de dins avui, o deixar el missatge de WhatsApp, com feu sempre, al 667-220-148. I avui en aquest missatge, en aquest WhatsApp de la nit dels ignorants, ens hi hem trobat una aportació de l'Anna, que ens deixa el missatge des del Fort Pieng.

Que hem de fer perquè els infants, els joves, llegeixin per gust, per plaer, sense que ningú els obligui. I jo deia, és necessari, però m'enfadava perquè ningú es preocupava que hem de fer perquè els infants i joves escriguin sense que ningú els obligui, tinguin ganes d'escriure. I això és el que m'he dedicat tota la vida.

La nit dels ignorants. 40 anys formant part de les vostres vides.

Ara sí, un remei casolà que ens vol fer rebre a través del WhatsApp dels ignorants, l'Anna, des del Fort Pieng.

Que sentia allò de la tos, que va molt bé. A la nit, si és per la nit, quan estàs dormint, que et comença a agafar aquella tos, que no hi ha qui pari, és agafar una ceba, partir-la en quatre trossos, o sigui, que estigui oberta, i posar-la en un platet a la tauleta de nit. I deixes de tossir. I ho dic perquè a mi m'ha funcionat. Jo no ho sabia i aleshores una nebuda meva em va dir, teta, no et preocupis, jo et porto una cosa, hauràs de caminar bé. Em va posar la ceba a la tauleta de nit i em va funcionar de meravella. Deixes de tossir el moment. A la plaça Les Lòries hi ha una castanyera.

Doncs no una resposta, dues. A la plaça, perquè també ens demanaven això aquests últims dies, un oient demanava on podia trobar castanyeres, deia, per la zona de l'Eixample. De fet, l'Oriol també ens ha deixat un altre missatge de WhatsApp que diu a la plaça Lesseps hi ha tres castanyeres i una altra pregunta que ens ha deixat el WhatsApp del programa, l'Alicia, diu això.

Mira, només he de preguntar una cosa. M'ha sorprès molt. Avui he anat a renovar-me el carnet d'identitat. Ui, perdó, el carnet d'identitat. El carnet de conduir. I m'han cobrat 50 euros. M'ha semblat molt car. És normal, això? Pregunto, sisplau, aviam si algú em pot donar alguna explicació. Va, Alicia, a veure si algú pot donar alguna explicació que

renovar-se el carnet de conduir, 50 euros. Vinga. La Teresa, des de l'esquerra de l'Eixample, diu, a mi també em molesta molt la música de fons d'alguns programes. No sento el que diuen, sembla que és més important la música que el diàleg. Recordo molt la Setmana Santa dels anys 40, 50 i 60, i això és un altre tema, és que ens ho ha ajuntat tot. Diu, recordo molt la Setmana Santa dels anys 40, 50 i 60, les esglésies tapaven les imatges en teles morades, tot era fosc. Cinemes, teatres, fins i tot el tramia no funcionava pel centre. Les visites a les esglésies havien de ser en dies imparells i sempre amb mantellines. Anàvem a veure la processó de la Rambla, diu. L'Antonio també diu, visitar set esglésies durant la Setmana Santa, claus de la tradició. La visita dels set temples es realitza entre la nit del dijous sant, després de la missa del sopar del Senyor, i el matí del divendres sant. I ens explica el simbolisme. Representa els set trasllats o moments del patiment i captiveri de Jesús des de l'hort de Getsemaní fins al sepulcre. El número 1 del Senacle a l'Hort, el número 2 de l'Hort a Casa de Nas, el número 3 de la Casa de Nas a la de Caifàs, el 4 a la primera compareixença davant de Ponce i Pilat, el 5 a la compareixença davant d'Herodes, el 6 a la segona compareixença davant del Pilat, coronació d'Espines i Condemna, i el número 7, el recorregut cap a la muntanya Calvari i el Sepulcre. Això era per aquella persona que ens demanava per què havia sentit que s'havien de visitar les esglésies per Semana Santa en números que eren imparells, en números en as. No se'n podien visitar dos, quatre, sinó que havien de ser tres o cinc o set. Ara ens truca el 93207474, en Joan, des de Barcelona. Bona nit, Joan. Hola, Joan. Ai, que no ens sent.

Ara sí, ara sí, ara sí, Joan. Bona nit.

Mireu, és una mica una mena de reflexió envers el que ha passat avui des del punt de vista nostre, català. Potser regir una mica les ànimes dels ignorants, però em trobo amb una. Diguem-ne, amb una reacció, un pèl potser rebel. Primer, la llista de persones afectades, tant siguin les que han pogut traspassar o morir com les que estan als hospitals, no tenen, anava a dir, no tenen cognoms àrabs. Això una mica anava dirigit cap a Aliança Catalana o cap a Vox o cap a qui pensa que el racisme està on està quan hi ha situacions com les d'avui. En aquest sentit era una qüestió. El segon. Els diners dels catalans on són? Estan dedicats a una farsa, una mentida. Espanya no pot tenir les línies d'AVE com si fos Japó o Xina, perquè no ho pot mantenir. Avui mateix sembla que hi ha una diputada del Partit Popular que va inaugurar la línia. Madrid-Huelva, la mateixa que ha provocat aquest accident. És a dir, són situacions que més enllà de les persones que han pogut patir tot això i que no sé si ens sentim responsables, perquè Catalunya no pot evitar-ho. Aquí tenim Rodalies, que estem avisant fa anys que no pot ser. I ara quan passa allà, doncs, no sé, una visió potser diferent, com tothom ho està rebent, de qui és el culpable, qui ha trucat, qui no ha trucat, si el maquinista, si. Tot això, són 86 morts ara, 46 l'altra vegada, en grois. Li van fotre la culpa al maquinista quan és mentida, allà va fallar el sistema, ha dit el govern del moment, el govern de Galícia del moment, i amb tota la política ens estan. Desviant la realitat. I és una mica, doncs. Perdona, no sé si m'estic escoltant.

Sí, tant que t'estem escoltant, clar. D'acord, d'acord. Et deixo parlar, deixa fer la teva reflexió. T'ho agraeixo.

Ho tinc molt a dins. Estic parlant amb veïns que això, que si soc racista, que si no, que si ho mires d'un punt de vista independentista, no, no. Ho estic rebent des del punt de vista que s'han mort moltes persones. Per culpa d'un sistema que el capitalisme ensarrassa i Espanya a saco ha anat, està claríssim, però que més enllà del sistema capitalista el model espanyol està fracassat. Perdoneu, no funciona. A les autonomies segurament s'ho creuen els catalans i els bascos, però no s'ho creu ningú més. I a partir d'aquí, cafè para todos. A Ceuta ja tenim el. El Café para Todos, Comunitat Autònoma, que és una ciutat, però que funciona com això, recursos, no sé, tot plegat, és una farsa. I les vides de la gent ho estan posant a sobre la taula. Doncs no sé quantes vegades més ha de morir gent espanyola, bona gent, que no té culpa de res. Però que es creuen a les mentides del propi estat, perquè no es pot anar de Barcelona. Perdona, jo soc fill d'alligrants, el meu pare és d'Andalusia i encara no sé l'avi meu en quin a Granada, en un poble que es diu Bràquena, on està enterrat. I avui en dia continua haver-hi una realitat que permet que puguin anar a viatjar de Madrid a Andalusia, l'any 92, les Olimpiades, i van dir. No pot ser, hem de fer una cosa que mira. Perdó, mira, perdó, perdó. No sé si té res a veure, però és aquesta línia la que està matant.

Sí, sí, n'ha passat les dues vegades, correcte. I això és el que. La teva reflexió. Gràcies per trucar-nos. Bona nit. Bona nit. Gràcies a tothom. Bona nit. Bona nit. L'Enriqueta des de Ripollet,

bona nit. Hola, bona nit. Mira, que és que estava escoltant ara mateix aquest company que ara acaba de penjar i el veig molt desanimat perquè barreja moltes coses. Una cosa és la política, el terrorisme i coses que han passat per coses que han passat, però has dit-ho de ceuta, també. I és que no té res a veure el tema del que ha passat avui amb l'accident. I penso que ens hem de posar cada cosa al seu lloc. Una cosa és que falten operaris que facin els manteniments de les vies i de moltes altres coses. Boscos. Que facin manteniments de la xarxa de clavegueram, que això no estigui, solament estigui regulat per el tema dels pressupostos. Que no sigui ja. Aquestes coses que són temes de manteniment de les infraestructures pel bon funcionament, tot està regulat depenent de qui governi. Doncs no, hauria d'anar funcionant d'una altra manera. Això ja hauria d'estar regulat, el manteniment de les vies, de la xarxa de clavegaram. Del manteniment dels boscos, sense que hi hagi.

Sense dependre del color polític de cada govern, per entendre'ns. Exacte.

O sigui, per reiar el decret. Perquè, a veure, tenim un rei, no?, per l'agostarà. Sí, sí. Que faci un reial decret, que aquí no el pugui tocar ni Déu, saps?, perquè el Déu està a dalt del cel. I que faci coses que són intocables, com l'educació, la sanitat, les pensions. Tantes coses que són intocables, sí, sí. Que les està enmanegant la legislatura. Sí, sí. I aquí no hi ha ni política ni hòsties. Aquí el que hi ha és una mala gestió política. I que a més, aquesta mala gestió política ens estan fent a nosaltres, a la població, còmplices perquè anem a votar. Quan fa quatre dies acaben d'aprovar els pressupostos de l'Estat al Congrés dels Diputats. Perquè no s'han posat d'acord en quatre anys. Fins fa dos mesos que acaben d'aprovar els pressupostos. Així va el país. És que no tenim operaris, no tenim operaris, no tenim professionals que facin la feina ben feta. La fan perquè, com que. I que a més van O sigui, el negoci immobiliari és el prioritari, però el manteniment de les vies, de l'esclavegaram. Sí, sí, de tots els serveis públics. De tots els serveis públics, això, la sanitat, l'educació. Imagina't. Els importa quatre pitos. I això no és racisme. Això és sentit comú. No ens veneu la moto. Ara unes altres eleccions. Sí, sí. El 29 de novembre. Molt bé. Sí, sí, està clar. Molt bé, Enriqueta. I després, doncs, bueno, com que nosaltres, que som el populatxo. Doncs en aquest aspecte els polítics es renten les mans perquè ells. Tu vota aquí, vota allí, vota allà. Però fer una bona gestió o delegar la gestió a gent que estigui preparada, això no ho fan els polítics. Eh? Molt bé, Enriqueta.

Gràcies per la reflexió. Volies dir alguna cosa més de tema castanyes, potser?

Sí, sí, sí. Volia pensar una mica, distreure una mica, perquè aquesta desgràcia. Sí, sí, ja ens convé. Ja la pairem. Doncs mireu, jo desitjo que passeu tots una bona castanyada. És un temps perquè els infants gaudeixin d'aquesta castanyada barrejada, perquè és una barreja. I que disfruteu tots, tothom, d'aquests dies que venen, un dia de reflexió, de contemplar els nostres avantpassats que estan enterrats on sigui, a les cunetes o on sigui. Molt bé, enriqueta, perfecte. I que bona castanyada i. Y buen día de todos a todos.

Això sí que ho entenc. I ara ve la pregunta. Diu, la meva pregunta és, els metges no poden trobar una altra manera de resoldre els seus. Ara ho entenc. Per les manifestacions. Ara ho entenc. La meva pregunta és, els metges no poden trobar una altra manera de resoldre els seus problemes? Això. És el que ha deixat escrita la Magda al WhatsApp del programa. En Miquel, des de Tenerife, diu. La Montse, des del barri del Poble Nou, ens ha deixat aquest missatge.

He pogut escoltar el teu inici del programa d'avui i, bueno, mira, aquella abraçada que dius que has vist m'ha donat una això, un acaronament que t'he dit, és que és tan dolça la Marta dient les coses, és veritat. Nosaltres a l'autobús els deixem-ho perquè això és un tema que déu-n'hi-do. Però l'altre és bonic perquè l'abraçada omple, omple molt l'abraçada ens hauríem d'abraçar més sovint tots plegats perquè a mi personalment quan algú m'abraça tens aquella sensació a dintre teu de plenitud inclús de serenor o sigui que res, que moltes gràcies Marta per aquest programa que fas i endavant, hem de dir endavant sempre.

I tant, que hem de dir endavant sempre. I molt a favor també comparteixo això de les abraçades. Una abraçada, com cal, quan la necessites o quan no la necessites, reconforta moltíssim. Totalment d'acord. I el tercer missatge que ens heu deixat al WhatsApp dels ignorants avui és de l'Albert des de Vilassar de Mar.

No ha vingut al cap donar un missatge d'esperança, d'ànims, de revitalitzar una mica l'esperit. Amb aquests moments tan sorollosos que tenim, on ens estan ficant des de la roda del hamster amb tot el bombardeig de notícies, històries i demés. Dediquem-nos a viure. Repressionem sobre què és viure. Viure és sortir al matí pel carrer, mirar els ocells com volen, trobar-se un amic, fer un cafè, veure com surt el sol, la lluna que per la nit està enquarnimentant i totes aquelles petites coses que ens hem oblidat de fer, de mirar, d'observar, de veure el que tenim al voltant. Tant sigui a nivell de la natura com de les persones. Tot el que ens envolta i ens rodeja, això realment és la vida. Els moments de vida es troben al darrere d'un cafè, al darrere d'una conversa, al darrere de dir bon dia a l'ascensor o a un desconegut i mil coses més. I tot aquest brill d'esperança penso que l'hem de mantenir amb la flama ben viva en els moments aquests tan difícils que tenim i complicats de soroll, soroll, soroll i només que soroll.

Bona nit, Marta, i bona nit, ignorants. Ens fa molta il·lusió poder parlar amb vosaltres.

Encara no he dit on sou, perquè voldria que ho diguéssiu vosaltres. A veure, on sou? A Carolina del Nord. Als Estats Units, a Carolina del Nord. Des d'Aixville, pot ser? Aixville, sí. Escolta'm, Mònica i Marina, què feu escoltant la nit? Primer, a quina hora és a casa vostra? I són les 6 de la tarda. I què feu escoltant la nit dels ignorants des de l'altra punta del món, diguéssim, des d'Aixville?

Bé, és l'hora que normalment preparem el sopar, aquí, perquè aquí sopem més d'hora. I fa molts anys que ens escoltem, cortem molts anys voltant pel món i la veritat és que quan vius molt lluny de casa, doncs qualsevol cosa que et faci sentir més a prop, doncs es valora, no? I el fet de tenir la ràdio i ara mateix que hi ha aquesta oportunitat de poder connectar-nos malgrat la distància, doncs ens fa sentir més a prop de casa, perquè hi ha molts moments que hi ha molta enyorança i es fa difícil estar tan lluny.

La nit dels ignorants a Catalunya Ràdio, amb Marta Romagosa.

Dos quarts i un minut d'una de la matinada, el 93207474. Ara hi ha el Lluís des de la Batllòria. Bona nit. Bona nit, Marta. A veure, diverses reflexions.

Sí, tinc unes reflexions que estan relacionades amb els altres ulls que han hagut aquests dies a la ciutat de Barcelona. També en relació a la patacada avui dels trens, i al mateix temps l'ús i com es fa la informació, com es treballa i gestiona la informació des dels mitjans, començant per aquesta casa i a continuació totes les altres. Jo voldria trencar un espai. I amb això a favor dels adolescents que han fet aquests altarulls. I no voldria justificar, o se m'entengués que estigui justificant, els seus fets. No, no són correctes, evidentment que no són correctes. Però penso que s'està tallant ràdio polític i aleshores s'està atacant en una direcció. Amb el que és la disciplina i la persecució i el càstig. Potser ens ho havíem de plantejar tots plegats des d'administracions, ciutadans i pares, que hem fet. Malament durant les darreres tres dècades, perquè els joves, alguns d'ells, a més els que s'han manifestat, es pensin aquesta agressivitat i aquesta violència. Alguna cosa està passant que no han fet bé. I penso que aquí és un temps orient de reflexionar i qüestionar i mirar on hem de canviar les coses. Molt bé, això sobre el Darulls. Ara sobre trens. Amb el tema dels trens ja s'ha polititzat molt avui. Sí, sí, tot, tot. Tot. A més, penso que també hem de buscar responsabilitats. Jo no dic que el problema avui i la causa hagi estat la manca de manteniment. Segurament potser ha estat una altra.

Però podria ser que ens havien de repender-hi a tots plegats i coordinar quina és la nostra responsabilitat des de les administracions i què han fet malament els darrers cinc dècades. I aquí ja recullo el que són els 30 Rodalies i després l'AVE, perquè aquella manca de manteniment dels 50 anys que hi ha hagut, de l'AVE també en portem 25 ja. I potser haurien de buscar aviam on fallen les coses i poder, doncs, esmenar-les. Molt bé. I el tema mitjans? Jo el tema mitjans penso que a vegades hem de pensar al fred. A vegades hem de, perdona? Posar el fre. Sí, perquè els contagiaments, si hi ha més ferits, si hi ha més difunts, més morts, si hi ha. Penso que tot requereix un temps. I a vegades els mitjans i els recursos que tenim avui per informar són tan ràpids que arribem a tot arreu i a vegades correm massa, no? Jo avui he anat llegint i sentint com les trades de les víctimes anaven pujant i baixant. I a vegades cal esperar que segueixi el seu procés, que es pugui atendre. Esperar la confirmació oficial, està clar. Esperar la confirmació oficial. Que hem d'informar? Sí. Però potser. La pressa és mala consellera, tota la raó amb això. Potser tota aquella informació que a vegades ens falta arrencar, que les critiquem, ens sembla que estem. Sí, en donem massa a vegades. Sí, en donem massa.

I al mateix temps jo penso que si el que volem, i penso que hem de mirar de treure la por i que no fem por a l'hora de viatjar en tren, o que no poden fer, com han fet algun altre mitjà, és un reportatge de la història del sexisme social.

Sí, sí, això també ho fem els periodistes, tota la raó. Lluís, gràcies per les reflexions, que si no se'ns fa més llarg i tinc més gent. Moltes gràcies, bona nit. Vinga, bona nit. Adéu. En Josep, des del País Valencià, bona nit.

Hola, bona nit. Bona nit, Josep. En primer lloc, voldria donar el condol als familiars de les víctimes de l'accident ferroviari. Jo no soc expert en el tema, però ja m'he jubilat i la meva idea és que. Solucions. Cal buscar solucions i això ja correspon als tècnics. I una idea podria ser potenciar el corredor mediterrani i millorar les rodalies tant de Catalunya com del pis València. Per a no sobresaturar tant l'alta velocitat, que s'ha prioritzat moltíssim en detriment de les rodalies i del tren, que habitualment utilitza. Utilitza la gent. Molt bé. I simplement volia dir d'això. Perfecte, doncs, Josep, t'ho agraeixo moltíssim. Gràcies. Molt bé, gràcies.

Bona nit. Canviem radicalment de tema, obrim una altra pàgina aquí a la nit dels ignorants, avui a les històries de nit, segona entrega de les nits d'una cambrera d'un hotel de luxe de Barcelona.

La setmana passada, si ho recordeu, la Maria ens explicava la seva vivència des de la feinada d'arribar a fer 20 habitacions en una nit, els capricis i excessos de què havia estat testimoni en un establiment que allotja empresaris, artistes famosos i milionaris, molts dels quals de nit en una ciutat com Barcelona fan de tot. Menys dormir. Això és la conclusió del que vam escoltar, però la conversa amb en Domènech Sobirà va continuar.

Maria, molt bona nit. Hola, buenas noches, ¿qué tal todos? Comencem aquesta segona part de la nostra conversa i reprenent el fil, m'havies dit que t'havien arribat a proposar matrimoni a l'hotel? Ah, sí. Eso es muy normal. Nosotros tenemos hasta nuestras. Home, molt normal, molt normal, molt normal, molt normal, no ho sé.

Claro, a ver, ¿qué no es normal en un hotel? Todo lo que vosotros consideráis lo normal para nosotros es lo no normal. Lo no normal es lo normal. Sí, a mí me han propuesto el matrimonio. Yo tenía unos clientes que venían todos los meses porque sus hijos estaban enfermos y me tocaba a mí hacerles la habitación. Eran unos clientes con una cultura distinta aquí y tenían distintas manías y yo los trataba muy bien, es verdad. También daban buenas propinas, no lo vamos a negar, entonces los trataba bien. ¿Qué pasa? Que un día entrando en la habitación de los padres, estoy haciendo la habitación y el hombre se me acerca.

Y me habla, hola, ¿cómo estás? Y yo, muy bien, muy bien, ¿qué tal tu día? Siempre era muy atento el hombre, yo decía, bueno, será que es agradable el caballero. Y tal, y una de esas me dice, es que te quería preguntar una cosa o te quería proponer algo. Y yo, ¿eh? Digo, vale, ¿y qué me quieres proponer? Y me dice, no, mira, yo mi mujer, y su mujer detrás de él, claro, yo mi mujer queríamos proponerte porque a mí me gustaría que te casaras conmigo. Yo, ¿cómo? ¿Eh? Yo me giré como. Así, d'acord, pim pam. Sí, sí, sí. Yo me giré y le dije, esto me está de coña. Digo, venga, está bromeando. No, no, te lo estoy diciendo en serio porque yo y mi mujer hemos decidido, ¿eh? Escucha, yo y mi mujer hemos decidido. Que les gusta cómo nos tratas a mí y a mis hijos. Y como yo puedo tener distintas mujeres, pues le he comentado a mi mujer y hemos decidido que nos encantaría que formaras parte de nuestra familia. Y yo pensé, no, yo no voy a ser la segunda mujer de nadie. Pues menos la segunda que la primera que mande, pero la segunda es que voy a ser tu criada. Y encima, ¿qué dices? No, muchas gracias. No, pero estarías muy bien cuidada, viajarías. ¿No tendrías que trabajar más de esto? ¿Tendrías tu propia chica de la limpieza? Me comentaba. Mira mi perfume, que bien huele. Sí, huele muy bien, lo que tú quieras, pero no me interesa casarme contigo. Ya, ya, ya.

Yo sé que soy muy buena chica, pero. Pero bueno, te estaba proposando un cambio de vida brutal.

Sí, ese hombre sí, porque era un jeque. Ajá. Y era una persona con mucho dinero. También piensa que las camaradas de piso conocemos a dos tipos de jefe. Conocemos a los que son reyes que parecen formales y conocemos a los que en esa habitación no entras porque no sabes dónde vas a acabar. Si en el cementerio vas a saber dónde. Como hay muchos bullies con estas cosas, entonces tenemos mucho cuidado con los hackers. Y claro, que un hacker te haga una propuesta de estas, tú no sabes si te está hablando la verdad o te está mintiendo. A día de hoy solo ha habido un caso que yo conozco de un director enamorarse de una camarera de piso. Estarse un año, porque era nuestro director y nos explicó, porque era un director que nos cuidaba mucho y estaba siempre muy preocupado por las camareras y nosotros no lo entendíamos, esa tensión, porque la gente no suele entender nuestro trabajo. Para entender nuestro trabajo tienes que hacerlo y estar, no hacerlo un día, sino estar todos los días ahí y entender el desgaste psicológico y físico que tiene eso. Entonces, él era muy atento y cuando le preguntamos, nos dijo, mira, es que yo estoy casada con una camarera de piso. Y yo creo que mi compañera y yo nos quedamos, ¿qué dices? ¿Estás de broma? Sí, me dice, yo me enamoré de una camarera de piso, tardé un año en intentar tener una cita, un año,

imaginaos la desconfianza de la camarera. Y nos hemos casado y tenemos cuatro hijos. Y sí, nosotros tenemos nuestra propia historia y a veces cachondeamos, imagínate que el director se enamora de ti. Pero pasan muchas cosas. O camareras que los clientes se enamoran de las camareras. Eso también, claro. Sí, los clientes se enamoran mal de tener clientes, de estar persiguiendo a una camarera por la planta, esperarla, pedirle por favor, y claro, nosotros pensar que tenemos una normativa. Nosotros no podemos quedar con clientes fuera del hotel. Ah, ¿no? ¿Y a una normativa, Código? Sí, nos pueden despedir si se enteran. Como tampoco no podemos salir con compañeros dentro del puesto de trabajo. Que hay, sí, pero lo esconden. Entonces, claro, es una situación que un cliente se te enamore, tú tienes que tener mucha confianza para creértelo. Porque si se te enamora, te hace la vuelta y te deja de tirada, te quedas sin trabajo. Pero si hay clientes, sí que. Sí que sé que hay una historia de una camarera que sí que es verdad que el chico sí que iba enamorado de ella, porque todos los días la buscaba. Yo recuerdo que era ruso el chaval y estaba enamorada de esa chica. Todos los días, hasta que un día se la encontró en la calle. Yo creo que el chico la esperó en la calle, se enteró por donde salíamos y la esperó afuera.

La esperaba afuera con un ramo de flores. Y sí, sí, se casaron. Ah, ¿también? Se la llevó, sí, sí. Escolta, i aportes dues històries maques d'explicar. Sí, sí, salen historias muy bonitas. Muy bonitas, realmente.

I del món de la nit, de la gent que dius que són molt del món de la nit i que surten, deus trobar gent que tornen molt.

Doblada. Sí, no? Jo me encontré en una situació, un famoso cantante que se fue hasta el concierto con la gata del. Que això, jo, cuando lo vi en el concierto, dije, este hombre, este chico está perdido con su vida. Se fue con la gata del lote. Y con las zapatillas de las habitaciones hacer el concierto,

¿sabes? Y yo pensaba. Alfonso era amb la bata de l'hotel, però no va sortir a escena. La bata de l'hotel.

Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. Salió con la bata del hotel, que después, al día siguiente, se le cachondeó en el hotel. Y sí, sí, ese cliente vino doblado, con igual de espaldas, y yo acababa de hacer en una suite suite, son bastante caras, acababa de hacer la cama, y es una cama redonda, y la tenía, uff, me había quedado espectacular la cama. Y claro, vino el chico y se quería vomitar. Y yo lo vi y dije, no, por favor, te lo pido por Dios, que con lo que me ha costado hacer en la cama, lo último que me falta es que me vomiten en la cama. Yo pensando, ¿no? Entonces, salí del baño corriendo, lo cogí, le dije, yo te acompaño al baño, te cojo el cabello, esa melena que me llevas de rockero, y tú vomita todo lo que tú quieras, no te preocupes, fíjate que. Para mí era tan importante que no me vomitara en esa cama que me daba igual aguantarle su vómito. Digo, como si fueras mi hijo, tú no sufras, hijo mío. Y lo llevaba al baño.

Y el vas a acompañar a vomitar. Et va a donar les gràcies, almenys.

Ese hombre estaba tan perdido con su vida que yo creo que no sabía ni sabía que estaba dentro del hotel. Ya te digo yo que no sabía dónde estaba ese chico.

¿Quién tipo de cliente es? ¿Necesita que le ayudin molt?

Mira, tienes clientes que no se saben ni atarse los cordones de zapatos. A mí me ha pasado de que he tenido que atarle los cordones a un cliente. No sé si es que no sabe o que está acostumbrada a que se lo hagan todo. O no en sap o no vol. Y atarle los colores de los zapatos, o te piden que les ayudes a hacer el café, porque hay clientes que A mí me chocan mucho. Imaginaros un cliente que te pide que le hagas el café, porque la cápsula de café no va, y tú vas a la cafetera y miras, y la cápsula. No ha metido una cápsula de café, ha metido una cápsula de leche. Y claro, yo mirarlo y decirle, pero si esto es leche, me dice, sí, es que quería café con leche. Y yo mirarla y decirle, por Dios bendito, ¿en serio no sabe hacer natar una máquina de cafés? Y tiene que tener 50 en su casa con la pasta que tiene. Pero sí, cosas así, que no sabe natarse los cordones, o que mima hacer maletas. Ha tocado hacerse las maletas. Nosotras hemos hecho maletas. Y si la supervisora te da la orden, te dice si hazle la maleta, te ves tú arrodillada haciéndole la maleta al cliente, preparándole todas sus cosas dentro de la maleta para que él se pueda ir de viaje. Yo he hecho maletas. He hecho maletas, he doblado ropa, he plantado ropa, he desmontado maletas. També. Sí, prefiero no hacerlo porque desmontar una maleta es muy peligroso. Las camareras de piso, desgraciadamente, sufrimos mucho que nos acosen de robo. Y claro, si tú te ves en una situación de tener que desmontar una maleta y el hombre piensa que ha puesto unas gafas que le cuestan casi dos millones y después, a la hora de la verdad, no las ha puesto porque se ha olvidado, o su criada no las ha puesto porque se ha olvidado, pues tú se las has robado, ¿sabes? Para tu es un problema. Por Dios bendito, sálvame. Sí, sí, sí. Sí, de hacer, yo qué sé, de peinarles, de abrocharles un vestido o abrocharles los botones de la camisa. ¿En serio no te sabes abrochar una camisa o estás acostumbrada a que te vistan? Sabes, cosas un poco raras, cosas un poco raras, pero después cuando te acostumbras que te pidan cualquier cosa ya te parece normal. Claro, claro. Que les hacen la corbata, pero a eso yo le veo sentido. Fíjate que tuve que aprender un tutorial de cómo poner una corbata. Vale. Porque yo no sabía poner corbata.

No, és que avui dia hi ha molta gent que no en sap.

I coses així, coses com que el cliente té una manxa en el suelo, una manxa xiquitita, i te pide que se la limpies, i tu la limpies, i sales de l'habitació i te fa 50 euros. Una manxita pequena. I com que et pots trobar, a mi. Este fue horrible. Este fue el día que sí que. Yo me lo tomo mucho amor, pero ese día me sentí súper rara, incómoda. Dije, ahora entiendo las chicas que no están acostumbradas a esto cómo se tienen que sentir. ¿Por qué? ¿Qué va a pasar? Fue un cliente que me llamaron que. Estaba exigiendo que la habitación estaba sucia de polvo y me mandaron a mí. Dije, vale, vamos allá. Entonces yo voy, entro y realmente la habitación no tenía polvo. Nosotros notificamos si hay polvo en la habitación pasando el dedo y poniéndole la ropa. Si lo pones el dedo y lo pasas por la ropa y no se mancha de polvo, es que no hay polvo en la habitación. Es como nosotros notificamos si está limpio. Ajá. Entonces el hombre me dijo que estaba sucio y que estaba sucio. Pero el caso es que tú cuando te dicen eso, tú vas limpiando la habitación como tú quieras. Pero él no, él me indicaba sitios donde limpiar. Y todos los sitios que me indicaba eran sitios bajos, que yo me tenía que agachar. Vamos a decirlo claramente, poner mi culo en pompa. Y todos los sitios eran así. Y yo pensaba, bueno, ¿será que son los rincones que a él le gusta que esté limpio? No.

Sí, sí, que tiene una mania, que tiene un toque el que sigue.

Y cuando voy a salir de la habitación, salgo de la habitación y digo, bueno, buenas noches, que descanse, si necesita alguna cosa nos lo dice y volvemos a venir. Y cabe el sonrío y me suelto 50 euros. Y me cierra la puerta. ¿Tú sabes esa sonrisa que notas de que te acaban de usar? Y yo digo, madre mía, me acabo de. En ese momento me di cuenta, me acabo de ganar 50 euros por enseñarle el culo. Porque estas cosas me las habían explicado mis compañeras, pero yo nunca las había vivido. Y fue como, joder, tío, ¿en serio me lo estás contando? Este hombre me ha hecho agacharme por toda la habitación. Madre mía, y fue una situación bastante incómoda. Hombres que se hacen pajas. Home, de veritat? Sí, sí, nos pasa. Entrar en una habitación y el caballero estar en su bata del hotel o en la toalla, y tú estás limpiando y cuando vienes a darte la vuelta el hombre se está haciendo una paja. Mirándote mientras que tú estás limpiando. En esas situaciones sí que los paro y me salgo de la habitación y no vuelvo a entrar. Y te doy notificación.

Pero claro, el mal sabor de boca. Fas una notificación a la dirección.

Sí, para que ellos sepan que este hombre suele hacer esto. Entonces claro, que aquí el camarera que entra ya piden que el hombre no esté dentro. No sé cómo lo hacen, pero ya entra la camarera sin que el hombre esté dentro. Y si el hombre está dentro, te dicen, si el hombre está dentro, no entres. El hombre tiene que estar fuera de la habitación. Pero sí, a mí me ha pasado y muchas camareras también. Y es muy incómodo. Eso sí que son cosas muy incómodas.

Claro, claro. ¿Qué te crees tú? ¿Quién te crees tú?

Madre mía, cosas como el amor. El amor es muy bonito, pero a la camarera de piso no le parece tan bonito. Eso que hacéis mucho en los hoteles, que lo veis en las películas y os hace mucha gracia de escribir al novio en el espejo, o te amo mi amor, que tengas un buen día, eso es, eso para limpiarlo es una pesadilla, porque tiene como una grasa y un aceite y para quitarlo del cristal, cuando tú entras en una habitación así. A veces las frases, ves los globos y los pétalos y dices, ay, qué bonitos se me hicieran a mí, me volvería loca. Pero después cuando entras en reacción y dices, mierda, no, que yo tengo que limpiarlo, ¿sabes? Y tal, esas manchas. O ver una camarera agachada petando globos, pa, pa, pa, pa, y es como que, madre mía, nunca te imaginas que limpieza es acabar petando globos o recogiendo pétalos, que por cierto, los pétalos manchan mucho. Y claro, los clientes no son conscientes que son cosas muy bonitas, pero para nosotras es una pesadilla.

Para nosotras es una tortura, sí, sí. Es una tortura horrible. Escucha, Cristina, i clar, tot això en una nit, i quan surts a les 6 o a les 7 del matí, deus estar molt cansada, suposo.

Piensa que hay días que estoy súper bien, estoy cansada y todo el rollo, pero hay otros días que estoy reventada. Y sí, sales muy cansado. Hay veces que no puedes ni caminar, te caminas como un pato, y la gente en la calle te mira como diciendo qué le pasa a esta. Y tú estás pensando, si supieras lo que acabo de hacer, hijo mío. El trabajo que acabo

de hacer sabrías que estoy reventada. Aquesta feina es fàcil de conciliar amb la família, Amb els fills, tu tens dues filles, ¿com t'ho fas? Es complicado.

Yo, gracias a Dios, tengo mi pareja que trabaja por la mañana y yo por la noche. Sí que es verdad que me levanto por la mañana que me están hablando y es como. Por favor, tío, no atrágame. Pero en mi caso yo he sido muy espabilada. Yo antes de tener a mi pareja y de tener a mi segunda hija, mi primera hija la tuve como madre soltera. En mi caso yo, gracias a Dios, encontré a un chico que era estudiante y le propuse vivir conmigo a cambio de que yo lo mantuviera. Entonces él se encargaba de ir a las citas y todo el rollo, porque pensaba que para entrar en este mundo. No es que te contraten un hotel. No. Todas las camareras de piso pasan por ETT. Y la ETT no es un sueldo fijo. Antes, en la época que yo entré, te pagaban dos euros cincuenta por habitación. Imaginaros cuánto tenías que trabajar para llegar por lo menos a los mil euros al mes. Entonces, claro, yo necesitaba una persona que estuviera con mi hija, porque yo entraba por la mañana. Cuatro horas, entraba por la tarde, mis ocho horas y a veces hacía limpieza de cofinas y estuve así tres años. Entonces este chico me cuidaba la niña y mi hija no me veía. La camarera de piso necesita una pareja o alguien al lado que la apoye mucho y las que son madres solteras es muy duro. Es muy duro. Yo, gracias a Dios, me organice muy bien y ese chico a día de hoy es como mi hermano. Sí, sí, fue fantástico. Hay mucha gente que no pueden permitirse pagar una niñera o no pueden, porque está caro todo, y tenéis la opción de ayudar a una estudiante y que una estudiante os ayude a vosotros. Sí, sí. Pues hay otra cosa, que las camareras de piso de la mañana tienen horario de entrada, pero no horario de salida. Y la pesadilla es la organización de las que le están ayudando mucho para que esto se ponga más formal. Yo al principio entraba a las 8 de la mañana y te podías salir a las 8 de la noche. Y también todo por los clientes. Si alguien nos está escuchando y duerme en hoteles, por favor, chicos, el cartel de no molestar. Desde la mañana hasta la noche no lo dejéis. Quitadlo. Pensad que la chica que va, que limpia, tiene que hacer como 15 habitaciones. Y si todo es difícil no molestar, ella no se puede ir del hotel hasta que las tenga, tiene que hacerlas. Exacto, y eso es un problemón.

No es gens fàcil, com deies, no és gens fàcil, Maria. I t'agraïm que ens ho hagis explicat, t'agraïm que hagis compartit amb nosaltres totes aquestes vivències d'un món que és un món de nit que molts desconeixíem, sens dubte.

En la noche salen los lobos, como digo yo. Algunos muerden, eh? Algunos muerden.

I a vosaltres a les cambreres de nit us toca tractar amb els lobos, no? Moltes gràcies i que tinguis molta sort. Que passis una bona nit. Que vagi molt bé tu també la nit.

Moltes gràcies, moltes gràcies.

For walls won't hold me tonight If this town is just an apple Then let me take a bite If they say why, why Tell them that it's human nature Why, why Do they do it that way If they say. Sí sí sí. Sí sí.

Estic convençuda que és una de les músiques que ella de tant en tant, la Maria Esposa, perquè és una de les músiques que li ha agradat a Michael Jackson per poder escoltar quan pot i quan pot fer la seva feina sense que ningú la interrompi. Que déu-n'hi-do les històries que li ha explicat en aquestes dues setmanes al Domènec Sobirà. Són coses que passen en un hotel de luxe a Barcelona, mentre al mateix moment que nosaltres estem fent aquí, a l'estudio de Catalunya Ràdio, la nit dels ignorants. Imagineu-vos. Com és de diferent, eh? Segons el lloc on ets i segons qui tens al davant, en fi. Ara arribem a la una de la matinada, per tant, és hora d'escoltar les notícies i saber com està tot plegat. Ens posem el corrent, el butlletí de la una de la matinada i tornem després. No us ho perdeu, perquè a part de esperar les vostres trucades al 93207474, jo només us dic que veig una guitarra. I que hi ha algú que té una veu meravellosa i que tenim altres històries per explicar-vos. Una mica de poesia, potser. No marxeu, perquè jo crec que us agradarà. Vinga, fins ara.