La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 30/10/2026

Bona nit, vos informa Nando Sonoguera.

Arriben els primers informes oficials sobre les causes del xoc de trens dimecres a Urda. L'autoritat administrativa independent per a la investigació tècnica d'accidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil, l'AITAT, ha amas un primer informe en què apunta que l'AVE que va col·lisionar amb l'Irio dimecres a les 8.53, a l'entrada de l'estació d'Urdà, circulava a una velocitat d'entre 160 i 200 km per hora. Aquesta dada s'haurà de concretar quan s'obrin les caixes negres que aquest dijous han recuperat i que ara estan custodiades per la Guàrdia Civil, Oriol Pujador.

En un informe diuen que la cadena de varies, instruccions i accions hauria conduït a la col·lisió sense que actuessin les barreres mitigadores necessàries. També s'analitzaran les avaries del sistema de seguretat LZB, que van conduir a la situació de risc que va acabar amb el xoc. Mentrestant, aquesta nit i matinada continuaran les tasques de rescat. El balanç provisional és de 69 morts i més de 100 ferits.

En viatges especials a Urda, Anna Alfonso i Martí Cuní. Bona nit.

Durant tota la nit, la maquinària Pesant treballarà sense descans per moure la ferralla. La via del tren continua ocupada pels vagons sinistrets i no se sap quan es podran retirar ni si hi queden més víctimes a sota. La portaveu de la Guàrdia Civil, Llanos Olivares, explicava a Catalunya Radio el desplegament que s'ha fet a la zona des del moment de l'accident.

Se han desplazado de Guardia Civil 900 efectivos de distintas especialidades, de la agrupación de tráfico para regular los accesos de vía y dar acceso a los servicios de emergencia, como el equipo de drones, servicio aéreo, grupo de caballería, de seguridad ciudadana sobre todo, para verificar puntos. Ana Alfonso i Martí Cuní, Catalunya Ràdio,

centre de comandament d'Urdà.

Més notícies, Oriol.

El sindicat de maquinistes SEMAF convoca dues noves jornades d'aturades a Renfe per als dies 10 i 12 de novembre, són el dia anterior i posterior a la vaga general. El SEMAF assegura que ha pres la decisió després de l'èxit de la vaga d'aquest dijous que asseguren que ha tingut un seguiment del 100%. D'altra banda, Wigo ha cancelat tots els seus trens d'aquest divendres i dilluns per evitar que l'aturada convocada per aquests dies pels maquinistes de la companyia augmenti el caos provocat en el sistema ferroviari per l'accident d'Urda. La decisió afecta 40 trens i uns 20.000 usuaris.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un menor d'edat acusat de ser el creador i administrador dels canals de comunicació de blocus a la demarcació de Lleida. Segons la policia, incitava, dirigia i donava indicacions a la resta d'integrants del grup per cometre actes vandàlics, saquejos en comerços i atacs a les forces de l'ordre públic dissabte a la capital del Segrià. La policia també ha arrestat a València un altre menor de 17 anys acusat de crear un altre grup que promovia la violència i els saquejos.

Quatre militars italians de les forces europees han mort en un accident d'helicòpter a Bosnia-Herzegovina. Les víctimes són dos membres de l'exèrcit i dos voluntaris militars de la Creu Roja que participaven en la missió de pau de la Unió Europea. L'accident ha passat aquesta tarda al nord del país, prop de la frontera amb Croàcia, quan l'helicòpter ha caigut per causes que encara s'investiguen. A la paret hi havia 11 persones més que han quedat ferides.

Dorian, la banda barcelonina de música indie i electropop, actua aquest divendres a la Sala Apolo de la capital catalana en el seu últim concert a mans d'una aturada de dos anys que dedicaran a preparar un disc nou. Amb aquest concert i un que faran a finals de novembre a Mèxic, Dorian tanca la gira del disc Futuros Imposibles amb 70 directes durant dos anys per sales i festivals de l'estat espanyol i Sudamèrica. Marc Gili, líder, cantant i guitarrista del grup, ha explicat en una entrevista al Catalunya Nit com preparen el concert en una sala tan especial per ells com és l'Apolo.

Per nosaltres és superemocionant tornar a l'Apolo després d'una dècada perquè, per la gent que no conegui tant d'Orient, nosaltres ens vam formar pràcticament com a públic del Nipsa i de l'Apolo. Estan preparant un concert de prop de dues hores, farem un repàs pràcticament als principals temes dels nostres. De res, 6 àlbums i alguna pinzellada dels dos primers també.

Esports, victòria del Barça a la Champions contra el Kiu de Nas per 0 a 8. El Barça suma 3 victòries en 3 partits a la Champions, 19 gols a favor i només 2 en contra. Les blaugranes són líders en solitari després de les 3 primeres jornades de la Champions. A la

Copa del Rei derrota Clara del Prat a la primera ronda, 1 a 6 contra l'Atleti Club.

També en futbol, Monchi, el director esportiu de l'Espanyol, ha explicat que considera correctes el moment i les formes de la destitució de Manolo. A més, Montse ha assegurat que la plantilla s'adapta a com Eder Sarabia vol jugar. L'Espanyol juga aquest divendres al camp del Villarreal a les 9. Sergio García, tècnic del filial, dirigirà el partit de forma interina.

Per cert, el Barça ha decidit clausurar la grada d'animació per al partit aquest cap de setmana contra l'Alavés. El club parla de conductes contràries als valors de l'esport i de comportaments que els exposen el club a sancions econòmiques i al risc de tancament de l'estadi.

Fins aquí, les notícies. Catalunya, adiós.

Que crece la cultura del dia aquí a la Xina.

Amb les actuacions musicals de Naya.

I amb Bauca. I amb un enigmàrius, amb Màrius Serra, molt particular, perquè els protagonistes seran els nens i nenes. Divendres, 30 d'octubre, a dos quarts de nou, a Girona. És que Girona ens enamora. Són les 9 i 38, tenim atenció a un accident important. És una tragèdia ferroviària.

En moments excepcionals

sempre hi són. Aquest especial que comença ara a Catalunya Ràdio per entendre el que ha pogut passar. Amb un equip de professionals compromès amb l'actualitat.

Moltes persones ferides que han patit un impacte molt fort.

Rigorós amb la informació. Un accident d'alta velocitat a la línia Madrid-Andalusia.

Més d'un centenar de ferits a Toledo. Hi ha una causalitat

tecnològica que pot provocar un accident d'aquest escala. I som a tot hora i a tot arreu. Un dia, òbviament, marcat per l'accident ferroviari.

Bona nit des del centre de comandament del tràgic accident de trens.

Avui a les 8 del vespre hi ha un minut de silenci

a moltes poblacions. Catalunya Ràdio.

Aquesta és la força de la Ràdio Nacional de Catalunya. Per ràdio, pel web o a través de la nostra app, connecta amb Catalunya Ràdio.

La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

No m'agraden les cues, ni les cues ni les files. Allò que ens feien fer de petits, de posar-nos un darrere l'altre per poder entrar a classe, ja em feia molta ràbia. No suporto les retencions de trànsit, soc capaç de fer més quilòmetres sempre i quan m'estalviï quedar-me aturada al mig de la carretera o l'autopista. Paso de llarg de les botigues que a consciència fan esperar els clients a la porta per fer-se'ls importants, n'estic segura. Si vaig a la plaça i vull comprar en una parada que hi ha molta cua, soc capaç de canviar el menú o tornar-hi més tard amb el risc que s'acabi el que jo voldria haver comprat. I si parlem d'anar a menjar a un restaurant, encara no s'ha produït l'escena que hagi de fer cua per poder entrar-hi. I precisament avui m'he fixat que fer cua per dinar, sopar, esmorzar o fer el branx dels nassos que molts establiments han inventat, Està de moda. Veus el restaurant ple a vessar i la gent a fora mirant fixament, fent cua, mirant les persones que van assaborint el tros de pizza o el que sigui i pensant a veure si acaben i els deixen un lloc lliure. Ui, no, no. A mi, doneu-me un lloc buit, que ja l'ocuparé, si puc, reservo, i si no puc, perquè tot està ple, doncs busco una alternativa. O fins i tot. He acabat comprant pernil i pa de coca i fent un pa amb tomàquet boníssim a casa, i aleshores penso, tot això que m'he estalviat, i encara trobo l'àpat molt més bo. Avui no ha passat això, eh? Avui he sopat a casa el que havia sobrat de dinar, perquè no sóc de llançar res. I el vostre dijous, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Judit Perpinyà, Albert Durant i Domènec Sobirà. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio.

Bona nit, són les 12 i 11 minuts ja. Comencem aquí l'últim dia de la setmana per nosaltres, de la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio. Per tant, dues hores per endavant per rebre les vostres preguntes o respostes a través i reflexions del 93201474 que avui inaugura aquesta hora en Josep Lluís des del barri d'Horta. Bona nit.

Bona nit. Hola, bona nit. M'agrada això que has dit de la reflexió, de que no t'agrada menjar, tira el menjar. És molt trist tirar menjar, perquè el menjar si està bo, no hem de menjar encara que estigui. Clar, no passa res per repetir, no passa res, eh? No passa res. Jo només he de dir que la meva mare era catòlica, però no. Vull dir, no anava a missa ni res, però deia que era pecat tirar el menjar. Era pecat, sí. La meva mare va passar les penúries de la guerra i jo sabia el que era passar gana i les restriccions dels aliments i això. I la germana em va cuidar molt bé i jo recordo que s'acabava de tirar menjar, que és pecat, m'ho pregunto, i això m'ho he pres al peu de la lletra.

Al pau de la lletra, ben fet, ben fet. Vinga, que apunto les teves tres preguntes.

Vegem-vos bonc a la setmana, dic les preguntes que tinc escrites. Vinga. ¿Quin és el primer programa que es va emetre per la TV3 i en quin any va ser? El primer programa o l'espai d'oci musical, lo que fos. Sí, d'acord. El primer que va sortir per Andena quan es va inaugurar l'emissora del canal. Molt bé, d'acord. I la següent, quan es va començar a construir la Sagrada Família d'en Gaudí. En quin any va començar la primera pedra? Imagino que va ser fa moltíssims anys, que jo ni havia nascut. Imagino, segur que ho saben. I la tercera? La darrera, quin ha estat el català o català-catalana que més ha viscut i en quin edat va morir. Això és el que tinc de rotllo per aquesta nit.

Igualment, que vagi molt bé. Bona nit. Adéu. La Marina, des de Barcelona.

Bona nit. Hola, bona nit a tothom. Jo volia preguntar una. No sé si segurament una cosa que és un frau o no, perquè m'han enviat un correu i m'han dit 10 anys, que no em toco d'aquí perquè ja prou, no vull que vòries. I ja em va bé, ja em va bé. Llavors pago, és una cosa mensual que resulta, i em diu avui que m'envia el correu i diu. Bueno, ja he dit el nom, per això, bueno, és igual. Ara ja m'he escapat. Però, bueno, he dit que he de validar el meu correu, confirmar el meu correu per seguretat. I jo no l'he confirmat, eh?

Però a veure si ho he entès bé. És un correu electrònic de qui has dit? De mi.

Bueno, ja ho he dit. Ah, d'una companyia de telèfons. Vull dir perquè sapigueu que és una cosa. Bueno, ho he dit perquè també. Sí, no passa res, pots dir-ho.

O sigui, et demanen confirmar per seguretat.

Per seguretat. Ja. Seguro he vist per algun lloc. La factura se l'envien per correu. A mi me l'envien sempre per correu, no? Per correu tradicional. D'electrònic. Ah, electrònic, d'acord, d'acord. I avui enviar un correu que validi el meu correu per. Sí, que apreti un enllat i validi el meu correu. Ai. I confirmi que és el meu correu. Per seguretat ofertant n'hem posat. Però jo no he. Tu no ho has fet.

I llavors què has fet? Has trucat a la companyia? No, no, trucaré a la companyia. Però volia saber si a algú li ha passat. Si a algú li ha passat. Que li envien O que creuen que pot ser. Ja, sí, sí. Jo trucaré a la companyia. Millor, millor. Millor, perquè no saps. Però no he entrat, no. Ben fet.

Sí, sí, que a vegades cliques, llavors és una estafa i més quan ve el cap de setmana. Bueno, pitjor perquè és una barbaritat que havien ingressat, no sé quants diners, els havien ingressat amb ells. O elles, o qui sigui, o i tal, i bueno. Tot això és. Jo trucaré directe, però a veure si algú. Li ha passat també. Molt bé, perfecte. D'acord, Marina. No sé per què el volen, si hi ha. Una cosa, la cuina. Jo m'agrada la cuina. Jo no és que em passi. Jo, perquè. Gràcies a Déu, sí que m'agrada, ma mare encara pot fer, però jo també m'agrada, i trobo que és un art, eh? I això de fer coses a casa, fetes per tu, si pot ser, a vegades no cal massa cosa, i surt una cuina perfecta i salud, i és salud.

Molt bé, Marina. Segur que sí. A veure si a algú li ha passat el mateix. Gràcies per trucar-nos, Marina. Que vagi bé. Bona nit. La Montserrat, des del barri de les Corts. Bona nit. Hola, bona nit a tots ignorants i un petó per tu, Marta.

Truco per fer propaganda. Clar i just. Aquesta tarda he anat a veure, a la set, al Teatre del Raval, el Viento del Pueblo. Aviam. He descobert ahi, ja se que tu vas entrevistant i jo ja feia, nosaltres ja feia gairebé 15 dies que teníem les entrades. He quedat flipada, t'ho dic de veritat. Jo d'aquest senyor que coneixia el disco del Serrat entre tu i jo, El Miguel Hernández vols dir, eh? Clar, clar, clar. El Miguel Hernández. Una cosa tan bestial, vull dir, que hi ha hagut un moment que estaves allà i ja se't donava com angoixa respirar o que vingués una mica. De tos, perquè tan brutal que he quedat, bueno, he descobert el Miguel Hernández, només diré això, i llavors jo ho dic perquè, aviam, jo tampoc la meva cultura de poesia tampoc és tanta, jo sóc més de novela i relats i tot això, però és que he passat una hora i mitja tan brutal. I l'únic que haig de denunciar i que em sap molt de greu i per això truco ara és que érem molt pocs. Vull dir, que la platea no estava plena. Al final hem sortit a saludar no sé quantes vegades perquè estàvem allà plorint com a bojos. Una obra com aquesta, que se li ha de fer propaganda, que va, que entenc que no és com el Goya, ni com el Poliorama, ni com el Teatre Lliure, que cadascú té el seu valor i la seva cosa, no? Però és que es mereixen, és que es mereixen que els anem a veure.

Sí, sí, es mereixen un pli. Tothom ho vegi, tens tota la raó. Per favor, per favor,

perquè quan estàs allà aplaudint, quan ja acaba la història, i jo poso d'exemple que jo Miguel Hernández francament el coneixia només pel disco del Serrat, o sigui, en tema tampoc, així com García d'Orca, o Joan Margarí, controlats. Jo no soc gaire de poesia, però bueno.

Però és que aquí parla de la vida i no és de.

Una cosa, amb unes fotografies, hi ha fotografies que són. Aquest fotògraf que es diu Català, Jordi Català. No, Francesc Català. Ah, qual i qual. Francesc Català. Unes fotografies, unes imatges. És que és tan brutal. I avui amb el meu amic que anava amb el Mario i tal aquesta nit trucaré a la Marta Romagosa a la nit dels ignorants perquè ho fem propaganda per favor que s'ho mereixen que s'ho mereixen.

Molt ben fet, Montserrat, tant de bo acabin d'omplir perquè realment val molt la pena, és molt bonic i tens tota la raó. De veritat.

Així que gràcies per dir-ho. És que no has pagat el diner que pagues i és igual, però al final els aplaudis. Mare meva, aquí això no ho omplim. Per això he tocat, només per fer propaganda i que no tinc cap comissió.

No, no, no. No tinc cap comissió. Ni una. Molt bé, me n'alegro que ho hagis gaudit molt. Gràcies per la recomanació, Montserrat. Una abraçada. Una abraçada, bona nit. Adéu, bona nit. Jo crec que fa més campanya avui la Montserrat dient tot això que no pas la nostra conversa d'ahir, perquè amb aquesta il·lusió que ho ha explicat, escolta, més per tornar-hi a anar. A veure, ara saludo en David, des de Rialt. Bona nit. Ai, ai, ai, que s'acopla alguna cosa. Sí, ja està.

Ara, ara. Com estàs, David? Hola, bona nit. Bona nit.

Molt bé. Que bé, contenta de sentir-te. Sí. Estàs bé? Si estàs bé, endavant. Sí, és per una qüestió d'horaris. Ja, ja, ja m'ho penso. Ja m'ho penso. Ara ja pots anar més tard, molt bé. Molt bé, tu diràs, de què volies parlar, David? Bueno,

volia fer com una petita reflexió sobre. Aquestes coses que van passar l'altre dia a Barcelona, que estaven passant a França, aquest jovent que està tan emprenyat, per dir-ho d'alguna manera, i ho fan d'una manera, evidentment, el que no pot ser és que entrin en una botiga, ho trenquin tot i ho revencin tot, i se'n vaguin a casa, disparin una foto amb un iPhone de 3.000 euros, no té cap sentit. Però. És possible que això passi pel fet que aquests joves no poden sortir el dia de demà. Tinc que anar a treballar, guanyaré 1.200 euros, una habitació a Barcelona val molt diners, aquí a Pallars també, les coses també. També aquí al Pallars hi ha problemes, no? Clar, sí, sí, evidente. Com a tot arreu. I que l'única manera que tinguin d'expressar-se, és clar, si fan una manifestació que és pacífica, Molt bé, però tots sabem que darrere d'això sempre hi ha gent per interessos. Sí, sí. Que van a rebentar-ho tot. Llavors, quina opció et queda? Perquè, no sé, avui a Vic hi havia una manifestació pacífica, i bueno, tot va ser clar i tal, i molt bé. Evidentment que estem tots en una situació d'alerta, no? Però, com pot ser que aquesta canalla no tingui un futur? La vida, evidentment, és complicada per tots. I jo vaig néixer al 74, i que les coneix quan neix, però quin futur els queda en aquesta canalla? Sí, sí. Què hem de fer? Anar a jugar al Barça o al Tico de Madrid? Això no és possible. No, no és possible, no és possible. I llavors, no sé, jo crec que. Que això que ha passat no és justificable, això que ha passat és totalment punible i t'has copiat per aquí amb el que li toqui. Però si això passa és perquè hi ha alguna cosa que no funciona.

Sí, sí, hi ha hagut altres oients que han fet reflexions en el mateix sentit que estàs fent tu, David. Sí, sí.

Sí, jo crec que el jovent, pues el jovent és. És el futur del món, vull dir, no són tontos. Van amb taules i amb mòbils, natres no hi anàvem, però bueno, no sé, natres van amb pesetes i van amb euros. El món evoluciona, però si no els apoyem. Doncs crec que no els hi fem cap favor. I és aquesta la repressió. Molt bé, David.

Doncs aquí queda dita. Moltes gràcies. Que tinguis un bon cap de setmana. Bona nit. Un petó. Adéu, un petó. En Josep, des de Claravalls. Bona nit. Hola, bona nit. Bona nit. Digues, Josep. Bona nit.

Vull voler amagar els meus fills. Jo fa 15 anys. Como la medicina. Yo tengo.

Aquí tens, saps qui? L'últim que no es queixa mai. Són els Mossos. Són els Mossos. Els Mossos. Aquella gent no es queixen. I no entenc per què. Perquè sembla que s'haurien de queixar-ho. Pues perquè cobren més que ningú. Sí, sí. Sí, tota la raó, Josep. Un meche, un día de irse a operar,

pero un meche, 24 horas, llega a farme un bisturí, si no veo un bisturí. Per això els hem d'ajudar, perquè el dia que ens faltaran serà igual que als Estats Units. Un operació que vendis te valdrà 100.000 euros. Sí, sí. I a pagar. I a pagar, perquè si no ens hi quedarem, allà. Sí, sí. Llavors, mos queixarem.

Bona reflexió, Josep, com sempre. Moltes gràcies.

Sí. No, ningú ens ha contestat.

Per què a un torero li diu al maestro? Encara no. Aquest és un tema que no tira gaire, o potser sí, però de moment encara ningú ens ho ha contestat. A veure què. Imagina't que a un mestre li diguessin torero. No, no, no. A un mestre no li pot dir torero. Està clar. Gràcies, Josep. Una abraçada. Bon cap de setmana. Bon cap de setmana. Bona nit. Pep, des de l'Eixample, bona nit.

Hola, bona nit. Marta, què tal? Una abraçada a tots. En dues coses. Primerament, he fet reflexió total, i l'altre dia, però, estava parlant de l'Urbis Bacurú, he de pensar que tant la planta dels peus com la de les mans són absorbents, i si ens ho posem, ens respirem per dintre, no? Ho absorbim. I això hauria de posar-ho en mitjons, que així es fa més efecte als vespres. Ah, sí? Com el massatge als peus, en mitjons. En el mitjó d'on més caloreta, i amb més calor et serveix millor. D'acord. I el de la ceba també va molt bé, però jo un dia n'hi vaig fer-ho amb la meva dona, que no n'hi vaig dir res. Ai, ai. I després entrar a l'habitació em diu, escolta, renta't els peus, fot el gas i tot. Dius, no, que és la seva, coi! Sí, pues no li va. Això les persones que ho fan no han de venir soles, perquè si no O han d'avisar, eh? Que avui hi ha una seva a l'habitació, si no, malament rei. Això mateix, i creuro. Sí. Bueno, el motiu de la meva trucada és perquè avui he parlat amb la mare de la. Bueno, amb la neta de l'Eusebi. Doncs enhorabona al nostre amic Eusebi, que l'has passat. Sí, sí senyor, sí senyor. Pues ens van posar gràcies a la família dels ignorants, van. Neta de l'Eusebi va fer un treball pels seus estudis sobre el problema que tenia el seu àvit a la vista. Correcte, me'n recordo, sí. Exacte. Això ho ha presentat i es veu que li ha anat molt bé. Jo diria que junts a Tarragona, la delegació de Tarragona farà una exposició sobre el seu treball. Això m'ho ha dit la seva mare. Molt bé, molt bé. Sí, em sent la neta, em sent la seva filla. És que l'altre dia em va fer un correu electrònic i tal, un whatsapp d'aquests, i jo això la veritat és que no m'ho mino massa. I ho vaig esborrar i no me vaig recordar de dir-li que ja he rebut i gràcies pel seu contacte i que me n'alegro que li hagi anat bé els seus estudis. Molt bé, que li hem posat bona nota, vaja, perfecte. Això és la família dels ignorants, que va perfecte. Veus que bé, molt bé Pep. Perfecte. Vinga, Marta. Gràcies. Bon cap de setmana.

Igualment. Bona nit. La Dolors, des de Barcelona, bona nit. Hola, bona nit, Marta.

He après molt. Contenta que ens hagis trucat, que t'hagis decidit. He passat per una llibreria que ja està a la part antiga, o sigui, interna, a Valls Nou, a la casa de Valls Nou, i resulta que allà hi ha una llibreria, ara et donaré l'adreça, perquè l'altre dia una senyora va.

Sí, per internet, online, sí, sí.

I vaig pensar, avui que he passat i he parlat amb elles, que són dues senyores molt velletes, molt amables, i que tenen una llibreria petiteta en el carrer Valls Nou, el número 12, i es diu Llibreria Vilhena.

Villena. Sí, amb V baixa. Amb V baixa, sí, sí.

Perfecte. I són molt amables. I ells tenen aquest frara, que jo també a casa el tinc. I efectivament no tot arreu es troba. És bastant difícil trobar-ho. Doncs mira. Doncs mira, t'ho prometo que aquesta nit el t'hi diré, perquè a la millor li és més proper. Home, doncs no, perquè et trempa les rambles de seguir agafant

buqueria i de seguir trobant aquesta llibreria.

És molt amable, és una llibreria molt petiteta, però tenen coses que ja no es venen en altres llocs. Són d'aquelles coses antigues, a vegades ha tingut un teatre de paper. O sigui, de ser coses molt maques.

És una gent molt afable.

Doncs mira, llibreria Villena a Banys Nous número 12. Sempre tenim conversa. Que bé. Allò que necessitem tant i que ja no tenim tantes vegades. O sigui, que perfecte. I pensant, mira,

Doncs jo contenta. Està molt bé. Com ho portes?

Doncs moltes gràcies, Dolors, per atrevir-te a trucar i t'espero un altre dia. Gràcies. Bona nit i per tots els ignorants també. Una abraçada molt forta. Una abraçada. Bona nit. Bona nit.

Dediquem-nos a viure. Repressionem sobre què és viure. Gràcies a la vida.

Viure és sortir al matí pel carrer, mirar els ocells com volen, trobar-se un amic, fer un cafè, veure com surt el sol, la lluna que per la nit està enquarnimbant i totes aquelles petites coses que ens hem oblidat de fer, de mirar, d'observar, de veure el que tenim al voltant. Tant sigui a nivell de la natura com de les persones, tot el que ens envolta i ens rodeja. Això realment és la vida. Els bons mes de vida es troben darrere d'un cafè, darrere d'una conversa, darrere de dir bon dia a l'ascensor o a un desconegut, i mil coses més. La nit dels ignorants,

amb Marta Romagosa. Gracias a la vida.

Diumenge és 1 de novembre, Tots Sants. És un dia en què moltíssims de vosaltres recordareu els vostres difunts. Un dia en què moltíssima gent expressa el record i l'estima pels seus familiars o amics morts anant a posar flors al cementiri o visitant colombaris o espais memorials. Creieu que l'1 de novembre és dels poquíssims dies de l'any en què, entre cometes, us permeteu parlar de la mort? La resta de dies de l'any en parleu obertament? No teniu la sensació que sempre parlem de la mort com si fos un tema clandestí, amb veu baixa, allò amb recança, i durant moments molt comptats? Vosaltres sou dels que eviteu parlar-ne? Ja no dic només parlar-ne, i preparar la mort. Vosaltres us heu plantejat i heu fet saber a algú com voldríeu que fos el vostre final de vida? Ho heu preguntat als vostres familiars? D'això no heu parlat mai? Potser no en voleu ni sentir parlar? Això a vegades passa. O potser ben al contrari? Creieu que haver pogut parlar en vida de com cadascú vol que sigui el seu comiat i el seu llegat acaba donant pau tant als qui marxen com als qui es queden? Doncs avui hem tornat a convidar al programa Josep París, un infermer especialista en geriatria i expert en l'àmbit de la cura i el dol. Ell ha acompanyat professionalment molta gent i els seus familiars en processos de final de vida i coneix molt bé aquest relat tabú de la mort. Josep París, bona nit. Ben tornat als Ignorants. Bona nit i gràcies per contar, dona. Va ser ja fa uns mesos que vas venir al programa. Ens vam centrar en la realitat dels cuidadors en aquell moment, sobretot els no professionals, els cuidadors no professionals de la gent gran. Però en aquella conversa justament va sortir aquesta qüestió. Deies que de la mort en parlem molt poc i amb molt poca naturalitat. Que vivim completament d'esquenes a la mort, com si la mort no. Això a mi no em passarà mai, que no, perquè tots hem de passar pel mateix. Amb tots els anys d'experiència d'haver aquesta actitud una vegada i una altra, has arribat a entendre el perquè d'aquest tabú tan extens, tan potent? Com és possible que encara no siguem capaços i que ens faci por parlar de la mort?

Bueno, perquè precisament és un tema incòmode, perquè tu ara quan feies la presentació deies, el dia 1 parlarem de la mort, o probablement parlarem de les persones que han mort, però no de la mort en si, parlarem del meu pare, de la meva mare, però no de la mort meva. I jo crec que és perquè és un tema que evidentment ens incomoda i no ens agrada parlar-ne per

això hi ha altres cultures que fan festes per celebrar el Tot Sants i per recordar totes aquelles persones i probablement en parlen més sovint perquè saben que si hi ha alguna cosa que sabem quan naixem és que ens

hem de morir i probablement tenen aquesta capacitat de fer una celebració perquè n'han parlat abans. Si no n'has parlat abans, jo també entenc que és molt dur, no? Si no n'has parlat, pensar en una celebració, no? Però clar, si n'has pogut parlar al llarg de la vida i has pogut parlar amb la teva família, amb els teus amics, probablement els que queden, quan jo marxo, doncs poden respectar el que jo he volgut i parlar-ne amb la màxima naturalitat possible. Perquè una cosa és que es faci una festa amb el sentit de l'alegria, i l'altra és que tot sigui trist, recordes, homenatge amb aquella persona, no com a concepte de gaudir lúdic, sinó com a concepte d'homenatge, de record, de pensar en què li agradava aquella persona que es va morir, quins bons moments hem compartit amb aquesta persona al llarg de la vida, i això és el que fa aquesta celebració que aquí ens costa.

M'he tornat per fer aquesta conversa a mirar el llibre que vau publicar, Cuídate, quince vivencias personales de cuidadores, i un dels testimonis que hi ha es fa aquesta pregunta, si a la canalla els expliquem d'on venen els nens, per què no els parlem mai de la mort, els nens petits? És allò, no, encara no, encara són petits, no, encara no, sobretot potser ara, potser quan jo era més petita, potser. Ho sentia més per part dels meus pares o alguna àvia o et feien referència, recordo una professora que tenia el parvulari que es va morir i a mi em van fer anar a la casa on es va morir per fer el comiat i això ara és impensable que a un nen l'agafis i diguis no, no, hem d'anar a casa de tal que hi ha aquella persona que s'acaba de morir perquè evitem que això als nens els arribi, no?

Clar, els nens, de fet, parlen sense filtres i pregunten sense filtres. Llavors, probablement, no li parlem als nens de la mort perquè no sabem, en funció de la pregunta que ens puguin fer, que els hi contestarem, perquè ho poden viure com naturalitat. De fet, quan es parla hi ha tallers, hi ha moltes experiències al voltant del món escolar i de la mort les preguntes que fan, els dibuixos que fan el que expliquen és amb la màxima naturalitat perquè han vist i si s'ha treballat bé, doncs una planta també és mort llavors tens una oportunitat de poder-ne parlar sense necessàriament parlar que s'ha mort l'avi, que potser és un moment molt dur que la família no està preparada per això però jo crec que no en parlem perquè depèn de la pregunta no sabríem què contestar-los-hi. Els grans no sabrien què contestar. Els grans no sabrien què contestar.

Clar, però si se'ls expliqués de petits amb naturalitat, probablement ens estalviaríem dolç molt bèsties quan siguin grans, no? Perquè sabrien encarar-ho, no? Clar, el que passa és que.

Sí, sí, no, no, totalment d'acord. El que passa és que el pare i la mare han d'estar preparats. I l'ha de voler assumir i l'ha de voler parlar llavors és una mica un peix que es mossega la cua si a l'adult no estem preparats per parlar de la mort no parlem amb el nen i com no parlem amb el nen o la nena aquest nen i nena quan sigui gran tampoc parlarà amb els seus fills.

¿Quin tipus de conseqüències emocionals i familiars pot arribar a tenir al final de la vida d'algú a casa o en un entorn on mai s'ha pogut o s'ha volgut parlar obertament de la mort?

Per exemple, et pots suposar que com no sabies quin era el desig del teu familiar en com volia viure els darrers dies de la seva vida o com volia ser recordat o com volia ser acomiadat, en un moment determinat et plantegis si has respectat realment la seva voluntat. I això pot provocar un problema, depèn de la persona, doncs potser passa. Si el meu pare volia A i he fet B, doncs ja no hi és. Però pot haver-hi gent que digui, ostres, jo no he pogut i no he pogut abordar com el meu pare o la meva mare volia. I ja no només això, sinó que el fet de parlar-ne, a nosaltres, a mi m'agrada parlar molt del concepte pacificar al final de la vida, que és aportar aquells valors i aquelles actituds perquè la persona pugui morir en pau. I pacificar el final de la vida vol dir facilitar, per exemple, converses pendents que tots tenim al llarg de la vida, tots anem acumulant al llarg de la vida aquella conversa, aquell amic, aquell familiar que ens hem enfadat i que realment han passat anys i que no saps per què, doncs poder-ne parlar del final de la vida pot fer que la persona que està. A punt de morir pugui reconciliar-se amb un familiar o amb un amic llavors jo si com a fill o com a familiar he pogut intermediar que això es pugui fer jo crec que és una gran satisfacció pensar que el meu pare ha pogut morir perquè s'ha acomiadat d'aquell amic i aquell amic sap que el meu pare ha volgut acomiadar-se. Hi ha molta gent que té molta por a morir i que s'aferra. Hi ha persones que en l'àmbit hospitalari es veu molt, que dius, com pot ser que estigui aguantant tant i tant i tant, i és que té una por terrible a morir. Llavors, amb aquesta persona que té molta por a morir, perquè religiosament, socialment, familiarment, tota la vida han tingut por, clar, no li parlis de converses pendents i de tancar temes o de llegar, tot això, perquè el que té és s'està aferrant a la vida.

No vol entendre que allò és el final, no? Però, en canvi, si tu estàs a l'altra banda i veus que aquella persona té el seu final i tu tens una conversa pendent, sí que és el moment de fer-ho, perquè potser li pots donar aquella pau que no té, no?

Totalment. I aquí els professionals de la salut són una eina imprescindible. Perquè s'ho poden mirar de manera més objectiva i poden ajudar aquell familiar a dir, escolta, aprofita ara, perquè no saps si el teu pare la setmana que ve estarà viu, aprofita ara aquella conversa que teniu pendent, parleu, no? I jo crec que aquest és un paper molt important que poden fer, no? De fet, que fan els professionals de la salut. Sí.

El que passa és que, clar, després no sé si la resposta és una o és l'altra. Hi haurà gent que dirà, ostres, sí, ho faig, i d'altres que no voldran saber-ne res.

I a vegades hi ha famílies que diuen, escolta, mira, és que estava pensant, però realment no sabia si seria bo per la persona, i ara que ho dius, doncs penso que sí.

Hi ha alguns exemples, i et pregunto si arran d'aquests exemples que ara posaré, que són d'experiències que heu viscut a la vostra feina, si tu amb això veus una angoixa afegida o un patiment afegit en aquests finals de vida, no? Per exemple, algú que no vol que un familiar concret seu. Quan mori vagi al seu funeral o que té un ex parella, un ex marit o un ex esposa, etc. i no vol que vagi al funeral o al contrari, que té un ex però que ella sí que vol que vagi al funeral malgrat el que digui la família actual perquè no saben que tenen aquesta bona relació. O que tu vols que alguna persona del teu entorn d'amistats o veí de l'escala, m'ho invento o la botiguera de davant de casa perquè t'ha fet mil favors a la vida i tu vols que aquella persona segui la primera fila el dia que tu no hi siguis en la cerimònia jo què sé o que saps que quan tu moris allà hi haurà una batussa perquè resulta que tens molts diners i que saps que els fills perfectament es barallaran tot això provoca. Perquè clar, si tu estàs marxant de la vida provoca una angoixa afegida en aquesta persona en aquest final de vida has fet un art de Sant Martí molt gran però són experiències que heu viscut segur, segur mira,

i els diferents punts que has estat, o realitats perquè cap d'elles és fantasia són realitat totes són reals i moltes més si la persona ha pogut parlar de com vol ser acomiadat és molt important. Jo vaig ser director d'una residència geriàtrica i el primer cas que has explicat me'l vaig trobar, el d'una senyora que estava ingressada uns quants anys i que un dia va entrar al despatx i va dir, Josep, ja tinc pensat com vull que sigui el meu funeral. Parlo de fa molts anys que no se'n parlava tant com ara, no? I jo que pensava, ostres, que bé, no? Em va dir que tenia la poesia escrita, que volia tres roses, una per cada net, i em va dir que no volia que la meva filla, Maria Mercè, vingués al funeral. I li vaig preguntar, dic, Maria Mercè, és la que la ve a veure cada dia? I em diu, sí. I tu no vas entendre res, clar. Li vaig dir, doncs això ho haurem d'escriure amb testimonis, no? I quan la senyora va morir, la filla, li vam tenir que comunicar que no, no? Però, clar, es va. Home, clar, ja ho entenc. Un cristo que no pots imaginar, no? Jutjat de guàrdia, policia, és igual això. Però, bueno, és igual pel que parlem ara, eh? Per la senyora, evidentment, no. Però, clar, era respectar la voluntat de la persona.

Clar, però tu ja no hi és i et preguntes i per què, i per què, si he anat sempre, si he fet tal. Tu vas prendre nota o amb el notari o el que fos, no vas preguntar els motius, entenc, clar, clar.

No, no, no, però és poder respectar, no?, o el que comentaves, no?, aquell ex que creus que tu vols que vingui, no? Són situacions incòmodes, però si en pots parlar, si les pots deixar escrites, això fa que puguis morir en pau, perquè després els familiars respectaran o no. Però com tu no hi seràs, però com a mínim tu saps. Tu fas l'intermediari, després, si no ho fan, clar. Clar, però com a persona que pren la decisió d'aquesta, doncs dius, bueno, jo sé que moriré i que he deixat escrit això, no? Per això és important parlar-ne, i sobretot també és molt important parlar-ne de com vull ser acomiadat, perquè els tanatoris a vegades es produeixen situacions del fill que et diu, escolta, escala, incinerarem a la mare, i la filla que diu, no, és que a mi no m'ho havia dit mai. I a mi sí, llavors què fas? Perquè en funció de la decisió que prenguis potser no respectes la voluntat d'aquella persona. Llavors, formar part d'aquest fil que hem anat parlant tota l'estona de parlar-ne. O que els fills volen

una cosa i segons qui quedi de la parella, imagina't que queda ella i es mor a ell, Ella diu, no, no, no, ni a hablar, això no. Però resulta que el pare els havia dit als fills, però no l'havia dit a la dona. Per exemple. Necessites el mateix, un paper que digui, jo vull això.

Estem molt acostumats a fer el testament al llegat material, que passarà amb el pis, amb els diners, si és que en tinc, però amb el llegat aquest més immaterial, això no, perquè a vegades ens aporta converses difícils.

T'has trobat amb molta gent que té clar com vols que sigui el seu final i el seu comiat?

Jo diria que cada vegada més, però no amb xifres que puguin ser la d'altres països.

És a dir, en altres països ho preparen més?

Sí. Els països anglosaxons, per exemple, tenen un concepte de la mort diferent, ja no parlem de Mèxic per tota aquesta part que comentàvem, sinó perquè, no sé, tota aquesta part més d'homenatge posterior, llavors això es té molt més integrat. Llavors, per poder fer això, vol dir parlar-ne abans. I aquí encara estem una mica lluny, no? Aquí cada vegada se'n parla més. Aquest programa d'avui és una mostra que potser fa deu anys era impensable que en un programa es pogués parlar d'això, perquè sí que és cert que al voltant del dia 1 de novembre. Es parlar dels cementiris, de l'acumulació que hi ha, però és que hi ha 364 dies també per al cementiri, i potser després no hi anem, i a vegades és més aquesta la rutina, que com toca anirem i després ens oblidem la resta de l'any. No és una qüestió de

deixar un testament escrit de això és per tal persona, si no és un testament vital de dir jo vull que no m'intubin o vull que si em perdo el cap no m'ho allarguin o vull que em posin aquesta música i vull que tal persona llegeixi no sé què en el meu comiat, totes aquestes coses.

Sí, de fet has tocat un altre tema que és el document de voluntats anticipades i aquest testament vital que això té a veure amb les pràctiques clíniques en aquest cas que això està regulat i cada vegada se'n fan més pocs comparats amb altres països europeus però cada vegada més prenem la decisió de quan jo no pugui prendre una decisió com vull que actuïn els professionals de la salut respecte a mi i l'altra és aquesta part més familiar més íntima. Que evidentment això es pot solucionar amb un document que jo deixi signat, i dic signat perquè si després hi ha un fill i una filla no digui un, és que a mi em va dir blanc i a mi I l'altre negre, no, el paper diu això, el paper diu això,

i que tots els fills tinguin el mateix document. Sí, clar. I ja està, no? Perquè l'altra sí que ho pots fer, hi ha moltes maneres de fer-ho, però si no vols pagar ho pots fer a través del CAP, no?

Sí, el document de voluntats anticipades, o sigui, ara ja es pot fer directament amb els professionals de la salut, s'ha facilitat molt, abans necessitaves tres testimonis, ara directament amb el metge, amb la infermera, amb la treballadora social, ja és suficient. L'altre és aquest document més intern, més familiar, que no cal ni elevar-lo a notari ni res, perquè és el meu compromís, o sigui. Clar, si hem de pensar que aquest document és un document que jo el deixo en un calaix i punt, no, però si és un document, és un paper que em serveix per poder anar a parlar amb naturalitat amb la família, doncs tens una oportunitat.

Acabo. Josep París, com definiries, si és que es pot definir, el terme, a veure si m'entens bé, "una bona mort". No com a patiment físic, sinó com està preparat i que tinguis l'entorn preparat. Tu com la definiries?

Mira, ara parlaves de no com a patiment físic, i per mi una bona mort seria el no patiment espiritual, per exemple. I té a veure amb el meu propòsit, amb com vull viure els meus darrers dies de vida, quina és la música que m'agradaria que sonés amb el meu fonanal, quin m'agradaria que fos el meu últim àpat, si el meu llegat com vull que sigui, per mi això és una bona mort. Entenent que avui en dia en el nostre país ningú hauria de morir amb dolor físic, per exemple, però aquesta part més espiritual, més de propòsit, més de transcendència, jo crec que és el que defineix una bona mort.

I això no cal parlar-ne ni l'1, ni el 2, ni el 3 de novembre, ho podem parlar juny, juliol, agost, setembre, octubre, o sigui, sempre, tot l'any, no cal esperar.

Tot l'any. Hi ha vegades coses que passen al nostre voltant, sigui com a societat, a la família, amb un veí, ens pot donar peu a dir, escolta, això que ha passat ara al barri, al veí, a aquest amic. Perquè no ens passi a nosaltres perquè no ho parlem.

Parlem-ho i deixem-ho clar i morim en pau, que una mica seria l'objectiu de tothom. I morim al màxim en pau que puguem. Al màxim que puguem. Josep París, infermer especialista en geriatria, gràcies per venir als Ignorants una altra vegada per explicar i per reflexionar sobre com hem de preparar la mort perquè és la millor manera de viure, també. Seria la millor manera de viure. Totalment. Gràcies. Moltes gràcies. Bona nit. A tu, bona nit.

Recuérdame, si en tu mente vivo estoy. Recuérdame, mis sueños yo te doy. Te llevo en mi corazón y te acompañaré. Unidos en nuestra canción, contigo ahí estaré. Recuérdame y mi cantarte irá a abrazar. Aun en la distancia nunca vayas a olvidar que yo contigo siempre voy. Recuérdame.

Nosaltres tractem amb persones, persones que estan malaltes, les seves famílies, tractem amb els nostres companys i per tant has de tenir el punt correcte d'humilitat encara que pensis que ho has fet molt bé o que aquestes coses. I això els intentem també explicar als alumnes. Els diem que han de ser bones persones, han de ser humils, han de tenir valors, moltes coses que no són exactament el vull ser el millor cirurgià o vull ser el que millor diagnostica, no?

La nit dels ignorants. 93-201-7474. La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

A més d'esperar les vostres trucades per fer preguntes o fer respostes o les vostres reflexions, el telèfon del directe que ja sabeu, 932017474. També ens deixeu missatges. Avui tots són missatges escrits. Els heu deixat al WhatsApp de la nit dels ignorants, el 667-220-148. Per exemple, el Juan Carlos, per aquí hi va haver un oient que ens va deixar un altre missatge, que es queixava del preu que li havia costat renovar-se el carnet de conduir. Parlava, crec que va ser de més de 50 euros. Doncs avui el Juan Carlos ha deixat escrit, a mi, renovar el carnet de conduir em va costar 85 euros. O sigui que li ha sortit una mica més car que l'oient que es queixava justament d'aquest tema. Després en Joan des de Lleida ens diu avui volia parlar d'un ofici antic de la postguerra anomenat sustanciero no havia sentit mai jo, Joan no havia sentit mai aquest ofici diu en català, no sé com es diu sustanciero, a veure si alguns ens sap dir com es diu en català aquest senyor passejava pels carrers oferint un os de pernil o de porc que les famílies podien utilitzar durant uns minuts per donar gust. Ell diu el putxero, els caldos entenc, diu després l'os tornava a mans del venedor per oferir-lo a una altra família o sigui, vaja és com llogar-lo durant una estona només per fer que faci xup xup una mica i després el tornaven a la mateixa persona,

diu el servei es pagava amb una petita quantitat de diners i permetia que les cases amb pocs recursos afegissin al caldo part de l'aroma i el gust que normalment aportava la carn. I en Joan, la pregunta que fa en Joan de Lleida, diu, algun ignorant coneixia aquest ofici. Ens falta el nom en català, Sustanciero, es deia en castellà. Un ofici antic de la postguerra anomenat Sustanciero. Després, la Marta, des del barri de la Bordeta, diu, us vull explicar una cosa que m'ha passat i que m'ha fet enfadar. Vinga, el divendres passat vaig rebre una carta d'Hisenda sense certificar. Era una carta informativa dient que jo, diu, soc de les que em toca pagar, com que havia partit el pagament en dos terminis, que ja havien cobrat el primer, però que el segon no el tenia domiciliat. I la Marta diu, en sèrio? Em cobreu el primer i em dieu que on tinc domiciliat el primer pagament no us consta? Deien que només era informatiu. Però sota l'amenaça de vostè està avisada i m'ho informen sense correu certificat. Em donaven una setmana de termini per solucionar-ho. Vaig anar al meu banc ahir i ho vaig poder arreglar. I la Marta pregunta. Si jo, que ja estic jubilada, no soc a casa i no m'assabento d'aquest problema amb Isenda, segur que m'escaliben amb interessos per no pagar puntual, oi?

Diu, al meu banc m'han dit que aquesta carta informativa l'hem rebut molts dels que havien fraccionat el pagament. No vull ser dolenta, però això és un frau per part d'Isenda. Si la meitat dels que hem rebut aquesta carta sense certificar no ens n'assabentem del tema, Isenda es posa les botes cobrant interessos. Em sap greu dir-ho, diu la Marta des de la bordeta, però són uns lladres. Va, que encara tenim temps, poquet, però encara tenim temps abans del bitlletí de la una per dir-li bona nit a la Maria des de Girona. Maria, bona nit. Bona nit.

Mira, aquesta persona que diu això d'Hisenda, jo crec que el que tens després és mal de caps, que has d'anar a un advocat o. Sí, però una cosa que no s'ha comunicat per correu justificat d'Hisenda, de l'Estat, de lo que sigui, tot és recorrible, em sembla.

Sí, sí, ja, però l'ensurt ja el tens.

Sí, sí, sí. Llavors, jo el que volia dir sobre això que deia de fer caldo de nos i tal. Sí, aquest ofici antic, no?, el substanciero. Sí, però l'ofici no, que no sé, jo només sé que es feia, però també una altra cosa que es feia, el que no tenia aquest recurs, era que feien sopa de pedres. Ai, de veritat. Sí, perquè quedaven una mica els minerals i tenien el coneixement d'aquells minerals que agafava l'aigua que servien per a la persona, quan no tenien res més.

Ai, que trist, eh, fer una sopa de pedres.

Sí, tant que vulguis, sí. Però bueno, suposo que també hi havia coneixement de quines pedres posar i de quins llocs i tot això.

No, no ho havia sentit mai, no, no, realment no ho havia sentit mai.

Bueno, és que esclar, són coses que tampoc es diuen gaire sovint. Després, el que volia dir sobre això que ha dit aquest senyor, que no m'entén gaire bé, però deia que els metges són mal pagats, no? Sí, sí, clar, clar, sí, sí. Sí, són mal pagats. Però jo preguntaria, i què ho fa que n'hi ha que, tot i que siguin mal pagats, treballen moltes hores igualment, i tres o quatre hores més al dia, i donen molt de servei igual. I com és que n'hi ha que, quan acaba l'hora, baixen la persiana i els dies igual se'n queden deu per atendre. I també els que no donen explicacions. Bé, que hi ha capçaleres que són com un especialista i especialistes que són com un manobra. Perquè jo això ho he viscut. Això és un altre tema, sí, sí. Sí, però és greu perquè una persona que està prenent un medicament que diu que si te passa això o allò, que vagis al metge que ratificarà la dosis o el producte. I el metge diu, no, no, que aprengui el mateix sense mirar-se res. Això jo ho he viscut a la família. Llavors, si això és sentir la medicina, llavors tots els altres han de fer el que no fan aquests. Aquests que no ho fan bé, sí, sí. Esclar, vull dir que necessiten també una, per dir-ho d'una manera, una preparació moral.

Total, total. Més que professional, moral. Emocional i empàtica, correcte. Maria, gràcies, que arribem a la una. Una abraçada. Adéu, bona nit. Arribem a la una de la matinada, escolteu unes notícies i tornem. Després encara ens queda algun missatge. Les vostres trucades al 93207474. I aquest cap de setmana, que és la castanyada, a veure la Síndia Comet què ens recomana, a veure quines ceres podem veure. No marxeu, no marxeu, fins ara.