La nit dels ignorants, de 00 a 1 h - 22/10/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.

Hola, bona nit, vos informa Nando Sonoguera. Millons de pàgines web d'arreu del món han quedat en risc aquest dimecres després que s'hagi amàs una alerta sobre les vulnerabilitats del llenguatge de programació més utilitzat en els servidors informàtics. El PHP és un programari lliure supervisat per una fundació mantinguda per voluntaris i usat per més del 70% de pàgines. Després que s'hagin detectat les escletxes d'aquest codi, diversos serveis de ciberseguretat internacionals han fet una crida per bloquejar les webs i prevenir possibles atacs informàtics. El paret informàtic Bruno Pérez Juncà feia aquest advertiment en una entrevista al Catalunya Nit dirigit a aquelles empreses o institucions que no puguin actualitzar la nova versió del programari.

El que has de demanar és que aquests servidors t'actualitzin, perquè avui ha sortit l'actualització a les 4 de la tarda, actualitzi el llenguatge. És tan senzill com això. També ens podem trobar amb la sorpresa que hi ha gent que té fet això amb un llenguatge d'aquests que ja no té actualitzacions i malauradament aquesta persona, ho sento molt, però l'haurà de tancar. Perquè si no, amb aquesta vulnerabilitat el que poden fer és accedir a dintre, a part de robar-te les dades, és que amb aquesta vulnerabilitat accedeixen a nivell d'administració i fan el que vulguin amb les teves dades.

En principi el defecte ja està solucionat, però la fallada ha deixat milions de portals exposats a robatoris de dades.

Lluís Puig ha tornat a Terrassa, la seva ciutat, després de gairebé 9 anys d'exili. L'exconseller de Cultura ha entrat a la plaça de l'Ajuntament emocionat i acompanyat de la plana major de Junts per Catalunya i també del president del Parlament, Josep Rull, i el seu advocat. Puig ha reclamat l'amnistia per a Carles Puigdemont i Toni Comini i ha assegurat que l'estat espanyol ha estat doblement derrotat.

Avui ha perdut l'adjudicatura espanyola que volen fer política sense presentar-se a les urnes. 1 a 0. Segona derrota. Estat espanyol ha perdut 9 anys en començar a fer el que havia d'haver fet el 27 d'octubre del 2017.

El Tribunal Constitucional tanca la porta al vot dels nacionalitzats per la llei de nets a les eleccions espanyoles del 29-N. Ha tombat el recurs del defensor del poble contra la suspensió cautelar que va dictar el Tribunal Suprem la setmana passada i, per tant, manté la prohibició. La decisió la pres pràcticament per unanimitat, amb 10 vots a favor i dos en contra, amb l'argument que és prematur pronunciar-se perquè la via del Suprem no està tancada.

Un jutge de Nou Mèxic, als Estats Units, ha condemnat el gegant Meta a la multa més gran de la seva història, més de 21.000 milions d'euros, per haver enganyat els usuaris sobre les seves pràctiques de privacitat i protecció de dades personals. També per les seves gestions d'una aplicació de tercers que van permetre a una consultora obtenir sense consentiment les dades de desenes de milions d'usuaris de Facebook. Segons el magistrat, aquesta companyia, Facebook, va violar 43 milions de vegades la llei de protecció de dades de l'Estat.

El Departament de Salut de la Generalitat enviarà a partir de demà missatges a SMS a les persones que tenen entre 60 i 79 anys per informar-los de l'inici de la segona fase de la campanya de vacunació contra la grip i la Covid. Els missatges s'enviaran de manera progressiva, inclouran informació per reservar dia i hora per vacunar-se a través dels canals habituals. La vacunació començarà dilluns que ve, el dia 26, i estarà adreçada a la població de més de 60 anys, les persones en condicions de risc i els professionals de serveis essencials.

L'ONU adverteix que el planeta es podria escalfar 2,8 graus abans de finals de segle si es continua sense reduir els gasos d'efecte hivernacle. Les conclusions de l'acord de París, que l'any 2015 van establir que es limitàs el sobrescalfament del planeta en un grau i mig, ja no són realistes i per això les Nacions Unides demanen que s'actualitzin. Jordi Soler és investigador del CSIC i membre del comitè d'experts del canvi climàtic del Parlament. Són declaracions a Catalunya Ràdio.

Els acords de París estan morts en el sentit que no estem en els objectius que s'havien promès. A nivell de descarbonització i a nivell de limitació d'increment de la temperatura respecte a l'època industrial. I, per tant, aquest informe està posant sobre la taula de manera molt clara aquest fet, és a dir, estem lluny de quedar-nos en el grau i mig.

Esports, Dani Olmo estarà un mes de baixa. El migcampista del Barça té una lesió, l'adductor esquerre, que es va fer en un partit contra el PSG. Per tant, Olmo no jugarà contra el Madrid diumenge i es perdrà els duels contra l'Alavés, el de Champions contra l'Aston Villa i la visita a l'Atlètic de Madrid.

Aquest vespre s'ha completat la tercera jornada de la Lliga de Campions. Entre els resultats més destacats els següents, Madrid 4, Leipzig 1, Betis 1, Feyenoord 0, Bayern 2, Arsenal 2, Como 4, Manchester United 1.

També s'ha jugat un partit a jornada de la sisena jornada de Lliga, llevant 3 al Letic Club 1.

En bàsquet també ha resultat la penya, ha vençut el Bon Alemany en partit de la Champions FIBA per 76 a 74. I el Barça a Brizuela

es baixa per jugar demà a l'Euroliga a la pista del Milà per unes molèsties musculars a l'adductor. En canvi, Sekulic recupera Justin Minaya, que ha rebut l'alta mèdica. El bàsquet Girona, per la seva banda, ha incorporat l'Alea Eslové, Gregor Glas, amb un contracte temporal per les baixes que afecta l'equip.

Fins aquí, les notícies. Cataluña, adiós.

No ens quedem en un estudi, sinó que volem descobrir, enflairar, veure aquests espais tan increïbles.

Els temes del moment, les coses del país i les de fora. Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant. Cada migdia a les dues amb Òscar Fernández.

I a partir de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.

M'agradaria parlar de la política de l'amistat. És el vincle fonamental que manté la convivència.

No és per tirar-te aigua al vi, però no esperis que en la campanya electoral això canviï. Dona bo, més empatia i més respecte i que aquesta política de l'amistat triomfiï.

Tot el que passa al Catalunya Migdia. De dues a quatre amb Òscar Fernández.

La nit dels ignorants.

Avui m'he adonat, potser més que altres vegades, que les dones no parem de fer coses, tinguem l'edat que tinguem. Aquesta tarda hi havia desenes de dones fent cua al cinema. Entre el Dia de l'Espectador i la Festa del Cinema els preus són més assequibles i tothom ho ha volgut aprofitar, s'entén. Però mirava i feia recompte de gent i només veia dones, parlant entre elles i esperant el moment d'entrar. Aquest vespre, una altra munió de dones, almenys eren, he comptat com unes 30, caminaven en processó i jo diria que anaven al Serializados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona, que entre altres llocs se celebra al Cine Maribau. En grups de dues i de tres, les dones anaven parlant i comentant la jugada i el que esperaven veure. I aleshores he pensat, on són els homes? No veig mai desenes d'homes anant en grup al teatre o al cinema. No us hi heu fixat? Potser sí que van al futbol en companyia d'altres homes, però al cine i al teatre em costa de veure-ho, si us dic la veritat. Ara bé, els que s'emporten la palma de grups d'homes vestits amb la mateixa samarreta, amb les cerveses a les mans i, a vegades, caminant de tort, són els estrangers que venen a Barcelona a celebrar algun comiat de solter. Avui, d'aquests, no n'he vist cap. Potser estaven tots mirant el Madrid Leipzig, asseguts als bars i esperant fer el seu ritual de passeig després de la festa de gols del Madrid. Encara me'ls trobaré quan plegui. I el vostre dimecres, com us ha anat? La nit dels ignorants la fem Eduard Nas, Aina Grau, Andy Franco, Domènec Sobirà, Judit Perpinyà i Albert Durant. I la vostra veu és el primer que volem escoltar.

93-201-7474 La nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. La nit dels ignorants.

12 i 10 minuts. Benvinguts a una altra edició aquí a la Nit dels Ignorants, a Catalunya Ràdio, al 93207474, per parlar amb nosaltres com sempre, fer les vostres aportacions, preguntes, respostes, reflexions. I avui aquí saludem per començar aquest programa. És la Pietat, des d'Ulldecona. Bona nit, Pietat. Hola, molt bona nit, Marta. Com estàs?

Bé, mira, ahir de nit la veritat és que em vaig quedar molt sorpresa perquè ja era quasi el final del programa i us estava escoltant. I bé, de cop i volta sento la proposta que vau fer, no? Bueno, no que vau fer, que vos vaig fer i que. Ah, la proposta és teva, la proposta és teva, exacte. Sí, sí, sí. Y me va a hacer montar ilusión saber que salió una ni temática. Y yo digo, no sé si es la primera. I bé, jo ben contenta que aquesta sigui de iaies i nets a distància.

De iaies i nets a distància, sí, sí. Ens vas fer pensar i hem dit a veure si podem buscar avis, àvies, nets, netes que puguin participar en aquest programa i que aquell dia, aprofitant que hi ha aquell pont, es pot gravar abans i així podem sentir testimonis d'ignorants que escolteu el programa amb els nets a distància. I llavors buscarem una experta. Perquè ens digui una mica com es viu aquesta distància entre avis i nets, entre tot plegat. Vull dir que gràcies, Pietat, per la proposta, perquè li vam donar una

volta i ens va agradar a tots. Gràcies a vos. Mira, va ser. Va venir el pensament arrel d'aquella nit que va fer una entrevista. A una nena i a una nena que estaven a distància. O van col·laborar a les dues juntes per alguna cosa, i va ser com un rampell.

Clar, i com que tu estàs en el cas, passa que la teva nena és molt petita encara.

El meu nen és molt petit. Ah, és un nen. És un nen, no passa res. Bé, ho he parlat amb la meva filla, perquè avui ens hem trucat, hem pogut fer videotrucada, I ella m'ha dit que bé, que la mesura de les possibilitats que està interessada, sí que és petit, és petit.

Clar, el petit és petit, però per això dic, si som molt petits. Però bé, ja buscarem, ja buscarem vosaltres la manera. Sí, dona, sí, no pateixis, ja ens posarem en contacte. Molt bé, doncs molt agraïda. Digues, digues.

Sí, mira, jo tinc dues qüestions, les dues van lligades una mica pel tema de les votacions generals que hi ha per el dia 29 de novembre. I és una mica també perquè moltes vegades les persones que viuen, que estan a l'estranger, tenen dificultat en votar per correu. Correcte. O no arriben els papers, jo ho sé, per casa, no? O no arriben els paperetes, o ara no ha sortit a la llista, ara I la meva pregunta segueix sent, després de tant de temps, i en tants balanços encara no han pogut buscar una manera de fer este procés tan farragós més fàcil. I també desconec, la pregunta és aquesta, que desconec si algun país democràtic, evidentment, pot exercir el seu dret a vot d'una manera que no sigui presencial. És que ho desconec, no ho sé.

Molt bé, doncs mira, són doble pregunta. Si no es pot fer d'una altra manera, si hi ha algun país que li funcioni fer-ho d'una altra manera, que seria, no? Sí. Molt bé, perfecte.

I l'altra és, darrerament hi ha hagut també una mica de moguda respecte al que és la llei de nets, també referit al tema de. Dels comissos que hi ha ara, no? Sí. I estic una mica marejada en el concepte i no l'acabo de tindre clar del tot. Llavors, si hi ha alguna persona de la nit dels ignorants que estigui afectada per aquesta llei de net, I que ens pugui donar la seva opinió i ens pugui explicar una mica en què consistís tot això. Perquè a vegades sento, no perquè vosaltres, a vegades els anteriors comissis ja van votar, no acabo de. De tindre clar. La llei de nets,

inclosa, és aquesta, eh? De nets. Sí, sí, sí. La llei de nets. Molt bé. Doncs va, a veure si trobem algú que ens pugui contestar tot això. Exacte. Molt bé, Pietat. Gràcies i tant. Bona nit. Adéu-siau. Avui, a veure, els que saben de política, els que són experts o els agrada molt i que llegeixen molt sobre política, avui tenen la possibilitat d'ajudar la pietat amb aquesta doble pregunta que ha fet per intentar entendre un concepte com és la llei de nets i a veure si algun país on es facin les coses del vot per correu amb una mica més de diligència que no passa aquí i si no hi ha cap altra manera de fer-ho més ràpid. Si no, evidentment, com sempre fem abans de les eleccions, perquè si no, no tindria sentit. Buscarem alguna altra resposta d'algun altre expert. A més del 932017474, on ara esteu trucant, perquè veig que l'Aina està prenent nota, mentrestant també tenim els missatges de WhatsApp, que ens deixeu al 667-221-148. Avui, per exemple, el Lluís, des d'Esplugues de Llobregat, ens diu Volia fer una pregunta. Si l'ascensor d'una comunitat no funciona i la casa d'ascensors no té l'obligació de venir si no hi ha una persona a l'interior de la cabina, què passa quan hi ha una urgència amb un veí minusvàlid? A qui s'ha de trucar per demanar ajuda? A la policia o als bombers? Ens demana el Lluís des d'Esplugues. És una pregunta bastant clara. Després, l'Àngels, des de Lleida, suposo que sentint una pregunta que ens feien ahir al programa, doncs ens ha deixat aquesta reflexió. Era per dir una cosa.

Mira, s'ha parlat molt de la crema catalana i a mi potser soc una de les poques persones que no els hi agrada. Sí que m'agrada, però amb sobre la canyella. La canyella no m'agrada gens. I considero que la crema és boníssima, però jo sempre que faig crema la canyella no la poso.

Però si l'essencial és un dels ingredients essencials, vaja, diria jo, no sé, a veure quan ens expliquin d'on ve això de la crema, a veure si ho acabem d'entendre. Però és curiós, i si Àngels tu la fas sense canyella, doncs escolta'm, no passa res, cadascú a casa seva fa les coses com li agraden. Vull dir que molt bé, és una altra opció, no? Diu que a ella li sobra la canyella. La xarxa des de l'Admetlla del Vallès diu, fa anys que tinc la termo, això és una resposta també a un altre missatge d'ahir, i ho faig igual que l'oient que ho va comentar ahir, la col·loco a la vitroceràmica perquè estigui a sota de l'extractor. Diu, mai he tingut cap problema i espero continuar així, creuem els dits. Doncs, veus? Un altre oient que fa exactament el mateix. Vull dir que cap problema. L'Eva, des de Santa Coloma de Gravenet. Ens diu, vaig anar a veure amb la meva filla, diu sempre, anem a veure els musicals juntes, a veure el musical Mamma Mia, i ens va agradar molt. Volia donar les gràcies als meus fills per aquest regal que em van fer pel Dia de la Mare. Veus que bé, Eva, escolta'm quins fills que tens, i que bé que et porten a veure musicals. És una molt bona opció. Va, que ens truca el 93207474, en Pere, des de Sant Feliu de Guíxols. Bona nit. Bona nit.

Mira, volia fer una pregunta, perquè acabo de llegir una nota que diu que en els jubilats que els van treure un tant per cent perquè ens vam jubilar, diguem, abans d'hora. Sí, abans d'hora. He llegit O sigui, jo em vaig jubilar en 63 anys. Sí. I que és tocat a 65. Correcte. Vaig cotitzar des dels 14 anys. Només vaig deixar de cotitzar l'any i mig que vaig ser a la mili, però és com si hagués cotitzat igual, sembla ser. Per tant, en tots aquests anys cotitzats, tot i com va venir el 2008, jo veia la crisi i vaig veure que hauria quedat embarrancat perquè m'havia pujat els autònoms molt elevats i no els hagués pogut pagar. I com que ja portava molts anys de cotització, vaig decidir jubilar-me. Em vaig jubilar amb 63 anys i me van entreure un 16% de la cotització. Molt bé. Llavors jo pregunto si algun ha entès amb aquests temes si això que he llegit és veritat, diguem, perquè ho he llegit en el telèfon.

Però ho has llegit en algun diari?

No, és en un diari que, o sigui, en el Google, surten notes de diaris, i ho he llegit, i voldria tenir aquesta seguretat per fer els tràmits, per veure si puc recuperar alguna cosa d'aquest 16% que em van treure. I el que has llegit, què diu?

Que podeu recuperar aquests diners que us van treure?

Diu que la Seguritat Social. Donarà un complement en els que es van enjubilar abans d'hora, diguem, amb 40 i pico d'anys cotitzats. Molt bé. I jo em penso que en tinc 48 o 49, perquè ja dic, des dels 14 anys fins als 63. Doncs sí, són uns quants anys, sí, sí.

Exacte. Doncs va, a veure si algun expert o algú ho ha escoltat o ho ha llegit bé. Molt bé, perfecte. Molt bé, Pere, a veure si poden ajudar. Moltes gràcies. Gràcies. Adeu. Vagi bé. En Jaume, des de Vilafranca del Penedès, ens ha deixat un missatge de WhatsApp que diu. Ui, quantes preguntes veig aquí. Són moltes preguntes, eh? Diu, jo volia preguntar, qui va redactar la Constitució i per què? Hem de creure que canviarà alguna cosa amb el nostre vot? Com podem canviar la Constitució? Continua, eh, el Jaume? Per què ens fan anar a votar si al final fan les lleis com volen i els pobres som més pobres cada dia? Com ho podem canviar? I un altre. Del mateix Jaume, eh? Quants anys han de passar perquè hi hagi un canvi real en la política? Tot això és el que pregunta en Jaume en un sol missatge que ens ha deixat el WhatsApp del programa. Déu-n'hi-do, no sé si serem capaços de respondre a tot això o si algun dels oients que ara ens esteu escoltant voleu buscar alguna d'aquestes respostes, les més fàcils, les que impliquen buscar una data i per què es va fer la Constitució, etcètera, etcètera, o fer una reflexió més àmplia de com poder canviar la Constitució. Mentre us ho penseu, com que avui és per nosaltres ja és dijous, i són les 12 de la nit i 21 minuts, si us sembla bé, el que farem a continuació és escoltar una història de nit. Històries de nit. I a l'espai de les històries de nit, d'alguna manera, ja ens hem acostumat a descobrir mons i submons nocturns que imaginem que existeixen, però que desconeixen força. I, de fet, la història d'avui no és un gran exemple. De fet, no sé si seria d'aquells casos que la realitat pot superar el que hauríeu imaginat. La història de la nit.

¿Us heu preguntat mai què hi deu passar a la nit en els hotels de luxe de Barcelona freqüentats per milionaris, grans empresaris i artistes famosos? En Domènech Somirà entrevista la Maria, una cambrera de pis de nit que treballa en un conegut hotel de luxe de Barcelona. Maria, molt bona nit. Hola, buenas noches, ¿qué tal todos?

Bé, doncs, escolta'm, volíem saber com és la teua experiència d'haver estat cambrera d'un hotel de luxe de Barcelona, molt a prop del mar. De fet, com arribes a treballar en un hotel així, en un hotel de cinc estrelles, com hi arribes?

De casualidad, de la vida, terminé un trabajo y entonces me dijeron que si, de casualidad, me preguntaron si quería probar de camarera de piso. Yo no sabía lo que era. Me dijeron, es las chicas que se dedican a la limpieza dentro de los hoteles. Y claro, me pareció muy curioso porque a mí la limpieza, organizar cosas, limpiar siempre me ha gustado. Y en casa soy una máquina. Entonces, de casualidad, sí, sí, me metí y me dijeron, bueno, pruébalo tal. Y fui un mes, estuve un mes de prácticas en un hotel y comencé así, de casualidad, de la vida.

Posem-nos una mica en situació. Estem parlant d'un treball de nit. Com arrenques la jornada? Bueno, sufriendo, como digo yo. Només començar.

Siempre cuando comienzo la jornada de cabrera de Piso por la noche pienso, madre mía, a ver qué peliculón me montan hoy. ¿Una de humor, una de terror o una de vamos a ver dónde paro? ¿En serio? Sí, sí. Tan así es, sí. El mundo de la limpieza en hoteles te lo tienes que tomar con mucho humor. Sí. Porque si no, ahí no duras ni dos días. Hay gente que al día siguiente viene un día y al día siguiente ya no está. Entonces yo arrancas. Cuando tú entras en un hotel de limpieza, tú arrancas, entras y te dan un parte de todas las habitaciones que te tocan hacer.

¿A tu cuántas te tocaven? ¿A tu, por ejemplo, en una nit, cuántas habitaciones

tenías al teu càrrec? Las que he llegado a tener de más, que eso fue un reto para mí, porque a mí me gustan los retos, yo me ponía retos, 20 habitaciones llegué a hacer en un día. 20 habitaciones.

Es un reto, reto. Però escolta una cosa, clar, per posar una mica de banda sonora a aquesta entrevista, tu per treballar et poses música o escoltes la ràdio o teniu temps? Perquè, clar, la nit és llarga i fer 20 habitacions.

Formalmente no debería, pero yo como soy una persona muy inquieta, pues para estar centrada sí que me ponía musiquita para poder sacar el trabajo. Depende también del día, cómo estaba, de humor, porque eso también afecta el trabajo. Y sí, me ponía música. Què escoltes? Bueno, mira, un día, ayer mismo escuché Rocío Jurado, fíjate. Muy bien, muy bien. ¿Y quién es? Rocío Jurado, Mackey Jackson, escucho también a Mozart, me gusta mucho Mozart. ¿Mozart? Sí, cuando estoy muy agitada o estoy muy acelerada. Escucho Mozart, porque a veces nosotras, las camareras de piso, vamos muy cansadas y nos vemos en un Red Bull. Y yo soy de las que me he vuelto un poco adicta al Red Bull. Lo estoy intentando dejar, pero veo que el Red Bull me puede. Entonces me ayuda mucho a trabajar para poder aguantar el ritmo. Entonces, claro, cuando voy muy acelerada, pues pongo un Mozart para poderme relajar. Maquillaje me gusta mucho. Música afro.

Escolta una cosa, hi ha una cosa que no sé si l'acabo d'entendre. Clar, normalment a la nit la gent dorm. Llavors com és que tu a la nit estàs fent els llits? Què passa aquí?

Sería lo normal, ¿no? Pero en una ciudad como Barcelona, ahí no duerme ni Dios. Y más en un hotel como el que yo trabajaba, ahí no. Era un hotel de ambiente y eso no. Dormir muy poco por la mañana, como los búhos. Por eso nosotros, por eso en ese hotel tenían servicio de limpieza 24 horas. 24 horas porque los clientes se levantaban tarde. Se vestían, se preparaban, algunos montaban su fiesta dentro de la habitación y después salían a la discoteca y querían que les tuvieras la habitación limpia. O llegaban de la discoteca contentillos y pasaba que aquel accidente, como digo yo, que de accidente no tenía nada, y tú tenías que limpiarlo porque, claro, no podías dejarle al cliente toda la noche con una habitación así.

¿Pero això què vol dir? Què implica? La neteja què és? Fer el llit i què més?

A nosotros nos implica lo normal que lo limpiéis en vuestra casa, ¿vale? Más ordenar las cosas del cliente. Nosotros en los hoteles de 5 estrellas nos toca doblarle la ropa, colocarle los zapatos bien colocados en un lado, porque tiene que quedar bonito. Tú piensa que el cliente tiene que entrar y su vista tiene que decir, oh. Ha entrado la camarera. Entonces, si tú lo limpias solo, el cliente no lo va a notar. Coger sus productos como el jabón, la pasta de dientes. Por ejemplo, la pasta de dientes, que es algo que nosotros nos toca aplastarla y dejarla toda plana con toda la pasta en la punta donde se saca la pasta. Y los tampones, los desodorantes, ponerlos mirando hacia el cliente cuando entra en la habitación. Y tampoco no es que entro y, venga, me pongo a limpiar. No. Primero se quita la basura y se comienza a limpiar como el reloj, ¿sabes? De izquierda a derecha. Tiene sus cosas, la limpieza. Y ya después está la cama. El estilo de la cama que nosotros hacemos se llama el sobre. Es un doblado especial en la punta de la cama para que quede perfectamente bien hecha. Y eso parece fácil, pero necesitas un tiempicito para aprenderlo a hacer. Entonces tiene su que.

Y això amb 20 habitaciones durant una nit podías fer-ho. Déu-n'hi-do. Sí. La gent és gaire desordenada o què? Madre mía.

Sí, yo creo que lo que no hacen en su casa, deciden que el hotel es el lugar. Yo creo que es como que llegan al hotel y dicen, yo estoy en mi. Comer los ferales encima de mi cama, mi madre no me dejaría hacerlo porque me mata. O mi mujer no me. Pues yo aquí lo hago, ¿sabes? Es como, lo que no se puede hacer en casa, lo voy a hacer aquí, en el hotel. Porque aquí sí que se puede, nadie me va a decir nada. Aunque yo a veces pienso, yo creo que al cliente cuando sale a la calle le tiene que pintar los oídos, porque la camarera dentro de la habitación se está cagando en todo lo que puede. Ya, ya, ya.

¿Quines coses estranyes t'han demanat els clients que els hi ordenis o que facis a l'habitació?

Piensa que a nosotras no se nos puede notar en la cara el malestar del desorden, ¿no? Pero sí, los esqueletos son súper desordenados. Yo te podría contar, por ejemplo, una vez entrando en una suite, encontrarme dos pizzas pegadas en el cristal. Y claro, ya me explicarás tú cómo pegar dos pizzas en el cristal. Home, això ho han fet expressament, està clar. Sí, sí, sí, sí, vamos, això seguríssim, alguna gràcia. I jo, clar, mirar les dues pizzes entrant, imaginaos, jo què sé, a la una de la matinada, entrar amb el teu carret per anar a limpiar una habitació, entres a l'habitació, fas la volta per recollir l'aigua, te trobes les dues pizzes en aquests metanals grans. I, clar, te la quedes mirant perquè et pares, mires les pizzes, i en el meu cas, que jo soc molt humorista, dic, aquí li falta la boca. Y coger quecho y ponerle la boca, ¿sabes? Y entras bien con callo y le dices, ¿pero qué haces? Y yo, mira, le faltaba la boca, ahora está contento. ¿Sabes? Cosas así como dices, venga. Es lo que hay. A ver si te encuentras muchas cosas, como juguetes eróticos pegados en los cristales, bragas tiradas por todos los lados, condones, que eso es algo que yo sí que nunca lo entenderé, el dejar un condón tirado por toda la habitación. Y las camareras tenemos un chiste con ese tema. Y siempre le decimos a los clientes, hazte su condón, que no vaya a ser que una camarera se quede preñada. Bueno, y cosas así. Te cuentas muchas cosas raras. Agarrables, otras cosas que dices. O yo qué sé, salir del office y encontrarte un cliente corriendo por el pasillo, en pelotas. Claro, porque correr por un pasillo es lo más normal del mundo, pero en pelotas ya no. No, no, claro. Y tú quedarte mirándolo y diciendo. ¿Qué le pasa a este hombre? Pero ¿y para qué ocurría? No sé, ni me quise acercar a él. Dije, mira, que estira, métete en la habitación y llama a seguridad, que tú no sabes por qué este hombre está pelotando por todo el pasillo. Digo, no vaya a ser que te pide comer algo. Digo, venga, venga, tira, tira. La luna.

Te pasan cosas muy raras de que te ofrezcan acostarte con ellos. Ah, sí? Dinero. Sí, sí. Sí, sí, sí. Te ofrecen dinero o te ofrecen dinero para que te acostes con ellos o te ofrecen dinero para que los mires tener relaciones. Eso es algo que a mí al principio me. Fíjate que es algo que ya no me choca tanto. Que lo ofrezcan y me río y digo, esta gente está loca.

O sea, ¿pero qué? Entras a l'habitació i te'ls trobes allà que estan mantenint relacions sexuals.

Y te dice, no, entra, entra, como que entra y mira, no, ¿sabes? Y yo, no, no, no, a mí una pareja me lo hizo, entra, entra, no pasa nada. Y yo, no, no, a ver, yo para limpiar necesito que ustedes estén en una situación. Yo te pago, yo qué voy. Yo salí por la puerta, dije, sí, sí, usted va a pagar, pero al vecino, a mí no. Y cerrar la puerta y decir, adiós, no me apetece. Y situaciones de que estás limpiando y el cliente entra y te dice, Hola, mira, ¿te puedo hacer una pregunta? Y tú, claro, tú inocentemente piensas que te va a hacer una pregunta de un restaurante, que es lo normal, ¿no? Un sitio para ir a bailar o tal. Claro, alguna recomendación, sí, sí. Claro, y tú le dices, sí, sí, claro, pregúntame. Mira, es que llevo tiempo sin tener relaciones y te he visto y me gustas y me gustaría pagarte para acostarme contigo. Y tú, ¿eh? A ver, yo estoy trabajando. Sí, pero no pasa nada. Este ratito que te toca trabajar, tenemos las relaciones que tardas 20 minutos, media hora, yo soy rápido. Y te pago unos 1.000 euros, 2.000, y así yo quedo contento, y tú también. Y después te pongo una notificación que eres muy buena camarera. Yo digo, sí, anda, venga, y saco de la habitación y digo, sí que va a poner ahí. Camarera fantástica, me hizo la cama de maravilla.

Vamos a ver, estoy muy tan loco. Y si te afines, a veces te afines que dices, madre mía. ¿Això us heu trobat totes? Sí, sí, sí. Eso es que cuando llevas muchos años de camarera de piso te lo tienes que encontrar. O gente que te ofrezca sustancias, drogas o alcohol. A mí lo que me choca, me choca mucho cuando me ofrecen alcohol. Porque cuando estoy trabajando, ¿quieres una copita de vino? O ¿quieres una? Y yo estoy trabajando. No, mira, mejor una cerveza. Yo que no, en la nevera hay de todo, coja lo que quieras. Digo, gracias, gracias. Hay veces que no puedes evitarlo. A mí me ha pasado que insisten, insisten en que quieran que bebas algo, ¿no? No sé, te ven la cara descolocada o algo. Y cada vez que me insisten yo digo, una Coca-Cola, pero siempre intento que sea de que si me ofrecen algo sea de la marca del hotel. Claro, claro. Nos hemos visto en situaciones de que un cliente te da un caramelo o cualquier cosa y está intoxicado y sales de ahí drogui drogui. Nos ha pasado eso y acabar mal por una intoxicación es un problemón. Después ya lo que tu cabeza se imagina cuando toman esas cosas, porque ya con las cosas que yo veo yo digo, madre mía, yo no sé lo que se meten, pero van demasiado contentos con su vida.

¿T'has trobat festes, per exemple, dins d'habitacions? Uy, sí. Y que te inviten a bailar y a beber, y el DJ, venga, baila conmigo. Y tú A ver, yo soy muy humorista, entonces según que cuando llevas unos años pues te quitas la timidez y un poquillo, ¿no, todo? Ahí yo me convierto en otra cosa. Porque si entras muy seria, como que te paran en el medio de la habitación, no, baila conmigo, baila, no sé qué, ríete. Y tú estás como, tío, que tengo 15 habitaciones, que alguien me salte del medio. Entro bailando y empujo el carro. Y me escabullo, ¿no? Es una manera de hacerlo, pero sí. Pero te encuentras en fiestas, te invitan a alcohol, te invitan a todo lo que pueden. Te invitan hasta. Te dicen, no, tengo un amigo que quiere una chica. Y tú te quedas, no, gracias, no me interesa. ¿Te pagaremos? Que no, no quiero que me pagues. Quiero que me dejes hacer mi trabajo. Pirata de la habitación. Y cuando montas las fiestas es brutal. Ahí te encuentras de todo. Es una locura, eso. Y es una locura.

Lo conozco como a ti.

Estás parlant d'homes, per això, sobretot. Però dones, també?

Las mujeres son más. Son más tímidas. Alguna puedes encontrarte que sea lanzada, pero suele ser más el hombre que se dirige a ti. No sé muy bien por qué. Y después, si alguna mujer se dirige a ti y habla, es para preguntarte cosas, cómo estás, qué tal el trabajo, cosas así. O. Si es alguien que. Señoritas de la noche. ¿Ah, sí? Aunque no lo creáis, en los hoteles entran señoritas de la noche. Ajá. Hay señoritas de la noche. Es así que te hablan más. Yo me he encontrado señoritas de la noche en tanga en el pasillo. Ah, en el pasadís. Sí, sí, porque se han quedado fuera del pasillo. Piensa que cuando las señoritas de la noche vienen, vienen con grupos. Entonces, claro, están cada una en una habitación y a veces ellas se olvidan de que no tienen llave y cuando salen de la habitación se quedan tiradas fuera en la habitación con su braguita. En este caso, la chica estaba, era de bra bueno, da igual de dónde era, estaba en el pasillo con su braga y claro, yo me la quedé mirando y digo, uy, ¿y a esta qué le pasa? No, mira, perdona, es que me he quedado en la calle, soy una señorita y yo pensé, ya, ya, la señorita de la noche. Ya sé quién es. Porque algunas ya las conoces, ¿no? Te dice, no, es que entré a una habitación y me he dejado la llave

dentro porque he ido a picar a mi amiga. Digo, pero ¿por qué no te pones la bata del hotel, hija mía? No hace falta salir de la habitación en pelotas para ir a picar a tu amiga que está en el otro lado. Y tenéis que abrir la puerta y la chica, ay, muchas gracias, y darte una propina de 10 euros o de 20. O a veces entras a hacerle las habitaciones y están desnudas en la habitación, que eso no lo entenderé. Supongo que es para que el hombre esté contento o no sé, ya que las contrata, porque piensa que estas mujeres cobran muy bien. En los hoteles que yo trabajo, una señorita de noche cobra muy bien. Y entonces claro, la ves ahí desnuda y te comienza a hablar, a contarte su vida, y si tú eres curioso te cuenta cómo comenzó en ese mundo y tal, y eso es otra cosa, es otra cosa. Pero sí que es verdad que no tiene comparación con los hombres, si los hombres no se cortan. Y en mayoría a veces vienen solos o dejan a sus mujeres en casa. Yo he tenido situación, que esto es buenísimo, de tener un hombre a su mujer en una planta y la amante en otra. ¿En serio? Sí, eso fue Y eso pasa más de lo normal, pero claro, yo no lo sabía.

Y me lo contó mi amiga y me dijo, sí, sí, esa habitación casi entera, ¿no la has visto al hombre en dos habitaciones? Y yo, sí. ¿No te has dado cuenta que en las dos habitaciones tienen mujeres? Digo, sí. ¿Y no has visto que la de arriba tiene mujer con hijos y esta de aquí abajo no? Y yo, sí. Y me mira y me dice, ¿y tú qué crees que por qué es? Y yo, ¡ah! Es la amante, tía. Y yo, ¡hostia! ¿Cómo que me dice que? Y claro, el hombre no se usaba para que la mujer no le pillara, ¿sabes? En realidad, la habitación decía, voy a tomar un café, voy a dar un paseo, yo qué sé. Y se bajaba a la planta con la madre. Pasa mucho eso y es una loquera eso. Cuando pasa eso es muy loco. Pero yo, madre mía, qué ganas. Y a veces tú te encuentras clientes que vienen muchas veces al hotel y un mes viene con su mujer y sus hijos y otro mes viene con amante también. Y cada mes cambia de amante. Y es como, ¿qué amante de qué país le toca hoy? Porque tenemos clientes muy raros. Hay clientes muy raros. Hay clientes que, por ejemplo, te reservan dos habitaciones y solo usan una.

Y la otra la tienen sin usar, que es para traer a las señoritas. Y la otra es la que viven, porque como son un poco un Warren Nungos, vamos a decirlo así, en la otra destrozan y en la otra, cuando tienen una señorita, pues le enseñan la otra habitación, la suya, toda ordenadita. ¿Sabes? Y hay clientes que te tienen toda la habitación a escuras, tenemos. Lo llamo murciélago porque no quiere que entre ni un rayo de luz. Entonces tapa toda la habitación con celo y eso es una cueva y es algo rarísimo de él. Me gusta todo muy oscuro y encuentres un poco de todo. A mí los clientes que más me gustan son los niños. Los niños son. Son más agradables, simpáticos, ¿no? Si entras en una habitación con un niño, te quiere ofrecer agua, comida, su juguete. Hay un niño que me quiso hasta regalar su juguete, y yo, no, gracias, son tan tiernos y tan Y te persiguen por toda la habitación, o te quieren ayudar a hacer la cama, o limpiar el váter, que tú tienes miedo de que coja alguna bandera, y tú, no, ya lo limpio yo, y él, no, yo te ayudo, y se va a buscar el trapo, y tú, no, ya Y entonces, como este chiquitín, pues, niño. Digo, si sus padres supieran, si hicieran lo mismo que él, sería otra cosa.

Digo, pero no, mírame el pequeñazo, quiero que sufre. De nada, de nada.

Gràcies per explicar-nos-ho, per compartir tot això amb nosaltres. I com que veig que encara et queden moltes coses per explicar, si et sembla, va, la setmana que ve fem una segona part, però ha estat molt divertit i ens hem endut moltes sorpreses. Moltes gràcies, Maria.

Muchas gracias, muchas gracias. Adéu.

Bona nit, Marta. Bona nit, ignorants. Ens fa molta il·lusió poder parlar amb vosaltres.

Encara no he dit on sou perquè voldria que ho diguéssiu vosaltres. A veure, on sou? A Carolina del Nord. Als Estats Units, a Carolina del Nord. Des d'Aixville, pot ser? Aixville. Escolta'm, Mònica i Marina, què feu escoltant la nit? Primer, a quina hora és a casa vostra? I són les 6 de la tarda. I què feu escoltant la nit dels ignorants des de l'altra punta del món, diguéssim, des d'Aixville?

Bé, és l'hora que normalment preparem el sopar aquí, perquè aquí sopem més d'hora. I fa molts anys que ens escoltem, cortem molts anys voltant pel món, i la veritat és que quan vius molt lluny de casa, doncs qualsevol cosa que et faci sentir més a prop, doncs es valora, no? I el fet de tenir la ràdio, i ara mateix que hi ha aquesta oportunitat de poder connectar-nos malgrat la distància, doncs ens fa sentir més a prop de casa, perquè hi ha molts moments que hi ha molta enyorança, i es fa difícil estar tan lluny.

La nit dels ignorants a Catalunya Ràdio, amb Marta Romagosa.

D'aquí a tres minuts arribarem a tres quarts d'una de la matinada a la nit dels ignorants després d'aquesta primera part d'aquesta història de nit al 93207474 per continuar com sempre fent les vostres preguntes, respostes, reflexions o felicitacions i com que a més de trucar al directe deixeu els missatges de WhatsApp, avui n'hem trobat un i em permetreu, que. Tenim una trucada? Sí, tenim una trucada. Doncs com que aquest és més emotiu, el que us llegaré d'aquí un moment, si em permeteu, ara, abans, passem la persona que està trucant al 93207474, després us llegeixo un missatge que és trist, però tendre i emotiu alhora. Pep, des de l'Eixample, bona nit. Hola, bona nit. Què tal, Marta? Bé, i tu? Molt bé,

gràcies per posar la llevantina. Ens va fer gràcia? Ens va fer molta gràcia.

No sé si a tothom, però aquí vam riure molt. Vam riure molt. Bueno, va, és una abraçó amb sardana. Sí, la vaig posar a la segona hora, com tu vas dir.

Perquè encara hi ha bastant oídos sensibles. Sí, home, sí, ja passa, això. Sobre això dels oídos sensibles, també m'he agradat donar-li l'enhorabona a les dones d'Ios Dias, perquè en aquest horari que fan ara poden parlar de molts més temes que els que podien parlar abans a més d'hora. Sí? Tu creus que sí? Sí, jo crec que sí. Hi ha alguns temes que encara són sensibles, no? Hi ha ciutadans de 11, ja no són les 9, són les 11, podrien tenir. Una llibertat, no? Més programació per pensar. Podem parlar sobre això, sobre jo, no? Clar, clar, clar.

Crec jo. Molt bé, doncs ja li diré a la Montse que estarà contenta. Vinga. Ho assenyeixo cada dia, també. Molt bé. Mira, m'agrada molt aquest

reportatge que heu fet, tots els hotels. També amb un hotel de cinc estrelles i el que ha dit ella de les dones, de les senyoretes de nit, en els hotels tenen un catàleg amb les fotos i veus les fotos de les noies que hi ha i dius, vull aquesta, i la truquen i te la porten t'ensenyen el catàleg de les noies que hi ha disponibles el catàleg? Sí, amb fotos d'elles. Ostres, tu. Com si fossin bombons, eh? Som bombons, eh? No sé què fossin. Són bombons.

Ja, però a veure si. Això encara passa, eh?

Sí, home, i tant. Aquests hotels grans, sí, i tant, sí. I, bueno, el que vulguis. Hi ha un hotel aquí que porten una limusina amb majordomo i tot, una suite privada, amb piscina privada, si vols helicòpter, helicòpter. I ha obert tots els llocs en els llocs vits, que no poden entrar segons qui, i ells poden entrar segons qui. Hi ha moltes coses que a les persones, com més altes el cornyer són, més destrossen les habitacions, m'han explicat. Que unes persones amb pasta destrossar l'habitació o fer foc al terra. Foc?

A dintre de l'habitació de l'hotel? Però si hi ha els sensors aquells que es disparen i comencen a ruixar aigua? Bueno, és exacte, però potser si fa gràcia que es dispari. Ah, clar, està bé això.

I esperem a veure-ho tot, esclar. Jo els he fet una foto, però com que moltes vegades ni se n'han tirat, Ha agradat molt aquest reportatge.

Doncs mira, se m'ha acabat segona part, perquè té tantes coses per explicar aquesta dona que no ho acabam en un dia, així que n'hem fet dues parts. Vinga, avui ja hi ha gran mes. Gràcies per l'atenció. Gràcies, Pep, una abraçada. Adeu, bona nit. Doncs va, ara sí, us llegeixo un missatge que hem rebut al WhatsApp de la nit dels ignorants, el 667-221-148, que diu així. Soc la Neus, la filla de la Roser Periu de Ciutat Vella. Us escric per comunicar-vos que ens va deixar el passat 18 de juliol, va marxar tal com va viure, amb una gran serenor, sense fer soroll i sense preocupar a ningú. Ella patia d'esclerosi múltiple des dels 12 anys. Brot a brot va anar perdent autonomia fins al punt d'haver de deixar els escenaris, la seva gran passió. Va fer totes les teràpies que li van oferir, des de curanderos, en naturòpates, tractaments immunosupressors, sempre amb l'esperança d'aturar la maleïda malaltia. Però la malaltia no va poder amb ella, potser sí amb el seu cos, però no amb la seva ment. Finalment la malaltia es va aturar, malauradament ja li havien quedat moltes seqüeles, però no obstant tots els seus impediments, que no eren pocs, sempre va tenir un coratge per tirar endavant totalment envejable. Ella vivia sola, cuinava, comprava, i tot això amb desequilibri i sense visió, però mai li vaig sentir una queixa. Era feliç escoltant la ràdio totes hores i participant en els programes.

Això li va donar molta vida i també li agradava moltíssim llegir mentre la seva vista li va permetre. Voldria, ens diu la Neus, que la recordéssim com era, una persona plena de vida i sempre disposada a escoltar i ajudar tothom. La Neus ens diu gràcies de tot cor per haver-la acompanyat tantes i tantes nits i Neus d'entrada al nostre condol i una abraçada molt dolça a tota la família recordo perfectament la Roser de Ciutat Vella perquè havia fet moltíssimes aportacions i és veritat que un cop hem començat aquesta temporada amb l'Aina havíem comentat algun dia no truca mai potser no està bé a vegades. A vegades fas aquestes coses, a vegades envies algun missatge a algun oient quan veus que fa temps que no truca, però en el cas de la Roser no ho vam fer, però jo era conscient que ella havia participat moltes vegades, recordo haver tingut converses sobre Sarzuela, feia preguntes, perquè li agradava molt els escenaris, com ens diu la filla, així que una abraçada molt gran, i justament, perquè recordo molt la seva participació quan parlàvem de les lleteries, crec que va ser, i també quan parlàvem de Sarsuela, perquè li agradava moltíssim. I com que li agradaven tant, i avui li volem fer un homenatge, doncs, en memòria de la Roser Periu, de Ciutat Vella, i gràcies a la Neus i

una abraçada a tota la família, aquest fragment del Pirineu d'una de les sarsueles que segurament més li agradaven, que és la cançó d'Amor i de Guerra.

Pirineutes, blanques comes, parlen a l'eternitat. Dels combats i les victòries, ets emblema immaculada. Enfronta el tio de nostra terra amb el mes en ses fervor. Jo et proclamo volsa terra, que la serra és la millor. Mirineu, serra estimada, fins al cel, mai seca el front, perquè ets tu, muntanya aimada, la més vella d'aquest món. Si d'aquí em traieu un dia, hora i tal el meu sofrir, que de añoranza no trigaría a morir.

Si d'aquí em traieu un dia, fora i tal el meu sofrir. Pirineu, que d'enyorança no trigaria a morir. Pirineu, dolça serra, tota plena de neu.

La nit dels ignorants, un programa per ser feliç.

Mira, Marta, és la primera vegada que truco. Ai, que contenta em fa això, Maria Àngels, molt contenta. I fa quasi 40 anys que estic escoltant el programa. I resulta que al començament, quan ho portava el Carles Coné, als primers moments vaig pensar, això no tirarà endavant. Bueno, han passat els anys i ara us demano perdó a tots els ignorants, perquè heu sigut tan forts, heu aguantat aquests 40 anys, quasi, i a part, A tots els equips que ho heu portat, us he anat escoltant sempre, m'heu fet molta companyia. Una abraçada per tots, per tots, per tots. La

nit dels ignorants. Catalunya Ràdio. Amb Marta Romagosa.

Ai, 932017474, trobo que aquesta setmana esteu una mica mandrosos de trucar. Trobo, trobo, és una sensació que tinc. Encara ens queda un missatge més, però abans, per fer-vos memòria i per animar-vos a trucar, el que faré és dir-vos algunes preguntes que tenim sense resposta, a veure si us animeu, perquè encara no hem arribat a la una de la matinada, i aquí falteu vosaltres, que jo us noto i us trobo a faltar. Per exemple, preguntes que encara ningú ha contestat d'aquest programa. En Miquel, des de Sabadell, vol saber quins efectes bons i dolents té la creatina que es ven al supermercat. I demanava si es pot prendre sempre. La Marina, des d'Aixville, a Carolina del Nord, als Estats Units, ens va demanar, ens va preguntar, per què tenim cinc dits en lloc de sis. La Dolors, des de les Borges Blanques, per què el color negre és el color del dol? La Maria Teresa des de Manresa quin servei té o fa el Senat l'Alba des de Sabadell vol saber perquè ho vol fer i no li queden bé com es fan les ametlles garrapinyades i l'Elisa des de Barcelona quants anys un jutge pot tenir un cas obert i qui ho regula aquells casos que hi ha després de 15 anys per fi doncs va per aquí la pregunta de l'Elisa. I després ens hem trobat un altre missatge de WhatsApp al programa, al 667-220-148. Tenim un oient que de tant en tant ens envia temes de música que fa amb la seva harmònica i ell signa així. Hola, soc l'Enric de l'Harmònica. I avui us envia una cançó, ens diu Tranquila, que convida a meditar, a contemplar un paisatge de tardor, a recordar vells amics, ens diu l'Enric. Es titula L'on som.

Doncs moltes gràcies a l'Enric de l'Harmònica per aquest l'onsom que ens ha enviat. I encara tenim temps de parlar al 93207474 amb l'Anna, des de Barcelona. Bona nit. Hola, Marta, bona nit.

Digues, Anna. A veure, truco per veure si puc arribar a tindre una mica d'ajuda, una mica o molt, perquè per mi és una cosa molt greu, i poder sortir-hi alguna persona. Perquè diuen, mira, has de fer això, ho has d'anar aquí, ho has d'anar allà, perquè no sé quina porta has de trucar més. Digues, doncs. Aviam, jo tinc un veí a sobre de casa meva que fa 20 anys que està sol, és un senyor de 61 anys, no neteja, no s'acomina, no s'arrenca, no s'afa res. No té aigua, no té llum, li van tallar. Bueno, ara jo estic molt espantada perquè feia cinc dies, sis dies gairebé, que no el sentia caminant i va llogar-se i vaig trucar al 012, no, al 112, dient que hi ha un senyor aquí dalt que està desnutrit, que està deshidratat, que és molt prim, que no es cuida, que està abandonat, que sisplau que vinguin perquè no el sento, perquè se m'ha mort aquí dalt. I, bueno, van vindre els bombers, perquè piquen a la porta i no deixen entrar ningú, ni obren la porta a ningú, i van haver de sortir per la faixada del costat, i, bueno, tota una història. Vaig demanar que, sisplau, vinguessin metges del SAMU, autoritzant i negant si ell parlés, si ell se negués, el que traguessin i li donessin ajuda en un centre hospitalari. Clar, mhm. Bueno, van venir, van veure, però va venir el SAMU, van venir dos auxiliars i no tenien autorització per treure'l. El van veure molt malament, que estava al sofà, que no se va poder aixecar, que estava molt malament, però no se'l podien portar. I clar, això em va treure molt de nervi, em vaig enfadar moltíssim. Vaig trucar a l'assistenta social de 24 hores que hi ha aquí a Barcelona, vaig explicar i em van dir que ho sentia molt, però que ells no podien venir a treure'l així com així, que aquí s'havia de donar altres passos. S'havien de donar altres passos. Un altre pas, s'havien de donar. Bueno, quins? No ho sabem, no ho sabem. Bueno, pues que sapigueu que aquest senyor, si no es more, aquests tres dies de festa, que va ser per la pilèrica, necessita ajuda. Però, a més a més de que necessita ajuda, la casa seva està molt bruta, perquè falta.

Plena, no paro de notar això. Escolta, mana, com que arribem a les notícies de la una, si et sembla bé, et tornem a trucar després del butlletí i acabem aquesta història a veure si algú et pot ajudar mentrestant, d'acord? Et sembla bé? M'ha semblat perfecte. Doncs ara et tornem a trucar, no em pateixis. Fins ara. Les notícies i continuem amb aquesta història que deu nedar.