La nit en què les ànimes tornen a casa

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, benvinguts al Mans a Catalunya Ràdio, com sempre, amb tota la rela a la Ràdio Nacional. Avui mirem de cara a una de les nits més carregades de rituals, records i misteris en el nostre calendari. Estem parlant de Tots Sants, el Dia del Tifons, la Nit de les Ànimes i també de Retruc, el Halloween. En buscarem orígens i paral·lelismes amb el folklorista Amadeu Carbó. Sortirem també al carrer, anirem a parlar de bruixes, ànimes, espantanents, castanyades, panellets, llumanetes o bobotes, així com d'altres tradicions que aquests dies reviuen arreu dels països catalans. També repassarem com arriben les finals del campionat de colles sardanistes. Perquè aquest novembre arriben les grans finals i obrirem agenda de fires de tardor. Tot plegat, acompanyat de molta música d'arrel i totes les novetats. Els dissabtes a les 6 del matí,

Mans a Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant.

Som-hi, doncs, amb tota l'arrel a la Ràdio Nacional. Comencem amb novetat. Des d'Oliva, al País Valencià, La Maria. Per què?

Per què tanta penúria? Per què tanta sordera? Per què tanta ceguera? Per què tanta brutícia? ¿Por qué? ¿Por qué? Brindar ningún faraís. Sou molt valenta, ara xerraré del que han vist els meus ulls, de missatges encriptats i tallats en cristals. I jo que ploro molt, i jo que canto mal. I em trobe gent corrent, gent de tot el món, i em trobe gent molt bona, i em trobe gent malvada, i em trobe gent feliç, i gent infeliç, i trobe gent bonica, i gent malestimada, i em trobe gent molt digna, i gent mal soterrada. Tant de bo tots forem, tant de bo. Tant de bo tots forem, tant de bo tots forem, gent corrent, tant de bo tot gent bona, tant de bo tot gent feliç, tant de bo tot gent bonica, gent ben digna, gent ben soterrada. Tant de bo ben soterrada, tant de bo més gent bonica i més gent feliç. Yo perequé perequé perequé perequé.

Novetat de la Maria des del País Valencià. Per què? Un cant a la reivindicació de la memòria democràtica.

Comença el cap de setmana amb tota l'energia de la cultura popular. Mans.

Entrem en temània en aquest Mans. Us ho hem dit en començar. Avui us parlarem sobretot de la celebració de Tots Sants. I per entendre d'on vénen totes aquestes celebracions, volem mirar més enllà de les disfresses, de les castanyes, els panellets, els trucs o els tractes. Perquè Tots Sants, la nit de les ànimes, el dia dels difunts i Halloween, poden semblar tradicions molt diferents. Però comparteixen més elements del que ens pensem. El record als avantpassats, la presència simbòlica dels morts, la llum, el foc, els àpats, rituals o les captes de porta a porta. En parlarem llargament amb l'Amadeu Carbó, folclorista i divulgador de la cultura popular, que hi tenim a l'altre banda del telèfon. Bon dia, Amadeu. Bon dia, què tal, com estem?

Molt bé. En Sardània, fantàstic hotel.

De les animetes a Halloween, no aniríem tantes encaminats si diem que tot és el mateix al final.

Sí, al final estem celebrant la mateixa cosa, que no és ni el Halloween ni les castanyades, perquè al final el que celebrem és la festa de tots sants. I dintre de la festa de tots sants hi tenim aquests elements que són, per dir-ho d'alguna manera, fraccions, per exemple, en el cas de la castanyada és la menja tradicional que nosaltres considerem tradicional per aquesta diada, o el Halloween, que la paraula ja ens diu el que és, perquè és la contracció de diversos mots que vol dir vigília de tots sants. Per tant, estem celebrant el mateix amb diverses maneres de fer-ho.

De fet, si ens anem enrere enrere, allò que hem de fer amb la cultura popular de tant en tant, parlem d'un calendari, diguem-ne, rural. Final de la collita, preparació de l'hivern, l'escorçament dels dies, àpats i ofrenes, també, i els llums dedicats als difunts. Sí, és exactament això.

Per què? Però per què és així? Però això és així a partir d'un moment determinat. Recordem que, molt ràpidament, que Tots Sants és una festa col·lectiva, d'arrel romana, per entendre'ns, i que la festa dels difunts, que seria el 2, el que passa que nosaltres ho hem fusionat tot, és una festa d'arrel celta. Llavors, el que sí que és veritat, i és una cosa que succeeix i ha de ser així, és que per celebrar una festa amb un contingut determinat, el temps, diguéssim, ha de ser l'adequat. Per tant, una, per celebrar necessitem que hi hagi una baixa intensitat de treball, perquè si no, no tenim temps perquè hem d'anar a treballar. Si hem d'acollir, no podem estar per altres coses. Per tant, en el que seria el nostre hemisferi, en el moment que tot aquest ritme de treball baixa, el ritme agrari baixa, és l'adequat per celebrar determinades coses. Quan celebrem una festa de tipus, com la de Tots Sants, que és una festa que ens convida al recolliment, home, a mi em costa veure-la ubicada a la primavera o a l'estiu. Per què? Perquè necessitem. Ja d'aquesta temperatura més baixa necessitem que la natura ens parli de determinades coses. Per exemple, per tots els anys que hi ha tardor, la tardor ja està entradeta, entradeta, doncs la natura ens està parlant precisament d'una vida primera que després la naixerà. Doncs parla, no?, la caiguda dels arbres, dels arbres sense fulles, la natura que està en un estat de letergia, doncs tot això ens convida a aquest ambient. Ja ens convida i ens ubica, d'alguna manera, a veure la Festa dels Tots Sants d'una manera concreta i no d'una altra. Encara més si fos una festa on tinguéssim una farmacència primaveral, on tota la natura esclata, ple de flors, apuntant ja collites i tal, l'estat d'ànim seria un altre per celebrar, celebraríem una altra cosa.

Portem molts anys parlant-ne, que si Halloween, que si Tots Sants, que si Castaway, perquè al final ho acabem posant tot en el mateix pot, hi ha molts de punts d'en contacte. La jalonada, deixis la jalonada, eh? La jalonada també és molt bona, aquesta és de les últimes. Hi ha molts de punts de contacte, fins i tot dels ritus, i elements que trobem tant d'una manera com de l'altra, tant en una festa com a l'altra, que és la mateixa. Et sembla que ens repassem alguns? Va, vinga, comencem. Som-hi, carbasses, naps i llums. Aquí n'havien buidat o no?

Aquí n'havien buidat i encara es buiden, eh? A la zona del Ripollès i a una zona, diguéssim, cap a baix, jo diria que al tocant a la Ribera d'Ebre i tal, encara se'n fan. Però, clar, això té un sentit, eh? Aquí en dèiem els caps de mort, d'alguna manera, caps. La carbassa típica que ara aquesta iconografia que nosaltres ens hem fet nova, que no és nova, que és vella, que ens arriba de les pel·lícules americanes, però que les pel·lícules americanes en el fons ho agafen d'aquí a Europa i ho porten allà en el seu moment, és a dir, és tot un diu, no? És una iconografia que ha anat i ha tornat. És això, no? Buides una carbassa, li dones aquesta forma més de, potser de clavera o potser d'un ésser així una miqueta espantall. I l'important d'això no és tant el que s'hi fa. Amb aquests camps de mort n'hi havia que senzillament es buidava i es foradava, però l'important de les carbasses. És que dintre de la carbassa s'hi posa un llum, un espelma, per entendre'ns, eh? I aquesta espelma encesa, aquesta espelma encesa, anirà a exhibir-se a la anirà a exhibir-se a la finestra o al balcó de casa. I això té una utilitat, això té una utilitat pràctica. Clar, hem de tenir en compte que ara celebrem les castanyades moltes el 31, el 31 d'octubre, però. El dia de la castanyada

és el vespre de tots sants, és a dir, l'1 al 2, l'impàs que hi ha l'1 al 2. En aquest impàs del 2, en el món de la creença popular, és un dels punts que el calendari es toca, és a dir, hi ha dos tipus de calendaris, el nostre calendari, el dels vius, i després hi ha el calendari dels morts. Doncs entre l'un i el dos confluixen els dos perquè és un punt del calendari on hi ha una creença popular etàvica molt antiga en què els de l'altre cantó poden venir al nostre cantó. És a dir, aquests dos mons es comuniquen. I, clar, ara tu imagina't si venen els nostres abans passats, els nostres difunts, traspassen a l'altre cantó, necessitaran algú, algun element que els guiï. El cap de mort, amb el siri a dintre, és un far. La idea de far. I aquest far està pensat per guiar les ànimes a casa nostra. És a dir, que els nostres difunts no s'equivoquin de porta. I puguin venir a compartir amb nosaltres el que seria l'àpat funerari, que seria la castanyada. Era per marcar el caminet de les ànimes, no? Exacte. Les ànimes sempre estan lligades. El trànsit de les ànimes sempre està lligat a la llum. Fixa't que quan es parla d'experiències properes a la mort, moltes vegades et parlen de la llum.

I quan, per exemple, hi ha un altre dels elements importants en el trànsit de les ànimes en la nostra cultura, és que les ànimes traspassen el món del més enllà. A partir de la Lluna. La Lluna, la Lluna plena, és la porta. Quan està plena, les ànimes no poden traspassar el més enllà. En canvi, quan és Lluna nova, sí que traspassen i segueixen uns camins determinats, que en la simbologia, en el món simbòlic, és els camins que en diem el camí de Sant Jaume, que és la Via Làctea, aquests braços que veiem a l'estiu quan no hi ha Lluna, tan impressionants d'estels. Aquests braços són els camins de les ànimes. Per què? Perquè van seguint aquests punts de llum com si fossin fars. Naveguen, perquè ens entenguem. Doncs, caps de mort tenen aquesta funcionalitat.

Els caminets de les ànimes. Escolta, amb altres elements de la imatgeria, la típica imatge que tenim molt associada, evidentment, a les pel·lícules, i que aquí passa cada vespre del dia 31, que són allò d'anar a buscar porta per porta el truquitracte, que n'hi diuen, aquí teníem les captes infantils.

Això és una cosa que, no només catalana, eh? La nit de tots sants és com molt occidental, per entendre'ns, eh? Com molt europea. El que vam fer va ser. La gent que va emigrar, sobretot de la banda irlandesa, van anar allà, per entendre'n, amb el seu patrimoni cultural immaterial a la motxilla. Relats, costums i tal, com que van ser una comunitat molt, molt, molt gran, doncs les van seguir celebrant amb una certa, doncs, amb un cert signe d'identitat. Doncs aquestes captes que ells feien, que eren exactament les mateixes captes que nosaltres també fèiem, d'alguna manera, doncs, ens ha retornat, però jo insisteixo, eh?, a nosaltres, el que ens ha retornat, del Halloween, que és una festa molt interessant en el lloc que se celebra, a nosaltres ens ha arribat buit de contingut, ens ha arribat aquesta part més estètica, més divertida, però alhora més tronada.

Com descontextualitzada fins i tot. Exacte. Però en tot cas, que sapiguem que la capta també era una cosa que es feia i que encara es fa en molts llocs. Escolta'm, disfresses, tenim malament els països catalans com les bobotes mallorquines, bruixes, que també han estat presents al llarg de la història, representar els difunts, confondre. Sí, d'aquesta gràcia,

i vull insistir, i d'aquesta ambientació, és a dir, tots aquests elements. Tenen una utilitat que és la de posar-nos dins un context entre cometes funerari i també entre cometes d'alguna manera que a nosaltres a nivell emocional ens col·labori a desestabilitzar-nos una mica. És a dir, posar-nos en alerta, aquest punt de por, aquest punt de. Ostres, allò que no veiem. Però que creiem que existeix, d'alguna manera aquests elements ens ajuden a reformar o a evidenciar o a fer visible la seva existència. I això contribueix a que puguem celebrar amb molta més credibilitat allò que nosaltres no veiem però que estem convençuts que existeix, que al final no deixa de ser, per tot sens, jo sempre dic que el problema no està en la festa en si, sinó en què fem amb els nostres avantpassats, perquè al final és un tema de veneració entre cometes o d'homenatge i record dels que ens han precedit. I per tant, necessitem aquest punt de sanificació. De fet, totes les festes, eh? Totes tenen un punt de sanificació. Totes se sanifiquen.

La castanyera i el mar rameu collen castanyes, collen castanyes La castanyera i el mar rameu collen castanyes per tot arreu. A la plaça de la ciutat, una.

Més enllà d'aquests elements, sí que és cert que en els últims anys al nostre país, tu que n'ets un bon coneixedor de com se celebren aquestes festes i actualment com ho fem, és cert que hi ha molts municipis que han sigut capaços d'anar a arrascar el seu passat per trobar. La seva reivindicació d'aquesta jornada o d'aquesta festa. I d'exemples n'hi ha molts i cada vegada com fins i tot més reaixits.

Sí, fins i tot n'hi ha que són molts interessants, podem parlar d'alguns si vols, però també, per exemple, n'hi ha que han optat no posar-se de cul a una realitat que està passant, que és aquesta adopció de l'estètica més americanitzada del Halloween, i intenten, d'alguna manera. A fer hibrids, hibridatges, allò que dèiem del castaguín, de la jalonyada, però hibridatges també en la manera de celebrar. Per exemple, podem trobar castanyades a la plaça. I alhora, sobretot molt adreçat a la mainada, que facin la seva capa vestits del que vulguin. Intentar oblidar tot i que hi hagi com una mena de pau romana, de pax romana, amb la guerra aquesta que tenim muntada entre la castanyada i el Halloween. Té la seva transposició en altres moments de l'any, no? Com el Pare Noel i el Tió. És a dir, és una cosa que tenim muntada. Però al final, al final és allò d'intentar tenir la festa en pau, no? I tenir tot això. Perquè al final. És així. Però després hi ha coses molt elaborades. Hi ha coses molt elaborades que no intenten, per general, posar un exemple, la nit d'ànimes de cupons a la noia, que no intenten competir amb ningú, o no tenen aquest discurs tan castanyat o Halloween i tal, sinó que ells tenen, i jo penso que és l'encert, de com dotem de contingut. Una festa que l'ha perdut. És a dir, per què? I aquí hi ha un discurs profund molt important,

perquè la gent a vegades et diu, home, és que clar, la castanyada i el Halloween, per exemple, el Halloween ens ho han venut en detriment de la castanyada. Jo estic segur que la castanyada guanya per golejada. Però el problema no està en la castanyada i el Halloween. El problema està en que, ja d'entrada, nosaltres quan parlem d'aquesta festa ja no parlem de Tots Sants. Parlem del Halloween. Per què? Perquè vol dir que l'hem buidat de tot aquest contingut. Per què? Perquè nosaltres, a nivell de societat, donem l'esquena a la mort. Posar-nos de cara a la mort ens incomoda. Ens incomoda també, d'alguna manera, aquest fer evident a nivell col·lectiu que som mortals. I de vegades això ens incomoda. En canvi, a Cupo ens han fet un exercici molt interessant, que agafen, jo penso que de manera conscient han fet una cosa molt potent, però de manera inconscient han agafat coses molt interessants d'alguns models de Tots Sants d'altres llocs. I que ho han portat al seu terreny, ho han elaborat, i ha sortit una cosa que jo penso que és collonuda, no? Que és, per exemple. El cas del que seria perquè la gent ens entengui, eh? No és això, però perquè la gent ens entengui. A Mèxic fan els muertitos, el tas dels muertitos, no? Que és per tots sants, a les cases, doncs, fan el tas dels difunts, no? De record.

Doncs, a Pons, per exemple, han fet un exercici de memòria col·lectiva. Que han rescatat fotografies, eines dels abans passats de Cofons, a més els han identificat, hi havia gent que tenia fotografies de casa seva, això ens passa a tots, tenim fotografies antigues de la família i no sabem qui són, perquè ja l'hem perdut en el moment, doncs els han identificat, i a les portes, en els portals de les cases, Cofons era un poble preciós. A les portes de casa, doncs fan una mena d'altars de memòria. Però aquells altars de memòria que són de record i memòria dels difunts de cupons, també és memòria històrica i també memòria viva del poble. Per què? Són els teus avantpassats i tu et vius per tenir la memòria dels teus avantpassats. Fan una cosa molt interessant, i la gent els visita, la gent de Cupons els visita, van de casa en casa, i hi ha una activitat, també hi ha castanyada, i al final acaben pujant tots al cementiri, com una acció col·lectiva de record i memòria dels avantpassats del poble. Està molt bé, això és. És una alternativa molt treballada.

Si et sembla, en podem recitar uns quants més. Per exemple, a Puigcerdà hi ha els espantanents.

Els espantanents, això també és una. Però veus, en aquest cas. En aquest cas, el públic d'Iana és l'infantil, que no està malament, en canvi, no és per comparar, però les festes han de tenir aquesta mirada molt més generalista. Tot i que és una proposta molt interessant, perquè dona una alternativa a una manera de veure-ho i dona l'alternativa a una manera de celebrar que ens era incòmoda, que se'ns estava convertint en incòmoda. En aquest cas seria el Puigcerdà.

Una de les festes que també s'està posant molt en voga els darrers anys, o una de les celebracions, és al voltant de la figura de les bruixes. Sí, trobem diferents fires

i trobem diferents festes, moltes al Rodal del Montseny, Viladrau, per exemple, n'hi ha més, eh?, de fires de bruixes al país, i. Tot i que no seria, per dir-ho d'alguna manera, una temàtica lligada a tots sants, perquè en principi la bruixeria i el tema del culte o de la veneració dels abans passats o del seu record no té res a veure, sí que s'hi adiu molt en el moment de l'any. I això també prolifera. És a dir, estem creant tot un nou univers de festes al voltant de tots els anys o al voltant, si vols, de la tardor ja entrada, just abans que entrem, perquè no ens hem d'enganyar, aviat entrarem al cicle nadalenc a principis de desembre. És a dir, tot aquest espai de calendari que volta de novembre i que de vegades anava molt coix a nivell festiu, estem reomplint-lo amb noves repropostes.

Doncs, Amadeu, escolta'm, t'agraïm moltíssim que ens hagis ajudat a fer aquest recorregut, sobretot aquesta necessitat que reclamaves, no?, d'entendre com ho celebrem, però sobretot d'entendre les essències, que no siguin buides de contingut, que és una mica el que reclamem, no?

Sí, perquè, a veure, seria la diferència, si la buidem de contingut no fem festa, fem consum d'oci. I el consum d'oci no ens implica res, ni socialment ni col·lectivament. En canvi, si celebrem, nosaltres als celebrants tenim un compromís personal. Ens involucrem, organitzem, ens socialitzem, fem xarxes, fem territori, fem gent interconnectada. Per tant, hi sortim guanyant. Sempre, sempre, sempre, sempre, la festa ha de guanyar per damunt de l'oci. Sempre.

Per acabar, Amadeu, creus que hi ha últimament una reivindicació? No tant de substitució, sinó de dir, escolta'm, està bé, però també hi ha això. Sí, sí, de fet, tot el que hem estat

comentant és reivindicar. Com que no ens acabem de trobar còmodes tampoc amb les noves formes aquestes més peliculeres que han sortit, el Halloween és l'exemple, no ens acabem de trobar còmodes. Però també hi ha gent que celebrava els muertitos a Barcelona, però si no ets de Real Mexicana, aquell llenguatge a tu t'agrada molt, però tampoc és el teu llenguatge. I al final el que estem intentant és retrobar un llenguatge que ens sigui còmode al segle XXI per celebrar. Encara que sigui d'una manera renovada, i omplir-la de contingut. I és el que estem fent, estem reivindicant nosaltres.

Doncs que sigui d'aquesta manera. Hem pogut parlar amb el Madeu Carbó, un dels referents a la gestió cultural i també al folclore a casa nostra. Madeu, t'agraïm que ens hagis atès la trucada. I res, que tinguis una bona festa de tots sants, menjant castanyes o fent els mortitos, el que vulguis.

Jo soc de castanyes, panellets, ratafia i. És una bona manera. Que vagi molt bé, Madeu. Una abraçada. Vinga, gràcies. No.

SENSE ÀUDIO PARLAT

Al portal de les ànimes, Sardana d'Estea Molero amb la copla marinada dient per el dia d'avui.

La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio. Mans.

Aquestes celebracions que he parlat amb l'Amadeu tenen també expressió ben viva al carrer. Aquest cap de setmana trobem castanyades populars, festes d'ànimes, bruixes i personatges que surten de llegendes per passejar-se entre nosaltres. Fem-ne una petita ruta. Comencem a Viladrau, a Osona. Avui dissabte s'hi celebra el 29è Vall de les Bruixes. Hi haurà dues representacions a les 9 i a dos quarts d'onze de la nit amb música, dansa, llum i foc. També de bruixes parlen a Sant Feliu Sa Serra. On hi celebren la Festa Bruixa. Demà diumenge arribarà la 27a edició de la Fira de les Bruixes. En Marcel Pujol és dels Cofois, entitat organitzadora.

Aquest cap de setmana Sant Feliu de la Serra torna a viure un dels moments més especials de l'any amb la Festa Bruixa i la Fira de les Bruixes. Avui, dissabte 30 d'octubre, arriba la Festa Bruixa, el dret de sortida a tota la celebració. A dos quarts d'onze de la nit, a la plaça de l'Església, l'associació cultural Cofois presenta Victòria, un espectacle que enguany incorpora la crítica social, i en acabar la festa continuarà amb concert a la sala de l'Ateneu. I demà diumenge, 1 de novembre, serà el torn de la Fira de les Bruixes, amb parades d'artesania i comerç local, balls, escenes teatrals, que ens transporten al passat, entre els moments més emblemàtics la recreació del judici, la forca o el samaniat, entre d'altres moltes escenes, recorden la persecució que van patir les dones acusades de bruixeria, que a Sant Feliu de Serra van ser més de 23 i de les quals 8 d'elles van perdre la vida al serrat de les forques. Una celebració que implica tot el poble de Sant Feliu de Serra i que també suma la participació de veïns i veïnes dels municipis del voltant que any rere any contribueixen a mantenir viva la memòria d'aquests fets i a fer créixer aquesta tradició.

A Puigcerdà, a la Cerdanya, avui a les 7 del vespre, davant del Museu Cerdà, comença la desfilada dels Espantenents, de la nit de les ànimes, impulsada pel grup de recerca de la Cerdanya. Aquests personatges tenen nom i història. Per exemple, en Rossega Sebas, del Vilà d'Urge. És una ànima condemnada a vagar eternament perquè robava les cebes a un veí. Un altre personatge és la Nit. Evita els cims d'amaranja, es vesteix de negre amb una capa estrellada i tormenta les criatures. En Papassa, vinculat a Urús i a Bellbé, és un gegant encapotxat parent del Papus, de qui només es veuen els ulls i comparteixen aquest imaginari amb en Camunyes, una bèstia de grans ulls alts, o amb Banya Verda, un dimoni amb una enorme banya al front. Personatges que han passat de les històries per espantar la mainada a les celebracions al carrer, en aquest cas, recordeu, a Puigcerdà. Al Masnou, al Maresme, castanyes i fantasmes comparteixen programació. Aquesta tarda hi haurà castanyades veïnals, passatges de terror i en castanyot. La cercabila de colles de diables que sortirà de Can Homet a dos quarts de set. Al costat de les celebracions al carrer hi ha una llum més discreta que s'encena dins de les cases. Les llumanetes, tradicionals també aquesta nit de tots sants, són conegudes com les animetes o les palometes. Poden ser espelmes o petits blens que suren damunt de l'oli, dedicats a familiars i difunts. Segons la crença popular, aquesta clara els ajuda a trobar el camí cap a casa, una manera íntima de viure aquestes nits amb una petita flama per recordar les persones estimades. Seguirem per Mallorca, obrint, per tant, la visió als Països Catalans. Campanet celebra avui la Nit de les Ànimes amb bobotes, unes aparicions fantasmagòriques cobertes amb llençols que conduiran Sarcavila fins a l'espectacle que s'hi farà a la Casa de la Cultura. A Mahó, a Menorca, la festa tindrà gust de bunyols, és sa bunyolada. Al País Valencià, a Cosentaina, al Comtat, viu la Fira de Tots Sants. A la Catalunya Nord, Mosset, el Conflent, ha programat per demà a les 3 de la tarda una castanyada i vinou amb reserva prèvia. A l'Alguer, avui i demà, la nit de les ànimes, que omplirà el centre històric d'activitats familiars que enllacen amb el Halloween i les tradicions i llegendes del territori. Propostes, per tant, per retrobar personatges, passar una mica de por, compartir una paperina de castanyes i continuar fent festa al carrer i a les places.

Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio. Seguim, perquè hi ha molta més cosa.

Som a les portes de novembre i per tant vol dir que és el mes on s'acumula la majoria de les finals de la competició sardanista. Dir-vos que ara mateix del colla de Sabadell s'ha proclamat campiona de la categoria veterana aquest mes d'octubre, la final que es va celebrar a Terrassa i que la va encarar a la colla toc de dansa de Tarragona. Amics d'en Saires de Caçada a la Selva han tancat el podi de la categoria veterana d'aquest 2026. Demà diumenge Girona rep la final de les colles Sénior, ara parar al capdavant la colla Gatzara de Tarragona, després de quatre jornades seguida de la colla Més d'Ensaires de Barcelona. El proper dia 7, Valls acollirà les finals de les colles Alavines, Infantils i Jovenils. Amb els alavins, la colla local Ocells de la Passigolla. Està ara mateix al capdavant, seguida de menuts d'ensaires del Vendrell, una categoria on s'ho juguen tot a dues jornades. A la categoria infantil, tres jornades jugades, al capdavant la colla Ocells del Bosc, també de Valls, i a només un punt la colla Xiroia de Barcelona. A la tercera posició, un empate entre la colla Purpurina de Banyoles i Illusions de Caçar de la Selva. La final d'aquestes colles infantils serà, com us diem, el proper dia 7 a Valls, que també és la final juvenil. De les 6 sardanes jugades en aquesta categoria, al capdavant hi ha la colla Cabirols de Sabadell. La segona plaça és per Girebol de Valls. A la tercera, Nova Tarragona Dança, i tanquen la colla d'Estell de Rosselló. Acabarem amb les colles grans, la segona divisió, on hi han participat 7 colles en 3 jornades ja jugades. Al capdavant, sempre Tarragona dansa en seguida de Dolç Inferm de Lleida. Aquesta categoria també participen fins a 5 colles i tancaran el campionat el dia 8 de novembre a Balaguer. La primera divisió, la categoria reina, estan a mig de la fase final. A Banyoles, el darrer cap de setmana, s'hi va jugar la primera jornada, és a dir, el partit d'anada d'aquesta final. Les colles barcelonines Mare Nostrum i Violetes del Bosch. Juguen per la primera plaça. Ara mateix estan a dues sardanes a favor de la colla Maria Nostrum i una per les Violetes. Amb les tres sardanes que es farà el concurs de Balaguer, també el proper dia 8, es resoldrà qui encapsala aquesta classificació el 2026. Les places 3, 4 i 5, amb el resultat provisional, ara mateix hi ha les colles Maig, de Barcelona, Mans Amigues, de Cassà i Miren el Cel, de Sabadell, respectivament.

Més enllà dels concursos de colles, més enllà de les castanyades, de les bruixes i de tots sants, hi ha molta activitat en fires de tardor aquest mes de novembre, que tot just demà comença. Girona, per exemple, el gironès, viu els darrers dies de les fires de Sant Narcís. Aquest dissabte i diumenge encara hi trobarem bona part de l'activitat festiva amb música, cercavilles, cultura popular, atraccions i la Fira de Mostres, que converteix el parc de la Devesa en un gran aparador comercial, agrícola i artesanal. A les Terres de l'Ebre, la Tardot també té gust a vi. Gandés a la Terra Alta celebra fins demà la Festa del Vi, una trobada per descobrir cellers i vins de la comarca, però també gastronomia, música, cultura vinculada a la vinya. I no gaire lluny, als Reguers, al municipi de Tortosa, al Baix Ebre, avui i demà s'hi celebra la Fira del Rovelló. Avui dissabte, Trem, al Pallars Llosà, torna a reivindicar una fruita ben pròpia del territori, la Fira del Codony, Saldes, al Berguedà, i trobem una fira artesania que posa en valor els oficis i productes fets a mà i de producció de proximitat. També entre avui i demà, Monistral de Montserrat, al Bages, celebra la Fira de la Coca i del Mató. I demà diumenge, Sant Salvador de Guardiola, al Bages, la Fira de la Torrada, una trobada gastronòmica popular que gira l'entorn del patorrat i dels productes de tardor. El País Valencià, a Xàtiva, a la costera, dona el tret de sortida a la Fira Borja, una proposta que s'allarga fins al 8 de novembre que reivindica el llegat històric i cultural d'una de les famílies valencianes més universals. I tot plegat es farà amb música, patrimoni, recreació, visites i diferents activitats culturals. I una proposta diferent per contemplar el cap de setmana, en què, més enllà de panellets, castanyes i carbasses, el país continua ben farcit de fires, de música d'artesania i de cultura popular.

És la nostra terra, de la muntanya fins a la vall, de dalt del cel al fons del mar, tot això és nostre de veritat.

Just floria la primavera i tot cantava al nostre pas i el vent xiulava a la carretera.

Tots els camins fins l'horitzó trepitgem fort sense cap por. Cada racó que hem caminat, tot això és nostre de veritat. Aquesta terra.

Fem-li un bon lloc on plorar i riure dels pobles xics a la ciutat.

Aquesta terra és la nostra terra. Són els Bomben, que actuaran el canto Ta Cassà de la Selva en el Festival de les Cançons de Transmissió Oral que se celebrarà del 13 al 15 de novembre.

I nosaltres que ho deixem aquí, aquest mans l'ha produït l'Andy Franco, el muntatge musical ha anat a càrrec de la Rosa Silloe i aquí us parlen amb tot l'equip en Quim Rullant. Acabarem amb una peça ben apropiada per aquest cap de setmana, la font de les ànimes de Pitu Chamorro amb la Bisbal Jove. Gràcies per ser-hi, que passeu una bona castanyada, bon Tots Sants i sobretot continueu fent viure la cultura popular. Bon cap de setmana i fins el dissabte que ve.

SENSE ÀUDIO PARLAT