La nova casa d'Úrsula Corberó i Chino Darín

Que no surti d'aquí.

Són les 6 de la tarda, Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. I saludem a tots els oients que ens escolten pel canal exclusiu digital de Catalunya Ràdio, perquè en aquests moments tenim partit del Barça de Champions, el Barça femení. Un partit importantíssim, el que estan jugant ara mateix contra l'Arsenal. Bueno, el futbol. Que s'imposa a l'antena de Catalunya Ràdio. Sempre passa. Que no em sembla malament. No en discutirem, és lo de sempre. És lo de sempre. A mi em sembla fatal. Bé, en tot cas, ahir a la tarda, milers de persones van sortir als carrers per participar a les manifestacions i a la vaga general. I la veritat és que ens han escrit molts oients del programa que també van sortir a manifestar-se per dir-nos que s'hi van trobar moltes cares conegudes, sobretot a la manifestació de Barcelona. Ens diuen, hola perfectes, torno ara de la mani de l'habitatge i us volia informar que estaven la nostra mosca i la wineta ben enamorades i reivindicatives. També hem vist l'Alba Riera, gràcies als nostres referents lluitadors, no com la Boico. Sou genials, no soc el xarcoter, però us tiro la canya a tots de regal i ens

envieu un cor de cola obert. M'encanta aquest missatge que té aquesta part de crònica i aquesta part també de flirteig, clar que sí. La mosca i la wineta realment són, jo imagino que ja estan afiliades al sindicat, perquè és que no poden

haver fet més moviments, vull dir, s'han relacionat molt bé molt. Posaràs els whatsapps que vaig enviar jo. El grup del que no sortim,

tots els famosos que em vaig trobar. Sí, sí, sí. L'únic que no tenia posat com a Marta Montaner, sinó com a. Ah, d'acord, és que no havia mirat el guió, ja veig que ho tens posat, perfecte. Que jo ara pensava, m'ha vingut un punt d'enveja perquè penso. Mosca, vineta, enamorades, compartint uns ideals i anant juntes a una manifestació, com que no ho he fet mai, tinc com un punt de merderia. Quina tranquil·litat compartir ideologia amb la persona que estimes. Home, hi ha manifestacions com aquestes,

com grans moments, que segur que generen tensions, depèn de quina casa, de gent que no pensa exactament el mateix, gent que sortiria, gent que no. I elles estan molt en el mateix vaixell. Jo crec, per això, Roger, que el que et fa enveja no és la tarda reivindicativa d'amor, sinó anar amb la guineta.

No, però a participar d'una cosa com global, on hi ha molta gent, que hi ha O sigui, és protesta, però hi ha un punt d'il·lusió compartida amb tothom. No ho sé, jo les veig allà, elles dues. No ho sé, m'ha vingut com. M'agradaria viure-ho, no ho he viscut mai.

No has anat mai a una mani amb parella?

No, no has anat mai a una mani. Primera pregunta, has anat mai a una mani? Creus que la filla de la Marta ha anat a més

manifestacions que tu? Segurament, perquè jo vaig anar a les del 2011-2010 al Passeig de Gràcia, per l'independència, que eren multitudinàries, i a aquelles hi vaig anar, jo tenia parella, però no hi vaig anar amb parella. Que fort, no has anat mai a una mani per això, no, sí que he anat a una a dues,

40 anys i dos manis per mi és com no he anat mai a una mani bueno, he anat a dues i ara em falta anar-hi més, hi ha gent també que s'atabala molt amb les multituds, que tot això no ho porta bé no és el cas d'en Roger, per això en penso tot i que entenc molt el tema de les multituds jo recordo ja de petita les manifestacions que li havia anat a moltes, atabalar-me molt i molt que m'angoixés molt, no, no és un tema de multituds perquè bé vaig al cabró rock, també és veritat i també

és una multitud. No ens ha dit res. Parlant d'amor i dels.

També et diré que moltes vegades els espais festius, festes sí, amb lluita també, vull dir que de vegades hi ha espais festius que també són molt reivindicatius, d'altres maneres.

I ara que parlàvem d'amor i dels Farelo, un oient també ens fa arribar un missatge, on ens diu Eduard Farelo, pare de Catalunya, acompanyat de la seva dona, evidentment perquè són inseparables, a la mani de la vaga general per l'habitatge. Els estimem. I ens envia una foto dels Farelo participant a la mànica. Els són inseparables,

no queda clar si és que coneix la família amb tanta profunditat que sap que van plegats de tot arreu o s'ho inventes, o tira una mica de patilla i d'intuïció, com fem aquí.

O inseparables durant la manifestació, rotllo que no es van moure del costat l'un de l'altre.

No, perquè el missatge diu acompanyat de la seva dona. Evidentment, perquè són inseparables.

És una mica Víctor Navarro, aquest missatge. Sí, és veritat. Que hi pot haver un punt de literatura i la il·lusió. Que pot més el desig, sí. Un farelo que ja vam explicar que ha estat la veu i la imatge de l'espot del sindicat de llogateres. I parlant de parelles que van anar juntes a la Mani de Barcelona, també ens fan arribar una foto i un missatge que diu "Vista la Julieta molt ben acompanyada a la Mani". I se la veu, doncs, abracada. El que jo entenc que és la seva parella, també participant a la manifestació. Se la veu d'esquena, però no hi ha cap dubte que és la Julieta. És una fada del bosc.

Aquesta relació que la Julieta té un nòvio d'estreno, que és de les millors sensacions del món, quan estàs just estrenant nòvio. Però ja deu fer un any, potser, que van junts? Jo crec que encara no el fa. Però punt, no? El farà, jo crec, a principi d'any. Però ara ja devien estar en aquest moment de coneixença, em penso jo. També és una història, em consta, de. Prou llarga, no sé si d'anades o vingudes, perquè era algú que potser ja mig coneixia, perquè és de la carrera, una història d'aquestes. Ara no m'ho facis dir, perquè no t'ho diré bé. Però està molt i molt enamorada, i l'ha ensenyat molt i molt, aquest noi, la Jolieta, no s'ha estat de res. Està enamorada i ho crida als quatre vents.

Per WhatsApp també ens diuen David Verdaguer i Miki Esparver a la mani de la vaga general de l'11N. En Miki va compartir alguns rils i en Carlos Cuevas, que també hi era present, va compartir una foto que jo crec que això és davant del Palau Robert, diria. Sí. A dalt de tot de Passeig de Gràcia, no? També hi eren, i això és informació que ens traslladava ahir Marta Montaner, Carlos Cuevas, Elisabet Casanovas, la Bruna Cusí, Oriol Pla, la Mònica Glenzel, l'Emma de Plats Bruts, l'Andrea Gómez o en Manel Vidal, entre molts d'altres. I un oient de Mataró ens diu, a la mani de Mataró tenim un dels components dels tiets, crec que és l'Oriol. No tenim molt clar si era l'un o l'altre. I de Mataró adonòstia. ¡Ahhh! Que va ser la ciutat on van manifestar-se Ester Expósito i Carlos González, Carlos González, lector de La bola negra. Se'ls va veure formant part de la protesta, agafats també del bercet, amb ulleres de sol i cridant consignes amb

la resta de manifestants. I com és que era Adonostia? No ho sabem. Què pintaven? Poder estan gravant alguna cosa plegada? Potser. El país, vull dir, crec que cap dels dos és del País Basc.

No. Ja, bona pregunta. Algun rodatge o potser de vacances. Sí, visitant la ciutat.

Tampoc ens constava, per ser justos, que fossin amics. Jo tampoc ho sabia. Tot i que té bastanta lògica, perquè l'Esther i el Miguel són molt amics, molt i molt amics, fins i tot s'havia dit que s'havien estat embolicant, i suposo que per ambients en comú.

Jo pensava que era pels Javis, perquè l'Esther al final surt a la sèrie Veneno, de l'ex parella, i Carlos González també diria que surt a més d'una producció dels Javis. Per tant, univers compartit seguríssim, i entorns madrilenys també. De fet, crec que surt a Veneno. En Carlos, és que potser es com es coneixen d'allà. Potser sí. És probable.

Mira. Unes imatges aquestes que malauradament contrasten moltíssim amb el vídeo que ahir va publicar l'artista i activista Samantha Hudson des de la manifestació a la Gran Via de Madrid. Estábamos en primera

línea sin ejercer violencia y nos han empujado contra la acera.

La Samantha ha explicat que va ser víctima de violència policial durant la vaga, quan un policia li va tirar tot l'espray pebre a la cara, sense cap propòsit, diu ella, i sense cap justificació, mentre participava en el tall de la Gran Via de Madrid. Quina barbaritat. Aquest vídeo feia molta angústia. Molt greu, perquè se la veu patint, realment. Avui també hi ha publicat que estava molt millor, gràcies pels missatges de tothom. I diu, la seva violència no ens passarà.

I, per desgràcia, la violència policial no és cap sorpresa. En aquest cas, destaca, especialment, perquè coneixem la Samantha, perquè és un personatge públic, però hi ha moltíssimes persones que són víctimes de violència policial.

Passen 10 minuts a les 6. I atenció, perquè de la vaga i la manifestació per l'habitatge passem a parlar d'una parella de guapos que, mira, es trenen casa.

És que, nois, la vida està plena de contrastos. I en aquest programa, per A o per B, parlem de gent amb molts privilegis, moltíssims. El tema és tant ser conscient d'aquesta sort, de seguir, també, si es pot, tocant de peus a terra i de seguir entrenant l'empatia. I vull pensar que ells, la gent de qui parlarem ara, són fets d'aquesta pasta. Parlem dels actors Úrsula Corbaró i Chino Darín. Hola.

Tal qual és aquesta la sintonia que ha de sonar. És seva. Perquè és aquesta sensualitat, ja una mica acostumada, també, perquè ells no estan gens d'estreno. Fa uns 10 anys que van junts, una dècada. Aquests 10 anys ja es deuen notar, també. Llavors, ja que és aquesta cosa pausada de la parella estable, del triar-se cada dia, de, com deia l'Eduard Farelo, no és un per sempre, és avui, també. Avui també t'escollo,

però amb una passió que jo penso que encara els desborda. Sí. Aquests ja van fotre encara uns quiquis allò pel carrer, unes barbaritats. Pel carrer potser ja no, tot i que de vegades algun superet. Escolta'm una cosa, quan ets molt famós, jo crec que el sexe en públic te'l repenses. Depèn d'on siguis. Si estàs de viatge a la selva tailandesa. Ah, bueno, clar, però això no compta. Parlo d'una ciutat. No, a Barcelona no s'ho poden clavar. No. Bé, doncs, no els teníem a Barcelona últimament, sinó que els teníem atrapats a la comarca d'Osona, perquè l'Úrsula està rodant aquesta pel·lícula de Jaume Balagueró en català titulada I algú al jardí. Que, per cert, tinc informació nova sobre les localitzacions. Sisplau. Aviam. Em diuen que t'han abandonat, Roger. Ja no està en Osona. Has estat deixat. I venen cap a mi, eh? Segona ruptura amb Úrsula Corbaró. Sempre et deixa ella. Em diuen. Que el rodatge s'ha desplaçat aquests dies al Vallès Oriental. ¡Gloria a Deus! La Juliana et deixa. Ai, l'Úrsula et deixa per la Juli. Mira, custòdia, cap allà, ara. Ella està fent la ruta pop del que no surti. Ara ja, exacte, després, cap aquí. Només li queda Barcelona. Tant de bo vingui el Coliseum. Doncs, per ser més exactes, el rodatge s'ha desplaçat a la Roca del Vallès.

Caution, ciutat de famosos, Salvador Illa i. Wineta, una de les nòvies també d'en Roger.

Jo ho recordo mai. De la Roca. Però Roca del Vallès, força a prop del poble natal d'Ursula Corbaró, que és Sant Pere de Vilamajor, no? Doncs bé, si està rodant, em diuen, de nit i de matinada, a una benzínera abandonada. Aquesta pel·lícula, eres pel·lícula o seria pel·lícula, oi? Era una pel·lícula. Doncs queda cada cop més clar que és un thriller amb llocs, bueno, imatges que segur que faran por, perquè entra a l'institut també aquell abandonat. I ara la benzínera abandonada, què vols que et digui?

Podríem donar més detalls si ens haguessin donat permís per anar a visitar el rodatge, però a ningú li importa res. Se'ns ha denegat. Se'ns ha prohibit. No ho sabia. Jo ja vaig fer xantatge, eh? Ja vaig dir, que problema, no farem publicitat de la peli. És mentida, perquè avui ho estem fent. Jo no n'estava al cas. No, jo no t'havia transmès la informació. A partir d'ara mai més parlarem d'aquesta pel·lícula, perquè si no passa res. Home, ens costarà molt, eh, si va de l'Úrsula. Un dia ells, un dia nosaltres.

S'estrenarà d'aquí bastant, a mi em van dir. Finals de 2027, com a d'hora. Com a d'hora, o sigui, potser ens n'anem al 28. Sí, podria ser, podria ser.

A mi també se m'ha dit que hi ha un desplegament molt bèstia de camions, burres de roba, furgonetes, ara mateix al Vallès Oriental. Això fins aquí. Estaré pendent i no descarto, i no és broma, anar aquesta nit. Durarà molt poc, o sigui, em diuen que això és a punt d'acabar ja, per tant. Avui ja no hi són.

No, avui potser avui mateix. Avui visitaré el set de rodatge, no m'hi volen, m'hi colaré. Tinc part d'allà. Diré que són d'estilisme. Sóc una veïna que està caminant per allà. Sóc una veïna que estic curiosa. A més, sóc una veïna curiosa.

Potser algú et reconeix. No sé que et maquillis molt i disfressis.

Tot i que em reconeguis, seguiré sent una veïna curiosa. La raó és que Cardadeu són pobles extremadament veïns. D'un costat a l'altre. Extremadament veïns.

Bé, ja ens informaràs sobre el tema. Demà tots els detalls. Fins aquí les informacions noves sobre el rodatge, però ara hem d'anar a les novetats immobiliàries. M'encanta. Perquè no és només que l'Úrsula Corbaró, en Xino Darín, i el petit Dante, de nou mesos, estrenin Casa Nova. Perquè no és una casa i prou. És una menció. Recordem, també per posar context, que l'Úrsula té un pis a Barcelona, que sabem que és d'estil modernista, i que és molt cèntric, on hi ha fet molta vida aquest any amb tota la família, i es veu també que té un pis a Madrid, també a la zona del centre. I ara, per això, han canviat una mica d'estil, i s'han fet construir un xalet. Un xalet als afores de la capital espanyola, en un terreny molt gran, d'uns mil metres quadrats, que ella ja havia comprat l'any 2020, penseu, amb l'èxit de la Casa de Papel, que allò ja era un fenomen internacional, i per fer-nos una idea, un terreny a la mateixa zona que diem, i de característiques similars, en aquella època et podia costar un milió i mig d'euros. Barat. I encara et falta fer la casa amb els materials que tu tris, vull dir que la cosa va pujant i pujant i pujant. Això va ser el 2020. L'any passat es veu que es van posar molt les piles amb les obres i ara ja hi fan vida. Aquesta informació la publica Benitatis i en aquest mitjà ens diuen que és una casa d'uns 600 metres quadrats construïda en diverses plantes. 600 metres quadrats? És menció, ja. És per acollir tota la família d'Argentina i de Sant Pere de Vilamajor.

No em surt la paraula, però és bici, no avarició. Avarícia, és avarícia, ja. 600 metres quadrats, són moltíssims metres quadrats, no?

Per tres persones realment els sobra espai per tot arreu, però aquesta gent fan habitacions de convidats.

Tant de bo em fessin un house tour i podré parlar, no? Uf, per què no ho fan? Són tan hermètics, és impossible que ho facin. No tenen cap necessitat. De tota manera, et diré, no hem estat prou atents, i de seguida sabràs per què. Aquesta casa té un aire romàntic, ens diuen, des de Benitatis, amb façanes de tons clars i espais oberts al jardí. Un jardí amb piscina, i que hi predominen grans finestrals amb vistes a tota aquesta zona exterior. Aquesta menció juliana ja la van estrenar a l'estiu. I sembla que quadraria amb les fotos que l'Ursula ha anat publicant molt amb compte a gotes aquests últims mesos al seu compte d'Instagram. O sigui, ja aniràs veient que entre foto del nen, foto d'ella traient llet, etcètera, veuràs com fotos d'ella

estirada a una tombona. Sí, com s'intueix un jardí, no? No s'acaba de veure bé.

No, però. També com un estil diferent al pis modernista que té Barcelona. I saps que es nota molt, Marta, sobretot? Una llum, no?

Molta il·lusió. És a dir, perquè hi ha un tipus de foto com de marbre, de coses que si fa temps que tens aquest pis no fas aquestes fotos ja. Ja no romantitzes el marbre, ni la llum nova que has descobert al lavabo,

és tot de casa nova. Ara parla la il·lusió. Ara tot pren més sentit. Des de molts mitjans ja entenen que aquestes fotos que ha anat penjant l'Úrsula són de la nova casa. Nosaltres no vam estar atents i demanem disculpes a l'audiència. Explica Benitatis que tot i que la família Corberó d'Arín ha estat molt a Barcelona aquests últims mesos, Ara sembla que passaran més temps a Madrid. Així que jo no sé on matricularan, que encara queda molt, però no sé on matricularan en Dante Escola. Queda molt, la vida dels actors sabem que és molt canviant, la vida de l'artista en general, però això podria ser ja una declaració d'intencions. Una casa d'aquest tipus, no?

És veritat que fins que no tens una criatura pots conviure entre dues cases, entre Barcelona i Madrid, i el fet de tenir la criatura.

Mira la dolcida que també anaven entre Madrid i Barcelona i al final van acabar de cantar-se per Madrid.

També depèn molt de la mena, bueno, clar, no són cirquenses, no, però la meva amiga Luara va créixer en un circ i allà durant molts anys. Anava voltant, no? Anava voltant i feia el que es diu, el que fan els fills, de fet, o ho van fer durant una època que ho explicaven els fills de l'Òscar Dalmau i la Thais Villa, que era homeschooling, escola a casa. Uau.

Bé, ara farem una pausa i de seguida totes les novetats dels Javis amb en Jaume Miranda i entre d'altres l'actualització del seu patrimoni.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Jaume Miranda, molt bona tarda. Molt bona tarda, i gràcies per aquesta cançó com de Carmen Miranda, de fet, no? De cop soc brasileña. T'encaixa, aquest flow, també.

Alguns oients ens han dit que ahir també et van veure entre les cares conegudes de la manifestació de Barcelona.

Ah, mira, m'haurien pogut saludar, m'haurien fet il·lusió. Per la pròxima, ja ho saben. Jaume, hem de parlar dels cabis.

Perquè segueixen superant recursos amb la seva pel·lícula La bola negra sí, aquesta setmana està sent la setena setmana en cinemes espanyols de La bola negra he de dir que s'està fent una mica etern això de La bola negra ja es va començar

a fer etern, és d'aquestes pel·lícules una mica luxe com que van dir que feien la pel·lícula dos anys abans ja de poder-la veure ja sembla que fa, des que van començar que no surti parlant d'això.

Sí. Vos he de dir que està sent un èxit rotund, no no és sorpresa, no. Ja acumula 38,52 milions d'euros en guanys estatals i ara mateix és la tercera pel·lícula més taquillera de la història del cinema espanyol. Només superada per Lo Imposible, amb més de 42 milions recaptats, i Ochoa Pellidos Vascos, amb més de 55 milions en guanys. Aquestes coses, ara pensava venir cap aquí. Vos interessen o vos són completament iguals?

M'encanta saber-ho. A mi també, perquè no me'n recordava de Lo Imposible.

I jo penso, lo impossible, és una mica, també va passar amb aquella pel·lícula del desert, Sirat, que jo pens que deien que era espanyola, i jo no acabo d'entendre per què ho deien. És com si hi ha participació, és a dir, perquè el director. Si el director ja era espanyol, encara que després tots els actors siguin pur Hollywood, és igual, és espanyola.

Si determina sa producció, si gentil·lici per dir-ho d'alguna forma, sa nacionalitat és sa producció. La producció executiva de qui posa els cabells, no? Perquè és fàcil. Per això de vegades alguna pel·lícula està dividida en diferents estats, perquè hi ha diferents estats que produeixen aquella pel·lícula. El cas de Sirat no sé qui la produïa.

No sé, però va guanyar tants i tants audícies que pensaves.

Clar, hauran demanat alguna ajuda a Catalunya, i amb això ja ho tenen. I Catalunya anadonant, és que fem unes coses. Sí, és la veritat. A més per Sirat.

És que és al·lucinant. Ai, és fantàstic. És el teu antilló.

És la meva paràlisi de son. Ell, o sigui, no l'Iberlatge ni sa pel·lícula.

I jo recordo que diuen que es va embolicar amb la Rosalía.

Ostres. És cert. I què està fent aquest senyor ara?

Tancat, tancat. L'ha intentat a la presó, Marta. Per alguna altra barbaritat, aviat. Ell va dir que ja havia sentit el ron-ron del cine i supòs que està escrivint. El ron-ron del cine.

Tant de bo fos diarrea i es confongués. A mi em va agradar.

Nen, era de lo pitjor que jo he vist en els últims anys. Era terrorífic, d'aquestes pel·lícules o t'encantava o ho trobaves horrible. No, tothom la va trobar horrible menys Toni, no?

Home, no, si l'està premiant. Jo crec que la gent que no va dir que era horrible és perquè li feia vergonya i no quedà com un intel·lectual, saps? O sigui, com quedà de menys. Però és que realment crec que tothom sabia que era una merda aquella pel·lícula.

Així de que t'ho dic. M'he enxirat.

Aquest és l'extraitment del club de cinemis d'en Jaume i jo. Bé, tornant amb això, amb La bola negra, ara mateix és la tercera pel·lícula més taquillera de la història, però ara diguem-vos els números, ja vos dic que té pinta que en breu superarà Lo imposible i per tant serà la segona pel·li espanyola més vista en cinemes estatals. I mentre tantes hàbits segueixen fent campanya pre-Oscars pels Estats Units, com sempre, d'una venta a una festa i d'una festa a un sarau. Tampoc és gaire sorpresiu i vos he de dir que s'estat espanyol també fan això, ja ho sabem.

Però és veritat que ho fan més en ninxol, no? Aquesta cosa més de moderns de Madrid i ara s'estan obrint en un nou món que deuen estar clar. Clar, que ells ja no són els

més famosos de la festa, que és una cosa que sí

que els passava aquí. Allà han de demanar fotos, aquí els demanen, no? Sí. Aquests dies han fet parar la gala de l'ACMA, juntament amb el guitarrista Ricardo de la Fuente. L'ACMA, jo de veres arribo a un punt que a Los Angeles ja no sé quines festes s'inventen, perquè no sé exactament ni què és. Bé, l'ACMA. I allà s'han rodatjat de grans estrelles de Hollywood, i una de les més destacades és la Nicole Kidman.

Aquesta cançó està tan bé. Ve a Barcelona, eh, per Primavera Sound.

Sí, sí. A veure, estic bastant enganxada en aquesta senyora. Uf, ella és genial,

ella és molt important. Aquesta cançó és la que li dedica a

Nicole Kidman, no? Sí, se diu Nicole,

Nicole Kidman, no? Sí, se diu Nicole, se canta, se diu Adela.

Ho he pronunciat bé? Sí, jo dic Adela també. Jo dic Adela com si fos la Adela de la cançó de Manel, saps?

Ah, sí. Està bé. Bé, i doncs, els dos hàbits se van fer fotografies amb sa superestrella australiana Nicole Kidman i en Calvo va compartir una instantània de sa trobada amb es text To make history of my life, és a dir, per fer història de sa meva vida. I és amb aquesta trobada i aquestes stories que molts mitjans han fet saltar les alarmes amb una teoria. I vos, contextualitz. Fa unes setmanes els Javis van anar al programa Cara al Show, d'en Marc Giró a la Sexta, i allà van explicar que els encantaria fer feina amb la Nicole Kidman. I de pas, van deixar entreveure que hi havia propostes en ferma sobre la taula entre ells i l'actriu.

Yo soy muy de Nicole. De Nicole Kidman. ¿Se ha llamado Nicole? No se puede. Bueno, entonces, ¿cuál es la siguiente? A ver, un momento. Podría ser que vosotros estuvierais ya. Margyro. Siguiente pregunta. No voy a decir nada. Lo único que quiero es que se suelten hombres.

Ho han dit tot, no? I tant, ho han dit tot. El tema és que suposo que no els devien conèixer en persona. I que la primera foto de la trobada realment és d'aquesta festa que en Calvo ara ja ha publicat.

I per això en Javi recalcava com fent història sa meva vida, com per fi con aquesta persona en sa que duc unes setmanes parlant, resumptament, jo entenc tot això, no? És fort que accedeixin a ella, eh? Bé, clar, ja venim d'anar a Glen Close.

Sí, però és bastant impressionant, sobretot, això passa com tot, però t'oblides de la com de tot el passat que tenen ells. I quan fas la retrospectiva penses, fa 10 anys, t'ho expliquen i no t'ho creus. Però tampoc et creuries que la Kylie Jenner estaria perdent-se un temps la Rosalía. I també són coses que han anat passant. I les hem superat. Les hem gaudit totes.

Les hem digerit del tot. És com que han passat i no assumim que ha passat això. És que és fort. Bé, en el passat vos he de dir que els directors, els Javis, van confessar que havien rebut sa trucada de Hollywood, que no sé exactament. Sempre diuen això, eh? Qui és Hollywood? Qui és Hollywood? Senyor Hollywood! Senyor Trescat d'allà, no? Jo tampoc ho acabo d'entendre molt,

però ja veus que no sabem res de cinema, tampoc sabíem quin era el gentil i si ha utilitzat, de què depenia.

Jo l'únic que sé de Hollywood i de cinema és que Sirat és una merda.

Exacte. Però, Nino, tu hauries de saber què és Hollywood, perquè tu estàs aquí en condició de cineastre. Ets l'experta en Hollywood. Ets alumna de l'ESCAC, no?, Sóc alumna d'ESCAC,

m'haig especialitzat en direcció, de fet. Mare meva. Todo mal, i estic aquí comentant ses bragas de na mella sa pintor.

Hi ha un curs o una assignatura que us centreu en Hollywood, allà a l'ESCAC?

És una universitat molt centrada en Hollywood. O sigui, el cinema europeu brilla per sa seua essència. De fet, Almodóvar, que és es meu pare cultural, no el vàrem ni tractar, també hi ha una certa homofòbia, jo crec, perquè se tractaven molts senyors tipus David Fincher, Christopher Nolan, Spielberg. Que està molt bé Tiburó, però que és una peli d'un peix gegant, m'entens?, No, no dona més de sí. Claudion, per què és tan important, eh? M'agrada molt, i és una metàfora de moltes coses, si rasques, però potser tractar-la cada dia a classe no era necessari.

Fa tanta por, Tiburón, tanta por. Sí, se passa malament. És igual que l'hagis vist molts cops, que fa una por.

No l'he ni vist. Ni no. Què dius? Fa una mandra? És tan famosa, tan tan famosa, que em fa mandra.

Jo no he vist, mira, puc començar, eh, ni el Padrino, ni no sé quantes d'en Tarantino, no he vist tampoc Tiburón, i ni les veuré, et diré. I no passa res. Ho faig com a activisme, ho faig com a activisme. Em fan mandra. En canvi, la cosa més dolça és

perquè l'hagis vist. Sí. I perfect days. Mireu-la. I xicas males.

Apa, doncs mira, em sembla genial. La meva política ja està molt bé. Ha de mirar el que li interessi. Jo ahir saps què em vaig clavar? Entre pit i espatlla. Aviam. Sorprèn-me. 12 homes sense pietat. 12 hombres sin piedad. De cop, ara has decidit que ahir eres dia, un dimecres. Home, un clàssic del cinema.

Era imperdonable no haver-la vista. Ah, perquè no l'havies vist mai. I t'ha agradat?

Mai havia vist aquesta pel·lícula. M'ha encantat. És 100% el meu tipus de pel·lícula. Jo he de dir que crec que no l'he acabat mai de veure. Què dius? Si és impossible.

Si l'has començat, l'has acabat. No, crec que la vaig deixar. Potser m'haig posat xicars males a la meitat i ja me'n vaig anar. No, ni no l'haguessis acabat. Bé, qui sap. La miraré, la miraré, si me la recomanes. De què va el programa?

Ah, d'un club. Aparentment és un club de pel·lícula. Sí, de pel·lícula tàndem, però exacte.

Sí, de cop soc. Jaume Miranda s'ha mort, soc en Jaume Figueres.

Se'ns emprenyarà el Toni de la Torre que li estem suplantant al programa. Exacte.

Bé, tornant-te'n als Javis, això, que varen rebre en el passat, sabó, una trucada de Hollywood, però que no varen considerar que fos el moment en aquell moment que varen rebre sa trucada, ara, en canvi, han dit que estan oberts a sa meca de cinema. Bé, i aprofitant tot aquest fenomen de la bola negra, la revista Lecturas ha contactat amb una assessora financera, la Laura Encina, per analitzar el seu patrimoni com a parella artística. A mi aquest article m'ha donat sa vida sencera, sincerament.

Que en el fons no deu saber gran cosa, ho deu intuir, no?, aquesta assessora. És el seu power spark de la lectura. Ha entrat, ha mirat el registre, ha marcat, ha dit, a veure,

a partir d'aquí què podem intuir, no? De fet, vos diré que en power spark ho hagués fet encara millor. A veure. Evidentment. Es que és molt bo. Se l'enyora cada dia. Bé, per tota aquesta història que mos expliquen a la Orencina, mos hem de remuntar a l'any 2019, ja que els Javis encara eren parella i van explicar a la resistència que cada un tenia 300.000 euros en es banc.

Es el dinero que tienes en tu cuenta personal. Eso es. ¿Queréis dar el dato? No es lo que tenemos invertido, no sé qué. El dinero en cash. El dinero en cash, pero es que tenemos también. Yo me compré una casa también. También tenemos dinero en común, en una tarjeta común, por cuando vamos a comer.

El total aproximado. Haz un predictivo. 600.000 euros cada uno? No, pues menos. 400.000 euros cada uno? Menos. 300.000 euros cada uno? Alrededor de eso. 300.000 euros? Vale, pues ya está.

Sembla mentida aquest tall, no? Com van vestits, és com un viatge en el temps, fascinant. I en broncar no és una altra persona. No, tothom és una altra persona. Aquí sí que eren més petits.

Aquí sí que eren més joves. Bé, 300.000 euros cada un en 2019, sense incloure un compte bancari en comú per despeses de parella i alguna propietat, com el seu piset de malassanya. Però clar, en aquests 7 anys posteriors els Javis no han parat d'augmentar en riquesa, des de llavors han rodat produccions tan potents com Veneno, La Mesías o La bola negra, així com altres que no són dirigides per es duo, per exemple Cardo, si no record malament, també és de sumar contents, la pel·li d'aixa sèrie de Natà Mara, Lloret Àmbar, etc. I així sa seva productora Suma Content ara mateix té més de 60 treballadors i sa empresa ha arribat a facturar casi 7 milions d'euros en 2025 amb un benefici declarat de 316.000 euros. Que vol dir això? No ho sé, però jo ho he dit. En Roger com a empresari pot. Això de benefici declarat no sé què significa. Té poc benefici per lo molt que guanya.

Han pagat a tots els treballadors i tots els costos, els queden 300.000 euros. Ara aquí hi ha una cosa que estaria molt bé saber, que és quina nòmina tenen ells. Perquè potser tenen una nòmina de 50.000 euros

al mes i això no ho podem saber. Més guanys extras que deuen tenir la millor de xarxes socials. Deuen cobrar el mateix, no? Javi 1 i Javi 2. Això deuen ser.

Tenien el mateix comptó encara i que també flipat, no? Sí, i és casualitat, també. Jo crec que sí, que cobren el mateix. Entenc que té sentit, perquè deuen haver anat cobrant el mateix, o almenys fins a aquell moment segur, i deboia tenir un ritme de vida més o menys similar, ser parella i fer-ho tot més o menys junt.

I és un tema també perquè moltes parelles deixen de tenir comptes personals i els fusiona. Ja m'imaginava que no hi estaries d'acord, però que moltes tenen un compte comú. Ara, quan hi ha una separació, bona sort. Una cosa és tenir un compte comú.

A banda dels comptes separats, el típic compte que poses. Però t'ho juro que jo he sentit casos que la nòmina va en aquest compte dels dos. A mi això em sembla A mi em provoca terror. Bé, és que això no passa res, però que cadascú fa el que vol i segur que hi ha molta gent que li funciona, però és veritat que tens molts més números a construir una relació on hi hagi una dependència en molts sentits i que llavors

sigui molt més difícil sortir d'aquesta relació si un dia vol sortir-hi. Clar, clar, clar.

Cadascú els seus diners, cadascú lo seu, les coses compartides, compartides,

tu convides, jo et convido. Clar, però llavors el tema de tenir una hipoteca al 50% en parella, també suposo que ja estàs en contra.

No, perquè una casa, si et separes, es ven, i mira, és un embolic molt gros, però és diferent que tenir-ho tot allà ficat, que després ja comencen els mals ambients, perquè el que t'és igual quan estàs enamorat, i un cobra més i l'altre cobra menys, i és igual perquè som una sola cosa, quan estàs malament l'equip ja et comença. No es pot retreure molta cosa. Bueno, i separar-ho comença a ser molt complicat si han passat depèn de quants anys. No s'ha de fer. I després que els meus pares, quan es feien regals, eren plan, ai, li he fet un regal a la mama, però si ho has fet amb els diners dels dos, m'entens que ja té gràcia, però si és compartit. Sempre tot és de tot, no estàs fent cap regala a ningú i també és per

més la pèrdua d'intimitat que potser la teva parella no cal saber amb què et gastes tu has de gastar

en caix perquè no sàpiguen que t'has comprat en el sex shop o vols treure dubtes després d'un mes m'entens? és com si algú tenia un sol telèfon mira, tenim un sol telèfon que ens va millor. Home, a veure, no, cadascú lo seu, és que no sé.

Jo estic amb tu. I he de dir que la Laura Encina, ara vos ho llegiré, també opina el mateix que jo.

Ai, em dóna una tranquil·litat. Que ella estigui d'acord em dóna molta pau.

Bé, vos he de dir que gràcies a tots aquests guanys que comentàvem, sa ja ex parella se va comprar el seu famós apartament de luxe de Pozuelo de Alarcón en 2022, una casa jardinada de 2.500 metres quadrats que van adquirir per 1,5 milions d'euros i ara han posat a la venda per 5 milions gràcies a sa contundent reforma que li va.

No,

no hi ha notícia. També és molt diferent, perquè crec que aquesta casa estava molt dintre d'una urbanització, de luxe i tot, però molt urbanització, i poder la Úrsula estar més al mig del no-res, és més. És que penso que els afores de Madrid és un sol lloc, i realment no. Jo, per mi, Espanya és tot un sol lloc, imagina't.

Bé, llavors, tornant-te'n als gavis, és difícil calcular quina és la salut econòmica actual de sa parella, de sa exparella, però està clar que han augmentat sa xifra des d'aquell 2019, i sa assessora financera de sa revista Lecturas ha sentenciat que els gavis són un exemple a seguir en quant a mesclar negocis i parella. És a dir, lo que dèieu, bàsicament. Exemple de si et van bé els negocis, perquè els han anat molt bé.

Aquí han anat especialment bé. Quan va malament, potser cau la parella i tot, llavors.

Sí, sí. Bé, vos he dit que segons la Laura Encinas, Javi s'han acertat en gestionar un entramat empresarial comú, però sempre separant els seus comptes bancaris per tal de tenir sempre independència econòmica. I també han acertat en entendre que sa mor pot acabar, però no té per què en portar-se per endavant un negoci o un patrimoni que està funcionant.

Està genial. Hem après moltíssimes coses avui, no?

Sí, estem molt feliços. De gent que té molts diners i molt amor. Hem parlat de tot, tinc la sensació. Sí, estem tocant una mica tot.

No, i a més ha sigut un programa d'extrems bastant sobrehabitat. I espera't que ha d'arribar algú altre. No, ens ha notat, és que no ho he sabut, o sigui, ho he sabut només per la olor.

Bona tarda. Com esteu? Bona tarda a tots. Bona tarda.

M'ha agradat el teu nou pentinat. Ah, gràcies.

Vas molt cofoi avui. Vas pulit-pulit. Tens com molta capa dins de la melena. M'agrada.

És una mica Ferran Torres o sóc jo que estic obsessionat? No, però hi ha una certa inspiració. Hi ha alguna cosa, sí, texturitzat.

M'agrada. Tens bona melena, Víctor.

Això t'aguantarà temps, eh, nen? Ai, per favor, no t'ho puc fer. Sí, perquè això mai se sap. A la teva edat ja es nota, ja t'ho dic jo. Mai se sap, llavors, no sé. Bueno, gràcies. De res, benvingut. Escolta'm.

T'ho diré més sovint veient que fa tan èxit.

De fet, em vas passar una foto de. Ah, sí? Bona ventadura, això, senyal de salut.

Amb els nois us passa molt que us queden millor el nou pentinat quan han passat 3-4 dies de

la perruqueria. Jo he estat a punt de deixar nòvios quan han sortit de la perruqueria recient fets, perquè dic que aquest no és el meu nòvio. Jo entendria perfectament. M'han canviat el nòvio. M'entendria perfectament. Aquell dia no t'has de veure a ningú.

Esteu sempre lletjos. Però és que no ens agradem ni nosaltres, eh? No, no, no. No vivíem en el perruquer. Tot perfecte tal, per no fotre't a plorar.

Però has de confiar en el procés. Has de procés.

Veus com un gosset s'ha

de sentar tot allà. Sí, sí, és veritat. I també com que moltes vegades tireu de cabell curt, si us el talleu massa poc, que és el que us quedaria perfecte, ja no us val la pena perquè heu de tornar al cap de res. Llavors heu de fer una aposta molt forta tallant-vos el molt i molt.

Cada quant hi vas, Víctor? No sé dir, és segons, o sigui, el meu perruquer l'Antonio, llavors si em veu alguna vegada en un vídeo o algo em diu, ostres, hauries de venir ja. Ah, t'ho diu ell? Sí, m'envia un whatsapp i llavors. Normalment faig això. L'únic que pots posar amb el teu pentinat, perquè és seu també. Exacte. És una obra seva. No, és que abans jo tenia la Mònica, però la Mònica ho va deixar, llavors vaig haver de buscar una altra perruqueria. És un greu, això, eh? Vaig entrar al mig, vaig trobar una altra perruqueria, però no hi vaig acabar. No, era massa modern. Era massa modern. I jo vaig a una perruqueria que és antiga, antiga, que m'agrada molt. Saps que està allà el Brumel, allà, i tot això, i així m'agrada. És molt el teu món. I vosaltres, que de quan hi aneu? Perdona, et fas navalla,

també, a la cara? No, mai, mai, a mi em fa por la navalla. Mai, mai, mai, mai, navalla. Jo hi vaig cada tres setmanes. Ostres, però és que hi has d'anar moltíssim, és un esclavatge. Tinc hores fins al 2030, ja. Perquè és un lloc que hi va molta gent. I un dia li vaig dir, mira, dedicarem ara 20 minutets, i em vas donant hores. I te les vaig acceptar en el calendari fins al 2030, i vaig cada dimarts de cada 3 setmanes. Però Nino, quina pressió, no? És la teva relació més llarga. Si un dia falles, si un dia no pots I porto 9 anys,

ja, anant. Però tu com saps que aquell dimarts de febrer del 2027 podràs anar-hi? No, al revés.

Sé que no puc fer altres coses. Exacte. Perquè si no ho vas deixant, ho vas deixant i vas amb unes grelles que ja no em sento còmoda.

A mi em passava la darrera vegada no em va avisar Antonio, sinó que era del cabell tan llarg que em va dir un company allà a la ràdio, em va dir, escolta, això és impresentable. Va ser culpa d'ell que no te va avisar. Sí, perquè no m'havia vist a cap vídeo i em va dir, és que no m'has sortit a cap vídeo. Això devia ser l'època que vas venir poc al que no surti. Pot ser. Llavors, mira.

Es nota que avui es va per l'exclusiu digital, que passem de temps. I que tenim temps. Sobre el nou vídeo de la Mindy Amal, a veure.

Chavales, venid un momento, venid un momento. ¿Qué tal? Una pregunta, ¿sabéis dónde hay un restaurante por aquí para cenar? Chavales, no vi YouTube. Como ya dije, si ganábamos el mundial sorteaba, sorteo 100 bits. Ya cumplí la de Jaime el bigote y al final ya me lo he dejado. Gracias a BIS tengo los 360, los nuevos. Los vamos a repartir por Barcelona y a ver qué tal.

A veure, per una banda tenim en l'àmin que segueix súper emocionat amb el seu canal de YouTube. Molt, molt, molt, li encanta. De què va exactament aquest últim vídeo? Perquè dic, és que potser és una campanya això que ens està colant.

Mira, jo a l'inici pensava que sí, després que no, i ara et diria que no. Jo crec que hi té l'acord aquest amb Beats, un acord molt bo econòmicament. Amb els auriculars. Sí, amb aquesta marcada d'auriculars. Ja mítica de fa molts anys, allò del Dr Dreep, Arbit, no sé què, bueno, tot això, i una marca molt coneguda d'auriculars, i ell va tancar un bon acord, i jo crec que en una de les vegades que van parlar, i van xerrar, clar, com li dirien que li regalaven no sé quants auriculars, ell suposo que va demanar més, i va dir, escolta, que això per un vídeo pot quedar bé, en regalaré als meus seguidors, o aniré a algun punt de Barcelona, i tal, i llavors ja és com una publicitat realment per la marca, no ha de fer res. Ell amb el seu cosí i els seus amics, anar repartint auriculars. Sí, amb el cotxe d'ells, clar.

És més orgànic del que podria semblar. Exacte. Jo estic d'acord que moltes vegades passa això, quan treballes amb una marca, com en un projecte molt continuista, que hi ha aquesta mena de.

Sí. Que no cal que etiquetis ni res, que es vagi veient de

tant en tant el producte. I ell el regala, fa feliç als seus seguidors, i a més a ell, és que això de YouTube li encanta. A vegades ha dit que si no fos futbolista, a tu li agradaria ser youtuber. Tots volen ser youtubers, ara. Sí, sí. I a ell li agrada això, perquè mira el vídeo, li ha quedat un vídeo maquíssim, a més, anava penjant historis. Funciona com a youtuber? Sí, sí, funciona, funciona. Comparant amb Haaland, que Haaland també, el davanter del Manchester City noruec, també té un canal i són els dos canals, diguem, està també Cristiano Ronaldo, però aquests dos que més funcionen a Europa. És de Cristiano Ronaldo, està mig mort. Sí, però va anunciar i va fer un post just que publicava xerrades i no sé si, però. Jo estic molt pendent.

Però perquè el canal de Cristiano Ronaldo, que de sobte va ser, era una mica en realitat de la Georgina, encobert, que van fer molts de vídeos junts, i era com que li portava ella.

I en aquest cas, mira, van agafar el cotxe, aquest blau que veieu, és el cotxe que sempre porten el Moja i el Soja, és el cotxe que tenen, i llavors van anar amb el seu millor amic i el seu cosi, això era dijous passat, perquè el dimecres va ser la cita aquesta romàntica, a Passets de Gràcia, a un hotel, a una terrassa d'un hotel, amb la Inés, I allà agafant el cotxe, marxant des de casa amb tot d'auriculars, i ell va penjar stories al seu compte d'Instagram, va dir, qui en qui era a la 7.45 que venga aquí a Camp Nou, que era la zona del Camp Nou. I era a Joan XXIII, a la baixada que dona, a l'avinguda que dona de Diagonal, entre l'Avinguda Diagonal i el Camp Nou, i a l'Hotel Sofia, doncs aquella baixada de Joan XXIII, i allà va pensar una fotografia. Llavors va anar la gent. No és un punt perillós? Sí, però clar, ho fa quan ja és allà, o sigui, ell pensa en la fotografia més que és allà,

llavors els primers que arriben. Clar, però el Barça, en aquest sentit, pot dir-hi alguna cosa? De dir, escolta, t'estàs posant en risc, nosaltres tenim uns protocols, també per cuidar-vos a vosaltres, que sou els nostres treballadors? Crear una tarda lliure i a més portava dos de

seguretat que van amb ell, que són el Barça o Parla. I més enllà de les qüestions de seguretat, també, que el Barça que està tan preocupat amb quines entrevistes fan, quines entrevistes no fan, després aquí ell pot fer el que li dóna la gana, parlar amb qui vulgui,

o sigui, a nivell de premsa. No, no, mai, mai. I és l'estrella, no ha de consultar res. I a ell li agrada fer això de YouTube. També dic jo que el Barça prefereix això, i està tranquil amb la seva parella, fa aquests vídeos, jo crec que prefereix això. Que no, què passa, és com altres jugadors, jo què sé, un Neymar o un Ronaldinho, a l'època aquella que sortien de festa i a més, mira, s'ho passa bé. El seu canal de YouTube que parlem, que he mirat ara, 4 milions de subscriptors. I en aquest vídeo de Regaleto 2020 por la calle porta un dia i té 4 milions de reproduccions. Però és que abans d'anar al Mundial va fer aquestes 19 preguntes antes d'anar al Mundial. Doncs aquell vídeo va tenir 16 milions de reproduccions. Un altre, 24 hores en la meva vida, 21 milions de reproduccions. I la gent li agrada i està enganxada a això. I ell va fer això i després d'allà va marxar al costat dels Jardins de Pedralbes, entre el carrer que hi ha entre Jardins de Pedralbes i la UB, la Universitat de Barcelona, en aquell carrer, va penjar una segona fotografia. Dic, ara estic aquí, per.

Hi ha un moment, hi ha un tros que m'ha agradat molt del vídeo, que baixa la finestreta del cotxe i passen dos nois pel costat. I els demana si coneixen algun restaurant. Hi ha un noi que amb la cara apagada, la il·lusió que li fa que no s'ho creu, i manté el català tota l'estona. A veure què fa en la ment.

¿Qué tal? Una pregunta, ¿sabéis dónde hay un restaurante por aquí para cenar? Tranquilo. Ostras, guau.

Restaurante. Qué fort. Eh. No sé. Sí, sí que n'hi ha, però n'hi ha més per les corts.

Vale, vale. Just aquí no. Vale, bueno, muchas gracias. Esto es el intercambio, por lo que me habéis dicho, la información. ¿De verdad? Sí, sí, para vosotros. A ver si se nos viene, ¿eh? Ens podem fer una foto, molt ràpid. Sí, claro, claro. ¿Se ve bien o no? Ahí? Sí. Perfecto. Guau, moltes gràcies. Muy bien, chavales. Muy buen partido contra la Estadounidense. Merci. Nos vemos.

Són els meus fills, estan adoptats, són ara mateix a casa, tinc el berenar preparat. A part que reaccionen molt bé. Aquestes engronetes que ens donen ja. Però això per mi no és una engroneta. Perquè per mi seria una engroneta si ens estigués fent il·lusió que el Lamín ha fet el gest de parlar. Per mi això és resistència. Són nens criats, és una mentalitat. Era molt difícil. Un nen superjove. Amb la mentalitat ja suficientment clara, perquè aquí, o sigui, la cosa amb el català, la merda, és que si no ho tens molt interioritzat gairebé com a activisme, és que et canvies de llengua. Sense voler saltes. I més si és en la mídia estàs nerviós. Que aquest nen té, exacte, té a tot això, tot aquest marc mental al cap, i no baixa del carro, encara que es trobi el seu gran ídol, que ja es veu que li fa una il·lusió, que s'està morint, que sap perfectament qui s'ha trobat, i tot i així es manté. Per mi, em dóna esperança, a mi això, de veritat. Penso tant de bo hi hagi molts més nens com ell.

I en la ment, perquè no parla català. Ella parla perfectament, a més. Potser per la campanya. Potser pel vídeo. Potser perquè era una cosa per. Clar, jo crec que ell pensava.

Sí, ell pensava en el vídeo, que seria en castellà, i jo crec que ho va mantenir per això. Jo penso. Però ell, per exemple, a les entrevistes, quan li pregunten en català, ell respon en roda de premsa.

Però és veritat que ell tampoc no té molts ambients on es parli català. Vull dir que ell, amb els seus amics, parla castellà. Però sí que a les entrevistes a mi em sonava això, que sí. Sí, sí, a l'escola i a la magia. Per mi, en català, només he dit merci. Sí. Però vull dir, amb en Pau Coberci, per exemple, poder sí que parla més català. Ell parla també més català.

I això és una cosa que els jugadors han dit dels últims anys, que el vestidor sí parla català.

Sí parla català. I el terreny de joc se sent català, també diuen. Sí, sí. Bé, clar. Sobretot a la defensa. Joan Garcia, Pau Coberci, instruccions en català. Gerard Martín, en català. Eric Garcia en català, Xavi Espar en català, al mig camp tens a Marc Bernal en català. Quina merda que no ho sentim perquè hi ha molt l'ambient als camps, però un tio passa-la ja, seria increïble, no? Entre Paco Barça i Joan Garcia segur. Dani Olmo també, Dani Olmo en català.

Què, no s'estan casant pas amb l'Anna? Joan i l'Anna. Joan Garcia i l'Anna. No hi ha cap casament a Can Barça i tampoc cap bébé.

És que és una cosa que jo ja vaig dient, eh? Estan canviant les coses, eh? Sí, perquè en l'època de Piqué, quan hi havia Guardiola com a entrenador i tot, hi va haver un moment que hi va haver un baby boom. Els 22 tots eren pares. Els títols els celebravem amb tot de nadons a la gespa. Aquests són molt més joves, eh? Són molt més joves. Piqué va ser per. També n'hi ha de 24, ja, no? Joan Garcia, per exemple, és gravar els nostres codis. És ser molt jove, però amb el de futbolista, que ja sabem que és com un gos, generalment, accelerat.

L'altre dia em deien que un jugador dels veterans deia i comentava, diu, és que ara les generacions aquestes tan joves, però parlava fins i tot 16, 17 dels que pugen, que en teoria aquelles edats són els que més surten de festa, i a més diu, és que no surten tant, estan molt tranquils, molts tenen nòvia, i a més destacava i deia que els que tenen parella són molt fidels, que a més ho diuen, diu, no pensaria mai en ser infidel. I han canviat una mica. Ets més maco, Víctor. I ell al·lucinava perquè, clar, ell amb 31 anys. Ell ens trasllada informació.

I ell s'inventa coses perquè sap que així ens farà feliços. I que així no la liarem.

Exacte. No, però amb més de 30 anys. És un programa de fantasia, ja. Sí, sí. I a mi em sembla bé. És ja ciència-ficció. Aquest amb més de 30 anys, que, clar, vam fer absolutament de tot i no hi havia ni fidelitat ni hi havia res, doncs, clar, ara està al·lucinat.

Messi dels deu voler dir que està per més, està genial.

Jaume, el futbol, explicat així, no t'entra més? Jo la meitat de noms que has dit no sé qui són. Jo tampoc, però tu t'has de pujar en el carro de la fantasia. Sí, de la història. No, sí, a mi em sé qui és, en pau coberts, però jo, Eric García i tot això, qui és aquesta gent?

Jo l'Eric també me'l trobo i no sé qui és. Home, si hi ha el central del Barça, que va jugar a mig campionat. Sí, l'enyorem, l'enyorem. Eric García, mira'l. Era el catalaníssim. L'Eric García. Que li van trencar el nas sense voler.

Ai, no. Sí, xoquin greu. Abans, quan tenia nòvios que miraven el Barça. Però ara. L'oficial no és gaire culer. Jo, Marta, estic en una era nova i ja no m'agraden els nois. No tens un oficial culer. No tinc cap cosí culer últimament. L'oficial no és FIFA, eh?

Jo estic farta ja dels FIFA. Nois, ho deixem aquí. Demà hi tornem a partir de les 6 de la tarda.