La perspectiva de nous aldarulls per Halloween ens farà estimar més la Castanyada?

Tenim el David que ara ven malalt, no és res greu, però no podia estar avui amb la Derya i per tant li han canviat el dia i per tant hauré de suportar l'Empar Moliner. Bona tarda.

Bona tarda, a més a més, jo no volia venir divendres. Ah, per això no ho sabíem. No, saps què passa? Si ho arribo a saber no et canviem el dia, més que res per portar-te a la contrària. Per fotre'm, per fotre'm. És el teu deure i el meu tornar-te-la. Divendres, dissabte és la castanyada. S'ha de ser molt avorrit. El mandat català és ser avorrit. Venir aquí és divertir-se una mica. Jo no puc fer això. Podria ser com fos amb Jalouí.

Anava a preguntar-te de què vas, però clar, com que has canviat els parteners, els has hagut d'explicar totes les teves aventures i desventures amb el carnet de conduir. Els del divendres ja s'ho saben de memòria, els del dimarts no. Els que som oients també. Continua, evoluciones favorablement la teva conducció.

L'altre dia vaig anar a dinar a Balaguer.

Que estàs descobrint coses que per altra gent seria normal fer un viatge a Balaguer.

Vaig anar a la guia amb cotxe, una il·lusió màxima. La senyora del GPS, que aquesta senyora també l'haurem de portar al psicòleg. Perquè no em jutja quan em salto una sortida. No em diu, t'has equivocado, lerda. Bueno, és catalana. Llavors em va dir, continua 100 quilòmetres. I vaig pensar, hòstia, que bonic, això. És molt extraordinari.

Estàs descobrint un món nou, l'empar, això de conduir. Què? Quin tema ens portes, Olivera?

El que ha passat a Barcelona aquest cap de setmana, que és el preludi del que passarà el cap de setmana que ve, suposo, farà que per sempre, per fi, preferim la castanyada Halloween, perquè ja ho veurem. Els grups de xat, on hi ha nois de 14 anys. Que es fan d'una manera molt impostada els organitzats, diuen coses com este gobierno nos roba, es pot parlar de malestar, jo avui he sentit totes les tertúlies, tota la tertulianada parlant del malestar dels joves, també he sentit el contrari, evidentment, però el malestar d'aquests adolescents. Jo crec que no s'ha de fer gaire romàntic perquè roben iPhones. Tenen pares, aquests nois, però potser no hi són. Abans, si em permeteu la simplificació, hi havia un tipus d'educació de la que sortosament ara ens en podem riure, on et deien "Això es fa així perquè ho dic jo!". Ara hi ha un tipus d'educació de la que també, sortosament, ens en podem riure, on et dirien, per exemple, vols una classe de taekwondo emocional o prefereixes compartir galetes de girassol sense gluten mentre ens donem un temps sense pantalla? Nen, neni. Entre aquests dos grups, però, que són exagerats, que són simples, hi ha un tercer grup, i és. El dels que tenen pares absents. Estem parlant de gent de 14 anys. Mares submisses al marit, o amb massa hores de feina, o amb massa pobresa, o lluny. Pares massa lluny de casa, o amb massa feina, o amb massa pobresa. La jutja, ha renyat aquests pares de fills bàndols per no saber on eren dissabte a la nit. M'ha fet pensar això, perquè potser la societat està dividida no pas entre uns i altres joves, sinó entre uns i altres pares. La policia, tothom, està fent aquests dies una crida als mestres perquè tinc la sensació que intueixen que des de l'aula es pot potser. Educar aquests, els que hi vagin, els dolentots de la classe, són els que sempre arrosseguen tot. En tot cas, aquest matí, a les tertúlies, jo he sentit manifestants, no ho són, són l'expressió clara d'un terme que fa molt de vell i que és mal educat. Els grups de Guats, per cert, és clar. Tots els periodistes, tothom s'hi ha infiltrat, tothom s'hi ha ficat, tots són en castellà. Algun petit ésser, futur lladre de bosses de marca, diu, ningú en català, o sí, llarga vida al banc del nostrat, el delinqüent que s'expressa en la llengua de mossèn Cinto Verdaguer, i que vigili, perquè jo diria que els altres Robin Hoodets li trencaran també a ell la cara.