La playlist definitiva d'Oques Grasses

Benvingudes, benvinguts, matinada a Catalunya Ràdio. Un bon moment per amplificar tan fort com ens deixin el senyal de l'escena musical catalana. I avui és ben evident, tot el camp és un clam. Avui el que toca és parlar d'oques grasses. Perquè pot ser que tinguis algun concert pendent, pot ser que ja hi hagis anat, o que ja ni te'n recordis, o que t'haguessis quedat sense entrades, o que no t'acabin d'interessar gaire. Llavors, en qualsevol d'aquests supòsits, Jo crec que val la pena que avui ens aturem a repassar la discografia d'Ocas Grasses. Són sis àlbums, en uns quinze anys així, comptats d'aquella manera. Llavors ens podem aturar en cada un dels discos, els situem en el seu context, també artísticament, que van suposar en l'evolució dels osonencs, i triem un parell de cançons per àlbum, no? I així fem com la foto de l'evolució d'oques grasses, que no se'n parla prou de l'evolució que va des del 2012 fins al 2026, gairebé a tocar del 27. Comencem amb el primer, va.

I un dia marxaré i m'enviaré postals a una casa de paper al mig de la lluna. I un dia jo què sé, i un dia no sé com, i un dia. Per un que a casa meva ens estampem contínuament amb el terra, una vegada i una altra, i aquesta és la nostra guerra. Abraçats a les faroles que il·luminen l'avinguda, pujo i baixo vivint sempre com una bala perduda, som mentides. Les que vull de les persones són les veritats, el somriure i totes aquestes coses. El que ens empenya a viure amb totes aquestes ganes. Moltes vegades ens emprenyem i continuem igual, moltes vegades no ho entenem i continuem igual. Plorem, riem, vivim i alguns ratos ens avorrim i et dic que els passos importants es solen fer sense roba. Que els passos importants es solen fer sense roba. Que els passos importants es solen fer sense roba. Que els passos importants es solen fer sense roba.

La vida passa, no la passis de dol. La vida és curta dintre dels teus llençols. La vida és el que passa abans de la mort. La vida és maca i més maca quan tens sort. Els moments expliquen el que ha de passar. Els lobos creixen i la pluja caurà. I si vols escapar, ja ens enviarem costat.

Vinga, Un dia no sé com, el primer disc d'Ocas Grasses, que va sortir la tardor del 2012. Era el seu debut, arribava després d'haver-se abregat en escenaris de mitja comarca d'Osona, d'haver picat molta pedra, a molts escenaris, a molts directes. I trobem en aquest disc, en el seu debut, cançons tan representatives i tan estimades pels fans de Pedra Picada d'Ocas. Com passos importants o cul, que ha acabat sent una icona.

Jo vull ser papa, jo vull ser rei, vull ser la nòvia d'un home forrat. Tenir un vaixell i una girafa, viure de l'aire i de l'esperit sant. Ja pots agafar-ho tot i anar-te'n a Tomàpol.

I anar a collir flors, i menjar il·lusió, i cagar petons, i comprar cupons, i votar eleccions, i menjar il·lusió, i comprar condons.

Ser president, portar corbata, comprar una torre amb un tobogán, tenir un jardí ple de petons,

Si tots els camins porten a Roma, digue'm tu per què ha de venir aquest home. Un país en ruïnes gastant 100 milions, amb un personatge que es tot dels collons. Jo el meu papa el tinc a casa. Jo el meu papa el tinc a casa. Jo el meu papa el tinc a casa.

Bona nit.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

Despertem dalt d'un pill, com ocells a dins la nit, et regalaré el que tinc, el desig, que potser demà no vinc, que potser demà no hi sóc enlloc, i això tampoc pots fer, amb una banyera i dos xiclets construirem un coet, perquè ens porti lluny d'on som, per tenir clar d'on venim, per tenir clar el que tenim. Travessant la llum, dins del tot, prop de mi, camino al que em fas sentir. Sóc feliç, de veritat, sempre que et puc fer feliç.

No és fàcil, però que és nostre, per convencer-la per la taulada. Deixant passar els dies per la finestra, dormint al sostre, perseguint estelles. Sabem que ens desborden les coses boniques, més enllà del bé i el mal ens fan sentir lliures. Amb una engruna ja en puc tenir prou, si en la veritat començaré de nou.

Abraçats a l'imprevist, vivint sense el temps, travessant la llum sense pensar en res. Hi ha mil coses més que les que pensem, quan sortim de dins és quan ens trobem.

I moment ara pel segon disc, el de la confirmació. Sortia l'hivern del 2014. Oques Grasses seguien sumant públic, com demostra, per exemple, el fet que s'emportessin el Premi Enderrock 2014 per votació popular a la millor nova proposta de l'escena. Doncs bé, el segon àlbum el van titular Diga-ne Com Vulguis, i si m'he de quedar amb dues cançons, us selecciono clarament Coet i Sexy.

Sexy like you.

La vida no són tres dies, i aquí tots n'hem viscut més. Tenim temps, agafa aire i prend-t'ho bé.

Que vingué la espadichá y el nen Jesús.

La vida no són tres dies, i aquí tots n'hem viscut més. Tenim temps, agafa aire i pren-t'ho bé.

He perdut la sort en un minut el sol al nord i al sud el temps que no he tingut el temps que no he viscut però no he perdut les ganes de viure ni les ganes de beure amb ganes de més he perdut per guanyar. La mort d'alguna flor, la por de tenir por, un despertador mut, el colom de la pau, quan he estat dins el por. I he guanyat tot el que porto amb mi, els dies que he viscut i els amics de veritat. He guanyat tot el que no he perdut, he guanyat perdent el que he perdut.

M'encanto al cim d'un cinglaiment,

que en tot m'ho dona i tot m'ho pren i em quedo en tot i em quedo a res.

He perdut un tros del meu orgull i m'hi he deixat la pell per anar endavant. N'estic porut, no visc perquè els dies se'n van. Però no he perdut el riu del meu poble ni les ganes que em sobren. He perdut aprenent i aprenent m'he fet gran. Bona nit. Fins demà!

2016, a la primavera, Youpony, el tercer disc d'Ocas. El grup estava ja molt consolidat llavors, ara fa deu anys, i ho era gràcies a la seva presència en el circuit de música en directe. Molts concerts, una proposta altament festiva i amb un flow que semblava que els venia directament de Jamaica. Del Youpony em quedo clarament amb cara de cul, amb aires fortíssims dels Manforansons i també amb fullar sempre.

Imprescindibles. I wanna chill out like a big old tree Rising above throughout the centuries Living an evergreen life Staring at the sky Doing nothing is all that I need.

Ballen les fulles amb el ritme del vent Ballen les fulles, també balla la gent Potser cauran, però de moment Ballen les fulles amb el ritme del vent Venen els núvols i s'emporten el sol Venen els núvols i canten els cargols Que potser cauran, però de moment Venen els núvols i canten els cargols.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

És així, avui edició especial de l'amplificador a Catalunya Ràdio, perquè no podia ser de cap altra manera. Estem sucant pa en la discografia d'oques grasses. Hem repassat des del primer del 2012, un dia no sé com, fins, atenció. Ja som al quart Fans del Sol, que us he de dir que per mi hi ha com dues eres d'oques, els tres primers discos i els tres segons. Per tant, aquí a Fans del Sol alguna cosa va canviar.

Quan ho vèiem tot perdut. Avui vull ser l'ombra del núvol blanc, vull sentir que sóc aquí, no miris avall, que tremola el pols, ves de cap amunt. Alça el vol, marxa lluny, i què importa si ningú entén que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de llum. I alço el vol, marxo lluny, i què importa si ningú entén el que es pugui dir de mi, el que pensarà la gent. Vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps. I a dins l'aire no ens calen papers, no sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat que creix. No hi haurà gàbies per tants ocells, i a dins l'aire no ens calen papers, no sé què diuen els teus petons, però no hi ha llei que pari la veritat que creix.

Segur que la incertesa em fa seguir, potser no saber en el fons em fa feliç. Digue'm qui podria saber millor que tu, els cops que has vençut l'angoixa i has viscut per mi. No cal que deixis de fer res, vull que sentis que ets aquí. Si algun dia et perds, segur que et serveix. Si ara et ve de gust, vés-te'n cap amunt. Que les mateixes pors que enceguen són finestres plenes de llum i al sol vol marxo lluny i que importa si ningú entén el que es pugui dir de mi el que pensarà la gent vull anar guanyant la vida sense anar perdent el temps.

Sens dubte, el gran salt d'oques grasses. El van treure l'hivern del 2019, després d'una miniaturada que els va servir per forgar en un so que s'enlairava cap a uns horitzons que els osonencs no havien pas trepitjat mai fins llavors. Els van caure un munt de premis a oques per fans del sol i ja comença a ser molt difícil, però molt, quedar-se només amb dues cançons d'aquest disc, però. Suposo que hi vaig amb Serem Ocells i amb Està Guai.

La luna es va ballant de sol, sense esperar la sort, sap que esperança dorm i va patint pel temps. L'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits, d'abraçades de veritat i de petons prohibits. La pluja fa feliç el bosc, el bé i el mal es van vivint. Per ser joven i per fer-se gran. Que anem venint i anem marxant. Si ho fem senzilla ens hi farem menys mal. Una tornada guai. Que guanti la embestida. No ens cansarem mai. D'estimar esquivar ortigues. De cantar-te uns la-la-la.

I es pot respirar com respiren les tardes. Es pot estimar com s'estimen els arbres. Sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú. Aquella cosa que brilla per dins, que et va fent a tu, que em va fent a mi. Som les llàgrimes dels moments pusts. Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. Som les llàgrimes dels moments pusts. Se'ns assequen i ens fan obrir els ulls. I un sentiment que va quedant sospès, va l'aguantar sainet entre el vent, va prenent de les crostes que es fa, dins aquest horitzó platejat, i ha plorat igual que jo. I quan riu, riu de veritat, quan deixa de pensar en el després, i quan ja no carrega el passat, que aquí ningú n'és preparat.

Que aguanti la embestida no ens queixarem mai d'estimar esquivar mortiques de cantar-te uns lalala.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

Avui fent fotos a la discografia al cançoner d'Ocas Grasses, perquè potser et queda un concert pendent encara per anar, o ja has anat a algun, o no t'acaba d'interessar gaire. O ja ni recordes el primer, el del dimecres, que era pel que tu tenies entrades. Doncs en qualsevol d'aquests supòsits, avui el que tu tens ganes de fer, ara mateix, és sentir algunes de les millors cançons d'Ocas Grasses. Això és així. I anem amb el cinquè disc, el penúltim.

Porto amb mi les coses que em vas dir.

El meu verí, una part de tu am floreix a dins.

El meu amor, el meu destí. Sóc feliç, prou del perill.

Només sóc un desig.

Sempre porto un tros d'ahir i un altre cop m'escapo, i un altre cop m'escapo. Sempre porto un tros d'ahir. I un altre cop m'escapo.

Van plorant els núvols grisos. I ens fan enyorar el bon temps. El record del que vam ser. Que tots en vagi a la merda.

Recordo que t'ho vaig dir. Que seria millor així. No seràs, però m'ho vull creure. Que al final s'ha decidit. Si en el fons sembla veritat de tot el que ens ha passat, som la sort de ser aquí.

I tan bonic entre el miracle i el desastre és un benvingut cel de llums per fer-te feliç brilla la nit i fa fortú perquè ets aquí tan estrany i tan bonic.

Entre el miracle i el desastre és on vivim. Cel de llums per fer-te feliç. Brilla la nit i ho fa per tu perquè ets aquí. Segur que sí.

Sempre porto un tros

d'ahir i un altre cop m'escapo, i un altre cop m'escapo. Sempre porto un tros d'ahir i un altre cop m'escapo, i un altre cop m'escapo.

A veure, A tope amb la vida és el disc de la gent que estimo de la mateixa manera que a 10 milles per beure una bona armadura de manel és el disc de Benvolgut. És una cançó que porta oques grasses cap a uns límits de popularitat molt i molt alts. És una d'aquelles que quan sona fa cantar i gairebé plorar a tota Catalunya. El grup segueix fent evolucionar el seu so i se situa en un espai privilegiat tant pel públic com també per la crítica. Una altra cançó d'aquest disc, a banda de la gent que estimo, doncs, sens dubte, em quedo amb Elefants, que és èpica pura. Tinc un cel.

El buit t'he pres a caure cap amunt Dins el pla, dins el pla, ai, ai, ai Hi ha una estrella que em diu que no trepitgi mai ningú No deixis mai de ser tu I si el cor diu que vol jugar-s'ho tot Qui sóc jo per dir-li que no? Qui sóc jo per dir-li que no? Qui sóc jo per dir-me que no? Si veig l'error com una religió, rezo a les nits per viure dies nous. Estimo el sol quan fa dies que plou. Vull viure-ho tot com un primer petó. De què em serveix la vida?

La sort no et busca, te la busques tu Ningú ha afrontat per tu les teves pors Sé que has pensat que no es pot.

Jo només vull veure elefants volant.

Tinc un cel i un infern a dins, milers de nits que es fan matins, comptant les llàgrimes el buit he pres a caure cap amunt.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

Comença un dia nou a sobre les taulades, veiem com balla la fosca amb la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu,

el nostre amor té tant valor que no té preu. Brindem per les persones que han deixat petjada, pel dia que ens va portar molt la nostra mare, i és igual.

Que costi tant no hi ha res gratis però estem aquí tu al meu costat enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint i és igual estem de guais

que sembla un somni però està passant l'angoixa marxa i mira de lluny però no m'espanta si estic amb tu.

Les fulles aguantant el cel. Vull ser feliç sense entendre res. El pes que tinc de volar ser qui vull ser no em serveix. Comença un dia nou amb el transeu de fons. Tot allò que cou em fa ser així com soc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.

I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni, però està passant,

l'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de pors. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot.

Fins que em crema.

I ja hi som, a l'últim disc d'Ocas Grasses. Fruit del deliri de l'abril del 2024, és sens dubte la gran evolució del grup. És com un Pokémon que ja sap que és a punt de passar-se el joc i la pantalla final un cop derroti l'últim monstre. Doncs aquí se situa en Ocas, amb el seu últim disc. Hi ha de tot, sobretot atreviment. Poc ens imaginàvem que acabaria sent el seu comiat, tot i que l'última cançó. Ja ens ho avança en forma de coda, posats a quedar-se amb un parell que és exercici altament complicat. Sort de tu, que jo diria que és la gent que estimo 2.0, per entendre'ns, i molta tralla. Tot i que demà, ja us ho dic, en triaria dues de diferents, segur.

Si jo et digués que ets l'amor de la meva vida Si fes veure que em crec la meva mentida Carregant aquest pes no et podria viure Si jo et digués que ets l'amor de la meva vida No podria complir amb les expectatives cada dia que et visc És un puto regal el que passi demà, tant em faia.

I que soni l'orquestra i el cor dels ocells, que sigui èpic, que sigui peli. Fem-ho sense saber si ho tornarem a fer, que sigui èpic, que sigui peli. Oh! Amb una estrella que brilla sense saber fins quan el meu firmament sé que sempre hi seràs la llum dels teus ulls es queda quan te'n vas.

Fins demà!

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

I fins aquí, a moques grasses, que evidentment ha estat la seva setmana, és el seu cap de setmana i aquest havia de ser el seu programa. Tornem d'aquí a set dies amb una nova dosi de l'amplificador a Catalunya Ràdio.

Come and get all you want, it's your life All your shadows, la la la la light Doesn't matter if you want it, that's fine Whatever what they say, it's alright.

Encara que sortis del fang, que són flipants les tonteries importants. Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t'estima molt però no pots creure en tu si no t'estimes tu saps que ets flipant. Encara que sortis del fang, que són flipants quan oblidam que ens han fet mal. Que pots tenir el món als teus peus dient-te que t'estima molt.

Que visc, somiant que visc tan gran i tan petit tan merda i tan bonic tan

pobre però tan ric que visc, somiant que visc.

Sí. No.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Lluís Giró.

I coses del temps, que ja ho diuen, que és relatiu, deu ser la velocitat de lluç que portem, lol. Doncs que encara ens queden alguns minuts per acabar de paladejar hits d'oques grasses, que avui, òbviament, són els protagonistes. I mireu com que som a la matinada de Catalunya Ràdio, a l'amplificador, amb aquest rodolí inclòs del separador, Pensava, com el dia i la nit, perquè és aquella hora en la que som ara, no? Una mica de dia, una mica de nit, una mica que no saps on ets. Ideal per curar la ressaca del concert d'oques o per la prèvia del concert que potser encara ets a punt de viure. Ara sí que marxem, eh? La definitiva penya, eh? A pelir, fins d'aquí a set dies. Com el dia i la nit, llarga vida als moments com aquests. De trobar-nos i cantar, plegats, a ple pulmó. Quina delícia.

Temps, és tot cosa del temps, nosaltres no triem, no hi ha paraules pel que ens fem. Vent, una sensació de vent, descalça dins l'hivern, som la calor que eixampla el cel.

Senzill. No hi ha motius per perdre'ns en pensar. Mirar enrere costa més seguir. Si no patim, només serem aquí.

Senzill.

Como el día y la niña.

Està callant, ve la por, està perdent. Una nit més, sense dir-te res. La veritat. Et juro que si fos per mi seria menys complicat. Marxem demà, per no tornar. Som enrere el cabell, el pis desendreçat, res que se'n fa avorrit quan és massa normal. Marxem demà, marxem demà.

Flors on estava buit, deixem enrere el pes. Vull ser un cor que floreix com si m'hagués fet fred. Si sé que he vist per això, ho noto a dins el pit, ho sé segur, segur que he vist per això, de la il·lusió vivim, de la il·lusió, de la il·lusió vivim, de la il·lusió.

A Catalunya Ràdio, l'amplificador, amb Frank Luis Giró.

Sé que no ho he fet bé 30.000 cops, jo també he estimat malament. Se'm fa difícil reconèixer els meus errors. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, ey. Sé que no entenc una merda corrent, tinc clar que he d'anar a poc a poc. Que trist va ser veure't plorar en l'últim moment. Jo vull córrer pels camps, yeah, yeah, yeah, yeah, com quan tenia 10 anys, yeah, yeah, yeah, yeah, yeah, ey. El camí ple de pors va corrent el nen de dins. Tan petit, tanta por.

Ja no hi ets, però estic amb mi. Ja no hi ets, però vens amb mi.

Ja em diràs si es fa de dia i no veig que torna la calor quan hem passat prou fred. Ja em diràs si es fa de dia i no veig que torna la calor. La olor del primer amor canvia l'aire per sempre i només pot ser així. Passen anys i jo encara segueixo somiant sense haver de dormir. Vull cantar-te com ho fan els grills i que no et passi mai res dolent. El riu que m'ha vist créixer el tinc dins al costat de la meva gent. I i i.

I i.

Tanta por, ja no hi és, però estic amb mi. Passa el temps i tot segueix. Passa el temps i tot serveix.