"La reina serp" i "The great"

Un capítol i a dormir. Amb Sílvia Comet.

Com cada divendres, la nostra prescriptora de sèries de capçalera, la Sílvia Comet, ens recomana un parell de ficcions per passar una bona estona. Bona nit, Sílvia. Què tal, Marta? Bona nit. A veure, Sílvia, la setmana passada ens vas portar sèries per anar a dormir amb un somriure als llavis.

Avui, de què aniran? Avui potser somriurem una miqueta menys. Ens fixem en intrigues de Palau. El Diccionari de la Llengua Catalana d'Intriga en diu "El maneig per aconseguir un propòsit fet amb astúcia i amagadament". Doncs això, sèries amb una base històrica real en què el poder, la influència o la supervivència s'aconsegueixen, com a mínim en part, a base de tripijocs o astúcia. Comencem amb La reina serp.

Mi historia comienza cuando era joven. Estaba sola en el mundo. Tu casamiento ha sido arreglado. Francia acepta a Catherine de Medici en casamiento con Henry, rey de Orléans. Entonces algo terrible ocurrió. Doncs mira, el títol ja ho diu gairebé tot.

Sí, sí, el títol ja dona alguna pista. Ens n'anem a França al segle XVI. La veritat és que he de confessar que un cop vaig començar la sèrie vaig haver de posar la pausa per fer recerca una mica de l'etapa històrica perquè estava despistadíssima. És la França de l'època del Renaixement, durant el regnat dels Balois. I, mare meva, quina etapa més convulsa de lluites dinàstiques. La sèrie arrenca quan la protagonista, Caterina de Medici, una jove florentina, arriba a la cor francesa per casar-se amb un dels fills del rei. Els objectius són polítics, evidentment, anexions territorials i totes aquestes coses. I el matrimoni no serà precisament de conte de fades. El futur marit de la Caterina, l'Enric, d'entrada sembla un jove sensible i disposat a tenir una convivència plàcida dins de la placidesa d'aquelles èpoques, però resulta que està enamorat d'una dona de la cort bastant més gran que ell i que a sobre és cosina de la Caterina. Tenir descendència serà l'única cosa que garanteixi la seva supervivència a la cort. I si no té fills en un termini determinat de temps, serà expulsada del palau i del país, també. Però clar, hem de pensar que ser mare no és precisament fàcil quan el marit no comparteix el llit amb ella, sinó amb la seva cosina.

Així les intrigues giren al voltant de la Caterina i la cosina?

Sí, però si només fos això, hem de pensar que la Caterina és una jove estranyera i molts la menyspreuen. Entre ells una família que aspira al tron, ens sonarà molt, els Borbons, i a més a més hi ha una minoria religiosa que també vol tenir poder polític, que són els protestants. Total, que els llinatges familiars, la fe i l'ambició política aquí es barregen. I al centre de tot aquest merder hi ha la Caterina. És molt jove però té l'habilitat d'anticipar-se a les amenaces i això serà el que garantirà que els vagi trempejant. I la cosina, tal com dius, sí que serà qui li posarà les coses especialment difícils ja a nivell personal. És una estratèga de manual i aprofita la seva relació amb l'Enric per embolicar encara més la troca. I a més a més té molt mala llet. Però a mesura que avancen els capítols, veiem la transformació de la Caterina, que també és més llesta que la gana, i que al final va ser una de les queens més poderoses i temudes d'Europa. Mare meva, Déu n'hi do, el guirigall. Efectivament un merda de calample, però està molt ben detallat. Qui ho explica tot és la Caterina, ja més madura, a una de les seves serventes. La interpreta la gran actriu Samantha Morton, a qui hem vist recentment a l'Odissea i que ha estat nominada als Oscars un parell de vegades almenys. És menys a la pantalla.

El personatge de la Caterina va donant pas a flashbacks sobre les intrigues de Palau i tant ella com la seva versió més jove a carreg de l'actriu Liv Hill, que reconeixereu de seguida si heu vist Miss Austen, s'aderecen directament a l'espectador, trenquen la quarta paret, per explicar els seus pensaments. A la segona temporada, a més a més, s'incorpora al repartiment una altra gran actriu, Minnie Driver, coneguda sobretot pel seu paper a l'indomable Will Hunting, i que aquí fa de la reina Elisabet I d'Anglaterra, una altra reina que també té una història recargolada, no el que ve després. La reina serp no és un retrat històric convencional, ni de la Caterina ni de la Cort. Fa servir un llenguatge més contemporani, hi ha molt de cinisme i fins i tot algun punt d'humor negre, i la banda sonora no correspon a l'època, és una banda sonora canyera, començant per la música que introdueix els capítols. La història enganxa moltíssim, l'ambientació és fantàstica, és boníssima i les estratègies per aconseguir el poder són molt elaborades. Recordem que estan basades en fets reals. És una sèrie que agradarà als fans de les sèries històriques, als fans dels biòpics o simplement als fans de les ficcions sobre pactes foscos i estratègies. Aquesta ho té tot. La reina serp té dues temporades que podeu trobar filmint amb subtítols en català. I a quin palau ens porta la segona sèrie?

Ara marxem fins a la Rússia Imperial del segle XVIII i la protagonista també es diu curiosament Caterina. Aquesta es va conèixer com Caterina la Gran. I la sèrie es titula justament The Great.

Russia must be saved and I with it.

Aquesta és una interpretació encara més lliure, concretament de l'ascens de Caterina Lagrán. De fet, la introducció de la sèrie ja ens avisa una història ocasionalment real. És una comèdia negra amb molta sàtira política i que també barreja el drama històric. Aquesta Caterina és una jove princesa austríaca, intel·ligent, idealista i que està fascinada per les idees de la il·lustració. És una princesa moderna que arriba a una cort molt arcaica per casar-se amb l'emperador Pere III. Ben aviat descobreix que és un jove excèntric, capritxós i que la cort està dominada per la corrupció i les intrigues. I tot això ens ho mostra a través de moments bastant absurds. Pere III passa el dia de festa, és despòtic, groller i fins i tot cruel. Però és que Pere III és sobretot curt de gambals. Com la Caterina de la reina Serp, està clar que no pot esperar que el matrimoni sigui una història d'amor. Així que aquesta emperadriu, que sap que és bastant més intel·ligent que el seu marit i la resta de polítics que ronden pel Palau, es marca com a objectiu obtenir el poder i transformar el sistema patriarcal o, directament, reformar tot l'imperi. Sí, esclar, però ho aconsegueix o què? Doncs sí, tant a la ficció com a la realitat. A nivell històric es considera que Caterina II de Rússia, Caterina la Gran, va convertir l'imperi en una de les grans potències europees de l'època.

I la gràcia de la sèrie és com arriba fins aquí. Capítol a capítol veiem com es va envoltant d'aliats. La seva donzella, que té una llengua esmoladíssima i li fa d'assessora, i també el seu amant, que per cert és un regal del propi marit, ja us hem dit abans que és curt de gambals. Li diu, té, un amant perquè et distreguis. Doncs mira, no només li serveix de distracció, perquè entre tots planegen un cop d'estat. Aquesta sèrie té escenes divertidíssimes i molt passades de rosca. Hi ha un gag recurrent a l'acord, criden per celebrar-ho tot, i sovint és després de beure un xarrup de vodka. La Caterina, que es vol adaptar a l'entorn, doncs comença a fer servir aquesta expressió, però no acostuma a triar mai ni el lloc ni el moment adequats. I algunes escenes de llit, que n'hi ha bastantes, també acaben sent molt absurdes. I el repartiment, què tal, Sílvia? Molt bé, fantàstic. El paper de la Caterina l'assumeix Elle Fanning, és una actriu, tot el que fa opeta, amargo, tiene problemas de dinero, a valor sentimental. Aquí està realment brillant i, sobretot, divertidíssima. I també fa un dels seus millors papers, Niklas Holg, en la pell del sociòpata, a menys en la ficció, Pere III. A ell l'han vist en el paper de l'antagonista de l'últim Superman, per exemple. Els secundaris que els envolten també són molt

bons fent el paper d'assessors fent la rosca a l'un i a l'altre. I tot plegat surt de la imaginació de l'australià Tony McNamara, que es basa en una obra de teatre que va escriure ell mateix. És un creador que s'ha fet més conegut del que ja era arran de les seves col·laboracions amb Giorgos Lázimos, per exemple a La Favorita, que també és una comèdia negra sobre dones que competeixen pel poder a Anglaterra. Hi ha certa reminiscència de tot això de Great. En definitiva, és una sèrie molt recomanable pels seus diàlegs àgils, irreverents i per les escenes provocadores i absurdes que qüestionen les estructures de poder. Té tres temporades i la trobareu a Netflix, que no se us escapi perquè la plataforma alerta que d'aquí a poc temps desapareixerà del catàleg.

Doncs avui, intrigues de Palau amb la reina Serp i The Great. La setmana que ve, més propostes amb la Sílvia Comet. Adeu, fins la setmana que ve.