La Sala, la casa de Joan de Serrallonga

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora. Sigueu benvinguts a una nova edició del Mans. Tota la cultura popular i tradicional i l'associacionisme a la Ràdio Nacional de Catalunya. Programa de finals de setembre amb molt de material. Darreres hores de la Mercè on ens fixarem en dansa i amb els cors de clave. També anirem fins a Lleida amb les festes de tardor que tornen a omplir els carrers de cultura popular celebrant aquest any els 325 anys de Balls de Bastons a la ciutat. Farem també volta per festes d'aquest cap de setmana i atenció que entrarem a la sala de Viladrau, la masia on va néixer Joan Sala, Serrallonga, i que ara busca complicitats per salvar la taulada i tornar a tenir vida. I moltes més coses en aquest menú que desplegarem des d'Ari durant els propers 40 minuts amb la Rosa Silluer, el muntatge, l'Andi Franco a la producció i Quim Rullant a la locució.

Sona a poble, a plaça i a gent. Això és el mans. I és de bon matí. A Catalunya Ràdio, amb Quim Rullant.

Som-hi, doncs, amb tota la rel a la Ràdio Nacional. Estem mirant cap a Galícia, una proposta musical que ha passat aquests dies per Barcelona, a la Mercè. Música de real gallega amb el segell de Mondra, amb la col·laboració dels ninjures, que properament podreu sentir a Fira Mediterrània. Plegats, se'ns conviden a fer-nos de dia, que se nos faga de dia.

Deitar-se en la herba seca, juntar-se en un bar. Sentir-lo salir, trenar el cuerpo, de nadar al mar. Cheirar el fum en la ropa, en la noche de San Juan. Oír la verbena a longe, te tocará. Deixar-se elevar en la noche, poder suar, bailar.

Que se nos paga de día. 15 llamadas perdidas, oh, vilas son las dobladas.

Som d'una terra que canta Som d'una terra que canta. Martes de resaca entrando en un after. Falando con gente que no sabes quién es. Es bardallar en la cocina en fichos de tarde. Sair berrar en la rua.

Que se nos haga de día. No a todo morada. 15 llamadas perdidas.

Un festival d'obrau, deixar-se elevar en la noche, poder suar bailar, que se nos paga de día.

Mondra i ninjures, que se nos fa cada dia d'aquesta manera energèticament, hem començat al Mans d'aquest dissabte. Cada dissabte,

a primera hora, el país sona a Mans.

Les festes de la Mercè Barcelona encara en avui dissabte i demà diumenge, els dos últims dies de la programació, un tram final amb dansa, cancoral, bastons, foc, castells, falcons i sardanes. Dues de les cites destacades d'avui tindran com a escenari l'Avinguda de la Catedral i la plaça de Sant Jaume, el Mercè Dança i el 75è Concert de Corts de Claver. En el Mercè Dança, doncs, començarà aquest matí a les 11, a l'Avinguda de la Catedral, una mostra de danses que es mantenen vives als municipis i ciutats d'arreu del país, que l'organitzen, en aquest cas, dins les activitats amb l'Ajuntament de Barcelona i la coordinació de les bars català dansaires. Anna Vigas, és del Català.

Doncs mira, el Mercè Dança és una mostra de danses vives que portem fent des de l'any 1993. Convidem danses vives del nostre país que s'estan ballant actualment.

Cada edició convida danses diferents i posa atenció especial en els balls que han estat recuperats recentment. Enguany, per exemple, hi participen entre d'altres el ball de Gitanes de Mortorelles i Castellbisbal, els balls del Nans i Rodó de Menargans, el contrapàs de Castelldersol i el ball de Bastons de Balaguer, així com el ball de Valencians de Tàrrega i el ball del Pi de Centelles.

Per exemple, aquest any ve la Gitanes de Castellbisbal, que es van recuperar just l'any passat. Llavors, nosaltres estem sempre amb els ulls ben oberts per veure si els pobles recuperen alguna dansa.

La música anirà a càrrec de la Copa Sabadell, dirigida per Joan Gómez, a més a més de diverses formacions de garellers, flaviols o mitjacopla. En acabar la mostra, cap a la una del migdia, es farà també avui, en guany, un homenatge a Montserrat Garrigui Rivera per la seva tasca en l'estudi, la documentació i la divulgació de la dansa tradicional. A la tarda seguirà l'activitat, que es traslladarà al Passat de Sant Jaume. A dos quarts de sis començarà la cloenda d'aquest Mercè Dança i a les set arribarà el Galop de la Mercè, proposta oberta perquè el públic també entri a ballar.

Amb el galop de la Mercè, sí, sí, que des de l'any 97, crec que és, l'hem incorporat per la col·loenda del Mercè Dança, que és un ball participatiu de tots els grups que participen al Mercè Dança, a part que convidem a tot el públic a participar. Els regalem un mocador i tota la plaça vibra aquest any d'un color que ja es veurà. Ja ho veureu, veniu a veure-ho i veureu el color del mocador.

I sense moure'ns de la plaça de Sant Jaume, a les 9 del vespre començarà Claver a banda, el 75è concert de Corts de Claver a les Festes de la Mercè. El títol juga amb el doble sentit de la paraula banda perquè les veus claverianes compartiran escenari amb la suburbana de Sitges, Bruno Nájera, president de la Federació Catalana de Corts de Claver.

Corts de Claver, després de 75 anys a les Festes de la Mercè, tornem a fer un gran espectacle.

El concert d'aquests cors, que va començar com una troada de corals barcelonines al llarg de tres quarts de segle, s'ha convertit en una gran cita del moviment clavarià. Durant aquests anys ha reunit cors d'arreu del país i ha permès presentar espectacles sinfònics i recuperar obres del patrimoni musical de Josep Ensam. Fa 65 anys hi ha uns

grans magatzems que hi ha a la plaça Catalunya que patrocinaven un concert allà mateix a la plaça i que era una mostra dels Corts de Claver de Barcelona que també es volien afegir a fer un gran concert durant la festa major de la vila, per dir alguna cosa, i això a poc a poc ha anat a més. I de fet hem arribat a fer grans mostres de cors de tot el país, espectacles, amb orquestra, vam recuperar l'assessora de la Plec del Remei de Josep Anselm Claver, doncs és una gran cita que tenim els cors de Claver a les festes de la Mercè.

En aquesta ocasió hi participaran diverses societats corals de Barcelona, la Coral Camprodon i la Suburban de Sitges, com us dèiem. El programa combinarà el camp coral amb les sonoritats de banda i inclourà música nord-americana, temes en català i també en anglès.

Doncs farem un repertori de música americana, sobretot, de música de banda, sentirem cantar els cors de clave amb anglès, que això està molt bé, també amb català, i farem una gran ballada i convertirem Barcelona també una miqueta en New York, perquè cantarem el gran tema de Francinatra, també. La programació d'aquest

dissabte es completarà amb el Matí Bastoner, el Correfoc dels Petits, i a dos quarts de nou del vespre l'estrena de la nova Porta de l'Infern, la Sabtrotada i el Correfoc de la Mercè. Demà diumenge les festes de Barcelona, de la Mercè, seran ja l'últim dia. Hi haurà el Matí de Falcons, també la 76ena edició del concurs de colles sardanistes de la Mercè, el Pla de la Catedral a les 11, demà diumenge, dèiem. Així com la diada històrica castellera al migdia a la plaça Sant Jaume amb els castellers de Barcelona, els minyons de Terrassa i les joves xiquets de Valls. A la tarda, sardanes, i a dos quarts de nou del vespre començarà el toc a plegar. Els gegants de Barcelona arribaran a les 10, al Palau de la Virreina, i a la mateixa hora, el Piro Musical, que posarà el punt final a la Mercè, enguany des de la platja de la Nova Icària, amb una selecció musical preparada per Josep Montero, líder d'Ocas Grasses.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets al mans. Amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio.

Aquesta era davant la verge d'Enric Morera, amb la copla Sant Jordi, copla i sardana que avui podreu sentir davant la Sagrada Família, a Barcelona, a les 11 del matí.

I de Barcelona anem ara cap a Lleida, la capital del Segrià. Viu avui dissabte una de les jornades centrals de les festes de tardor que s'allargaran fins dimarts, Diada de Sant Miquel. Enguany la cultura popular hi té protagonisme especial amb la commemoració dels 325 anys de la primera referència documentada del Vall de Bastons a la ciutat. És una notícia que apareix l'any 1701 al llibre de la cerimonial de la ciutat, que deixa constància de la presència de 12 valls de bastons durant l'entrada de Felip V a Lleida. La commemoració va començar dijous amb una exposició que ressegueix la història d'aquesta dansa fins als nostres dies. Ens ho explica Xavier Ramon, responsable de la colla bastonera Pla de l'Aigua de Lleida.

El dijous va començar amb una inauguració la qual explica tota la història del Vall de Bastons de Lleida des de la primera referència del 1701, que va ser amb una visita de Felip V, fins a l'actualitat, fins al 2026.

El gran acte bastoner serà avui la trobada nacional infantil de bastons de Catalunya, que començarà a les 11 del matí a la plaça de la Catalana de Lleida i recorrerà el centre de la ciutat fins a la plaça de Sant Joan, amb les colles infantils arribades d'arreu del país.

Fem la trobada nacional infantil, en la qual venen diferents colles de tota Catalunya a ballar aquí a Lleida. I segueix amb diferents actes, l'exposició estarà fins al novembre i diferents activitats de festa major a l'espai bastoner que li diem que és l'espai de la Panera.

La programació bastonera continuarà a la una del migdia a la pista de la Panera amb un concert vermut del grup Boravent i a les cinc de la tarda al mateix espai punt de partida d'una gincama de cultura popular pels carrers del centre històric de la capital del Segrià. I no deixem Lleida, tampoc deixem en Xavier Ramon, perquè també forma part de l'esbar d'Arrels de Lleida, que avui celebra una de les actuacions més importants del seu calendari, a les 7 de la tarda a la plaça de Sant Joan, la tarda d'esbars, amb l'esbar d'Arrels com a anfitrió i la Garenc de Terrassa com a formació convidada.

Fem una actuació, l'actuació més important per nosaltres de l'any, en la qual veiem la plaça de Sant Joan, on traiem els nostres vestuaris més de gala, i convidem un grup que, en aquest cas, aquest any, és l'Esbar Tegarenc de Terrassa.

L'Esbar Arrels tornarà a sortir al carrer dimarts, dia de Sant Miquel, en el seguici de festes de tardor. Començarà a les 11 del matí a la plaça de la Paeria i participarà amb el Vall de Valencians, recuperat fa aproximadament 5 anys.

També sortim al seguici festiu de les festes de la tardor amb el ball de valencians, que és el ball que vam recuperar fa uns quants anys, farà cinc anys, m'assembla ja, que era el ball de valencians, per qui no el conegui, és la dansa que existia abans que existissin els castellers, els moxigangues, els falcons.

L'activitat de les bars d'Arrels no s'atura. El cap de setmana que ve, precisament els dies 2, 3 i 4, organitzarà Torre Serona una nova edició del Festival d'Arrels. Després de celebrar-se l'any passat a Vilanova de Sagrià, la cita es trasllada en guany a aquest municipi amb una programació ampliada. El festival reuneix una vintena de grups de dansa i combinarà cercavia les actuacions, esbars, tallers, sardanes, jotes i un mercat d'artesania, jocs de fusta i el concert també de l'Orquestina Trama. La voluntat és que el públic no es limiti a mirar, sinó que també participi de la cultura popular.

El que busquem és que no tot sigui una activitat passiva, que la gent ve, s'asseu i observe com se balla, sinó que volem que aprenguin, també volem que s'ho passin bé, fem tallers, fem alguna xerrada, volem que participin en les activitats que es fan i que, d'alguna manera o altra, es puguin enganxar a la cultura popular.

El Festival d'Arrel serà gratuït i tindrà el Polisportiu i diversos espais de Torre Serona com a escenaris principals.

Catalunya Ràdio, dissabte a les 6 del matí, Mans,

amb Quim Rullant. Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio, seguim amb tota la rel a la Ràdio Nacional.

Continuem girant pel mapa del Principat perquè aquest cap de setmana la festa no s'atura. Avui Reus encara ressona a les festes de la Misericòrdia. A partir de les 6 de la tarda la plaça de la Llibertat acollirà el Trabucfest, una de les celebracions dels 40 anys de Carrasclet amb l'os del camp improvisat. Sergi Miquel, Caramban, Emponi Pissador i altres punxadiscos que estaran posant-hi la música. A Sant Padó, la Fira de Sant Miquel arribarà carregada de cultura popular. Avui hi ha timbalada al migdia, trobada de geganter a la tarda i al vespre correfoc infantil i gran. La jornada acabarà amb una encesa del timbaler especial que commemora els 10 anys dels bous de foc, la recuperació del correfoc també de la ciutat. Demà diumenge, Castells, Pontaires. Glosa i Acordions a Sant Padó. I seguim a Cervera, a la Sagarra, perquè celebren la Festa Major del Sant Crist, enguany marcada pel milenari d'aquesta ciutat. Avui a les 6 de la tarda hi haurà una trobada de colles geganteres, grelleres, seguides del toc general de festa i d'una mostra de valls. Demà arribarà la Diada del Sant Crist. Avui les matinades grelleres hauran despertar la ciutat i a tres quarts d'una la plaça de la Vila acollirà el vell parlat del Vall de Gitanes. Demà diumenge, a partir de les 10 del matí, arriba la 38a trobada gegantera de la ciutat. I a Sant Climent de Llobregat, demà diumenge, la Coral Lavall organitza Celebrem 50 diades i més, una proposta dedicada a la memòria, a la cultura i al país. Serà a la sala gran del Casal de Cultura, que acollirà a partir de dos quarts de set de la tarda mostra de gegants, de ball, de bastons, danses tradicionals. Diables i música coral amb les corals Renascença i Lavall. Ens ho explica en Benet Puig, director de la coral Lavall de Sant Climent de Llobregat.

Una celebració que anem titulat Celebrem 50 Diades i Més. Memòria, cultura i país. Amb aquesta celebració commemorarem un triple aniversari. Celebrarem els 50 anys de la Diada del 1976 a Sant Boi de Llobregat. Els 50 anys de l'exposició de Seileres a Sant Climent de Llobregat i els 25 anys de la primera diada institucional que es va celebrar a Sant Climent de Llobregat.

I a la resta de països catalans, doncs, a Vinicilem, a Mallorca, seixantena festa d'esbaramar que arriba el darrer cap de setmana. Avui dissabte a les cinc de la tarda hi haurà carrosses acompanyades dels xeremies de Vinicilem i al vespre la 21ena Fira del Vi. Demà diumenge desfilaran els baramadors i baramadores, sonaran més xeremies, ballaran els gegants Jaume i Aina i el tall de barmadors farà el Ball de l'Ofrena. A la tarda hi haurà ballada popular amb els Alma i Urga i els Dalis Sebes i a la nit, demà diumenge, a Vinicilem, a Mallorca, com us dèiem, nit de foc. El País Valencià, el COI, celebra la IX Fira Modernista i Andorra, el núcleo històric d'escaldes d'en Gordany, és l'escenari aquest cap de setmana del Caldes Festival, amb espectacles familiars i propostes a l'aire lliure.

Ja veieu que el mans el tenim molt ple d'activitat i ara us fem un apunt en aquest cas de Castells perquè el concurs de Castells comença a enfilar-se aquest mateix cap de setmana. Demà diumenge, a partir de les 10 del matí, Torre d'en Barra acull la primera jornada de la 30a edició del certamen. Hi participaran 12 colles, les classificades entre els llocs 31 i 42 del rànquing del concurs. Serà una jornada oberta amb dues estrenes, els xiquets de Cambrils i els esparciats de l'Estam, que hi participen. Per primera vegada, entre les colles a seguir, cal posar un ull als castelles de Badalona i als castelles de Castelldefels, les dues úniques formacions que han aconseguit portar un 4 de 8 a la jornada de Torredembarra. En canvi, els nois de la Torre, guanyadors de la sessió del 2024, no actuaran a casa aquesta vegada perquè els bons resultats els han fet pujar fins a la jornada de dissabte vinent a Tarragona. I és que aquest només és la primera de les jornades dels tres capítols del concurs. El cap de setmana que ve la competició es trasllada a la Tarra Coarena Plaça. Dissabte dia 3, a dos quarts de cinc de la tarda, 18 colles. I diumenge 4, a partir de les 10 del matí, serà el torn de les 12 colles més ben classificades. En total fins a 42 colles i dos caps de setmana per tornar a viure l'espectacle casteller més gran del món.

No és folclora, és la nostra música, la nostra gent i el nostre moment. És el Mans. Comença el cap de setmana amb orgull d'arrel. Música.

Deixem ara una estona el calendari festiu i passem ara pel patrimoni que demana ser salvat. La Sala de Viladrau no és una masia qualsevol, és la casa on l'any 1594 va néixer Joan Sala i Ferrer, Joan de Serrallonga. La Fundació Masiterra, que té la sessió d'ús, vol recuperar-la com una casa de pagès viva i convertir-la en un espai de referència. Per a la cultura catalana, l'etnologia i les tècniques tradicionals de construcció. Després de 17 mesos de tràmits, el projecte ja disposa de permisos per començar les obres. Ara la campanya de micromecenatge Salvem la Sala d'en Serrallonga vol aconseguir 40.000 euros per afrontar la part més urgent, la rehabilitació de la teulada, pressupostada amb més de 91.000 euros. En parlem amb la directora de la Fundació Mas i Terra, la Marta Lloret, coneguda també a les xarxes com la Caçadora de Masies. Bon dia, Marta. Hola, bon dia. En parlàvem gairebé fa un any, si no recordo malament, de les tasques i les feines que duieu a terme. Una de les notícies era aquestes possibilitats que hi havia amb la sala, que ja havíeu aconseguit el permís per fer les obres i tot plegat. Ara ve segurament la part més difícil, no?

Sí, bé, de fet, la part més difícil potser ja han estat els papers, perquè hem tardat molt entre redactar-los i aconseguir el permís, però la dificultat aquí serà aixecar tants diners.

Els càlculs, així per sobre, de la primera fase de recuperació parla d'uns 90.000 euros. I esteu fent una campanya a una plataforma de micromassatge que és Qumico. Queden 10 dies llargs per poder-hi participar. Què es pretén fer en aquesta primera fase de recuperació?

La sala té moltes teulades a diversos nivells i la idea és restaurar-les totes. Ara mateix cada vegada que plou o que fa vent es mouen teules i ens va entrant, que ja hem anat repassant, però ara ens cal. Tornar-la a col·locar tot bé i això val 91.000 euros, que déu-n'hi-do, però la Generalitat té un ajut de patrimoni que assumiria el 70% del cost i nosaltres hem de posar el 30%, que entre tot plegat són aquests 40.000 euros.

Anar fent calaix i poder tirar endavant aquesta campanya amb la capacitat que du a terme o la capacitat que hi ha amb el micromecenatge. Aquí apaleu una mica a la responsabilitat de tothom, o una mica una crida a dir entre tots podem salvar un espai que, recordem-ho, té més de 800 anys d'història, aquesta sala.

Sí, sí, bueno, a part de ser la casa natal d'en Serrallonga, doncs, com bé dius, té molts segles al darrere i sap greu deixar-la perdre. També el l'ús que li volem donar al final tampoc és, bueno, és un bé comú. Sí que tots lamentem molt com es perden les masies, jo la primera, i aquesta és una oportunitat tant per persones com tu i jo, com per empresaris o qui realment tingui ganes de donar suport a la recuperació d'aquest patrimoni.

Clar, la sala té tot un significat al darrere que és especial.

La fa molt especial ja començant per la ubicació. Està situada a la cara nord del Montseny, té un mirador espectacular cap a la muntanya, és un espai. Que s'ha conservat sense urbanitzar i força intacta, de gran interès natural i evidentment la casa té un interès històric molt notable, té interès també arquitectònic. Té moltes fases constructives que l'hem detectat ara amb la feina prèvia que s'ha estat fent i òbviament s'ha conservat sense gaires obres i et pots imaginar com hi vivien això des de l'època d'en Serrallonga.

Un dels objectius, si no recordo malament que dèiem, és que la sala acabi seguint la seu de la Fundació Mas i Terra.

Sí, això pot semblar un ausència més, però el sentit que li volem donar és que justament des de la sala començar a recuperar aquesta masia i totes les que puguem, perquè volem fer com una escola-taller de construcció tradicional. Que també serà una de les maneres que volem arreglar aquesta mateixa casa. Ara que parles d'arreglar,

i un dels detalls que també fa singular el projecte, és que la recuperació de la casa la voleu fer precisament amb les tècniques de l'època, amb les tècniques tradicionals. O sigui, es farà, diguem-ne, bé i com per toca per un espai d'aquestes característiques. Sí, volem que sigui una restauració

exemplar, es faran servir tant les tècniques com els materials i també volem ensenyar-ho a fer amb aquesta escola que t'he dit i això també, entre cometes, ha de retirar una mica el cos de l'obra.

Bé, és una manera col·laborativa també de fer-ho entre tots. Què creus que perdem com a societat cada vegada que cau una masia? Perquè la sala és singular, perquè té una història al darrere, però masies com la sala arreu del país n'hi ha hagut moltíssimes i n'hem perdut moltes pel camí.

Moltíssimes, mil les n'hem perdut, i cada vegada que espero una masia perdem una pàgina de la nostra història i el capdavall de la nostra identitat.

Si voleu seguir la Marta, la podreu trobar a la Marta Lloret, a la Caçadora de Masies, a les xarxes, també al web de la Fundació, i si voleu participar a la campanya de micromecenatge és a Cucumico, amb el nom Salvem la Sala d'en Serratllonga. Marta, gràcies per tenir la trucada del programa, molta sort. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Acabarem amb tres coses més pel cap de setmana que ve.

Divendres, dia 2, comença a Balaguer una nova edició de La Sardanada, un programa que s'obrirà a dos quarts d'hora del vespre amb el pregó dedicat a Pau Casals a càrrec del divulgador David Puertes i que continuarà amb una revella de la joven Íbola de Sabadell. Dissabte hi haurà més activitat amb el Raúl Tordera que hi preestrena en petit format Sirenia, la nova producció de l'obrador d'arrel de la Fira Mediterrània. I la jornada a Balaguer també inclourà ballada amb tres coples, l'estrena de dues sardanes, una de Pitu Chamorro i una d'Anna Abad, i també el concert de saxo, copla i cabaret, amb la copla Mediterrània.

I ara us parlem d'una nova edició del

Festival Arrela d'Esplugues de Llobregat.

Precisament el que vol aquest festival és barrejar memòria, música i present, i en saben moltíssim. Dissabte que ve, 3 d'octubre, arrenca aquest festival, aquesta nova edició de la Relat, un festival que no centra la programació, només amb un únic cap de setmana que s'estén fins a finals d'octubre i que combina concerts de cant compartit, de glosa, de ball de patrimoni i activitats participatives. Entre les propostes d'aquest any, per exemple, Terra i Vi, Romer i Diví, de Marcel Casellas, una nova temporada de Cantera, trobades de cantors voltant d'una taula, o també Magali Sare o el gallec Xavier Díaz. En parlem amb la Laura Sant Agustín de l'Espluga Viva. Bon dia, Laura. Hola, bon dia. Primer, per situar-nos, què és aquest arrelat?

Doncs, bueno, és un festival de música d'arrel, com diu el nom, és un festival folk, i llavors és un festival que vol combinar el que és la cosa més tradicional. Amb les innovacions que podem portar, que ens permet el nostre pressupost.

Entrem una mica amb el tamari el proper dissabte, al vespre a les 8, a la sala del Teatre del Casal de Cultura d'Esplugues. Hi haurà els Hidra, que servirà una mica de posada de llarg del festival.

Nosaltres el dia aquest presentem el festival. Estaríem en aquest format, així una mica electrònic, no massa, però una mica electrònic, i ens oferirà ball. Volem lligar també el que és el Festival de Música d'Actuacions amb propostes locals, tradicionals, de música, del tema de la cultura popular i tradicional. Llavors, els nostres nans que tenen un vell propi, aquest vell propi es va estrenar fa 45 anys. I farem un petit homenatge a tot aquest món.

Entre les línies que hi hauran, propostes conegudíssimes i que omplen sales, com són l'Aranà, la Magalissare, però també aquestes propostes que aneu buscant la participació de la gent. Per un costat, Guillem Roma proposa fer un àpat de cantera i alhora també la Mostra Internacional de Glosa.

Apostem molt pel tema de la cançó. D'una banda, Aranà, que ens proposa. Aquest que han redoblat de les illes. Tenim en el món de la glosa, nosaltres fem cada any un festival de glosa internacional, que intentem és portar gent que improvisa d'altres llocs. I aquest any venen els sarts, venen dos cantants, un traductor i un músic, i ens oferiran cant improvisat de Sardenya, que es considerada que és la més antiga de la Mediterrània. I després fem això de la cantera, la cantera és una mica inspirada en el canto, etc. Són sopars de cantadors, el dinamit de l'Illa amb Roma.

Com dèiem, el dia 3 d'octubre hi ha la presentació, llavors serà gran del dia 17 fins al 30, cada cap de setmana amb un munt d'actuacions. Una de les coses que feu sempre, i això és d'agrair, és un cop d'ull, una col·locada d'ull, als músics de casa. En Marcel Casellas no hi falta mai, però alhora els riu.

Sí, exacte. Clar, en Marcel Casellas és un encàrrec directe que fem cada any. A part del seu concert, ens porta una bodega o un sommelier, o qui sigui, que ens fa un tas de vins. Però també ho acompanya amb algun artista convidat, com pot ser una cantant d'òpera, com pot ser un número de circ, com pot ser. Aquest any tindrem el Magí Serra, que és el fill del Joan Serra, un ballarí. Bueno, que ens fa molta gràcia tenir-lo, ja veurem. I després, lo de Riu, és un de casa. Llavors, l'any passat van presentar un espectacle nou, que es deia Canigó, basat en els poemes de mossèn Cinto. Això serà, a més, un consell doble. El fan el dia 30, Riu i La Baula.

A més a més, també Xavier Díaz, una proposta que ens ha arribat en aquest cas des del nord de la península, i Magali Sari amb el Descasada, que ja fa un parell d'anys que corre, però que són propostes molt interessants per veure al llarg d'aquest mes d'octubre que comença just aquesta setmana que entrem. Laura, esperem que vagi molt bé la proposta del Festival d'enguany, n'estarem molt pendents, i si algú vol venir, tan fàcil com entrar al web al buscar el Festival Arrelet, Laura, gràcies per atendre la trucada del programa. Enhorabona per la feina, per la programació de gran nivell que presenteu cada any i any. Doncs no n'és una excepció. Que vagi molt bé. Doncs moltes gràcies. I també dissabte, dia 3 d'octubre, Vila Seca es convertirà en la capital del món bastoner. La vila acollirà la 51ena trobada nacional de valls de bastons, jornada que reunirà a més de 1.500 bastoners i bastoneres i colles d'arreu del país. El moment central arribarà a la tarda amb 6 cercaviles. La Maria Marmelero és de l'esbar d'en Sergi Ramon Dolzina de Vila Seca, entitat organitzadora. Ens parla de com serà aquesta trobada.

La trobada nacional englobarà unes 1.800 persones, són unes 64 colles i el que farem és que al matí hi haurà com una cercavila, després ja a la tarda és quan tenim la rebuda de totes les colles, que és el moment més àlgid de dia, no? Llavors ens dividirem en 6 cercaviles i van a parar a la plaça de la Riera, que és on farem una ballada conjunta. Música.

Joan va baixar la fonda, es disposava a esmorzar. Roig les ha empunyat la forquilla, quin disgust que es va emportar. N'havien refet la carta, en anglès i castellà. Van dir-li que els temps canvien i que era cosa del mercat.

Diva gana. La nova oferta forana no reconeixia la ciutat. A poc a poc el local s'omplia de turistes i d'expats. Entre salmó, mantega i oserda, entre pancakes i ous ramenats, va descobrir que el plat estrella era una torrada amb el bocat. Mori al bruig,

no veieu que acabarem els punys, la mala és m'ha perdut a la parròquia. Mori al raig, no veieu que arribarem a les mans,

cremada entre plats estranys al vol d'en Joan.

Va enfilar cap al centre, ara va visitar el barri vell, quan un ramat de cicloturistes li va fer roncar els budells. I va entrar en una taverna, calia posar-hi remei. Però ai, mare, quin poema, quan va parlar amb el servei.

Ex-Benedict. En Joan no sabien girar-se i que volia li han putit. Se van mirar com una rareza on queden els guisats ahi enterrats en paraules angleses

i que fe ben aigualits. Morial bruts, no veieu que acabarem els ulls? La mort.

Oieu que arribarem a les mans.

Ramal, entre plats estranys, el bo d'en Joan. Ramal, entre plats estranys, el bo d'en Joan.

Mori al branx són els fetos des del romancer Tartera, uns fetos que actuaran la setmana que ve a Sant Llorenç del Penedès.

I nosaltres que ho deixem aquí. Hem estat amb la Rosa Sillué, el muntatge, l'Andi Franco, la producció i Quim Rullana, la direcció i locució. Marxarem amb Amon i Crits, sardana de Bartomeu Vallmajor, interpretada per la copa Ciutat de Girona. Una copa i una sardana que podreu sentir dimarts que ve, dia 29 a les 6 de la tarda, durant l'audició de sardanes de la Festa Major de Riu de Llots de la Selva. Ens trobem demà aquí mateix, al Mans, a Catalunya Ràdio, com sempre, amb tota la rel a la Ràdio Nacional. Que tingueu un bon cap de setmana.

SENSE ÀUDIO PARLAT