La tarda de Catalunya Ràdio, de 16 a 17 h - 19/10/2026

Soledad. Estat de qui està sol per manca de companyia o per absència de relació amb altres persones. Sentiment de distanciament o de desconexió respecte als altres que es pot experimentar fins i tot en companyia de persones. Benvinguts a la millor hora del dia. Són les 4. Aquí Francesc Garriga.

Antoni Bassas, bona tarda. Bona tarda, Francesc Garriga. Del 19 al 25 d'octubre se celebra la setmana contra la soledat no desitjada. Pensava que era un sorteig, m'has de dir un número del 19 al 25. No, en principi no. Tot i que hi haurà sorpreses aquesta tarda. Veus? En aquest programa sempre hi ha sorpreses. Avui n'hi ha una d'especial. Judit Pastó, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Marta Montaner, bona tarda. Molt bona tarda. No esteu soles, esteu sempre amb nosaltres. I la ràdio fa molta companyia. Això és molt veritat. Per què rius basses?

És un tòpic com una casa de pagès, però també és molt veritat.

És que és molt cert, eh? És que els has dit no esteu soles. Nosaltres tampoc no estem sols. Tampoc. Estem tots acompanyats. Ens estem complicant molt la vida. Bastant, sí.

És una nova tarda de complicacions. No t'has mullat, però arribar a la ràdio ha estat més complicat que un dia normal. Sí, una mica més, sí. Tot el dia està sent complicat. Protecció Civil manté l'alerta pel pla inuncat. Pluges intenses i abundants fins la matinada. És un escenari que no té res a veure, però, amb la intensitat del temporal que està castigant el País Valencià. Ara hi anirem, les imatges, algunes són, vaja, terribles, però sí que ens pot deixar pluges torrencials aquí al nostre país i crescudes de rius i de rieres. Gemma Puig, bona tarda. Bona tarda. Estem aquí tots pendents del cel, dels mapes, vaja, què t'he d'explicar, un dia més, no? Això ja és el pa de cada dia, gairebé. On ha de ploure més aquesta tarda?

Aquesta tardada, ploges intenses a tot el que és la costa, litoral i prelitoral, aquest avisos de ploges torrencials que comentaves, de més de 40 litres per metre quadrat a mitja hora, i això va ben bé des del Baix Camp fins a l'Empordà, és a dir, entre costa i prelitoral. És a dir, gairebé tot a la costa, no? Sí, gairebé tot, sí. Aquests seran els avisos d'intensitat, però també tenim avisos d'acumulació, és a dir, que anirà a plover i anirem acumulant litres, i aquests avisos d'acumulació en 24 hores, des d'avui fins demà, doncs se situen cap a sectors del Prepirineu, Solsonès, Bergabà, Cerdanya i Ripollès. Aquí, en aquestes 24 hores, doncs es poden superar els 100 litres. Precaució, no té res a veure, com deies molt bé, amb l'episodi que ha tingut el País Valencià, però sí que també aquí a casa nostra venim de diversos episodis de pluja, molt recents, de pluja intensa, i per tant aquestes pluges que poden ser torrencials, d'aquests 40 litres per metre quadrat en mitja hora, doncs s'ha d'anar amb molta, molta precaució, perquè venim de dies que ha plogut molt i que tot està molt moll.

Doncs això és el que hem d'estar vigilant molt aquesta tarda. Gemma, no marxis. No marxo. Perquè el País Valencià és el que n'ha sortit més mal parat d'aquest temporal. Això passava avui. Vaja, aquestes últimes hores s'han vist carrers convertits en rius, cotxes arrossegats per la força d'aquesta aigua i rescats fins i tot en llanxa i en helicòpter. És un temporal que ha deixat almenys tres víctimes mortals, Judit.

Sí, a Oliva, a la Safó, els equips de rescat han trobat aquest migdia el cos sense vida d'una persona. Fa poca estona també s'ha notificat la mort d'un home de 64 anys que hauria patit una aturada cardíaca en un càmping molt afectat per aquestes inundacions. Dues víctimes mortals que s'assumen a la dona que va morir ahir a Según quan es banyava al mar en plena alerta taronja. Aquesta és la part més crua del temporal que afecta sobretot afectat sobretot al litoral sud de València, al litoral nord d'Alacant, i que ha obligat a confinar gairebé 900.000 persones, tot i que fa pocs minuts ens comunicaven que aquest confinament que afectava 145 municipis ja s'ha aixecat. Sopta una mica gemma

perquè veiem el titular de Son Record, però clar, quan pensem en pluges i el País Valencià ens ve al cap la dana. ¿És pitjor això que la dana a nivell de números?

A nivell de números estaria en tercera posició. És a dir, el primer, el rècord que hi havia és a Oliva, el 1987, amb 817 litres per metre quadrat en 24 hores, és un rècord històric de tot Espanya. Després vindria la Dana, el 778 a Turís, el 2024, i d'aquest episodi tenim aquests 720 litres per metre quadrat a Forna, dels quals 500 han caigut avui, és a dir, que no arriben ni a les 24 hores. Estem parlant de registres excepcionals, extraordinaris.

És a dir, a qualsevol lloc que plogui això, serà un desastre. Sí, clar, estem parlant de 500

litres des d'avui a la matinada fins a les 4 de la tarda, no? No arriba ni a les 24 hores, 16 hores.

Això són pluges que en alguns llocs cauen durant un any, clar. Això mateix, exacte. Durant tot un any està caient. I Gemma, què té el País Valencià, a diferència de Catalunya, que acumula darrerament molts i molts episodis d'aquest tipus tan importants?

Tenim una cosa en comú, que estem al costat del Mediterrani, per tant, tenim aquesta possibilitat, no?, d'aquestes pluges tan, tan intenses, i aquest sector entre el sud de València i el nord d'Alacant, en aquestes situacions de vent agregalat, les pluges es queden allà estancades, i va plovent, i va plovent, i va plovent. No és la mateixa situació que vam tenir per la dana, no?, les precipitacions no estan al mateix lloc. Però sí que aquesta situació d'avui, d'ahir a avui, doncs aquesta pluja ha anat acumulant registres de precipitació, tenim un mar Mediterrani molt calent i amb aquest aire fred, doncs això ha fet que anés plovent tota l'estona, anés plovent amb registres molt importants de precipitació. Tenim aquests ingredients que sempre hi han sigut a la tardor, aquestes precipitacions, si ens fixem en les dates, estem parlant de la dana va ser el 29 d'octubre, el que comentava del 1987 va ser el 3 de novembre, no hem marxat d'aquesta època. Aquesta època exacta, és a dir, a la tardor, perquè venim sempre de l'estiu i per tant venim d'unes temperatures altes, la diferència respecte a altres episodis, doncs és aquest mar Mediterrani molt calent i també els pocs anys, és a dir, de l'Adana fa dos anys aquests episodis s'anaven repetint, però ara aquests episodis es repeteixen amb més freqüència.

Doncs això és el que ens passa aquí. Jo li volia fer una pregunta, al marge de les desgràcies que està fent aquest aiguat, que és en relació a la temperatura, perquè hi ha molta gent que diu, sí, plou, plou, però no ve el fred. No, o sigui, vaig amb maniga curta. Exacte, en francès, va amb maniga curta. Jo avui sí que ho he notat, eh? Bueno, avui s'ha notat. Una miqueta, però tampoc fa fred. Jo he tret la jaqueteta. S'ha notat. Fins al juny gairebé. Evidentment, s'ha notat que ha baixat la temperatura. A més, no és cap crítica, eh? No, no, no. Però no fa fred. O no fa la temperatura que hauria de fer aquesta època.

Ara estaríem una mica per sobre del que tocaria encara per l'època. Al cap de setmana vam baixar, vam situar-nos fins ahir una mica per sota, però sí que és veritat que no. Aquests dies sí que estem al que tocaria per l'època. No fa molta més calor de la que tocaria.

Doncs ho seguirem i si aquesta tarda la cosa es complica tornarem a parlar amb la Gemma Puig. De moment hi ha aquesta previsió, però la cosa és aquesta. Gemma, gràcies. Moltes gràcies. Bona tarda. Oliva, País Valencià, la SAFOR. Allà s'ha activat el suport de la Unitat Militar d'Emergències. Les imatges que hem vist són molt angoixants, són molt fortes. Podem saludar el Domènec, que és un veí d'Oliva. Domènec, bona tarda. Hola, bona tarda. Com esteu? Bé, justet, justet, eh? Ara mateix on ets? Ara mateix on ets, Domènech?

Ara mateix estem més o menys bé. Ja ha passat la tronada. Hem seguit l'aigua. Està sentint les pluges del 87. Per aquí, una idea, les pluges del 87.

No, la connexió no és bona. A veure si podem. Entenc que les circumstàncies són molt complicades. Però mirem de recuperar la trucada amb el Domènec des d'Oliva, perquè certament la comunicació no és bona. Però vaja, les imatges que hem vist d'Oliva, Antoni, recorden. Aquest és el problema, que recorden el que recorden. Tenim una sort que ara. Saber que no hi sigui la Gemma, però tenim una sort que és que ara les previsions afinen molt.

Això no ens ha agafat per sorpresa. Ningú pot dir. Ostres, no m'esperava que caigués aquest aiguat, si no ho semblava,

etc. Realment les prediccions cada dia són més precises.

Però quan veus el mal que va passar el 2024 i veus les imatges d'avui, doncs tens el pitjor. Vull pensar que les administracions que havien de prendre nota,

la van prendre. Mira, crec que hem recuperat el Domènec, però ja no fa gaire bona pinta això. Domènec, a veure si ara et podem sentir millor. Et preguntava que com esteu ara mateix.

Que estem bé, és a dir, ara mateix ha començat a baixar l'aigua, fa un temps que farà unes hores que no plou, no sé si en sentiu, però la cosa va mainant, l'aigua baixint dels carrers, ja ha baixat un mes de tanc de mig, més baixat. Despedir la mateixa, però l'anim és sencilla,

però per la resta anem funcionant. Com m'explicaries com han estat els moments més difícils que heu arribat a veure vosaltres?

Doncs, mireu, comparant-te amb el que dèieu de l'any 87, quan va pegar la gran tronada, així n'hi havia uns 25 centímetres d'aigua. Havíem superat el metre llarg. Clar. Metre, metre i mig. Jo tinc la sort que estic a una primera planta, els pares dormen.

No, no, no ens podem refiar de la cobertura, són moments complicats. Farem una cosa, avançarem, farem una pausa, a veure si ho aconseguim arreglar, no sé com, perquè el testimoni del Domènech és molt impactant, les imatges que hem vist d'ell i dels seus veïns feien molta por, però evidentment la comunicació no està sent fàcil. Farem una pausa i a veure si trobem una antena bona i podem fer la connexió.

I recomana evitar desplaçaments innecessaris. Pot ser perillós.

Segur que no n'hi ha per tant.

Amb les pluges, tot pot canviar de cop. Fes cas a les alertes, segueix les indicacions oficials i evita zones inundables. Generalitat de Catalunya.

Hola a tots, sóc Carles Sanz de Tricicle. Voleu riure i riure sense parar? Doncs veniu a veure el meu nou espectacle, Me'n vaig. Al Teatre Poliorama a partir del 4 de novembre. Última oportunitat de veure'm a un escenari. T'ho perdràs.

És un dels sentiments més difícils, el sentir-se invisible.

Pocs en parlen. Jo al principi no ho compartia. Tot i que cada cop afecta més gent.

Per què m'estic sentint sola si tinc 25 anys?

La soledat no desitjada surt a la llum.

Una de les coses més importants és tornar a convertir la vida en un lloc de proximitat.

La cadira buida. Nits sense ficció. Dimarts a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Paisatge, emoció i nostàlgia, sota la direcció de Cristian Machelaro.

L'ABC recorrerà el paisatge del xec Bedricks Metana, el lirisme intens de Chopin interpretat pel pianista David Krikuli i, finalment, Rachmaninoff, marcat per la nostàlgia i la construcció d'un present lluminós.

Entrades a auditori.cat.

Hi ha un país sencer que no surt cada dia als titulars i nosaltres te l'expliquem. A la revista La Mira descobrim persones i històries que ajuden a entendre qui som més enllà de l'actualitat. Històries que parlen de nosaltres amb un periodisme reposat, humà i proper. Entra a lamira.cat i subscriu-t'hi. Blanca, estem buscant algú pel laboratori.

Ah sí? Saps per què ets aquí?

Ets aquí per mentir. Puc quedar-me embarassada o no? Possibilitats sempre n'hi ha.

A tu només t'han pogut treure dos òvuls que no serveixen. Hem deixat una pasta. També hi ha gent que es deixa una pasta intentant arreglar un cotxe. Si el motor és vell. In vitro. Aquesta nit.

Estrena a TV3 i a la plataforma 3CAT.

El 29 de novembre l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Cada día, quan me llevo, no hi ha res més millor que escoltar Catalunya Ràdio de Bon Matí. Està bé? La hòstia. De que et vaig conèixer, he deixat-ho tot. No, estic només per tu, de 5 a 6. A més, m'aixeco amb una alegria.

Lo primer que poso sempre és Catalunya Ràdio.

Hòstia, mira que fa temps que us escolto i no m'atrevía mai a trucar. Una cosa mai vista.

A Catalunya Ràdio, de dilluns a divendres i de 5 a 6 del matí, els Matiners, amb Xavi Canelies. Som pura cafeïna.

Aquesta tardor canvia de plans. O millor, vine a Esplau i troba'ls tots. El millor cinema, dolços irresistibles, arcade i bitlles, les teves marques preferides i nous restaurants per allargar la tarda fins a la nit. Un lloc per gaudir del gust de compartir cada moment. Més oci, més sabor, més plans. Esplau t'espera.

Som Trescat.

Som 3CAT. Som 3CAT.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Va, crevem els dits, a veure si la cobertura ara sí que ens acompanya. Domènec, bona tarda de nou. Bona tarda. Ara sí, ara sí, ara sembla que sí. Anem a veure. Ens has explicat que ja ha deixat de ploure i que l'aigua ha anat baixant, que havíeu tingut un metre i mig d'aigua. Sí. Ens explicaves per línia interna. Ara mateix on ets? Hola? Ara mateix on ets, Domènec? Ara mateix que jo? És que clar, fa riure perquè la situació és dramàtica, però. És que és molt difícil,

no sé com comunicar-me amb vosaltres. Ara mateix estem esperant que baixi l'aigua, ens quedaran uns 25 centímetres del carrer, un poc més, uns 30 centímetres. I estem esperant que baixi, començar a obrir casa i començar a treure tot, tot, tot, l'altra vegada.

Mare meva. Veig que t'ho agafes amb humor, que entenc que deu ser una de les poques maneres com pots afrontar una situació així. Ens explicaves per línia interna abans de la conversa que uns veïns vostres, per exemple, han hagut de rescatar-los amb una llanxa.

Sí, tenim una sèrie de persones majors que. Ell està jubilat i ella va tindre esclerosi i, clar, bueno, va tindre, no, encara la té, i són gent de mobilitat reduïda. Hem aconseguit primer que pujaren a un trastero que tenen a la part de dalt perquè tingueren un poc d'altura i, quan ha passat la Guàrdia Civil en la Zòdia, ja els han pogut pujar i els han tret al. Sí, se'ls han endut. Encara no puc contactar amb ells, no sabem si estan al polivalent, que és on estan fent tot el recull, o si ja els han endut a casa.

Entenc que quan veus que l'aigua comença a pujar, la memòria deu ser malparida i et deu portar pensant la dana, i et deu portar pensant que pot passar el pitjor. No sé si heu passat un dels pitjors moments de la vostra vida avui. Home, fàcil no ha sigut.

Com aquests pitjors moments, quan una cosa t'assembla a un punt que tampoc et pots preocupar. Que ha sigut greu, molt greu. Al final només són coses. Si estem bé i el veïnat no ha tingut cap percance, tampoc es pot demanar molt més. I ara què és el que necessiteu?

Si poguessis demanar, què necessitem ara mateix aquests veïns d'Oliva?

Ara mateix jo demanaria aigua corrent i llum. Però clar, fins que no baixi, no crec que es pugui fer això. Sé que des del Polivalente se'n demanen calcetines i sabates, però clar, suposo que això serà la primera copa. Després ja veurem quina solució podem donar-li a aquesta gent. Necessitem paciència. Heu estat ben informats? Esteu ben informats en aquests moments? La veritat és que no gaire. De vegades passa un camió de bombers o un camió de la UME i ens pregunta, però informació en tenim ben poca. De fet, tot el que preguntem sempre és si ja para de ploure o esperem un altre dronar. Era el que preguntàvem per saber si començàvem a moure'ns o aguantar fins a la pròxima.

Però en el mòbil, en les aplicacions o les xarxes no t'arriba informació oficial?

Que es que estem tenint problemes de comunicació. Ara mateix estem comunicant-vos prou bé, però estem intentant guardar bateria per poder tindre comunicació entre els veïns i amb la família.

Doncs, Domènec, no gastarem més bateria perquè és evident que s'ha de guardar per coses molt importants. T'agraïm que hagis atès la nostra trucada. Us enviem molta força i, com sempre, l'antena oberta de Catalunya Ràdio perquè qualsevol cosa que us vulgueu explicar ho pugueu fer a la nostra antena. Una abraçada forta.

Moltes gràcies i paciència,

que en tenim. Això, doncs vinga, si en tenim fem-la servir perquè ara és moment. Moltes gràcies, Domènec. Bé, doncs això, qualsevol oient que ara mateix sigui en una zona complicada i ens vol explicar una història personal, una vivència d'aquestes característiques, tenim el telèfon obert, 932017474. Mira tu la paradoxa que quan cau un aiguat, que és el que falta. Aigua potable. Sí, exacte, sembla mentida. Bueno, és així, és condició, no? Però, esclar, si no tens llum, si no tens aigua i no tens informació, estàs bastant a cegues, eh? Esperem que la situació es vagi normalitzant. Quin canvi de registrar, eh? A veure com ho lligues ara. A veure, preguntar-te qui t'ha fotut la tarda en l'aire, doncs, home, serà com molt. Tot molt frívol. Molt frívol, però, home, ens hem d'animar una miqueta, que és una setmana grossa.

Sí, ja sabeu que en aquesta secció no acabem de parlar seriosament, que és una mica més. Bueno, de tant en tant anem fent alguna cullerada, però. És veritat, però també et serveix una mica per oxigenar i distreure'ns. Llavors, qui m'ha fotut la tarda en l'aire ja des de fa potser 48 hores? La caverna madridista.

A veure, certament, aquesta setmana que tenim PSG demà i Clàssic diumenge, home, una mica de polèmiques orbitals. Però potser més del que ens pensàvem, no? Segurament, segurament. Per cert, aquí vull reivindicar una resposta de la setmana passada, quan em vas preguntar si jo regalaria els tres partits abans el del Madrid perquè el Barça guanyés el Madrid, i et vaig dir que no. Victòria Turquia, victòria el Camp del Betis. Sí, senyor, i grans victòries, a més a més. I grans victòries. Amb una mica de polèmica al Barça i una mica de polèmica o molta polèmica al Madrid, també.

Clar, primer va ser el partit del Barça de dissabte, amb l'expulsió de Facundo Bernal, jugador del Betis, per aquesta agressió en la minya mal, i també hi hem d'assumir aquell gol, que tothom diu, golàs, golàs, anul·lat de Lo Celso, per una mà prèvia de Cucho Hernández, que hauria estat el 2-2. Has vist com semblava jo que treballi el tot costa? Jo ho he dit moltes vegades, jo volia ser la Marta Carreras. Però bé, la Caverna del Madrid ha tingut un bufet lliure d'hotel aquest cap de setmana per agafar el croissant, després repetir amb el torn salat i tornar-hi amb el dolç si vols una miqueta de fruita. Sucar-hi pa i repetir. Tot i que t'haig de dir que fins i tot culers declarats com Jordi Évole deien el següent a les xarxes. Són mans, però no es poden anul·lar gols així. El futbol abans que els colors. I com a culer i futboler, no vull prescindir del golaç de Lo Celso. No, si ja l'hem vist.

Ara que l'anul·lin. Golaç, però no compta.

Entenent i volent entendre el que diu el Jordi, que al reglament posin els gols bonics, no s'anul·laran mai.

Seria bé això.

El cas és que l'ambient es va començar a caldejar dissabte al vespre i una de les proves en va ser l'editorial que va fer Matías Prats Jr. S'està fent un nom, eh? Fill del mític presentador, per si algú té algun dubte.

La diferència amb el seu pare i el seu avi és que ara ja ho diu descaradament. Ja ho diu descaradament, eh?

Doncs atenció a les seves paraules a El desmarque de Mediaset.

¿Por qué el Barça juega siempre con el viento a favor? A ver, el Barça es el mejor equipo de largo, sin duda. Ayer le metió una manita al Betis en su campo. Pero da la sensación de que todas las jugadas polémicas acaban cayendo del mismo lado. Ayer el Barça retrocedió media hora para anular un gol del Betis. Y el árbitro expulsó a Facundo Bernal y no a Lamín después de un rifirrafe que tuvieron entre ellos. No sé, entre lo buenos que son y estas cositas, es posible que nos quedemos sin Liga en diciembre. Empieza el partido. Estas cositas, eh, Bassas? El gol que li van anul·lar a Fermín en el Barça-Real Madrid de la temporada anterior. Una cosita. Era una cosita. Una cosita. ¿Y qué cosita es?

Tu m'has dit, Garriga, que aquest noi és de l'Atlètic de Madrid.

Jo el vaig conèixer quan jo vivia a Madrid, el 2012, i allà crec recordar que era de l'Atlètic de Madrid. Sí, sí.

Això és com el Pedrerol, també, que se suposa que és del Barça, l'únic que. No, és, és. Com que és? Home, ho diu ell. Jo aquestes disfresses no les he entès mai, jo les disfresses les entenc per carnaval. Aquesta és l'actitud. Ah. Molt bé. El cas és que dissabte es va generar un caldo de cultiu ideal pel partit del Madrid contra el Sevilla. Ah, inclosa la pancarta, el Bernabéu. Sí, alimentada també per les paraules del president de la Liga comparant les arts de comunicació de Real Madrid TV amb les de Goebbels, el ministre de propaganda nazi. Aquesta pancarta que deia. Ni una banda ni l'altra. No és futbol, són teves sin egreira. Molt bé. Total, un ambient, un xup-xup previ, que va pujar encara més de temperatura després del partit Reial Madrid-Sevilla, amb la targeta vermella que sembla que hauria d'haver vist Guler per un cop de colza. Una jugada, podríem dir jugada fantasma, que mereixeria l'anàlisi de Líquer Jiménez d'abans, no el d'Horizonte, no el d'Horizonte, sinó el dels misteris, el de Quarto Milenio. I una jugada fantasma que va fer que Mourinho s'adreçés així als periodistes al postpartit. Dice que hoy no ha visto

ninguna imagen nítida y es así. ¿Has visto tú? No, no, tampoco, tampoco.

Por eso te decía. Yo hago la pregunta general. ¿Algún de vosotros ha visto? ¿Algún de vosotros tiene una imagen que me haga ver? No creo que vosotros lo tienen. Por eso yo no entiendo la obsesión en una, dos, tres, cuatro preguntas de esta historia. Bueno, no sé. Tiempo de la obsesión, eh?

Ningú no té imatges, entre altres coses, perquè la televisió no ha ofert encara les imatges més clares, o les que serien més clares, de la jugada en què hi hauria hagut de haver expulsió per agressió. No, no, no va haver impressora aquest dia.

Aquest cop no, reimpres. Mourinho no veu res i tampoc va veure el partit del Barça. Ara, per no haver vist res, opina igual. No he visto.

Te juro que no he visto, no estoy bromeando, te juro que no he visto. Después me llegaron, me llegaron, obviamente, las voces, pero tampoco es sorpresa para mí. One more day at the office.

Quina escadabritat, eh? Un dia més a l'oficina. És que és superior a tu. Mira que no sols fer gaires tuits, eh, Garriga? Però em vas deixar anar un. Ahir no vaig poder orbitar. És que és superior a tu. Home, és que a veure el moment. És que a veure el moment. Tira, tira. Tiro perquè t'estàs encenent, eh? Veus aquest xup-xup també t'està afectant a tu, eh? Mira, ha passat una cosa força inèdita a partir d'aquesta polèmica al Madrid-Sevilla, que per cert va acabar amb victòria dels de Mourinho per 4-1. I el que ha passat és que, de cop i volta, molts tertulians d'aquests programes, que ho alimenten tant, Tartulians que s'han plantat i han dit que estan farts de parlar de tant de l'arbitratge. De l'arbitratge al Madrid, esclar, no al Barça. Com aquell senyor, aquell senyor argentí, saps el que tenen al xiringuito? El senyor argentí que sembla que l'avena del

coll li estigui a punt d'explotar. Es un programa de este nivel. Estamos hablando dos horas y media del reglamento. A mí realmente me empequeñece. ¿Qué quieres que te diga? Que los proletarianistas sean los árbitros no es para Latinoamérica ni para el mundo entero. Hoy protagonista la picaresca no, la picaresca no. No me gusta. Y para mí, te digo sinceramente, Jamal tenía que haber sido expulsado. ¡Ah! ¡Ah! Es boníssim,

perquè quin viatge en pocs segons. Un senyor que diu, no vull parlar de l'arbitratge, acaba dient, por cierto, la Vinja Mal debería estar expulsado.

Bueno. Jo a aquest senyor l'he vist jugar, era porter, i li falta un ronyó. El van operar. Però té relació una cosa amb l'altra? No, és d'aquestes llors que et saps un futbolista.

Dades, dades que saps. Pensava que deies crida tant. És un senyor que es diu Jorge D'Alessandro.

Jorge D'Alessandro, sí, mític. Va ser entre el nàstic. El mateix, però més finet, ho ha dit Jorge Valdano. Correcte. Ha dit el mateix, escolta, jo vinc aquí a parlar de futbol i veig pancartes a la graderia. Més elegant ballar, no, clarament. Sí, clarament.

I no oblidem que estem parlant de programes que omplen minuts, fins i tot hores, parlant d'arbitratge, de jugades polèmiques, de senyors, és que això me'n recordo, fa uns anys, agafant regles i posant-los a sobre del monitor per mirar si hi ha fora de joc o no. I que, recordem-ho, fa només una setmana, quan Vinicius va deixar sense cabells el jugador del Villarreal saliva i va veure la targeta vermella, allà van estar hores debatent l'estirada i fins i tot donant la culpa als cabells arrissats del jugador.

Y analizamos que la mano, vimos que la mano no cerraba y se le queda el dedo meñique enganchado. Salivar es un futbolista que tiene el pelo extremadamente rizado, prácticamente afro, y eso puede suceder. Bueno, Lobo, mira la imágen. Marcos, Marcos, Marcos. Marcos y Paloma y Hugo, los rizadores. Aviam,

us vull recordar que estem parlant. Els cabells estiren els dits de Vinicius.

Exacte, declaro culpable el cabell

afro del jugador. No, no, aviam, és que estem parlant d'una caverna que és capaç d'inventar qualsevol cosa. En fi, és igual. I és la setmana del clàssic. Sí, una bona prèvia.

I això també ho ha dit Josep Pedrerol, el xiringuito.

Pensábamos que sería un fin de semana tranquilo,

¿no? Pero ha habido más polémica que nunca. Pues tras la bronca de este fin de semana, el domingo. Llega algo. En fin.

Más tranquilo. El clásico. En fin, empezamos. El clásico. Empezamos. Lo crees muy bien.

Antonio Bassas. No, todo esto no son más que buenas noticias. O sea, que encara que no os semble. Per què estan dient tot això? Perquè s'estan posant la vent abans de la ferida, perquè estan a 6 punts del Barça, perquè les coses no van bé, milloraran, però encara els hi costarà una miqueta, i el Barça, francament, està molt bé.

Llavors, què han de fer? Doncs exagerar i dir que el Madrid,

el Madrid, l'equipo del gobierno tota la vida, Els àrbitres l'estan perjudicant. Fixa-t'ho, quines coses. A veure si es posa la vena abans de la ferreria del Ciro López. Ciro, estàs allà preparant les venes o no? O ja les tens posades, tu? Jo estic amb les venes posades des de fa temps. Com un gatet, llapant-se. I el coll, no tu, així, una cosa. Que puja una cosa. Quan menjo, em costa que es passi la. No sé lo que serà jo ara, ja te dic una cosa estic més animat després de l'últim quart d'hora perquè els primers 60 minuts no són per estava pitjor però després de l'últim quart d'hora del partit de la Roma i després de lo d'ahí bueno, igual podem perdre dos a cero o tres a cero bueno. No, no, jo crec que el Madrid pot presentar batalla. Pot presentar batalla. A veure, quan veus el Barça que fa 5 gols a cada partit, no penses, doncs potser si seguim la dinàmica. Bueno, però també l'hi fan. Això sí. Això també. Jo crec que la defensa no és el millor del Barça. No. I per mi era un suïcidi jugar com estava jugant. Jo no volia ni pensar en l'alineació inicial de l'altre dia en la Roma, que ens fa tres i podia fer vuit o nou. Jo deia, i ho deia no ara aquí a Catalunya Ràdio, en el programa del meu amic Garriga,

Sí, no, el deia en la retransmissió que jo feia per YouTube i per Twitch, que jugant així en els plantejaments de Mourinho en el partit de la Roma, segurament al final de la primera part el resultat del Camp Nou seria d'1 a 5, 1 a 6, 1 a 7. No, no, és veritat, és veritat, és que jo crec que es va equivocant tot, per mi. Desde que conozco al Mourinho, o por lo menos desde que va ser entrenador o ha sigut entrenador del Madrid, jo crec que ha sigut el pitjor plantejament que podia fer el Mourinho en un partit de futbol. O sea, l'altre dia és que va ser un desastre. Però clar, tot això arriba, a més a més, amb aquesta història de la Manegra, de Tebas, la pancarta. Negreira hi és, eh? No, no, no, no hi és. No, no hi és, no hi és. No, no, no hi és. No, no hi és. I José Plaza també hi és, no? Bueno, ja, també. José Plaza, per la gent jove, és el senyor dels àrbitres de fa 50 anys. Sí, els de I que era bastant madridista. Els de Plaza ja no estan. Era bastant madridista. Els de Plaza ja no són. Els de Negreira, alguns encara estan. I llavors encara cobren? No, ja no cobren. No, no crec. Però segueixen fent perquè, com que ens van pagar 25 pessetes, doncs. No, però jo vull oblidar-me dels arbitratges. No parlem d'això,

només si és l'arbitratge del Barça. Perquè si no, també podem parlar del partit del dissabte. Quan vulguis. Podem parlar. Tu hauries expulsat Lamín? No, però tampoc. No, però no. No hauria expulsat tampoc el jugador del Betis. Però sí, fins i tot els jugadors del Betis, els seus companys van dir, això són coses que no s'han de fer, i ell això ja ho sap, i fins i tot el seu entrenador. Home, tampoc es pot fer, o no tindria que fer-lo, a la mint el que va fer. Però a la mint no fa res de l'altre món. Jo tampoc. Jo, per mi, és una jugada de tarja groga pels dos. Lamin fa un gol que dona la volta al món. Increïble. Que fa que la gent encara s'enamori més d'ell. I a l'Empapé també, ahir. I es parla més. Però hi havia falta abans, no? Que si tenien que haver expulsat el Guler, que del gol de l'Empapé, que són gulers, també.

És que s'ha de parlar perquè haguessin hagut d'expulsar el Guler. Clar, clar. A més, el segon gol de Mbappé va haver-hi una falta de Konaté, que va impedir seguir una jugada ofensiva del Sevilla que va passar inadvertida.

Tu com a Mourinho no he vistos nada, no? No, no, jo la veritat, jo en la jugada aquesta que diuen del segon gol no l'he vist. I després, en la jugada del Guller, Jo, de veritat, jo ara parlo sense. Sense flofisme, com sempre. No, no, no. Et treus el carnet de la butxaca. Però de veritat que no n'hi ha una imatge O sigui, per mi hi ha. Un cop en l'antebraç, però jo crec que és el pit, i que després es deslitza una mica fins al coll. Però, és que no tots els cops de colça són vermelles, no? Home, depèn, si són a la cara, sí. No, per això dic, quantes vegades hem vist de jugadors que defenen, posen el cos i li donen un cop de colça al jugador rival, I és groga, no és vermella. Llavors, vosaltres esteu convençuts que aquesta del Guler és vermella. Jo no estic convençut. Jo no ho dic de veritat. No he vist una imatge que reflexi que això és una tarja vermella. Jo crec que és un rifirrafe. Però és que no va ser ni groga. Bueno, això és una altra cosa. Per mi és groga. Per mi és groga. Pot ser groga. En les imatges que tinc. Igual hi ha unes altres imatges que li dona un cop fort i potser és vermella, però jo aquestes imatges no les he vist. Les ha batat Florentino segur, això no és informació. Però bueno, però bueno. Per una vegada en casa de dubte per una vegada en casa de dubte no cau la moneda del costat del Madrid negativament parlant benvingut sigui l'error si ens ajuda a nosaltres Ciro, dilluns que ve serà molt divertit això bueno, el diumenge igual és més. El dilluns pot ser molt divertit, però el diumenge per alguns potser és més. Aquí t'esperem. Una abraçada i fins dilluns. Farem una pausa. Farem una pausa. I quan tornem hi ha una sorpresa. Una sorpresa. Per qui serà la sorpresa?

Ho sabrem després de la publicitat. Descobreix tota la programació a brotsempordà.cat.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. N'han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu, Atlantida. Un segle fent salut. Parlem de quin operador

de fibra i mòbil hauria de contractar? D'acord. Quin és l'autèntic operador 100% català? Vera. I el més ben valorat pels usuaris? Vera. Escolta, no seràs una intel·ligència artificial? Peyu. A Vera sempre parles amb persones de veritat. Doncs no en parlem més. Passa't a Vera. Vera. Fibra i mòbil de veritat. Truca al 1543 o entra a somvera.cat.

El 29 de novembre l'Alianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a alianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Alianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Tras el éxito de la novia gitana llega Los huérfanos, la nueva novela de Carmen Mola. Entra, no saldràs igual. Editorial Planeta. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Vuit minuts de dos quarts de cinc a la tarda. Antoni, volem recordar exactament què ens vas dir el dia que vam estrenar temporada, que és una de les notícies bomba que hem donat en aquest programa. Home! Enhorabona. Moltes gràcies. Avi Bassas. L'avi Antoni. Bueno, no cal insistir. Encara et fa una mica de recance, això? Imaginar-te avi?

Sí. Saps com vas a un mapa per orientar-te i diu, vostè està aquí. Saps? Doncs.

Ja han passat dos mesos que ens vas donar aquesta notícia. Esteu preparats a casa per l'arribada del Guillem? Sí, sí. Ja no deu faltar gaire. Quines dates tenim sobre la taula, més o menys? Setmanes? Dies? Sí, 15 dies. Això està a punt de passar. Bé, doncs t'ho preguntem, perquè aquest programa és servei públic, aquest programa és servei també al col·laborador, i hem volgut preparar un curset accelerat. Perquè això de ser avi no se't faci gros i hem convidat tres avis experimentats a si coneixes força bé perquè et donin consells.

Ara l'estudi s'ha omplert de gent que venen a saludar afusivament l'Antoni Bassas i ara els presentarem a tots perquè són tres avis molt nostrats i molt coneguts. A veure com ens ho fem això. Sí, cap allà, cap allà, sí. Ara s'estan saludant com si, segurament deu passar, com si fes molt temps que no es veuen. A veure.

Comencem pel que ja s'ha assegut. Rafael Nadal, escriptor, periodista, bona tarda. Bona tarda. I avi, també. Sí. Avis. El segon, alcalde Xavier Trias. Bona tarda. Bona tarda. Com està? Molt bé. Avi també. Avi. De 11. De 11, eh? Sí, que té un equip de futbol. Mag d'Orenic, bona tarda. Bona tarda. Àvia també. Àvia. Advocada, activista i àvia. Bé, ells tot poden explicar una mica què és això de fer d'avi.

Encara està en xoc, l'Antoni. Bueno, és que, aviam, abans de res, us agraeixo infinit que

hagueu vingut. Que no ens coneixia, no ens havia vist mai. No, de debò. Fer d'avi era el més bonic del món.

Sí? Sí. Més que ser alcalde, més que tot. I més que ser pare. Quina és la diferència quan ets pare per primera vegada, quan ets avi per primera vegada? Quan ets pare ets el responsable i et dediques a educar i quan ets avi et dediques a maleducar. Sí, esteu d'acord, els altres avis?

Sí, ho estan. Jo crec que tots els tòpics que es diuen. Són certs. Són certs. Sí. I encara una mica més. Està a veure'ls a venir i ja t'aniràs adaptant, però jo crec que sí. I fer d'avi o d'avi,

en el meu cas, clar, disfrutes més perquè no tens la responsabilitat d'educar. Que els fills, penses, ja ho faran els seus pares. Ja li diran que no els pares,

m'entens? A veure, Trias, què és el que li agrada més fer amb els nets que no hauríem de fer, però ho fem perquè toca fer-ho com a avi. Que els pares s'enfadin, fins i tot. Nosaltres, amb els nets, fèiem una cosa i és que jo sempre dic que els divendres és Nadal perquè els divendres venen a dinar es queden per la tarda i després sopem junts cada divendres i quanta gent és això? 11 més dos però els pares no hi són? els que volen venen. Els que volen, venen. No és necessari que vinguin, jo sempre dic. Si no, venen millor, segons com. No, no, no, a mi m'agrada que vinguin, però entenc que és difícil, ja, que vinguin, i el que és bonic és veure, a més, com va canviant tot amb l'edat. És a dir, és diferent com disfrutes amb un nen de 4 anys de com disfrutes amb un noi de 22 anys. Rafael, entenc que això de ser avi també canvia una mica la rutina d'un, no? Perquè de cop i volta té una feina extra i a part de la que avies de fet, has de dedicar també als nets.

Jo dic que ara tinc tres oficis, que és escriptor, una mica hortelà, perquè m'agrada molt, i avi, que jo crec que és el que m'hi dedico més professionalment. I què porta més feina de tot? Ah, avi, avi, el que passa és que també és el més gratificant, no? Vull dir, jo crec que aniràs veient amb el temps coses que vindran de gust. Jo, per exemple, tinc 3, 17 anys, 15 anys i 13. Home, unidor. Els dos grans són nens i la petita és nena. Amb el gran, el dia que va entrar a l'institut, quan vaig descobrir aquests horaris espantosos. Oh! Una bruixeria. Les famílies han de viure, han de menjar juntes, i han de parlar més, i quan vaig veure que el nen sortia a les 2.40 cada dia, i arribava a casa a les 3, que no hi ha mai ningú, vaig dir, et vindré a buscar, i me'n vaig a Llinars del Vallès, que és on viu, des de fa 6 anys, cada dimarts vaig a buscar-lo, I dinem, anem a un mas, que és el restaurant, i a vegades penses, bueno, no sé si a ell li fa tanta il·lusió, però li fa tanta que fa poc un dia em va dir, diu, avi, saps, sabries adivinar quants dies hem dinat tu i jo cara a cara? I ho tenia apuntat? Ho havia apuntat, i érem 300 discats, i em va dir, portem tants dinars. Ara tinc un problema, perquè ara ja fa dos anys que hi ha l'altre a l'institut, dos dies encara hi anava. La logística es complica, eh? I aquest any ha entrat la petita. Tinc tres a l'institut. Intento anar-hi algun dia. Et tornaràs boig, et tornaràs boig.

No, però intento anar-hi amb un sol tan alt. La logística amb tres és difícil, amb onze ja no m'ho vull ni imaginar. És veritat que és diferent anar amb tots que anar un per un perquè se senten importants.

Que vagis amb un net a sopar. Jo no soc tan activista com vosaltres, però no tinc temps. Quin tipus d'àvia ets tu, Magda? Bueno, una àvia. Saps on més els veig? On més els veig? Més dic, al Barça. Això sí, m'han sortit. Colers. Colers. No, no, no, no. A veure què diem, eh? Amb això tot bé. I llavors al Barça sí. La petita, que té 10 perquè el gran meu té, està a la universitat ara farà 21 o sigui que són més o menys més petit el teu has començat jo abans bé, jo no, jo estic d'acord amb el que heu dit que es disfruten més perquè no tens responsabilitat i a quines edats,

ara que ja els tens grans amb quina edat t'ho has passat millor? quan són més petits o quan ja són més grans?

jo quan són més petits, la petita té 10 i encara té aquella innocència clar, després ja tenen l'època de les parelles a mi

m'agrada quan són grans. Bueno, t'entenen més,

m'agrada quan són grans. Bueno, t'entenen més, però quan tenen les parelles i tot, no et foten cas.

Però això de les parelles us ho expliquen,

els noviets o novietes que tenen? Bueno, els veus, més que res.

No t'ho diuen ni veus com van canviant. Sí, ja us provoco perquè m'ho expliquin. Ah, sí? Sí, home, clar. I s'atreveixen amb l'avi, també? Sí, perquè els sembla que és una relació diferent. A tu Antoni hi ha alguna cosa que així no et sàpigues imaginar de què serà, com serà ser avi? Aviam, clar, vaig veure els meus pares amb els meus fills i naturalment vaig tenir relació amb els quatre avis. Jo els vaig conèixer, vaig tenir la sort de conèixer-los tots quatre. Alguns més que d'altres, però tots quatre. I no, jo crec que en general m'ho imagino tot. Em fa molta il·lusió això del canvi de conversa a mesura que es van fent grans, no? Això sí. Vull pensar que sabrem això que fa, que deia el Rafa, de seure, d'anar de passeig per la ciutat, ensenyar-los coses de Barcelona, per exemple, no? A descobrir-los aquestes coses. No, no, tot això, la veritat és que em fa molta il·lusió, però això encara trigarà una miqueta, perquè primer vindrà una criatura de bolquers.

És més gran, i llavors, bueno, això que diuen que no se'ls explica res de tot el que era el franquisme i tal, els meus pobres, em van. Em van ple, ara no fallen, eh?

Estic segur que els grans et pregunten a tu, això de la política. Home, i tant, jo explicar-los. Escolta'm, explicar-los que la vida és dura, escolta'm, jo. Baixava amb cotxe amb els nens, amb uns quants, i. Òbvia, et faran alcalde? Dic, pues m'acaben de trucar i m'han dit que no. O sigui, els nets devien ser dels primers que ho van ser, llavors. Però qui ha estat arrestada? I com s'ho van prendre, els nets? Bueno. Van estar a punt de muntar un número en l'Ajuntament perquè volien escriure-se en l'alcalde. De fet, la idea que us bombin va ser dels nets. Va ser la versió més light. Nens que s'han de ser educats, s'han de saber guanyar. A mi em serveix per explicar que s'ha de saber guanyar i perdre. Que a la vida no havies perdut bueno això és una explicació que està bé però la veritat que és que quan tu penses que saps el cai del i no ho ets, has perdut pot ser això és el que expliquem en els partits però la veritat és dura n'hi ha algun que estigui interessat per la política o no? no, però els interessa què passa. I vosaltres que els teniu més grans?

Alguns voldrà seguir el camí de l'avi? Sí, jo en tinc un de 20, que està a la universitat, aquest sí, te'ls trobes, passes davant d'una mani

i és O sigui, també molt activista. I en el teu cas, algú que vulgui ser periodista o escriptor? Sí, el gran vol ser periodista esportiu. Perfecte.

I jo li dic, dic, no, faré l'error de dir-te que és un mal negoci, que busquis una altra cosa, si t'agrada. Que diu que ho és, eh, però. T'espavilaràs i te'n sortiràs, vull dir, endavant. Els meus sí que són,

els interessen les coses, sí, tot això a Catalunya, sí, sí, sí. I és molt interessant, també, veure el seu canvi de valors,

o l'evolució, si no canvi, l'evolució, els temes de com es plantegen les coses. Això que et diem moltes vegades, del futur, que si els joves veuen que no hi ha futur o no sé què, segur que ha sortit això de les vostres converses.

Sí, a veure, el més difícil jo crec amb els nets és intentar aprofitar cada etapa, perquè cada etapa és diferent, i amb unes descobreixen unes coses i amb unes altres, però després has de descobrir-los amb ells, perquè no és fàcil. Jo, per exemple, vaig tardar a descobrir que ells tres són un pack. A veure, pares separats per tant, molta vida i tu et penses que saben tot el que tu saps i tot de cop te adones que ells comparteixen el que fan amb un avi el que fan amb l'altre avi, el que fan amb la mare però ells ho comparteixen tot en tens quatre i són famílies diferents i has d'entendre que això doncs. Tenen coses en comú, ells, però tu no. I té gràcia, també, no? No, i t'expliquen coses, i t'expliquen coses que

em saben el que t'interessa. A mi em diu, sí, sí. Un dia li van dir l'àvia. Diu, no, em diu molt seriosa, és que tu no ets com una àvia. Què vols dir amb això? No, els altres avis. Ell et volia. No sé, aquest jo no tinc pit de d'àvia, m'ho han dit.

I no sabia si. És la mag d'Aurani.

No, no, perquè les altres àvies no, no els pots dir res i tal. Clar, ells consideren que eren com ells.

El fet de ser avis, el primer cop, us va canviar la manera de veure el món, també? De preocupar-vos del món que deixareu? No ho sé.

No, potser l'haver tingut fills abans, no? A mi jo crec que et preocupa quan tens fills. Sí. Dius, què passarà amb els fills? Això. Amb els nets, jo dic, escolta'm.

Jo crec que em vaig veure diferent. S'espeglarà. per moltes coses en el sentit coses que no hagués dit mai i que ara dic. Per exemple. i he escrit. Que és que jo pels nets, sort de quan érem més petits, mataria i em deixaria matar. Que és una cosa que la primera vegada que ho vaig pensar em vaig horroritzar una mica en mi mateix. Dius, ai, ai, ai, ens estem passant. No, jo dic, si quan els tens a coll a punt d'anar a dormir i se t'adormen aquí abraçats i veus que depenen de tu, Et ve el cap de dir, si ara aquesta criatura tingués una agressió determinada, jo em posaria davant. Sortiria un Rafel Nadal que no t'imaginaves que existia. No t'imaginava, seria allò del guarda espatlles de la pel·lícula, d'estirar-me allà. Tomar la bala, un faria, perquè dius. És irracional, però dius. Jo crec que la raça humana té una cosa, que és això, la necessitat de cobrir les necessitats essencials, que és menjar, suplugar-se i criar les cries. I això és això. I les cries és això. És a dir, primer són elles i els aconvoien fins que es valguin. La gran sort que tenim és que estan tots en bona salut.

Això és el més important. El que fa patir és si un dia tenen alguna cosa. El dia que l'Antoni ens ho va explicar. Vam fer una mica la conya de. Ui, això d'avi Antoni em fa sentir gran. Us va fer sentir de cop més grans?

Això sí. A mi no. El primer cop que deien A mi em fa sentir gran. A mi em fa sentir gran perquè estic gran. No, a mi no.

Jo sí.

Xavi, no expliquis que tenim tu i jo la mateixa edat.

Si vols diré que en tinc 56, però no és veritat. No, no, no, no.

Un temps penses, em faig gràcia, però estic igual.

L'edat no perdona, l'edat no perdona. Per tant, gran t'hi fas sentir, i les pastilles que comptes cada demà. Els nits fins i tot et donen un punt de contacte

et fan xoua és veritat això que diu el Rafa jo he sentit algunes converses de tu tu quantes

pastilles però no sé si també demanen més energia de la que potser un avi té o no o l'energia es genera sola amb no sé si no, hi ha vegades que et demanen més de la que tens això sí jo sempre dic fins que vaig complir 75 anys. Anava tot bé. A partir del 75 notes el pes dels anys. I això és inevitable. Dius, com camines? Doncs pitjor. M'han posat una pròtesis de xonoll, doncs jo dic, escolta'm, com recuperes? Continua caminant coixa. El metge em diu, no, no, estàs molt bé. Jo dic, bueno, estic ben fotut. Però ara faries un míting, eh? Si ara et criden, faries un míting. No, ja no toca. El pujol diria no toca. Per què? Perquè el que hem de fer els que som una mica grandets és no impedir que puixin els altres. Això és bàsic, això també t'ho ensenyen els nens. Els nens fan el seu paper i nosaltres hem d'entendre que ja no ens toca fer segons què.

Diuen, no, és que jo encara vull estar a primera fila. Home, jo crec que ens equivoquem. Ja no hem d'estar a primera fila. Hem d'ajudar que n'hi hagi uns que estiguin a primera fila.

I mentrestant, fer Davies, i avui t'hem volgut fer aquesta classe accelerada. Us agraeixo moltíssim. Feia molt de temps que no m'emocionava tant en un estudi de ràdio, i us agraeixo molt, Xavier, Magda, Rafa. Encara més consells n'anirem donant, eh? Podries fer un grup de WhatsApp Davies. El tema de fer-lo del Barça, com heu fet? Això és el que et preocupa més? Que no et surti. No diem de quin equip. Colés, però perdut.

El gran és obsessionat amb el Barça. Malalts del Barça.

No n'hi ha sortit cap, de l'Espanyol. No, no, no.

No, però amb ell, amb ell. Tots tres són, i molt radicalment, Atlético de Madrid. Algú malament has fet, perquè tres. El seu pare ho és, el pare és de l'Atlético de Madrid. I, per tant, jo ho accepto. No has intentat.

A ver, millor de l'Atlético que del Real. Home, dintre del mal, sí. Si tens un net que se't fa del Real Madrid, quedes atabalat. Aquest no ve els divendres.

Tinc un punt de comunió, que és el Girona. Són tots socis del Girona, són abonats. Ja està bé, eh? Per anar a veure una cosa al Girona Andorra, vaig agafar, des de Barcelona vaig anar a Llinàs, vaig carregar, vam anar a Montilivi, vam veure un partit, els vaig tornar, ahir em va fallar la petita, perquè és jugadora de bàsquet, juga amb el Juventut, té 12 anyets, i m'havia dit que m'havia fet els bocats, i em va trucar i em va dir, avi, és que hi ha el Juventut Barça, i el vull anar a veure.

El faràs soci només néixer? Bueno, jo vull dir, això, això. Els meus, el dia que han nascut, ja són soci. Sí o no? Suposo que sí, però és una cosa que has de parlar amb el seu pare. Que has de parlar amb el seu pare. Home, no. Ho farà els avis. Estic d'acord que ho ha de decidir. Clar, vull dir, no fotem. Si no, t'equivoques. Ara, ara. Això també és molt important. Hi ha una imatge sensacional de Xavier Trias fa molts anys en un partit, quan era conseller de la presidència.

Hi havia una càmera permanentment enfocada a la llotja. Bueno, fotien uns salts contra l'àrbitre, no sé què, era un Barça-Madrid.

I arriba a casa i li diu a la seva dona, diu, em sembla que avui m'he comportat bastant. Passen les imatges per televisió i se'l veu. Bueno, jo. Jo soc molt explosiu en el Barça. Clar, a tots. Una mica massa i tot. Perquè reconec que em deixo portar per les emocions.

Jo els apunto el dia que neixen. No sé, que no hem pogut escollir gaire.

La Magda ho té, clar. Xavier Trias, gràcies per venir. Magda Olenic, moltes gràcies per acompanyar-nos. També Rafael Nadal, gràcies també per venir. Moltíssimes gràcies, de debò. Gràcies a vosaltres. Toni, al mateix dia els apuntes. Roger Carandell. Aquí tens el micròfon, aquí. Que no hi ha prou micros per tanta saviesa. Aquí hauria sortit moltes anècdotes, però que no ha sortit aquí, eh? Amb els avis, Inés. Home, segur. És un format, això, eh? Seguríssim. Portar avis de famosos. Jo ho repetiria, això, eh? Podríem anar fent A mi m'ha interessat molt. Podríem fer una secció d'avis.

Consells, que vinguin a donar consells. Consells de savis. Clar. Mira.

Aquí les idees surten a vegades al vol, eh? Roger, què tenim avui a partir de les 6? Doncs moltes coses. No sé ni per on començar. No, mira, ajudarem un oient que va tenir un petit problema en l'últim concert de la Fúmiga dissabte. Ai, què li va passar? Li haurem de donar un cop de mà. Va perdre les ulleres i ho activarem tot per recuperar-les. Operació ulleres? Sí, sí, ho dic per allà. Si algú va trobar-se unes ulleres de color rosa. Però que són molt especials. Sí. Explicaré, ho entenc, per què són tan especials. Bueno, ho veiem tan especials.

Unes ulleres que. Graduades, clar. Graduades, de color rosa.

De marca. Que li va valdre molts calés. Doncs servei, servei per la nostra audiència. Doncs això, que anem al butlletí de les 6 de la tarda. Antoni Bassas, avi Antoni. El de les 6? No, el de les 5, si de cas. És que aquí anem tan avançats que ja expliquem les notícies de d'aquí una hora. D'aquí una hora. Ara arriba a les 6 el que no surti i a les 5 les notícies basses. Moltes gràcies. Sabis, moltes gràcies. Judit Marta, ens veiem ara d'aquí una estona. Això és la tarda de Catalunya Ràdio. Ara venim.

Per arribar lluny en una aventura cal tenir força, valentia i saber quan cal jugar-s'ho tot. El final de la travessa Expedició Tramuntana.

Aquí la fama no serveix de res. La travessa Expedició Tramuntana. Dimarts, la gran final, en exclusiva a la plataforma 3CAT.

El cos sap el que necessita. I quan et demana caldo, no en vol un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat, que ens alimenta, ens reconforta i ens fa gaudir. Per això, quan el cos et demana caldo, dona-li el que es mereix. Aneto, el caldo que et mereixes.

Ja és hora que el món t'escolti. Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot. Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria.