La tarda de Catalunya Ràdio, de 16 a 17 h - 20/10/2026

Travessa, recorregut que es fa donint dret a un altre, generalment a peu i per un itinerari que passa per una zona determinada, sovint muntanyosa. Benvinguts a la millor hora del dia, són les 4. Aquí Francesc Garriga.

I avui fem el cafè amb l'Eloi Vila, bona tarda. Bona tarda. Has fet llarg o curt avui? Llarg. Jo també.

Sí, va dies, eh, però avui. Quan és llarg, passa. Sí. Escolta'm, per ser la travessa, boníssima, eh? Sí? Sí, sí, sí. Jo l'estic seguint també a través dels fills, que estan enganxats, i boníssima. I a més em fa molta il·lusió aquesta llaura. Home, se'ls coneixes tots. Sí, però a més a més. Jo m'he posat al cotxe tots, gairebé. Molts per això, per això és una travessa del cotxe gairebé però aquest carisma de la Raquel és fantàstic a les 5 tindrem aquí alguns

dels integrants de la travessa VIP que avui s'ha publicat l'últim capítol has vist la travessa VIP?

estic enganxadíssima estic desitjant que sigui aquesta tarda més de

la gran cita que de la travessa? tinc dubtes amb això jo ho tinc claríssim

crec que de gran cita ens va donar Marta Montaner

més de la travessa VIP. Sí, jo també. M'ha encantat. És la fusió perfecta per un programa com el

que no surti d'aquí. És increïble. Hi ha gent que es fa amiga que no ho diries mai. El que més m'interessa de través és això, el que passa quan no estan competint.

A mi m'agrada perquè els que em queien bé em cauen igual o millor i els que em queien malament

em cauen igual o pitjor. I ja sé per qui ho dius.

Doncs jo tinc. És que cau fatal.

No la suportes, eh? Ui!

Diríem, d'aquí parlem.

Només que és rosa i té els ulls blancs. Hi ha un gran mèrit, que és que una altra manera de fer realities entre cometes és possible. I jo crec que la travessa ho demostra.

Jo, una mica més de patiment, però. Això serà d'aquí una estona.

Tu ets més groc que aquest micròfon.

Anem a saludar Rebeca Carranco. Bona tarda.

No, i ara ens posarem seriosos perquè, de fet, avui hem demanat a la Rebeca que vingui més d'hora perquè hi ha coses que ens han sorprès a les últimes hores al voltant de la crònica negra. Anem a Toralló. Hi ha hagut un gir, jo diria que radical, en el cas d'aquell metge apunyalat dimarts passat, ara fa una setmana. Primer ens vam pensar que era un robatori violent, fins i tot una agressió relacionada amb el fet que era metge. Vam veure tuits de la consellera de Sanitat, del president o de la consellera d'Interior. Però ara els Mossos resulta que investiguen, atenció, La parella del metge.

Sí, la parella del metge. És com tu dius un gir de guió. Això recordem que passa la nit de dimarts a dimecres i aquest home ha trucat al 112, diu que està molt ferit i que fins i tot és el tema per la seva vida. I quan van allà els facultatius que la tenen, ella primer que explica és que sembla que algú l'ha intentat robar, que ella ha continuat caminant i que no s'ha adonat fins i tot que li havien clavat un ganivet a l'estómac. Llavors no tenia només una ganivetada a l'estómac, en tenia una altra a la cama o al braç. I llavors a partir d'aquí comença aquesta investigació que el porta a un hospital, està inconscient a l'hospital, s'ha d'atractar-lo, salvar-li la vida. Ferides molt greus. Molt greus. I llavors aquí comença

aquesta investigació. No dic que és curiós que hi hagi dues ferides greus i que digui que no havia notat.

Doncs això precisament és el primer que es pregunten els Mossos quan comencen a investigar això, que estrany que ella expliqui que no s'ha adonat d'això i que per això ha trigat una mica a denunciar. Els Mossos comencen a mirar-ho i finalment, quan ja tenen molts dubtes sobre aquell relat que ella ha fet de tot això, quan ja li poden prendre la classi, aquest home al final el que admet és que havia tingut una discussió amb la seva dona a casa, que ella l'havia agredit, que ell no volia que la investigessin a ella o que tingués cap conseqüència penal per ella i que ell s'obre al carrer. I s'inventa tota aquesta història d'unes persones que l'havien intentat robar i que l'havien agredit. És veritat que tot això després comporta tota una reacció que acompanya a tota aquesta agressió de les clàssiques, des de si ha sigut un immigrant que l'ha agredit, si els nostres metges estan una mica en risc, tota aquesta situació.

Recordem que això va passar fa una setmana i va compareixer la consellera de l'Interior, Núria Parlón, per condemnar obertament aquesta agressió.

Aquesta nit, un metge del CAP de Torelló ha patit una agressió amb arma blanca molt greu. El primer missatge és.

Però és que també va intervenir la consellera de Salut, Olga Pané, que va visitar el metge a l'hospital.

Hem col·locat un registre sobre el tema de les agressions als professionals.

Escoltant això, vam pensar, ostres, l'han agredit perquè ha fet un diagnòstic o perquè no ha tractat bé algú o perquè algú s'ha sentit atacat per aquest metge.

I fins i tot això ho explica una infermera. Arriba un moment, just a l'inici, quan els Mossos comencen aquesta investigació, una infermera diu, potser ha sigut un home que no li ha volgut donar la baixa. I jo recordo que els primers moments, quan estàvem escrivint aquesta informació, dèiem, però no ha passat dins del cap, si això ha sigut a la nit, però hi ha tota aquesta reacció, fins i tot l'Ajuntament acaba convocant una manifestació, una concentració que té com una mica el lema, aquesta cosa de que no es poden agredir els

nostres sanitaris. Que això és així, però clar, però no va.

Agressions documentades n'hi ha a cap a metges, però clar,

per això ens va saltar la tecla a tots.

Però llavors aquí, clar, una mica, la reflexió que es feia en aquest moment i els investigadors que estaven portant aquesta causa, el que deien és, ostres, nosaltres no tenim cap indici que això estigui vinculat amb la seva professió de metge, no sabem ben bé què ha passat, però sí que estem veient com una necessitat d'una resposta a una agressió molt greu, però d'una manera que està desinformant. En part a la ciutadania que es pensa que ha passat una cosa que nosaltres no tenim gens clara.

I ara aquesta senyora està investigada o detinguda o.

Clar, aquesta dona això és un delicte delicat perquè la víctima no vol denunciar. Clar, si la víctima d'una parella no denuncia. No, sí que s'obre un procés judicial. És veritat que en aquest cas ella no ha sigut detinguda, se li ha pres declaració. Però és que és un delicte igual, no s'entén? És un delicte, sí, sí, és un delicte que passa. Que no el denunciï el senyor és un delicte. Això tindrà el seu recorregut judicial. Ella no se l'ha detingut, se l'ha pres declaració, ella ho ha admès, ha dit que està empenadida d'aquesta situació. És veritat que al metge també se li han buscat antecedents al seu país d'origen, té alguns antecedents previs de violència domèstica, és a dir, que és una situació una mica delicada, però que tot això al final serà el jutjat qui decideixi, que el citi, que vegi una mica què més hi ha darrere d'aquesta història, com va ser aquest incident al domicili, del qual no sabem gaire cosa, però queda al final aquesta sensació que veiem moltes vegades els successos, que les coses no són sempre sempre el que semblen i que corre, que és veritat que tots correm tota l'estona i això és una cosa que ja no podem evitar, però que corre i si ho fan a més els polítics, doncs encara genera més rebombori.

¿És delicte inventar-te una agressió que no ha passat?

Seria un delicte que segurament perseguirien si ho fa com a testimoni en un jutjat i dona un fals testimoni. Però si és la seva dona, pot estar encobrint la dona. Si és la seva dona i és la víctima, això no tindrà cap mena de repercussió.

Doncs, és una història que hem volgut explicar perquè segurament molta gent es va quedar amb el que vam sentir dimarts passat, no? I no amb la realitat que sembla que ja comencem a tenir-la.

Això que deia la Rebeca, la velocitat que va tot i que de seguida hem de reaccionar quan encara no sabem exactament el que ha passat.

Sí, se'ns passa a tots i jo crec que és inevitable, però és veritat que quan això pren una entitat política, en un ajuntament.

No, és que tu Marta i tu Judit, ho sabíeu abans que ho expliquéssim aquí, que el gir, no? Jo tampoc, ens vam quedar amb la història inicial. I és important que posem el focus en la realitat i no en la primera instància.

La realitat és que ell busca una explicació, una coartada que és bastant bona. Fàcil. Que és creïble bona per

nosaltres però és veritat que els policies a les 12 de la nit a més explica inicialment que està amb el seu fill de dos anys sopant una mena de kebab i que li passa això els policies no els hi quadraven allò que és veritat que nosaltres

que no ho som la policia no és tonta això ja es diu, doncs mira aquest senyor ho va poder comprovar esperem que tot acabi bé i que es recuperi sobretot de les ferides això a Vic, ara anem a Badalona. Divendres a la tarda. Un home ha mort a trets dins d'un estudi de tatuatges. Inicialment es va dir que la víctima era el tatuador, però ara sabem que no treballava al local. No treballava al local. És una mica una variant del que. L'Oi fa unes cares, és a dir, en portes uns temes avui. No, no, interessantíssim.

I aquest cas també és una mica estrany. Això va ser divendres a les 6 de la tarda, i llavors el primer avís que tenim, o el primer que m'arriba a mi, és que hi ha un home executat a Badalona, a un centre de tatuatges, que té com molts elements. Que et fan una mica pensar què ha passat, quina cosa tan estranya. I inicialment s'explica que la víctima mortal a qui li disparen és un tatuador. Llavors, no era un tatuador, és una persona que estava allà amb un amic seu i també hi havia un tatuador, perquè és un centre on tu demanes hora i et fan tatuatges molt creatius i molt treballats. Llavors, ¿qué expliquen aquests dos testimonis, que són els que sobreviuen un tatuador i l'amic d'aquest home? Que entren dues persones armades, tapades amb una gorra, ulleres de sol, i que volen robar la caixa, i que la víctima, com que s'interposa i diu que no, que de cap manera. No treballava allà, però intenta ajudar, diguem-ne. Sí. Aquesta és la versió que ells expliquen i el disparen i el maten. És veritat que els Mossos s'ho estan mirant tot perquè hi ha coses que no els hi quadren gaire. Un centre de tatuatges, hi ha molts diners, no hi ha molts diners. Un centre de tatuatges que només obre amb cita prèvia. Aquesta idea. La víctima és un home de 6, és de 44 anys. És veritat que, pel que sabem, al seu entorn tampoc sabíem molt bé què hi feia allà. I aquests dos homes que disparen i que estan buscant. Que, segons expliquen, marxen a peu. És una investigació que està oberta, no sabem molt més, però sí que aquesta idea de la prudència, de quin context pot haver-hi darrere.

No correrem, com hem fet en altres casos, a trobar conclusions. En tot cas, un altre episodi amb armes de foc, que tenim xifres aquí, que anem actualitzant el marcador de forma constant.

Sí, això passa a les 6 de la tarda, d'un divendres, que està tothom ja amb les manetes, jo també, inclosa, com per marxar a casa. Aquí estem fent programa a les 6 de la tarda encara. A les 6 de la tarda estàs

fent programa, però ja segur que ja tens tot preparat. Ja sortim, ja hem de sortir.

Llavors, a dos quarts de nou a Salou, un altre tiroteig. En aquest cas un vehicle que s'apropa a un home i que li dispara i que sabem que està encara a l'UCI i que està greu. Llavors el que tu dius, aquest problema de les armes de foc que té els Mossos molt preocupats i que les xifres el que estan apuntant és que hi ha un increment d'aquest ús. Aquest any, només aquest any, amb el que portem d'any, hi ha hagut 8 homicidis amb arma de foc. Són molt, són pocs, són la mateixa xifra que tot l'any anterior, que ja venim d'aquest increment. Vuit. Vuit. O sigui, no arriba a un al mes, però gairebé. Vuit. Només hi ha un on han detingut els suposats autors, que vam explicar aquí, que era aquell de l'Hospitalet, que els autors eren uns trinitaris, però sembla que tot aquell homicidi té a veure amb el robatori d'un patinet i amb una baralla per un patinet, i que es queda aquí, i la resta que s'està investigant, però també en aquests sis mesos un 45% més de tirotejos, que van ser 68, amb armes de foc, un 15% més d'armes de foc vinculades a un delinqüencial, que són 179, que han intervingut els Mossos. Aquest context del que constantment en parlem aquí, d'una violència amb armes de foc, que és cada vegada més perillosa.

I una altra moda, això de les retencions il·legals o segrestos. Ara, un home ha retingut a Santa Coloma de Gramenet.

I això també ha sigut aquest cap de setmana, eh? No descanses mai, no? Tu pensa en mi, però pensa també en els que estan de guàrdia, els Mossos que estan de guàrdia, comença la guàrdia el divendres, no? I que l'acaben dilluns. Vinga, una altra cosa, vinga, una altra. Això va ser la matinada de diumenge a Santa Coloma de Gramenet, una dona truca al 112 i diu "Escolta, s'han endut el meu marit de la porta de casa". I té un deute i sabem que té un deute i estem molt preocupats.

O sigui que gairebé sempre són coses així per espantar algú que no ha fet alguna cosa, no?

Per espantar algú que té un deute o alguna cosa vinculada amb drogues, tot sempre d'aquest món criminal.

És un patró semblant al que va passar a l'autopista fa pocs dies. Sí, sí.

Exacte, és aquest patró que veiem repetidament, però és veritat que els Mossos investigaven 6, 7, 8 l'any, i ara ja, el que portem d'any, doncs aquesta xifra, que són 8 o 9, és a dir, que ja és més que l'habitual. Llavors aquí aquesta dona preocupada, que truca, els Mossos obren aquesta investigació, l'home no havia aparegut, i finalment el tornen a deixar a la porta de casa, i em sembla que amb les instruccions clares. Però ho deixen sencer, diguem el deixen sense la porta de casa, però el que expliquen fons policials és que ell no està explicant gaire de què hi ha darrere de tot això. O sigui que la seva dona dona l'avís, molt preocupada, i que es queda aquí. Això a Santa Coloma de Gramenet i unes hores més tard a la Cerdanya. Uns veïns truquen també al 112 perquè veuen com un cotxe s'ha endotat un senyor gran amb matrícula francesa i que ell estava cridant que eren contra la seva voluntat i aquí comença una persecució dels Mossos d'Esquadra perquè veuen aquest cotxe i al final l'aconsegueixen parar a Fontanals de Cerdanya els ocupants del cotxe marxen corrents. I deixen el segrestat allà dintre, pobra. I el balater del cotxe troben el segrestat, que en aquest cas sí que estava ferit. D'aquests cotxes també n'han passat. És un home andorrà i que també sembla que està vinculat a un deute. Sí, que en portem uns quants d'aquests.

És que gairebé fa riure, però fa por, eh? Sí, sí que fa por, sí.

Fa molta por també com l'impacte que té en la percepció. Tu has comentat dades que al final és el que val, aquest increment de delictes amb armes de foc, i les dades ens ajuden, i està molt bé escoltar-les i poder fer-te una idea exacta del que passa, perquè clar, el relat de les històries fa que la percepció sigui demolidora.

I ara acabarem amb un cas que és un clàssic i que tenim novetats. Cas en dic. Feia dies que no ens explicaves cap novetat, avui en tenim. La defensa del fill, la Joana Tarandich, ha elaborat un altre informe mèdic ara sobre els problemes de genolls que tenia el fundador de Mango. Sí. Què volen demostrar?

Que va caure perquè no funcionava bé. Recorda que això ja van explicar-ho en un dels seus recursos, en un informe que tenien també dels forenses, que tenia problemes als genolls, i ara el que estan fent és recopilant les visites que ha tingut mèdica a centres privats. I sembla que des de 2018 ell s'estava tractant d'una artrosi als genolls. I llavors també les seves filles van explicar al jutjat que ell havia tingut problemes perquè s'havia trencat en el seu dia els lligaments, que fins i tot el dia aquell que anava a la muntanya li feien mal als genolls, i una mica la idea de la defensa, que també té aquell vídeo, recordeu, de la mútua universal que cau, que aquests problemes als genolls, tot i que feia que ell fos una persona que tenia un bon estat físic, que en principi anar a fer aquella excursió tampoc era una temeritat, però que sí que li podien fallar els genolls.

Com algú dirà, home, doncs si tan fotuts els genolls estaven, aneu a la Ciutadella. Clar, clar, han de conviure amb aquesta doble explicació. Uau, no ho sé, el calixerola, que no hi ha barrancs.

Sí, han de conviure amb la doble explicació de dir, tinc uns genolls que de vegades em poden donar problemes, però tot i així era un home que tenia un bon estat físic.

A tot això ja tenim aquesta llarga llista de 30 testimonis. Les declaracions duraran uns quants dies?

Seran declaracions del 26 d'octubre al 23 de novembre. Alguns dies hi ha dos o tres testimonis. La setmana que ve comença. Sí, la setmana vinent i comença amb una persona, en Paco Marco, que és aquest detectiu privat que ha sigut també portaveu en algun moment de la família, que va carregar molt contra els Mossos. Ell és el primer citat a declarar. Això no és un judici encara.

Això és la prèvia. Això sempre porta tancada? Mai hi ha audiència oberta d'això. El que sapigueu és el que vosaltres pugueu rascar.

I normalment, cada dia tens alguna cosa? Sí, normalment sí. Rebeca, la setmana que ve cada dia a la tarda. Normalment sí. Jo he de dir que tot això ho faig amb el meu company de judicial, Jesús García, que no penseu que jo soc l'heroïna, que estic jo sola a tot arreu. Això sempre en equip es fa més fàcil. I que Jesús també està allà amb mi patint. Jo penso quan passem fred el 23 de novembre. Però si són 33 declaracions, algunes de la Fiscalia, que les ha demanat la Fiscalia, d'altres que les ha demanat la Defensa, recordem que han demanat a Miquel Roca per explicar com era la Fundació, per negar que hi haguessin canvis en el Testament. És a dir, que anirem veient moltes persones passar pel jutge.

Existeixo amb una pregunta, que és que sempre em ve al cap quan parlem d'aquest tema, és això, quin full de ruta té, exactament, perquè al final em perdo. Si ara venen unes declaracions, un mes de declaracions.

Sí, això és la prèvia, però pel que el jutge decideixi, no?, si hi ha d'haver judici o no.

Però, més o menys, quan pot haver-hi judici, que. Loi, vols saber molt. Jo, quan feu aquestes preguntes, pateixo. No, no, al final és molt senzilla, eh?

Llicenciada Carranco, digui'ns. No sé, és quan pot durar. Mira, pensa que, en aquest cas, ara hi ha una part que sembla que és una peça secreta, que s'està investigant tota aquesta part de la teràpia, després que hagi sortit una col·laboradora. Explicar que buscava rutes i que va buscar aquesta ruta del camí de les faixades i tot això encara està com una fase d'investigació i després ha de fer tot això que estem explicant ara, passar una altra vegada pel jutjat. Jo no m'atreveixo a dir quan.

Tu creus que acabarem temporada amb judici decidit? ¿Cuándo acaba la temporada, Juliol? No, jo crec que no. Doncs haurem de continuar una temporada més.

Pense que m'equivoco, eh? No sé si això cola com a moneda de canvi, eh?

Mini direccions que hem de. Hem deixat el casandí cobert. Ho hem d'explicar, ho hem d'explicar. Rebeca Carranco, moltes gràcies. No descartem trucar-te bastant sovint la setmana que ve. Farem una pausa. Només et faig una pregunta que és de sí o no. Eloi Vila. ¿Tens moltes o moltíssimes ganes de les 9 de la nit d'avui? Moltíssimes ganes. I el sí o no on toca? He dit sí o no i no era sí o no, era una o l'altra. Sí, moltíssimes ganes.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Tot Barcelona és un gran districte cultural amb música, teatre, circ, dansa, exposicions i cinema. Entra a districtecultural.barcelona i descobreix totes les propostes culturals que els centres cívics t'ofereixen a la ciutat. L'entrada és gratuïta. Ajuntament de Barcelona.

El futur serà perd, o no serà. A Green Meteo Mauri t'expliquem per què. L'important no és només fer les coses, sinó explicar-les.

Sostenibilitat explicada amb exemples concrets i veus que hi entenen. Idees, reflexions i accions per un món més net.

És una central ja de nova generació. Green Meteo Mauri. En Francesc Mauri. A l'ApiWeb de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Grup Grinyó patrocina Green Meteo Mauri. Grup Grinyó. Experts en sostenibilitat. Valors en futur.

Ja és hora que el món t'escolti.

Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot. Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria.

Catalunya Nit. Un informatiu en profunditat. Busquem sempre qui més en sap per resoldre els interrogants del dia.

I com sempre, amb la força dels serveis informatius de Catalunya Ràdio.

Catalunya Nit. De 9 del vespre a 11 de la nit. Amb Manel Alías i Agnès Marquès. Ens allunyem de les estridències. Mirem d'acostar-nos al fons dels esdeveniments.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Ja ho tenim, ja ho tenim!

No sé si ho tenim, però s'acosta. Estàs nerviós o no, avui? No. Jo una miqueta.

Tinc moltes ganes de veure un bon partit de futbol amb dos equips que juguen de conya. I això, tinc moltes ganes. Estaria molt nerviós si realment ens juguéssim una classificació. Si fos determinant, estaria molt nerviós.

Marta, estem nerviosos a casa? Jo una mica, sí. Sí, sí, sí. Jo faig allò de mirar entre els dits, com una peli de porc. L'atacchi d'en Belé. Uf! Tu, Judit, avui és el dia que.

Jo crec que avui miraré la travessa, però. És que molt mal dia, senyor Trescat, com posem la final? Aniré actualitzant el marcador, aniré fent refresh. Senyor Trescat, com ha fet coincidir la final de la travessa

amb el partit de Champions? Si es fa cada dimarts, clar. No me tries re, hi ha futbol cada dia.

Això també és veritat. Està a la plataforma Trescat i ho pots mirar quan et doni la gana, això també.

A París hi ha el Bernat Soler, que no sé si ha vist la travessa. Bernat Soler, bona tarda. No, la tinc pendent, la tinc pendent. La vull veure, eh? Tu podries participar.

Concursant, eh? Estàs molt fort.

Oh, boníssima. Què dius? El que passa que no amb el to que m'agrada. Què dius respecte a l'afirmació? Estàs molt fort. Sí. Si podria participar-hi. Tu has estat runner.

Escolta'm, Bernat. Bernat, sento que ho hauran constipat, o no? Com m'ho ha semblat, només?

No, jo crec que deuen ser els aires de París, que em fan tenir aquesta veu, així, més anulada.

Bé, t'hem posat una música molt de baguette i croissant, però la ciutat de París està més de barbacoa, o sigui, la cosa ha estat molt calenta. Perdó, l'ha acudit. Vull dir que està calenta, la ciutat. No sé si us heu trobat això a París.

La veritat és que. T'he de dir la veritat, que no. És a dir, tot el que ha passat, i ho hem vist amb les imatges, és evident que ha estat molt fort, molt greu, i és indiscutible que hi ha uns problemes i un malestar i unes protestes i unes conseqüències afegides a les protestes en forma de saquejos i de derulls i violència. Però jo crec que hem d'explicar que París, els que la coneixeu, és una ciutat molt gran, molt gran. Aleshores, això ha passat en unes zones molt concretes i fa que tu arribes a la ciutat i no tens sensació d'una ciutat en guerra o d'una ciutat cremant-se. Aleshores, hi ha hagut uns aldarulls en unes zones concretes. Concretes, i si no estaves allà en aquell moment, doncs és molt probable que no te n'hagis assabentat. D'altra banda, també s'ha de dir que a Barcelona, quan es juga un partit del Barça, més o menys tota la ciutat es respira una miqueta, perquè el Barça és un club realment molt popular a tot. Per tothom. El PSG no és un equip dels parisins. A París no hi ha una superafició pel futbol i tothom és del PSG. El PSG és un equip relativament modern, és del fundat dels anys 70. Que té un camp relativament petit pel que és un gran club, perquè són 50.000 espectadors, en una zona una mica perifèrica, amb una afició que fins i tot et diria que no és el parisí allò. Més refinat. De Socarrel. Aleshores, és una cosa de més a més que hi ha allà, que hi ha el futbol. Jo avui, al centre de París, si feia una enquesta a 10 persones per preguntar si sabien quin partido jugava avui, probablement, perquè m'ha passat altres vegades, 7 o 8 no ho sabrien ja això a Barcelona no passaria és tan gran aquesta ciutat és com si tu vas a Nova York i preguntes quin partit de beisbol juguen no ho sap tothom que juguen els Yankees el futbol és el centre de l'expressió

esportiva francesa França és molt especial en això. En tot cas, l'afició del Barça que avui sigui allà, que potser alguns està escoltant des de París mateix, la barreja entre els disturbis i les manifestacions, més l'afició del PSG, això pot fer-ho perillós pels aficionats del Barça, creus? O podran anar al parc dels prínceps com en un partit normal?

No, a veure, jo crec que pel que fa al dia de la ciutat, a mi no m'han arribat notícies de cap tipus de problema. Jo, per exemple, aquest matí, He sortit força d'hora i he anat a fer un vol i m'he trobat una quantitat de turistes impressionant. Això de viatjar s'ha convertit en una autèntica plaga ara mateix. És que vagis on vagis, a l'època de l'any que vagis, està absolutament ple de turistes fent vida normal i, per tant, aliens a qualsevol. He passat un moment per la plaça de la Concòrdia, allà he vist una mica de. Una paret una mica trencada, em semblava que s'havia arrencat pedres aquestes per poder llençar-les, però més enllà d'això hi ha alguna pintada, això sí poca cosa més, i per tant els aficionats de Barça que avui han fet vida a París, Torre Eiffel etc, segur que ho han viscut amb normalitat. Després a l'estadi sí que és veritat que ja des de fa uns quants anys, però que té més a veure amb les amenaces terroristes i tot el que va passar, recordareu, amb aquell atemptat a la sala Bataclan, etc. Tot el que és al voltant de l'estadi sí que ja fa uns quants anys que cada cop que hem vingut a un partit aquí al camp del PSG hi ha un control i una seguretat policial molt important, gairebé militaritzada, però té a veure amb això, amb aquestes amenaces que han vingut d'altres èpoques. Aleshores, això sí que passarà i, per tant, sí que tots aquells aficionats del Barça, o familiars i amics que ens estiguin sentint i que els puguin dir, que sàpiguen que hi han d'anar amb temps, que hi han d'anar amb paciència, que es fan molts controls de seguretat. Però sense riscos. I que això és habitual, que no és ara perquè hagi passat tot això, sinó perquè el camp del PSG ja fa uns quants anys que cada cop que hi ha un partit important de Champions es bunkeritza molt i gairebé és que no pots acostar-te ni a 500 metres si no tens l'entrada.

Eloi? No, simplement si sabeu si hi ha toc de queda i si en el cas que n'hi hagi si és només en zones concretes.

Ahir a la nit n'hi va haver en un parell de zones molt concretes de París, i per avui, jo ara mateix no tinc l'actualització, però ho van dir ahir bastant al vespre, per tant, si n'hi ha. Home, esperem que no sigui un toc de queda per aquesta zona, per la del Parc dels Prínceps, perquè aleshores hauríem de córrer molt per anar cap a casa o a l'hotel. A les 9 és el partit,

a les 8 la TDT, a les 7 el Tot Costa, per tant, això va increixendo. Pregunta per tots els assistents. ¿Algú acceptaria 5-0 avui, 5-0 diumenge? Garantit? Sí. Marta Montaner. Si tu et diuen, mira, si em firmes aquest paper, t'asseguro que avui perds 5-0. Avui perds 5-0, però diumenge guanyes 5-0. Sí, sí, i tant. Jo no. Judit. Jo sí. Bernat? Jo sí. En sèrio?

Que bé, que bé, que bé! Seria una humillació, avui. Com que és?

Que vindríem al Madrid. Ningú se'n recorda. Diuen que els jugadors del Barça estan més motivats pel partit d'avui que pel de diumenge.

Pobres d'ells. Avui no en juga res,

Pobres d'ells. Avui no en juga res, i si avui perd 5-0 i guanya 5-0, de tots els dubtes, s'esvaeixen de roc i endavant.

Espera, espera un moment. Líder Edia, bona tarda, des de Washington. Què passa? Presente. A Washington firmem el doble 5-0 o no?

Mira, jo he hagut de pensar una mica ben bé aquesta juguesca que fèieu, perquè ja saps que això jo arribo com tard. Partido a partido, no? Es diu en aquests casos. Molt bé, xolista herèdia. A veure, avui posa a guanyar i diumenge també.

Ara, molt bé, Lídia. També m'agrada això. Mira, m'està escrivint Oriol Domènech, que s'està posant les mans al cap, col·laborador del Tot Costa. Això és de Club Petit, firma això. Ho veus? No, el que passa.

Ens han pagat, Oriol. El que passa, Francesc, i sé per què fas aquesta. És una joguesca. És a dir, les ganes que tenim diumenge. Mourinho. De posar-los el peu al coll, d'enfonsar-los, de que el sidral que tinguin sigui monumental, de fins i tot posar en perill el lloc de feina de Mourinho, perquè una golejada podria provocar un terrabastall d'aquestes dimensions. Les ganes que tenim que passi tot això,

gairebé ens fa demanar la nostra mare.

Mares de Catalunya, amagueu-vos. Us vendrem. Bernat, amb bon futbol, aquest relat patètic i lamentable que des de Madrid està enamorant, no? Doncs, a partir de les 9,

el partit, i això, a les 8, la TDT, l'asset del Tot Costa, Bernat Soler, Messie Soler, merci beaucoup. Au revoir. Anem cap als Estats Units.

Perquè ja que tenim la Lídia, aquestes protestes a França han donat la volta al món i el moviment trumpista també els està donant una lectura particular, assenyalant directament els immigrants.

Aquí no es desaprofita res, i menys quan s'està en campanya electoral, i efectivament aquí ahir s'hi va sucar a pas, sobretot els mitjans més favorables a la Casa Blanca, recollint el que Donald Trump va dir ahir abans d'agafar l'helicòpter, que tot és culpa de la immigració, criminalitzant absolutament els immigrants, dient que ell havia avisat a Macron en el seu primer mandat que havia de tancar les fronteres, Trump en el seu cap té el punt que els ciutadans francesos, que són alguns de tercera o quarta generació, de família en el seu moment d'origen immigrant, és com si haguessin arribat abans d'ahir. I li diu, no, no, ja li vaig dir jo que tanqués les fronteres, no? Més enllà de criminalitzar-los pel boc gros. Però sí, sí, aquí alguns mitjans, la Fox News, tot el dia d'ahir i avui dient, això és una lliçó per als Estats Units.

O sigui, a veure com votem aquí perquè acabarem així, no?

Fan l'analogia perquè, a més a més, tot una mica. Tot es li ponen, no? De dir, escolta'm, aquests demòcrates nord-americans que ja saben que han caigut en mans de la seva branca més socialista-comunista i que promulguen polítiques com les d'Europa, no?, amb l'estat del benestar, doncs ja sabeu com acaba això. Llavors, ells una mica ho lliguen tot. Si voleu votar demòcrates que en el fons són socialistes, que en el fons són com la socialdemocràcia europea i que han portat aquest col·lapse de l'estat del benestar i que a més a més no controlen la seva immigració, doncs tindrem això. I els titulars són aquests, lliçons per als Estats Units.

Anava a dir justificar també la política migratòria de Trump, però és que no li cal justificar res de fet.

No, però ell té a veure, jo no sé si heu vist fa 15 dies una imatge molt, realment una imatge com distòpica, del secretari d'Estat Marco Rubio davant de l'Acròpolis a Grècia fent un discurs de defensa de la civilització occidental, no? És a dir que. Que ells tenen un pla amb això, i tenen un discurs, i tenen un relat, i qualsevol excusa que l'actualitat i la realitat, perquè el que està passant a França és ben real, els hi posa al davant, doncs l'aprofiten, i en aquest sentit, en un moment en què els republicans estan patint en la seva campanya a nivell domèstic, doncs escolta'm, a Bodes em convides, i això de França ho fem venir cap al nostre relat, i algú ho convençarem, seguríssim.

Falten dues setmanes per les eleccions de mig mandat i Trump, atenció, té nova obsessió.

Perquè en els últims mítings electorals ha demostrat que té una obsessió pel físic dels homes. Aquesta no la vèiem a venir. Aquests són alguns dels elogis que ha llançat Donald Trump a candidats del seu partit.

Mike Collins is a good looking man.

L'he mirat de dalt a baix, li he mirat el cul, li he mirat les mans, és com si fossin urpes. A Mike Collins, senador, és un home atractiu, és tot un home. A Jackson Dart, un quarterback que l'acompanya, és un noi molt guapo, té unes cames com troncs d'arbre. A Rick Jackson, candidat a governador, és un noi molt guapo, distingit i preciós. Què està passant, Lídia?

Saps quan et fas gran que perds els filtres? Una mica. És això. A veure, fora broma. És a dir, jo crec que és més senzill del que ens poguéssim imaginar. Ell té aquesta cosa de social, la masculinitat, la virilitat, la bellesa física més clàssica i més òbvia, l'estar fort, la joventut, amb l'estatus i el poder. I ell això l'hi pot. I llavors, en el fons, jo crec que el que està passant. A veure, aquí les cròniques dels mitjans nord-americans expliquen que això no és del tot nou, que en el seu primer mandat algun oficial i algun ajudant de la Casa Blanca ja va aixecar una seia dient. Què diu aquest home? Però és cert que casa amb la seva obsessió també amb les dones, eh? És a dir, que en aquest sentit Donald Trump cosifica tant homes com dones. Igualtat. Ni machismo ni feminismo. No sé si volíeu, no? És a dir, una mica sí. Una expressió de frustració, eh? És veritat que amb les dones a més a més, i això en els homes, potser tan directament pel seu físic, no sé si ho ha fet, l'altre dia en un dels, perquè ara en aquests mítings que està fent com una raza de mítings, algú va treure una pancarta que no els va agradar i se la van endur, i ell una de les coses que va dir és, i a més a més és bad looking, fa molt mala pinta, és lleig aquesta persona que treuen. És a dir, que està obsessionat amb les coses boniques, boniques sota el seu criteri. Us haig de recordar que pels seus 80 anys es va fer muntar una mena de lluita lliure allà a la Casa Blanca, que anava d'això també, anava de cossos forts, musculats, untats amb oli. I tu ara parlaves d'aquests candidats seus, però ha tingut paraules així també amb líders d'estrangers. Jo recordo amb el president del Paraguay, crec que va ser, i també amb el líder de Síria. I per tant, efectivament, hi ha una part de projecció de, escolta'm, jo també voldria ser guapo i fort, i m'estic fent gran, una mica. Doncs mira, ja em miro els que ho són, no? I aquesta cosa. L'expressió de frustració que deia. Sense filtres, una mica, eh?

I mira, sense filtres ha quedat la que havia de ser la portaveu de la Casa Blanca. Ai, perdó. Perquè tenim un minut i mig per comentar-ho, però no podem deixar passar per alt. Katy Zakaria, que fa justament una setmana s'estrenava com a portaveu de la White House.

Good morning! Good morning! I am so honored. Doncs l'honor li ha durat cinc dies.

L'han acomiadat de forma fulminant. Semblava molt simpàtica.

La Lídia va dir que ho havia fet fatal, però clar. No, la Lídia va ser molt diplomàtica. Sí, no, jo us vaig dir que no ho havia fet bé, però que donguem-li un marge. Doncs no.

Ràpid i sense contemplacions. Vas dir que no ho havia fet gens bé.

Ella estava al despatx, atenent el Wall Street Journal per telèfon, un dels oficials de Trump li va dir, surt, que el vicepresident et vol dir alguna cosa, i en aquell despatx ja no hi va tornar, eh? Ja us ho dic així. I a aquella hora, en aquell mateix moment, Trump estava dient als mitjans que trobava molt injust el tractament de la premsa, que se li havien tirat a sobre, i que ella no s'ho mereixia, i que li havia demanat que s'ho repensés. Res, ja l'havia despatxat.

En fi. És un despropósito plegat, això.

Jo crec que no s'arriscaran a buscar-ne un altre. Queden 15 dies per les eleccions. Ja sabeu que Trump pensa que el seu millor portaveu és ell. És a dir que. Que sortirà més ell. Que sortirà més ell. I que la devia, la va veure, va encarregar que la Fox News li fes un parell d'entrevistes allò per veure com se'n sortia, no se'n van sortir bé, i allò va ser definitiu. Allò, i que havia dit que era advocada, i en el fons té la carrera de dret, però no havia passat l'examen per exercir d'advocada, el famós bar, que els seguidors de la sèrie Better Call Saul saben que és, perquè el James McGill hi té moltes trifulques, doncs es veu que això no s'hi havia presentat mai o no l'havia aprovat. Doncs bon vent a Katie Zacaria. M'agrada molt aquest good morning. A mi també.

Sembla de teacher d'english. Hola, senyora Zacaria, bon dia. Mira, tant de bo més gent així que et digués bon dia. Hi ha gent que està més amargada quan et saluda. Això és veritat. L'actitud la té.

Altres coses no, no les farà bé. Fins i tot en aquesta casa. Ah, mira, ja no sé si no em facis dir noms. Per acabar, em diuen que tens un regal, Lídia.

Que riga, perquè com que em fas rebre el teu correu, que jo no sé quants anys més ha de durar això, el teu correu aquí. Que ha arribat, que ha arribat. Bueno, t'ha arribat de la White House Historical Association, un Celebrating American Heritage hipernadal, i tinc aquí unes corbates, ara t'enviaré unes fotos, unes corbates amb l'helicòpter, unes tacetes, unes plumes, una gorra. Però t'ha arribat un prospecte,

entenc. Sí, esclar. A veure si t'ha arribat les corbates i tot.

No, no, m'ha arribat un prospecte, però és per tu.

Escolta una cosa, fes una cosa. Quantes cartes pots tenir aquí meves? Ara. Ai, tinc una targeta de crèdit, eh, per cert. Sí, no, aquesta sí que la necessito.

No, ara, a veure, ja et dic jo que tot el que veig molt de. Això ho vaig obrir perquè em va fer gràcia el remitent, però jo ho vaig tirant, eh, la propaganda la vaig tirant. No, sí, sí. Però potser en tinc quatre o cinc. Doncs fem una cosa.

Escolta, et va bé si d'aquí 15 dies et vingui a veure a Washington i.

Què? Sí, home, clar, però no només per fer-te de cartera, eh?

No, però ja que d'allò ho fem coincidir tots. Encara ens veurem per les midterm, Lídia, va. Ah, molt bé, bona idea. És exclusiva, això, és el primer cop que es diu? No sé si es podia dir.

Ah, però tu ja ho has dit. Good morning! Arribaré ja a veure la Lídia i li diré. Good morning!

M'agrada molt. Lídia, una abraçada. Una abraçada. Ens veiem aviat. Adéu. Oïm aquesta música de Nadal. Ja estic ambientadíssim, jo. Què fem ara? Ah, una pausa, ara! Perquè després de la pausa he de preguntar a la Marta Montaner. Qui t'ha fotut la tarda en l'aire?

Ha tirat tot el bon ambient per terra. Som-hi.

Tot és possible amb aquest Barça. És hora de connectar amb la TDT, la transmissió d'Antorquemada. Avui, a partir de les 8, la TDT del PSG Barça a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

Al 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan volguem i on volguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm, Cupra i CaixaBank.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

En un món de respostes simples, nosaltres et portem la solució. On anàvem a buscar la solució és quin paper té la mentida i té un paper social important.

Cada dia continuem descobrint tota mena de temes i

en parlem amb profunditat. No dulce és una paraula molt general. Les respostes a vegades no són simples i són més complexes.

Amb els millors experts per aportar tots els matisos i les solucions. I si faig la ventana, em donarien alguna cosa? No. Fins que se'ns acabin les respostes, buscarem la solució.

Codi civil del calçot, sí? Menys de 12 és que no

t'agraden els calçots. La solució, de dilluns a divendres d'una a dues del migdia, amb Elisenda Carol. La solució, passa-ho. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Marta Montaner, qui t'ha fotut la tarda en l'aire?

Mira, no ho havia fet, però tiraré de tòpic. Crec que representaré molts oients per això, eh? M'han fotut la tarda en l'aire els polítics.

Ai, clàssic, no? Ja toca, ja toca. Però encara trobo que has trigat bastant a fer servir el comodí dels polítics. Sí. En general o un en particular? Perquè com que comença la campanya, a veure si tindrem problemes.

A veure, els polítics en general, perquè crec que no n'hi ha cap de genuí. He descobert que, a hores d'ara, a aquestes alçades de la pel·lícula, he descobert que no n'hi ha cap de natural, que tot està calculat al mil·límetre. Fins i tot les bromes que fan.

Què vols dir, que els polítics també tenen guionistes per fer les bromes?

Doncs mira, Garriga, resulta que sí. I un dels candidats per les eleccions generals del 29N ha tingut una baixa impactant d'última hora el seu equip a la divisió de guionistes decodits.

Atenció, que tenim la música d'especial informatiu. Home, i tant. De qui parlem? Mira, llegíem la notícia a

Es Diario, que no és el mateix que El Diario, pones? Això m'agrada molt. Hi ha molta diferència. La confusió que genera. Bueno, és que la línia editorial crec que és completament oposada. Allà on posis l'es, et canvia la cosa. Es que canvia tot. Sí. Bé, aquest article ja ens captava l'atenció amb el titular, que deia Pedro Sánchez té una baixa letal. Letal m'agrada molt. en plena campanya. El còmic que li feia els acudits se'n va a la sèptima.

Recordeu que La Séptima és aquest nou canal de televisió que s'estrenarà d'aquí als dies 5 de novembre.

Sí, i es veu que suma a la seva llista de fitxatges aquest assessor humorístic que treballava colze a colze amb Pedro Sánchez des del 2018. Per tant, pràcticament des que va començar a ser president del govern espanyol. I formava part de l'equip de comunicació impulsat pel teu millor amic Garriga. El teu amic Ivan Redondo va voler incorporar diferents disciplines al gabinet i van dir, mira, per què no fitxem un humorista? Doncs fitxat un senyor que es diu Alfredo Díaz, guionista, atenció, en el passat, de José Mota. Monologuista habitual de Paramount Comedy, i, per exemple, feia acudits com aquest.

Falta espectáculo en la mayoría de los partidos. Yo quitaría a los fuera de banda y que se pudiera jugar por las gradas. Como primera medida. Y como segunda medida, como segunda medida. El árbitro, si lo ve claro, puede rematar a gol. Es que tiene que ser una putada estar vestido de futbolista, coño, y no poder marcar, coño. Pues coño, si hay un córner no ve claro, un que remate, coño, y lo celebre, joder, que le va a hacer ilusión. Y otra cosa, juez de línea, fuera el banderín, fuera el banderín. Un rifle para el fuera de juego.

Tu vas rient, eh?

Bueno, home, escolta, és molt difícil fer monòlegs.

Però Pedro Sánchez això no ho ha dit, no?

No, no ha anat per aquí la seva feina amb Pedro Sánchez. Jo m'he mirat aquest monòleg de l'Alfredo a YouTube, és un monòleg de fa 14 anys, d'una altra època, i el cunyadómetre marcava números, et diré que força elevats. Però bé, continua't investigant aquest senyor, perquè 8 anys treballant al gabinet de Pedro Sánchez deuen haver donat per

bastants moments. Saps que potser. Moments de Pedro Sánchez que ens pensàvem que eren molt originals i de collita pròpia, ara resulta que els va servir aquest senyor.

Correcte, Garriga, com per exemple quan el 14 de novembre del 2018 se les va tenir amb l'aleshores líder del PP, Pablo Casado, al Congrés.

Mire, señor Sánchez, haga caso al otro señor Sánchez. Póngase de acuerdo con él y convoque elecciones. Y presenten a quien presenten de los dos, ganaremos los españoles

echándole del gobierno. Señor Casado, yo no sé qué prisa tiene usted y tiene su partido en perder unas elecciones.

Pablo Casado, ja me'n recordava de Pablo Casado.

Sembla que fotí 50 anys això. Sí, totalment. Jo he trobat un article de l'ABC que explica que el gener del 2024 Pablo Casado va fundar un fons de capital risc amb el nebot d'Anna Botín. Ricardo Gómez Acebo Botín ha encarat aportar capital de creixement, tot de coses que no entenc, a empreses industrials que desenvolupen tecnologies de defensa, aerospacial i de ciberseguretat. Molt bé. Però bé, tornant als acudits i jocs de paraules guionats de Pedro Sánchez, aquest del 2019 tampoc era seu.

Hoy en España hay tres derechas con un objetivo, que es la involución. Son los boxonaros de la política española.

Los boxonaros, eh? Combinan box amb bolsonaros. Està bé, aquest. Està ben trobat. Està bé, eh? Jo trobo que està bé.

N'hi ha moltes més, eh? Però n'he volgut trobar alguna de més recent, perquè al final estem parlant de 2018-2019, i sembla que aquesta del mes de setembre de fa menys d'un mes, d'un acte dels socialistes a Getafe, també seria obra d'Alfredo Díaz. Lo siento.

¿Alguien sabe cuál es la opinión de Feijóo? Porque insultos todos los que queráis, pero sobre el aticazo de Ayuso, ni pío. La cuestión, Alberto, la cuestión, es que la señora Ayuso quiso tener un nido, pero de buitres.

Mira, com a quin gir final, eh, quin gir final. Mira, aquest l'ha publicat ell directament, aquest guionista, l'Alfredo, al seu compte d'X, que és l'antic Twitter, que jo l'he estat espiant i tafanejant una mica, perquè al final el que no surti d'aquí no pot sortir de mi tampoc, i s'entén que aquesta ruptura, que aquest comiat a l'equip de Sánchez ha estat en bons termes. Jo, perquè he vist que ha anat repiolant coses del presidència, i molt cordial, ell el continua defensant. Però aleshores, em preguntava jo a Francesc Garriga, tu que coneixes més, l'Eloi també, i la Judit segurament molt més que jo, coneixeu més el món on vivim? Si tot està tan guionat, el petó de l'altre dia, en ple míting de Pedro Sánchez, de la seva dona Begoña Gómez, també estava pautat,

formava part d'un guió? Bona pregunta.

Sí, no? Va, la Judi Tupí. Molt bé, Judi, què et tires a la piscina? En política tot està milimetrat.

Bueno, pot ser que estigui pactat la trobada, però que al final en sortir un petó.

Inesperat. Inesperat, no ho saps. Bueno, no queda gaire resolt. I l'altra pregunta que em feia és, a l'altra banda del què? Què fan els lapsos del candidat del PP, per exemple? Alberto Núñez Feijó, no? Són obra d'un guionista o aquests sí que són d'acollida pròpia?

Construiremos un millón de viviendas nuevas con más suelo y menos democracia. Y menos burocracia.

Ai, la burocràcia i la democràcia, que és fàcil que porti equívocs. Bé, això de la utilització de guionistes i d'humoristes en la política és una cosa que hem descobert ara de Pedro Sánchez, perquè ha tingut aquesta baixa letal, però no és la primera vegada que passa. I per parlar d'això saludem algú que coneix molt bé tots aquests petits intríngulis d'aquest món. Saludem el Gerard Florejax. Gerard, bona tarda. Hola, bona tarda. El Gerard va ser guionista del Terrat amb Andreu Buenafuente, també a programes com Polònia o Cracòvia de TV3 i el 2006 va fitxar per la campanya electoral de José Montilla, aleshores candidat del PSC a la Generalitat. Gerard, com va anar la trucada que et fan per fer-te la proposta? Entenc que no devia ser una trucada que t'esperessis.

No, no, va ser a través d'una amiga que tenia contacte en l'entorn del Partit Socialista, em va trucar i em va oferir exactament això, que col·laborar amb la campanya electoral de Montilla.

I quina feina tenies? Entenc que no li havies d'escriure codits a José Montilla, perquè el seu perfil tampoc era tan bromista, potser. No, no, no.

Ductes d'interpretació, d'entrada.

No, no, va ser més una proposta, a veure, al final poca cosa vaig fer perquè hi havia tota una maquinària, hi havia tota gent preparant els discursos. El que vam pensar és que en aquella època, pues, Montilla, com el que dieu, tothom deia que era serio i tal, i veien com incorporar un monologuista, que potser podia afegir un toc més de proximitat als discursos o alguna cosa així, però a l'hora de veritat jo vaig aportar. És a dir,

vas fer propostes i et van dir no, no, això no ho pot fer,

o el mateix Montilla deia no, això no m'atreveixo. No, no, hi havia un equip de. Discursos i llavors jo els passava. També és cert que clar, era un equip que ja funcionava i que jo al mig ja no portava gaire. Llavors algun sí que el vaig jo escriure més, però a més agafant les seves idees, però. O sigui, és que tampoc, clar, si posaves allà al mig un acudit, tampoc, és que no tenia sentit.

Però recordes alguna aportació que fessis? Mira, allò que vam dir, o aquella manera de dir això, va ser meu. No, no, desgraciadament,

o sigui, no, jo ni ningú, és que vaig aportar poquíssim, o sigui, vaig aportar poquíssim, la veritat, o sigui, és que està bé perquè va sortir com a les notícies i tal, però a la realitat. Va funcionar, va funcionar, va acabar de president. Sí, de tant en tant. Sí, sí, i de tant en tant faig entrevistes d'aquestes, però l'altra resultat va ser bastant minso perquè això, perquè clar, et trobes allà enmig d'un discurs i dius, i aquí què poso? I tampoc no era el moment on no hi havia xarxes, vull dir que ara potser sí que dius, hòstia, posa algun tuit, potser sí que hagués pogut aportar, però en aquell moment és de, clar, el primer discurs que m'ha passat era dir, però jo,

Però ja existia la imitació d'en Sergi Mas com a Montilla, sí, no?

Sí, sí, sí. Tu ho havies fet guion.

Clar. Bueno, no només això, jo recordo, per això, que Montilla aprofitava alguna de les característiques dels gags, no? En havia fet broma alguna vegada. Existe.

Retroalimenta, no?, el Montilla del Polònia.

Tu ho havies escrit pel Montilla del Polònia?

No, perquè el Montilla del Polònia, jo no sé si que comença quan ell és president, no sé si quan ell era ministre, no sé si se'n feien tant. El Montilla, el Polònia, quan agafa més protagonisme ja és quan ja és president. Abans no crec recordar.

I avui dia, amb la política com està més polaritzada, dona també per fer més això que amb Pedro Sánchez, de buscar algú que gairebé et manufacturi els atacs d'una forma divertida, d'una forma punyent.

I a pensar en el vídeo de xarxes, imagino, també.

Clar, jo suposo que ara sí que deuen tenir un equip i la relació que tenia aquest guionista, l'Alfredo, ja de feia molt de temps, potser jo que sé, de tant en tant enviar propostes o potser de dir, ostres, de tant en tant pensa tal, o si saben, entenc jo, que ara tot això m'ho estic inventant, com en el seu moment no inventava les coses, però entenc que suposo que en aquesta relació, potser si hi ha un discurs o s'acosta una campanya o m'atacen per aquí, potser li demana. Que el seu aquí ho deia, hòstia, per què no m'escrius quatre reflexions i tal, i igual algun no l'utilitzo, però bé, ho desconec.

Gerard, et sento com allò dient que poc vaig aportar, poc vaig fer, però quan et fan la proposta l'agafes i tu et vas imaginar de dir, hòstia, aquí podrem fotre un canvi, podrem aportar una mila de coses i després et trobes una realitat que és la realitat del funcionament dels partits polítics que no et deixen fer?

Jo quan ho vaig agafar va ser com d'esto es nuevo, esto serà. Amb aquella il·lusió. Quan vas a un lloc i dius esto cuando lo cuenten los amigos será la verdad. Vull dir, no hi havia cap objectiu de dir canviaré la política per dins. Home, sí que quan dius, a veure, veurem és com curiositat. Que no pas a dir, ostres, és que ara seré, saps? No, perquè no tinc aquest perfil, òbviament que em va interessar molt com està tot muntat a dins.

Et referia si pensaves que podries portar més coses de les que finalment vas poder portar.

Bueno, clar, quan ja ets des de fora i et contacten, clar, tu et penses, et fas la mires la sèrie de la Oeste de la. La Casa Blanca, ja creus que arribaràs allà, però clar, és que la realitat és completament. Però bueno, és que jo em faig peli de qualsevol cosa, em truqueu vosaltres i jo ja penso que demà tindré una secció. Això de fer-me peli. Ho faig sempre. No, no, no fitxeu, perquè el resultat seria tan infructuós com el del món. I ara què fas, Gerard? Ara estic preparant un programa per TV3 d'humor. Ah, mira. L'hem llegit ja en algun d'aquests. En dossiers de temporada. No sé quines clàusules he signat. No sé si les puc dir o no. Amb el president Montilla vas fer relació? Bueno, clar, en l'equip de perquè clar, vaig començar un mes abans de la campanya i em van dir, ostres, estaria bé conèixer la persona perquè així quan hagis d'escriure per ell, doncs sàpigues més com és ell. Llavors, clar, la gent anava tan apretada quan era ministre que llavors van dir, doncs mira, faràs un vol. Barcelona-Madrid amb ell i després tindràs una hora al Ministeri per parlar amb ell. Ah, ui, que bé! Sobrat! Sí, sí, sí. I això. Bueno, i el taxi. Bueno, no, i el cotxe oficial de l'avió fins al Ministeri.

Aprofitant cada minut, realment.

Intens, intens. No sé ni què dir.

Et va donar prou per tenir allò per fer-te una idea de per on podries anar?

Estava ben pensat que ho fos així, però la veritat és que el dia a dia de una campanya és una locura. Si tu dius, no, és que em posaré a escriure el discurs que farà d'aquí 15 dies i t'hi poses tal, perquè a part tampoc jo no soc, és que no, clar, perquè en aquell moment qui s'engarregava dels discursos era l'equip de l'ICETA. Tu dius, però si són gent que jo aquí què poso, saps? Ni una coma. No veig que tu vas passar molt bé, tu. Jo m'ho vaig passar bé perquè tot era nou. Per curiositat. Em semblava molt al·lucinant. Llavors m'ho vaig passar bé i ja està. I no em van tornar a trucar, o sigui que ja està.

Home, vas fer un president i ja no cal repetir-ho,

això ja és difícil superar l'èxit.

Un d'un. És el Gerard Florejax, guionista, que va treballar per la campanya de Montilla el 2006. Gerard, gràcies per atendre'ns. Una abraçada. Gràcies a vosaltres. Ara venim.

El millor cinema de la temporada arriba al CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya.

Històries compromeses i premiades a Cannes i a Venècia. 12 escenes seleccionades per als Oscars 2027. A més, premis d'honores d'Ivan Friars i Maria de Medeiros. Del 23 d'octubre a l'1 de novembre a Manresa i a Navarra.

Informa-te a clamfestival.org. Quan et diagnostiquen la eusèmia,

és com si la música de la teva vida s'aturés del tot. Perquè la música no pari, que no pari la recerca. Col·labora en la curació de la leucèmia a efacarreres.org o truca al telèfon 932 33 34. Fundació Josep Carreras. Imperables contra la leucèmia.

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a lafactcultural.cat.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 km, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Paisatge, emoció i nostàlgia, sota la direcció de Cristian Machelaro.

L'OBC recorrerà el paisatge del xec Bedricks Metana, el lirisme intens de Chopin interpretat pel pianista David Krikuli i, finalment, Rachmaninoff, marcat per la nostàlgia i la construcció d'un present lluminós.

Entrades a auditori.cat.

Informar. Cada notícia és una finestra per connectar amb el que passa. Però avui no n'hi ha prou amb saber-ho. Cal explicar-ho. Explicar. Només explicant-nos bé, adaptant-nos als nous temps, podem ajudar-te a entendre millor el món. Entendre. Entendre és obrir els ulls. Obrir la ment. Descobreix un nou univers informatiu. 3Cat Info. Informar. Explicar. Entendre.

La meva foscor engolirà el món, barret de palla!

No penso perdre contra tu. El One Piece serà el meu, perquè jo seré el futur rei dels pirates! One Piece arriba a Dre Rosa. El dia 23 estrena al Super 3 i a la plataforma 3G.

Ara, la tarda, amb Francesc Garrigues.

Vinga, va, que arribem avui a les 5. Quan tornem de les notícies, la travessa, i després tenim compareixences per l'amnistia. Per tant, no ens desconnectem de la ràdio. I a les 6, per l'exclusió digital, avui tenim que no sortir d'aquí, evidentment. Sí, nosaltres normalitat, farem programa. I normalitat al servei. I què tenim avui al servei?

Doncs mira, lligant-ho amb el tema de la travessa, investigarem dos concursants que s'han guanyat el cor de molts espectadors. Ah? Que són els Germans Casas. Ai, sí, que macos. Que són els menys coneguts de la dinastia del Casas. Eren dos dels tapats. Doncs més bon cor del que et penses. Els destapareu. Els destaparem, correcte.

Doncs arriba el que no sortia a les 6, ara les notícies a les 5. Eloi, gràcies. Que vagi bé. Judit, fins demà. Fins demà. Notícies.