La tarda de Catalunya Ràdio, de 16 a 17 h - 21/10/2026

Massacre. Matança nombrosa i indiscriminada de persones, generalment indefenses, comesa amb gran violència. Benvinguts a la millor hora del dia. Són les 4, aquí Francesc Garriga.

I avui fem el que fem el que, Cunovell, com estàs? Bona tarda. Bona tarda, molt bé. Ahir. Ah, no, jo. Estàs content? No, content, no. Però no estàs trist. És que jo el partit d'ahir el vaig considerar una nosa des del minut 1 de fa una setmana. Per mi era una nosa el partit d'ahir i per mi el més important d'ahir era que no es fes mal ningú i en aquest sentit ja vam palmar i després si es guanyava millor però després vaig pensar que el partit important per mi és diumenge clarament. Mira, d'aquí una estona en parlarem. Marta Montaner. Hola. Vas veure el partit? Sí. Jo no estic tan optimista com vosaltres. T'ha afectat, eh?

Ara ja, en comptes d'aquest cel blau que veig des d'aquí, jo visc en un dia ple de núvols. Ai. No, ai, d'això. Però també representem per de tot el poler, no?

A veure si podem escampar una mica la boira, doncs, ara a la tarda. Vinga, tant de bo. Judit, al final, què? Vas veure la travessa o el partit?

Mira, vaig fer primera part del partit i a la mitja part em vaig posar a mirar la travessa. Crec que ho hauria d'haver fet al revés. Bueno, és igual. No sé què era millor. Estic molt indignada. No, no. Amb la final de la travessa. Molt indignada. No vull espòilers. No en tindràs, però només et dic que estic molt indignada. Anem juntes a veure el senyor Dispensi i Trescat

i posem un parell de queixes. Mare de Déu, senyor. M'hi sumo. Veus? No sé què pensarà del final de la travessa Javier Milei. Un programa de izquierdoso, no sé què diria el president argentí, que el tenim a Madrid, a la capital espanyola, en plena precampanya electoral, i a més a més ho ha fet allò per la porta gran. Ha tret la seva motoserra i ha començat a repartir atòria dret contra el govern espanyol.

Sí, però us poso un context, eh? Ha tarrat Miley aquest matí a Madrid, ha anat a un esmorzar informatiu d'aquest que es fan periodistes, i des d'aquella tribuna ha començat a escampar atòria dret contra el govern espanyol, ha reclamat que es faci fora els socialistes del govern espanyol a cops de peu, i ha carregat durament contra Pedro Sánchez, a qui ha titllat de dictador.

Y que ustedes padecen regularmente con el impresentable dictador de Pedro Sánchez. Dictador. Pero es que después le he dicho eso. No voy a ir a ver a un delincuente ladrón como Pedro Sánchez porque no estoy dispuesto a tener que coserme los bolsillos para no salir espoliado.

Dictador, delinqüent, paraules dures contra Sánchez, però en canvi, elogis pels seus amics de Vox i el Partit Popular, perquè així els ha anomenat, diu que són els seus amics. Dictador.

Li hauríem de preguntar què entén per dictador, perquè, home, un dictador que et deixen al seu país i dir-li a la cara lladre i corrupte, doncs, home, hem tingut de pitjors. És una visita que incomoda d'alguna manera a PP i Vox, eh? Perquè l'estan amagant. O sigui, no fa cap acte amb PP. Per què creus que els incomoda? Home, aquest senyor està a favor de privatitzar-ho tot. Tot. Està a favor de privatitzar-ho.

I Vox no? Home, sí, però ja ho faran, però no ho diuen, però no ho diuen, i jo crec que estan. Sí que és cert que es veu amb Ayuso,

però Ayuso va per lliure, Ayuso vola sola, però no hi ha cap acte amb Pepe i Vox, no tenen ganes de no hi ha cap foto amb Abascal. No volen lluir en ple campanya, diguem. Ah, no el volen lluir, perquè és que diu roba vots, fa perdre vots, vull dir. Que els polítics s'insultin. Ah, i ha insultat a una periodista de la SER, també. Que els polítics s'insultin entre ells, per desgràcia, ja forma part del nostre dia a dia. El que és menys habitual és que els protagonistes d'aquests insults siguin presidents d'un país, d'un president a un altre president. Ens acompanya el Xavier Mas de Xaixàs, que és corresponsal diplomàtic de La Vanguardia. Bona tarda. Hola, bona tarda. El títol aquest de corresponsal diplomàtic ens ha agradat molt, eh? Ens ha agradat molt. Queda molt bé, però cobro el mateix. És només per tenir una tarjeta de visita maca, no? Exactament. Sí, però el nom és boníssim, eh? Sí, el nom sí. El nom és boníssim. És antic, eh? Creus que hi ha molts corresponsals diplomàtics encara a la premsa de casa nostra? No gaires. La informació internacional és cara i no hi ha gaires mitjans que inverteixin, que inverteix l'avantguarda, llavors no n'hi ha gaires, no. Bé, tens molta experiència cobrint, doncs, això, presidents que visiten països, països que reben presidents. Això d'avui, que no és nou, però que avui ho tenim molt fresc,

et sopta, tu, que un president vagi a un país i insulti directament el cap de govern i que el cap de govern el respongui penjant pancartes a la seu del seu partit. No em sorprèn perquè coneixem Milei a Motosierra, però sí que és sorprenent i no és gaire habitual. Ha passat altres vegades, però no és gaire habitual, sobretot entre dos països, Argentina i Espanya, que tenen bona relació. Això pot entorbolir les relacions o és un xou mediàtic només, creus? Bueno, per una banda és un xou mediàtic, és una manera que tenen aquests polítics populistes d'expressar-se i d'arribar a la seva gent, però per l'altra banda, evidentment, que entorbeix les relacions perquè no hi ha cap afinitat entre la Moncloa i la presidència argentina, amb la qual cosa moltes decisions que depenen de la cúspide del poder no es prendran. Ho fan sobretot pensant en xarxes? És a dir, vaig a fotre una andanada guapa per sortir al Twitter i tenir moltes visualitzacions? Evidentment, ells parlen per les xarxes, ells no parlen per Pedro Sánchez o Abascal o Feijó, ells parlen per la Xarxa. O per l'Avanguardia, o pel País o per l'Ara. No, no, no. I la mostra, perdona, és que quan els periodistes li fan preguntes, se les treu de fora amb insults. Perquè ell ha fet el tall Pedro Sánchez dictador, Pedro Sánchez tal busca un tall,

busca aquest efecte el més potent millor no és qüestió de difondre idees és qüestió de difondre paraules molt fortes que captin l'atenció d'un titular ara repassarem alguns dels precedents que hem mig pogut trobar. Perquè hem intentat trobar-ne, i els comentem amb el Xavier i el Queco, i no sé si són realment precedents. En tot cas, exemples de presidents que sí que han insultat directament altres dirigents

polítics. Ja que parlem de Milei, recuperem un altre capítol, també protagonitzat pel mateix Milei. No és la primera vegada que ataca Pedro Sánchez o el seu entorn. Ara fa dos anys, en el marc d'una trobada internacional de partits d'extrema dreta, que també es va fer a Madrid, El president argentí va a atacar en aquest cas la dona del president espanyol, Begoña Gómez.

No se dan cuenta de lo destructivo que puede llegar a ser implementar las ideas del socialismo y qué calaña de gente atornizada al poder y qué niveles de abuso puede llegar a generar. Digo, a ver cuando tenga la mujer corrupta, digamos, se ensucia y se tome cinco días para pensarlo.

I aquestes declaracions van desencadenar una crisi diplomàtica important perquè el govern espanyol va arribar a cridar consultes l'ambaixadora espanyola a Buenos Aires.

Ara anem una mica més enrere, aquest segurament la gent dirà, home, ja no me'n recordava d'això. Hugo Chávez, José María Aznar, un conflit que va acabar amb la intervenció del rei emèrit i aquell ja famós, ¿por qué no te callas?

Sí, a veure, ens hem de situar a l'any 2007, a Xila. L'he fet bé, no, Marta?

Que rius? Molt.

Et treus millor el pedrerol. És la meva opinió molt personal. Jo li posaria un 7.

Exacte. Un notable. Un notable. Un notable. Un notable.

Això va ser l'any 2007. A Xila, en el marc de la cimera iberoamericana, us heu d'imaginar una taula llarga amb tot de senyors importants. Però després l'escena és la d'un pati d'escola, no? Hi havia el president de Venezuela, Hugo Chávez, va qualificar José María Aznar de feixista, i llavors el que era en aquell moment el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va demanar respecte. Chávez no li va fer cas fins al punt que va haver d'acabar intervenint el rei emèrit Joan Carles I. No seré yo el que esté

cerca de las ideas de Aznar, pero el expresidente Aznar fue elegido por los españoles. Y exijo, exijo, exijo, exijo, exijo ese respeto. Por una razón además. Por supuesto, por supuesto. Bien.

¿Por qué no te callas?

Va quedar allà com un document de tall de PM, gairebé.

Per això a mi em faltava el context, t'ho prometo, eh? No recordo un Zapatero arribant a defensar l'Agnar.

Que això és una cosa que avui no sé si veuríem. Un líder de l'oposició, o sigui, un president espanyol defensant el líder de l'oposició o el seu predecessor. No? Si Feijóo governa d'aquí un mes. ¿Defensarà Pedro Sánchez davant d'un altre líder mundial? Quan algú li digui dictador, per exemple. Sempre molt difícil, no? A costa d'imaginar. A costa d'imaginar. Bé, parlant de Chávez, ens hem de recordar també de la seva tirria cap a un expresident dels Estats Units, George Bush. Sí,

li havia arribat a dir de tot, eh? Burro. Ignorant i també en un marc important, el marc de la cimera de les Nacions Unides de l'any 2006, es va referir a ell com a diable.

Ayer estuvo el diablo aquí, en este mismo lugar, huele a azufre todavía. Vino aquí hablando como dueño del mundo. Un psiquiatra no estaría de más para analizar el discurso de ayer del presidente de los Estados Unidos.

Li va dir Mr Danger, pot ser? Sí, en una altra ocasió també. I l'última, per més, anem a parar en els dos casos, anem a parar al mateix lloc, que és el populisme. Són les eines del populisme. És la manera d'adreçar-se a la massa. Les masses busquen aquest impacte i aquests dirigents els hi donen. Soluciones, no te en donaré moltes,

però això ho te en donaré el que vulguis.

Era el que feia Chávez o el que fa, per exemple, Donald Trump, que és un altre expert en conflictes diplomàtics, desqualificacions, i que va viure un moment cúspida en aquest sentit el 2025.

Sí, recordo, de fet, quan érem a la redacció i va passar això, que vam quedar tots molt parats. Doncs si t'explico jo que era allà. Clar, imagina't, devies quedar descol·locat, no?

Jo era a Los Angeles preparant un tema dels Oscars, i vaig dir, no, avui no farem gaires Oscars, amb la que s'està liant a la Casa Blanca.

Estava el president Trump reunit al despatx oval amb el president d'Ucraïna, Volodymyr Zelensky, I el va acusar de jugar amb una tercera guerra mundial i de no tenir prou cartes per negociar.

Que això era una reunió, en aquell moment hi havia les càmeres allà al despatx joval, va haver d'intervenir també el vicepresident J.D. Vance en aquesta discussió, gairebé a crits, una escena insòlita, no? Bé, hem sentit diversos casos,

i el que deia el Queco, generalment sempre hi ha de protagonista un líder molt extrem. Per tant, diguem que. Hem anat cap aquí i no sembla que sortim gaire d'aquí en els propers anys. No, perquè el llenguatge polític ha adoptat la lògica de la xarxa social. Però, per exemple, ara penso en Meloni, o penso fins i tot en els líders de l'extrema dreta francesa, no són tan així, els veuríem fent aquest paper? Perquè Meloni no ha entrat el cos a cos quan Trump l'ha arribat a insultar, fins i tot. Meloni era molt agressiva en campanya, una vegada va ser escollida primera ministra, va rebaixar molt el to i ha mantingut un decoro per les institucions, que és comú a Europa. A Europa sí que hi ha baralles, al Parlament italià hi ha baralles, i al Parlament francès també, i hi ha un codi molt estricte de multes i expulsió, amb suspensió de sou i de prohibir entrar al Parlament durant un període de temps a la persona que ha estat expulsada. Això a l'estat espanyol no passa? No passa, no passa. El màxim que hi ha és l'expulsió en aquell moment d'aquella reunió, d'aquell ple, però pot tornar de seguida. I normalment és contravinent perquè el que s'ha expulsat encara fa més xou que l'estan expulsant. Montar aquests xous pot perjudicar el qui el monta a nivell electoral, per exemple, que la gent el vegi com a.

És a dir, els teus els agradarà, però pot ser alineat a espantar votants independents que diguin. Sí, però jo crec que cada vegada queden menys independents, no? Jo crec que l'objectiu és satisfer la teva base electoral. La teva base electoral, quan tu insultes una altra persona, ho celebra com un gol. Ho hem sentit amb el Miley, no? Hi ha pel dimens, hi ha eufòria, hi ha una eufòria. Ostres, ha tingut l'auxeria d'insultar-ho, no? Que acaba l'encafort que és, no? I aquesta imatge de fortalesa a través de l'insult és el que les xarxes també promocionen molt, no? El que passa que en el cas de Milei, tornant a l'origen, jo crec que al final el que la gent, la seva gent, el poble, la gent que l'ha votat, nota és si té gana o no té gana. O sigui que els acudits, les sortides de to, les bravuconades aquestes, al final dius, vale, potser cansen, perquè al final tenen gana, perquè els argentins s'estan adonant del que han votat. El cas dels argentins segurament és molt extrem, però als Estats Units, ara que tenim eleccions de mig mandat, allà sí que tindrem una prova de veure si tots aquests votants republicans que van votar a Trump, sense cap dubte, ara fa dos anys, després de veure com. Els preus no han baixat com se'ls va prometre, sinó que pugen, i després de veure molts d'ells,

com alguns veïns de tota la vida, que eren immigrants i legals, que eren els seus veïns i els han fet fora i no se'n saben a venir, si això els fa dir, doncs no torno a votar, ja no per Trump, però pel seu partit. Tu has de distingir l'insult en campanya, que és una eina per arribar al poder, i després l'insult quan estic al poder, si m'ajuda a mantenir aquest poder o no. Després són les polítiques que jo faig les que acabaran decidint el vot de la gent, no tant si jo vaig insultant a dret i de. És a dir, li poden perdonar els insults, però no li poden perdonar la inflació. Exactament, no li poden perdonar la guerra a l'Iran, no li poden perdonar les redades de l'AIS contra els immigrants, que afecta molts empresaris petits. Després d'esbroncar Zelensky a la Casa Blanca, aquest tall que hem sentit, la setmana passada, ha pactat amb Rússia, una rebaixa del preu del gas. No, i avui el seu enviat, li deia a Putin que vostè és un home humanitari, com el nostre president, i li agraeixo molt. Doncs ja veus cap on va una mica el món. Aquesta gent ha de distingir entre el que diu i el que fa. Radicalment. Nosaltres tenim la tendència de magnificar el que Trump diu, però entre el que diu i el que fa hi ha un abisme. Es desdiu constantment.

Jo recordo que va també insultar Kim Jong-un, el president de Corea del Nord, dient que era el Rocket Man, un home coet, i el Kim Jong-un li va dir que estava com una cabra. I després van fer una cimera. I va fer el gest de trepitjar Corea del Nord, el Donald Trump. Això és més important que l'insult. Quan hi ha insults, la gent és capaç de diferenciar. És un insult al president o és un insult al país? Jo crec que és un insult al país, sobretot. És a dir, avui Milei està insultant l'estat espanyol? Evidentment, evidentment. Està insultant la presidència. No està insultant Pedro Sánchez i Castejón? Ell pensa que sí, però està insultant el president del govern espanyol. Això va passar també a la desfilada del 12 d'octubre a Madrid, quan la gent cridava hijo de puta al president, no? O quan, jo com ho fruto, no? Me gusta la fruta, que diu Ayusa. Això són insults a la institució de la presidència. Això als països anglosaxons és impensable. Però llavors com es protesta la persona? No, no, no dic insultant, però llavors la protesta sempre és a la institució? No. O si hi ha un insult ja passa a ser més a la institució tu quan el Milei que està aquí en qualitat de president d'Argentina amb un acte públic a Madrid adreçant-se al president del govern espanyol això és un insult a la institució no està

de viatge perquè a Gràdio 1 un és president de tots els argentins i l'altre president de tots els espanyols mira, avui Milei ho heu comentat ara, no només ha insultat Pedro Sánchez el president espanyol, també s'ha dirigit de forma molt despectiva de periodistes.

No sé, eso me parece una visión muy propia de gente corta intelectualmente y miserables políticos. Quizás, digamos, vale para tu caso.

A més a més d'insultar-la, segons explicava aquesta mateixa periodista, l'equip de seguretat de Milei a la sortida de l'acta ha donat una empenta a un periodista del país i durant l'acta Milei també ha criticat els periodistes del diari Clarín dient-los que són corruptes.

Ataca la premsa, és un altre dels manuals últims, no? Exactament, ara jo d'aquesta premsa és posar-se una medalla, no? És gairebé un mèrit, no? Que Miley califiqui així, o sigui, estic fent la meva feina com cal, no? Tu fa uns quants anys ja que voltes pel món, diguem, i que has vist molt l'evolució, tens una perspectiva. Creus que això és ja com ens quedarem? Que la diplomàcia a partir d'ara anirà sent això? O estem en un moment pic i tornarà a ser el de sempre? Hi ha motius per l'esperança. Sí. Tornarà la bona educació, la normalitat, o un cop has obert aquesta porta ja no la tancarem? Bueno, has de canviar tota la. La dinàmica que envolta les xarxes socials és molt violenta. Has de canviar aquesta morfologia, aquest ecosistema comunicatiu amb el que estem. Si no el canviem i tornem a la reflexió, tornem a considerar que el meu rival polític no és un enemic amb amenaça de mort, continuarem creixent amb aquesta espiral d'insults. Doncs estem. Molt mala pinta.

Jo em preguntava això, això té conseqüències? És més enllà de la retòrica? Pot haver-hi alguna conseqüència diplomàtica, per exemple, amb el que ha passat avui a Miley o no?

Bé, Trump ho fa. Ara poso arancels perquè m'has insultat, no? Però els posa al final? Alguns sí, altres no. Llavors ve un jutge i diu, escolta, això no ho pot fer, i li treu. Però durant unes hores els mercats ja han reaccionat a això. Sí que té conseqüències. Al final això demostra el caràcter d'un país, no? Si tu tens un president que està insultant a dret i tort tot el dia, això. Això cal amb la psicologia d'aquell país. Llavors tothom es torna més violent. A mi em deien als Estats Units, quan veus un president que posa i treu arancels així, hi haurà empreses que diran, jo ara de què m'inverteixo aquí 25 milions d'euros si no sé. Quina seguretat jurídica tindrà això d'aquí a tres anys. Doncs aquest és El Món, i avui amb aquesta visita d'Emilei ho hem volgut exemplificar amb algú que és corresponsal diplomàtic de la Vanguardia. Amb esperit becari, eh? Amb esperit de becari, però que ens ha ajudat molt a entendre-ho i que s'ha explicat molt bé. Xavier Massassas, moltes gràcies per visita a la tarda avui. Gràcies. Farem una pausa i em pregunto qui li ha fotut la tarda en l'aire. Home, potser Miley una mica també. Una mica sí. Però guatre. I la cosa va relacionada, em penso. Sí, anem estirant un mateix fil, em sembla. I també va de motoserres. Tal qual. Tal qual. Després de la pausa, una altra motoserra.

Aquesta tardor tens una cita amb l'Empordà. Del 22 al 25 d'octubre torna Brods. Quatre dies de música, arts vives, gastronomia i oli DOP Empordà per descobrir el territori d'una altra manera. Pobles que es converteixen en escenaris. Paisatges que es viuen, s'escolten i s'assaboreixen. Vine a viure a l'Empordà. Vine a Brods. Descobreix tota la programació a brodsempordà.cat.

Ara criden els meus gols. Ara coregen el meu nom. Ara ressona a la grada. Ara soc imparable. Ara omplo estadis. Ara soc titular dins i fora del camp. Ara el meu somni és el de moltes altres. Perquè ara fem història. La Quiniela. Ara amb futbol femení. 80 anys de la Quiniela i amb la il·lusió del primer dia. I aquesta jornada pot de dos milions i mig d'euros. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat

i només si ets major d'edat. El 29 de novembre l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di

Tevo Barcelona. Imagina entrar en un edifici que no existeix. Imagina entendre com creava Gaudí. Entra per primer cop dins les obres que mai es van construir, com el legendari Hotel Attraction de Nova York o la Font de la Plaça Catalunya. I descobreix el codi que ho connecta tot. Codi Gaudí. L'experiència inèdita. Entrades a la web d'Espai Imagina.

I recomana evitar desplaçaments innecessaris. Pot ser perillós.

Segur que no n'hi ha per tant.

Amb les pluges, tot pot canviar de cop. Fes cas a les alertes, segueix les indicacions oficials i evita zones inundables. Generalitat de Catalunya.

Un periodista en hores baixes i un assassí en sèrie.

Sé que aviat anirà a judici, però no sé si potser voldria que ens veiéssim. Em pot dir que ells.

De debò que vol ser l'home que el deixi en llibertat? Mai no negocies amb un criminal. En realitat em va triar ell a mi. Ell no l'ha triat, l'ha fet servir.

Una història verídica. A TV3 i a la plataforma 3CAT, divendres a la nit, és La Gran Película.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Marta Montaner, qui t'ha fotut la tarda en l'aire? Doncs mira, Garriga, la gent que celebra el Halloween. No. I que s'obre,

com si no fos prou greu la cosa, ho fa abans d'hora.

A veure. Ui, que favor que estic d'això. Jo soc molt de Halloween, però. Tu estàs en contra de Halloween?

Jo estic en contra de Halloween, però com que tu has viscut als Estats Units. És que és una festa molt bonica. Ho hem d'anar recordant cada cinc minuts.

És una festa molt bonica. Allà. Allà. Visca la castanyada. Me recomano allà. Anar-hi un any, allà, a viure-ho.

Però, Garriga, vale, t'agrada el Halloween. Ningú és perfecte, però. I si et parlo de la gent que fa la broma aquesta del tricortrit, crit o confit en català? No, això no. Amb el Barça com a objecte de broma macabra?

Què m'en dius d'aquesta gent, eh? Llavors ens posem seriosos. Ah. Estem parlant de l'escena que es va viure ahir al partit de Champions PSG-Barça, potser? Efectivament,

parlo d'aquella macrolona, un llençol gegant que ocupava dues graderies, que l'afició més radical del Paris Saint-Germain va desplegar a l'estadi del Parc dels Prínceps. I així ens ho van explicar els companys de la TDT de Catalunya Ràdio.

Un joc de llums aquí al bar dels Prínceps i un llançol. Sí, una pancarta, una lona, amb una il·lustració força explícita i violenta. Explica-me-la. Ah, sí. És una serra. És com el Freddy Krueger. Sí, una serra. Com li diuen, elèctrica o mecànica? Una serra. Elèctrica, no? Tallant l'escut del Barça del qual en surt gairebé sang perquè és una imatge de terror ara que ve Halloween Massacre la pelicula es titula Massacre a la Parisienne Massacre a la Parisina. Massacre a la Parisienne, que feia una mica de referència a la pel·lícula La Matança de Texas.

Una imatge on l'escut del Barça, com deia en Bernat Soler, quedava ensangonat, quedava trinxat per aquesta motoserra que duia un suposat leather face d'aquesta pel·lícula de terror, que era de dibuixos, vestit amb la samarreta del PSG. Cal dir per això que en Bernat Soler i en Ricard Torcamada, que és bona gent, s'ho van prendre amb humor, al contrari que jo.

Fa por Ricard i alhora fa riure. Fa riure una mica. S'ha barretat el PSG de mental, tancat de sang. Moltes eines, un martell, una clau anglesa. Aquesta gent pretén amb aquesta lona intimidar i demostrar que són molt agressius i que avui el Barça patirà i és una cosa de nens. Home, cosa de nens. Estem parlant d'un equip que és el Madrid de França. Absolutament. O d'Europa. O d'Europa. A partir d'aquí, un equip que té una afició radical que és bastant merdosa. I violenta. I crec que la Marta va una mica en la línia. Violenta.

En Bernat i en Torquell. Són bona gent, eh? Mira, fins i tot fa riure, no? Bueno, perdona, els tenien a 200 metres. Ah, clar, millor que diguessin això, sí, sí, sí. Però jo, en canvi. Jo, en canvi, des de la tranquil·litat de l'estudi de Catalunya Ràdio Barcelona, a l'Avinguda Diagonal, puc dir que soc una rabiosa. I encara més perquè el Barça va perdre 4-2 i la derrota a molts ens va caure com una galleda d'aigua freda. I sí, ara si algú em diu que es ve plorat de casa, ja ho sé. Però a mi cada dia em donen una secció que es diu la tarda en l'aire i me la donen Francesc Garriga. I entenc que també aquest espai és per fer teràpia i parlar de què fem amb aquests missatges d'odi.

El Barça d'entrada ho va reportar el delegat de la UEFA. Ja, però és que,

molt bé, perfecte, primer pas fet. Però no només va ser aquesta escena de la pel·lícula massacre a Texas, matant-se a Texas. Que el club parisenc entenc que ja va autoritzar, o sigui que allò no era gaire improvisat, implicava una logística grossa. Clar, no només va ser això, també va ser un cartell on es llegia clarament puta Barça, reportat pel club, per cert, però un insult escrit que després, durant el partit, es va convertir en uns càntics que se sentien perfectament. I per no parlar ja de les bengales, que s'han convertit en un clàssic, i que si entenc que si en un dia es van prohibir, és perquè eren perilloses i era per una qüestió de seguretat. I on han après aquests càntics? Ah, perquè em pensava que els francesos no parlaven

altres idiomes. Són els que se senten a la seva embajada espanyola, al Bernabéu i al Wanda.

Ara, també et diré que si portes una estelada. Ui, delicte! Multa! Multa! O segons com no les pots ni entrar. En fi, si m'ho permets, ja que allà ens van fer una proposta cinematogràfica, Francesc, jo ara els en faré una altra.

Ah, mira, que vols fer una mica la finestra indiscreta.

Mira, jo recomano una pel·lícula de Pixar. Jo a aquesta gent els dedico la pel·lícula Ratatouille. Sobretot per l'animal que la protagonitza. Petit homenatge. Una rata.

Mira, hem volgut posar-hi un to. Legal a la qüestió perquè això té una derivada també legal que és que no sé si té implicacions o no i hem anat a buscar algú que ha estat directiu del Barça i que a més a més és advocat i que ha remenat qüestions esportives Toni Freixa, bona tarda Què tal, bona tarda Escolta'm, tu quan veus aquesta pancarta i veus que el Barça la reporta què vol dir que la reporta?

Sí, és que ho heu esmentat ara mateix. La normativa impedeix entrar als estadis banderes i agendes que puguin incitar a l'odi o que en definitiva t'apartin de l'esperit purament esportiu d'un esdeveniment com és un partit. Si això pot incitar a la violència, a l'odi, doncs aparta de la normativa esportiva. I l'organització d'una competició tan important com és la Champions. O sigui que el Barça fa ben fet de reportar-li a l'edat de UEFA que ja tindrà les atribucions necessàries per poder donar-li curs a aquesta qüestió. Segur que farà un informe, segur que arribarà als òrgans disciplinaris de UEFA i de la mateixa manera que van obrir un expedient per exhibir una bandera tan legítima com és l'estelada, amb més motius haurà d'obrir un expedient al

País Sant Germà per aquest motiu. Però vaja, un expedient, això. Vaja, si no acaba amb multa, parlar de massacre i una motocerra trencant un escut i surt sang, què més s'han de fer?

Sí, sí, sí. O com a mínim un advertiment, com a mínim donar a conèixer que això no s'ha de permetre i a més a més els responsables de seguretat de l'estadi han permès que aquesta pancarta, que no era precisament petita, s'arribi a entrar a l'estadi i s'arribi a exhibir. Sí, perquè aquesta. Jo vaig a alguna lectura més d'això, que és que li tenen por al Barça, que el Barça és l'equip de referència que pot posar en perill la seva hegemonia. I que també a nosaltres ens afecta en la mesura que el resultat d'ahir tampoc ens va agradar. Si haguéssim guanyat també. Ens ho prendríem amb més sentit de l'humor.

Home, això segur, però en tot cas sí que és una cosa molt desagradable i que, vaja, si el Barça ha estat multat per estelades, la gent també deu dir, hòstia, doncs això també ha de ser multa. Tu creus que el club això ho sabia? És a dir, que la direcció del club, més enllà de la gent de seguretat, això havien de tenir-ne algun coneixement?

O haurien hagut de tenir-ne? No, no, no. No ho crec. Sí que és veritat que abans de cada partit hi ha una reunió amb els responsables de seguretat per com són els accessos, on s'ubiquen les aficions, quines mesures hi ha perquè es garantitzi la seguretat de les persones. Però fins al punt de conèixer quines pancartes s'exhibiran en la zona dels aficionats locals, el Barça no en té cap coneixement.

Sí, però com tu deies, aquesta pancarta no la portes a la butxaca plegada. És una pancarta enorme. Tu t'ho agradaries, eh? Que per entrar es veu que portes alguna cosa sota el braç.

I després hi ha el tema de les bengales, Toni, que és. És una conya això de les bengales, perquè les bengales sempre surten del mateix lloc. No és que un dia surtin a la tribuna, l'altre al lateral, l'altre darrere la porteria, sempre surten del mateix lloc. I per tant això és una negligència del club que les deixa passar, perquè si no.

Sí, però el tema de les bengales jo crec que és més una qüestió de competència de la policia del país, perquè podem veure sovint partits a Turquia, a Grècia, a les repúbliques bàltiques, on el tema de les bengales està bastant descontrolat. En canvi aquí això es controla moltíssim. Per tant, jo crec que UEFA en això. Que intenti contra la seguretat de les persones segurament no intervé, però en una qüestió com aquesta que és confondre i pervertir la llibertat d'expressió, que està molt bé que la tinguem, però fins a amb certs límits, no? Jo crec que amb aquesta pancarta l'afició del País Sant Germen el que va fer fonamentalment és fer una expressió d'odi, i això s'ha d'evitar i s'ha d'extensionar.

Tu que el coneixes bé, Luis Enrique, no creus que una pancarta així a Luis Enrique l'incomoda o fins i tot no li desagrada?

Sí, segur que sí, segur que sí. Vull pensar que internament haurà fet algun comentari o haurà volgut saber com s'ha arribat a gestar això. Estic segur que sí.

Ara, el PSG, Toni, els últims anys s'ha convertit en el Madrid d'Europa, eh? Perquè hi ha l'Urgenrique, i mira, a l'Urgenrique el barcelonista li cau bé, però fan molta ràbia en tots els sentits. Sí,

tenen l'origen financer que tenen, hi ha unes normes de fair play econòmic que s'haurien d'aplicar a tothom, i ells arriben fins que molts clubs no poden arribar, com li ha pogut passar segurament també al Manchester City a la Premier, que estem pendents de quina és la resolució del seu cas, i això fa que. D'altra banda, també hem de reconèixer que és un grandíssim equip que està molt ben entrenat, que tenen les idees molt clares i que són campions d'Europa des del punt de vista futbolístic, em refereixo, amb absolut mereixement.

Ja per tancar, per diumenge, la derrota d'ahir et fa canviar una mica el pronòstic o com ho veus aquest clàssic?

El veig molt desigualat a favor del Barça. Moltes ganes per part nostra d'anar a jugar aquest partit. Jo crec que ells ho passaran molt malament i nosaltres ens divertirem molt. I el que espero és que no tinguem miraments. Que no aixequem el peu, eh? No, no, que no aixequem el peu, exacte. Que anem a totes, però no pel partit d'ahir, sinó per com ens ho estan fent passar des de Madrid en els últims temps, amb invents, amb infàmies, amb atacs constants, mediàtics, amb personatges. Que teòricament haurien de fer d'entrenadors i el que fan és de portaveu, i tot això jo crec que al barcelonisme tenim una gran oportunitat diumenge per demostrar-los que ells guanyaran la guerra mediàtica i la guerra de les difamacions, però que al terrat de joc nosaltres som somiosos. Tuqueco, com ho veus?

No, jo, home A mi em fa por aquest optimisme col·lect que a vegades dius, quan millor arribem. Sí, però ara per ara és objectivament parlant, arriba millor el Barça que el Madrid. Això és evident. Ara, en un partit pot passar de tot, ja ho sé, però ara per ara ho arriba millor i això s'hauria de. Em preocupa que no jugui Vinicius, és l'únic que em preocupa. Ens ha fet una mala passada el comitè de competició. Ens ha fet una mala passada, sí, sí. Hauríem d'estar en contra d'aquesta sensació. Tu, Marta, que estàs una mica ennubolada avui pel que va passar ahir per diumenge.

No, jo pronostico una massacra de gols. Però de gols, només. Sense pancartes d'aquestes. Sense sang, eh? No, sense sang. O amb sang figurada.

Exacte. Bé, doncs veurem què passa. En tot cas, hem volgut posar-hi també la visió d'algú que ens digui això. Doncs que el PSG se li obrirà segurament un expedient i a partir d'aquí ja veurem què passa amb aquesta pancarta de la massaca. Toni Freixa, moltes gràcies, com sempre. Una abraçada. Moltes gràcies a vosaltres. No passarà res. No, perquè és que sempre

els hi posen multes. No passarà res. Sempre els hi posen multes. El 2025, 148.000 euros. La paguen i ja està.

Home, no hi ha com tenir diners i poder anar pagant multes. Ara l'esquizofrènia que ens provoca la presència de Luis Enrique allà és tremenda. I en Ferran, com si no hagués passat res, eh? En Ferran? Ah, no, però el Ferran. El Ferran no sé. El Ferran?

Mira, ai, Ferran. És com quan hi havia el Messi.

Que dius, hòstia, Messi, mira que hi ha llocs per anar. Heu oblidat lo de Messi. Tu no ho has oblidat, ja? El què? Que ell va anar allà. Sí, sí, sí. Però clar, ara ens hi queda Luis Enrique. Sí, però Luis Enrique, que, a més a més, no s'està de fer declaracions de mort cap al Barça i cap al nostre país i tal i tal.

Hauria de muntar un bon pollastre per lo que

va passar amb això del cartell. I a part que és un entrenador top. Massa. Top. Molt top. Dos quarts de cinc de la tarda, passen set minuts, i atenció perquè quan tornem de la pausa abordarem un problema que pateixen més del 30% dels catalans. Què seria? No t'ho puc dir ara, però segur que has vist alguna persona així. Els últims 15 segons.

Escolta'm, aquí a la taula, això vol dir que ens afecta a algú de nosaltres, no?

Bé, potser davant vostre. El tècnic nostre, això li passa, i només us dic una cosa, ens ho està ensenyant ara. Ah, doncs. Ens ho està ensenyant. S'ha posat d'una manera com per ensenyar-nos-ho. Què és? Doncs tenim 3 minuts per endevinar-ho, ara venim.

Si és diumenge i són les 11, som al Club.

El Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio. Futbol, Barça, Flick, La Mina. Espanyol, Manolo, Roberto. Madrid, Mourinho, La Lliga. Girona, Sabadell. La Lliga Femenina, Pasca, Tenis, MotoGP. Cada diumenge a les 11, al Club de la Mitjanit a Catalunya Ràdio, amb Xavi Campos i el seu equip.

Més de 10. Més de 10. Més a prop dels 20 que dels 10. Menys de 10. Perquè escoltar la ràdio, sentir-la com a mínim, sempre és una gran manera d'acabar la setmana.

A la maternitat no tot són flors i violes. Càrrega mental, un desigual repartiment de tasques amb la parella, poca vida social i escassos estímuls intel·lectuals. Moltes dones se senten soles i aïllades, tot i que tinguin parella o família. En parlem aquest dimecres a Les Dones i els Dies.

No ens quedem en un estudi, sinó que volem descobrir, enflairar, veure, doncs, aquests espais tan increïbles.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

Diversos estudis apunten que més del 30% dels catalans pateixen alopècia o caiguda severa del cabell. Això us preocupa a vosaltres, aquest tema? A mi com que no em cauen de moment o gaire. Sí, jo vaig molt ben servit de moment.

És que detecto que a partir d'una certa edat, sobretot els nois, es comencen a preocupar per aquest tema.

Bé, a tots els que els cau el cabell de forma. Sí, hi ha gent que m'hi cau molt aviat. És que tenir un avi cal i un avi que no. I crec que ha d'haver agafat els gens. Ara li preguntem al doctor.

És per compensar una mica tota la pressió estètica que també patim les dones per tantes altres coses. Home, ja està bé que alguna cosa us passi a vosaltres.

És que, si no, tot per nosaltres. Home, repartim-ho. Aquesta por de quedar-se sense cabells és una preocupació que comparteixen més de la meitat dels catalans, vull dir que poca broma. I últimament, en les últimes setmanes, està venent una mica la preocupació, sobretot per aquelles persones que s'ho volen tractar, perquè hi ha un medicament que es fa servir per prevenir aquesta caiguda de cabells que es diu Lonitent, que està escassejant en diverses farmàcies. El Departament de Salut fins i tot ha fet un comunicat advertint que falten aquests medicaments. Vull dir que és una cosa que preocupa.

Tenim a l'estudi el doctor Ramon Grimal, que l'heu vist a xarxes, l'heu escoltat a la ràdio o a la televisió, perquè és el dermatòleg mediàtic de Catalunya. Doctor Grimal, bona tarda. Hola, què tal? Hi ha solució real per la pèrdua de cabells? No.

Així de clar, eh? Així de clar. És a dir, hi ha molts tractaments que ajuden una mica a lentir-ho, a minimitzar-ho, d'alguna manera, a la persona que té una tendència genètica cap a la calvícia. I aquí, si em deixeu, jo faria una puntualització. Heu parlat molt de caiguda de cabells. Com ho hem de dir, això? En català, primer, que sempre és plural, eh? Els cabells. En català, sempre plural. La caiguda de cabells, però l'alopecia i la caiguda de cabells no són ben bé el mateix. Quina és la diferència? Diríem que la caiguda de cabells pot correspondre a situacions transitòries de recanvi. Encara som mamífers i molts de nosaltres passem moments de l'any on ens cauen molt els cabells. A mi em passa, veig que em cauen i dic,

ostres, m'estaré que me'n cau. Un postpart també, el postpart passa molt.

Correcte, després d'una malaltia, després d'un part de trigèmins, després d'una selectivitat complicada. I això que diuen que

a la tardor som com les fulles dels arbres, que també ens cauen els cabells, això és veritat o és mentida?

Quan érem bèsties del bosc i no teníem aires acondicionats com a l'estudi ni a bricks, la nostra palambrera ens ajudava a regular la temperatura del cos. I de fet, si tu fossis un os bru del Pirineu, bueno, una ossa bruna del Pirineu, doncs faria servir el teu pèl per mantenir la temperatura corporal una mica equilibrada amb l'ambient, no? Amb el fredolíc aquests necessitaries molt pèl, eh? Molt pèl, molt pèl. I ara l'os està fent créixer molt el pèl per poder hivernar tranquil·let allà calentó dins la cova, no? I quan ve la calor, si ha de rondar allà pel cadí, doncs deixa anar tant com pot el pèl per estar més fresquet. Els humans, quan vivíem a l'exterior i no teníem aquests mètodes que tenim. També utilitzàvem aquesta cosa que en diem l'estigma filogenètic de quan érem, bueno, d'animals encara n'hi ha molts, però quan encara érem animals i ens havíem de regular així. Des que tenim calefaccions ja no ve d'aquesta manera i per això la gent es despisten i abans deien, no, fem una muda cada any a la tardor. I tothom ho entenia. I ara no. Ara tenim unes mudes molt caòtiques. Llavors hi ha moments que ens cauen molt els cabells, que no té cap valor, i moments en què no ens en cauen cap, però anem veient que això es va esclarissant. I això sí seria ja l'alopècia? Correcte. Llavors l'alopècia seria la falta de densitat en el cuir cabellut, que normalment s'observa molt més en el mirall que no pas a la dutxa veient el que em cauen a les espatlles o el que embusso. I la gent confona això. I per això hi ha tants medicaments d'engany, de frau, que combaten una cosa que es resol sola. Però què vol dir defraud? És a dir, si tu tens un gos que li cauen molt els cabells ara, si tu li dones una vitamina, al gener no li passarà. Però no és la vitamina, són els tres mesos que passaran, perquè el recanvi és cíclic i estacional. Jo si em compro un suplement de la farmàcia que val 80 oracos perquè és el Nova Mas, i a més a més porta partícules d'or, i encara en fan un que porta una mica de caviar, perquè sembla que curi més perquè el poden vendre més car, no? Què passarà? Que si el fas durant 3 mesos, la caiguda de cabells, que no té res a veure amb l'alopècia, deixaràs de veure-la, perquè has entrat en un altre cicle, com una noia que té l'arregla i algú li dius, escolta, pots morir de sagnada, vigila, eh? Et donaré això i d'aquí 5 dies te tallaràs. I dius, hòstia, ha funcionat, tu, se m'ha tallat l'arregla, no? I l'arregla següent, si ho tornes a fer, torna a funcionar. Però torna a ser un engany, perquè l'arregla es talla sola els cinc dies. Però si tu estàs molt espantada, jo m'ho prenc, no? I l'any que ve amb els cabells ho tornaré a fer. I, a més a més, el farmacèutic diu, aquella dona li va anar molt bé, fàcil. I la dona aquella li diu a la seva amiga, a mi em va anar molt bé. Els tres mesos em van deixar de caure, no? I, per tant, si us fixeu, tots aquests tractaments de broma, d'engany, duren uns tres mesos, que és el cicle natural de recanvi dels cabells.

Però això sí, vostè ens ho diu de forma tan clara i tan oberta. Per què és legal vendre aquests productes amb

aquesta explicació? Perquè la publicitat enganyosa és el pa de cada dia i les cremes antirrugues que vellessen 7 dies que et penses que funcionen de veritat. No s'ho creu ningú. No, sí que s'ho creu ningú. S'ho creu tothom. Tothom ho compra. Jo crec que la majoria de gent. Ho compren, però saben que no funciona. La gent no són tan ximples. I té algun efecte negatiu en el cos? No, els suplements i les vitamines per vi oral, per sort, no tenen cap perill, només per la butxaca. Dicen que gastes uns quartos que no cal. Però amb els cosmètics, que m'imagino que no és el tema d'avui, per tant, no vull anar cap a aquesta línia, perquè. Bueno, jo m'esvero en aquest camp. Ja he vist que s'està avançant, eh? Sí, sí, si em fot un nervió. No, però és interessant, això, clar. Perquè els productes químics que tenen les cremes anti-envelliment, a més a més, aquests sí que poden tenir substàncies que poden perjudicar. I sobretot amb la gent jove com vosaltres, que hi ha gent que comencen a fer tractaments anti-envelliment o rutines de skin care a una edat que evidentment no han de fer-ho i que tenen una pell molt més sensible i que absorbirà molt més aquests productes químics que no necessitem per res.

Però perdoni que insisteixi, eh? No entenc per què es permet vendre productes que en teoria són per evitar qüestions físiques que afecten a la gent i que sapiguem que no serveixen de res i es puguin vendre en un lloc on. No és una carnisseria o un forn de pa, que mira, la farmàcia en teoria, tu tens un vincle amb aquella persona, però en teoria t'està venint una cosa que et cura, encara que no sigui un medicament, però no sé si m'explico, eh?

Sí, sí, també es venen productes per la grip, i la grip marxa sola, i hi ha molts productes per tractar coses que fan el seu costat. O sigui, és normal que sigui legal poder enganyar la gent? No, és una tristesa. Hi ha molts països on això està una mica més estrictament regulat. Pensa que tu pots fer. Siete de cada diez dermatólogos recomiendan haga esto, ¿no? I amb què es basen? Doncs es poden basar en un estudi fet a Pozuelo del Corcón, que eren quatre dermatoles que els van demanar allà. És a dir, ningú no et diu que ha de ser un assaig clínic sota un control estricte. Per tant, sí que et poden ensenyar un paper darrere que diu, miri, 10 de cada 12 dones queden satisfetes després de prendre's això. Sí, contentes i enganyades, però no vol dir que funcioni.

Per tant, si algú ens està escoltant, diu, jo vull evitar que em caiguin els cabells i no sé què fer. Pot fer alguna cosa per a l'antíro de forma natural? Ja hem tornat a caure

en aquest error, que és el que fa que tota aquesta publicitat funcioni. Has tornat a parlar de caiguda dels cabells. M'estic quedant sense, m'estic quedant amb. És molt diferent i tot aquest engany es basa en aquest error. La gent fan aquesta confusió de dir. Estan sortint aquí uns buits que no tenia abans. Correcte. Estic veient un esclarissament. És a dir, si em cau, no em tornaré a calp. Això és el que la gent pensa. I el tractament, com que dura, evita la caiguda, però no evita la calvícia. Com es pot combatre la calvícia? Doncs la calvícia, bàsicament, està feta per factors hormonals. Si jo tinc barba o tinc pèl a l'aixella o tinc entrades, depèn només de les meves hormones. I aquestes hormones, les heredes de la teva família, una mica del pare, una mica de la mare. Llavors, si vens de pares i mares amb poc pèl i d'avis amb poc pèl, tens tendència genètica a ser més pelut, més barba, més pèl del cos, i fixeu-vos-ho, aquells homes osso, en general, són calbs ben joves, i els homes com nosaltres no tenim tant pèl del cos. Està com mal repartit, no? Bueno, la mateixa hormona de la masculinitat fa pèl a la cara i poc pèl en el cap. És la mateixa hormona. Com el greix dels cabells, també va associat a la mateixa hormona. Per tant, els homes amb els cabells més greixosos tendeixen a tornar-se calbs. Aquí també venia l'error de dir el greix podreix les arrels i et tornaràs calbs si el cabell és més greixós. Tampoc no és veritat, però va associat en el mateix fet. Llavors, aquest factor hormonal es pot combatre hormonalment. Si jo vull tenir més pèl a les aixelles, què haig de fer? Fotre-m'hi un desodorant perquè creixi més? És que és una ximplaria i la gent es fot en un xampú a veure si els hi creix el pèl, no? Que seria tan tonto com dir, fot una loció després d'afaitar a veure si em surt una barba més gruixuda. Els cabells només ens creixen per factors hormonals. Els tractaments que funcionen són els tractaments hormonals, però no tenen un risc zero. I ara que estem tan mal entrenats I són tractaments que es fan? Sí, sí que es fan. Hi ha molt tractament que fem. I ara jo ho recepto diari. Perquè es poden fer dosis on no afecten la masculinitat, tot i que són hormonals. Com una dona pot prendre un anticonceptiu, és un tractament hormonal i no vol dir que deixa de ser una dona. Però estem modificant una de les hormones de la dona, en aquest cas la que permet l'ovulació. La dona amb un anovulatori no es queda embarassada, però segueix sent una dona.

I que és un gran tema aquest també, perquè moltes vegades te la recepten per tot.

Tens grans a la cara, anticonceptives. Ens fan mal la regla, anticonceptives.

És un camp que potser també jo crec que no hem d'anar en aquesta direcció, però sí, sí, és veritat, tot això són factors hormonals que es poden tractar hormonalment. Cosa és que puguin tenir efectes secundaris aquests fàrmacs, evidentment, i les vitamines no en tenen, per això tothom de seguida s'anima a anar a la farmàcia a prendre unes vitamines que mai tenen cap efecte secundari, i en canvi te dius, home, fem un tracte hormonal de bé, per tant tu. Ja fa més por. Clar, a mi em fa més por, a mi em fa més angúnia, i ara això que us volia dir, ara amb els canvis de sexe, doncs, jo soc una dona atrapat en un cos d'home, doncs podem modificar tant les hormones d'algú, que descobrim que a algú que és totalment calp li torna a sortir tot el pèl. És a dir, un home de 25 anys que decideix que és una dona i li canviem les hormones, li torna a sortir tot el pèl al mateix temps que perd tot el bàsquet. O sigui, és aquesta qüestió hormonal que. Tractada a l'extrem. Suprimir al tot l'hormona masculina torna a créixer el pèl. Com les iaies a la menopausa descobreixen que aquí a la barbeta que no hi tenien res surten quatre pèls negres. No és casualitat, l'hormona masculina que augmenta la menopausa fa que les dones tendeixin una mica a masculinitzar-se. Llavors aquí, hòstia, no hi tenia res aquí, sí que hi tenies uns folicles adormits. Passa que s'activen en el moment en què surt

l'hormona masculina. Aquesta dada que gairebé. Vaja, que Espanya és un dels llocs del món on hi ha més gent amb alopècia, això és veritat? I té alguna explicació també en aquest sentit? Podríem dir que hi ha

uns factors racials importants. A prop del Mediterrani, en general, tendim a ser una mica més calbs, en general, i als països nòrdics, una miqueta menys. I diem que més o menys el 50% dels homes als 50 anys a Catalunya tenen tendència a la calvícia. I el 30% de les dones al voltant dels 50 anys tenen tendència a la calvícia. Per tant, les dones que diuen que s'escapen, no, el 30% també els hi passa. El que passa és que amb elles va molt més associat en aquesta alopecia tardana associada a la menopausa que dèiem ara, perquè és quan apareix l'hormona masculina, que és la culpable. L'estrògen et defensa de la calvícia. Per tant, mentre ets una dona fèrtil, tens poca tendència a la calvícia. Però la que deixes de ser-ho, l'hormona masculina ataca i et comença a esquivar. Clarificar-te la palambrera, que no té res a veure amb que et caiguin els cabells.

I això dels tractaments aquests que s'han posat tan de moda, vaja, molta gent que va a Turquia, com ara ja és com una referència, perquè també es poden fer aquí a casa nostra, això. Funciona.

Sí, el trasplantament de cabells funciona. Passa que fixeu-vos que la gent es pensa que es van a posar cabells i no, van a moure cabells. Per tant, és una mica la mateixa enganyifa. El meu avi agafava la pinta i es movia els cabells de sobre l'orella. Home, però no és ben bé el mateix, no? Jo l'anassagasti, no? Correcte. Però fixeu-vos que en el trasplantament no guanyes ni un pèl et trec pèls del clatell

i te'ls planto aquí però queda bé i funciona jo conec el Gerard Tautet que ho va explicar moltes vegades que s'ho va fer i dius el Gerard t'ha quedat de conya i ara anys després. No es nota.

Sí. Ha de passar temps, el tractament funciona, no es guanyen pèls, es belluguen pèls, i moltes vegades la progressió de la resta. És a dir, jo trec pèls d'aquí, que és una zona que no seré mai calb. Els planto aquí, viuran tota la vida perquè se'n recorden que han sortit d'aquí. Però aquests d'aquí aniran marxant. I hauran d'anar repoblant. Correcte, però d'aquí se m'acabaran. Llavors aquest és el gran drama del transport. I només es poden agafar del cap. Només es poden treure del clatell? Bueno, és l'única zona on els receptors hormonals no actuen. Llavors, els calbs, aquesta zona, pràcticament mai no s'hi arriben. El cuatell. Però si els treus d'aquí, aquí sí que acaben.

És que d'altres llocs seria una palambrera estranya. És de les aixelles al cap. I del pubis, sí, sí. Hi ha gent transplantada amb pèls de pubis al cap? Sí, n'hi ha. De pèl reinxolat. I es nota? Sí, es nota. Home, els hi diuen. Hòstia, ara aniré pel carrer. Ai, ai, ai, control, eh? No, no, ja sabeu què els diuen. Bé, doncs, el doctor Ramon Grimal, que ens ha ajudat a desmitificar una mica això d'aquests tractaments per l'alopècia, o per la gent que es pensa que els cauen els cabells i ja s'estan quedant caps, doncs, escolteu-vos això, que ha estat molt clarificador. Doctor, moltes gràcies per acompanyar-nos. Ha estat un plaer. Amb una cavallera que té el doctor. Mare meva, intenta descriure-la. A l'altura de Bonaventura Clotet. Sí, amb aquest color plata. Frondosa. Es nota que se la sap, la lliçó. I tant, segur que sí. Doctor, moltes gràcies per haver-nos vist. Ha estat un plaer, a vosaltres. Fem una pausa, ara venim.

A bon preu i esclat, el quilòmetre zero ens fa únics. Per això el reivindiquem. I ho fem apostant pels productes de proximitat, respectant els ritmes de la natura i treballant al costat de qui els produeix. Perquè a bon preu i esclat, el quilòmetre zero és nostre i ens fa únics.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. N'han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut. Darrere d'un suc de poma ecològic hi ha molt més del que penses. Aliments ecològics produïts sense dobs ni fitosanitaris de síntesi química, sense conservants ni additius artificials. Amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

El 29 de novembre l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Al Pirineu i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

Avui, a Sóc i Saré, 20 persones demostraran si controlen els pronoms febles i trauran l'actor o l'actriu que porten dins. Només 5 concursants passaran a l'últim capítol de Sóc i Saré.

No tenir temps per cuinar ja no és excusa. Vols receptes sorprenents sense complicar-te la vida?

Amb el llibre de l'Arnau París, cuines pim-pam, ho tens resolt. A la vent dels punts habituals.

Amb el tast d'orquestra, entendre la música sinfònica no ha estat mai tan fàcil. L'OBC i els Homes Clàssics ens donen les claus per descobrir grans obres del repertori en un format més accessible, amb curiositats, explicacions i música en directe. Consulten la programació a auditori.cat. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Gota arriba al Teatre Nacional de Catalunya. Clown, màgia i teatre físic per descobrir l'origen de tot. L'aigua. Un espectacle familiar, poètic i sorprenent de Txema Muñoz. Premi Max 2026, el millor espectacle de carrer. Gota, del 15 d'octubre a l'1 de novembre al DNC. Recomanat per Catalunya Ràdio.

A Catalunya Ràdio.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Dos minuts i 40 segons i seran les 5 de la tarda. A les 5 farem moltes coses, eh? Atenció que a les 5 ens visita Sílvia Amunt. Ah, molt bé. Actriu i ara directora de teatre de Les Bones. La coneixes? Bueno, ens hem saludat, sí. Doncs Sílvia Amunt. I després, avui, passem Josep Mourinho per la teràpia dels Esbetlana. Ai, serà divertit. Serà maco. Sí, però la Sílvia també, perquè l'espectacle aquest del. Com es diu? Sí, el. Se me n'ha anat, se me n'ha anat. L'entrevista aquí preparada. No es pot fer. Arthur Miller. Panorama des del poc. Panorama des del poc. No em sortia la paraula. Està molt bé. Promet bastant. El Teatre Goya, ho trobareu ara. Ara en parlarem amb la Sílvia Munt, però a les 6 arribarà el que no surti d'aquí. Avui per l'antena principal. Molt bé. Estem tenint un inici de curs mogudet, eh? Avui és vital que anem

per l'antena normal perquè hem de comentar aquestes portades de revista. És tan bèstia.

Ai, què? Ai, ai, ai, ai. Es confirma que és un amor que jo mai viuré, em sembla.

L'amor que estan vivint ells. Mira l'Aitana que tard li ha arribat, per tant. Però més que el de Pedro i Begoña. És que és. Jo he vist les imatges i analitzarem els petons

que han publicat. El petó és. Saps aquests petons? El petó que fas somrient.

Que li dius, no somriguis, que no pot fer bé el petó.

Consolida el seu amor. És una bestiesa. Tu, Kako, t'has fet mai un petó així en aquestes circumstàncies? Segur que sí. Almenys un al dia, sí.

Un al dia! Oh! Avisarem els de l'aula. Queco Novell enamorat.

Consolida su amor. Un romàntic. Un romàntic. Home, sí, bueno, ara exagerat. Me n'alegro tant per ells. Exagerat. I per en Queco, també. Ai, per en Queco, també. Queco i la seva vida amorosa, home. Segur que tinc la meva. Es coneix poca cosa, no? No, jo no. No, no. No veureu res a les xarxes, no. A l'en Blau has sortit alguna vegada? A l'en Blau? Sí, però no per parlar de la meva vida. I si et passés, et sabria greu? Si fos sense permís? Sí, perquè no interessa ningú més que a mi i a una altra persona. L'audiència haurà de decidir-ho. Bé, tenim portades, doncs, eh? Home, si en tenim unes quantes, a més. Molt bé. Doncs això, a partir de les 6. I hi hauria aquí un altre nom propi molt important, que escolta una cançó molt important, també. Sí.

La cançó de Raquel Sanz cada vegada guanya més adeptes. Fins i tot dels Madrid. Guitarrica de la Fuente, escolta Raquel Sanz. No ho descartis.

O haureu d'escoltar a les 6 de la tarda. A les 6 que no sortim. Gràcies.