La tarda de Catalunya Ràdio, de 16 a 17 h - 22/10/2026

Operació. Acció o conjunt d'accions planificades i coordinades amb una finalitat determinada, especialment per aconseguir un objectiu, obtenir un avantatge o assolir un resultat en una competició. Benvinguts a la millor hora del dia. Són les 4. Aquí Francesc Garriga.

I avui fem el que fem, el Roger de Gràcia. Bona tarda de nou, com estàs? Molt bona tarda, com esteu? A tu lado me siento seguro, Garriga. Sí? Et passa això? Em passa molt, sí, sí. I jo hi era, i tu hi eres, cantant aquesta cançó. Una mica. I ell també hi era. L'Òscar sí, a part que es fa el desmenjat. Es fa el desmenjat. També hi eren, però no sé fins a quin punt, Marta Montaner, Judit Pastor. Molt, hi era molt, ja. Sí, molt dins. Però quants anys teníeu? Fa 25, vaja, no cal. 6, 8. Si éreu nenes.

Érem nenes, però això cal a dins. Però jo vaig viure d'una manera tan viva l'expulsió de la Genoa, que no va ser ni tercera, que va quedar quarta. Home, noi. Encara no ho recordo. Al Pati jugàvem a ser Operación Triunfo. I tu qui eres? La Chenoa. Clar. Si és que la Chenoa tenia molta tirada. No volia ser el Bustamante, el Bisbal, no, eh? Llavors havies de triar. Qui t'agrada més, Bisbal o Bustamante? Home, perdona. Bisbal. Algú escollia Bustamante, eh? Ningú escollia Bustamante. Ah! Pobre Bustamante, també t'ho dic. Tu de qui eres? Bueno, pobre. Amb les colònies ha fet un negoci el tio que. Bàsicament perquè amb les cançons.

A mi m'agradava el Naim Tomàs. I l'Àlex Casademunt. Això ja és de Després, no? No, són de la primera edició. Si em preguntes de Després, l'Avet. De Soria, però ja era de la segona. Doncs això serà a partir de les 5. Ara ens posem seriosos. 4 i 2, falta res, un mes i una setmana pel 29 de novembre i la maquinària dels partits ja està en ple rendiment. Fa dies que veiem Pedro Sánchez i Alberto Núñez Fijo, que són els dos principals candidats a ser els presidents de l'estat espanyol, fent mítings arreu. Os uniremos. Un millón de viviendas nuevas con más suelo y menos democracia. Y menos burocracia. Però també els veiem trepitjant platós de televisió. Avui, atenció, Pedro Sánchez a la revuelta. Que això serà també per veure-ho. Ahir el ministre Òscar Puente va visitar cara al xou amb Marc Giró.

Vamos a dar la bienvenida de pie, como él se merece, a uno de los miembros más mediáticos y polémicos del gobierno. Un fuerte aplauso para recibir al ministro de Transporte y Movilidad Sostenible, el señor Óscar Puente.

La maquinària a punt, la maquinària a tota marxa, però també hi ha una batalla a les xarxes socials. Instagram, TikTok, intel·ligència artificial que entra de ple en aquesta precampanya electoral, Judit.

I sense anar més lluny, avui el Partit Popular ha publicat a les seves xarxes un vídeo fet amb intel·ligència artificial on hi apareixen dirigents socialistes o de l'entorn del govern espanyol admetent que han comès delictes.

Si tener una cátedra gracias a que mi marido es el presidente es de zurdos, pues sí. Soy zurda.

Si irse de y cobrar comisiones ilegales es de zurdos, pues sí soy zurdo.

Si esconder joyas en una caja fuerte es de zurdos, pues sí.

Ara ho deies, eh? Zapatero, José Luis Ábalos, la dona del president Begoña Gómez, tots ells recreats amb intel·ligència artificial, una imatge bastant realista, una veu també bastant acurada, en aquest vídeo de campanya del PP que ja ens indica una mica per on aniran els trets.

Home, paguen el premium perquè està bastant bé el vídeo. Vull dir que no és el xat GPT gratis aquest, eh? Està bastant bé, tot i que. Està bastant bé, vull dir, ben fet. Sí, sí, està bastant ben fet, el guió és fluixet, però és el problema de la dreta, que té guions fluixets en general. Zapatero s'hi assembla relativament, físicament, i després la pregunta és, això és delicte? Ells que parlen de delictes, això és delicte? Ara tindrem un expert que li preguntarem. En tot cas, no és la primera vegada que s'ha servit la IA per fer propaganda, com a mínim en aquesta precampanya ja ho hem vist.

Sí, aquest cap de setmana, per exemple, recordareu el ja famós pató entre Pedro Sánchez i Begoña Gómez. Así que que lo escuchen alto y claro, te quiero. Després d'aquest moment i d'aquesta imatge que va donar la volta. Que això no és IA, això és real. Això semblaria IA, però no ho és. Va ser real, aquest petó va ser real. Doncs què va fer el PP? Aprofitar-ho i van fer un mem amb una foto manipulada també amb la intel·ligència artificial. Ah, no és de veritat, eh? Home, és que si això passa. Si veia l'exministre Ábalos fent-se aquest petó amb Pedro Sánchez. La veritat és que se'ls veu acaramelats en aquesta foto. Bastant ben aconseguida. El PP hi sembla com un acte d'homofòbia, et diré, també.

La IA, de tota manera, amb els polítics. Això és bastant nou, això de la IA. I és una mica, avui pensava, és una mica com donar-li 200 euros al meu fill perquè vagi a comprar llaminadures. O sigui, fan tot en via. I es tornen absolutament mojos, falta una mica de control aquí.

Això m'ha dit que amb números, si més no, funciona, perquè aquesta fotografia manipulada que va penjar el PP té moltes més visualitzacions que la fotografia real que va penjar el compte del PSOE.

És obvi que la manera per captar vots està canviant, però i fins a quin punt això ens farà canviar el vot? Ens pot fer canviar el vot? Quina importància li donen els partits? Ara es fan les campanyes així i ja no es tornaran a fer d'una altra manera. El Xavi Tomàs és consultor en comunicació política i xarxes socials. Xavi, bona tarda. Moltes gràcies. ¿És delicte fer un vídeo posant algú a dir una cosa que no ha dit?

No és delicte fer-ho en IA, el que seria delicte és que si el llenguatge que els fan parlar aquests robots passés via calúmnies o similars és a dir, diguem-ne la calúmnies que no pas per si la foto o vídeo ha sigut generada amb ordinador o no però i fer-li dir

a Avalos jo he anat de Campamentos a Francesc

la paraula Campamentos ha dit el Congreso mil vegades i ha sigut denunciada per el tipus penal diguem-ne aplicable per tant estem dins del marc. I no pot entrar dintre d'un delicte que no sé si existeix de suplantació de personalitat, això? No, perquè el mateix tuit, la mateixa publicació, posa que està fet a miar. Ah, o sigui, a la que avises ja s'acaba el delicte. Ah, mira que fàcil. Va més enllà. Tu quan fas una publicació feta a miar, la pròpia plataforma TikTok, o sigui, t'obliga a dir-ho. Per tant, en el fons, és com un requisit que t'ajuda i te blinda jurídicament.

Fes el que vulguis, que com que direm que sí, no passarà res. Seran les primeres eleccions, com a mínim, a l'estat espanyol, des que la intel·ligència artificial és una eina ja més a l'abast de tothom, no?

I sobretot, la primera llegada, que són fotos i vídeos creïbles, d'acord? És a dir, perquè campanyes a Transgenem n'hem tingut, però els vídeos, les fotos i els àudios no eren gaire creïbles, per tant, és el primer cop que és creïble. I no tant, el problema francès no és tant les fotos i vídeos fets des dels partits, sinó des de comptes suposadament independents, de suposadament creadors de continguts, que és més difícil d'identificar qui ho fa o no. De fet, ja hi ha, per exemple, creadors de continguts que fan només coses a mi, quan vi, només per WhatsApp, per evitar, per exemple, l'avís que està fet a miar. Per tant, el problema no és tant que el PP o PSOE ho usin, que en el fons és un tema més creatiu o més de provocació, sinó que altres gèderes de continguts, evidentment, molt escorats ideològicament, a esquerra i dreta, ho facin, perquè és com més difícil de detectar.

L'altre dia parlàvem del PSOE que ha perdut un guionista, vaja, Pedro Sánchez, ha perdut un guionista, un humorista, que li feia gags i bromes i jocs de paraules. Ara els partits estan fitxant especialistes en això per fer memes, és a dir, això és una nova unitat dins d'una campanya? Sí,

però deixa'm també fer el contrapunt. Està molt bé ser creatiu i fer memes, però a cap i a fi la política causa rebuig, i per tant ho que sigui allunyar-se del llenguatge polític. Però la campanya electoral també hauria d'anar de ciència, també hauria d'anar de cap a dades, també hauria d'anar d'escoltar la gent i preguntar, i això estem molt buits. Per tant, el que vull dir és que, si ho fiem tot al mem, després què ens passarà? Que ens queixarem que l'antipolítica puja, que pugen els populismes o que puja el rebuig a la política. Què menys? Perquè no fons un mem no t'arregla la desconfiança amb el sistema. Un mem te pot ajudar, si vols, un dia puntual a fer una broma, com ara Déu, que tingui moltes vius. Però millorar la política segur que no ho fa. Però no ho volen, tampoc millorar la política. El que volen és guanyar, no? Bé, els consultors. Si vosaltres sí, digue'ls polítics. Ella ha dit que aquest vídeo s'ha vist no sé quantes vegades i s'ha viralitzat.

Tres milions de visualitzacions, la fotografia d'Avalos.

Fes un vídeo de dades, a veure quantes visualitzacions té.

Jo què dic, però se poden fer moltes més coses. És a dir, un exemple, si sortim fora de Catalunya, fora d'Espanya tenim primers ministres que sovint agafen el seu mòbil, Instagram, en directe, i contesten preguntes de la gent. Això aquí és una cosa insòlita, quan hauria de ser quasi diria l'ABC de la política, perquè la política no va només de penjar vídeos i fer likes, hauria també d'escoltar, no? Per tant, el que vull dir amb això és que les xarxes socials se poden usar per fer el mal, perdó, però també per fer el bé,

l'àmbit polític. No, no, evidentment. Però fins a quin punt. Un vídeo d'aquests, o diversos vídeos d'aquests, o diverses publicacions d'aquestes, poden fer que algú que no té clar a qui votar es decideixi. Això està estudiat, o hi ha números que diuen, mira, amb X vídeos guanyem 30 vots.

No és tant clar a qui votar, sinó mobilitzar o desmobilitzar. Te poso un exemple. Tu ets una persona, pese a que ets molt convençut, o vota un X partit, lo que sigui, d'acord? I veus aquests vídeos que te van a favor o en contra. Això farà que vagis a votar amb més ganes o menys ganes. Que a casa expliquis més cops a qui votaràs per animar la gent o no. És a dir, no és tant canviar de bloc ideològic, per fer-ho de forma molt ràpida, sinó fer que estiguis més motivat o menys motivat. O sigui, no porta gent del

PSOE al PP i viceversa, sinó aquell del PSOE que no anava a votar, potser ara veu aquest. Vinga, va. Exacte. Hi ha més coses. Perquè hi ha obert un debat legal, també. Avui hem sabut que un jutge ha condemnat Meta, Facebook, a pagar una multa milionària per vendre dades dels usuaris amb finalitats electorals.

Sí, això va ser el 2016, durant la campanya que va guanyar Donald Trump. Què va passar? Que Facebook va donar dades personals de milions d'usuaris a una consultora política. Aquestes dades les vam fer servir per elaborar perfils psicològics i dirigir missatges polítics personalitzats molt concrets, molt acurats, sense que la majoria d'aquestes persones sapiguessin que estaven utilitzant les seves dades per fer això. I va ser un cas que ara s'ha tancat 10 anys després, però que va obrir un debat molt important sobre què fan amb les nostres dades. Jo tinc la sensació que

l'algoritme Twitter, sobretot, està boig i està molt accentuat els últims dies i que si clico tres vídeos d'un tema. Immediatament, no d'aquí tres dies. No, no, immediatament. És a dir, m'he passat. Li dic, mira, Judit, mira què diu Trump. Només veig vídeos de Trump parlant d'allò.

Sí, però dos comentaris. Primer, a Twitter està caient l'audiència moltíssim. Per tant, no es guanya cap campanya a Twitter.

No, però pot ser que els algoritmes s'estiguin cada cop. Totalment. experiment.

De fet, Francesc, això contesta la pregunta que és com coi instal·lar-mos a tot de tu. Clar. Estirar-me el TikTok. Si em permets, explico el per què, perquè això ajuda a entendre. Perquè ens escolten. No, no cal. No? No, és que no cal. Jo és que sempre penso que ens escolta tothom. Vaig a explicar-te la teoria. Va, vinga, va. Vaig a dir, són tres motius. Jo m'ho crec tot. Tres motius. De l'obvi en el tan obvi. Primera, el que tu pots. Si tu pots edat, e-mail, biografia, gènere.

Jo ho poso tot perquè em sembla que com més dades poso, més complet és el perfil.

Com més dades poso, més lligaré, em pensava que diries.

Segona. Segona, la ubicació. Hi ha gent que diu, oi, és que jo a TikTok no convertixo l'ubicació, però a WhatsApp sí, i és el mateix. Jo poso Sabadell, sempre. Sabadell és un lloc molt maco. Sí, però, per exemple, si tu a WhatsApp vas a admetre la condició legal que està en un text d'Ariel Mida 2 que tothom accepta, automàticament saps si cada dia vens a treballar des de Sabadell. I per tant podem fer un anunci a la gent que cada dia agafa el transport. I tercera, tot el que tu toques, m'explico. Imagineu-vos amb un exercici pràctic, que creem un compte de nou a Instagram, a tip nou, de zero, eh? Clar, Instagram no sap res dur. I per anar a començar a ensenyar-te fotos random, jo què sé, d'un got d'aigua i d'un telèfon. I a veure que hi estàs més estona. Llavors, exacte, lo que tu facis amb aquelles fotos, si amplies o no, si estàs més tens o no, rebuts o no. Ah, fins i tot si amplies ho veuen, eh? Francesc, tot lo que tu fas en los dits és una pista de allò que t'agrada. Ui, ui, ui, ui.

Doncs sí, clarament. Encara tens prou.

Prou bon inici a Twitter, comparat amb el que podria sortir-te.

Si tu calcules quantes hores estàs al dia tocant la pantalla, amb això saps que ets tot d'una persona. Un exemple, hem vingut a que tu fossis celiac. Com ho sap Instagram, si és el teu cas? Perquè algun dia, en algun moment, t'ensenyarà una foto del gos celiac i com que tu, de sobte, ho ampliaràs a diferència de la resta de gent que no ho és, prendrà nota que tu ets celiac. Quan hi ha una cosa celiac, amplia. Clar, i llavors, però això de la part dolenta, la part bona és que en política això se pot utilitzar. Jo puc fer un anunci a tots els celíacs que viuen a Barcelona o on sigui, explicar-los que proposa, per exemple, reduir l'IVA, jo què sé, del patèmol, jo què sé, és igual. El que vull dir és que, d'una part, que sembla que l'hermana ha de dir que ens espien, tot i que ho fem voluntàriament, en perdó, perquè ningú està obligat a, i d'una part bona, que és que això mai fins ara s'havia pogut explicar una proposta a mida de cada ciutadà. Jo, des que tinc 50 anys,

que ja fa una mica, que m'apareixen dues coses. Un són anuncis de senyors que fan entrenaments militars. Carai. Perquè redueixi la panxa, que no tinc. I sempre penso, jo això, deu ser que cliques i fan algun curs o alguna cosa, no penso fer-ho. He acabat fent flexions d'aquestes? Sí, pel meu compte. Per tant, m'han convençut. I després hi ha un senyor també que surt, que diu que estic molt trist, i surten frases d'en Bruce Lee, Be Water My Friend i coses d'aquestes. Però això no sé si és que ho cliques o és que també pensen, aquest és el perfil i anem a per ell, perquè jo no m'he aturat mai a un tio que fa flexions.

Sí, saps què passa? Si ho estàs dient vol dir que ho recordes. I si ho recordes vol dir que ho has vist més cops. És a dir, una cosa que has vist molt esporàdicament no la recordes. És a dir, tu automàticament t'estàs donant una pista a tu mateix. És a dir, tu estàs dient coses que recordes. Si ho recordes és que d'entrada t'ha quedat per l'atenció, que ja val. Vol dir que he anat una mica lent, potser, mirant allò. O que ho has vist més sovint que altres coses que no recordes. I per tant, de forma subconscient, fixeu-vos quantes coses fem sense recordar-ho i per tant això se pot aprofitar.

Vaig a fer unes seleccions. Espera, espera una estoneta. A veure, al Brasil, que també estan en període electoral, voten quan? Aquest diumenge, no? Bolsonaro fill contra Lula. I allà també les xarxes socials al punt de mira.

Això és ahir. Centenars de persones es van manifestar davant de la seu de Meta, Now Cimeta, deien, perquè acusen la companyia d'interferir directament en aquesta campanya i d'afavorir el candidat d'ultradreta Flavio Bolsonaro. S'han detectat centenars de perfils d'Instagram que publiquen continguts fets a MIA per afavorir Bolsonaro i segons anuncien també alguns treballadors de Meta, l'algoritme està dissenyat, diuen, per perjudicar el candidat progressista, Lula da Silva.

Trump a les eleccions passades es va queixar que els algoritmes i que les grans empreses el perjudicaven amb ell i que anaven amb els demòcrates i amb l'esquerra. Però ha arribat Trump al poder i tots s'han alineat. L'algoritme té tendència al final? Sí, clar, perquè en el fons són

empreses privades, però també d'això m'he fet advocat del diable. Fa 40 anys una editorial d'una ràdio, d'un diari o una portada te podia ampliar políticament. Avui el mateix fa Facebook o fa Twitter. El que vull dir és que, perdó, les xarxes socials tenen un punt que estem privatitzant la democràcia i això té riscos. Però també recordem que els polítics fa 40 anys se mataven per tenir bones editorials perquè llavors això també marcava opinió. I també estem parlant d'editorials de mitjans privats. Per què? Perquè no som tan innocents, no vam així. És a dir, clar que és complicat lluitar contra l'algoritme si et va en contra, perdó, o fer que vagi a favor. Però també portem molt ranger campanyes electorals i campanyes polítiques on tothom ha intentat influenciar els mitjans de comunicació.

Creus que acabarem veient gent demanant-li a XatGPT que he de votar? Sí, i tant. I què li dirà a XatGPT?

Això depèn de cadascú, és que la raça de XatGPT francès és que cada dia li pregunta coses personals i ell les recorda, t'acaba coneixent quasi millor que tu mateix.

No m'atreveixo a preguntar-ho. Millor que no. Mira, farem una cosa. La vaig a preguntar. Ja tens clar, no? No diré com estic electoralment, però vaig a preguntar-li què hauria de votar a les eleccions. Que hauria de votar a les eleccions saps que

ets a punt d'exposar-te públicament no, perquè no ho llegirà a mi sí, vale? primer et farà preguntes, suposo, no?

a quin partit? a veure, està pensant tots t'escolten mira, no et diria que votessis un partit concret sense saber què valores políticament. Però sí que et puc ajudar a arribar a una decisió raonada comparant els partits de seus programes. Ah, i em fa una enquesta! Oi, tu no ho havies vist mai! I em diu, quins temes ha preocupat més? I puc anar clicant. I saps per què et fa l'enquesta? Perquè així s'adrena més a tu i te podrà fer. No la faré! No la faré!

Els partits, si el Francesc Garriga i altres ciutadans van responent a aquestes enquestes, poden tenir accés a aquest tipus d'informació, els partits?

Sí i no. És a dir, m'explico. Quan tu a xacquepete li expliques coses, des del teu dia a dia fins allà on vius, això ho pots usar per fer anuncis. I per als partits polítics, o qualsevol mitjà de comunicació, o qualsevol empresa, pots fer anuncis a xacquepete. Per tant, les dades anonimitzades, és a dir, sense associar-se a una persona concreta, es poden comprar per fer, per exemple, anuncis a només gent que viu a Sabadell, o gent que té 50 anys, o gent que té un iPhone. Per tant, això es pot fer fins a aquest punt.

Bé, ara l'he apretat i li he fet dir un partit, no diré quin. Però coincideix o no? Però només amb una pregunta. No s'allunya tant del que podria arribar a votar. No s'allunya tant. Però no direm el què. Cadascú que es qui dim el que d'això.

Ara, si li diguessis, ui, no, aquest no, diria, ai, tens raó. Exacte, exacte. T'ho proposes un altre, t'ho proposes dos altres que potser t'encaixen, perquè sempre fa igual el xarxa.

Bé, doncs és molt interessant i segur que tindrem temps per parlar més d'aquesta qüestió, perquè això és sobre la taula, diumenge al Brasil, d'aquí un mes a casa nostra. Així que, Xavier i Tomàs, gràcies per acompanyar-nos avui a la tarda de Catalunya Ràdio. I compta a veure com fem servir les xarxes i compta com fem servir xarxes GPT i informem-nos. Clar, però digue-li això, per exemple, al meu fill de 16 anys. Doncs ho has de dir tu. No, ja, ja. Però no només l'hi he de dir, si vols digue-li tu, ves a casa meva i li dius. Però no només l'hi he de dir, sinó que ho hem de practicar. És a dir, el meu fill viu a dintre del telèfon. Jo crec que no he vist mai, o gairebé mai, les notícies. I me'n recordo ara, quan érem joves, amb la família, sopàvem, hi havia la tele de fons, i veies les notícies, el context I ara no poses la tele. No, perquè a més hi ha aquella cosa de no mirem la tele, parlem entre nosaltres, però llavors no mirem, no sabem res de Gaza, no sabem res de Ceuta, no sabem I tot el que li arriba a ell és sense context. Llavors, la part emocional és molt important i la part descontextualitzada és molt important. Per tant, són les autèntiques víctimes de tot això. No sé què votarà, sincerament. Tant se'n pot anar cap a una banda com cap a l'altra. Doncs bé, li queden dos anys per estudiar-s'ho. I unes collejas que li fotré jo perquè se'n vagi a la banda correcta. Passen cinc minuts d'un quart de cinc de la tarda. Farem una pausa i seguim. És la tarda de Catalunya Ràdio.

Pensa en la nit de Cap d'Any sense ningú amb qui celebrar-la. La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa la Setmana contra la Soledat de Sant Joan de Déu.

Ara criden els meus gols, ara coregen el meu nom, ara ressona a la grada, ara soc imparable, ara omplo estadis, ara soc titular dins i fora del camp. Ara el meu somni és el de moltes altres, perquè ara fem història. La Quiniela, ara amb futbol femení. 80 anys de la Quiniela i amb la il·lusió del primer dia. I aquesta jornada pot de dos milions i mig d'euros. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat

i només si ets major d'edat. El 29 de novembre l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Aprofita els supertecnopreus del Corte Inglés amb fins a un 20% de descompte en les millors marques d'electrònica

i electrodomèstics. Equipa't amb els nous televisors, portàtils, mòbils, neveres, rentadores, forns I tot amb els nostres tecnovantatges, com l'assegurança gratis de 3 mesos.

Fins diumenge 25 d'octubre, supertecnopreus del Corte Inglés. També a la web Appi Hipercord.

Consulta models i marques qui participen.

Un esplè de sorpreses. L'altra fa música. I el tercer et porta d'excursió a la granja amb en Titor. Són els nous llibres d'en Titor i els fa l'alà. A jugar amb la pluja. Marrameu torrecastanyes i Titor, excursió a la granja. Obre'ls i passa-t'ho d'allò més bé. A la vent dels punts habituals.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Passen sis minuts d'un quart de cinc de la tarda. El Vicent Climent Ferrando és doctor i professor del Departament de Traducció de la UPF i fa uns anys que estudia. El tractament de la llengua catalana a la premsa. I un dels resultats de l'estudi és clar. La premsa més llegida a Madrid projecta en els seus lectors una visió negativa i esbiaixada del català. Que no ens ho podíem imaginar, això. Doncs ara ho explicarem amb una mica de rigor i amb dades. I analitzen articles amb afirmacions com aquesta.

Las políticas de la Generalitat para imponer el catalán como lengua exclusiva en ámbitos oficiales ya denigran el idioma que comparten con todos los españoles. Vicent Clement Ferrando, bona tarda. Hola, bona tarda.

O sigui, el català s'imposa i el castellà és una llengua denigrada a Catalunya. Això és com una mica el mantra que es va repetint de forma diària? Efectivament,

per dir-ho de manera així ràpida, és així, el català s'impone, les pies lingüísticos, la llengua castellana està denigrada, per tant, el català és el culpable de tots aquests mals, per dir-ho molt ràpidament.

Clar, aquí que això és una conclusió que no ens sorprèn, però tu ho has estudiat, què has estudiat? Quin és el volum i el material que heu fet servir per arribar a aquesta conclusió?

Doncs molt fàcil, el volum han estat set diaris, quatre en llengua catalana o quatre aquí amb editorials aquí a Catalunya i tres a l'estat espanyol i hem vist que sobretot El Mundo i l'ABC són els diaris que tenen una línia editorial en què la llengua catalana es conceptualitza com a negativa, com a imposada en detriment de la llengua castellana Això no passa amb els diaris de Casa Nostra. No, els diaris de Casa Nostra què fan? Estan a la defensiva d'aquest marc mental, és a dir, el debat el marca, l'estableix, els diaris, aquests dos diaris en concret, hi ha un altre que hem estudiat que és El País, però El País és més modulat, és a dir, no és ni un costat ni un altre, és una mica més neutre. ABC i El Mundo són molt marcadament negativistes contra la llengua catalana, I el que passa a casa nostra amb els diaris és que van sempre a la defensiva, agafen el marc mental com a protecció, és a dir, es defensen d'aquest marc mental que creen aquests diaris.

I aquest marc mental es fa a partir de què? De l'educació? O són tots els àmbits on el català sigui present que poden també ser objecte?

Efectivament, hem detectat en aquests anys, des del 2015 que hem analitzat, el principal àmbit en què s'associa la llengua a la imposició és l'àmbit educatiu, en una mesura una miqueta menor, l'àmbit de la sanitat i de l'administració pública. I també en el procés, a partir del 17, és quan es va associar també la llengua associada als elements negatius i tot això de violència, imposició, etc. És a dir, la llengua no és un element només de comunicació, sinó que va anar més enllà amb els fets polítics que ho envolten.

He treballat això de la llengua molt profundament. Entenc que no et sorprèn, però posar-hi dades i estudiar-ho i no fer-ho una mica així a l'engròs, sinó al detall. No, no em sorprèn i m'esgota, perquè jo vaig començar en programes que tenien a veure amb el català, amb el que sos de paraules, fa 20 anys, i era el mateix, i fa 40 anys era el mateix, però el castellà no ha sido lengua de imposición en esta tierra, però hi va haver un decret de nova planta, on es treien els ganivets de les cases i es prohibia parlar el català. Eren la mateixa cosa, parlar el català que tenir un ganivet a casa perquè podies fer mal. La dictadura de Primavera Rivera, l'altra dictadura. Jo me'n recordo amb el que sous de paraules. El problema és quan això, aquest marc mental que deies, acaba entrant en la gent d'aquí. Aquí és quan la llengua té perill de mort. Per exemple, anar a Mallorca o anar a la Franja i parlar amb ells, amb la gent d'allà, i dir-los com és el seu català, expliqui'ns algun lèxic ric d'aquí. Diu, no, no, és que nosaltres parlem malament el català. Diuen, no, no, vostè parla amb accent occidental. No, no és que parlem malament, és de poble, és de pobre. Parlar així és de pobre. Quan entres així, ja està, ja tenen la victòria ordenada. Almenys tenen, canvien el castellà, i la cosa pot morir amb no res. Hi ha un altre constant, el català, instrument pervers del nacionalisme per arraconar el castellà, i una manera de jugar aquesta carta és donar veu a grups molt, molt minoritaris.

Para la Asamblea, por una escuela bilingüe, entidad minoritaria, pero de creciente actividad, el nacionalismo lleva 30 años manipulando la educación. Nunca ha habido consenso, sino sometimiento. Zanja analosada. Al país. Match de 2018.

Sometimiento, ¿eh? Al país, ¿eh? Imagínate el mundo o la razón.

¿I analitzàveu articles editoriales? És a dir, analitzàveu de tot dins del diari?

Efectivament. El que vam construir. Per què et vas fer aquest mal? Ha de ser horrorós això que has fet. No era necessari posar ciència. A la intuïció, aleshores a partir de la intuïció tothom la tenim, la ciència a partir d'aquí pots fer afirmacions d'aquest tipus, altrament són simplement indicacions, intuïcions, no ciència, el que hem fet és ciència.

Una cosa, quan això ho fa la dreta i la dreta extrema, dius, bueno, és un enemic, és Darth Vader contra Han Solo i tal, està molt clar, el problema és quan això ho fa l'esquerra progressista? Perquè hi ha diferència, però, entre els diaris d'una banda i de l'altra. Ara no parlo Catalunya i Espanya, sinó entre els diaris més progressistes i els que no ho són tant.

En l'àmbit de llengua castellana hem agafat i d'àmbit espanyol, El País, ABC i El Mundo, i aquí, com deia, El País sí que era una miqueta més a vegades d'un costat, a vegades d'altre, per això l'exemple que hem posat és a vegades d'altre. A vegades d'altre, sí. I aquí hem agafat el periódico La Vanguardia, que escriuen també en castellà, o han començat en castellà, l'Ara i el Punt Avui. Sobretot l'Ara i el Punt Avui van molt més a la defensiva, com deia, a respondre, a fer una rèplica a aquest marc mental negatiu. Què passa amb això? Que tu continues parlant en aquest marc mental negatiu, de negativitat.

Perquè tu vols viure tranquil, és que no vols estar tota l'estona sent proactiu, perquè el que vols és anar a prendre un cafè amb llet tranquil, en català, o anar a comprar el diari en català tranquil. I no podem, estem tota l'estona reaccionant. Aleshores et diuen, que pesado con el català. Sí, ja, és que eres tu el pesado. Perquè amb tot això, sobretot a nivell espanyol, el resultat final és que generen gent que potser això del català li era igual. Que el comencin a odiar o a predisposar-se en contra, que hi hagi catalanofobia en el sentit lingüístic de gent que potser no s'hi hauria ficat, però clar, a base d'anar llegint, llegint, llegint.

Un idioma antipàtic, no ho has sentit a dir, això, també? Això és el resultat real d'això, ja?

Ho estem tenint? Efectivament acabes tenint unes ideologies lingüístiques implícites implícites, no explícites perquè ningú t'ha dit has de pensar això però implícitament amb tot el que has estat exposat acabes tenint una visió negativa d'aquesta llengua perquè amb tot aquest input com més exposat estiguis amb aquest input i també amb l'input de la contrarreacció dels mitjans de comunicació d'aquí perquè sempre estàs parlant en termes negatius per tant. Això fa que diguis, ostres, llengua catalana igual a polèmica.

No, i fixa't, fins i tot arma electoral. Ara que parlàvem d'algoritmes, a vegades no cal anar a l'algoritme,

cal anar a llegir. El PSOE sí, el antiguo partido constitucionalista que Sánchez ha convertido en la carcasa de su caudillismo, el que apoyó de boquilla la aplicación del artículo 155,

entrega ahora a sus aliados sediciosos la llave del supremacismo lingüístico. Mare de Déu. ABC, maig de 2020.

Això sí que ho ha escrit Darth Vader, és una cosa tremenda. És una eina política també.

Efectivament, també no, és una eina política. Cada vegada la llengua s'instrumentalitza més amb finalitats polítiques. Deixa'm que posi un exemple

molt ràpid, perdona, del que li preguntaves ara, de si això acaba arribant i influint a gent que en principi no té aquesta ideologia tant de dretes, sinó gent més progressista. Jo treballo ara amb una emissora que tenim la meitat de la plantilla a Madrid. Són progressistes, de socialistes cap a l'esquerra. Jo m'he trobat amb aquesta gent preguntant-me a mi, però. ¿Habláis catalán todo el día? Això encara a 2026, eh?

¿Habláis catalán todo el día y entre vosotros? Sí, sí. Una mica, però per curiositat I aquí t'ho pregunten en de bones, diguem, eh? Sí, però al darrere hi ha un punt de. ¿Por qué? No cal.

¿Para qué? Si tenéis otros idiomas como el castellano.

I no t'han dit també per ser catalans bastant simpàtics? Sí, això també. També és un clàssic, eh? És que jo no ho soc. Sí que ho ets. Ah, sí, una mica.

El Vicent Climent Ferrando ha estudiat i ens ha agradat avui posar-ho sobre la taula. Gràcies per acompanyar-nos a la tarda de Catalunya Ràdio. A vosaltres. Farem una pausa i donem la benvinguda als extraterrestres. Ara ve el Marc Artigau.

Som Trescat.

Soc en Raúl, l'ensinistrador de mascotes. Quants voleu pujar al sofà? Ningú? Mireu que el sofà és de Galeries del Tresillo. Increïble! Només dient-los que el sofà és de Galeries del Tresillo ja s'enfilen en dos segons. Nous models de sofàs,

butaques i sofàs llit pet friendly de Galeries del Tresillo. Menja's garrapades, taques i pèls per les persones. Galeries del Tresillo. Si és pet friendly, és més person friendly.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus. Tenim totes les claus.

Podem obrir totes les portes. Barça Reservat. Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça per explicar-vos fets desconeguts, informacions i secrets del club.

Estrenem tercera temporada i atenció, perquè estrenem local del

Barça Reservat. Barça Reservat, el podcast dels secrets del Barça. Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio. I també disponible a la plataforma 3Cat.

Els matins del cap de setmana, el suplement. El descapotable el suspens.

No et seduiran amb un descapotable. A veure, el descapotable resta, ja fa temps que resta. Resta, resta molt.

Ara sí, però quan tens 18 anys potser no.

Quan tens 18 anys no tens un descapotable. Si tens un descapotable quan ets 18 anys ets Jonathan i resta més. Llavors, estem parlant d'homes. Per què? Perquè en aquesta gràfica, a tot arreu, ser dona és millor, excepte el proctòleg. Ser dona sempre queda millor.

El suplement. Ràdio amb esperit de cap de setmana. Amb Roger Escapa. Ara, la tarda. Amb Francesc Garriga.

Marc Artigau, bona tarda. Bona tarda. ¿Puc explicar el que va passar després del programa la setmana passada abans dels Premis Planeta o no?

Hòstia. Ah, perdó, perdó.

No sabia per on anaves. Pots, però no penso dir res jo, eh? És igual, no m'ho explicaré. No, no, no, pots, pots. Sí? Em va enviar un missatge a les 6 de la tarda dient-me. Se m'ha comunicat, d'alguna manera, que no diré, ni te la preguntaré, que el guanyador, que la guanyadora del Premi Planeta serà Isabel Allende. A les 6 de la tarda. A les 6 de la tarda. I com ho sabies? I va encertar, sí senyor. Per tant, bones fonts. Aquí només volem gent molt ben informada. Clar, és un home que està en contacte amb extraterrestres perquè cada setmana ens fa una guia pràctica per quan arribin a explicar-los coses dels humans, de com som, de com anem. De què parlarem avui?

Doncs mira, ara que ja s'acosta el clàssic Barça-Madrid, si arriben els extraterrestres no entendran què passa aquí i què significa tot això. Per tant, avui parlarem de futbol. No, que la ràdio pública ja dedica massa temps a parlar de futbol. Avui parlarem de la rivalitat. La rivalitat. Què és la rivalitat? Podríem dir que és la relació entre dos humans o dos grups d'humans que competeixen per un objectiu i que en determinades circumstàncies acaben necessitant que l'altre perdi per sentir que ells guanyen. És a dir, que gaudeixen de les derrotes alienes. Vosaltres sou d'aquest tipus de gent? Absolutament. Bueno, no ho heu de fer, això, perquè és de gent petita d'esperit.

Soc molt petit d'esperit. Ets més antimadridista que el Barça? Sí. Mira que ràpid que t'ho ha dit, eh?

No cal ni que acabis la frase. A veure, el més curiós, i això és molt important, extraterrestres, és que a vegades necessitem tant el nostre rival que si el rival desaparegués, potser ja no sabríem contra qui lluitar.

Tu voldries que desaparegués el Reial Madrid? És una gran pregunta. Boníssima. Home, un any a segona sí que te'l firmaria. Però això no és desaparèixer. Però desaparèixer no. Tu vols la humilitat. Desaparèixer no. Perquè riuríem durant un any, però després estaríem orfes.

Les necessites, eh? Dona tant, eh? T'està posant davant del mirall. Necessites el Madrid.

Podríem viure sense rivalitats. A veure, és complicat. Ara te'n diré unes quantes d'històriques i veuràs com és una cosa que ens acompanya des de fa. Des de sempre, no és cosa de Barça-Madrid. No, no, començarem amb Mozart i Salieri. Ah. Amadeu Mozart i Antonio Salieri van ser compositors contemporanis a la Viena del segle XVIII. Tots dos treballaven en un entorn musical competitiu on el prestigi, els encàrrecs, el favor de la cor eren molt importants. Un clàssic. La rivalitat entre tots dos es va convertir en una llegenda gràcies a l'obra de teatre, perquè primer era una obra de teatre Amadeus, de Peter Schafer, i després va fer l'adaptació.

La vaig veure a l'assalle, Amadeus. No sé per què ens la van posar. Però la peli.

La imatge salieri consumit per l'enveja fins al punt d'assassinar Mozart sembla que forma més part del mite que de la realitat. Ara que és època de col·laboracions musicals, que els grans artistes no paren de col·laborar, l'altre dia vaig veure la Bat Giel, que va dir que no col·laboraria mai amb la Taylor Swift. Ni per 3 milions, va dir. Ella és una reina. Teniu algun músic que no suporteu o que no podríeu suportar que fes alguna col·laboració? És a dir, no puc suportar que la Itana faci una col·laboració amb. No puc suportar que. No, jo tampoc. Gen oberta,

gen. Jo tinc un grup que no suporto. Però això que està en hora de la pregunta, però digues, digues. Digue'm que és un indi, indi espanyol. Ah, sí, vive a Suecia, de Bogotá. Si no, em referia més a àmbit català, però. Visca a Finlàndia. Ah, que són uns mussols, potser, sí?

No, però deixem estar els tranquils, els mussols.

Home, ja no sona, no, el Camp Nou? No, ara quan hi ha un gol, no. Ara ja no, eh?

Aquesta varietat de diversitat. Aquestes rivalitats a

vegades tenen més a veure amb els fans que amb els mateixos artistes. Més papistes que el papa, ja, a vegades. A vegades, sí. Hi ha rivalitats històriques, per exemple, Edison i Tesla. A finals del segle XIX, Thomas Edison i Nikola Tesla van quedar associats a una de les grans rivalitats de la història de la tecnologia, que és la guerra dels corrents. Edison defensava el corrent continu, mentre que Tesla impulsava el corrent altern.

De què sou més, de corrent continu o de corrent altern? Jo al casa vaig amb 125 encara. Imagina't si sóc gran.

A veure, Edison va arribar a promoure demostracions públiques per desacreditar el corrent altern. Bé, Edison. El que passa que amb el temps aquest sistema es va acabar imposant. Però aquesta història popular que presenta Edison i Tesla com a enemics personals, en el fons, com tot, era una qüestió empresarial,

és a dir, de diners. Però era millor la de l'Edison o la del Tesla? No vull mullar. És a dir, era VHS contra Beta, us en recordeu d'això? Sí, i tant. Va guanyar VHS i era més violent. La meva àvia era de Beta. Ah, era ella, eh? Sí, sí. Però creieu que hi havia. Estava sola ella.

És una discussió de rumors claríssimament. Ara esteu parlant coses que la Marta i jo ens estem mirant com volem dir. Però jo me n'alegro perquè ara em sento jove.

No, però jo sempre havia pensat que BXS ja era una superació de beta. No, es veu que no. No que fos una competició entre dos formats.

Home, va començar sent competició que va sepultar l'altra.

Però era millor qualitat beta, es veu. La teva àvia en sabia.

Home, és que la teva àvia la tocava. El Celcia en sabia molt de cine. Boca Juniors i River Plate.

Va, fem una mica de futbol. Va, rivalitat històrica. Va, que feia dos minuts que no parlàvem de futbol. Exacte. Tu ets més, Francesc, ets més de River o de Boca? No sé per què de Boca. De Boca. A veure, la rivalitat entre Boca i River neix a principis del segle XX, quan tots dos clubs es van fundar al barri popular de La Boca, a Buenos Aires. El River després es va traslladar cap al nord de la ciutat, a una zona més acomodada, mentre que Boca va mantenir els vincles amb els seus orígens obrers. I la polèmica. Mira, als anys 30, River va fitxar el davanter Bernabé Ferreira per una gran quantitat de diners, i així van guanyar el sobrenom de Los Millonarios. No ho sabia, això. Això va consolidar l'estereotip de Boca com l'equip del poble i River com el dels rics. A veure, políticament, Boca s'ha associat a vegades al peronisme, però això no significa que tots els seus seguidors siguin d'esquerres, i River s'ha relacionat històricament amb sectors més acomodats i més de la dreta, però tampoc es pot definir com un club de dret.

Un president de Boca va acabar sent el president de l'Argentina de dretes.

Aquestes rivalitats són molt divertides. Són molt divertides, però ara t'explicaré una cosa que em va fascinar sobre els dispositius policials. Normalment, el que es feia en aquests partits, depèn de cada partit, quan acaba el partit, l'afició local. Sí, ofereix un refrigeri, un sangús. No. Exacte, espera't. Primer marxen els locals. Marxen els locals i després marxen els visitants. Correcte. Els visitants han d'esperar una estona al camp. Exacte. I què es van trobar allà a Argentina? Que tots els visitants es quedaven al voltant de l'estadi esperant. A què fer? A pagar? Bàsicament, sí. No seria per tenir un debat. Aleshores van canviar les normes i què van dir? Ho farem al contrari. Farem que els visitants tinguin 20 minuts o 30 per fotre al camp i, aleshores, si algun es queda, ja sap que s'hi trobarà. O sigui, una manera d'afrontar diferent un conflicte entre dues rivalitats molt grosses.

És molt edificant el que passa als estadis de l'Argentina, sobretot pels nens. Molt, molt.

No hi podrà anar gaire, no. Bé, i hi ha rivalitats que sembla que no s'acabaran mai, no? Mai. Per sempre. Per això avui hem creat un manual d'instruccions pels extraterrestres, però alguns humans el poden fer servir per guanyar el teu rival. Ah? És a dir, com podem guanyar una rivalitat? Què hem de fer per guanyar una rivalitat? Sent millors? No, no, no. Mira, jo t'explico. Tens unes quantes idees. Per exemple s'ha de ser fastigosament encantador amb el teu rival. Somriu, pregunta per la seva família, interessa't per les seves vacances. No hi ha res més desconcertant per un rival que algú que sembla estimar-te més que la teva pròpia família.

Fer veure que ets molt pitjor del que ets. Minimitzar els teus propis talents, dissimular els teus coneixements. Que es confiïn! La falsa modestia és virtut dels mediocres.

Però en aquest cas, és un bon recurs. Una altra cosa que sempre fa molta ràbia, si les coses et van bé. Digues que és sort. No, ara he tingut sort, però no m'ho mereixo. És a dir, una actitud de desmenjat per la vida, una actitud molt catalana. Això ho ha fet molta gent, eh? Que sempre va bé. És a dir, crec que això ens serveix com per sobreviure. Un dia explicava, no sé qui deia, que et poden perdonar moltes coses en aquest país, però que siguis feliç no t'ho poden perdonar. La indiferencia.

Si ets feliç, amaga-ho. Que tot t'és igual, que no passa res. Això és molt important.

Això ho feia molt Josep Pla, que deia que no havia preparat mai cap text, i que ell sortia sol.

I que deia que ell el que aspirava era ficar un bon adjectiu en un text i després fer-se una truita i anar a dormir.

O Piqué, que la seva aspiració era fer-se un fuet allà

a la casa de la Cerdanya. Exacte. Hi ha algun rival, quan teniu algú que us cau molt malament, un rival que us cau molt malament, ho podeu dissimular o sou d'aquells que se us nota? Hi ha casos en què em costa molt.

Jo soc tan falsa. Sí, eh? Mai sabreu si em caieu bé de veritat. Però oi que soc encantadora. Escolta, que vam anar a sopar i tot. I a part em vas convidar i va ser molt mono.

L'educació demana tot, ja està.

És una gran virtut camuflar-ho. I és una estratègia de supervivència social. Totalment. A mi se'm nota tot.

Jo hi ha vegades que sí i a vegades que no.

A veure, per acabar amb aquesta idea de la rivalitat, el que hem de fer és vèncer el teu rival des de la cordialitat, però amb ràbia, sense possibilitat de revenja. Tingues compassió, però la justa. Hi ha uns versos del poeta uruguayà Mario Benedetti que reflexiona sobre les rivalitats. A veure, a veure. Diu, la verdad es que grietas no faltan. Así al pasar recuerdo las que se paran a zurdos y a diestros, a optimistas y a abstemios, a mayúsculas y minúsculas, a pirotécnicos y bomberos, a franceses y no franceses. I acaba dient que totes aquestes esquerdes, és a dir, rivalitats, tenen un remei. Potser sí, potser un dia, Francesc, ets més del Real Madrid que Santiago Bernabéu. Potser en el fons tot té a veure de quina banda neixes, si ets blau o vermell, si ets ric o pobre, si ets humà o ets extraterrestre. Encara que així, entre nosaltres, potser tenim més coses en comú, amb un ésser vingut de les estrelles que no

pas amb molts humans. Això és segurament bastant veritat. Fantàstic, jo, si em permet, sumaria una lliçó, que és, si tu convius amb un geni, i has coincidit en una època que hi ha un geni en lo teu, no el facis enfadar. Mira què passa amb la gent que fa enfadar Messi, aquella cara que va fer al Mundial de O amb la milla mal. O amb la milla mal. Que a París el van picar, i si no fos per cancel·lo. Ha de ser duríssim, també, viure una època de conviure amb un geni 20-30 anys. Sí, sí, no em vull imaginar la resta com ho feu amb mi, perquè.

També crec que la gent que admires, millor no conèixela.

Què t'ha passat? T'ha passat? Tinc molt de res de Hansi Flick. Sisplau, que ningú m'ho expliqui,

perquè el tinc en un pedestal. Millor no conèixer. És que és molt bona gent. Vull aprendre a parlar català, també t'ho dic, una mica. No m'ho expliquis,

jo penso que està fent un curs. I cada tarda fa un curs.

Si et diem això, és que potser t'enviem la tarda en l'aire. Ara, ara, digue-ho bé. Però qui t'ha fotut la tarda en l'aire, Marta Montaner?

Doncs mira, res a veure amb el que comentàvem. M'ha fotut la tarda en l'aire la gent que es pensa que tenir una mascota és com tenir un bolso.

Teniu mascota, Roger i Artigau? Tres gossos. O sigui, la cosa va d'animals. De gossos, per ser més exactes. Ah, mira. Què ha passat? Tu saps qui és?

Vosaltres sabeu qui és Inés García? M'esgota, m'esgota, m'esgota aquesta noia. Ja sabia que no la suportaries. És la nòvia de. No siguis misògin per això, eh?

No, m'esgota ella com a personatge públic. La nòvia del Lamín, no?

La bona. La bona, encara no. Ell deu anar dient allò que es porta tant entre els joves, també de mi mujer. Ah, diuen mi mujer, ara? Sí, sí, em penso que sí. Què vol dir ara? Quants anys tens tu? Per agudicar els nòvios. Tu no li dius és mi hombre, és mi mujer, mi marido, mi mujer. L'altre dia, en un enterro, em van presentar com, esta és la mujer de I vaig dir, uuuh! Un mujer encara no. Porteu tota la vida junts, però això et va fer com angúnia, no? Doncs Inés García, sí, una noia de 21 anys que surt a man la milla mal, que un dia per l'altre va passar de tenir 90.000 seguidors a gairebé 5 milions a Instagram. Una dada que coincideix una mica amb el que li va passar a la seva vida privada i per sortir amb qui va sortir. Que l'abril del 2026 va fer-se públic que estava amb el millor jugador del món. I va anar a tot drap. A tota velocitat per l'autopista de la mort. Sense mirar enrere, Francesc. Perquè al cap de poc ja els teníem vivint junts. Dada curiosa, en aquesta mansió de l'Amin que va comprar a Gerard Piqué. Que és la casa que havia compartit amb Shakira. On vivia la sogra. De veïns de la sogra. Imagina't. I no només els tenim vivint junts, l'Amin i la Inés, sinó que fa cosa d'un mes, més o menys, vam saber que havien ampliat la família. Perdona? Ara esperen una criatura? Home. Però a veure, un moment, que la Mina ens ha de descansar bé, eh? Mira, no em parlis d'això que em teniu fins al gorro, fins al moño dels permisos de paternitat ni exercits pels esportistes, que un dia de veritat. Ja vam fer el tema. Ja ho sé. Sí, vam fer. Ha canviat alguna cosa o no? Res. Si portes les lloveres tampoc no serveix de res. Bé, però tindran un fill. No, estigues tranquil, el clàssic no paria. Tranquil no, però sorprenia. En la mint que jo sàpiga de moment no serà para, però sí que ell i la Inés han donat la benvinguda a dos nous integrants a la família, dos cadallets. Ah, com es diuen els gossets dels la mint? Doncs copito i coco. Ai, no. Coco? Has dit coco? Copito i coco. Copito i coco.

Copito i coco és molt vintage, no? Copito és de. Perdona, perdona. Copito i coco. Pronto en sus mejores fines. Copito y coco. Floquet i Coco, aviat al Teus Cinemas.

Si això sembla que és el pitjor, espereu-vos a lo que vindrà. Ah, que encara no ha vingut. Això és la punta de l'iceberg del que ha de venir. Doncs anem a costar el Titanic. Sí, vinga, som-hi. Copito i Coco, Mascle i Famella. Recorda, tu com els músics, fins al final aquí al meu costat.

Mascle i Famella. No ho entenc. Quan s'ha instal·lat la Ming-63? Espera, que la parlem encara bé. Mascle i Famella de Golden Retriever. Oh, que monos. Són molt macos.

Sí, el problema està també quan no els adoptes. Comprats, trinco-trinco, a un d'aquests llocs que crien gossos de raça, en aquest cas a Sant Joan de les Abadeses, i us diré que al que no sortir d'aquí vam fer investigació i vam contactar amb aquests criadors, i ens explicaven el següent d'en Lamín i la Inés.

Moltes recomanacions no els hi vàrem haver de donar perquè venien amb la idea de tenir un golden. En Lamín no havia tingut mai gos, ens va fer moltíssimes preguntes, perquè és el seu primer gos, però després la Inés, ella sí que s'ha criat de petita, ens va explicar que s'havia criat amb un Golden Retriever, i tenien molt clar que volien el Golden, i eren a casa perquè nosaltres ens dediquem a la cria, i preguntes com tothom, els cuidados, el tracte, el menjar, els horaris, va anar molt i molt bé.

Uau, és a dir, ella, la Inés, ha estat criada per un gos.

Per això el llibre de la selva és fort, eh? Bé, o sigui, clarament, bé, fem preguntes, però la Inés era l'experta. Sí? La Inés, no? Això ens deien els criadors. Tu creus, eh, que la Inés és l'experta? A mi no em sembla gaire experta de gran cosa, però potser és una imatge falsa que veig de la seva imatge pública.

Si algú pensa que ella és l'experta en gossos. Home, el que veig d'ella. Si algú s'ho pensa, atenció al que diu ara la Inés. Això és l'última hora, eh? Veré quin news. Fa només una setmana que tenen els gossos a casa. Són bons, aquests gossos, es porten molt bé. Doncs mira, la Inés ja no els suporta.

No puc aplicar-lo amb el que s'ha emportat. Estoy desesperada, desesperada. Se han portado fatal y se siguen portando fatal. Son casi las 12 de la noche. No sé exactamente qué hora es. A las 11 y media he perdido el anuncio del tiempo. Me están portando fatal. Horriblemente mal. Fatal, fatal, fatal, fatal.

Si el dia que li passi una cosa greu a aquesta noia, l'hauran de recollir amb pinces. Perquè, clar, si els gossos es porten tremendament mal, i ho explica com si ve d'un camp de concentració nazi.

Bueno, i que t'esperes d'uns cavallets.

Exacte. Ens ho poseu difícil, per empatitzar. S'han vist aquests dos gossos, Benenfentanilo, Copito i Coco. A la zona franca. Espereu-vos,

perquè la Coco i en Copito han après a lladrar. Hoy han descubierto ya lo que es ladrar,

¿vale? Y no paran. No paran, se pelean todo el rato, se muerden todo el rato, chillan todo el rato, ladran todo el rato, lo muerden todo ahora mismo. No puedo más, hoy ya no puedo más. O sigui, ara resulta que els gossos

borden i ens sorprèn que els gossos bordin.

Tothom a l'aeroport. I a part us haig de dir, per si algú es pensa, no, és que ara tot és IA, això no és IA, això ho ha compartit la mateixa Inés aquests dies a les seves xarxes. I espera que ens deixàvem la cirereta del pastís. Què més ens has de dir, Inés? Voy aquí a intentar romantizar

lo de tener cachorros, pero es que hay momentos en los que ya mi mente con la ropa. Se acabó, no tengo más paciencia, no puedo más. ¿Qué volví a decir, se acabó? A ver si ahora en diez minutos se tranquilizan un ratito y ya puedo descansar.

Ay, Dios mío. Yo, mira, o sea, potser ahora me está enviando un missatge a gente y digo, ¿cómo te estás pasando? És que és molt difícil no passar-se. Però això que diu amb un gos.

T'ho envia la Tudel? És correcte. Ja ho sabia. Pregunta-li si li agrada.

A veure, la Inés. No, la Tudel, truca a veure què en penses tu. Clar, a veure com et passes, no?

A mi m'agraden moltes coses que fa, però aquí jo penso que rellisca una mica i patina, perquè és que, mira.

Ha intentat romantitzar tenir cadells i diu que no ho ha aconseguit.

Mira, podria haver romantitzat, com a proposta, Inés, podries haver romantitzat adoptar i no comprar, per exemple. O adoptar un gos més vellet, que segur que et deixa dormir més. No sé. Una protectora.

Mira, hi posarem ciència, hi posarem ciència. Sí, perquè volem saludar aquesta hora la Paula Calvo, que és educadora, canina i etòloga. Paula, bona tarda. Hola, bona tarda. Et venen gaires clients o persones amb aquestes reaccions?

Sí, malauradament sí. Venen clients amb una idea, amb unes expectatives del que és tenir un gos, sobretot si són primerencs, perquè aquí, pel que he vist, la Inés diu, jo em vaig criar amb un golden, però clar, no el va criar ella, el golden, el van criar els dos pares. Clar, ella aquesta etapa del cadell no la tenia gaire clara el que significava. I així ens trobem moltíssima gent que té la idea justament romantitzada del que és conviure amb un gos i té moltes coses meravelloses, però té una sèrie de responsabilitats i quan són cadells. Toca educar-los i toca acceptar que són petits, que trenquen coses, que aborden, per suposat, i quan són grans també. I que tenen tota una etapa que és molt dura de cuidar-los i criar-los.

Però val la pena, eh? Val la pena perquè, Paula, què tal? Jo tinc tres gossos i tinc la teoria que gos adult que es porta malament és culpa dels amos. Sempre. 100%.

No els han educat bé en aquesta etapa que dius tu. No, no, no, no sempre, no sempre, perquè de vegades tenim gossos adoptats ja grans que venen amb la seva

motxileta de problemes. Sí, sí, sí.

Però en tot cas, això que els passa als gossos de l'Amin i Inés, és normal? O els ha tocat justament un cas especialment difícil i pots entendre que sigui desesperat?

No, aviam, si jo us digués, ¿et sembla normal que un bebè humà plori, no et deixi dormir, et semblaria normal? Sí, sí. Doncs estem en això, en què és una etapa normal. El problema és que la gent vol que un cadell es porti com un gos adult educat i que li vingui ja, bueno, com un peluig, volen un peluig, i no va així la cosa.

A veure, ara aquí estem preocupats per la Inés i per la Min.

A mi em preocupen els gossos. No, també, també, també. Sincerament.

Quant creus que això se'ls pot arreglar? És a dir, quant trigaran a aconseguir que els gossos es seduquin

i estiguin més. Tu vols que en la mint dormi bé. És que ve el clàssic. Aviam, aviam, aviam. Dos anys. No, no arribem, no arribem. Es que viu a una mansió i pot dormir a una punta de la casa.

Però la Inés dos anys així no els aguanta. Si estava desesperada.

Perdona, me diré que la relació no aguantarà.

Clar, anava a dir, és que tampoc sé si aguantarà la relació. Apa, vinga, pobres.

I a més amb els Golding, que són els gossos més tranquils. Perdona, no sé si, Paula, també venen parelles que per culpa dels gossos trenquen.

Sí, una de les especialitats que tinc és l'antrosologia, que és el vincle humà-animal, i parlem d'això, de com afecta les relacions de parella. Home, això és un gran tema, eh? Aquí tenim un avantatge. Són gent que tenen recursos. És a dir, poden contractar una educadora canina que hi vagi cada dia i s'ocupi i eduqui els cadells. Poden tenir un espai a la supermanció dedicada perquè els cadells estiguin bé. Poden tenir algú que passi les nits amb els cadells.

Jo hi vaig. Jo també. Home, aquesta gent deu pagar bé. No crec que en vulgui,

ja, però A més, jo he tingut tres gossos, o sigui que. T'has criado con un. De veritat, eh? Vaig com ells per terra.

Poden tenir la nani dels gossos i segur que tindran un munt de fins i tot voluntaris.

Sí, sí, la nani o el nano, ja hi aniré jo, no pateixis. Sí, és perquè descansi la vida. Escolta, Paula, avui se'ns ha acabat el temps, però jo crec que t'haurem de convidar un dia i parlem de moltes coses que veig que té molt recorregut aquest tema.

Tens la custòdia, també, que si ho deixen aquests dos,

què faran? Home, mira, jo, per exemple. Sí, és veritat, la llei de benestar animal. Doncs va, Paula. Ara ho tanquem i ens veiem un dia cara a cara. Perfecte. Una abraçada. Fem una pausa a veure el Roger Carandella.

Bonpreu i Esclat.

Paisatge, emoció i nostàlgia, sota la direcció de Cristian Machelaro.

L'OBC recorrerà el paisatge del xec Bedricks Metana, el lirisme intens de Chopin interpretat pel pianista David Krikuli i, finalment, Rachmaninoff, marcat per la nostàlgia i la construcció d'un present lluminós.

Entrades a auditori.cat.

Hola a tots,

soc Carles Sanz de Tricicle. Voleu riure i riure sense parar? Doncs veniu a veure el meu nou espectacle, Me'n vaig. Al Teatre Poliorama a partir del 4 de novembre. Última oportunitat de veure'm a un escenari. T'ho perdràs?

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact. Entrades a la factcultural.cat

Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia. Cracòvia? Por què? Adri, què és Cracòvia? No sé, m'ho llenyo, mister. Pregunta a l'Abraham Hansen.

Cracòvia és un programació en què miro's televisivament de partir d'un ojet, sí? Torna al Cracòvia.

Estou a ser el bomba. És gravíssim. Cada dilluns a la plataforma 3CAT. És un programa que a mi me daria vergüenza de ver. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Que som en directe. Sort que no passa res. Roger Carandell, bona tarda. Estem animats, eh? Ens hem quedat esperbarats. Això a les 6 ho hem d'arreglar, perquè. Sí, sí, això de l'Ainés i l'Amin ens ha deixat esterrufats. Què tenim a partir de les 6 de la tarda, avui, el que no surti? Doncs avui molta Aitana, la Aitana, la cantant.

Ara devia fer avui un parell de dies ben bons

que no en parlàveu, no? L'havíem deixat descansar, però és que està concedint unes entrevistes molt lluny d'aquí.

Molt lluny? I està explicant moltes coses. I per què no ve a explicar-nos el que no surti? És que és un gran tema, aquest.

Però estem en un bon moment amb l'Aitana, eh? Sí, doncs aquí, a Catalunya. Aquí la vull veure. Ah, Catalunya. Bé, ella es pensa que sí, perquè va parlar en català en un dels seus concerts. Però, exacte, ha salvat el país, ha salvat el país. Jo volia parlar-lo millor. Però que sí, intercanvia missatges amb la Juliana Canet, i això és bona senyal.

Ah, no, que escoltava el Crims, és veritat. És que quanta gent ha après català amb el Crims. Per cert, per cert, l'Aitana, on la vam conèixer, l'Aitana? Ah, 2017. Doncs ara d'aquí 5 minuts, després del bolletí, 25 anys d'Operación Triunfo. Ah. Amb alguns dels protagonistes d'aquell inici. N'he saludat una. Has vist un personatge que has dit, ah, què fa aquí?

Qui era? No ho diguis.

Que s'han trobat amb la Juliana? Rosa d'Espanya. Me l'he trobat de cara, clar. Rosa d'Espanya, de moment ens ha dit que no. Roger de Gràcia, gràcies. A vosaltres. A les 6 que no surti, Marc Artigau, enhorabona. Per la feina.