La tarda de Catalunya Ràdio, de 17 a 18 h - 13/11/2026

Bona tarda, us informa Marc Güell. La Fiscalia mou fitxa i ha presentat una denúncia als jutjats contra la filial de TikTok Espanya perquè investigui la difusió del miler de vídeos d'explotació sexual infantil que va destapar el mitjà Maldita.es. En el seu escrit, la fiscal de Criminalitat Informàtica. Ha demanat que s'obri una causa judicial i que s'investigui si amb la difusió s'ha comès un delicte i qui en són els possibles responsables. A més, ha demanat que es retirin urgentment els vídeos. En aquesta investigació, el mitjà Maldita.es denunciava que TikTok es publicava, difonia i es venia material d'abús infantil i fins i tot la plataforma recomanava aquests continguts. A més, assegurava que s'hi feien transmissions en directe amb menors a canvi de diners. Més notícies, Maria Costa. El cara a cara entre

Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijó serà dijous que ve. L'organitzarà l'Acadèmia de Televisió a Madrid i estarà moderat per la seva presidenta, Maria Casado. Per sorteig s'ha decidit qui sigui el líder del Partit Popular, qui obri el debat, i el candidat socialista qui el tanqui. El cara a cara es dividirà en diferents blocs temàtics. El primer que tractaran serà el de l'habitatge, seguit del dedicat a economia i fiscalitat i a política social i serveis públics. Els dos últims blocs seran la lluita contra la corrupció, la migració i política exterior. Les pensions pujaran

entre un 3 i un 4% l'any que ve, ho ha anunciat la ministra d'Inclusió i Seguretat Social, Elma Saiz.

Lo que hemos hecho es lo mismo que el año pasado, es el desarrollo reglamentario que se inicia en noviembre y luego cuando se conocerá la cuantía será cuando se aprobará. Efectivamente tenemos que esperar a conocer el dato del IPC, lo que sí que les puedo decir es que las pensiones subirán en horquilla entre el 3 y el 4%.

El decret que permetrà aplicar aquesta pujada es tramitarà per via d'urgència i s'aprovarà passades les eleccions amb el Govern en funcions.

Treballadors del sector del metall mantenen per cinquè dia les concentracions als accessos al polígon químic que afecten de forma significativament l'activitat de les empreses. Avui han decidit travessar indefinidament els passos avianants per alentir i tallar el trànsit. Tarragona, Ricard Buigues, bona tarda. Bona tarda.

Uns 300 treballadors de la plataforma del metall han optat avui per travessar reiteradament els passos de vianants que hi ha a l'Avinguda de la Química, a la T750, el seu pas per la pobla de Mafomet per alterar la circulació de vehicles que entren i surten de les empreses. El portaveu de la plataforma, Raúl Samarra, diu que estan fent tasques informatives. Hem trobat que hi havia els pares de peatons i la gent anava parlant d'un a l'altre. Una acció d'informació. Només han fet un acte legal. Ricard Cuigas, Catalunya Ràdio Tarragona.

Un nou dia complicat al transport públic i també és divendres i per tant fem un cop d'ull a les carreteres. Equip Viari, Mare Luz Gracia, bona tarda. Hola, bona tarda.

Sí, més complicacions del transport públic a les carreteres, on hi ha menys volum de trànsit que altres divendres. Sí, hi ha retencions a la P7 de Sant Sadurní de Noia, subirats en direcció a Girona, perquè hi havia un accident entre dos camions més amunt, a l'altura de Gelida. També aturats a Vallaterra, en direcció a Girona, i a Santa Perpètua i a Martorell, en direcció a Barcelona-Tarragona. Destaquem també la cua a la B20, la Puerta Norte, entre Santa Coloma de Gramenet i l'entrada a Barcelona pel Nostra de Trinitat. I la ronda a dalt congestionada entre l'Hospitalet i Canyelles han sentit besos. A Rodalies, retards generals a totes les línies per la protesta dels maquinistes i també per un intent de robatori de cable a Fabra i Puig.

Esports, Sergi Andreu. La Minyamal ja s'ha incorporat a la concentració de la selecció espanyola i aquesta tarda s'entrenarà amb la resta de companys per preparar el partit de diumenge a Madrid davant d'Anglaterra. A la Lliga de les Nacions, aquest vespre a tres quarts de nou, es disputa el Paísos Baixos-Grecia amb el blaugrana De Jong entre els neerlandesos. La mitjancampista del Barça femení Vicky López ha recaigut de la seva lesió muscular al recte anterior de la cama dreta. Després de passar noves proves mèdiques, Vicky López haurà d'estar entre 6 i 8 setmanes més de baixa. Encara en futbol, l'Espanyol ha anunciat que la Junta General d'Accionistes es farà el 14 de desembre. I contemplarà una ampliació de capital d'uns 10 milions d'euros. L'equip d'altra banda ha jugat aquest migdia un amistós contra l'Inter Escaldas d'Andorra a la Vall d'en Bas, a la Garrotxa. Els blancs i blaus s'han imposat per 6 a 1. El Barça de bàsquet juga aquest vespre un quart de nou a la pista del Panathinaikos, el líder de l'Eurolliga, en partit de l'onzena jornada. Alexander Sekulic, el tècnic, recupera el base Gibson pel partit d'avui. El podreu seguir a l'app i al web de Catalunya Ràdio i a Trescat. I en Vaterpolo, l'atlètic barceloneta rep el Mladost croat a partir de dos quarts de nou en partit de la tercera jornada de la Champions masculina.

Fins aquí, les notícies.

Oh, en serio? Aquell, com es diu? Amador Modiano. Amador Modiano. Amador Modiano. Amador Modiano. Amador Modiano. Para que tú lo bailes así. És viu? I tant!

I tant! I tant! Aquest senyor és el que feia caca en una platja i ho va dir obertament. Efectivament. Es va fer caca en una platja i el van gravar.

Perquè va tenir una urgència. Bueno, no. Diguéssim que allò que diuen a Espanya són sus costumbres, la fe de cos per puestos. És una anatge històrica de la televisió, eh? No ho recordo. Ara he descobert que un talàs Rafa ha guanyat la Supervivientes.

Ah, sí, que era l'ex d'una filla de. No, de la neboda, de la neboda. El Pantoja, que era la clara, la Pantoja. Que van acabar fatal, perquè la Rafa aquest. Bueno, jo us ho explicaré un altre dia, perquè això. No és hora d'explicar-ho, no? Bé, és que a veure, sempre hi ha coses fosques.

Recorda que hi ha molta criatura, ara que estan els cotxes, els lligins sucres.

Està oscarnint per dir això. Però té una altra nòvia, no, aquest? Sí, però cada 15 dies,

suposo que en té una diferent, no? He entret aquest tema

de Telecinco i tal, Amador Moedano, perquè he arribat aquí, la gent m'ha. T'has tallat el cabell, sabràs un dirigent de la fàbrica de la tele, un d'aquells, saps? De la productora aquella que tots van patirats iguals, entre Sargent de la CSS i una mica. Tira, tira, tira. Bueno.

Els divendres, a aquesta hora, encetem la segona hora demanant disculpes per avançar de Roger Escapa, perquè és aquí, ara, i no al suplement, quan comença el cap de setmana a Catalunya Ràdio. Cada divendres, parem màquines, organitzem un berenar, festa berenar, estimats oients, amb tots nosaltres dutxats, semibestits i amb la gent de punt pel cap de setmana, l'Elisenda Pineda, Òscar Nin i Anna Callis. Bona tarda. Bona tarda. Doncs mira, jo amb ganes d'arribar a casa i posar-me els leggings d'animal print del Café Donés, i ara al sofà, que és el primer dia que el meu home em va veure per casa amb leggings, em va preguntar si era bodypainting o una peça de roba tan justa de canava. I tant! La primera és com la meva, van molt apretades per casa. Molt, molt, molt. Amigues, bona tarda, tardà, bona tarda, Romi, bona tarda, amics de Catalunya Ràdio. Doncs mira, jo faré el mateix, eh, Francesc, ganes d'arribar a casa i posar-me uns leggings, així una miqueta també la cardolla per darrere, i una miqueta allò de com el del Silencio de los Corderos, saps? Una miqueta allò, cantar cançons de Paloma San Basilio, passar la tarda a la cocina amb un canitxe als peus. Bueno, és el que m'agrada fer! És el que m'agrada fer! No pregunteu, cony! Cada vegada que faci el que pugui, però tenim encara un pla millor, perquè és que acabarem regalant una experiència per dues persones per gaudir d'un taller únic. Sí on podreu treballar la xocolata. Sí. Venga, endavant. 201-7474. Això serà el final del concurs, un taller de xocolata, de xocolata de la bona, amb mestres xocolaters, vosaltres mateixos. Amb la carn d'olla on vulgueu, també. Aquesta setmana, de quin tema es parlarà? Bermuts sobre taules i fins i tot els lavabos de les àrees de servei de l'AP7. Sí, sí, sí, uns puestos on jo he conegut molta gent. Amics, aquest cap de setmana parlarem tothom de la campanya electoral. Ara, amigues, bé, el pitjor, els mítings, on veurem els candidats fent activitats que no fan mai, eh? Anar al mercat, agafar el transport públic. Eh, amigues? Fent gràcies a nadons, ajudant a jubilades a pujar a la compra a casa, en fi, bueno. Però també gaudirem d'imatges impagables, aquells mítings que acaben amb un dinar popular, eh, amigues? I veiem aquells polítics que molts tenen servei a casa, com l'Anna Callis, que tenen tres o quatre filipines per casa. Aguantant-se molt fort de posar cara de fàstic per unes migues que han hecho allí en un descampau i li fan molta bola, païlles fetes amb aigua del Ganges. Amics, païlles fetes amb aigua del Ganges. Fideguais en Frankfurt i pinya i aquelles merdes que fa donen els vítings. Amigues, també veurem els candidats ballant i cantant, per cert. Jo trobo personalment molt a faltar Miquel Iceta, que sempre s'arrangava amb un dancing, una miqueta de cancaneo, eh? Veurem a García Albiol fent el trenet, Míriam Noveras fent twerking, Carina Mejías cantant caramelles i coses així. Ànims a tots. Vinga, va, anem a les cançons que ens il·lustren el cap de setmana. Per aquí no comencem, va. Mira, avui porto un matxambrat entre agenda i recomanacions de coses que ens agraden molt. Amics, així sona la primera recomanació.

Aquí anima Barcelona. La estaremos aquí. Avui, amics, aquesta nit, ens veiem a la pista d'autos de xoc més gran de Catalunya, que serà el Palau Sant Jordi, amb Dionisio Martín Lobato y María de los Ángeles Muñoz Nuezueñas. Ja he d'agafar una mica d'aire, perquè, de tant en tant, se me fa a la boca una mica d'ictus. Amigues, i allà veurem també a totes les amigues de la tarda de Catalunya, Ràdio La Mar i la Jessy Lona, i totes les amigues del recinte final de Massanet de la Selva. Allà estarem amb el Francesc, la Cuixipandi del Ioga, la Marta Montaner, la Maria de la Pau Gení. Amigas, vamos todas con las tejaneras toreritas, molt pròpies de Camela, i aquests leggings de la Pineda ben apretaditas a Bailar Camela. Ens quedem allà, amics, a dormir la mona, a dormir la mona, perquè l'endemà, amb tot el ressacot, ens llevem i qui hi haurà al Palau Sant Jordi? Aquest senyor. Oh! Hem fet un canvi aquí. Un canvi radical. Una paella aquí. És el que a mi em van diagnosticar un dia que si vull polaritat, que un dia estàs a dalt, a dalt, a dalt,

i un altre dia a baix. És el que transmetem a la tarda,

home. Brian Adams. Brian Adams, amigues, ens aixequem del ressecot de Camela, allà pràcticament despullats i sense res, sense cap pertinença, i sona aquest baladot d'aquells de treure l'encenador cap amunt, l'encenador en vertical, no horitzontal amb el palmell de la mà com si fos un concert d'estopa, no, no, l'encenador en vertical, amics, així. El canadenc Brian Adams ens ajogarà a entrar en un ambient íntim amb amigues amb escalf per marxar immediatament a casa i posar-nos el pijama, maçana de dues peces i entrar en comunió amb el llit i el coixí. Atenció a la veu que se m'està posant de. No estàs sola, estàs amb Mosca Arnina, Catalunya Radio. Oh, amiga, aquest concert no és apte per a diabètics, eh? El sucre que desprèn el rocker canadenc, que repassarà els seus clàssics davant d'un públic que l'endemà li faran mal les articulacions, els genolls, d'estar tota l'estona a dreta, perquè ja aquest dia podem dir que aquest dia és un concert per senyors i senyores de molta mitjana d'edat, eh? Amigues, i rematem amb una cosa que s'estrenarà a la TV3, el 3CAT, el dimecres de la setmana vinent. Pinxa-me el xiquitín.

¿Y qué pasa? Bambina Bambina.

Què és això? Això que està sonant és David Lime. Amics, està sonant Bambina de David Lime, és a dir, el Jordi Cubino. Dimecres s'estrena el doble, a Trescat. Una sèrie de tres episodis, una meravellosa bogeria dirigida pel Carlo Padial, amb la complicitat del gran Carlos Bayona, i la Corpo, on s'explica la història de David Lime. Qui era David Lime? És aquest senyor, el Cubino, que des de Sabadell va practicar una cosa que als 80 es deia, Italo Sound, això que sona és Italo Disco, però que va fer fortuna per tot el món, fins i tot amb giras per Àsia, i la gent es creia que es facturava des d'Itàlia. Quan això està parit, a Sabadell. I jo tinc. És que és el millor, el Cubino. El Cubino també porta leggings, d'aquests d'Animal Print. Sí, bueno. Sí, sí, els meus, de fet. L'altre dia et vam veure plorar per Twitter perquè hi havia hagut un incident en un gimnàs. És veritat, què et va passar, Garriga? No, no, un moment. Jo també he anat a aquest gimnàs a Washington. Ara es dirà gimnàs, però abans era un after.

Tu mateix, amigues. I allò que em feien bafos allà, saps?

Aquest, el Bambina, aquest so del Cubino està parit al Vallès. Què és aquest so de fons? Els bafos, els bafos. El tècnic que s'ha animat, s'ha animat els divendres a la tarda. El tècnic veig que li desapareix el cap d'aquí davant i no se no el posa. Sí, sí, sí, no ho entenc. No, però és així, eh? De cop s'aixeca tot molt de cop. És un programa dinàmic, intrusiu, bueno, una miqueta. Intrusius. Intrusius, bueno, és així, mai millor. Va, vinga, va. Amigues, recomanem això. El dimecres 18, a Trescat, al Doble, amb el Jordi Cubino, i, amics, jo he tingut el plaer de col·laborar i sortir allà amb la Bomber, la Racada, i diem coses per la boca. Dic coses per la boca, imperdible com imperdible, i deixa'm recomanar una peça impressionant d'aquesta santa casa. La Carola Soler ha fet el Zona Hermètica, un recorregut per la Zona Hermètica de Sabadell, epicentre als 90 i als 2000, una de les zones més importants de concentració de discoteques d'Europa aleshores. Recomanable, recupereu-lo, amics. Sí, però vull dir, amb aquella entrevista recupereu el podcast després perquè és meravellós. I tant, xulíssim. Mira, ara em salto el guió perquè tinc una sorpresa. Home! No, no, que no entri gent disfressada. Sobretot és per l'Òscar. Bé, Albert Rivera. Aquesta sorpresa, no? No, atenció, perquè tenim un regal en tu, en forma de quarta cançó. Tu ens has dedicat tres cançons, tenim una quarta cançó, perquè tu quins has dit sempre que són els teus referents musicals a nivell de programes musicals històrics? Hòstia, doncs d'entrada, el soterrani de Catalunya Ràdio. No parlis més. No parlis més. Ha dit el soterrani de Catalunya Ràdio. Doncs escolta això. All right, this is called Tom Courtney.

No he intentado tocarlo así antes. Espero que esté bien.

Mr X, long-suffering wife. I spent so much time dreaming about Eleanor Brunt. In my room with the curtains drawn.

Saps què és això? No, i tant. Són els Jo la Tengo. I està sonant Tom Kutznai, que és un clàssic d'aquesta banda. L'Òscar no hi té raó, però per confirmar això, tenim aquí el Xavi Escudé, que és guionista d'aquest programa de la tarda, i una de les tres persones que feien el soterrani juntament amb el David Tallada i l'Ignasi Julià. Xavi Escudé, bona tarda. Bona tarda! Per què és tan especial això que estem escoltant?

Doncs mira, és tan especial perquè és un concert acústic de 16 minuts que va durar, que ens van fer els Jolatingo en un estudi aquí a Catalunya Ràdio. Això de quin any és? Això és de l'any 95. Venien aquí a presentar el disc Electro Pura i els van entrevistar, portaven la guitarra, els van demanar si volien tocar alguna cosa, es van animar. I 16 minuts de concert. Això és en aquest estudi mateix? No, és en un dels estudis de dalt. Crec que és l'actual estudi 5, que llavors no sé si t'he llenat el número. I què té d'especial aquesta gravació? Doncs aquesta gravació té d'especial que es va emetre, evidentment, en directe, i aleshores va desaparèixer. No fotis. Saps allò de los tapes? Sí, sí, sí. De los tapes. Fins que aquesta setmana el company Murillo.

Ole, l'Albert Murillo. Sempre remena i sempre troba, el Murillo. Em va donar un casset, que és això que ara els joves d'ara no saben què és. Sí, sí, sí. Allò que dones voltes amb el bic. Ella els col·lecciona, tots els dies. He trobat això i era

els 16 minuts íntegres de l'actuació de Yo la tengo al soterrani de l'any 1996 i on era aquest disc?

aquest caset, ho sabem?

el caset el va recuperar, no sé d'on el va treure Salva Pou, que és tècnic d'aquesta casa que era tècnic del soterrani jo crec que ell s'ho va gravar el devia tenir a casa, el devia trobar i va dir, Murillo, mira-te això. Això té valor artístic,

diguem, musical? No, no, perdona, això té un altíssim valor cultural. I ara parlo com a historiador de l'art i crític musical des de fa 51 anys. La ràdio pública catalana mai ha tingut un programa com el que van fer aquest senyor, l'Ignacio Julià, i ara menys amb el David Talleda. A mi em van educar per les nits, de matinada. Així estic. Perquè érem uns gamberros. Érem uns gamberros. La sintonia era un tema de The Velvet Underground, com es deia? Ja en sortirà. No passa res. Correcte. I a mi, el primer cop que vaig escoltar aquella cançó va ser amb aquests senyors, crec que era a la una, una i mitja de la matinada, d'un dissabte de fa 40 i pico d'anys. Les nits de dissabte i diumenge de dues a quatre. Això, de dues a quatre. Tenia molt mèrit escoltar. Molt mèrit d'escolar. I era. Jo m'acabava. És que era impressionant. A mi, aquests senyors m'han educat. Doncs ja que tenim el Xavi aquí, hem volgut recuperar un altre moment d'aquest programa, ja que passaves per aquí, no, Xavi? Estic absolutament emocionat. Això que escoltàvem ara era una gravació feta aquí, una mica improvisada. Sona molt bé. Hi ha un altre que no sona tan bé. Hi ha un altre que no sona tan bé.

Són els Sonic Youth. Els vam trucar que estaven a Madrid perquè feien un bolo. I Thurston Moore no se li va acudir res més que tocar-nos una cançó per telèfon. Atenció.

No seria el millor so. No seria el millor, però jo això, després de molts anys, ho he recuperat a podcast, a ràdios universitàries americanes, això es feia aquí a Catalunya, a Catalunya Ràdio, els dissabtes a la nit. No posem suficientment en valor. Ara, quan acabem el programa, poso el despatx del director a ordenar una altra copa. Vull viure l'arxiu de Catalunya Ràdio. Vull viure. Doncs autogestionem això. Home, sí, aporto plegatín. T'hi pots empadronar i tot. I tant, m'empadrono. I el nom, el nom, Banda Trapera del Río. Home, això ens ho diu a tots. Curriquis de Barrio, Curriquis de Barrio, Cornellà. Doncs la Banda Trapera del Río també va passar per Catalunya Ràdio. Vam entrevistar el Tío Modes i el Mort Grey. Sí, el Celci en els dos.

I ens van gravar una cançó per fer una promo.

Certament, els sistemes de gravació han millorat. Han millorat, per sort. No la música, eh? No així la música. Crec que hem anat cap enrere. Se m'està venint tota la meva vida ara el captiu. És molt important que ens van pujar a tota una generació, primer, els dissabtes a la tarda, Jordi Tardà, amb el que diguéssim era una miqueta més mainstream. Més comercial. Més comercial, Rolling Stones, etcètera, i tal. I aquests senyors a la nit ens van descobrir a tota una generació, per exemple, qui eren? Jo la tengo, els Pixies, Sonic Youth, Dinosaur Junior, tot aquest rock underground, especialment americà, però també de Gran Bretanya, era una meravella. Jo a aquest senyor, ara, abans que marxi, lo penso sacar en ombros. Al cielo con ella, reina mora. Per cert, per cert, si voleu recuperar els 16 minuts de gravació que s'han recuperat, els pengem a la web de la ràdio. Sí, allò és un tresor. Allà ho podreu trobar tot. Per cert, per cert, has fet una petició a Catalunya Ràdio de traslladar-te i empadronar-te A l'arxiu, a la discoteca. Direcció m'acaba de comunicar, però anem nota de la petició. Gràcies, gràcies. Encara rascares alguna cosa. Prometo, primer, portar-me bé i fer les necessitats fora. Sí, sí, no faré res allà dins, eh? Bé, doncs feta la petició, fem una pausa. Oh, l'amor de Déu, quin gran content. Podem treure el Xavi Escudé a un bruscó. Acollim, eh? Tanto pagau, xau. Soc Anabel Casés Lechuga

i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Si sou dels que gaudiu cuinant, necessiteu un bon ganivet per tallar el pa, unes tisores sempre a mà i uns davantals per cuinar sense atacar-vos. Descobreix tota la col·lecció de cuines, ara amb més productes que mai. A la venda a les botigues especialitzades i a la botiga 3Cat.

Elegància i talent. Arriba al Disseny Hub Barcelona la primera retrospectiva d'Asunción Vestida, la gran renovadora de l'alta costura barcelonina. Un recorregut pels seus vestits, dibuixos i fotografies. No et perdis l'exposició Asunción Vestida, Barcelona i l'alta costura. Al Disseny Hub Barcelona fins al 14 de març del 2027.

Següent. La sortidor 5. 120 euros. Uf, una altra vegada i encara queda setmana.

La teva furgoneta treballa per tu? O tu per ella? El novembre estrena el teu nou vehicle professional super eficient de la gamma Nissan. Gairebé amb el que t'estalvies en combustible. Consulta condicionsanissan.es.

Arriba a Fantastics, el gran musical del Super3. Una aventura teatral on la imaginació pot canviar-ho tot. Humor, fantasia, misteri, per viure en família. El secret lluminós del Super3, el musical. Andrà de gel a venda a fantasticsuper3.com. No te'l perdis.

El Centre Excursionista de Catalunya sempre ha estat un referent d'esport, cultura i país.

La cara més èpica i desconeguda del nostre país va trobar refugi al Centre Excursionista de Catalunya. Es van organitzar a partir dels anys 50 classes de català, que òbviament eren clandestines. Nits sense ficció, més enllà de les muntanyes. Dimarts a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. Encesa de llums de Nadal a Platja d'Aro. Dissabte 14 de novembre, il·luminem carrers, places i avingudes amb vilers de formes i colors. Un moment màgic amb Xavi Espinosa i Francesc Mauri i la música de la Black Music Big Band. Aquest Nadal, el millor regal és Castell d'Aro, Platja d'Aro i Segaró.

El teu cotxe elèctric dorm a casa? Fes que es desperti carregat. A Cargacar instal·lem el teu punt de recàrrega de manera ràpida, amb professionals de confiança i totes les garanties. Som a Catalunya, molt a prop teu. Cargacar. Tu dorms, ell carrega. Demana el teu pressupost a cargacar.com. Descobreix el llegat de Pau Casals a Puerto Rico.

Una exposició pel 150è aniversari del seu naixement. Amb documents inèdits que ens apropen als darrers anys del músic, hi ha una figura universal compromesa amb la cultura i la pau.

Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori.

Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Cinq minuts per dos quarts de sis de la tarda. Visca Catalunya Ràdio. Visca, visca. Està emocionat, està emocionat, eh? Sí, no, de debò. Això és caràcter. Mira, estic igual de emocionat com el segon dia que em va treure la cabra de mon pare. I tant, ja t'ho dic ara. Sí, sí, estic nou, estic agrimoso. Venga, endavant, amb la tarda. Anem a recuperar els millors moments de la setmana.

Ai, sí, Garriga, sí, sí. Una setmana que ha estat marcada per dos fets importants. El primer, la visita de Santiago Pascal,

líder de Vox al programa La Revolta. Com bé sabeu, i si no ho sabeu, és que us han de venir a buscar l'after i donar-vos sèrum durant 48 hores. Dilluns d'aquesta setmana es va preveure su camulla èpic amb l'entrevista de Broncano a Pascal. Molta atenció a l'anàlisi prèvia que es va fer des de la tarda.

Sí, sí. I què esperes que passi?

Home, té molt morbu, perquè representa que és el paladí de la televisió pública progressista entrevistant el Facha, diguéssim. I creus que hi haurà bufetades o que els dos baixaran una mica? Aviam, Broncano no pot menjar-se tot el seu llibre d'estil o tota la seva línia editorial, millor dit, en una entrevista. Doncs amb guarnició, eh? Sí, sí, sí, sí.

Bancates fresquites i amanida, eh? Sí, sí, l'admirat Antoni Vassa és un senyor que fa anys i panys que es prodiga

pel món de la comunicació. Vam diagnosticar el nyap d'en Broncano. No va ser l'únic, eh? El nostre expert Àlex Gutiérrez va dir això en aquesta prèvia a l'entrevista. Sí, jo crec que això.

És la contraprogramació clara que està adreçada a aconseguir que Pedro Sánchez va fer 4.387.000 espectadors a Espanya a la revuelta i un 33,9% evidentment hi ha un objectiu molt clar d'aconseguir que Pascal no superi aquesta xifra. Aleshores, d'una banda, certs moviments han demanat un cert boicot a la revuelta de dir, escolta, al feixisme no se li pot donar veu, etcètera, etcètera. Hi ha un moviment d'això i després hi ha la contraprogramació que fan en aquest sentit. Veurem com els va. Jo crec que una mica rascaran i per tant a mi em costa, ara comentàvem amb la Carla a dintre, a mi em costa de creure que se superin perquè realment el 33,9 que va fer Pedro Sánchez va ser el programa d'entreteniment amb més espectadors de la televisió espanyola en tot el que portem d'any d'entreteniment. És un any sense Eurovisió el que va passar. Seria difícil que un Vox que malgrat tot és més minoritari doncs ho rebentés. Doncs ho va rebentar.

Ho va rebentar perquè les dades d'audiència que va donar la Marta Montaner en aquest programa són de 4.815.000 espectadors

i un 33,6% de xer per a Pascal, que supera a Pedro Sánchez, que va fer un 33,9, però mig milió menys d'espectadors. Bé, coneixem les dades perquè ens les va donar, com us dic, la perfecta de la

Marta Montaner, una Marta Montaner que dilluns, previ a l'entrevista Garriga, deia això. Tu creus que l'algoritme sortirà alguna cosa d'aquesta entrevista, Marta? Probablement, demà em faràs fer la

secció sobre això? No, jo crec que allò ja. L'Ostrell ja haurà fet molt recull, haurem de buscar alguna altra cosa.

Potser hi ha alguna pregunteta clàssica que dona una mica de suc.

Bé, si per l'Ostrell el suc també li agrada molt, vull dir que no sé si ens deixarà alguna cosa.

I què va passar l'endemà quan tu li havies dit que no faríeu tema d'això? Doncs això. Tens una barra, Francesc Garriga, perquè jo ahir, ahir, en directe, et pregunto. Demà no em faràs fer la secció sobre l'entrevista de Santiago Bascala a La Revuelta i tu. Ui, no, no ho crec, si això ja haurà fet l'Ostrell al matí. I hauríem d'haver tret el tall avui, Marta.

Ja te'l trec jo, ja te'l trec jo. És que no podia imaginar que seria el que va ser. Clar. És veritat.

És així, és així, amb la mà oberta. Deixem Broncano i el seu festival fallit de lluita contra l'extrema dreta i tornem a dilluns. Secció de literatura amb la Juliana Canet i la Marina Porres. Parleu de temes capilars.

Em deixaven la tofa com molt aixecada. I per escomit com ets. Clar, anava tot el dia despentinat.

Estàvem parlant de topo persones presumides de Catalunya Ràdio, eh? Ho creus? No. Francesc Garriga. Ningú s'agrada més que ell, ningú es mira més, i em fa feliç que s'hi seguís, i espero que continuï sent així per sempre. Doncs mira, que així sigui. Home, sempre diu una cosa Garriga a favor de les persones presumides.

Sempre. Sempre. I a més és una cosa que sempre s'ha dillat de dolenta. Sí, és veritat. Jo surto feta i m'he netejat bé.

I sempre han comentat aquí que Francesc Garriga és d'aquells que es mira al mirall, es mira ben mirat, es morsa mirant-se al mirall, agafa. Una tovallola completament empapada de playa, sense mans. Està molt fort. Està molt fort i és molt guapo, Francesc Garriga, eh? Endavant. Molt bé, molt bé.

Bueno, tu, Garriga, és d'aquests que et mires

al mirall i et faries petons a la boca, eh? Com quan ets petit i vols practicar, saps? Que no saps fer un petó a la boca i deixes tot el mirall. Bé, t'hauria fet petons a la boca, amic meu, quan, intentant saber d'on venia i on anava en Sergi, un dels concursants d'aquesta setmana, vas embolicar fort la trota.

Ja et dono uns truques.

Vas a Sant Boi. I d'on vens? On treballes? I quanta estona has trigat? Avui com estava el trànsit? A ver, un moment. De Sant Boi cap a Igualada. Vinc de Barcelona, estic per Sant Boi i vaig cap a Igualada. Vas per Sant Boi, va, d'acord, d'acord. Va, volem embolicar una mica aquest concursant, eh, també. Igualada, Barcelona. Lo típico, baixes a les cases baratas, després passes per Igualada i, bueno, eh, posem-nos endavant.

Tens de trobar l'hotel del grup. És ben bé que vas quedar mig liró, fill meu, i si no, escolta, aquest va passar dimarts, només arrencar el programa.

I avui fem el cafè amb l'Eloi Vila. Eloi Vila, bona tarda. Bona tarda. I avui, no què. Fa que no. Bueno, però no cal que m'avisis de seguida, ara ho anirem aquí. Però amb qui parles tu ara? Parlo sol. Ah, però què estàs dient? Què li passa al Garriga? Perquè jo sento veus al meu cervell i sento veus que semblen molt urgents i penso, no, no, no. Sí, sí, sí. Ha passat.

Bé, és horrorós, això, perquè, clar, vull dir, quantes persones estaven parlant a la vegada, Garriga, pobret meu. El meu cervell és un autèntic Parlament. No, no, estava molt bé. Se sent la Carla parlant-te pels auriculars, que es cola el so, eh? Sí, sí, una mica. Parla fatal, la Carla, per cert, eh?

La Carla, o sigui, tinc un timpà ja que crec que me l'haurà de pagar la Carla.

Ja, ja, ja. Aquesta gent, aquest jovent, et prenen. Ah, t'està dient coses, ara. Què et diu? No, no, no, Carla, entra. Entra i ho dius aquí al micròfon.

Per evitar una denúncia al comitè d'empresa, he de dir dos punts. La Carla és molt dolça i molt agradable de treballar amb ella. Voleu que ho tradueixi jo per la resta de la humanitat? És mala persona, te'n quina, el Francesc Garriga, te'n quina.

Aquest jovent se'n pren pel pitó del sereno, aquest jovent Garriga és el que té,

però és que no estàs pel cas d'estar. Escolta això.

Dues. Què, dues? No sé on soc jo avui, eh? No sé on soc, no sé on soc.

No m'estranya, perquè. És un dia complicat.

Home, amb el que va passar ahir. Hi ha hagut una mica de terratrèmolo a la tarda, a més a més, a última hora ens ha. Canvi d'última hora. Uau, uau! 4 i 2.

És que hi ha ni. Ni. No me topeia, no me topeia. Està bé, està bé. Com vas de trios, Garriga? Ara deu fer ben bé 15 dies, que no em faig cap. 15 dies, doncs gairebé se t'escapa, eh? L'altre dia al dir-ho, escolta, escolta.

Eva, escolta, el proper dia ja ho fem en persona i us fem una altra foto somrients. La propera honesta. Siguem tres. Quan vulgueu, fem un trio. Vinga, una abraçada. Ara fa dies que no. Ara fa dies que no.

Secció de cites del Marc Andreu. Quina gran secció. Aquesta setmana, les primeres cites era el tema que tractàvem. Atenció a les primeres cites de Francesc Garriga. Has tingut moltes,

tu, de males primeres cites? Buah. Sí, eh? Buah. Mare meva. Dins la forquilla que podies dir has dit buah, que això és. Està més inflada que el teu bíceps. He tingut més males primeres cites que bones primeres cites. Sí? Sí? Sí. Així estem. Expliques alguna que et va traumar fortament. La més heavy, la més heavy. Per exemple, el dia que vas quedar, no sé. Fer un sopar que acaba superbé i que l'endemà no et contestin ja els missatges mai més. Un moment, el sopar va haver-hi postres? Va haver-hi poc postre, però una mica. Però va haver-hi una mica de postre, una mica de sucre, i el dia següent ni siento ni padezco. Ni padezco ni respiro. Bueno, però escolta, el dia farà un any. No, mira, fa dos mesos. Tots sabem que a la porta a la porta de casa del Francesc Garriga, i la gent que té un soturno, com a la polleria, de gent, de senyores, senyors, ponis, i gent que vol entrar allà dins, home, per l'amor de Déu! I tant! Tens cua, amic!

Molt bé. De primeres tites no en tens gaire bones, però de mestres de la EGB en tens una, que ens va descobrir una cosa que no sabíem de tu, amic Garriga.

Aquell grup us vau ajudar uns als altres, perquè tu amb el Miquel per bé. La teva faceta humorística que la gent no coneix. Això no la descobrirem ara, no, no la descobrirem. Un moment.

Faceta humorística que la gent no coneix? A ver aquí.

Però per què no desplegues la. No, perquè jo allà feia imitacions dels professors. Ah, sí? Feies una mica de Maria Nicole Corto al col·le, eh? Amb més gràcia. Ah, sí, eh?

Si imitaves professors vol dir que també imitaves gent coneguda. Sí, sí.

Feia el Mourinho, feia Xavier Trias. Xavier Trias, home, un clàssic, Xavier Trias. Bobby Robson. Home, Bobby Robson. Sí, no, Bobby Robson també va traspassar, pobret. No, no, va dir Xavier Trias, no. No, jo tampoc. No, no, és molt fern i Xavier Trias de la Tarda Catalunya Ràdio. Perdona, que va venir fa 15 dies. A mi m'encanta. Jo el vaig votar perquè es va preservar per l'alcalde i va prometre que podrien pujar a la

Sagrada Família en cotxe. I jo el vaig votar. I tant! El cotxe, cuidado, el teletere, el tramvia.

No, no, amb cotxe a dalt de la Sagrada Família. Això m'agradaria. I tant, home! Hem de vigilar amb els missatges polítics.

Ja, però Xavier Trias era una pregunta re retirada. Que va dir allò que va engegar tothom, no? Xavier Trias ara està

a casa jugant al risc, al monopoli. Amb els seus nets, i tant, ho va dir l'altre dia. A veure, va, que llisca. Escolta'm. Digues com ve avui la Callis. Ve de 21 botons. Modeluki! Modeluki, Callis, home! Sí que vas molt arreglada, eh? Moltíssim. Tocada i posada. Ara ens ho explicarà. D'entrada, Latin Grammys. Vens vestida així perquè vas anar als Latin Grammys? No, perquè desgraciadament no hi ha dosanes Callis.

L'any que ve hi aniré, però tenia un íntim amic, que no puc dir el nom perquè em matarà, perquè ell és molt. Ell és el ideòleg. Tota el nom que està aquí al guió. No, no, no, no. No, no, ell és l'ideòleg deluxe de la Rosalía de Motomavi i ahir estava parlant amb ell per telèfon i

estava a Vegas abans de A Vegas no, a Baix Llobregat, sinó a Las Vegas. No, a Vegas, que també és un pub que et donen una tovallola al meu poble només d'entrar i tal. Bueno, és això, no una altra cosa. Endavant amb els latingramis. Sí. Total.

Que no, que no, que no hi vaig anar, però bueno, l'any que ve hi anirem. Avui tenim esdeveniment. Avui és un Big Cray Day. Big Cray Day. Perquè què hi ha avui a Barcelona? Hi ha l'exposició de l'artista i gran amic Xavier González Arnau, més conegut per Canyut d'Estrella D'Am. Pintor posthistòric a J. Bagot Art, aconsella 100. Ell és pur main character del Far West i la seva pintura, una pintura de força, gairebé talúrica, amb una marcada pulsió expressionista que oscila entre l'instint més primitiu i la recerca d'allò transcendent. I també, avui ja, a Madrid, un dels. Avui m'estic trabant molt, perdoneu.

No passa res, el Garnier porta tota la setmana així. Sí, sí. Top de l'art,

que és la segona edició d'Eneas, l'exposició d'art més singular d'Europa, l'Enea Verso a Madrid, que són arquitectes de col·leccions d'art. És a dir, un club privat que connecta col·leccionistes de primer nivell i organitza exposicions a cases de col·leccionistes privats, o en aquest cas, a una construcció brutalista ubicada a Torrejón de Velasco, Madrid. 60 artistes, 150 obres d'art. Però això s'hi pot anar a la gent normal? Això va per invitació, invitació, invitació. O pagues per anar, no em preguntes. Però bueno, han fet una. Bueno, en un lloc brutalista brutal. Molt top.

Tu t'hi han convidat en aquests llocs? Tu hi vas, callis. La gràcia és aquesta. Però tu vas vestida així perquè vas a un acte brutalista?

Bueno, també, una miqueta, eh? No, avui tinc un casament, ara, a l'Ajuntament de Barcelona,

a les 6 de la tarda. Un moment, un moment. Un casament a les 6 de la tarda. Home, no. Qui es casa un divendres a les 6 de la tarda? No hi ha ningú a l'Ajuntament de Barcelona. Pablo Escobar, el nani. Bueno, el genocidi s'ha casat un divendres a les 6 de la tarda. Bueno, és aquell is.

Bueno, la celebració es farà a l'hotel Casa Mar, amb càtering de Jovany, i un casament amb convidats cares conegudes. Ah! Sabem qui és casa o no? Sí, un íntim amic que és el director de moda del D-Hub.

Només he entès director de moda. D-Hub, D-Hub. Ah!

Demà, un dia regular, 10 AM Pilates Reformer, un lagri, que és màxima potència, i després me'n vaig a muntar a cavall, perquè és que ara em crec que estic en un western.

Estic esperant els cavalls que em poseu.

El que més porta un cavall penjat del coll, avui.

Ah, sí, sí, sí. I per últim, el que intentaré fer.

Allò és un cavall? Sí, és el cap de cavall. Jo ho veia i pensava, per què porta un escarbat?

Jo també, al principi em pensava que era un escarbat, després un conill i ara crec que és un cavall. És un mamut, potser, no?

És ètnic. És ètnic. Amb el concepte d'ètnic, eh? Va, acaba, acaba. Per últim, el que intentaré és escapar-me uns dies a l'Obert d'Argentina de Polo. És el torteig de polo més important del món,

el internacional d'aquest esport, els millors jugadors i cavalls de pura raça de polo. Polo en estat pur, velocitat, tècnica i adrenalina. I un esport on, curiosament, com més alt tens el handicap, el handicap més bo ets. Ja ens agradaria que això passés igual a la vida real.

Correcte, com més d'allò, més d'allò. Com més càndicap, com més càndicap, més bo. Exacte. Sempre m'agrada, perquè l'Anna Callés recomana postos on a mi, principalment, que me deixo 40 i soc moreno de cabell, no em deixarien entrar mai, perquè allà només entren roses, amb sabates i un sallorón, i coses d'aquestes. Un segon, un segon. Un segon. Tenim una notícia d'última hora que beneficiarà, espero, a molts oients. Renfe i els sindicats han arribat a un acord sobre els horaris dels maquinistes. A Canaletes! L'entesa permetrà tornar a la normalitat aquest cap de setmana. Després d'una setmana molt complicada de cancel·lacions i retards, el cap de setmana només hi haurà retards. És el que és habitualment, no passa res. En tot cas, aquesta és l'última hora. Acord pels horaris dels maquinistes entre Renfe i els sindicats. Per tant, es recuperarà normalitat en el servei, que no vol dir que el servei sigui normal, sinó que serà com sempre. Fem una pausa, ara venim. Oh, quina il·lusió.

Som 3CAT. Som 3CAT. Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Nen, va, ajuda'm. Agafa el drap i passa'l per la barana. I vés amb molt de compte de no despertar el drac.

Torna a la Casa Batlló una nit d'hivern. Una experiència nocturna emocionant. Promoció 2x1 per a residents. Entrades ja a la venda.

Al Tot Costa, cada tarda portem una

selecció musical lligada amb l'actualitat. ACDC, ACDC i una mica de rock and roll en general.

Però també sonen altres coses. Manel, Dua Lipa, Mushka. Sí, i també la Mint.

Hello, what's up? Flick, Mourinho. ¿Por qué? Dani Sanabra, Marta Correvera, Santi Jiménez. El millor de cada casa per comentar el que està passant al món de l'esport.

Efectivament, Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Un programa de música que parla d'esports.

I de tant en tant, fins i tot a l'inrevés.

De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre.

Feia setmanes, mesos fins i tot, que esperàvem el dia d'avui. Senyores i senyors, ja nascut el nou disc de Guillem Gisbert, el detector de mentides. Un recull d'històries, com sempre, amb el verb precis i la cor exacta, que us entretindrà, però que també us escalfarà el cor amb joies com Daddy Issues.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret Ara,

la tarda amb Francesc Garriga.

Amb la canalla aquest cap de setmana, intentant no perdre-la.

Home, doncs en un lloc molt xulo. Festa Major de la Sagrera a Barcelona, clar que sí, amb alegria.

Dissabte hi ha cir familiar a dos quarts de dotze. Mira, mira com hi van.

Del teu balcó. No us la sabeu, aquesta, eh?

Molt de. M'han criat els del Dallò

i tal i qual, però són a la trinca i aquí ningú s'ho passa bé.

La trinca sí, la trinca sí. Quan has dit circ familiar A la Sagrera he pensat que baixaven famílies a pagar-se allà a la plaça. Evidentment, és això.

És això. Després, espera't, festa del confeti a dos quarts de sis de la tarda, molt de compte amb això, que hi ha molt de nen cap de sur que es pensa que es menja el confeti. El confeti no es menja, però si se'n mengen, hi ha la xocolatada a dos quarts de set, que en demanin una i, escolta'm, tiren avall. Saps com és xocolata? No es moriran d'això, jo em vaig empassar tantes coses quan era petita que, escolta'm, hi ha.

Pegamento, espuma, no? No farem comentaris. Una vegada us explicaré la vegada que em vaig empassar un globo. Un globus? Un globus de duro, eh? Dels grossos, eh? Un globus de duro. Així estem. A la panxa. Bueno, aquest era el terror que tenia jo.

Com es treu de la panxa? Ah, doncs es treu o amb fòrceps, o es treu amb una cesàrea. Amb un microalac.

No preocupis, Toni, que a tu t'agrada. Jo ho tinc tot gravat en vídeo, després t'ho ensenyarem. I amb la gent gran, on podem anar amb gent gran?

Amb la gent gran. Molt bé. I què passa?

Jo te l'encendré. Jo te l'encendré.

Doncs heu d'anar a Casa de la Selva, al Festival Cantut. Es cantaran cançons com aquest, Jo te l'encendré, interpretat en aquest cas per la Glòria Rivera, aimadíssima i una perfecta de manual.

El festival Cantut arriba a la seva desena edició. Són 10 anys en els quals, entre tots, s'han tornat a fer vives moltíssimes d'aquelles cançons apreses i transmeses entre tantes generacions. Va molt bé que aquestes cançons no només les canti la gent gran, Garriga, sinó que es transmetin a la canalla. Per tant, si sou persones grans que aneu al Cantut, us en porteu un magnetòfon, ho graveu tot i els hi poseu als nets. I també és un bon lloc, si ets vídua, per conèixer Senyor, eh?

Home, això no millor, eh? És fantàstic, això. Un gintònic de l'Arios i a ballar, perquè la música sempre empenya a tenir relacions sexuals i.

Sempre? No, sempre. Sí, home, sí. A tu la música no et posa una mica d'ICDC per fer una mica el martell hidràulic? Sí, clar que sí. On no hem d'anar, aquest cap de setmana? És molt senzill, eh? No és molt senzill. I jo crec que he parlat amb Núria Porlom, he parlat amb Sílvia Panqueque, he parlat amb tothom. No, no, no. On no anirem aquesta setmana? No anirem a fer activitats que puguin molestar Albert Batlle, eh? Que després truca als papes, us fan pagar la paperera, el niño no va venir a l'excursión del zoo, Albert Batlle molt enfadat, fent con quatre uñas mirando cuenca, es va rapant la flora d'allò, i bueno, si no, respectem Albert Batlle, per l'amor de Déu, eh? Doncs sí, respectem a tothom, sisplau. A veure, Toni de la Torre, posa una mica de seny, sisplau, i una mica de sèries. Ho intentem. Comencem per una peli, si us sembla. Posa'm la música. Hòstia, em fa molta il·lusió.

És com si cap venia a tenir relacions sexuals.

És com si cap venia a treure la pistola, no? És de cowboys, això? No és de cowboys. Té un rotllo cowboys, és una cosa crepuscular, però no és de cowboys. Són dos espies de la CIA. Ai, la vull veure molt. Doncs encertaràs si vas a veure aquesta pel·lícula, que es diu Wild Horse Nine. No hi surten cavalls. Hi ha cavalls. Sempre acabem allà, eh? Hi ha molts cavalls. Ens agrada molt el cavall. Sí, sí. Tot el que sigui un picaderro. T'agrada galopar, galopar. No cowboys si hi ha gent de la CIA. Si hi ha gent de la CIA que els envien a l'illa de bàsqueda. No sabem exactament per què. Ells són allà. Ells ja saben per què hi van. Hi ha motius diferents. Ah, d'acord. Com més expliqui d'això, pitjor. El tráiler t'explica molt. No he mirat el tráiler. Vaig trobar una pantalla de cine. Tanca els ulls, tapa les orelles. Sí, esclar.

Els tráilers són el diable. How do you like your new president? Your new left-wing president. What did I say about before, Chris? Yes, we like him.

Everybody likes him. Not everybody.

A veure, el contexte. Són dos agents de la CIA, anys 70, venen de fer operacions encobertes a Sheila. D'acord? A Sheila, anys 70. Abans ja sabem el que hi havia. Aleshores, en aquest context tens que un dels dos. Li han diagnosticat un càncer terminal, se li està acabant la vida, i aleshores, ja ho heu escoltat, té ganes de parlar coses, està fart d'aguantar-se. Molt bé, molt bé. A la vegada ha de dir coses, i aleshores hi ha una primera part de la pel·lícula que és ell dient, per començar, que és de la CIA, a gent, cosa que normalment no s'ha de fer, que en principi no hauries de fer. I després també opinant sobre coses del país, cosa que tampoc no hauries de fer. I són enviats allà, no sabem per què, però en principi el context és. Ells el que fan és turisme. Però és comèdia? És una comèdia que. He dit, no?, que ell està malalt de càncer. Sí, per això. Un d'ells. Comèdia. Bé, quan fa servir l'humor com una manera de evitar certes coses. O si riurem, també, amb aquesta pel·lícula. Riurem a la primera part, però hi ha un moment en el qual ell comença a qüestionar-se tot el que ha fet durant la seva vida, com fem tots, amb la diferència que ell és un senyor que ha fet caure governs, no? És un senyor que ha provocat coses. Això ja ho tenim als cinemes. Això ja és al cinema. Joe Malkovich, està fantàstic, està molt ben acompanyat per Sam Rockwell, i és una pel·lícula que comences d'una manera i acabes una altra, i jo diria que Joe Malkovich estarà amb molts premis.

Ah, per tant, hem de veure'l. Una sèrie, una sèrie.

Ui, això és el contrari, absolutament. Si hem passat d'una peli interessant i intel·lectual, i això és Carnassa. Carnassa a Netflix. Però ens la recomanes? Bueno, si voleu. Carnassa, sí, clar. Carnassa, vull dir que això es diu The Body, d'acord? El Bosch. I és una sèrie protagonitzada per un grup de noies d'una escola religiosa que pertanyen a un grup de ball. I el que vull dir és que la sèrie es passa l'estona passejant la càmera per tots els angles que pugui trobar de les noies que són joves i atractives. Una mandra, no? O sigui que és una sèrie pensada per. Si no tens calefacció a casa, doncs pots mirar la sèrie. Són aquella sèrie que molta gent veu amb una sola mà, que també hi ha gent mostrant el coll de tosses, el Puigmal. Bueno, tot allò. Sabeu Andorra, eh, aquesta sèrie? Hi ha aquí un gir que no us explicaré del tot, però sí que us diré que hi ha un misteri crim que s'ha d'anar a desenvolupar. I aleshores la sèrie acaba parlant de la pressió de grup i sobretot de la repressió religiosa i sexual, que una mica en aquesta sèrie vindria a ser el mateix. Per tant, és una baraja. Està mig camí entre eufòria i élite, amb aquestes gotes de rosalia, és a dir, amb molta cosa estètica i religió pel mig, que funcionarà com I un últim apunt abans de marxar. No, però Rocky fa 50 anys, es fa la setmana vinent, de fet estem preparant l'especial a la finestra indiscreta per la setmana vinent, però aquest cap de setmana torna als cinemes. Per tant, proposta perfecta si sou homes embussats, com jo mateix, que us costa això d'expressar sentiments. Anem tots a la sala de cine. Estiguem fent veure que no ens emocionem. I tant. Aguantem, en silenci. Jo he vist pares dels anys 80 plorar amb el final de Rocky. Evidentment. I quan Rocky diu. Adrian! Aleshores serà fantàstic notar els sanglots comprimits a la sala. Ara, ara, ara. A molts cinemes, això? No sé quants són exactament, no crec que gaires, uns quants. Busqueu, busqueu. 932017474. Després de veure Rocky i voleu anar a fer xocolata, 932017474, tenim un taller de xocolata de la Fàbrica Blanchard. Ara venim.

Busques una assegurança de salut per a tu i la teva família amb proves diagnòstiques incloses, amb urgències, amb intervencions quirúrgiques, amb accés als principals hospitals i tot sense copagaments?

Estàs buscant Previsora General. Uneix-te a l'assegurança més completa des de 49 euros al mes.

El 22 de novembre celebrem Porta'm al Teatre, la gran jornada del teatre familiar a Catalunya. Amb 50 teatres adherits i espectacles programats arreu del país. Una jornada única en la que infants i famílies sereu protagonistes. El 22 de novembre, Porta'm al Teatre. Tota la informació a portamalteatre.cat.

Descobreix la ciència a Catalunya.

Del 6 al 15 de novembre viu la Setmana de la Ciència, amb un munt d'activitats gratuïtes a setmanaciencia.cat. Participa-hi. Organitzada per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació, que fa 40 anys que impulsa la ciència.

I patrocinada per BBVA, Amgen i la Fundació La Caixa.

I si el teu futur comença a la Salle Campus Barcelona? Vine a l'Open Day dissabte 14 de novembre. Descobreix els nostres graus en Business, Arquitectura, Enginyeries, Matemàtiques, Intel·ligència Artificial, Filosofia, Arts Digitals i Animació. Inscriu-t'hi a salleurl.edu. La Salle. Universitat Ramon Llull.

No pot ser! Tens raó, és impossible llepar-se el colze. No dic això, no pot ser que el fuet s'hagi tornat a escapar i estigui fent de les seves per la història universal. L'hem de trobar. Activa la velocitat superestel·lar.

Comencem! Soc Isaac Newton.

Què dius?

Durant molt de temps hem prioritzat la producció econòmica per sobre de les cures, la feina domèstica i tot allò que sosté la vida. Però ha arribat l'hora de parlar d'allò que és essencial. Descobreix l'exposició Tros de Dona a la Sala Barcelona del Museu Terra. Art contemporani i patrimoni etnogràfic per reivindicar una corresponsabilitat real. Més detalls a museuterra.cat.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. N'han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu.

Atlantida. Un segle fent salut. Quan el cos et demana caldo, no te'n demana un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat.

Aneto. El caldo que et mereixes.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Avui Blanchard et premia molt de cacau, perquè a les seves xocolates no hi ha secret, hi ha cacau. Blanchard us ofereix aquest espai.

El concurs d'avui té aquest premi. Un taller únic on aprendreu a treballar la xocolata, la tècnica del temperat i crear les vostres pròpies rajoles. Gentilesa de Blanchard. Boníssim, Sant Joan d'Espí. Boníssim. Està molt bé. Posa-li que tal bany amb les rajoles que et facis. Avui és el concurs de l'abans. O després, avui de música, ja que tenim el Guillem Gisbert, que ha publicat el seu segon disc al marge de Manel, doncs avui farem carreres en solitari, noms d'artistes vinculats a grups famosos, haureu d'endevinar qui va començar abans la seva carrera en solitari. Tindran un minut. Tinc dos participants. El primer és l'Oriol. Oriol, bona tarda. Bona tarda. Ets al cotxe. Sí. Cap on vas? Doncs mira, anem cap aquí a portar el nano que juga a hockey, per aquí a Barcelona. Ok Patins? Ok Patins. I a quin equip juga el nen? Al Congrés, Club Patí Congrés. Ah, mira, un equip tradicional, no? Sí, té prou història. Té història a la base. Doncs Oriol, et diré artistes, m'has de dir qui dels dos va començar abans la seva carrera en solitari. Molt bé. D'acord? Tens un minut per encertar-ne tant com puguis. El minut comença ara. Guillem Gisbert, de Manel, o Joan Miquel Oliver, d'Antònia Font? Qui va començar abans? El Manel. No, va començar abans l'Antònia Font, no, el Joan Miquel Oliver. Qui va començar abans? Adrià Puntí, d'un papa, o Andrés Calamaro, el Rodríguez? Adrià Puntí. No, va ser Andrés Calamaro.

Qui va començar abans? Manu Chao, de Mano Negra, o Fermín Muguruza, de Cortato i Negogorriac? Fermín Mugurza. No, va a començar abans. Va, que ho remuntem, això. Qui va a començar abans, Manolo García o Quimi Portet? Igual, Kimmy Cortez. És correcte. Qui va començar abans, Mick Jagger dels Stones o Paul McCartney dels Beatles? Mick Jagger. No, Paul McCartney. Qui va començar abans, Björk, Sugar Cubes, o Dolores o Rod. Holiday. La de Cranberries. La primera. Correcte. Qui va començar abans, Beyoncé o Amaya Montero de l'Oreja de Van Gogh? Maya Montero. No, no sé, qui va començar abans, Gary Halliwell o Victoria Beckham de les Spice Girls? Ah, Gary Halliwell. És correcte, tres encerts. Tres encerts, Oriol. Ha costat arrencar, això, eh? No pengis, però, perquè el ver el teu rival com ho fa. Jordi, bona tarda. Hem d'anar molt directes. És la mateixa mag. Vinga, va, som-hi, va. Ara et diré. Espera, espera, hem de tornar a començar, perquè no li he dit. Direm sales, sales de música. A veure quina va començar abans. Som-hi. Palau Sant Jordi o Teatre Nacional de Catalunya. Què es va construir abans? El Teatre Nacional. No, va ser el Palau Sant Jordi. Què es va construir abans, el Gran Teatre del Liceu o el Palau de la Música? El Palau de la Música. No, el Liceu. Què es va construir abans, l'Auditori o el Fòrum? L'Auditori. És correcte. Què es va obrir abans, la Sala Apolo o la Sala Rasmatàs?

L'Apolo. És correcte. Què va obrir abans, el Poble Espanyol o el Camp Nou? Es correcte. Què es va obrir abans, l'Art de Triomf o el Monument a Colom?

L'Art de Triomf. És correcte. Què es va construir abans, la Casa Batlló o la Casa Milà? La Casa Balló.

No, la Casa Milà, que es la que va construir abans la Catedral de Barcelona o la Basílica de Santa Maria del Mar. Santa Maria del Mar. No, va ser la Catedral de Barcelona. Temps. Doncs, escolta, ha anat ajustadíssima això, però guanya el premi el Jordi. Enhorabona, Jordi. Molt bé, Jordi. Jordi, benvingut. Hem de marxar. Hem de marxar que venen els elogis electorals.

Gràcies a tots. 29 de novembre. Eleccions al Congrés i al Senat. Espais gratuïts de propaganda electoral.

No deixarem que ens toquin les pensions ni que retallin el salari mínim. Defensem la nostra sanitat pública i el dret a un habitatge digne. Lluitem contra el canvi climàtic i cridem no a la guerra, l'hora de la gent valenta. Aquesta és la nostra força, la força de la gent. Vota PSC.