La tarda de Catalunya Ràdio, de 17 a 18 h - 19/10/2026

Bona tarda, us informa Marc Güell. La pluja prevista per les pròximes hores a Catalunya serà molt menys intensa que la que ha caigut al País Valencià, però tot i això el Pla Inuncat està en fase d'alerta. El Servei Meteorològic té activats avisos taronges i grocs per pluges de més de 40 litres en 30 minuts, més de 60 en 3 hores i acumulacions de més de 100 litres en 24 hores. Santi Sagalà, cap de previsió del Meteocat, descarta que puguin caure les quantitats del País Valencià, però adverteix que també seran fortes. El que tenim nosaltres

per endavant forma part d'aquest mateix sistema. El que ens diuen els models meteorològics és que aquí no esperem tanta quantitat d'aigua. Tot i això, hem d'estar pendents encara d'aquestes pròximes 18-24 hores, perquè encara hi pot haver aiguats que potser seran puntuals i potser afectaran una zona molt concreta, però encara poden produir intensitats molt elevades.

Les tempestes aniran de sud cap a nord i afectaran sobretot el litoral i el prelitoral, on el principal perill és la crescuda de rius i rieres. L'altre indret al qual caldrà estar atents són les capçaleres del Ter, el Llobregat, el Fluvià i la Muga, on a partir del vespre la pluja pot provocar crescudes. De moment no hi ha previst enviar cap missatge, és alert, tot i que si la situació es complica se'n podria activar algun. I també tenim un ull posat al País Valencià, Toni Fortesa.

Doncs allà el temporal ja va de baixa. Les autoritats han aixecat el confinament a pràcticament totes les poblacions on s'havia ordenat i només es manté en vuit pobles. Els aiguats han provocat una tercera víctima mortal, un home que han trobat mort en un càmping d'Oliva, a la comarca de la Safó. En alguns indrets, la pluja ha deixat registres de fins a 700 litres per metre quadrat.

I de tornada a Catalunya, la pluja d'aquest cap de setmana ha tornat a inundar l'accés al municipi de Riells i d'Iabrea, a la comarca de la Selva, per la carretera GI 552. És la tercera vegada que ha passat en 15 dies i des de l'Ajuntament estan indignats perquè asseguren que és un problema històric pel qual encara no hi ha cap solució. Girona, Clara Jordà. Hola, bona tarda.

El problema està en dues bombes que haurien d'engolir l'aigua que cau. Dues bombes que, segons l'alcalde Josep Maria Bagot, la conselleria assegura que funcionen perfectament, però que a la pràctica no acaben d'anar del tot, veient el que passa cada vegada que plou una mica més del compte.

La qüestió és que a nosaltres sempre se'ns ha dit que aquestes dues bombes estan dimensionades per treure l'aigua. Molt bé, perfecte, però no passa. Després d'una, de dues, de tres, de vuit, de vint vegades, hauríem de fer algun tipus de reflexió, no?, Aquesta carretera és

el principal accés a Riells, però també a Breda. Hi ha dos accessos més, però si un s'inunda sol passar el mateix amb els altres dos, i l'alternativa és donar la volta per Arbúcies, i això allarga la ruta 25 quilòmetres més. Clara Jordà, en Catalunya, Ràdio Girona.

Els Mossos d'Esquadra detenen dos homes de 25 i 26 anys com a presumptes autors d'una agressió sexual a una dona sense llar a tocar de la Ronda Litoral, al districte de Sant Martí de Barcelona. Els fets que ha avançat avui El Caso i que ha confirmat aquesta emissora haurien passat la matinada de dissabte 17 d'octubre. La unitat d'investigació de Sant Martí investiga els fets per aclarir-ne els detalls. Els detinguts, tots dos amb sis antecedents policials, han passat avui a disposició judicial.

El Tribunal Electoral del Brasil dona 24 hores a Meta perquè demostri que donarà un tracte equitatiu a les campanyes de Lula i Bolsonaro. Si no ho fa, l'empresa que agrupa Facebook, Instagram i WhatsApp podria ser multada amb una multa de 200.000 dòlars diaris. El president brasiler, candidat de l'esquerra, va acusar Meta de posar en risc la neutralitat de les eleccions perquè restringeix el seu contingut i no ho fa amb Bolsonaro. Camilo Santana és el coordinador de la campanya de Lula.

No podem tolerar aquesta interferència de les grans empreses tecnològiques, sobretot Meta, en aquestes eleccions. Estem preparant diverses mesures importants, incluent-hi accions legals, en coordinació amb el Tribunal Superior Electoral.

Meta nega qualsevol viatge en les eleccions, tot i que reconeix que alguns anuncis de Lula van ser desactivats per error.

Esports, Sònia Oler, bona tarda. Bona tarda, Marc.

L'expedició del Barça ja és a París per jugar demà al camp del PSG en la tercera jornada de la Lliga de Campions de Futbol. No han viatjat els lesionats Eric Garcia i Koundé, mentre que sí que està convocat el jove central del filial Alex Campos. Eric Garcia estarà unes tres setmanes de baixa per un trencament muscular a la cuixa, mentre que Koundé. Amb unes 15 al turmell, és baixa segura per demà, però no està descartat per el clàssic de diumenge contra el Madrid. El PSG, Luis Enrique, ha repartit elogis cap a les figures de l'Amin Yamal i de Flick. Nuno Mendes serà baixa demà per aquest partit. A la primera divisió, el Getafe Rayo Vallecano tancarà a les 9 del vespre la novena jornada de Lliga. I segons ha pogut saber Tres Catalunya Ràdio, tot apunta que l'edició del Rally Dakar de l'any vinent no es disputarà finalment a l'Aràbia Saudita, sinó al Marroc, i que mantindrà la seva marca Dakar. A la Lliga Femenina de Bàsquet, l'Uni Girona ha anunciat el fitxatge de la pivot nigeriana Michelle Uoneunia, que té 24 anys. I arriba procedent de les Indiana Fever de la NBA femenina. I en tenis, la Federació Espanyola ha anomenat al barceloní Marc López, de 44 anys, nou capità espanyol de Copa Davis. Fins al 2029, Marc López relleva en el càrrec l'extenista de Xàbia, David Ferrer.

Fins aquí, les notícies.

La tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Tenim guió ja, Juliana? Sí, tinc guió. És un dia avui de molta. Molt moviment. Molt moviment. I molta incomoditat. Caos. Marina Porra, Juliana Canet, com esteu? Bueno,

una mica així com el temps, eh? Té de dia avui. Mira, jo t'explicaré una cosa, Francesc. És una intimitat total i espero que la Marina no s'emprenyi però avui jo he vist la Marina tenint un atac de fúria més gros de qualsevol atac que m'hagis pogut veure a mi en algun moment dels meus atacs d'aire Francesc, t'ho he dit, ningú s'ho creurà si

ho expliques així pel món t'ho prometo. Clar, jo no et conec prou com per no creure-m'ho, però et veig i penso, no, pot ser.

En un moment, amb coses de feina, sobretot, a mi hi ha coses que em provoquen un estrès, un odi i una ràbia que potser. Ui, veig que la cosa ja va.

No, la cosa va escalant.

No, és que saps què passa? Que últimament estem treballant molt i llavors també estem arribant als punts d'angoixa.

Jo vaig anar als Estadis Teus a París, allà, una mica fins al. Una mica a 10 graus, però no havíem d'estar a 10 graus. Però quan dius un atac dels teus és amb crits inclosos?

I tant! No, no, avui s'han arribat a decimals. Decibels? I decimals, també. A decimals i a decibels, que em sorprèn que no hagueu sentit fins aquí, que no s'hagi filtrat. Ah, que ha estat aquí? No, ha estat a la planta 3, però és que ha cridat tant, que a mi m'ha semblat. He trencat un vell, he trencat el meu paraigua. Sí, imagina't. I m'he quedat sense paraigua. Hi ha hagut agressió. Francesc, estem parlant d'un cas extrem. Contra res, contra el terra i contra la paret.

A veure, el 091, policia, sisplau, no? No sé si és el 091, la policia.

Ha sigut màgic, i a mi em fa feliç treballar tant amb Marina Porres per poder veure aquests moments.

Uau! Doncs a veure com ens posem ara en l'última d'avui. No sé com ho vegem, això, des d'aquí. Si vols, ho intento. Intenta-ho. Avui parlarem de l'ofici d'escriure, Francesc. És una derrapada que ni el rally de cartes.

I lo bé que queda, escolta. L'ofici d'escriure. Mira, la cosa és que la Marina i jo, ja et dic, treballem tant i tant, que per això tenim després aquests moments d'atacs d'eira per culpa de l'estrès, entre les quals hi ha una xerrada que anem fent a diversos llocs. És una xerrada que es diu Viure escrivint, que va justament d'això, sobre què vol dir escriure, què vol dir ser escriptor, i ho fem repassant alguns dels noms que hem treballat a Club Tandem.

A veure, per exemple.

Per exemple, doncs comencem una mica lluny. Comencem al segle XV amb Ausi Esmarc, però després ens aturem molt al segle XIX, fem Àngel Guimarà, fem Santiago Rosiñol, i després avancem cap aquí, fem Irene Polo, Maria Mercè Marsal, Blai Bonet. La idea és que una mica fem un repàs de tots els autors que hem fet a Club Tàndem, amb una xerrada que en realitat és un espectacle.

És un espectacle. Carai. I el proper 24 de novembre, de fet, en fem un, de Viure Escrit. D'octubre. D'octubre, disculpa, jo ja. Això és aquest dissabte. Sí, exacte. Avui estem bastant espesses, però espesses com poques vegades. Home, és que després d'aquests crits, com per saber quin dia vivim. Hi ha un nivell de tensió. Saps quan notes l'estrès? A l'arrel dels cabells. Allà notes que el neu està caient en directe. O sigui, que dic, és que em fa por tocar-me-l i fer-me la por perquè em quedaré calva. Et cauran, et cauran. Doncs això, el proper 24 d'octubre fem un Viure Escrivint a Vic, és gratuït, estàs convidat, Francesc. Ah, mira, a Vic, perfecte. I quan parlem de Viure Escrivint sempre esmentem un text de la Mercè Rodoreda, del pròleg de Mirell Trencat, on explica que una novel·la es fa amb una gran quantitat d'intuïcions, diu ella, amb una certa quantitat d'imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l'ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària, diu, tota una alquímia, no?, Ella explica que l'inspiren molt els carrers, les bones pel·lícules, un parc en tot l'esclat de primavera o Gebrat i Esquelet i Calivern per escriure. També la bona música sentida en el moment que toca, això és important, perquè la música és una o una altra, depèn de quan te la toquen. Sí senyora. Sí senyora. O fins i tot ella explica que l'ajuden la cara de persones desconegudes que només de creuar-t'hi ja els veus alguna cosa. I la Rodoreda explica que hi ha mirades, que hi ha mans, que hi ha detalls de la gent que et poden regalar de cop un personatge.

I de cop dius, ostres, aquest és I que val més una mirada,

de vegades val més una mirada que no pas conèixer una persona, que estaré mitja hora parlant, no? És un pròleg sensacional, aquest pròleg de Mirell Trencat, o sigui, o qualsevol persona. De fet, a mi em passa a classe, o sigui, quan expliquem Rodoreda, i a mi em va molt bé aquest. Pròleg, perquè bàsicament és l'explicació una mica del seu univers literari. El va escriure quan ella ja era gran, quan tenia moltes novel·les escrites, i li van demanar, què és per tu escriure? I va escriure això. I és un moment molt bonic, perquè quan hi ha gent que llegeix aquest text per primera vegada, veus que l'impacta d'una manera especial. Això és una cosa que passa poquíssim, amb molts pocs textos, i aquest ho aconsegueix. O sigui, que si no voleu, no cal que llegiu Mirall Trencat, només obrir el llibre i començar per aquest text. Quedeu aquí al pròleg, ja haureu tingut una experiència. Tot i que és veritat que ja que agafes el llibre, fas l'esforç de buscar-lo, ja si t'hi quedes A mi em passa que després d'aquest pròleg em resultaria impossible no llegir la novel·la que el segueix.

És com una trampa, això. Llegeix-te només el pròleg. I llavors ja. Exactament.

Que els pròlegs són molt importants. Hi ha un conte que a mi m'encanta de Pere Caldés que va sobre un escriptor molt i molt famós, molt reputat, que diu, mira, escriu un pròleg tan bo, sense tenir el llibre, escriu un pròleg tan bo que diu, ara he de trobar un llibre, que tenés quin llibre sigui. Llavors ja truca al protagonista i li diu, tu, si em pots escriure un llibre, fes-ho, és igual el que escriguis, perquè en realitat el que vull que llueixi és el meu pròleg, que ja el tingui escrit. Doncs una mica això. Empatitzo.

Llavors, una idea molt interessant d'aquest pròleg. És que escriure bé costa, que és una idea que tots la sabem, però en realitat algú que l'ha patit profundament ho entén, no? Diu, escriure bé costa, per escriure vull dir, dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. Clar, Roderer explica que això no sempre s'aconsegueix, de fet que surt molt poques vegades, i que quan li surt una frase amb un gir diferent té una petita sensació de victòria, no? Llavors també diu aquella frase tan famosa de tota la gràcia de l'escriure radica encertar el mitjà d'expressió, l'estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d'altres triguen molt, d'altres no el troben mai. La vida.

Aquí hem trobat la nostra gràcia de fer ràdio. T'agrada a tu. Hi ha gent que no la troba mai.

No. T'agrada a tu, Humberto Totsi, Francesc? Sí. Glòria, ti amo. Sí, sí. És molt intensa, és molt fabulosa. Per mi és tan important, Humberto Totsi. És important. A casa meva i se n'ha parlat tantíssim que el sento molt proper. Bé, quan parlem d'aquest ofici d'escriure, a mi m'agrada com en parla sobre el tema l'escriptora italiana Natalia Ginzburg, que a mi m'encanta, que és nascuda el 1916 a Palermo i, per tant, molt contemporània a Rodoreda. I ella, a Les petites virtuts, que és un dels seus llibres més famosos, que és un recull d'articles i de textos diversos, parla sobre el fet d'escriure i ella fa això de parlar-ne com a ofici. Clar, és que és un ofici. I jo crec que es nota molt quan un escriptor escriu des de l'ofici, que no vol dir encara que pugui semblar-ho que sigui fàcil, perquè és el que diu la Rodoreda, que en realitat escriure bé costa, encara que tu puguis prendre com un joc i que et diverteixi, no és una cosa menor.

De fet, jo si he de recomanar un llibre sobre escriure bé, us diré que I lligat molt amb les petites virtuts, eh? Hi ha un llibre que es diu Escriure ficció, d'Edith Wharton, traduït per Alba de Déu, publicat per Veles i Vents. Molt bo el pròleg, també. És veritat, és un pròleg que és meu, perquè a mi aquesta senyora sí que és de la família. És una senyora que a mi no em pot agradar. A mi, de fet, em van demanar un pròleg per un recull de contes seus i vaig dir, doncs hem de fer una petita biografia d'Edith Wharton, perquè és que és una senyora fascinant. És una escriptora americana molt important del segle XX, la primera dona a guanyar el Premi Pulitzer per l'edat de la innocència, que és segurament la seva novel·la més famosa. I es va dedicar la vida a escriure de manera professional i té una mica la mateixa perspectiva que ara explicava la Juliana amb Natàlia Ginzburg. Escriure és un ofici, és un art, bla, bla, bla, però també és el meu ofici. Ella es va fer rica amb aquest ofici, tenia molts lectors, i cap al final de la seva carrera li proposen de fer aquest llibre que s'ha convertit en un dels manuals d'escriptura més famosos del segle XX. Jo crec que combinen extraordinàriament bé les petites virtuts amb aquest llibre. I Escriure ficció és un llibre que és moltes coses alhora. Són consells petits i concrets de manual d'escriptura, és a dir, com es fa un personatge. Per què els diàlegs són importants? Però alhora també hi ha teoria de l'art, per dir-ho així, no? Què hem de buscar en un escriptor per ser bo? Què és allò que el fa especial, que el fa original, que el fa únic? I també parla d'història de la literatura i també descobrim molt important, en un llibre tan personal, per què escrivia ella, que és bàsicament que escrivia per la seva que era la seva manera de viure, d'expressar-se i fins i tot ella ho explica de sobreviure. Però jo recomano moltíssim aquest llibre tant per algú que vol començar a escriure des de zero, és a dir, perquè hi ha un capítol que és com es fa un conte, com es fa una novel·la, i tu hi vas.

Ah, sí, és ben bé un manual, eh? Un manual d'escriptura. Està estructurat com si fos un llibre de text d'escola,

gairebé. Gairebé perquè són petits assajos, però que et diu, no, perquè funciona un personatge has de fer això. L'important del conte és la primera frase, però sobretot l'última, o sigui, molt pràctic, però alhora qualsevol persona que estigui interessada, no cal que vulgui escriure, sinó que li interessi la literatura, perquè alhora és una reflexió sobre l'escriptura que és, com diu ella, un art, que és una feina, i que s'ha de treballar, però que també té alguna cosa màgica que no es pot reduir als consells.

Doncs l'ofici d'escriure, que és un ofici molt extès, i potser a vegades no valorat com a ofici, sinó més com això,

com un art, però que és moltes coses. Que una cosa no treu l'altra, que de vegades quan parlem d'un ofici t'imagines exacte. Un fuster. Sí, quan en realitat un fuster també pot ser,

de vegades és una mica un artista. I mai penses tant en artista quan et diuen que soc fuster.

I en canvi, si et diuen escriptor, penses en personatges excèntrics, en vida bohèmia. Com a máquina d'escriure. I en canvi, jo crec que aquestes dues senyores, absolutament artistes, tant Ginzburg com Wharton, t'ensenyen que escriure és les dues coses alhora, és a dir, que hi ha tota la màgia de l'art, això que no es pot reduir consells, però que alhora, sense una base pràctica de dir, escolta, aquí hi ha d'haver unes bases per treballar d'una certa manera, tampoc no es pot fer res.

I sobre escriure ficció a mi m'agrada molt també el que en diu un autor que tu segur que coneixes, Francesc, que és en David Foster Wallace, periodista importantíssim, té articles boníssims. Ell neix a Nova York el 1962 i és un filòsof absolutament desencantat amb tot el somni maricà i que explica tot el que passa als Estats Units amb molta ironia i molta mala llei, també m'encanta. I té un article a He ballat breument la conga, que es diu La gràcia que té, on explica precisament que ell va començar a escriure ficció com una cosa que el divertia. Només, no? Com un joc, no? Que també és molt interessant aquest concepte d'escriure com un joc. I clar, la cosa es va començar a torçar i a complicar quan va començar a rebre una mica el feedback del públic. La recepció del públic és una cosa una mica complicada perquè el paper del lector en l'escriure també pot acabar sent crucial, no? I a la nostra literatura hi ha molts escriptors que han sabut trobar aquest punt just entre saber llegir bé al públic, perquè és important en realitat, saber què vol el lector, però mantenir el teu univers intacte i sobretot la teva qualitat literària, que és el cas, per exemple, d'Àngel Guimarà, que sempre havia d'estar molt pendent de l'espectador a l'hora de fer teatre. Un equilibri.

És un equilibri molt just perquè no pots deixar llavors que se't mengi l'opinió dels lectors o que no pots escriure de fet tots els escriptors recomanen de dir ni se t'acudeix escriure mai pensant en el lector és a dir, has de tenir ganes de comunicar i d'expressar el que tu vols dir però si estàs massa pendent d'aquell que et llegirà

escrius amb por l'has de tenir en compte com a receptor però no que sigui només l'objectiu sigui el que ell vulgui.

Com li deia l'editor i també company de vida, cosa cursíssima, però és així, de Mercè Rodereda, o sigui, Armando Viols li deia, has d'escriure pensant en d'aquí 300 anys. És a dir, oblida't de tal premi, oblida't d'arribar a les llibreries tal mes o tal altra, prou. O sigui, d'aquí 300 anys.

Teniu paraigües? Jo l'he trencat.

L'has trencat, has quedat sense. Ens mullarem, Francesc.

O no, li preguntarem a la Gemma Puig. Ara ja no marxeu. A la Gemma Puig, amb la Marina i la Juliana en directe. Gemma Puig, bona tarda de nou. Bona tarda de nou. La Marina, se li ha trencat el paraigua. Es té un problema ara mateix a Barcelona o

pot arribar més o menys al cotxe? A Barcelona, a Barcelona. No, me'n vaig cap al Vallès. Si marxes ara no et mullaràs.

Bé. Veus? Informació de servei.

Gemma, si jo me'n vaig cap a direcció a l'Empordà a partir de les 7 de la tarda. Ah, ara et mullaràs segur, eh? Se li complica la cosa.

A veure. Està anant més ràpid del que estava previst, és a dir, està avançant ràpidament, i això és bo perquè va plovent, però això vol dir que no està fent mal, diguéssim. Però ara sí que les comarques de Girona és on quedarà una miqueta més persistent. Per tant. Ho tens fatal. Em mullaré, vaja. No, fatal no, però amb precaució. Vigilarem. Vigilar, sí. Qui ha de vigilar a aquesta hora? Qui ha de vigilar a aquesta hora? Sobretot ara mateix, on plou amb més intensitat és aquí, a les comarques de l'Alp, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany, aquí amb certa intensitat, sobretot cap als del Baix Empordà, però també van entrant roixats cap als sectors de l'Ebre, ara en poqueta estona aquests roixats entre el Baix Ebre i el Montsià, I també tenim uns roixats que estan dins del mar però que estan a punt d'entrar cap al Tarragonès i al Baix Penedès. A part d'aquesta pluja més continuada que persisteix cap al Prepirineu, també cap a sectors de Ponent. Per tant, tot aquest sector de la costa i el prelitoral, tot i que ara tenim una finestra una mica gran entre la costa central, entre el Garraf, podríem dir, i el Maresme. En aquests punts ara no hi està plovent, està plovent als dos extrems. Continuarà entrant roixats de mar cap a terra i continuarà plovent i per tant hem de mantenir la prudència també cap a sectors de l'interior del Prepirineu. Per tant, no abaixem la guàrdia encara, tot i que aquests roixats de moment van fent i no.

Que tinguem constància, doncs. No estan fent mal de forma excessiva, que és el que ens preocupava. Això mateix. Gemma, qualsevol cosa, aquí estem, i tu també hi ets, per tant, ens comuniquem. Gràcies. Perfecte, fins ara. Marina, pots arribar a casa sense mullar-te. Juliana, tu tens el que no sortir pel camí, i després el que toqui. Paciència, a poc a poc, i precaució amb el cotxe. I, audiència, no us desconnecteu mai, però crec que a les 6 la Juliana ens explicarà encara alguna cosa més. Francesc, prepara't. Fes un titular.

Avui denunciaré un cas de vulneració que vaig patir de la meva seguretat perquè vaig estar entre la vida i la mort fa molt poquet.

Jo faria un puix. Juliana Canet, entre la vida i la mort, tots els detalls a la tarda de

Catalunya Ràdio. Menys broma. Com es desinflarà això? Menys broma.

Gràcies a Déu que tenim un servei de bombers espectacular. No, no, no, diguis més. Pausa. Al Pirineu i les Terres de Lleida vivim la tardor d'una manera diferent. Ens agrada córrer, pedalar o volar, però també aturar-nos a connectar amb el paisatge i el patrimoni. Tot i saber d'on venim, cada any els sabors i els colors de la terra ens tornen a sorprendre. Una terra cuidada és una terra que et cuida. Ara Lleida. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.

A bon preu i esclat, el quilòmetre zero ens fa únics. Per això el reivindiquem. I ho fem apostant pels productes de proximitat, respectant els ritmes de la natura i treballant al costat de qui els produeix. Perquè a bon preu i esclat, el quilòmetre zero és nostre i ens fa únics. Bon preu i esclat.

El millor cinema de la temporada arriba al CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya.

Històries compromeses i premiades a Cannes i a Venècia. 12 escenes seleccionades per als Oscars 2027. A més, premis d'honores d'Ivan Friars i Maria de Medeiros. Del 23 d'octubre a l'1 de novembre a Manresa i a Navarra.

Tot Barcelona és un gran districte cultural amb música, teatre, circ, dansa, exposicions i cinema. Entra a districtecultural.barcelona i descobreix totes les propostes culturals que

els centres cívics t'ofereixen a la ciutat. L'entrada és gratuïta. Ajuntament de Barcelona. La nova novela d'Esther Invernon, Després de tu, ja és a les llibreries. Hi ha vincles que sobreviuen a la mort, però no als secrets. La Laura i la Raquel són bessones, idèntiques per fora, radicalment diferents per dins.

Però un secret del passat ho capgirarà tot. Esther Invernon, l'autora de L'èxit, ningú ens va dir que seria fàcil publicar Després de tu.

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a lafactcultural.cat Informar. Cada notícia és una finestra per connectar amb el que passa. Però avui no n'hi ha prou amb saber-ho. Cal explicar-ho. Explicar. Només explicant-nos bé, adaptant-nos als nous temps, podem ajudar-te a entendre millor el món. Entendre. Entendre és obrir els ulls. Obrir la ment.

Descobreix un nou univers informatiu. 3Cat Info. Informar. Explicar. Entendre.

Entrades a auditori.cat. El 29 de novembre l'Aliens

Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Do you tell me or do you quent me? I quent you. I quent you? Quenting. Don't make me. Don't steer me de la lleng. Ostres, és catalanglish. Catalanglish. M'agrada molt el catalanglish. Com esteu? Esteu bé? Bé, bé, bé. What the hell? A veure. Chesky Garriger. Uy, que llarg és això. No, és clar que comença llarguíssim, això. Diga'm el que m'estàs fent diga'm el que estàs fent i tu no ho sabies això perquè la gent no sap que Francesc Garriga no es llegeix la intro abans es llegeix en directe és a dir que l'oient la sent és una pinata la primera vegada que el Francesc l'agafa absolutament comencem? quan vulguis.

Correu electrònic del president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump, per al director i presentador de la tarda de Catalunya Ràdio, Frankie Garriga. Frankie, comba tu tonto. No, no, ho faré en veu normal. Frankie, fake news. Ho farem en veu normal. Frankie, fake news, m'agrada molt, tio. T'escric aquest correu mentre dos ximpancés ensinistrats per la CIA em fan la pedicura. Frankie, no estic content. Ja et vaig comentar que els dos gilipolles de la secció de conspiracions eren bons. Els vam sotmetre a proves duríssimes en les nostres instal·lacions fantasmes a Vallfogona. Els vam obligar a snifar Big Macs. Els vam fer escoltar tota la discografia de. Conrado, el monaguillo de l'harpa, dues setmanes seguides. Els vam fer autèntics horrors, com escoltar el teu programa. L'objectiu era que es convertissin en dos imbècils perfectes, el súmum del gilipollisme, i ho vam aconseguir. Escolta, Frankie, tots sabem que els agents Broc i García Ramón són les estrelles del programa, però tinc informes que diuen que els passes que els pagues la secció amb pipes de xurruca, com si fossin hamsters. No m'agradaria haver de fer públic el dossier sobre l'incident a Montcada i Reixac, on el teu majordom va segrestar 16 adolescents perquè venien d'una rave i així poguessis fer gàrgares amb la seva sang. Ni la vegada que vas pensar que el director de la teva emissora era un reptilià i vas. Vas decorar el seu despatx amb 16 tones explosiu militar Semtex,

que per sort per tu no va esclatar perquè va fallar el detonador. En fi, insisteixo, paga aquests indocumentats el que es mereixen. Res. Thank you for your attention to this matter. Donald J. Trump. Molt bé, Franky Fake News. Toni, tu que ho saps. Segueixo llegint. Toni, tu que ho saps tot, no com jo, que vaig tardar 38 anys en descobrir que pots posar-te els mitjons en l'ordre que vulguis i fins i tot canviar-los de peu, ¿qué collons és un reptilià? El delini d'avui. No et preocupis, jo t'espero. Jo t'espero. Que és un reptilià, Toni. Jo t'ho explico. Gràcies. Gràcies per venir. Tot això ho vam pensar amb el Brock. Sempre tenim les conspiracions. Si anem molt al dia amb les conspiracions, d'acord? Sí, sí, són molt d'actualitat. Si no les posem en paper fins dissabte, diumenge. Normalment diumenge matí per estar a l'actualitat, d'acord? Perfecte. Llavors, hi ha hagut tres col·laboradores de Donald Trump amb aspectes molt concrets. Uh! Una d'elles, l'última, va tenir un tic a l'ull en directe amb una compareixença al Senat, si no m'equivoco, però amb un tic bestial que li feia tancar l'ull. Més que un tic, semblava que l'ull tenia vida pròpia i volia sortir. Molta angúnia, perquè ella seguia parlant i l'ull estava descontrolat. La senyora Adeu. És a dir, la senyora Adeu és una altra. No és aquesta, eh? És una altra. En fa molta cosa. Hi ha la tercera,

que és la nova portaveu de la Casa Blanca, que també Déu-n'hi-do. Bé, ex portaveu ja de la Casa Blanca. Que la van fer fora els cinc dies. Què passa? Què es diu a internet, que és on es diuen les veritats? Què se dicen a internet? Com venen aquestes persones? A internet es diu que aquesta gent, aquestes tres persones, també són reptilianes. Que no n'hi hagi també a Catalunya, Ravi. N'hi ha uns quants aquí, eh? Jo estic de tatacs. Ara mateix en veig dos. Dos. El tècnic de so és l'únic normal. De fet, el Departament de Tècnics de So és l'únic on encara no hi ha cap reptilià. Encara no. Ni reptiliàns, ni reptiliàns, ni persones. Hi ha amics, perquè són tots amics. D'acord, què són els reptiliàns? Els reptiliàns són, segons la teoria d'internet, uns éssers alienígenes que s'han infiltrat en les elites. És a dir, què fan? Controlar el poder. Bé. D'acord? Si has vist Viven, de John Carpenter, They Live, on un senyor es posa unes ulleres i veu de sobte com és el món, on hi ha missatges soliminals que de sobte veus amb aquestes ulleres que posen obeix, compra, no protestis, etcètera, doncs això forma part d'aquesta teoria, d'acord? La teoria que una elite alienígena s'ha infiltrat en les elites humanes per donar-nos ordres i manar-nos. Francesc, tu podries ser reptilià. Per què? Perquè manes en aquest programa la gent no s'atreveix a protestar.

A mi hi ha gent del teu aquí, quan envia whatsapps d'estem desesperats, però aquí jo, queixem. Missatges a altes hores de la matinada de gent que no dorm, fins i tot. I un audio de 36 minuts. Departament de producció completament trencat. De lavabo, de casa meva, tancat. Però no entrem en això, ara. Sí, va, avancem una mica. El principal responsable de popularitzar aquesta teoria a escala internacional va ser l'escriptor britànic David Icke, que a partir dels anys 90 va començar a defensar que una élite de sers metamòrfics controlava secretament el planeta. Perquè, esclar, aquí ve la cosa, jo te l'explico. Si de sobte estic esperant que arribi Francesc Garriga i tu arribes i ets una serp gegant em veuràs venir de lluny aquest tio és un reptilià la gràcia és que no se'ls veu si ara mateix fossis un ésser reptilià em faries por jo no estaria aquí seria estrany seria raro imagina reptilià com un cocodril es camuflen. Amb aparència humana. Però clar, a vegades potser. Llavors, de vegades, els falla el disfress. Si tu portes una pell aplicada a la cara i et falla una mica la pell, doncs a la dutxa te'n va, no? Els hi falla la. No, no t'ho apliques al matí. És la disfressa que falla. Et fas una dutxa, no? Ets de les reptiliats, et fas una dutxa. Et poses la màscara i amb l'aigua. Els reptiliats es dutxen, eh? Una serp també s'ha de reptar.

Perquè si no, amb l'olor de reptilià. Clar, clar, clar. Fa una olor forta, eh, els reptils. Mentre estàs en una tenda de serps. Fan olor, eh? Fa una olor forta, forta, eh? Serpilàndia. I fa una olor molt forta. Doncs clar, tu et dutxes, no? El reptilià es dutxa. I després es posa la màscara. Clar, amb l'aigua, si no t'has sacat bé la pell reptiliana, se t'escapa, tio. I és el que li ha passat a aquesta senyora. Nosaltres creiem, Brock i jo creiem fermament que aquesta és una de les teories més certeres. Sí, més autèntiques. No certes, sinó certeres i autèntiques que s'han donat. Nosaltres creiem que de veritat hi ha una elite d'esses reptiliens metamòrfics, d'acord? M'agrada molt l'apunt metamòrfic. A mi m'agrada molt, perquè no sé ben bé què vol dir la paraula, però jo la poso aquí. Metamòrfic és que té. Bueno, que pot canviar la seva aparència. Diferents aparences, diferents formes. Jo crec que no és això, jo crec que es posa en una màscara. Aquí estaríem, jo, amb la teoria, la meva teoria seria que es posin una màscara. I el recamin d'aspecte. És com massa ciència-ficció, no? Els estem demanant massa. És més V, tant la cosa de V. Sí, que tenien la màscara aquella. Eran reptilians. Clar, allò eren reptilians. Hi ha els de V que menjaven llengardà amb. Hamsters. De fet, diuen que tot està codificat a la cultura pop i segurament V era un missatge que

ens està enviant el Deep State dient, us escolteu, que això és real. Aquí hi ha penya que són cocodrils amb cares d'homes. Els noms de les que ho tinc aquí, eh? A l'octubre del 2026, per exemple. Octubre, eh? Octubre. Tenim tres reptilies. La primera, la filántropa Susanna. Aquesta senyora. Fa molt mala pinta. Una dada més d'aquesta senyora. La segona, Kelly Lofer. Responsable de l'administració de petites empreses. Que la veus i dius, aquesta tia no és d'aquest planeta. La veus? Segur. Estranya. I penses, on tindrà aparcada la nau especial? I la tercera, que és Bàrbara Thornhill, que és la senyora. Que l'ull. L'ull que mossega, sí. Que l'ull et mossega. L'ull surt. Tu agafes i li poses el dit a l'ull i fa I arrenca el dit. Llavors, amics, amb tots aquests vídeos que us dic, d'acord? Us tornareu a repetir els tres noms. Apunteu, eh? Susandel. Si busqueu aquests noms. Entendreu de què estem parlant. Susan Dell, Kelly Loeffler i Barbara Thornhill. Si busqueu qualsevol d'aquests tres vídeos, diréu, hòstia, això dels reptilians que deien que aquests dos són normals, és veritat. És cert, és cert. És que tens raó. És que tens raó. És que tens raó. Si ho busques, ho veuràs bo. Ja està. Com funciona aquesta teoria? Que, òbviament, no tenim la seguretat que sigui certa, però que a mi m'agrada molt. Que hi ha una gent alienígena que ha vist que som molt maleables nosaltres. I que se'ns pot dominar fàcil.

M'entens o no? Parques l'OVNI, surts, ets un reptilià, entres a la Casa Blanca i patapum. Potser el conductor del bus del 7 cada dia és un llargandaix, allà on el veus. Té molt poder. M'estranyaria. Per camuflar-se, és a dir, saps? M'estranyaria que un reptili. Sent l'elit. Fes 300 pilars llum i digués, jo he vingut a terra a portar el set des de Fort Piec. M'estic 3 hores per posar-me una màscara cada matí per conduir un bus. Jo puc portar el bus de Fort Piec fins a Francesc Macià. M'ha entès o no? Escolteu, la segona teoria la podem guardar una setmana? Ah, que la podem guardar. Anem una mica pillats de temps. Et pots quedar una estona, Òscar? Em quedo. Doncs mira, l'Òscar es quedarà, tu, Toni, no volem que et quedis. No, jo no em volia quedar, no volem que et quedis. No, però és que sempre. Francesc, em sembla que fas el mateix. Al matí em dius, escolta, vull fer una proposta. No vull propostes, tio. Estic per bloquejar-te dilluns al matí perquè et deixin en pau. No vull propostes, cap proposta, tio, deixa'm en pau. Fes una proposta divendres. Escolta, 12, eh? 12 lleves. Ja, agafa el telèfon en pòdig. Escolta, haurà escrit aquest. No sé on dimonis. Haurà escrit. No sé on Timonis ha d'anar ara, però la gent que l'hagi d'aguantar a partir d'aquesta hora ha sigut de veritat. Va acumulat. Molta sort. Mira, ets Judas Cucurella Figobroc. Judas Cucurella Figobroc.

Ho tinc tot, eh? Molt bé. No te n'has deixat ni un, eh? Bruto, brutus, no? Puc dir-ne més, eh? No, no cal. No cal, Toni. Fins la setmana que ve. Gràcies. Atenció, 93207474. Farem el concurs després de la pausa. Avui us estem canviant tot, però és que estem pendents. De Hansi Flick. I el volem escoltar. Hansi Flick! Hansi Flick! Quines ganes. 9, 3, 2, 0, 7, 4, 7, 4. 60 euros del Condis, concurs i Hansi Flick. Ara venim.

Arriba Canalla, el festival de llibre infantil i juvenil de Vic. Del 23 al 25 d'octubre, tres dies per descobrir, imaginar i passar-s'ho

bé entre llibres, il·lustració, espectacles, tallers i moltes sorpreses.

Una festa per infants, joves i famílies. Descobreixo tot a canalla.vic.cat. Aquesta tardor canvia de plans.

O millor, vine a Esplau i troba'ls tots. El millor cinema, dolços irresistibles, arcade i bitlles, les teves marques preferides i nous restaurants per allargar la tarda fins a la nit. Un lloc per gaudir del gust de compartir cada moment. Més oci, més sabor, més plans. Esplau t'espera.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Avocatòria d'eleccions, vaga general, aplicació finalment de l'amnistia, però també unes condicions meteorològiques que posen vides en perill. Els bombers han trobat el cos de la dona arrossegada ahir per la riera de. Aquest dimarts a dos quarts de nou del matí, el president de la Generalitat, Salvador Illa, en directe als Estudis de Catalunya Ràdio. De dilluns a divendres de 6 a 1, al Matí de Catalunya Ràdio,

amb Ricard Tostrell. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Condis, els supermercats de proximitat, us ofereixen avui el concurs de la tarda de Catalunya Ràdio.

Avui amb l'Òscar Broca aquí d'assistent. De testimoni, notari. Notari de l'actualitat. Dos oients i us plantejaré un tema. A veure qui em pot donar més respostes correctes. Fem la subhasta i qui guanyi la subhasta serà qui ens digui tantes respostes correctes com hagi dit que tindrà. És més fàcil de fer que d'explicar. Tinc ja els dos participants en línia. Tinc el Moisés i la Pilar. Moisés, bona tarda. Hola, bona tarda. Com estàs? Bé, bé. Endavant, Moisés. Hauries de baixar la ràdio perquè si no se'ns acoplarà, això. Ja està perfecte. Ara, molt bé, perfecte. I tinc la Pilar. Pilar, bona tarda. Hola, bona tarda. De Neves o de Navàs? De Neves, a prop de Julsona. Neves, més amunt. Molt bé, perfecte. Doncs a veure, us explico la mecànica. Jo ara us faré una pregunta i m'haureu de dir quantes respostes correctes creieu que sou capaços de donar-me. Ostres. D'entrada, no tireu molt amunt, perquè si tireu molt amunt potser us quedeu atrapats. Per tant, a veure, comença la subhasta. La pregunta d'avui és quants grups de música catalans ets capaç de dir-me en un minut? Moisès, quants grups creus que em podries dir? Cinq. Cinq. Pilam, em pots dir sis? Ho intentaré. Moisès, em pots dir set grups? Set. Podría intentar, pero no sé. No, sí o no? No, yo creo que no. No em saps dir set grups catalans, eh? De música, no. Doncs ho deixem en sis. La Pilar ha dit que ens en dirà 6. Si ens en diu 6, guanya el premi. Si no arriba a 6, el Moisès guanyarà els 60 euros del Condis. Així que, Pilar, ¿estàs preparada? Va, preparada. A veure, jo crec que 6 grups de música no. Jo 6 els dic ara mateix corrents. No, no, no dic res. Atenció, Pilar, el teu minut comença ja. Vinga, grup 6. Un, dos. Atenció, perquè si me'n dius un més guanyes els 60 euros. Home, que, a més a més, són de per aquí dalt, de Cardona. Doncs 6 encerts és correcte. Està molt bé, eh? A veure, un moment. A veure, un moment. Moisès, no creus que m'hauríeu pogut dir 7 grups?

Pues, no sé, ahora escuchando. Igual sí. Ara penses que ha de

poder estar massa conservador, eh? Doncs, Moisès, torno amb el programa l'altre dia. Pilar, que has guanyat els 60 euros del Condis. Ui, ui, ui, que guai, bé, molt bé. Ana, ves, hi ha Condis? No, però a Solsona sí. Ah, doncs ja ho tenim, això, agafes el cotxe i cap a Solsona, veus que bé? I tant. Pilar, enhorabona, moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres i felicitats pel programa. Moltes gràcies. Saps que segur que m'hauria pogut dir 6 grups de música en català? Bernat Soler. I tant, i més. A veure, Bernat Soler, em pots dir 6 grups de música en català? Ara m'estàs aquí atracant. No, home. Una pregunta normal i corrent. No me'l saps dir? Una conversa. A veure, comença tu, Òscar. Jo et diria. Rosalia, per exemple. Estic en antena. Han de ser grups o poden ser cantants? Estàs en antena, Bernat, si em sents o no. Però per què no m'aviseu? De què? De que estic punxat en antena, perquè imagina't que dic una barbaritat. Home, però si t'estic parlant jo, com vols que em parli? Vaig a dir-te grups, jo, catalans. Clar, vinga. Els pets, per exemple. La publicitat. És un grup que no coneixeu underground han d'estar diríem funcionant actualment la pregunta no ho especificava per tant poden ser OM perquè vas a buscar coses tan alternatives molt de culte. Sí, sí. És que a veure, el Bernat va ser. Ara va, diem grups de la meva època. Engai, engai. Oh, boníssims! Que es van retirar fa poc. Sí, són bons, aquests. Whiskins, que abans. Els Whiskins collons. Whiskins. Sí, sí. Qui més? Sanktrait. M'encanten, m'encanten. Molt bé, Bernat Soler, estem en antena, per si de cas no d'allò. On ets, Bernat? Soc al Parc dels Prínceps,

a l'estadi del París Sant Germen, a la sala de premsa concretament, on d'aquí aproximadament.

Tres minuts, tot i que no sé si seran gaire puntuals, doncs hi haurà la roda de premsa del Barça prèvia al partit de demà, una roda de premsa que han de fer Pedri, que és el jugador que ha escollit el Barça per aquesta prèvia, i l'entrenador Hansi Flick. Setmana grandíssima del Barça i, a més a més, el partit arriba amb unes condicions molt estranyes a París. Ara, si vols, ens ho expliquem. Però fem una cosa, Bernat, fem una pausa, perquè no ens enganxi la pausa amb Flick en marxa o Pedri, i tornem. I quan tornem, Bernat, i quan et torni a saludar, seguirem en antena. Molt bé, gràcies.

Fins ara. El 29 de novembre l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

He tingut una gran vida.

Em vaig casar jove i vaig començar a treballar a la perruqueria de la meva mare. Vaig ser cosidora,

telefonista i vaig estudiar infermeria. Vaig tenir tres fills i avui presumeixo de tenir vuit nets. Però hi ha una cosa que encara em queda per fer.

Acabar amb la leucèmia.

Tria com vols que et recordin.

Inclou la Fundació Josep Carreras en el teu testament solidari. Informa-te'n a comvolscatrecordin.org o truca'ns al 932 33 34.

Fundació Josep Carreras.

Ja ho diuen, de mica en mica s'omple la pica. Per a cada situació, et saps un refrany. Però, saps també que quan compres un producte nou té una garantia mínima de 3 anys per possibles defectes de fabricació? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com els refranys que fas servir cada dia. Troben més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura. Aquesta setmana, a Sóc i Saré, 20 persones demostraran si controlen els pronoms febles i trauran l'actor o l'actriu que porten dins.

Només 5 concursants passaran a l'últim capítol de Sóc i Saré. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga. Pedri, Rodri, que vos acompanyi a la mitja punta contra Vitinha, Neves, Fabián, potser, on els protagonistes busqueu el mateix, tenir el màxim la pilota, robar-li el més ràpid. Bernat Soler preguntant a Pedri, en directe. Serà molt interessant, i a veure què passa. Com t'imagines tu aquesta situació, aquesta batalla de migcampistes?

Bueno, me imagino una batalla bonita. Creo que los dos medios del campo sin balón sufren más que cuando tienen la pelota. Y eso, creo que quien tenga la pelota mañana va a decantar el partido para su lado. Esperemos tenerla nosotros. Creo que venimos en una buena dinámica para hacerlo y venimos confiados en eso.

És la roda de premsa de Pedri i després parlarà Hansi Flick en aquesta preu d'una setmana gran. Setmana gran i complicada. Aquest partit arriba en mal moment, crec jo. Per què? Amb el Madrid esperant potser un altre partit amb un equip menys. Són dos partits molt grans en una setmana.

Que pot servir una mica per mesurar on sou futbolísticament respecte a aquest objectiu que us heu marcat. Clar.

Bueno, es un partido muy difícil contra un rival complicado, pero bueno, es un partido que queremos ganar, no lo tomamos como una final, todavía para las finales queda mucho, pero es un partido que queremos ganar, que queremos seguir con la buena dinámica y un rival que creo que es muy bueno para eso, para ver dónde estamos, el nivel que tenemos en Europa. Si algún despistat, el Barça juega de mal

al camp del PSG. A les 9 i diumenge a les 9 al Camp Nou contra el Madrid. És que són dos partits molt exigents. No m'importaria perdre el del PSG, t'ho dic de debò. Si has de triar una victòria és la del Madrid.

Bueno, sí, creo que Rodri nos aporta mucho a la hora de contener el medio del campo, de manejar el partido. Creo que es un jugador que controla mucho el medio del campo. Cuando está en el campo me da un poco más de libertad para subir porque sé que él siempre va a estar ahí, que va a perder muy pocas pelotas. Creo que es un jugador diferencial, que hemos subido el nivel de la plantilla. Creo que todos los que tenemos en la plantilla tienen un nivel espectacular y juegue quien juegue se está viendo que lo hace muy bien.

Bueno, en el Barça creo que cada día tienes que demostrar

que tienes el nivel para ganar, de ganar cada partido. Creo que en el Barça esa es la exigencia que hay. Si ya pierdes un partido siempre se habla de crisis, de qué mal han jugado, de qué mal están. Así que creo que siempre tienes que estar en el mejor nivel y aunque sea el París que es el campeón ahora mismo, pues tienes que ir a ganar y a intentar ser mejor que ellos. El Barça aquesta temporada

ha guanyat tots els partits fins al dia d'avui.

Per això dic que és un moment complicat i és un partit que no m'importaria perdre'l, però si el perdem tinc poc que tingui conseqüències de cara al Clàssic. No perdo un partit des del 23 de maig a la Lliga amb el València, un partit interessant. És el campió d'Europa.

Bueno, siempre que alguien te gana, pues siempre tienes esa pizquita de querer rebatirlo e intentar pues ganarle al siguiente día, pero está claro que es un partido que para mí, por el estilo de juego de los dos equipos, pues es uno de los mejores, por no decir el mejor que se puede dar ahora mismo. Tengo la suerte de disfrutarlo si puedo dentro del campo, así que lo disfrutaré como el que más y que la gente lo disfrute y esperemos pues llevárnoslo para casa.

El Barça no ha perdut un partit transcendent des del 8 d'abril amb l'Atlètic de Madrid a la Champions. Està fent uns números que són irreals, pràcticament. Jo crec que se li pot perdonar que tingui una baixada. Si passa amb el PSG, jo el que demanaria a la gent és que no es torni boja, no passa res. Hem de concentrar-nos en el partit del diumenge, que és molt més important que aquest, crec jo.

¿Cómo ha cambiado tu rol dentro del vestuario y cómo te sientes tú de importante dentro?

Gracias. Sí, me siento un jugador importante, soy uno de los capitanes, intento ayudar a los jóvenes que suben, intento aportar mi granito de arena, llevo varios años en el club y sé cómo son las cosas un poco desde dentro, así que intento ayudar a los demás, a los nuevos, a los que vienen, pues intentar ayudar a que se adapten lo antes posible.

Parla como un batalá y las aviscudas a todos colores ya.

És que ara els jugadors arriben tan joves al primer equip. Pedri té 23 anys. Increïble.

Farà 24. Moltes vegades s'ha parlat de Vitinha i de Pedri com els dos millors migcampistes creatius del món. No sé si estàs d'acord amb això, amb el fet que us posin a los dos en el mateix sac i fins a quin punt per tu això és encara un repte més gran de cara al partit de demà, enfrontar-te a un jugador com ell. Gràcies.

Sí, es un jugador que creo que es muy diferencial. Para mí es uno de los mejores, por no decir el mejor. En cuanto a eso, en cuanto a crear el juego, en tener la pelota, creo que es un jugador que con balón le aporta muchísimo al PSG y cuando no está se nota mucho. Me gusta enfrentarme a jugadores así porque te puedes medir contra los mejores. Siempre lo bonito es enfrentarte a los mejores e intentar ganarles.

De Vinicius no parla així de bé.

Jordi Carneda, del diari Sport. Tens una gran relació amb Ferran Torres.

En directe la tarda, roda de premsa prèvia al PSG Barça. Aquest és Pedri, li pregunten pel seu amic. Ferran Torres hi ha molts comentaris a xarxes que sí, semblen gairebé parella, no?, a vegades.

Espero que mañana no tenga mucha suerte. Si tiene la oportunidad de jugar, que no marque goles. Ya le he dicho que le deseo la suerte para el resto de temporada. Justo hablamos cuando salió el sorteo que nos íbamos a enfrentar. Pero bueno, tengo una muy buena relación con él. A pesar de que ahora no estemos en el mismo equipo, nos vemos en la selección y hablamos. Así que no tengo nada que decirle. Simplemente que mañana no tenga mucha suerte y que nos llevemos la victoria nosotros.

¿Cuánto de greu et va saber que marchés Ferran Torres? De 0 a gens Podem parlar sota 0? A temperaturas antàrticas? Porque es 10 sota 0 Decía Gordo el otro día que desde

que jugaba con vos le hacía 100 pesos de marques pero que ahora vos los ves ¿Cómo explicabas vos que el equipo se le fueron los 2-9? Ferran que era tu amigo y Lewandowski Ferran

que era tu amigo y Lewandowski que no.

Bueno, creo que el equipo tiene muchos jugadores que

pueden aportar facilidad, creo que estamos creando muchísimas ocasiones y al fin y al cabo pues alguna. Encantaría estar els seus pensaments i saber on els tenen, segurament al restaurant on soparan a la nit, a recollir els nens. No te lo pueden explicar cuando siguen más vellos y retirados.

Una entrevista y dices, escóldame. No lo había visto en el día a día y es un jugador que nos va a aportar mucho tanto en el juego como en la faceta goleadora.

Hola, Pedri. Aquí, Juan Jiménez de Las. En la primera temporada con Flick, Flick decía ahí siempre en la sala de prensa que había llegado, entre comillas, a un acuerdo contigo, que jugabas siempre. Todos los partidos de este año, si no me equivoco, estás jugando todo, pero no los 90 minutos. El otro día fue el primer partido que jugaste los 90 minutos. ¿Ha hablado con él a lo largo del verano sobre esta opción de que te vayas. La acumulación de minutos de Pedri, bona. a final de temporada o son cosas suyas? Gracias. No, bueno,

son cosas del míster que decide así, pero. El Barça van amb equipació nova.

Ah, el vestit, vols dir. Bastant modernet. Ens hi queda bé, bastant entallat pel que he vist. No sabem si és d'alta costura o. Sí, sí, ho he vist, ho he vist. Va ser d'una marca, d'aquestes. Sí, una marca, però. No, els queda bé. Generalment sempre han encertat, eh? Sí, és veritat. Si me'l poso jo, aquest vestit potser semblaria un idiota, però bueno, tampoc cal imaginar-ho ara. los títulos a final de temporada. Hola, Pedri, aquí. Bona tarda, Joel Gadea de BTV.

Abans parlaves del que ha millorat l'equip amb la presència de Rodri i el canvi en el teu rol dins de l'esquema de Hansi des de la seva arribada. Jo et vull preguntar quines diferències hi ha. Respecte a jugar amb Rodri, com tu ho has fet a la

selecció espanyola i fer-ho al Barça. Amiri, la marca de roba aquesta de. Potent, eh, la marca? És potent, eh? Sí, sí, sí. Culs molt cool. Sí, sí, sí.

Sí, sí, ho dic de debò, ho dic de debò. De fet, els vestits tenien molt bona pinta, Francesc, que hem vist. Hi ha hagut altres anys

que eren més lletjos, però generalment el Barça sempre ha encertat amb el tema dels vestits.

Pedri en directe.

Hola, Pedri, aquí. Buenas tardes, David Ibáñez, del Desmarque, de Mediaset. Aquest és el del Matías Prat Jr., el Desmarque. Li va fotre una bona bronca l'altre dia, Pedro.

Ah, sí? Matías Prat Jr. Va parlar malament de l'inici, us diu.

En las últimas semanas, último mes, está como que se sale, que quiere hacerlo todo muy bien, con el Balón de Oro ahí a la vista. No sé si tiene que ganarlo y que se quiere gustar aún más de lo que ya veíamos de él.

Bueno, yo siempre lo he visto así, siempre lo he visto con ganas de salirse, de jugar, de disfrutar, creo que es un jugador que se le nota que disfruta jugando, cuando le llegan balones y puede hacer el uno contra uno, regatear, marcar goles, asistir, creo que. Es un jugador que marca mucho las diferencias, creo que no se tiene que fijar en nadie, porque como tú dijiste, si se fija en Leo es complicado medirte contra el mejor de la historia, así que tiene que hacer su carrera, estar tranquilo y creo que las cosas tienen que llegar. Para mí, a día de hoy es el mejor jugador del mundo, así que creo que tenemos que ayudarlo para que esté tranquilo y que disfrute.

Donem ara pas als mitjans locals. Tenim temps per tres preguntes, sisplau.

Arrenquen ara les preguntes. Entenc que seran en francès. Segurament, sí. A veure quina cara posa Pedri. Ara és el moment del traductor. Posen traducció, sí, no?

A veure aquest traductor.

A veure. ¿Prefieres jugar un Clásico de la Liga Española?

Las sensaciones eran dolentes al principio.

Prefiero jugar los dos. Creo que pudiendo jugar los dos no tengo que elegir ninguno. Sobre todo nosotros pensamos en el partido de mañana, que es lo más importante. Tenemos que pensar en el partido que nos viene ahora y es el París. Así que intentar ganarle mañana. No pensen en el Clásico, a diferencia d'Òscar Broch.

Jo és que. Només pensa en el clàssic. Jo és que aquest partit, ja sé que són partides, però jo me l'estalviaria, us ho dic de debò, eh? Trauria el Barça bé, de veritat. El més important ara mateix és que el Madrid no retalli. És que imagina't que el Madrid ens guanya. Imagina't la setmana que ens espera. No, de veritat. Mira, mira, mira que m'ha explicat la Valle Tudel, arran d'això d'Amiri, que és qui m'ha dit que era Amiri, em diu. Els directius prefereixen vestir de la marca Señor. Perquè Amiri era massa modern pels directius. És molt entallat, sí, segur. És veritat que a veure la porta amb un lluste o companyia, potser els veig més amb senyors. Sí, sí, és senyor, és senyor. Té un prestigi, és senyor, s'ha de dir. Per la gent que té una edat, ja. I per la gent que no. Potser té un to una mica més clàssic. És més clàssic, és un tall més clàssic, però escolta molt bé. No sabia que bastion de senyor als directius. Com uns senyors. Uns senyors, tu has dit, sí, senyor. Amiri és massa modern. Amiri. A ver a qué diu Pedri, va.

Ah, li ponen tant per Dembélé, a Dembélé. Uy.

Bueno, Us creo que es un jugador que siempre me ha impresionado mucho. Us! Us! Us!

No m'agrada, eh, Us? No, a mi tampoc. És lleig, o sigui, Us, no m'agrada. Tenía muchísimas cualidades. Hi ha dos setmanes que es bombaron una roda de premsa, no? Hi ha una setmana que Miri, diu el Bernat, tothom està en el tema Miri, diu el Bernat Soler que costa 500 euros. És luxe, és una marca de luxe, però per gent jove, gent moderna, entenc que la porta, però sí, senyor, jo també. Bernat Soler té pinta que un vestit a miris el posaria. I el deu tenir. Tens dubtes que té un parell de a miris a l'armari? A miris, no ho sé. Bé, doncs acaba la roda de premsa de Pedri. Bernat, tens algun vestit a miris, tu? Ni el tinc ni el tindré,

perquè és realment un tipus de roba per a gent molt jove, i jo lamentablement ja no hi soc. De fet, els directius del Barça, com diu la Laia, no s'hi veien perquè són aquest tipus de roba amb pantalons molt amples. Vaja, és un tipus de roba que

queda molt modern. Molt poc clàssic. Si tens més de 25 anys, la veritat. Molt bé, doncs barrat. Flick sortirà d'aquí res, no? Entenc. Sí, al principi s'encavalca una roda de premsa a l'altra i, per tant, no trigarà gens a en sortir. Doncs ara vindrem, perquè arriben les notícies a les 6, però després del butlletí saludarem la Juliana, el Roger i la Marta, però també escoltarem una miqueta de Hansi Flick. Bernat, ara parlem. Fins ara. Òscar, gràcies. A vosaltres. A vosaltres. Butlletí.