La tarda de Catalunya Ràdio, de 17 a 18 h - 20/10/2026

Catalunya Ràdio, les notícies de les 5.

Bona tarda, us informa Marc Güell. França reforçarà el dispositiu de seguretat de cara a la manifestació de protesta de diversos col·lectius de dissabte. El ministre de l'Interior ha anunciat a l'Assemblea Nacional que es desplegarà l'exèrcit com a suport a la policia i als gendarmes. El primer ministre, Sebastián Lecornu, ja havia avançat que el desplegament per dissabte seria massiu en previsió de més aldarulls. També ha llançat aquesta acusació.

Es tracta clarament d'una insurrecció planificada en alguns llocs, liderada per grups d'extrema esquerra i ultraesquerra. El que va passar a l'Ajuntament de Llamotges n'és un exemple.

En paral·lel, la Prefectura de Policia ha prohibit fins dijous a París transportar benzina i gas en contenidors individuals. Mentrestant, les autoritats han ampliat el toc de queda a la ciutat de Lió des de les 9 del vespre fins a les 6 del matí per mantenir la calma. Es manté la prohibició de reunions de 4 de la tarda a 9 del vespre.

OXFAM Intermont alerta que els elevats preus dels lloguers han frenat l'accés a un habitatge en propietat. Segons un estudi de l'ONG, 3 de cada 10 treballadors de Catalunya són pobres després de pagar el lloguer, una situació que complica les seves perspectives de futur. Alejandro García Gil és l'autor de l'informe i n'ha parlat en una entrevista al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio.

Se dan las circunstancias ahora mismo de que una vivienda con una hipoteca, incluso con los tipos de interés como están ahora mismo, el 3-4%, Es más barata esa mensualidad que el alquiler que pagan las personas inquilinas. De manera que esa alternativa a tener una vivienda más asequible que ofrece la hipoteca no está a su alcance porque el alquiler es tan caro que no pueden ahorrar.

Mentrestant, el sector de l'advocacia s'assume a la vaga general per l'habitatge de l'11 de novembre. Un centenar d'advocats, despatxos, cooperatives jurídiques i entitats de drets humans com Iridia o Alerta Solidària han signat un manifest a favor de la vaga, denuncien. Que els interessos dels fons voltor i els grans propietaris passen per davant del dret a l'habitatge.

Romania ja té govern després de cinc mesos d'impàs. L'encapçalarà Luca Niculescu, un diplomàtic de 55 anys que ha obtingut 280 vots favorables, molt per sobre dels 233 necessaris. Des de la caiguda de l'anterior coalició al mes de maig, hi havia hagut tres candidats més, sempre fallits. Nicolés Cotea el suport de tres partits pro-europeistes. El seu govern està format per figures de l'esquerra i tecnòcrates i té com a objectiu alleujar la pressió sobre la qualificació creditícia del país i restablir la confiança dels inversors.

Fins demà!

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort d'un home que es va precipitar des d'un habitatge la matinada de dilluns a Lloret de Mar després d'una discussió amb la seva parella. S'intenten esbrinar les circumstàncies de la mort i de moment no es descarta cap hipòtesi com el suïcidi o la mort accidental. Detalls des de Girona, Maria Rovira. Bona tarda.

Els fets van passar cap a les dues de la matinada d'aquest dilluns en un habitatge de Lloret de Mar, quan un jove es va precipitar des d'un balcó i ara s'està intentant esbrinar les circumstàncies de la mort, segons han confirmat fons dels Mossos d'Esquadra. De moment no s'ha concretat què va passar i si es podria tractar d'un suïcidi o d'una mort accidental. Segons sembla, l'home hauria caigut després d'una discussió i d'haver agredit la seva parella. Els agents de la policia local de Lloret de Mar es van desplaçar fins al lloc dels fets quan van rebre l'avís. Malgrat que es va intentar reanimar la víctima, els equips d'emergència no van poder fer res per salvar-li la vida. Maria Rovira, Catalunya, Ràdio Girona.

Els Esports, Sònia Oleart,

bona tarda. Bona tarda, Marc. Nit de Champions, nit gran, amb la mirada posada a París, on el Barça s'enfronta al PSG a les 9 del vespre, la tercera jornada de la Champions masculina de futbol. El president, Laura Najuan Laporta, assegura que aquest partit a la Lliga de Campions suposa l'enfrontament entre els dos equips que practiquen millor futbol d'Europa. Com sempre, podeu seguir la TET des de les 8, una hora abans que es rodi la pilota al Parc dels Prínceps. Encara la Lliga de Campions aquest vespre també jugaran a partir de les 9. Entre d'altres, l'Estudgar Atlètic de Madrid i el Liverpool Villarreal. En bàsquet aquest vespre, Manresa Roma a l'Eurocup a dos quarts de nou i Girona, Gelona Gura, Polonès a la FIBA i Europe Cup a les 8 del vespre. I en tenis, Paula Bedosa ha caigut eliminada del torneig d'Osaka al Japó després de caure amb la croata Antonia Rosic en 3-7, 3-6, 6-4 i 6-3. Fins aquí, les notícies.

Estrés per la feina, nervis per un examen, tristesa per una pèrdua. Són emocions normals de la vida que ens poden fer patir, però no són trastorns de salut mental. Identificar el que sentim és el primer pas per poder-ho gestionar. I si no te'n surts, demana ajuda. Perquè comprendre el malestar emocional també és cuidar la salut mental.

Marc Andreu, bona tarda. Quants cops ha sonat a la ràdio catalana aquesta cançó les últimes 72 hores? És més fàcil dir quants minuts no ha sonat aquesta cançó, perquè no parem de cantar la redacció, a més a més. La redacció ja hem hagut de prohibir-la. Sí, perquè no s'estava. Abans ens posaves la bola negra. Exacte. I ara, per sort, tenim un altre to a la redacció. Home, és que és animat, és veritat que és més animat. Tot el cap de setmana, amb aquesta cançó, que ja acumula més de 200.000 visualitzacions a YouTube, si algú viu a Mart i no. Ni m'he enterat, jo. Doncs mira, és així, els tiets se n'acaben de sabentar, Oriol Ramon Xavicoca, com esteu? Bona tarda. Si algú viu a Mart i no sap de què estem parlant ni de què va això, és la cançó que els tiets i Miki Núñez han fet per un programa de Trescat, La Travessa, que, atenció, avui ja ha arribat a la gran final. Tu, Marc Andreu, ja ho has vist? No, m'ho estic reservant per la nit. Per després del PSG-Barça. A mi me la suga el Barça. Jo vull veure la travessa.

Els tiats que veureu. Nosaltres hem quedat amb uns quants de la travessa per veure la final de la travessa.

No veureu el PSG? És que ets tan fifer.

Creus que tothom gira al voltant del que passa avui al PSG?

El partit acabarà a les 11 i a les 11 i 1 ja em puc posar la travessa. Hòstia, però que són dos capítols que acabaràs a les 2 del matí. Bé, doncs demà vinc més tard, nois. Tinc travessa acumulada. És una final emocionant d'aquest programa que presenta Laura Escanes, que té els tiets com una de les parelles participants. Una edició VIP, els tiets ja els heu sentit, però tenim altres participants. Carolina Ferrer, bona tarda. Bona tarda. La coneixeu molt perquè l'heu vist a la tele, a Punt, a TV5, en TN3, La Sexta, ara també a La Travesa. Sí, i més coses, segur, i més coses. I ara has fet una travessa.

Sí, el més extrem que he fet a la vida. Jo ja. Ja no cal que facis res més.

I també ens acompanya la Carlota Bruna, que va ser premiada per Force per la seva tasca com a activista pel medi ambient, i que també és una de les participants que lluiten en aquesta edició. Bona tarda. Bona tarda. Així començava la quarta temporada.

Aquesta vegada ja coneixem els aventurers i les aventureres. Vuit parelles que han acceptat enfrontar-se al repte més extremo. La muntanya, el mar i la roca els portaran fins al límit de les seves forces.

Si sou com el Marc Andreu que té pendent els dos últims capítols, no cal que pareu la ràdio, ens comprometem a no fer spoilers. Sí? No direm res. Ens comprometem. Hem firmat un contracte, no ho podem fer. Perquè vindrà el senyor Trescat amb una daga i ens tallarà el coll a tots. Com que tampoc l'hem vist, mira, farem. Farem veure que no sabem res, però sí que sabem que està sent un èxit bastant bèstia.

Molt d'èxit, segons ens diuen,

s'han doblat les reproduccions d'anteriors travesses i a més s'ha ampliat el target, vull dir que s'ha incorporat gent nova a veure la travessa, no només gent jove que era l'habitual,

sinó gent més gran i nens, o sigui que és un programa que s'ha convertit en un programa familiar per a veure en família i és el que farem nosaltres esta nit, veure-ho en família.

I a més a més, clar, tu, Carolina, sí que estàs acostumada a sortir a la tele com a professió, als tiets hi sortiu com a convidat, generalment, però això de ser protagonistes gairebé us ha canviat una mica la manera també com la gent s'ho està traçant aquests dies?

Molt. Mira, ho comentàvem l'altre dia, que ara ja la gent ja no ens ve pel Coti per Coti, sinó ens ve per la travessa.

Uau! Ja és un passeig.

Fa quatre dies, tot just. Fa quatre anys ja, quasi, eh? No, no, dic quatre dies de la travessa. No, però la gent se'ns apropa. Vaig amb vosaltres, eh?

Eh, la travessa, sí. Som molt bona gent. Sí, sí, passen aquestes coses quan surts a la tele, que et canvia una mica la manera que et veu la gent. Però en general, a tothom que se'ns ha apropat li ha agradat molt el programa, està molt enganxat i creiem que tenim aquí tot Catalunya pendent.

Sí, jo t'he de dir que ens va sorprendre l'altre dia vam rebre un missatge d'una noia que ens deia, nois, no m'agrada gens la vostra música, no sou gens el meu estil, però m'heu caigut de puta mare a la travessa, podríem ser superamics.

I això us agrada o dius, tia.

No, a veure, respectem que potser li agrada el heavy metal, és normal que no li agradem nosaltres, però bueno, va haver-hi aquest punt d'humanitat, que suposo que ens va veure que érem tal com som, i va pensar, hòstia, aquests nois podrien ser amics meus.

Mira, jo ara, no és per fer-vos la pilota, però li comentava aquí un amic vostre també, que no ens coneixem més que de veure'ns aquí, però us veig al programa i dic, hòstia, és que es veuen normals, però després veus la Nerea i la Carolina i dius. Hòstia, és que la relació que tenen és que és molt normal. I totes les parelles vas sumant i dius, no els conec de res, però me'ls puc imaginar, potser no totes, me'ls puc imaginar, totes les parelles, me'ls puc imaginar que són amics meus. I tu, Carlota, en el teu cas, que potser no estàs tan acostumada a això de sortir a la tele cada dia, quin feedback has rebut i com ho estàs vivint?

Doncs la veritat és que a mi també m'estan coneixent per la travessa. Avui he anat a una òptica a fer-me unes ulleres graduades i la noia, no m'ho crec, has fet la travessa i estàs aquí? Però bueno, estava com flipant. Estava com flipant. I la veritat és que també m'agrada molt com ells diuen que ens reconeixin per això i tots hem fet un personatge molt maco d'humanitzar-nos, d'ensenyar com plorem, com petem i això a la gent li agrada molt.

O sigui, em va sorprendre molt la Carlota perquè hi ha un moment que demostra com un caràcter i una frustració, potser en aquest moment de les bicicletes, no sé si recordo bé, que dic, hòstia, la Carlota no és la que veig a xarxes, saps? Definitivament no. La meva parella va dir, la Carlota enfadada. Jo pensava que no s'enfadava mai. Que és aquest punt de reality blanc que també va bé, que no només és veure gent fent muntanya, que al final cansa, sinó també veure com

hi ha frustració perquè és un joc i una competició. Bé, frustració i també molts nervis acumulats. Vinga, amiga,

que ho estàs fent súper.

Gràcies, Nere, eres la millor. Súper. Jo ja no sé si ho faig per guanyar la travessa o per tu, perquè t'estimi molt. I jo, però para. I jo, però para, perquè si no era tota l'estona com plorar. Les emocions són de veritat. Són molt de veritat. I el que no surt, vull dir, és que la barbaritat de hores gravades, enregistrades, que ja és per fer, no sé, 100 capítols. Van plorar tots cada dia. Ens vam enfadar tots. El que passa és que, com deia, no és un reality blanc i jo crec que s'han censurat algunes escenes. No s'han censurat, però vull dir que han tret, jo crec, el millor de nosaltres. I ens ho agraïm a la productora Aguacat i Calabaza i a Trescat. I sí, sí, les emocions són reals. Jo, quan em preguntaven un dia quina paraula definiria la teua travessa, jo diria. Em va sortir una serra, però volia dir, no la serra tramuntana, una serra de serrat. Amunt i avall, però en 10 minuts podies passar del llant al riure. Sobretot vosaltres dues. Sobretot nosaltres dues, que no sé què ens passa. Estem tan unides, ens estimem tant, que aflora tot una emoció. I jo és veritat que anava molt forçada i ho feia per ella, perquè ella tenia molta il·lusió d'acabar les etapes i jo volia acabar-les per mi, per supòs, però sobretot per ella. El que veiem és veritat tot?

Sí. Tot és veritat. De fet, clar, és el que deia la Carol ara, no? Tots els recorreguts els feu tots. No hi ha trampes. I més, el que fa molta ràbia. Hi ha una mica de cotxe a dir, mira, aquest va amb la llengua fora, el portem un quilòmetre.

De fet, el que fa molta ràbia és que d'un plano a un altre, potser hi ha un segon. Estalla i dius, aquí acabo de pujar una

muntanya i he tingut set altibaixos. Em va fer una ràbia el primer episodi. Vam estar tres hores caminant i vam posar un minut. I vaig pensar, no m'ho crec.

Això fa molta ràbia perquè no saps si el públic

sap realment tot el que fem. A veure, tu has fet molta tele. Moltes vegades el que veus no és el que passa.

Aquí sí. En este cas, sí. És veritat. I vaig dir, ho he viscut des de fora i des de dins. I és tot veritat. I és veritat que fa molta ràbia perquè és moltíssim l'esforç, moltes hores per després comprimir el programa en tan poc temps.

I a mi també m'ha agradat molt l'esforç dels càmeres que us acompanyen.

Aquests també déu-n'hi-do. Aquests sí que han d'estar fortíssims. Són els més forts de tota la travessa.

Sí, sí, de fet, l'altre dia vaig veure un tuit que deia i els càmeres de la travessa, què? I el càmera dels tiets, eh? A mi m'agradaria estar perseguint els bessons del Xavi Poca, eh?

Home, vosaltres tireu molt fort. Tirem, bueno, després. De cap no tant.

Amb els jocs ens entrebanquem bastant, però sí, físicament tiràvem i també teníem un càmera que ens apretava. Estava molt fort, també.

Clar, en aquestes situacions extremes o de competició, veiem molts moments de cert. Vosaltres dos, per exemple, no vau pensar, a veure si tornarem d'aquí i s'acaben els tiets perquè ja no ens podem ni veure. A vegades ens diuen que som nòvios. Heu tornat més nòvios o menys nòvios? Sí. És que mira, hem viscut tantes coses junts que ja som com, ja estem a un neutral. O sigui, no hi ha manera d'estallar-ho, això.

Res no sorprèn. Vull dir, ja sabem quines són les tares de l'altre i estem

superacostumats a lidiar-hi. Però sí que crec que hem viscut emocions més fortes, no? I les hem viscut junts, i el fet d'anar en parella tantes hores junts, parles de moltes coses, plores, rius, i bueno,

algo ens ha unit més que mai, jo crec. I en el cas, per exemple, Carolina, hi haurà molta gent que t'haurà dit, però tu estàs boja. Sí, jo mateix, jo mateix. Potser hi ha participants que dius, home, doncs sí, els veig, el Jair i la Neus. Estaven acostumats. Els veus, gent de muntanya i tal. Clar, Carolina, no sé si tenia aquesta tradició de fer. Jo soc de muntanya, també, però no tant a muntanya, és veritat. I tu, de fet, ho dius. Home, t'havia d'escalar. Sí, bueno, què vas, d'escalar. Sí, clar, bé. En cap de creus, quatre pedretes. Però tu dius, al primer o segon capítol, dius, Jo pensava que això seria una mica més VIP.

És que jo dic, o sigui, jo, quan m'ho van proposar, no sabia qui eren la resta de concursants, perquè, si no, jo no hagués anat. O sigui, clar, jo no hagués anat amb aquesta gent tan jove, tan en forma, amb atletes professionals,

que altres que no són professionals són atletes. Veus el llit, la Laia, clar. Jo no hagués anat, de veritat. Però, al dir-me-ho a mi i al dir-li-ho a Nerea, vaig dir, bueno, seran tots com nosaltres, normalets. Seran tots normalets. I no. I vas fer molta preparació prèvia? Doncs ens ho van dir amb més i mig d'antelació i vaig fer el que vaig poder. Vaig a dos vies ferrades i. Però vull dir que amb una mena de pla fet per algú que sabia o tu mateixa et vas fer el teu. No, no, no, jo dic és que tampoc podíem fer miracles, vull dir, vaig anar, pues això, a pujar muntanyes,

a caminar molt i això, dos vies ferrades i poc més. Jo dic, bueno, pues el que siga.

Nosaltres pensàvem que sortiríem el primer programa. Per tant, jo dic, bueno, tampoc. Gravem un dia i ja està, no? No tindrem tanta mala sort que ens deixin seguir.

Tenim el rècord mundial de la travessa de retorns, diguéssim, de repesques.

No, que anava a preguntar si la travessa també part d'un llistat de. Heu de practicar el caia, que heu de practicar uns quants enigmes per si de cas. A casa heu fet alguna cosa així?

No, els deures són veure la travessa i saber a què vas, no? Saber a què vas i tu ja saps més o menys. Hi ha una petita formació després que t'ensenyen quatre coses d'escalada, com fer el buit i tal, però. Orientació també.

Vam estudiar una mica la illa també, els mapes. L'orografia. L'orografia, per saber en tot moment més o menys on érem. No només estudiar, digueu la veritat. Bueno, portàvem cosetes en llibretes, però això ja se sabrà. Portàveu apunts? Portàvem apunts, nosaltres som. Un equip de scouting allà, fent com allò, mirant el rival del proper diumenge, a veure quines dificultats ens presentarà.

Mira, nosaltres vam entrenar, no només físicament, sinó que vam xerrar amb diversos exconcursants de la travessa per saber moltes de les coses que no es veuen a la tele i ara si haguéssim de tornar a entrenar una altra cosa que afegiria amb l'entrenament seria fer escape rooms i això ho recomano a qualsevol persona que s'entreni per la travessa és igual d'important lo físic.

Que els escape rooms més important jo diria és veritat heu fet coses que tu si t'ho diuen fa mig any dius jo això no ho faré mai i ho has acabat fent per la pressió pel xou pel que sigui. Totalment.

O sigui, tota la travessa em pensava, dic, jo avui no arribo, o sigui, jo avui me'n vaig a casa. Ho pensava cada dia i al final ho acabes fent. I d'on surt l'energia? De l'adrenalina aquesta? De l'adrenalina, de veure que. La competició. Sí, de la competició. Perquè veus que els altres ho fan i dius, no, no, és que ho he de fer. O sigui, no puc anar a casa i a sobre no et vols anar a casa. No només perquè vols continuar la travessa, sinó per tot el que hi ha darrere que no es veu, que és la convivència i la família que hem fet.

Marc, tu creus que tu i jo acabaríem alguna prova? Algun tram? Els vaig veient i dic, no, jo això no ho salto. Jo aquí aquesta cova no m'hi fico. Ui, en la bici et faig mig quilòmetre. No s'ha de pensar, s'ha de fer.

I si tu has vist la travessa, les altres edicions, saps on vas i si no, no vinguis.

No, no, jo tranquil·la, que no m'hi veuran a la travessa. Com a molt, a la meta, allà, per donar-los l'aigua, però. Mai diguis que no. La veritat és que és una experiència que la recomano moltíssim. Ara, posa't una mica més en forma, però no patir tant i gaudir-la més.

Nosaltres vam tenir molta sort que ens ho van dir com a. En molts mesos d'antelació

van poder entrar a. Farà un any, farà un any que ho sabem,

més o menys. En l'octubre, no? És que ells eren com els preferits. La Nerea i jo vam anar a Rebufo també, fins i tot en el càsting.

Us heu fet realment tan amics com sembla veient la cançó, veient una mica el rotllo que hi ha al programa. No, no, és tot mentida. A veure, amb algú, segur que algú d'un grup tan gran, algú no et cau bé. No, jo crec que al final generes més afinitats amb alguns que amb uns altres, però. No passa. No és que no te cau bé, sinó que ni bé ni mal. Vull dir, saps? Estem en un grup i sempre parlem els mateixos. Vull dir, els altres ni estan ni se les espera.

No, què diuen? No, què va, són tots molt macos.

Us ha costat molt guardar el secret? És el secret més ben guardat de la història dels tiets, jo crec.

S'ha de dir que molta gent deia, no m'expliquis res, que vull veure el programa sencer, i hem pogut aguantar així bastant. Però el gul, ja ho veurem.

La gent més propera, la mama i la nòvia, sí, però. La mama no va al mercat i. No, la mama no, perquè està amenaçada.

No, no, és que vam signar un contracte, és veritat, de. De confidencialitat. Correcte, mantenir-nos mut fins que acabin de passar la.

Que ja ho podríem dir, de fet, perquè els han penjat aquest matí, però molta gent no ho ha vist. Faríem una mala passada a l'audiència. Sí, s'esperen fins a la nit, i a més, molts nens i nenes que

estan enganxats i no es volem fastidiar. La sorpresa. Vista l'experiència, us plantegeu, Bruna, per tornar-hi, no sé. Per tornar-hi? No, per tornar a fer una altra experiència similar o si hi ha segona temporada. Ens encantaria. La Carol va tenir una idea. És veritat. Quina idea, quina idea. Mira quina ciremona. Que la Carlota t'expliqui.

La Carlota, quina idea va tenir la Carolina. Tu vas dir, volem fer unes colònies exactament igual a Mallorca i fer la mateixa travessa, però tranquils. Això sí, de chill. Que és una paraula que vaig aprendre. Ah, jo no estava dient aquesta.

Una altra, no. Tu un dia vas dir que

t'encantaria que fessin una sèrie.

Ostres, sí. Ah, és veritat. És que dona per a moltes temporades. O sigui, aquest grup és tan genial. O sigui, és que n'hi ha parelles tan variades, tan diverses, tan diferents i alhora tan iguals. A mi m'encanten, eh? És que m'encanten.

Però tu, per exemple, coneixies, a part de la Nerea, coneixies la resta en persona?

No. El Jair. El Jair havíem coincidit un parell tres de vegades. Ja està, ja està.

Tu, Carlota, coneixies en persona. I a la Sheila, perdona, ui, en Telecinco l'havíem. Sí, sí, jo vaig viure. Jo en persona ningú, no, no. Ningú. I vosaltres alguns sí. Nosaltres a diversos. Vosaltres amb Miki, en Jair Alaneus I ja està. A la Raquel, no?

A la Raquel, més o menys. Havia vingut a un concert nostre i havia vingut

a que li firméssim una samarreta. I ara té una cançó. Que no us posem ara una trucada a Raquel Sanz és una decepció profunda per vosaltres, perquè ja forma part de totes les vostres entrevistes a partir d'ara. Mira, pobre Raquel. I una sorpresa per vosaltres. Raquel Sanz, una altra. Té molta feina allà a informatius i. Ja l'hem explotat. Ja està. L'hem explotat prou, pobreta. Però quina relació més espectacular que heu fet, no? Com per dedicar-li la cançó i ara generar tota aquesta. No, Marc, tu ahir vas també ser la. Sí, van actuar al bar Rocata i va aparèixer Raquel Sanz per sorpresa, també. Espectacular. Va ser fantàstic. Això, l'èxit que té aquesta cançó, com l'expliqueu?

Doncs no ho sabem perquè és el que hem dit molt, que no esperàvem gran cosa d'aquesta cançó, ens pensàvem que seria la cançó del campament i allò que ho entendríem nosaltres i ens feia gràcia a nosaltres, però, hòstia, la vam treure i vam al·lucinar. O sigui, la primera nit va fer uns números que feia temps que no fèiem i també suposo que el fet que s'enganxi tant suma, no?

Mira, passareu a ser els del Coti per Coti i els de la Travessa i acabareu sent els de la Raquel Sanz. T'ho afirmo. Doncs els tiets, protagonistes d'aquesta temporada de la travessa, gràcies per venir. Ens ha fet molta il·lusió compartir aquesta tertúlia amb vosaltres. A tu, Garriga. I també a Carolina Ferrer. Un descobriment també en aquesta travessa, gràcies per venir. Gràcies a tu. I la Carrota Bruna, que és també un dels descobriments de les cares que hem conegut a través d'aquest patiment d'anar creuant la Serra de Tramuntana. Gràcies per venir. Garriga, te'ls has vist tots, tu? No, tots no, m'he vist només els dos primers, només. Potser hauries de prioritzar abans del futbol aquesta nit veure els sis capítols que et queden. Home, home, és una jornada madurada. Des de teu canal, cap de setmana, fas una marató. Sí, aniré dosificant, acabaré la setmana havent-ho vist tot. Sí, eh? 100%. Dibendes et faig un test. No, he dit la setmana, dilluns, dilluns que ve. Després del clàssic, ho tindré tot vist. Gràcies a tots. Farem una pausa, ens posem amb actualitat, és tarda intensa.

És impossible no estimar-te. Ai, Raquel, per tu em vaig instal·lar TV3 a la carta. Raquel Sanz, com derrapava. Raquel Sanz, poder, quina mirada. Washington, Arnold Sassenaga, Xavi Coral, digue'm de què parlava. Raquel Sanz, oh, Raquel Sanz.

Bonpreu Esclat.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els Nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu Nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Paisatge, emoció i nostàlgia, sota la direcció de Cristian Matxelaru.

L'ABC recorrerà el paisatge del xec Bedricks Metana, el lirisme intens de Chopin interpretat pel pianista David Krikuli i, finalment,

Rachmaninoff, marcat per la nostàlgia i la construcció d'un present lluminós.

Entrades a auditori.cat. El 29 de novembre l'Allianz

Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Frida, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Tras el éxito de la novia gitana llega Los huérfanos, la nueva novela de Carmen Mola. Entra, no saldràs igual.

Editorial Planeta. El cos sap el que necessita. I quan et demana caldo, no en vol un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat, que ens alimenta, ens reconforta i ens fa gaudir. Per això, quan el cos et demana caldo, dóna-li el que es mereix. Aneto, el caldo que et mereixes.

La Fact, la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a la factcultural.cat. La nova novela d'Esther Invernón, Després de tu, ja és a les llibreries. Hi ha vincles que sobreviuen a la mort, però no als secrets. La Laura i la Raquel són bessones, idèntiques per fora, radicalment diferents per dins. Però un secret del passat ho capgirarà tot. Esther Invernón, l'autora de L'èxit, ningú ens va dir que seria fàcil publicar Després de tu. És un dels sentiments més difícils. El sentir-se invisible.

Pocs en parlen. Jo al principi no ho compartia.

Tot i que cada cop afecta més gent. Per què m'estic sentint sola si tinc 25 anys?

La soledat no desitjada surt a la llum.

Una de les coses més importants és tornar a convertir la vida en un lloc de proximitat.

La cadira buida. Nits sense ficció. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Aquesta setmana, a Sóc i Saré, 20 persones demostraran si controlen els pronoms febles i trauran l'actor o l'actriu que porten dins. Només 5 concursants passaran

a l'últim capítol de Sóc i Saré.

Mitja minuta i seran dos quarts de sis de la tarda. És una jornada d'interès també informatiu, perquè avui hem sabut ja definitivament que el Tribunal Suprem ha aplicat la llei d'amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. No va passar, això encara no havia passat, això ha passat avui. L'aplicació per part del Suprem ha passat avui. Amnistia per aquests quatre exconsellers que implica que a partir d'avui ja poden tornar a ocupar carres públics, nou anys després del procés, i aquesta tarda hi ha previstes compareixences d'alguns dels afectats. Jordi Turull, secretari general de Junts, en principi ara ha de compareixer, i a tres quarts de sis Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa. Raül Flores, cap de política d'aquesta casa, bona tarda. Què tal, bona tarda. Això no ho sabíem, sabíem que passaria, però no havia passat encara. No havia passat encara. Sabíem que això tenia molts números, pràcticament tots, que passés aquesta setmana, perquè el Suprem sí que havia dit que volia aplicar aquesta amnistia just abans que es tanqués el límit per presentar llistes electorals. Això és abans de dilluns de la setmana que ve. I avui veiem el primer capítol, però no el capítol complet. Veiem l'amnistia a aquelles quatre persones, Junqueras, Romeva, Turull i Bassa, que havien estat condemnades i que estaven inhabilitades, però veiem com l'amnistia està anant molt més lenta, encara no està aplicada, en el cas de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que en aquest cas sí que Illarena va endarrerir, veurem fins quan, l'aplicació de l'amnistia. Tenim pendent a escoltar protagonistes, doncs anem a preguntar-li a la Txell Vallespí, que és a la seu de Junts, com tenim la cosa. Txell Vallespí, bona tarda.

Bona tarda, doncs ara mateix podríem dir que estem encara a l'espera d'aquesta compareixença del secretari general de Junts, Jordi Turull. Com dèieu, després de ser amnistiat pel Tribunal Suprem, juntament amb el vicepresident de l'1 d'octubre, Oriol Junqueras, els exconsellers Dolors Bassa, Raúl Romeva, deies també que hi han aixecat aquesta inhabilitació de dos anys i mig. De manera que, si vol, es podrà presentar a les eleccions i ocupar càrrecs públics a partir d'ara. Per tant, també s'obre la porta que, si volgués, si volgués ell, es podria ja presentar a les eleccions del 29 de novembre al Congrés dels Diputats. Aquesta compareixença, de moment, no s'està produint. Ara mateix som tots els mitjans. Hi ha molta expectació mediàtica per veure què diu Jordi Turull, però el que s'espera, no?, és que vagi en la línia del que ja ha dit en un missatge a X aquest matí. Sostenia que és una victòria de l'independentisme, aquesta amnistia per part del Tribunal Suprem, i que ha quedat demostrat que votar per la independència de Catalunya no pot ser mai cap delicte. A més, també deia que no és perdó, sinó justícia, el que ha fet avui el Tribunal Suprem, acatant també el que apuntava al Tribunal Constitucional, que s'havien d'amnistiar els líders del procés també per malversació, i ha fet una crida a Jordi Turull en aquest missatge a X perquè l'amnistia sigui total i s'apliqui a tothom, també a Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. A l'espera del que faci Llerena amb Carles Puigdemont, recordem que encara ha d'arxivar la seva causa perquè es pugui aplicar la seva amnistia, l'expresident de la Generalitat s'ha mostrat convençut que l'amnistia arribarà a tothom i que el Suprem no tindrà més remei que signar la capitulació, encara que sigui arrossegant els peus tard i remugant, ha escrit Carles Puigdemont.

Pendents d'aquesta compareixença de Junts, ara de seguida venim, Txell, deixem passar també per la seu d'Esquerra, allà hi ha l'Àlex Giral. Àlex, aquí també entenc que expectació per d'aquí un quart d'hora. Sí, sí, molta expectació, no només de periodistes, sinó que aquí el pati de la seu nacional d'Esquerra Republicana, el carrer Calabria de Barcelona, s'està omplint de gent i gent. Entenem que familiars i també molts membres del partit d'Esquerra Republicana, veiem membres de l'executiva, Jordi Albert i Isaac Albert, també hem vist l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, personalitats com Joan Tardà, per tant, suposo que podeu escoltar el xup-xup que hi ha de fons. Sí, aquí el que es preveu és una compareixença sense preguntes d'Oriol Junqueras i els exconsellers amnistiats avui, Dolors Bassa i Raül Romeva. Una compareixença sense preguntes al pati d'Esquerra Republicana, que a més a més després aprofitarà, de fet ja estava agendat per avui, fa un Consell Nacional per ratificar les llistes del partit pel Congrés dels Diputats. També s'especulava si podrien entrar aquests noms per tancar simbòlicament les llistes. El de Junqueras Romeva passa, veurem si és concret o no, si és veritat o no. Ara vindrem, ara vindrem amb l'Àlex Giral i amb la Txell Vallespí. Marc Bataller, periodista, bona tarda. Bona tarda. Això és un atrapàs dins d'aquesta ruta final de l'amnistia que va començar fa molts mesos i que s'acabarà d'aquí uns dies.

Sí, rèiem, perquè quan tu deies. Això no ha passat encara, no?

Alguns oients. És que ho semblava, no? Fa 15 dies estàvem aquí. Aquests senyors ja els vaig sentir, sí, sí, però és que era una altra cosa, allò.

Allò era una altra cosa, allò era el recurs a favor de la Dolors Bassa, que precisament va obrir tota aquesta amnistia per capítols, com deia en Raül, perquè avui s'amnistien els que van ser jutjats. Ara falten els exiliats i recordem que també falten altres causes. Per exemple, hi ha els CDRs que els acusen de terrorisme, que també ha de caure la seva amnistia.

Aquesta, perdó, és una de les que va respondre directament la justícia europea el juliol i encara no s'ha resolt.

Ho ha de fer l'Audiència Nacional i diu ha presentat recurs, ja farem, ja farem, ja farem. És una amnistia per capítols i tranquil·la. Tranquil·la vull dir que s'agafen tot el temps que volen aquests jutges. Amb ritme tranquil. Amb ritme caribeny, diria.

Bé, això estem pendents d'aquestes compareixences. Saludo també el Jaume Clotet. Estic una mica pendent de moltes coses. Jaume Clotet, bona tarda. Bona tarda. Un pas més fins a la normalització final d'aquest procés, no? Sí, això és un pas més previst i inevitable. Que crec que la part interessant són les preguntes que obre sobre candidats possibles a les eleccions catalanes. Jo entenc que Oriol Junqueras segurament aspirarà a ser candidat d'esquerra de les catalanes, cosa que no podia ser fins ara, diguem, en el cas de Jordi Turga mateix, en el cas de Dolors Bassa, ella ha dit ja que està fora de la política. I en el cas de Raúl Romero ho desconec, però crec que també. Per tant, s'obre un escenari al qual no hauríem d'haver anat mai amb la interferència judicial de la política i, per tant, amb el retorn també dels tres exiliats que estan a fora, hauríem de posar el comptador a zero per fer el que ells vulguin, però alhora també per portar el conflicte català a l'àmbit de la política.

Doncs mira, imminent, imminent, no ho sabem. Es que veig els fotògrafs al teu costat. Sí, ells estan molt atents. Et veig el mòbil a la mà. Sí, també, també. Veig que surto,

que em tens a punt de. Només la mà, només se't veu la mà. La mà i els fotògrafs, veiem.

Doncs mira, el que sí que veiem és que ara mateix Jordi Turull, el secretari general de Junts, ja s'acosta cap a nosaltres, l'acompanya també la líder de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, i ara mateix ja estem a punt, a punt, a punt d'aquesta compareixença després de ser amnistiat pel Tribunal Suprem. Doncs escoltarem el secretari general de Junts. Ara de moment els mitjans gràfics el que fan és sobretot estar mirant el que es diu que quedi ben enquadrat. Jordi Turull, tothom està a punt en aquest moment i de seguida el podrem escoltar fent aquesta valoració després de l'amnistia per part del Tribunal Suprem.

De micròfons al voltant de tot. Moltes gràcies per ser aquí, per fer una reacció sobre la decisió del Tribunal Suprem. La primera que hem de dir és que estem molt contents perquè és una victòria de la independentisme, és una victòria perquè el fet de. Avui ha quedat acreditat que votar a favor o en contra, però votar sobre la independència de Catalunya no és cap delicte, ni pot ser mai cap delicte, i per tant és una esmena a la totalitat a tots aquells que pel que van fer l'1 d'octubre van voler fer més de justícia que no pas de jutges, i per tant estem molt contents des d'aquest punt de vista. I per tant també molt contents d'haver persistit, d'haver aguantat, de no haver baixat els braços, de no haver-nos arrendit davant d'aquells que deien que era impossible, que l'amnistia no s'aplicaria mai, que no hi hauria mai amnistia. I per tant avui és un dia de celebració, no a títol personal, sinó a títol de tota aquella gent que ha treballat per fer-ho possible. Però això l'alegria no serà complerta fins que no veiem els exiliats, que també se'ls hi apliqui d'una vegada, sense arrossegar els peus, sense buscar coses estranyes, perquè no se'ls hi apliqui de manera més retardada. Per tant, el que demanem és que ja s'apliqui també de manera definitiva el president Puigdemont, en Toni Comín i en Lluís Puig. Per tant, estem molt contents. Et venen molts records en aquests moments i, per tant, Merchenes i tota la toca nostra al final han hagut de capitular. I han hagut de capitular davant de què? Davant que ens hem carregat de raons democràtiques i de tot tipus, jurídiques, democràtiques, del que vam fer l'1 d'octubre. I, per tant, nosaltres estem molt contents i, a més a més, haver-ho fet sense haver renunciat absolutament a res. No s'acaba el conflicte polític, sinó que el conflicte polític torna al terreny que hauria d'estar sempre, que és el de la política i no el de la justícia, i menys en mans dels justiciers. I per tant, escolteu, estem molt contents i les victòries les hem de celebrar i les hem de fer durar.

Senyor Turull, els vostres advocats us han dit alguna raó tècnica per la qual s'ha tardat des que el Constitucional va decidir fins que ara el Suprem, sembla que s'hi posa. Per què hi ha hagut aquest retard? Tècnicament hi ha alguna explicació per part dels vostres advocats o creieu que és una decisió que s'escapa de la tècnica i és més política, potser?

La seqüència aquí funciona diferent. O sigui, a Europa tu t'entenes de qualsevol resolució pels teus advocats. Aquí nosaltres ens entrem per vosaltres i nosaltres informem els nostres advocats. És a dir, normalment un advocat t'informa d'una resolució, d'una sentència. Jo en aquest cas. És quan he trucat al meu advocat de dir-li, escolta, que ha sortit això perquè ho veig als mitjans de comunicació, és el sense sentit, és com és la justícia espanyola, i per tant no m'estranya que tingui tant de desprestigi, no? Per tant, els nostres advocats el que han fet és a partir de la nostra trucada amb ells, no d'ells a nosaltres, doncs començar a mirar els papers, no? És una capitulació. De Marchena, del Tribunal Suprem, al final s'han hagut de rendir davant de l'obvietat, davant d'això, i ara l'únic que intenten jo crec que és intentar justificar i salvar-se de perquè no han estat prevaricant tot aquest temps. És així. Perquè ells sabien que la llei d'amnistia l'havien d'aplicar des d'un primer moment. No havies de tenir un doctorat amb dret per saber que ens havien d'aplicar l'amnistia. I per tant, jo crec que ara el que fan és justificar-se, intentar salvar allò que fan aquests patriotes espanyols, intentar salvar l'honor i intentar buscar una sortida perquè no se'ls pugui acusar de prevaricació. Però fixa't la paradoxa. És a dir, jo he parlat amb el meu advocat per comunicar-li el que deien els mitjans de comunicació sobre la sentència. Normalment és al revés. Fixeu-vos en el text juez. Ens vam assabentar tots al mateix moment. No va haver-hi cap filtració. Ens vam enterar de la resolució mentre el magistrat ho estava anunciant públicament. Aquí és al revés. Des de primera hora del matí ja han començat a haver-hi notícies i per tant ens hem assabentat així.

No, jo no, jo ho he dit sempre, a mi no em mou el ser, a mi em mou el fer, i tot això sempre ho havíem batallat, sobretot per aquesta victòria política de l'independentisme sobre l'aporellos de l'estat espanyol i la seva repressió. Per tant, mai ho he pensat en termes personals, i per tant, escolta, això és el que menys ara crec que interessa a mi i a tothom, no? I per tant, és que ni he pensat en això.

Senyor Toroll, avui s'aplica l'amnistia a molts dels leaders del procés, entre altres a vostè. També falta que s'apliqui, com deia vostè, al president Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín. Un cop es tanqui aquesta etapa de l'amnistia, quina etapa s'obre per l'independentisme?

No, l'independentisme, les mateixes raons que hi havia per ser independents l'any 2017, encara n'hi ha més en aquest moment. No es tanca el conflicte polític. No és un acte de generositat de l'Estat, és un acte de justícia. És una acta de justícia perquè votar a favor o en contra de la independència de Catalunya no pot ser mai considerat un delicte, que és el que havien considerat ells. Perquè l'1 d'octubre va ser un acta de radicalitat democràtica, no? I per tant, escolta, quina etapa es començar ara? Doncs, home, els independentistes jo crec que el que ho hem de fer servir és allò per pujar l'autoestima. Que les batalles són dures, però ens acabem en sortint i acabem guanyant l'Estat. I l'hem guanyat en moltes ocasions. I també des del punt de vista jurídic. I aquesta vegada l'hem guanyat. I per tant, quina etapa s'obre? Doncs, home, sobre l'etapa, jo crec que allò que és el rellençament, el tornar, el vinga-gaça, en tornem-hi, que és l'ADN d'aquest país, doncs per articular forces i per dir, escolta, aquí el conflicte polític no ha acabat. El conflicte polític s'ha de resoldre políticament. No com han volgut fer des de l'estat espanyol, de fer-ho a nivell de la justícia, i amb quina justícia, no? Per tant, nosaltres ho hem deixat molt clar. Això primer no és perdó, és justícia, i després que el conflicte polític no s'ha acabat de cap de les maneres, perquè els catalans van votar i van decidir que volien ser un estat independent, i l'estat espanyol no ha respost, diguem-ne, amb la seducció, sinó amb la repressió. I nosaltres som un partit independentista i el que ens mou és la independència de Catalunya i a partir d'aquí tot el que fem i tots els esforços que fem i tota l'acció política que fem ha de ser coherent justament amb aquest objectiu, amb assolir la independència de Catalunya.

És el secretari general de Junts, Jordi Turull, que compareix avui per valorar l'aplicació definitiva ja de l'amnistia. Acaba aquesta compareixença just, Txell, per tant, 10 minutets de compareixença.

Ha sigut, com li diem popularment nosaltres, un canotasso, per tant, a peu dret, tots els micros prop del secretari general de Junts, com sentíem, valoració satisfactòria, li han aplicat l'amnistia, però és una batalla que en cap cas s'acaba, sinó que continuar. S'ha fet justícia, sí, i la batalla ara està una altra vegada en una via d'estat sempre, que és el terreny polític.

Això és la seu de juny. La Txell Vallespí amb Jordi Turull. Gràcies. Fins després. Estem pendents de la compareixença d'Esquerra, que sembla que encara no comença. Àlex, encara no comença, això, eh? Encara no comença, no comença. Doncs ara vindrem, ara vindrem. Hi ha senyals de moment que hagi de començar. Hi ha vingut gent de premsa a dir-nos que van amb un xic de retard, però que tampoc massa, que després tenen reunió important. Mira, també et veiem, aquí a la línia interna. Ens tenim ben controlats els nostres periodistes, podem confirmar que hi són. Milagros, que no t'havíem deixat dir res. Bé, victòria per l'independentisme.

Bueno, com ha dit el senyor Turull, és una capitulació que ha costat molt i que arriba molt a contracord, perquè l'argumentació de l'escrit del Suprem és impressionant. És una guerra judicial, és claríssimament una guerra judicial. El Tribunal Constitucional va esmenar molt seriosament. La extralimitació del Tribunal Suprem en una interpretació que va considerar que no era pròpia d'aquest delicte de malversació, i ara el Tribunal Suprem acata, perquè no li queda mermer, perquè si no estaríem davant d'una situació molt greu, Acada, però ho fa mantenint-la, mantenint la seva tesi de que, inclús anant més enllà, acusant el Tribunal Constitucional d'extralimitar-se i invadir les competències jurisdiccionals de cassació que té el Tribunal Suprem. Recordem que el paper del Tribunal Constitucional va ser justament la part més conservadora de la justícia i de la política la que va voler atribuir al Tribunal Constitucional capacitats executives, precisament com a resposta al procés. I ara es queixen de lo mateix, de lo que ells mateix van instigar.

Jaume, la toga nostra, ha parlat el senyor Turull. Sí, és un recurs habitual, també es diu el càrtel de la toga en aquest tipus de llenguatge. Ha dit una cosa, Jordi Turull, que és interessant. Allà ha parlat de la possible prevaricació de marxena i companyia. És veritat que això ha plenat durant tot aquest temps, d'aquests anys, de dir si el Suprem no aplicava la llei d'amnistia que tothom sap, tothom, qualsevol persona sap quina és la vocació o la intenció del legislador que era amnistiar i fer net de tothom que va participar en aquells fets, de tothom. Si ells haguessin persistit això podria haver obert un procés judicial contra aquestes persones per no aplicar la llei i menys encara amb una sentència del TC que els hauria pogut portar a llarg termini també problemes a ells mateixos a nivell europeu i estan aquestes persones en un nivell acadèmic i jurídic, que jo crec que no es poden permetre tenir taques en el seu expedient, perquè aquestes persones, a banda de fer el que fan al Suprem, són professors, són acadèmics, de fet, el senyor Llarena estava aquests dies a Costa Rica, si no m'equivoco. A Colòmbia. Encara hi és, en principi. Exactament. Per tant, tenen un prestigi jurídic, perquè el tenen, no s'han equivocat amb el que han fet, ho han fet expressament, però tenen un gran prestigi jurídic, i per tant es començaven a arriscar a tenir ells també problemes en la seva imatge i prestigi. És a dir, creus que no els ha quedat més remei perquè tampoc volien enfrontar-se a trencar amb això? Aquesta és una derivada que fa temps que es diu, i jo també ho penso, és a dir, ells en el fons són uns grans juristes, no s'han equivocat aplicant la llei, saben perfectament el que han fet. Han buscat la manera d'aplicar-la de la manera. De la seva manera. I en el fons jo també penso que és una victòria de l'independentisme o dels afectats, però en el fons aquesta gent han perllongat això durant un temps innecessari de menys de dos anys. Per tant, en el fons, un càstig penal també els han aplicat d'alguna manera. Els discursos que hem escoltat avui de Puigdemont i de Turull, del president Puigdemont i de Jordi Turull avui, anaven més o menys en la mateixa línia. El que sentirem darrere, d'aquí uns instants, de Junqueras. I de la resta d'amnistiats també d'Esquerra, serà el mateix, Marc, creus? Sí, bastant semblant.

Irà amb la línia? Irà amb la línia que no és un punt final, que el conflicte continua i que ara, un cop recuperats els drets polítics de tothom, doncs s'ha de passar a la nova fase, la nova fase política des d'un punt de vista nacional, que és fins i tot donar la paraula al poble, ser el dret a decidir, perquè recordem que el PSC, en l'últim debat de política general al Parlament, va reconèixer que encara hi havia aquest conflicte polític. El PSC, que ara es manta d'haver estat el que va aplicar l'amnistia, quan recordem que hi estava en contra, el PSC i el PSOE, simplement les necessitats electorals li van fer pactar perquè es pogués investir Pedro Sánchez, doncs ell mateix reconeix que aquest conflicte existeix. Per tant, sobre una nova fase en la política. A banda del que deia en Jaume, de veure qui es presenta i qui no es presenta, si des d'un punt de vista de vessant nacional, realment els partits polítics independentistes tornen a apostar per aquest dret a decidir. Raül, deia Turull,

no m'interessa ni a ningú li interessa ara mateix pensar si tornaré o no als càrrecs institucionals. Dolors Bassa ja hem comentat que en principi no s'hi veu, però en el cas de Raül, Romeu Badur i el Junqueras els podem veure aviat tornant a l'arena política? No l'arena política, sinó l'arena electoral. Sí, podríem. Junqueras està pensant en les eleccions al Parlament. Això queda poc més d'any i mig, si no s'avancen. L'escenari d'esgotament de legislatures d'any i mig. Junqueras és l'aposta d'Esquerra Republicana per tornar a encapçalar el cartell que només l'ha encapçalat una vegada, l'any 2012. Després ja hi havia Junts pel Sí, i ell era, si no em falla la memòria, el número 3 o 4 d'aquella llista, per tant podria, i en el cas de Romeva veurem, Romeva va ser candidat justament l'any 2015, aquelles eleccions del 27 de novembre, ell encapçalava la llista de Junts pel Sí, i per tant podria tornar-se a presentar. En el cas de Turull, ell és el número dos d'un partit. Per tant, si hi ha eleccions, i aquí també, altre cop, l'escena seria el Parlament de Catalunya, Turull ja podria tornar-ho a fer. I Junqueras, per exemple, podria tornar a fer una cosa que ja ha dit que vol fer, que és impartir classes a la universitat. Ara, amb aquest aixecament de la inhabilitació, també ho podria tornar a fer. Això que contaves. Ai, perdó. No, no. Crec que hem de fer una pausa ràpida abans no ens arrenqui. Àlex Giral, això no comença encara, eh? Puc fer una pausa? Pots posar pausa, però és àgil, no? La pausa, perquè estan baixant. Tot el que fem en aquest programa és àgil i ho podem tallar en qualsevol moment. Ara venim. Aquesta tardor tens una cita amb l'Empordà. Del 22 al 25 d'octubre torna Brods.

Quatre dies de música, arts vives, gastronomia i oli d'EOP Empordà per descobrir el territori d'una altra manera. Pobles que es converteixen en escenaris. Paisatges que es viuen, s'escolten i s'assaboreixen. Vine a viure a l'Empordà. Vine a Brots. Descobreix tota la programació a brotsempordà.cat. A Via Central fem 50 anys al món del càmper i l'autocaravana.

I us celebrem regalant un superpack amb aire condicionat inclòs en tots els vehicles nous.

Del 17 al 24 d'octubre visita'ns a Barberà del Vallès i descobreix les nostres autocaravanes i càmpers.

Adria, Death Labs, Sun Living, Sunlight i Ranger.

ViaCentral.cat.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. N'han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut. Com et dius? Adrià.

Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant, que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. Genesi. Ja disponible a la plataforma 3Cat.

Això és la seu d'Esquerra Republicana. Aquests aplaudiments són en temps pels representants que escoltarem a continuació, Àlex. És així, sí, sí, acaben d'aparèixer aquí al pati de la seu nacional d'Esquerra. Oriol Junqueras,

Raúl Romeva i Dolors Bassa, ovacionats, visiblement emocionats, saludant a tothom qui es troben pel camí. Ara veig, per exemple,

Oriol Junqueras abraçant-se amb Teresa Jordà, que tornarà a ser la número 1 d'Esquerra a la demarcació de Girona per a les generals. Patons, abraçades. I s'estan acostant lentament aquí a la zona de mitjans, que és on teòricament adreçaran unes paraules. Serà la primera compareixença d'aquests líders després de conèixer avui aquesta aplicació ja definitiva. Per tant, Oriol Junqueras, com dèiem, podrà tornar a ser candidat, si vol, a unes eleccions, les que siguin. I podrà tornar a fer classes a la universitat. És una altra de les coses que no podia fer a causa de les condemnes que pesaven sobre ell. President, president, veig que això encara va per allà, perquè veig que està fent petons un per un i saludant un per un a tots els assistents. És un dia, evidentment, d'emoció i de. Vaja, de retrobada, però vaja, sento que ja s'acosta cap a la posició de declaracions. I l'Àlex Giral, que s'ha de posar a la canzoneta. T'has posat, eh? Sí, jo sí, però m'han esbroncat, eh? Hi ha algunes televisions? És que els càmeres a les tevés compta com els pot llevar el cap, eh? M'ha caigut un calvot, però vaja. Oriol Junqueras farà al president d'Esquerra aquesta primera valoració de l'amnistia. Ens acostem a les 6 de la tarda. És 20 d'octubre de 2026. Vols anar més lluny? Vols anar? No. S'estan acabant de col·locar. Això és més logística que no declaració institucional. Raúl Romeva quan vosaltres digueu ja quan vulgui senyor Junqueras esteu tots preparats i preparades? i en directe per la Ràdio Nacional de Catalunya Bona

tarda a tothom Bona tarda a tothom avui és un dia de victòria és un dia de celebració després de 9 anys de repressió de 9 anys d'una repressió que mai no hauria hagut d'existir d'una repressió absolutament injusta. I m'agradaria començar amb alguna reflexió de caràcter personal, perquè de tant en tant va bé fer alguna reflexió personal. Avui hi ha dos nens a Catalunya que recuperen un pare en condicions de fer la seva feina com a professor d'universitat.

I aquest sol fet demostra com de brutal i innecessària és la repressió que han exercit sobre nosaltres. No tenien cap necessitat d'impedir-nos fer la nostra feina, de poder donar classes a la universitat. Si ho han fet és perquè ens han tingut i ens tenen molta por. I deixeu-me aclarir que fan bé detenir-nos-la.

Perquè ells odien i menyspreen la democràcia i nosaltres sempre hem sigut els que l'hem defensada i la continuarem defensant. A casa meva això de ser acusats de sedició o de rebel·lió és una tradició. Ho van fer amb la meva mare, ho van fer amb la meva àvia i ho van fer almenys amb dos dels meus besavis. Quan un estat generació rere generació necessita actuar amb aquesta brutalitat en contra d'una societat, vol dir que és un estat fallit en molts sentits. I estem segurs que és un estat fallit i que ho continua sent. I que tindrem al davant moltes oportunitats. I que avui. La política torna en el terreny de la política perquè surt del terreny de la judicialització i de la repressió. I el nostre compromís amb el país, amb les seves famílies, amb la seva gent, amb els treballadors i les treballadores continua sent el mateix compromís que ha sigut sempre. Som l'únic partit que sempre ha plantat cara. Als enemics de la democràcia, sempre. Som l'únic partit que sempre ha plantat cara en moments més o menys democràtics i en moments més o menys de guerra o de brutal repressió. Ho hem fet a casa nostra i ho hem fet a tot arreu del món. Molts dels nostres van combatre en molts fronts d'Europa contra la barbària nazi-fascista. Avui nosaltres volem renovar aquest compromís. Un compromís que sempre hem honorat. I volem recordar a tothom que estem aquí per construir les majories democràtiques, les majories polítiques i socials necessàries per donar tot el poder, totes les eines i tots els recursos al poble de Catalunya. Gràcies.

Aquest és Oriol Junqueras, l'hem sentit visiblement emocionat, parlant en primera persona primer, i després ja més com a líder polític, i ara sembla que qui parlarà, qui agafarà la paraula, serà Dolors Bassa.

Bona tarda a tots i totes, consellers i conselleres nacionals d'Esquerra i a tots els que ens esteu escoltant. Jo crec que avui és de rebut fer un agraïment. Fer un agraïment a tota aquella gent que aquest temps ja ha sigut. Tota aquella gent que ha persistit, perquè la lluita ha sigut durant molts anys, nou anys de repressió, amb què molta gent ha treballat per arribar al dia d'avui. Ha costat, i ha costat molt, sempre amb aquesta incertesa que no sabíem mai quan s'acabaria. Però fa sis anys que hi va haver gent d'aquest partit que ja va començar a veure clar que l'única manera era amb l'amnistia. Per tant, vam sortir, vam canviar la sedició, vam treure els delictes del Codi Penal, uns quants, vam aconseguir els indults, però sobretot vam aconseguir l'amnistia. Avui podem dir que canvia l'etapa. Ha acabat aquest temps de repressió i tornem al que havia de ser sempre, la política en mans de la política. Per tant, moltes gràcies als que hi heu sigut sempre, moltes gràcies als que no heu defallit i moltes gràcies per la perseverança de tanta i tanta gent del país. Que ens ha acompanyat no només a nosaltres, sinó a tothom. Perquè l'1 d'octubre continua sent una fita important, perquè el nostre pla, el nostre ideari és continuar a aconseguir la independència del país, és l'única forma de sortir d'aquest estat fallit que comentava l'Oriol. Per tant, gràcies a tots per ser-hi, per ser-hi avui i per ser-hi sempre.

Són les paraules de Dolors Bassa i en principi ara li queda per parlar a Raúl Romeva, que també fa cara de certa emoció.