La tarda de Catalunya Ràdio, de 17 a 18 h - 21/10/2026

Bona tarda, us informa Txell Vallespí. El president ucranès Volodymyr Zelensky es mostra disposat a congelar les línies actuals del front de guerra per un alto al foc com a pas previ a un acord definitiu. Són declaracions que ha fet a la cadena nord-americana Fox News.

¿Acceptaríeu un acord de pau que congelés la situació tal com està ara mateix, en què conservéssiu el 75% o més del vostre país, independentment de com va començar tot? ¿Acceptaríeu la situació actual?

Sí, ara mateix hem de congelar la situació. Aquesta és la manera real d'acabar amb aquesta guerra.

Tot i això, ha subratllat que buscarà garanties de seguretat per part dels Estats Units i dels seus aliats. Precisament avui, el president rus, Vladimir Putin, ha acceptat la proposta nord-americana de reprendre les negociacions a tres bandes amb Ucraïna i els Estats Units per acabar amb la guerra. Serien a nivell tècnic i amb l'horitzó del 10 de novembre, unes converses de pau que estan aturades des del mes de febrer.

Més notícies, Alba Barbosa. El govern vol rebaixar la llei per limitar la compra especulativa d'habitatge que ara està encallada al Parlament. En la proposta del govern, a la qual ha tingut accés Catalunya Ràdio, ara ja no es fixarà el nombre màxim d'habitatges que es poden adquirir, però sí que s'exigeix que els nous que es comprin en zones tensionades es destinin a residència habitual. La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha advertit que si no s'arriba a un acord amb el PSC, el seu grup presentarà la seva pròpia proposta al Parlament i Salvador Illa li exigeix treballar amb la norma amb rigor jurídic.

Vostès ens estan proposant una espècie d'apanyo que no acaba amb un dels principals problemes que tenim amb l'habitatge, que és l'acaparament de pisos en poques mans. És lo de sempre. Vostès només necessiten la mínima excusa per aturar-se.

Jo, de brindis al sou, no m'agrada fer-ne. Vostè sap que estem treballant amb vostès i amb altres grups per tirar endavant aquest decret. Vostè té el meu compromís de fer-ho. Ara, també vi dic, ho farem amb rigor.

I a les comarques de Girona, 7 ajuntaments s'han aliat amb la Fundació Sergi per aconseguir fer aflorar pisos buits d'aquests municipis i llogar-los a persones vulnerables a preus assequibles. Girona, Clara Jordan.

Hola, bona tarda. La clau és donar als propietaris la confiança que els pisos estaran en bones mans i que no tindran cap problema si els posen a lloguer. Per això, a les persones interessades se'ls donaran tota mena de garanties, les que detallava el tècnic de la Fundació Sergi Mar Puntunet.

Un cobrament garantitzat, la gestió i la realització de la cédula d'habilitabilitat i el certificat d'eficiència energètica de manera gratuïta, una assegurança multirisc també gratuïta, i un seguiment i una gestió de totes les incidències que puguin sorgir durant la durada del contracte.

Els propietaris se deixen a la Fundació la vivenda per 7 anys i els lloguers també seran per 7 anys a un preu assequible. Clara Jordà, en Catalunya, Ràdio Girona.

Comissions Obreres i la UGT adverteixen que no acceptaran el pla del grup Volkswagen de congelar els salaris fins al 2030. En un comunicat conjunt, els dos sindicats asseguren que el conveni actual els protegeix i que no acceptaran el que consideren una agressió per part de la companyia. Un diari alemany va publicar dilluns que, segons documents interns de l'empresa, que pertanyen marques com Volkswagen, Audi, Porsche, Skoda, Seat i Cupra preveu congelar els sous per a molts dels seus 600.000 treballadors arreu del món en els pròxims quatre anys.

L'Ajuntament de Montroig del Camp, al Baix Camp, ha aconseguit tancar el prostíbul que feia dècades que operava al centre de Miami Platja. El consistori diu que és un pas endavant en la defensa dels drets de les dones i la lluita també contra la violència masclista. Tarragona, Ricard Buigàs. Bona tarda.

La regidora d'Igualtat i Feminisme, Francis Ortiz, ha dit a Catalunya Ràdio que ha estat un procés molt llarg.

No hi ha eines directes per tancar-ho, directament per aquesta activitat, perquè ells tenen registrada una altra activitat diferent. Llavors, a través de la llicència d'activitat, s'han vist que incomplien una sèrie de normatives.

El club ja havia centrat l'atenció dels Mossos i l'Agència Tributària en operacions contra el faraó fiscal amb macroprostíbuls de tot l'Estat. Ricard Boigas, Catalunya, Ràdio Tarragona.

I ara els esports. Sònia Oleart, bona tarda.

Bona tarda, Txell. El jugador del Barça, Dani Olmo, té una lesió a la doctora esquerra i estarà un mes de baixa després de lesionar-se al Parc dels Prínceps a la Champions davant el PSG. Per tant, es perdrà el Clàssic contra el Madrid, també el partit contra l'Alavés, el de Champions contra l'Aston Villa i la visita a l'Atlètic de Madrid just abans. De l'aturada per seleccions. Aquest vespre és el torn del Madrid a la Champions, que rep el Leipzig a les 9. També es disputen el Betis Feyenoord i el Bayern Arsenal a les 3. Quarta set, como Manchester United. En bàsquet, la penya rep el bon alemany a les 8 del vespre, la Lliga de Campions FIBA. El Barça-Brizuela es baixa per jugar demà a l'Eurolliga a la pista del Milà per unes molèsties musculars. A la doctora del bàsquet Girona, per la seva banda, ha incorporat l'Aleas Lové Gregor Glas, amb un contracte temporal per les baixes que afecten l'equip. A la Lliga Sobal, d'en Vol, Granollers, Conca, les 8. En futbol, el Badalona Woman ha confirmat que el duel català de la Lliga contra el Barça de diumenge 1 de novembre jugarà finalment a l'estadi municipal de Palamós-Costa Brava a dos quarts d'una i nova de l'una, com estava previst. I a la primera divisió de futbol, aquest vespre a les 8, es disputa el partit pendent de la sisena jornada de Lliga entre el Llevant i l'Atlètic Club de Bilbao. Fins aquí, les notícies.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga. Senyores i senyors, benvinguts a una nova funció de La Tarda de Catalunya Ràdio. En aquesta funció, Francesc Garriga i Sílvia Munt. Primer acte, panorama des del pont.

A boy went back to Napoli because he missed the scenery.

Aquest primer acte hem de començar-lo saludant a la Sílvia Mont. Bona tarda, gràcies per ser amb nosaltres. Encantada de ser aquí, encantada. Panorama des del pont, Arthur Miller, 1955. Que diries, home, 70 anys, però potser està més vigent que mai. Més vigent. El tema, tot el que envolta l'obra.

Quan hi ha un geni com Chekhov, Shakespeare, Miller, són visionaris, i els visionaris veuen el moll de l'os, i el moll de l'os és on hi ha tots els problemes, i els problemes, per desgràcia, que té el ser humà, les contradiccions, les humanitats, les vulnerabilitats, no canvien, per desgràcia. I doncs Miller col·loca l'obra, sí, ella col·loca el 55, però podria passar ara mateix, jo de fet la col·loco en un barri obrer qualsevol, allà on vulguis, en un port, el que vulguis, on hi ha immigració i on hi ha una família que sembla que siguin bona gent.

I així comencem, aquest és el punt de partida com tantes famílies que semblen bona gent i algunes ho són i altres

ho has d'anar descobrint jo crec que tots som bona gent i mala gent depèn de per on ho miris el Miller també ho diu molt bé al final ara ens conformem amb la meitat de les coses i potser és millor així. Perquè si agafem la totalitat de la personalitat del ser humà, està plena de grisos, negres, foscos. Sempre trobem alguna cosa que no ens agradarà. I si no, llavors no som transparents. Som la meitat, i aquest és una mica el debat.

Així parlen d'aquesta adaptació els actors del muntatge, que fins al 29 de novembre

podreu veure al Teatre Goya. Per mi, des del pont, és descobrir la por del fatge que pots portar a dintre.

El poder destructiu que pot tenir la inconsciència.

La raó enfronta el desig, el desig més animal. Són David Selva, Laura Conejero, Nil Cardoné, Edu Buc, Jan Casablanca, Laura Gaja, un repartiment d'aquest panorama des del pont i sentíem frases que podrien ser comentaris

d'actualitat directament. Totalment, totalment. És que jo dic, és una obra que parla del desig. El desig que tots tenim dintre, i que, com deia molt bé Rodoreda, el desig fa funcionar la vida. El desig sexual, l'erotisme, el desig de poder, el desig de pertànyer, el desig de descobrir. Aquest desig comença per ser el començament de tot, Si no tens desig, estàs mort, però pot acabar sent la tragèdia. I això és el que, d'alguna manera, ens parla Panorama. Panorama és una visió de com, d'alguna manera, pots transformar-te sent purament pervers. Per què has triat aquesta obra exacta, en aquest moment? Perquè sempre n'he estat enamorada. Jo vaig fer fa deu anys un altre Miller, el Preu, que va anar molt bé, el Goya, també era una dècada després, i quan el Domènec de Vitor sempre em diu, bueno, què fem, què vols fer, què tal, vaig dir, jo tinc moltes ganes de reprendre aquest somni, de fer Panorama des del pont, perquè crec que és una obra. Carnal, divertida, potent, emocionalment molt forta, i que alhora surts fet un garbuix que és del que es tracta. És del que es tracta, sortir fet un garbuix? Sempre, sempre, el dubte sempre és el millor. Jo crec que la gent que creu que ho sap tot, no sap res.

No, no, és una bona manera d'afrontar una mica els moments actuals, no? Exacte, exacte.

És que estem molt còmodes quan tenim una veritat, una religió, una pàtria, fins i tot una família. A vegades la família pot ser perversa. De vegades la família et fa fer coses. Mira la màfia italiana, d'això parlem també, no? Tot és pel bé de la família. Els crims estan.

Depèn de com definim què és la família, qui és la família i què estem disposats a fer per la família. Exactament.

I fins a quin punt tu ets conscient de la teva possibilitat de fer mal. Per això els que són psicòpates triomfen.

Uau. Escolta, el David Selva, una altra vegada, teniu una química especial amb el David?

Sí, és que amb el David, quan li dic David, vols fer això? Vinc! No cal ni explicar-li gairebé, no? Sí, i fa un eri meravellós, un eri potent, un eri molt carnal, molt. Molt ple de contradiccions, molt humà, fa un Eli meravellós, ja veuràs. I la Laura Conejero.

L'espectador, quan vegi el David Selvas, què sentirà per aquest personatge?

Mira, venia de fer una entrevista amb la Gemma Nierga, que estava entusiasmada, i deia, jo, jo, a mi m'agradava l'Eli. Vaig sortir que m'agradava l'Eli. I no pot ser que m'agradi.

O sigui, genera aquesta contradicció de m'agrada, però no pot ser que m'agradi. Això és fantàstic. Que això ens pot passar a molta gent també a la vida, no? Per què em cau bé aquest imbècil? Exacte.

I per què no em cau bé aquest que no és aparentment imbècil, no? És que hi ha tanta tralla per definir allò que és realment veritat, és útil, i sobretot. Fa camí, perquè si no et quedes en posicions que són obtuses i que comencen al principi de la fi.

Permetim que li expliqui, o déjeme que le cuente, és com se n'ho anava el primer curtmetratge que vas llençar a fer de directora. Ara fa 20 anys. I t'hi has quedat? Vas creuar d'actriu a directora i ja tenies la sensació d'haver-ho fet tot com a actriu?

No, no era això. Això seria d'una prepotència que em quedava molt. No, el que passa és que O et vas cansar d'obeir ordres de directors. Tenia ganes, per una banda també, però tenia ganes d'escoltar-me a mi i de fer el que jo creia. Això és una necessitat. Tenia 39 anys, acabava de parir les meves bessones. I estava en una crisi, anava a fer sèries, pujava, baixava. Però jo tenia ganes d'explicar les coses que jo tinc ganes d'explicar des del meu lloc com a dona d'aquesta generació i com a dona que té ganes d'entendre la vida. I per això has d'escriure, i per això has de llançar-te a dirigir, i has d'escollir les coses, sigui pel·lícula, documental, teatre, i intentar plantejar-te contínuament qui ets i per què fas les coses. I llavors ho vaig trobar en aquell moment molt més en la direcció i ja no m'he bellugat d'aquí.

I és un camí que va seguir amb molt d'èxit perquè d'aquest primer curtmetratge com a director, el primer Goya, com a director va passar només un any.

És un plaer donar el Goya el millor cortodocumental que és per a l'Àlia.

Això imagino que et porta molt bons records.

A los cinco locos maravillosos profesionales que vinieron conmigo a rodar este corto a los campamentos saharauis en Avila. Però aquest no era el

primer Goya per la Sílvia Amunt.

La ganadora es Sílvia Amunt por Alas de Mariposa.

No me lo puedo creer.

Menos mal que llevo el vestido largui, no se me notan cómo tiemblan las piernas. Gracias. Quiero agradecer, evidentemente, a mis amigos que han confiado en mí y a Juanma Bajojoa, que, como sabemos todos. Què passa pel cap ara recordant això? És molt complicat mirar enrere. És molt complicat, però jo sempre vull mirar endavant. I ara porto una època. Perquè m'han donat el gaudí d'honor i el creu i perquè he fet un documental de la Rodoreda que també ha sigut mirar enrere. Em passa que és com si fos. Sí, forma part de mi, però ja. És una cosa que està allà i que estic molt orgullosa d'haver-ho fet, em dona molta tranquil·litat i molta alegria, però ja per mi l'important és l'avui i el que vindrà, i com ho col·loco, i com ho lluito, i com lluito pels que estimo, saps? És més important això que mirar enrere per mi.

Però clar, aquesta Sílvia Mont, actriu que la gent també encara recorda, evidentment, molta gent diu, però per què no actua? Perquè em fa més feliç dirigir, és que és així de sempre. Però reps propostes, entenc, de directors o de productors, i dius que no a tot? No, no, que no, que no. I diràs que no a tot? O dius, mira, home, segons què.

Vaig dir que sí a una peli que m'ha demanat la Letícia Dolera, vaig fer un. Però ja no em trobo, és que vull fer, vull fer, vull col·locar la càmera jo. Vull canviar el diàleg, saps? No pot ser, no pot ser. O sigui, no pot ser, perquè a més sempre prefereixo posar-me a escriure el següent que posar-me a fer d'actriu, perquè ja tinc ganes. I això també ho entendrà molt tothom, jo tinc ganes de mirar més que de que em mirin ara mateix. Tinc ganes que em mirin i que em mirin bé, però no tinc ganes només de que em mirin, tinc ganes de mirar, de mirar, escudrinyar, de poder mirar tot, de poder mirar tothom, de ser lliure.

Tu en el passat has criticat molt l'edatisme, sobretot per les actrius. Uf, uf, uf. Tu com a director això ho estàs patint també, de dir, és que vull fer coses i a vegades des de dalt no em deixen, o no em deixen, o em costa molt.

No, no, no, jo no he patit edatisme mai. El que passa és que quan em pregunten per això dic, és que ja preguntar per això ja és posar un problema. Sí. És com quan deien, va haver-hi una època que la generació jove d'actrius i la gran deien que estaven enfrontades. Mentida! Hi ha papers per dones joves i hi ha papers per dones grans. Afortunadament, no estem mai enfrontats amb aquest aspecte. I el moviment ens demostra caminant. O sigui, jo no sé, l'Ivo Van Hop, un dels directors de teatre millors del món, té la meva edat i no li diran mai, saps? En canvi, amb una dona, fa 10 anys, algú em va preguntar, i no tens ganes de ser àvia? I això el director no li pregunta. Això no li preguntaries a un director. Clar que tinc ganes de ser àvia, de ser tot, però no és això.

O sigui que potser no és tant edatisme que potser també, sinó masclisme encara. Jo crec que sí.

Jo crec que sí, totalment. I ja et dic, jo he pogut fer les pel·lícules que he volgut, he pogut aixecar les pel·lícules que he volgut, no he tingut mai problemes en aquest aspecte, ni amb el ni amb les pel·lícules, ni amb els rodatges, ni amb els companys, ni amb els productors, al contrari, eh? I crec que he sigut molt privilegiada perquè he estat provocant i gaudint del canvi que s'ha produït tan gran, revolucionari. Si tu sí que has vist un canvi, eh? L'has experimentat. Home, home, però brutal. Quan jo començo a dirigir, érem un 6% les directores. Ara és gairebé un 50%. Mira el canvi de 22 anys cap aquí. Ja no és notícia que una directora guanyi premis. Ja no és notícia. Fa un temps, potser sí. Llavors, quan els va dir, és directora i tu has guanyat un goia per direcció i actriu, i semblava una cosa fora de lo normal, no? Ara ja no ho és. Ara, al contrari, les dones I això, aquesta revolució de la dona, aquesta. Això a mi em dona una alegria brutal, perquè. És una factura que portàvem de la història sobre nostra, que per primera vegada trenca el sostre de vidre i que crec que és la part per la qual ha sortit molta ultradreta. La ultradreta no suporta el feminisme ni el buquisme. No el suporta. No, no. I ve d'això, eh? I ve d'això. És a dir que. Dones, siguem molt fortes, perquè estan adelantant per la dreta i per la esquerra.

El que arriba no pot ser perillós. El que potser molta gent no sap de tu és que vas estudiar Psicologia. Sí. T'ha ajudat, això?

A l'hora d'afrontar la feina? Sí, m'ha ajudat i té la curiositat sempre d'entendre el comportament humà, que és el que més em diverteix. Jo vaig a un, per exemple, vaig a un teatre i trobo la gent i em diuen quin teatre estaves, no ho sé, com era el teatre, no ho sé, però en canvi sí sé com estava la persona que estava parlant a mi, perquè és el que realment m'importa. I podem fer amistat o no, em cau bé, malament, el que sigui, no? És això on fico la meva intenció. El meu company sempre diu, tu veus en primer plano i jo vaig en plano general. Ell sempre veu les muntanyes, el sol que es posa, i jo veig bàsicament els ulls d'algú. Per això m'ha ajudat, perquè la meva prioritat ha sigut aquesta, i vaig fer psicologia a distància, i després ho vaig deixar de seguida, perquè ja vaig començar a fer dansa bé, amb fèriu, i després teatre, i s'acabó.

Tercer acte. Colometa.

Pensant en la colometa, en aquesta plaça del diamant, en Mercè Rodoreda, que per tu què és?

És un abans i un després. Tinc que dir, deixa'm dir, abans quan ha sonat el primer. Tall, sí. trat de música, era el meu germà que feia la música i m'emociona perquè és un tema que es diu Clot Pin, que és on vaig néixer jo. I aquest blues feia molts dies que el sentia i m'ha emocionat. I ara sentia el Montaner. Buah, perquè la música que va fer per la Plaça del Diamant és meravellosa, i la lletra la va fer el Joan Uller, que se'ns ha enganat. Dramaturg, sí. Per mi és un abans i un després. Claríssim, no? Claríssim. O sigui, jo conec el cine, conec la càmera, i comencen a caure en pel·lícules, i començo a fer d'actriu, de cinema, i jo era encara mig ballarina. Ballarina. Tenies 24 anys? 24 anys, estava en actiu totalment. I d'un dia per l'altre et coneix tothom? I d'un dia per l'altre, tothom, tothom. Com ho vas viure això? Ah, jo molt bé. No et va trasbalsar en negatiu? No, no, perquè, bueno, suposo que em vaig posar una mica tonta, això ho dirà la gent. Però a casa meva, és que no, no, diguem-ne, a casa meva. En aquest sentit no ens donen massa cova, saps? Què vol dir això? Doncs això, que sí, que molt bé, però és una feina. Que demà és dimecres i demà és dijous. Demà és dimecres i exacte. I la demà és dijous i jo tinc una filla que és metge, una altra que és antropòloga, el meu avi que és ara, el meu pare. O sigui, vau donar com molta normalitat que en el fons era una feina. És una feina on t'has tingut la sort d'interpretar un personatge meravellós, I molt ben escrit, que d'alguna manera ha empatitzat amb el món sencer. Perquè no va ser Catalunya, va ser tota Espanya. És que jo ara vaig a Huelva, a Huelva ara, i diuen a Palomita. Sí? Sí. A Huelva també, eh? Perquè hi ha sempre perdedors i guanyadors en les guerres. Hi ha Txekoslovàquia o a Sudamèrica, saps? Hi ha sempre la dona que està allà i no sap per què està allà. Que és la Colometa, no? I ara he tingut l'ocasió de fer un documental sobre la Mercè Rodoreda, que sempre l'havia volgut, perquè és l'escriptora més potent que hem tingut, i recordo una mica tota aquesta etapa.

Als últims Premis Gaudí vas rebre un Gaudí d'Honor.

Vaig adonar-me del valor real d'aquest premi, quan es va fer públic i vaig començar a rebre missatges, on veia que els companys estaven contents que me'l donessin, que creien que era un premi merescut i que em feien sentir estimada. Un premi així pesa? Pesa, eh? Pesa, pesa, perquè pesa el fet, el que deien, fer un discurs en aquestes ocasions, a mi em trastoca, perquè. Perquè és complicat, no? Has de ser molt sincer, si no, no val la pena, no? I si comences a agrair O sigui, vas donar moltes voltes. I vaig donar voltes, a vegades havia de tenir una durada de cinc minuts o set minuts. O sigui, et marquen el màxim que pots parlar. Sí, sí, sí. I volia ser molt sincera i volia dir coses que jo sentia i que poguessin també ajudar, no? I després veus que portes una carrera a sobre, o sigui, una vida a sobre. He sigut un any, aquests dos últims anys, on això, on he tingut que mirar enrere, jo n'he tingut una neta. És a dir, que entres en una etapa diferent. Que jo segueixo sent l'amfetamina amb pates que era, sí, però és veritat que hi ha un recull de molta gent que et valora i que t'estima. I que això és molt maco.

Doncs si li voleu fer arribar aquesta estima a la Sílvia Mun, ho podreu fer veient aquesta obra que dirigeix, Panorama des del Pont, que teniu fins d'aquí, bé, més d'un mes, el 29 de novembre, al Teatre Goya de Barcelona. Sílvia Mun, gràcies per acompanyar-nos avui.

Encantada. Això són regals, perquè és una mica fer una volta per la teva vida i emocionar-te, que és el millor que pot passar en aquesta vida.

Que bé. Doncs a seguir-ho fent i a seguir-ho compartint també amb els espectadors. Moltes gràcies. Espero que sí. Gràcies.

Avui és el dia del iogurt i Danone et vol explicar

que han creat un iogurt amb tot el que és important per a les famílies d'avui. La textura i la cremositat d'un grec, que tingui més proteïna, menys greix, que sigui ric en calci i tingui zero sucres afegits. I el millor de tot és que Danone vol que més i més gent el tasti. Per això n'han produït moltíssims més per regalar i necessiten la teva ajuda per saber qui els han d'enviar a una família. A l'equip del teu fill? A tot un poble?

Explica el Zoom enviant un missatge directe a Instagram a Que

passis un bon dia del iogurt.

Senyor Albert Martín, bona tarda. Molt bona tarda, estimat. Com vas gaudir ahir del Valdeu? Bueno, molt bé, per ser una derrota. És de les millors derrotes que recordes del Barça? Sí, vaig dormir encantadíssim. Això del Xavi Esparra és una cosa molt boja. Sí? Tinc moltes ganes de fer-te preguntes, Albert Martín. Som-hi, a l'ataque. He vist que tens una nova secció al teu diari. Ah. Ah, sí senyor. Ara ja només tens la ruleta econòmica a la tarda de Catalunya Ràdio, ara tens una secció al teu diari. Sí, perquè el periòdico que sona amor em fan fer com una seccioneta de salseig empresarial. O sigui, fas el que no surti d'aquí, versió empreses. Una miqueta, una miqueta. I, home, alguna cosa ens explicaràs, no? El que vagis. Ja saps que tot el meu és teu, incluent l'infravitatge on visc, els meus fills, que no paren de menjar, el meu Seat Leon, que està fet una carraca. Tens un Seat Leon? Sí, senyor. És automàtic? Com els quillos catalans. És automàtic? No. Doncs no m'interessa. Va, anem a fer girar la ruleta. A veure què surt, a veure què surt, a veure què surt. Oh, tafaneria! Una tafaneria. Doncs, mira, farem un viatge, un petit viatge. Escolta, anem a una nit de glamur, que són els Premis Planeta. Es van celebrar la setmana passada a la Fira, a Montjuïc. Seria una festa, no? I bé, ja saps que allà és un premi dotat amb un milionaco d'euros,

que normalment donen el premi a algú que hagi escrit un llibre que sigui amic de Pablo Motos. Sí, recordem això? Home, no, tampoc és ben bé això, no? Bueno, no, és veritat que aquest any l'ha guanyat la Isabel Allende, i que ho petarà, i que, en fi, és una escriptora com de primer nivell, diguem. Però tu has vingut a parlar de llibres? Perdó, perdó, tot i que mira, si algun dia m'hi convida, soc una intenso, eh, de la literatura. Ah, sí? Sí, sí, algun dia, algun dia. Bé, però anem al tema empresarial. Allà, a part del Premi a la Isabel Allende, va haver-hi un moment de diplomàcia empresarial. Diplomàcia empresarial, mola, mola aquest concepte. Sí, perquè va haver-hi dues empreses que van ser allà la seva pau, la seva reconciliació, després d'una enganxada que havien tingut. Dues empreses. A veure, explica'ns una mica. Sí, igual recordeu que el mes de febrer d'aquest any, Aena, el gestor aeroportuari espanyol, i que presideix Maurici Lucena, que és català, va anunciar la creació d'un premi literari dotat, atenció, també amb un milió d'euros. Sí, era com el premi FIFA de la pau, doncs el premi Aena dels llibres, sí. Això. Qui el va guanyar? El va guanyar el mes d'abril un escriptor argentí que es diu Samantha Shevlin per un llibre que es diu El buen mal. I es va enfadar algú pel camí? Pel camí sembla ser que Planeta, empresa catalaníssima fundada per la família Lara,

no li va agradar massa que hi hagués una empresa de fora, del sector, que posés aquí un premi literari, en fi, que els hi feia una mica d'ombra. O sigui que ells deien, escolta, aquí nosaltres ja som els que tenim el premi mortalada de l'any, no volem una segona mortalada de l'any. I van pensar a què venen aquests tios dels aeroports. I va haver-hi una mica de tensió i una mica de mal rotllet. I va haver-hi. Ho dius en passat? Això vol dir que es va resoldre. Sí, es va anar resolent. Sembla ser que en els últims mesos i en les últimes setmanes, Lucena havia parlat del tema amb el president de Planeta, que també és català, el José Creueras, i que s'havien entès. I a conseqüència d'aquesta pipa de la pau, doncs el Lucena va haver d'anar dijous allà als Premis Planeta, que no hi havia anat mai, que no hi comptava d'anar-hi. Ah, o sigui que per primera vegada el president d'AENA va participar dels Premis Planeta i així va ser com una mica una reconciliació. Exacte. Això vol dir que no es faran més els Premis AENA? Jo he preguntat i la segona edició s'està treballant, però ara hi ha un problema. Vol dir que s'està treballant. O sigui, no s'ha anunciat? No, no, vull dir, està anunciat. El tema és que, com saps jo, són les eleccions generals. AENA és una empresa semi-pública. Aleshores, el proper president d'AENA.

El posarà el proper president del govern, que sembla ser que serà Alberto Núñez Feijó. Perquè Mauricio Lucena té una mica de color polític. Clar, ell és un tio històricament associat al PSC, vinculat al PSC. Aleshores, recordem, a més, que Núñez Feijó, en vam parlar aquí, va estar fa quatre dies al casament del fill de Creueras. Te'n recordes de quin casament? Home! On li va encantar Presidente, Presidente. O sigui, tu descartaries que arribessin a parlar del Premi de Literatura A.N. en un casament i dir, escolta'm, si tu arribes a president. Home, jo no sé si es parlar en aquest àmbit. Potser aquella dia estaven molt contents. Amb un puro i un gin tònic. Tu no ho faries? Jo soc Josep Creueres i tu ets el feijó. Jo et vinc amb això i no em diries. Si em deixes el teu Seat León, com no m'has de fer això? El que et calgui. Per tant, pendents de les eleccions espanyoles per veure el futur i la continuïtat d'aquest premi literari. Moltes empreses i molts llocs de feina i molta gent important estan molt pendents de les eleccions. Doncs n'estarem molt pendents. Escolta, mira, et faig una pregunta així una mica de. Aquests dies he vist una llista en un diari que deia les 100 millors empreses a les que treballar. No sortia trescat. Som gent sèria aquí. Per què sou gent sèria? Ah, no, que no sortia la llista. Mira, t'explico. Aquests llistats són molt random,

molt poc objectivables i jo diria poc rigorosos. Et diria que no te'ls creguis mal. Em diries fins i tot que algunes de les empreses que surten. És correcte. Paguen per sortir? Volia que no t'inmolessis. He intentat que no t'inmolessis, però tu has insistit. No he dit quina. Jo crec que sí, que en aquests premis sempre hi ha gent que els dona credibilitat i prestigi, i gent que ha pagat per figurar-hi. I gent i empreses, diguem. Per tant, no en parlem d'això. O sigui, si veieu llistes de les 100 millors empreses amb millor ambient laboral, no acabes. Tu pots estar a Catalunya Ràdio et tractant com un príncep, perquè ets el mimat de la casa, que ja m'ho han dit, i una altra persona pot tenir una experiència horripilant. Saps? A qui ens creiem? A mi. Doncs ja està, resol. Molt bé, doncs Albert Martín, moltes gràcies. A vosaltres. No desconectis, perquè ara venen els d'Esberlana i fan teràpia de grup. Algú que diumenge tindrà bastant les teves oracions. Som-hi? Les teves oracions en contra, em sembla. Ai. Jose. M'hauré de quedar? Jose. El Jose, pobret. No t'ho puc dir. Fem una pausa, arriben els d'Esberlana.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia. Paisatge, emoció i nostàlgia,

sota la direcció de Cristian Machelaro.

L'ABC recorrerà el paisatge del xec Bedricks Metana, el lirisme intens de Chopin interpretat pel pianista David Krikuli i, finalment, Rachmaninoff, marcat per la nostàlgia i la construcció d'un present lluminós.

Entrades a auditori.cat. El cos sap el que necessita,

i quan et demana caldo, no en vol un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat, que ens alimenta, ens reconforta i ens fa gaudir. Per això, quan el cos et demana caldo, dóna-li el que es mereix. Aneto, el caldo que et mereixes.

No te encallis amb les mates, amb la història, amb la química.

No te encallis amb les llengües, amb l'economia, amb la literatura. Sigui quin sigui el dubte, repte o problema, tens vídeos que t'ho expliquen de manera fàcil,

ràpida i en català i supervisats per mestres i professor.

A l'ESO i al batxillerat

no te encallis. Amb 3CAT Campus.

Disponible a la plataforma 3CAT, a YouTube i a les xarxes socials. Passió, virtuosisme i emoció. El 10 de novembre, BCN Clàssics presenta a l'Auditori el concert per piano número 3 de Rachmaninoff, una de les obres més exigents i extraordinàries del segle XX.

El piano Besot Abduraimov, amb l'orquestra filarmònica txeca i Simeon Bichkov, amb un programa dedicat també al compositor Smetana.

Entrades i abonaments a bcnclassics.cat.

El 29 de novembre l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ravik, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

La publicitat i la bona vida.

Gaudir de la vida a cor que vols, intentar fugir de la culpa i també de l'autojustificació. Predica molt bon humor a Maria, el nou senzill dels barcelonins La Publicitat, que a poc a poc es van fent un nom a l'escena musical. Demà els trobareu a la festa de presentació del Vida Festival a l'antiga Fàbrica Estrella d'Arts.

La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Sergi Ruiz Serret.

Què passa quan la música es troba amb les matemàtiques, l'arquitectura amb l'art o la tecnologia amb la filosofia? Ramon Llull construeix un sistema que en part és combinatòria, en part és matemàtica.

La recerca interdisciplinària no està ben valorada.

A Divergents, Laura Ferrer Rosada conversa amb sis persones que han fet de la barreja de disciplines una manera de crear i entendre el món. Quin rol creus que ha tingut la teva formació en filosofia? Xavier Serra, Núria Moliner, Lluís Nacenta, Pep Bou, Mònica Riquich i Elvira Diangani-Osset.

Si ho vaig fer ja saps, pensaria que pintaria. I quan vaig fer Art Digital, pensaria que faria Art Digital a pantalla.

Divergents, el podcast de Laura Ferrer Rosada. A l'àvia web de Catalunya Ràdio. I també disponible a la plataforma 3Cat. Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Garriga.

Amb la Juli i el Roc i el Garriga. La secció del top number one. És la secció que està triomfant més d'aquesta temporada, la teràpia de grup amb Esbetlana, a l'estudi de Catalunya Ràdio, com sempre, el duet musical més icònic. Roc Bernadet i Julià Díaz, Esbetlana, com esteu? Bona tarda.

Molt bé, molt bé, molt bé. Escolta, ens haureu de pujar el sou, eh?

¿Això es per negociar o no? No, però entenc la reclamació. Home, ara sortint d'aquí hem de fer una mica de negociacions. La teràpia que vam fer amb Josep Montero la setmana passada va ser l'àudio més escoltat de la setmana. És que era una teràpia excel·lent. I avui ja penses en guitarra? Forma part de les teràpies?

Forma part de les teràpies, perquè fem musicoterapia, fem moltes coses aquestes així més hippies, a vegades també toquem tambors, ens fotem ayahuasca i aquestes coses, però sí, he vingut amb la guitarra no perquè venim de teràpia, sinó perquè jo crec que podem dir que estem preparant noves coses com a grup, perquè nosaltres també som un grup de músico. O sigui,

a part de les teràpies feu música. O sigui, ara sobretot fem teràpies, però quan tenim temps lliure anem a l'estudi i gravem cançons. I esteu gravant cançons ja? Sí, sí, algunes n'hem fet, algunes n'hem fet, sí, sí. Se vienen cosas. I tocaràs la guitarra tu també? Sí. Exacte, seré estrella del rock mundial. I podem escoltar alguna cosa que estigueu preparant? Res. A veure, ara sortirà el mes que ve, ho anunciarem en breu, i ho estem anunciant avui aquí, en exclusiva, a la tarda de Catalunya Ràdio. Exclusiva. Exclusiva. Que això, sortirà el nou tema del nou àlbum, no? Jo crec que t'agradarà a tu. Sí, jo crec que t'agradarà. Es pot dir el nom? Sí, es diu La Por. Uuuh! És molt d'aquesta època de castanyada, de tal. Ah, no va per les eleccions.

Bueno, tot va junt en aquesta vida, eh? Sí, sí, sí, perquè a més surt una setmaneta abans de les eleccions. Ai, ai. Ai, ai, ai, la por, ai, la por, diu.

Cantem la tornada. Vinga, va. Ah! Això no és positiva, eh? O si no, cantem-la. Però llavors me. Vale, aviam si m'ho sé. Vinga, practiquem. A veure, si no ens perdoneu, eh? Diu. Però llavors m'agafa por, quina por, i és que en realitat no sé si vull jugar a aquest joc, que sempre m'agafa por, ai, la por, i jo no m'atreveixo a caminar damunt del foc. Tot allò que no va ser, ja fué, ja fué. Tot allò que no va ser,

ja fué, ja fué. Cantic.

Que tu tallo que no va así, ya fui, ya fui. Garriga!

Que tu tallo que no va así, ya fui, ya fui. Home, ara ja necessito tota la cançó sencera. Avui no, però ja tinc ganes. Canta un trosset, un xafué, xafué. Ja la tens, ja la tens. Tot allò que. Que no va ser. Que no va ser xafué, xafué. Molt bé! T'hauríem d'haver portat a l'estudi. Exacte. Quan vulgueu, quan vulgueu. A la propera, a la propera. Ven a fer una mica de teràpia avui, perquè a més és una teràpia important avui.

Avui importantíssima. Perquè seguim amb la nostra formació com a terapeutes i cada cop estem més a prop de passar-li la mà per la cara o posar-li el dit a l'ull. Avui mai millor dit. Ara us explicarem per què a la Júlia Wonderland aquesta que es devenia els terapeutes de la gent rica d'aquest país. Perquè Garriga, algú ha enviat algun àudio?

Estem revisant el correu. Reviseu, reviseu.

Perquè ja veiem que la classe treballadora, el poble, la gent mundana, els oients, no ens envien consultes. Els fa vergonya. Bueno, segurament, segurament.

Però què us passa, sisplau, des d'aquí una crida, aprofiteu aquest espai per enviar O sigui, ja esteu veient que les teràpies funcionen. Som top number one. Feu, feu.

Però en veritat jo em sembla una mica bé, perquè tenim la idea de ser una espècie de Robin Hood. Farem teràpia als rics, els portarem a passejar per Montserrat, mira aquella roca d'allà, pim pam pum, ja no en quedarà ni un. Fàcil. Jo crec que ens podeu votar.

No en quedarà ni un, vols dir que estigui malalt. Aquí és igual, que vinguin els rics. Qui ha contractat els vostres serveis aquesta setmana? Va, sí. Va, anem al gra.

Aquesta setmana estan passant coses fortes, la veritat. Les protestes a França, a mig Europa, la vaga general que es cau pel pròxim 11 de novembre, la tornada de Puigdemont lesbiana, que ha tornat o no?

Ha tornat, ja. Encara no. Està a punt. Ja ho pot fer, però. Home, et va fer una entrevistilla aquí a la tarda, no? No tinc cap dubte que serà el programa que triarà el president Puigdemont.

Va, però avui no parlem d'això, avui traiem el paper de plata, l'encenador, la pipa, ens posem a fumar una mica d'opi i parlem de futbol. Ah, No parlarem del Barça, tampoc parlarem de l'Espanyol, però aquesta setmana va aprofitant que diumenge, no, dissabte estarà per aquí. Diumenge, diumenge. Ah, diumenge estarà per aquí. Atenció, ha passat per la consulta.

Jose Mourinho. Jose Mourinho ha vingut a fer teràpia. Jose. Per qui no ho sàpiga, com el Roc, que no sabia. Jo ho vaig descobrir ahir. En Bo, d'en Mou, o no tan Bo,

és l'actual entrenador del club més feixista i fastigós de la història, que és el Real Madrid Club de Futbol. Entre cometes. Ja veia aquí que era censura, això.

Marquem les coses susceptibles de denunciar. Va, en Jose, aprofita això que us he dit. Vigila aquí, Garriga.

De fet, hem començat a treballar amb ell aquesta setmana, però ja també ens ha demanat sessió per diumenge, després del partit, per dilluns, per dimarts, perquè fa tota la pinta que l'hòstia després del partit serà forta, o això esperem.

Però què li passa al vot d'en Jose, a part que als àrbitres no li agraden? La veritat és que el

Jose ha entrat a consulta amb una

desesperació

increïble i ens ha explicat que ella no és qui era. Ja no té tanta autoritat, no és portada després de les seves declaracions i ja no es parla tant d'ell. De moment. Nosaltres això ho hem diagnosticat com un cas saber de síndrome de protagonista.

Síndrome del protagonista. A veure, la síndrome del protagonisme, en anglès també conegut com a main character syndrome, és un patró de conducta caracteritzat per la necessitat constant d'atenció, reconeixement i validació externa. I no, no se l'ha inventat ni el Gabriel Rufián ni la Juliana Canel. A quins símptomes té això? Doncs mira, té els símptomes de monopolitzar converses, exagerar els èxits personals o mostrar poca empatia. O sigui, sembla que estiguem descrivint el nostre mou, no? Però atenció, perquè les possibles causes solen ser la inseguretat, la baixa autoestima i una necessitat imperiosa per destacar. O sigui, no és sobre todo lo que reluce. Aquí hi ha material per la teràpia de la Juliana Rufián. És per això que quan la persona no aconsegueix els seus objectius, és a dir, ser l'absolut protagonista de tot, la frustració que sent pot arribar a desencadenar una profunda depressió, com ha estat en aquest cas. Llavors, clar, és bastant fotut, perquè imagina't haver-te passat mitja vida sent el rei de les rodes de premsa i veure que ara hi ha entrenadors que fan coses molt més interessants i amb més protagonisme que tu, sense haver de ficar-li el dit a l'ull a ningú. És frustrant. Doncs va, quina música li posem a José Mourinho per superar aquesta síndrome del protagonista? Primera cançó.

Oasis. Oasis, un tema dels germans Gallagher. Però això no seria més per Pep Guardiola?

Ara t'expliquem per què no. Es pot semblar-ho, però no és així. Perdó, tu vas a veure Oasis? No, no. No, eh? Jo m'espero. Diria que és el juliol. I a què t'esperes?

Jo m'espero al concert del 13 de març al Sant Jordi Club.

Per anar a veure Espetlana. Exacte, aquí tu no vas a colar, eh? Va, però seguim amb la teràpia, perquè és de Josep Moreño. Vam decidir posar aquest tema perquè els gàleguers siguin igual o. No perquè els gàleguers siguin igual o més polèmics que molt, sinó que ens van centrar en el que diu la lletra, sobretot. No miris enrere amb ràbia. Ah, important. És el primer pas per acceptar que les coses canvien i que a partir d'aquí poder tornar a construir sense imposició aquella persona que vols ser. Van proposar-li complementar aquesta cançó amb un curs d'homes alfa, mascles ibèrics, homes construïts, després de la deconstrucció en defensa de la masculinitat que imparteix l'excapità blaugrana, Carles Puyol. I està molt bé, eh? Sí, sí. Sí, sí, nosaltres l'hem fet. Però quan va sentir el seu nom, en Mou es va posar com una moto i ens va començar a cridar en portuguès. Carai, oh, merda, merda, porra, puta que pariu, es vela, no va a ser foder. Fa por quan es posa així.

També posa una mica catxondo. Sí, és un papi, sí, una mica. Però que li va. Déu meu. Bé, no, cadascú. No, aquí, perdona, és que aquí tu m'estàs jutjant els teus gustos i els teus interessos personals. Home, per raó, amb l'època que estem, no? Retiro el comentari. Llavors, què hem de dir, això? Llavors, hem d'intentar anar per la via del senyor. Ah, això ara em toca a mi. Llavors vam intentar anar per la via del senyor. Ens consta que Moe, Moe, Jose, és un creient de vot. A la consulta, en un català macarrónic, ens deia, soy catòlic profund y creo en el poder de Dios y en su justicia. Sols él em fa por. Avui és un dia de por, eh? Parlem de la por, vale? La Júlia i jo ens vam mirar i ja sabíem com atacar. I no, aquest cop no va ser amb Jordi Ganchito, sinó amb les nostres reines.

Són perfectes. Qui no són aquestes reines? És perfecta per fer l'after més diví. A la casa groc. No, no, aquest seria la Sagrada Família, aquest after. Elles estem parlant, evidentment, de Mariah's Pop.

Carai. O sigui, ¿tu has vist els concerts que han fet aquestes dues? No. Amb el nòvio de la Montserrat. És que, clar, som molt fans, aquí. A veure, m'estic enrotllant, no? Vinga, va. Hem sentit Flor Bellido Durán, produïda per la seva germana gran Montserrat,

integrant del grup Mariah's Pop, que és la sissió més pura del ja desaparegut Flos Mariae, ¿vale? Fa tres anys vam publicar aquest tema i la veritat és que en aquest temps de crisi política i d'alarmes meteorològiques apocalíptiques sempre hi recorrem. A més, el nostre pacient és un feligrés empadreït. Tu això ho sabies? Sí, sí, sí, és molt de vot. Llavors vam fer musicoterapia divina maquinota per veure si l'il·luminava. Però quan estàvem en el moment més àlgid de l'èxtasi, el més pur estil, sort Juana Inés de la Cruz. Les xarxes socials ens van fer una mala jugada, Garriga. I és que en un moment que vam badar, l'entrenador va obrir X i va veure com un crucífic gegant esclafava un pobre sacerdot equatorial mentre feia la missa. Ui, ui, ui, horrorosa, allò. Esfaraïdor. Horrorós. Vale, clar, i nosaltres sempre adelante

con la fe. Evidentment, el teníem fent voltes pel despatx un altre cop, pujant a l'escriptor i només feia que repetir, tenyo medo, tenyo medo, tenyo medo. El pobre es va quedar ben encarcarat. A més, la Júlia Lander Bauer no ens podia ajudar perquè just aquell dia estava

sortida per Montserrat. Així que vam haver d'aixecar la sessió i pensar una alternativa. I quina alternativa tenim? Doncs vam seguir amb la musicoterapia i només ens va quedar una opció.

Yo soy rebelde por.

Tal assaig, aquesta, també, no? Me la podria saber. Molt bé. Molt bé, escolta, sembla un karaoke, això.

És increïble. Bueno, publicada l'any 1971, vam recórrer a la cançó de Soy rebelde de Janet, i és aquí quan li vam tocar la fibra, es va obrir un canal, es va posar a plorar com un desgraciat, explicant-nos que res d'això era fàcil. Sentir que mai ningú l'ha estimat, sentir que sempre és el dolent de la pel·lícula, però alhora sentir com el vestidor de la del Real Madrid, els jugadors no li tenen respecte. Com Florentino Pérez se li pixa la cara cada cop que intenta obrir la boca. Però a mesura que avançava la cançó, vèiem com en Mou tornava a ser el d'abans. Ens va començar a vacilar i fins i tot li va fotre el dit a l'ull al rock tot dient, no sé què n'és tal reg. Sí que el té vermell, no? Notàvem que la teràpia començava a fer efecte, però ens faltava alguna cosa, l'última cançó que posés tot això a lloc.

I quina és aquesta cançó? Què va passar? Quan de cop vam veure Míriam Nogueras entrenar la consulta de Júlia von der Flayen. Però què pinta aquí? No ho sabem, però hi va ser llavors com veure la llum. La Júlia em va dir. Rock, últimament veiem que als pacients foresters els funciona molt la música en català. És veritat, Júlia. Ayuso va embogiar moineta i el perrito va frisar amb sisa. Així que, tirant de cartells anteriors del Canet Rock, vam trobar el que va ser la nostra salvació. Oh! Exacte, una bona dosi de pop-rock català de tota la vida, l'Axan Busto. Visca! A més, no ho sabíem, però és que entre els 73 idiomes que parla el jove, Mou també hi ha el català. Segur? Home, va viure aquí molts anys. Clar, i llavors Mou necessitava connectar amb aquest esperit català, el pit i collons, el seny i la rauxa, em reconeixes un etern perdedor i sentir-ne orgull, em permetres fracassar sense mirar enrere, encaure i tornar-se a aixecar, per després tornar a caure. Aquesta és la grandesa de ser català!

Sí, sí, no, vam acabar ballant totes juntes. Mou, Júlia Franciscaner i Míriam Nogueras, que ja ens van agafar nora pel 30 de novembre. Molt bé.

Ai, ai, ai, doncs bona teràpia, eh? Bona teràpia. Jo ara només estic pensant en una cosa, que encara ens guanyaran el diumenge, eh? Perquè amb aquesta superteràpia ja veureu l'entrenament que farà. Esperem que al Barça li fotin una bona follada. Al Madrid, i així nosaltres tenim diners i més feina. Sí, perquè si el Barça perd, serà culpa vostra. Totalment. Després em diuen, no sé què, l'Espanyol, que vingui aquí el capdespós i m'ho digui, eh? Que aquí estem fent favors als espanyolistes. No, com es diu, perdó, això? Els pericos. Els pericos. Perquè ja veureu. No, esperem. Per què et compliques la vida? Per què et compliques la vida que ja estem acabant jardins, perdó? Sí. No, a veure, ¿qué hem de fer? Que, sisplau, que perdi diumenge, que tornem-lo a tenir a la consulta.

Visca el Barça, visca l'Espanyol, visca l'Europa, visca el Júpiter, visca el Sant Andreu, visca el Girona, visca el Súria i puta Espanya.

I puta Real Madrid. Però per què mos falles al final? No calia, no calia, no calia. Això, i potser ho tallarem. Espera, gràcies. Gràcies, Garriga. Fem una pausa i anem al concurs. Ara venim.

Parlem de quin operador de fibra i mòbil hauria de contractar? D'acord. Quin és l'autèntic operador 100% català? Vera. I el més ben valorat pels usuaris? Vera. Escolta, no seràs una intel·ligència artificial. Peyu, a Vera sempre parles amb persones de veritat. Doncs no en parlem més. Passa't a Vera. Vera. Fibra i mòbil de veritat. Truca al 1543 o entra a somvera.cat.

Entrades a auditori.cat. El 29 de novembre l'Allianz

Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicenç, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Un esplè de sorpreses. La trafa música. I el tercer et porta d'excursió a la granja amb en Titor. Són els nous llibres d'en Titor i els fa l'alà. A jugar amb la pluja. Marrameu Torrecastanyes i Titor. Excursió a la granja. Obre'ls i passa-t'ho d'allò més bé. A la venda als punts habituals.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus.

Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus.

Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Tu no ets només una pòlissa. Ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva.

Els solidaris parlem de drets humans,

de temes socials i de denúncia. Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu, perquè els marges són el centre.

Solidaris. Amb Mercè Folch.

Dissabte a les 10 de la nit.

Mira, és tan fort això que ha passat que els esbelanes han marxat. És que no me'n sé venir. 932017474. 932017474 si voleu participar al nostre repte sonor d'avui. Tot i que abans li fareu una pregunta als nostres oients. 932017474. Per participar i guanyar 60 euros del Condis, avui repte sonor. Tenim dos concursants. La primera concursant és la Maria Dolors. Maria Dolors, bona tarda. Hola, bona tarda. On ets, Maria Dolors? A Golmès. A Golmès? Sí. Molt bé. Escolta, Maria Dolors, això no és la pregunta del concurs, però si jo et preguntés quants dies té un any, quants dies diries que té un any? O 365 o més. Eh, que sí? Doncs hi ha algú de l'equip del programa que tenia una altra resposta al cap. Mira, noi, hi ha gent. Bueno, no passa res. Hi ha gent per tot, sí, sí, hi ha gent per tot. A veure, va, que tenim un àudio per tu, a veure si endevines a què correspon aquest so. Buah, la barcona avui s'ha passat un ou, eh? Et dono quatre opcions, Maria Dolors. No és fàcil, no és fàcil. Això és un escolanet de Montserrat. Això és el so d'algú fregant la vora d'una copa. Això és un cucut d'un rellotge que s'ha quedat trebat. O això és l'és alert de la classe I3, per dir a la classe dels dofins que tornin del pati. Un cucut que s'ha quedat trebat. Un cucut que s'ha quedat trebat.

La resposta anterior, quina m'havies dit, sisplau?

Algú fregant la vora d'una copa.

Això, fregant la vora de la copa, que no me'n recordava.

Ai, que m'ha estat a punt de fallar, Maria Dolors. És que no me'n recordava, d'això de la copa, és veritat, la copa. És una resposta correcta. Gràcies. Mira, ara em diuen que t'he ajudat, Maria Dolors, i s'està indignant la persona que no tenia la resposta correcta de la durada d'un any. Aquest equip és molt delicat. Dolors, has encertat, no pengis, eh? Gràcies. La Dolors és una dona ben posada. I tranquil·la. A veure la Pili com és. Pili, bona tarda. Hola, bona tarda. On ets tu, Pili? De Neves. A Neves? Sí. Ja vas trucar un dia a Podem, sona? Sí. Ah, veus, és que a Neves. Quant sou a Neves? Pues 200, 30 y algo. ¿Us coneixeu tots, tots, tots, tots? Pues gairebé sí. Si tu veus els 200 i saps com es diuen tots?

Deu-n'hi-dos, sí. Potser els 200 no, però quasi, quasi.

Això ja ho té el poble. I si no saps de quina casa són, com a mínim. Això sí, sí que ho té, això sí. Vinga, Pili, et poso un àudio a veure si m'encertes de què va aquest àudio. És això. Ja, per compte, ja. O sigui, això, en fi. Opció A, és un control d'alculèmia. Opció B, és un globus aerostàtic. Opció C, és algú esbofegant quan veu que ha rebut 1.500 correus electrònics de la nostra productora. O, opció D, són els jugadors del Barça després del partit d'ahir. Jo crec que és l'opció B, un globus aerostàtic. És una resposta correcta. Molt bé. Doncs anem al desempat. Atenció, Maria Dolors i Pili. És un duel cara a cara. Qui guanyarà? Doncs qui s'acosti més a la resposta correcta. Atenció a la pregunta. Maria Dolors, quants anys té? 124. 124. Pili. 125. Ah, i hem anat a jugar a veure qui la deia més alta. 125 anys, són molts anys, 125, eh? Són molts. Doncs la resposta correcta era 117, i per tant guanya la Mària Dolors. Maria Dolors, té 117 anys, la senyora Ethel Catherman, del Regne Unit. T'agradaria arribar a 117 anys? No, no. No? Et vols morir abans? I tant, sí, sí. Home, a veure, tampoc tant d'hora. Vull dir, disfruta-ho. No, però que la vida.

Tant si és curta com llarga, que tingui sentit.

Mira, que bé, que ben resumit, això. Pili, torna-ho a provar un altre dia, eh? Moltes gràcies per trucar. Sí, gràcies. Avui la teva vida té sentit, Maria Dolors, perquè tens 60 euros al còndis. Moltes gràcies. Veus? Una mica de premi. Gràcies per participar. Nosaltres anem a la Bulletin a les 6 de la tarda i arriba el que no surti d'aquí, que avui hi ha portades de diaris. No de diaris, no, de revistes del cor.