La tarda de Catalunya Ràdio, de 17 a 18 h - 22/10/2026

Bona tarda, us informa Marc Güell. L'exconseller Lluís Puig ha tornat a seure's aquesta tarda al seu escó del Parlament després de gairebé 9 anys d'exili. En un discurs davant la cambra, Lluís Puig s'ha declarat convençudament independentista. El president Salvador Illa no era a la cambra durant la rebuda. Anem cap al Parlament, Jordi Corbalán.

Lluís Puig ha estat rebut pel president del Parlament, Josep Rull, un cop dins de l'hemicicle, ha tret el llaç groc que ha ocupat tots aquests anys el seu escó, mentrestant rebia una llarga ovació dels grups independentistes i dels comuns amb els diputats d'en Peus. El PSC i el PP no han aplaudit i els diputats de Vox no eren a l'escó. A la bancada del govern, només tres consellers, Miquel Sàmper, que va ser advocat de Puig, ha estat l'únic a aplaudir. El mateix Lluís Puig ha fet referència a l'absència del president Illa quan ha lamentat que no s'hagi avançat en la solució del conflicte polític entre Catalunya. I Espanya.

Finalment, president, tenia escrito de sartre el president Illa, ja l'hi diré en persona. Després de 9 empresonats, 7 exiliats i més de 3.000 persones represaliades durant una dècada, no hi ha cap, cap, cap proposta de model polític per poder ser. És per això que no puc fer altra cosa que continuar declarant-me convençudament independentista.

Fons de la presidència expliquen que el president Illa celebra que Puig pugui exercir en plena normalitat els seus drets polítics i parlamentaris. Jordi Corbalán, Catalunya Ràdio Parlament.

Itàlia aprova 500 milions d'euros d'ajudes per als transportistes, agricultors i pescadors per paliar l'encariment del combustible després de 7 dies de vegada al sector. El govern ultraconservador de Giorgia Meloni vol acabar d'aquesta manera amb els nombrosos talls de carreteres que han bloquejat el país i que estan provocant problemes d'abastiment als supermercats. Malgrat l'anunci d'alguns treballadors, continuen protestant sobretot a la zona de Nàpols.

Vox ha escollit un cap de llista per Tarragona en passat neonazi i pendent d'un judici per delictes d'odi. L'actual líder del pseudo-sindicat Ultra, Solidaritat, Jordi de la Fuente, encapçalarà les llistes del partit Ultra a la demarcació tarragonina, tot i no tenir-ne cap vincle. És regidor de Sant Adrià de Besòs i diputat provincial a Barcelona. I el juliol s'haurà amb el banc dels acusats per haver liderat, segons la Fiscalia, l'assalt amb violència a un centre de menors no acompanyats al Masnou, ara fa set anys. A més, anys enrere va dirigir el partit neonazi Moviment Social Republicà, negacionista de l'Holocaust.

El Departament d'Interior confirma la clàusula de rescissió que hauran de pagar els ajuntaments de ciutats si capten policies locals acabats de formar de municipis més petits. La consellera Núria Parlón també anuncia que es faran convocatòries unificades d'agents d'aquest cos per facilitar els tramits als consistoris petits. Premi a demà, Marta Vallès.

Bona tarda, la consellera ho ha explicat a la reunió que hem tingut amb els alcaldes del Maresme. Dues mesures per compensar l'anomenat canibalisme a l'hora de captar agents de la policia local d'altres municipis.

El que s'anomenaria com la clàusula de rescissió, és a dir, si jo soc un ajuntament gran i hi ha un ajuntament més petit que ha fet l'aposta d'invertir en un policia local i aquest policia, perquè té dret a fer-ho, a prosperar o vol canviar de destinació, marxa a un altre municipi més gran, si es dona en els tres primers anys, l'ajuntament que agafa el policia, doncs pugui indemnitzar en certa forma l'ajuntament que ha fet l'esforç en la seva formació. L'altra mesura és fer

una convocatòria única, voluntària, de tots els ajuntaments que hagin de convocar places de policia local. Marta Vallès, Catalunya Ràdio, Premià de Mar.

Lloret de Mar, a la selva, tanca indefinidament la piscina perquè la pluja de començaments d'octubre ha fet malbé la coberta. La situació afecta uns 3.000 abonats. Lloret de Mar, Laia Claret, bona tarda. Bona tarda.

L'Ajuntament va encarregar un primer informe que va detectar els danys i està treballant en un estudi més exhaustiu on també vol determinar si hi va haver alguna incidència en la construcció el 2013 i exigir responsabilitats a l'empresa. Adrià Lamelas és l'alcalde de Lloret. Sí que estem investigant

perquè si l'empresa constructora va tenir algun bici cul, doncs demanar-li la responsabilitat tant de la construcció com també dels danys que ens provoca ara tancar la piscina. En paral·lel,

s'està elaborant un projecte per reparar-la, que podria estar enllestit a mitjans de l'any que ve. L'Ajuntament està buscant alternatives pels usuaris que hi feien activitats de competició. Laia Claret, Catalunya Ràdio, Lloret de Mar.

Esports, Joan Fitó. A tres dies del Clàssic. Avui el Barça no s'ha entrenat, demà l'equip tornarà a la feina. Mentrestant, Enric Massip, assessor del president Joan Laporta, ha carregat contra el Real Madrid pel cas Negreira. Massip diu que el Madrid parla dels àrbitres i ataca el Barça per desviar l'atenció del mal joc de l'equip. Aquest vespre, per cert, passa pel tot costa de Catalunya Ràdio Pedro Rodríguez, del Canari. Fins demà! De les Champions. I aquest migdia s'ha presentat el Tour de França de l'any vinent. L'edició masculina començarà el 2 de juliol a Edimburg, mentre que la ronda francesa femenina ho farà el 30 de juliol a Leeds i comptarà amb la catalana Paula Blasi entre les favorites.

Fins aquí les notícies.

La tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

Clar, ara es prohibirà un moment molt bonic, que és que tenim a l'estudi el senyor que va fer aquesta sintonia. Manu Guix, com estàs? Bona tarda, molt bé, i tu? La podem tornar a tirar? A veure. Com la vas fer, la sintonia? És que venen ganes de cubata i tot, eh? Oh, m'encanta. La vas fer tu, eh? La vaig fer jo, sí. Ens va agradar molt d'inici i aquest pom-pom-pom-pom ha enganxat molt, eh? Aquest pom-pom-pom-pom me'l vas demanar tu, eh? Sí, vaig dir, és que aquest pom-pom-pom per marcar els inicis d'hora se'n seria molt bé. Sí, vam tenir unes discussions si havia de ser ascendent o descendent. Sí, podia ser pom-pom-pom-pom o pom-pom-pom-pom. Exacte. I hem acabat de fer-ho ascendent. Ara has de fer la remesca, eh, Manu? Jo crec que ja toca un remix. La versió disco. El proper sopar de Nadal de la tarda la puguem punxar i ballar. Avui el Manu Guix el tenim perquè ens presenta disc i té actuacions a la vista i en volem parlar, però també justament avui. 22 d'octubre fa 25 anys justos d'això.

Buenas noches y bienvenidos a Operación Triunfo, un proyecto fantástico, emocionante, musical, indirecto, donde por primera vez Televisión Española, la productora Jet Music en Demol, las compañías discográficas, los medios de comunicación, la prensa musical especializada, se unen para crear un objetivo en común.

Es un viatge en el temps, any 2001, encara tremolàvem per l'ataca a les Torres Bessones, feia un mes i poc. Espanya vivia l'inici d'aquest fenomen televisiu i musical sense precedents. Dues paraules que ho expliquen tot, Operación Triunfo.

A tu lado me siento seguro, a tu lado no dudo, a tu lado me siento seguro.

Clar, Manu, hem vist vídeos aquests dies remenant, no?, amb el Olà i companyia, i, hòstia, és un nen, eh? Sí, la veritat és que sí. Jo ara, mira, just abans d'entrar a l'estudi, he vist un reel d'aquests que ha penjat Operación Triunfo on se'ns veuen actuals professors a la gala, a la primera gala, i que cantàvem el Happy Day, que jo ni me'n recordava. I sí, sí, realment, és que, clar, jo tenia 21 anys. Sí, sí, era molt petit. Toca el gossant.

¿Tú quién eres? Cuéntanos.

Pues yo soy Manu y me voy a encargar de los talleres de estilo y de la dirección coral. Yo soy Manu. Eres molt jove i ja feies de profe. Que avui dia ja no es posaria en dubte, però llavors no sé si era una mica estrany també per tu posar-te a fer de profe. La veritat és que sí, perquè al final va resultar que jo era més jove que la majoria dels concursants i estava allà i de cop i volta em vaig veure ficat en aquesta cosa que no sabíem gaire bé. Que era i que es va acabar convertint en el que es va convertir i va ser una cosa realment espectacular. A mi em va pillar en un moment personal molt difícil perquè tres setmanes abans de començar OT va morir el meu pare i al cap de tres setmanes, i recordo que dels últims consells que em va donar el meu pare abans de morir és que jo li vaig explicar en plan, papi, tio, mira, m'han ofert una cosa que és treballar a Televisión Española. Que es faran unes galas, algo de música, i clar, cal recordar que era l'època de José Luis Moreno, Noche de Fiesta, amb aquelles plomes que s'oïdien, i jo pensava, galas, música. Tu t'imaginaves allò? Clar, jo pensava, què cony és això, no? I el meu pare em va dir, Manu, agafa-ho, que això t'anirà bé. I efectivament vaig entrar i recordo molt bé la sensació de ficar-me en un projecte que no tenia ni idea de què collons era. Era impensable que això acabés sent el que va ser. Clar, clar, sí, és que absolutament. I jo recordo, i a més a més, recordo molt bé també la sensació que quan vam arrencar no ens mirava ni Cristo. I que vam estar una setmana, vam fer una gala, una segona setmana, vam fer una gala, una tercera setmana, vam fer una gala, i allà com que no acabava de passar ben bé res, i de cop i volta, bum! Es va convertir en una cosa que havia de durar tres mesos, però no sé quants en va acabar durant, i es va enganxar l'OT1 amb l'OT2, i de cop i volta, d'anar jo a treballar al plató que anava allà a l'acadèmia que estava aquí a Sant Just d'Esvern, que anava jo sol amb el meu cotxe i aparcava davant, i al cap de quatre setmanes, jo amb el meu cotxe havia d'aparcar a 150 metres, venia el segurata, i hi havia mil persones a la porta de l'acadèmia al carrer, i havia d'entrar escurtat d'un segurata perquè jo pogués entrar a l'acadèmia. I de cop va ser com, què collons està passant? Àlex Gutiérrez és el nostre expert en televisió. Bona tarda. Què tal? Bona tarda. Per què va ser aquest boom, Operación Triunfo, ara fa 25 anys?

Perquè era un format molt ben muntat. Això, clar, s'ho inventen el Josep Maria Mainat i el Toni Cruz. Ells, de fet, el Jan de Mol, que era el creador de Gran Hermano a nivell internacional, els expliquen abans d'Operación Triunfo Gran Hermano. I ells no acaben de veure el formatge i diuen, ostres, això de filmar gent fent el burinot. I aleshores, quan comença, se'n adonen de dir, escolta, i si en comptes de tenir-ho allà en una casa, podrint-se allò i aïllats, els hi fem fer alguna cosa, alguna cosa de valor, com la música, que emocioni i tot pleguet. I neix aquesta idea de l'acadèmia. I per tant, a partir d'aquí, aquest punt de dir, escolta, hi ha la convivència, que hi havia set de programes de convivència de tele i realitat, començàvem a parlar de realities, es barreja amb una cosa aspiracional, com és la música, i agafar uns nanos que no eren professionals i convertir-los de manera intensiva en professionals. I clar, l'espectador se sent involucrat en aquest aprenentatge, se sentia acompanyant-los. D'aquell càstig inicial,

que en parlarem, en van sortir molts concursants que després s'han convertit en figures de la música de casa. Per exemple, la guanyadora, la Rosa López, que va començar així.

¿Por qué tenías tan poca confianza en ti? ¿Por qué creías que no ibas a ser aceptada en la academia? A ver, ¿por qué?

Pues tal vez por el físico, por no sé, es que no sé. ¿Por el físico? Sí. Dispuesto a adelgazar, fíjate. Adelgazar un poquito, que cuesta mucho.

Y eso va a acabar de esta manera.

Los espectadores de Operación Triunfo, con sus mensajes al 5335 y las llamadas a las líneas 906, han decidido por un 26,6% de los votos que el primer clasificado de la primera edición de Operación Triunfo sea A ver, en alto y claro.

¡Rosa! ¡Rosa!

Com recordes aquella rosa del principi? Quin primer record deus tenir d'ella? Ostres, bueno, de la rosa jo recordo molt bé primer la veu que tenia, que era francament espectacular. Cal recordar que estem parlant de fa 25 anys. Fa 25 anys la joventut no estava preparada. Com ho està ara, és a dir, ara no costa tant trobar gent que canti molt bé, però fa 25 anys, ostres, cada cop i volta aparegués una persona com la Rosa, d'un poble perdut d'Andalusia, que feia pollastres a l'ast i cada cop i volta es posava a cantar i deies, hòstia. És a dir, ara, avui dia, quan es fan aquests concursos, els concursants ja gairebé que treballen per preparar-se per això, diguem-ne. Són més experts. I llavors venia el fuster, el de la barquera, no sé què, tal, que no havien imaginat mai poder fer això. Ara avui sí que s'ho imaginen. Clar, i a més ha canviat molt el panorama. Avui en dia el jovent té tota la música del món al seu abast, amb el seu telèfon mòbil, tenen moltíssima més cultura musical, han escoltat molt més de tot, estan més ben preparats, hi ha millors escoles. Fa 25 anys no, això no existia. I clar, jo de la Rosa recordo molt bé, a part de la seva veu increïble, la seva humanitat, la seva autenticitat, tenia un cor, era una persona molt noble, i que es feia estimar, que es feia estimar moltíssim, i que jo crec que per això va connectar tant amb l'audiència i amb la gent, és que al final ho té. Clar, va ser el primer, i aleshores tot el que passava allà era de veritat. Després ja no, després ja OT2, OT3, la gent ja va veure el que era i entraven d'una altra manera. Amb una idea més clara, evidentment. Però aquell OT1 era tot autèntic, perquè tots estàvem sorpresos i ningú de nosaltres, ni el Crut, ni el Mainat, ni la Nina, ni la Noe, ningú sabia què anava passant. I aleshores anaven fent i anaven creant tot allò. Noemí Galera, bona tarda. Hola, bona tarda, com esteu? Manu! Tu eres la directora de càsting d'aquell any 2001. ¿Recordes, per exemple, que el David Bisbal gairebé va quedar fora?

Bueno, a veure, no. No, no, no és veritat, això. No és que quedés fora. No, no, no, no, no. Es van fer diversos càstings i després van fer un càsting a última hora a Barcelona. I va ser aquí on va entrar el Bisbal, però no va quedar fora. Sempre ha estat dins, però des del minut 1. No, no, no, no està ben formulat, això.

Va, doncs retiro la pregunta. Però en tot cas, què va. Què tenia aquell càsting que va funcionar tan bé i que, com deia l'Àlex, va tenir aquest èxit tan fulgurant? Què creus que vau encertar en trobar?

Jo crec que va ser una mica la novetat, la naturalitat dels concursants. Ningú sabíem, com deia ara, comentava ara el Manu, ningú sabíem què estàvem fent, de fet. Fins que no va acabar el programa no vam tenir una mica la sensació d'hòstia, què hem fotut aquests 4-5 mesos que van estar els nanos allà. Doncs jo crec que eren concursants que qualsevol a casa seva es podia identificar amb qualsevol d'ells, no? Eren gent normal, que feien vida normal i estaven fent el que volien, que era, doncs, aprendre a cantar, aprendre a moure's en un escenari, no sé, i es veia com estaven lluitant i estaven esforçant-se per aconseguir el seu somni. Jo crec que aquesta és la. De la qüestió del càsting, que eren gent normal.

I el fet que guanyés la rosa, creieu que va tenir algun impacte, que va ajudar que el concurs fos encara més estimat o tingués més èxit?

No ho crec. Va guanyar la rosa perquè tothom se l'estimava molt. Podria haver guanyat una altra i l'èxit hagués sigut el mateix. No crec que tingui res a veure qui guanyés. Sí que és veritat que la Rosa, com a concursant, ostres, és un perfil molt potent. Una tia amb una veu espectacular i amb tot per aprendre. Llavors, això a la gent li agrada.

Aquesta setmana la Rosa López ha enviat un vídeo a la xarxa justificant la seva absència a les celebracions dels 25 anys d'aniversari del concurs i demanant que els artistes d'aquella edició tinguin suport tot l'any, no només per l'aniversari.

Que no tiene ningún sentido que a los artistas de OT1 nos llamen cada año, como si esto fuera invitarnos a una boda cada año, y tengamos que estar sí o sí, que no nos paguen, todo no vale. O sea, yo necesito, esto es como un amor con un chico, ¿no? Si tú durante el día no te da preliminares, no te da nada, ¿de dónde te enamoras, no? Pues esto es igual.

Hostia, los preliminares. Los preliminares, mano, per alusions. Me he quedado muerto. Què en penseu d'això que reclama la Rosa? L'enteneu una mica? Creieu que és lògic que un dels concursants d'aquella època estigui una mica cansat de festes, aniversaris, celebracions? O, en el fons, la seva carrera neix d'aquí i això sempre els acompanyarà? Jo, per la part que em toca,

no sé, o sigui, no crec que. No estem celebrant res, amb la qual cosa no anirà a una cosa que no existeix, o sigui que no nos damos por aludidos. Crec que es refereix més a la premsa, als podcasts, a tota la quantitat de periodistes que et truquen per parlar amb tu i per fer-te entrevistes. Com nosaltres. Exactament. I que això, doncs clar, són moltes i al final dius, escolta'm, jo d'això no menjo, no? Si es referia en el nostre cas, nosaltres sempre hem pagat els concursants quan hem vingut a fer de jurat o quan s'han fet les celebracions del reencuentro. Vull dir, no ens donem per al·ludits perquè no trobem el cas, no? Però pel 26.

Però pels 25 anys no s'ha intentat fer una trobada oficial?

Sí, s'ha intentat, però estamos en ello, encara. El Tinet Rovira encara està treballant amb això. O sigui, encara no la podríem veure, eh? Bueno, si ella vol, òbviament. Però és que això, la idea és de fer una celebració on estiguin tots. Tots els concursants de totes les edicions. A tots estem parlant de 200 persones, saps? A tots els de totes les edicions. Òbviament, és una celebració de totes les edicions. Són 13 edicions. Amb els seus concursants, els professors, els jurats, els directors. És difícil reunir tanta gent, que tothom pugui. Exactament. Llavors, en aquest cas, si aconseguim fer-ho, que seria molt xulo, i tenim temps, perquè aquest programa va començar avui fa 25 anys, però va acabar al febrer, març. Vull dir que encara hi ha temps per fer-ho. Això no és obligatori per ningú, òbviament. Àlex. No, li ve de gust venir, doncs. Clar, clar.

Exacte, jo és que anava a dir això, és que la Rosa, més enllà de que a mi m'encantaria i a la Noé segur que l'encantaria també que la Rosa vingués, escolta'm, la Rosa és lliure de fer el que li doni la gana. Efectivament. Que ja són grans. I té tot el dret del món, i té la seva vida muntada, i la seva carrera, i que faci el que a ella li vingui de gust, només faltaria. Àlex, aquesta nostàlgia a la televisió està funcionant molt últimament, no? I aquesta idea de reunir, ja no et dic tots els de totes les edicions,

però els del primer any, això seria una bomba. Sí, suposo que el que hi ha també és que vivim en uns moments que tot està superfragmentat. I, en canvi, aquests programes, per mi, representen gairebé el final d'una era de la televisió, i al principi d'una altra, eh? Però, clar, OTU, penseu que si ho mirem en termes d'audiència, la gran final de OTU la van veure 12.873.000 espectadors, un 68% de quota de pantalla. Clar, avui dia. Això t'ho fa el Barça, no? O el Madrid, de la xarxa espanyola. Sí, exacte. És molt difícil avui dia, en un programa convencional, arribar a un 68% d'això. I, per tant, jo crec que és molt normal de dir, ostres, aquells moments en què tothom mirava doncs, en aquest cas, Operació Antiu. I això dona nostàlgia, clar. Tenim moltes xifres, però també ha quedat molta música.

Deixem saludar de nou el Blai Mercè, bona tarda. I l'Aleix Figueres, bona tarda. Són redactors d'aquest programa que tenen una relació especial amb el programa. Quina relació teniu amb el programa? Jo, amb 15 anys, imagina't, vaig descobrir Operation Triunfo i de sobte se'm va obrir un món i em vaig tornar un fan, un fan de tot el que feien aquells concursants. Vaig anar al Palau Sant Jordi al concert final i vaig acabar també anant a seguir un dels concerts de la gira de David Bisbal i Xenoa. I vaig enviar una carta al diari de suport del diari de Vilanova. És extraordinàriament entranyable aquesta carta. De suport a Chenoa, donant-li les gràcies per parlar en català amb el públic al camp de Vilanova. Que fort. Quan en el concert del Palau Sant Jordi ningú havia parlat en català. Diu així, gràcies Xenoa. El passat dissabte, dia 6 de juliol, vaig assistir a un concert en el qual actuava la parella de moda, l'Andalús David Bisbal i la mallorquina Xenoa. Quan va sortir la noia a l'escenari, la meva reacció va ser molt bona. A part que és molt maca, afectuosa i una bona artista, el que em va agradar més de la mallorquina va ser que es dirigís al públic en català. Amb un català adequat i ben parlat. Chenoa en va entusiasmar. A més, no va dir un simple gràcies, sinó que va parlar en català durant tot el concert entre cançó i cançó. Fins i tot va aconseguir que David Bisbal el parlés. Signa Blai Mercè i Serra, Vilanova i la Geltrú, 19 de juliol de 2002, diari de Vilanova. Bravo! Jo ja em preocupava pel català en aquell moment. Li va impressionar molt Xenoa, Bisbal no gaire, no n'ha dit res. No, no, van tus esmades, Xenoa. Deixa'm convidar la Noemí, galera, que sé que tens moltes històries, però en tot cas et volíem també felicitar per aquests 25 anys d'aquesta bomba que vau, entre tots plegats, crear.

Moltes gràcies, perquè la veritat és que dius, osti, 25 anys, per favor. I estem preparant una tradició, vull dir, això no ens ho hagués dit ningú en aquell moment, eh, Manu? I amb les mateixes ganes i la mateixa il·lusió, perquè és un programa que ens agrada molt fer i amb el que gaudim molt i llarga vida ho té. Doncs, Noemi, una abraçada molt forta. Moltes gràcies. Una abraçada, Manu. Et veig el dissabte. Sí, ens veiem el dissabte a la Polo.

I a part, hem d'anar a sopar. O sigui, ara quan surti d'aquí t'envio un àudio. Vale, el Japo. Ja parles tu amb la Mònica pel lloc. A quin Japoneu? Bueno, anirem a un Japo. La Mònica és l'experta dels Japos i ens portarà algun Japo. Escolta, després em dius quin Japo, que segur que és bo. Un petó a tots. Un petó, gràcies. El Blai va fer la carta amb 15 anys. Tu, Aleix, quina història tens amb

Operación Triunfo? Doncs mira, jo tenia 9-10 anys en aquell primer OT. Sí que joves sou tots. Em sap greu, mano, em sap greu. Jo encara tinc tots els discos d'aquella primera edició d'OT, el de gala a gala, perquè si una cosa va aconseguir Operación Triunfo és que la gent comprés molta música, perquè de fet. Es comprava el disc físic cada setmana que s'editava, cada setmana del que

es gravava dels propis concursants, jo crec que. Però jo crec que allà tothom comprava, eh?

Jo crec que encara es comprava la música, després ja va venir tot plegat, la gent enviava I els SMS que la gent votava, i també, jo també I després, al cap d'uns anys, jo vaig fer la volta, i vaig acabar treballant. Com a redactor dins d'Operación Triunfo.

Imagina't, tota la volta sencera. A l'edició del 2017 i la del 2018, que són la de l'Aitana i la del Miqui Núñez. Bé, però posem una mica de música aquí també, perquè, Blay, ha quedat molta música d'aquella primera edició, cançons que són de l'imaginari col·lectiu. Sí, i va passar una cosa molt curiosa, i és que a les gales es versionaven cançons, i al final la versió. Ha acabat superant la cançó original i hem fet un top 5. D'aquella època hi posarem la cançó que va sonar a la gala i l'original. Comencem en cinquena posició.

Vivo por ella sin saber Si la encontré o me ha encontrado Ya no recuerdo cómo fue

Això era Bustamante i Gisela? Molt bé! Vivo por ella i. Recorda els assajos d'aquestes actuacions? Alguns, no tots. Tinc molt mala memòria. I em sabries dir el duet original? Això era Andrea Bocelli i. Hòstia, ja no me'n recordo. Marta Sánchez? Marta Sánchez.

Vivo por ella sin saber.

Com triàveu les cançons? Ui, jo en aquell moment jo ni pinxava ni colgava. No? No, no, no, jo era allà on. Et deien, farem aquesta i aquesta, no? Correcte. A mi m'arribava la noia i em deia, aquesta setmana fem això. I ja està. Jo, pel que tinc entès, sempre hi ha hagut un comitè d'experts a GES Music. En aquella època entenc que devien ser el Cruz i el Mainat, juntament, pactant amb editorials de les discogràfiques del moment, i seleccionaven el repertori. Quarta posició. A veure.

Hombre, això me'n recordo perfecte.

Tenorio y Fergó. Sí, senyor. Sí, senyor. Aquesta. De Navajita Platea. Es ballada, eh? Sí, sí, Navajita Platea. Noches de Bohemia.

Ara és quan ja la Carla Vardés, la nostra productora,

ja ha perdut els papers i es descontrola amb el que ve ara. La que ve ara no és una cançó en sí del programa, del concurs, però sí que va ser un dels primers singles a sortir entre dos concursants. I he de dir que és una cançó que avui en dia segueix sonant a les festes.

Ella tiene todo lo que siempre soñé.

Està fent un viatge en el temps de heavy, eh, Manu?

Sí, sí. La chispa de mi piel. Mi primer amor, mi primer amor.

Tu no havies nascut gaire bé, Aleix. Com que no?

Però si me les sé totes, aquestes. Totes aquestes me les sé totes. Ah, clar, perquè et compraves els discos. I a més, una de les coses que ens ha donat OT, per exemple, els qui ho van veure de molt petits, és que ens ha donat molta cultura musical, també. Has reconegut coses que no hauries vist per edat, potser. Probablement jo no hagués escoltat mai un duet d'Andrea Bocelli. De esa mujer.

Somos dos hombres con una vida. Home, és una meravella.

Clar, aquesta cançó, l'original. Sí, això ho he descobert, jo no sabia ni qui era, doncs resulta que no és ni de David Bustamante. No saps qui és? Ni d'Àlex Casarón. Ah, no, és trampa. He fet auto-spoiler. Sino d'un cantautor que va morir fa uns anys, que es deia Miguel Gallardo. Ella es el regalo de tu atardecer. Nosaltres m'agraden més Bustamante i Àlex. És que probablement no l'hi haguéssim ni atribuït al pobre Miguel Gallardo.

Per nosaltres és de Bustamante i Àlex.

Tenia aquell videoclip èpic que estaven els

dos en un ring de boxa. Sí, sí, sí. Es veritat.

Va, anem al número 2. Número 2. Aquí, Manu, jo crec que sí que el teu record serà ben lúcid. A veure. Comencem amb la que va sonar en aquell moment

un duet icònic. Casi nada, muy poquito Dentro del cuarto en un rincón, eh. Solo por amar.

Jo crec que qui s'ho va passar molt bé en aquests assajos va ser l'Àngel. L'Àngel, qui s'ho va passar pipa. L'Àngel, perquè els va arrembar l'un a l'altre com, bueno, perquè allà passés de tot. Per què l'ha recordat tant el Manu? Perquè tenim un document sonor on. Ara li ha canviat la cara. Ai, Manu. S'ha quedat pies. Què vaig dir? Ara ho sabrem. ¿Tornamos un poquito más ahora? No. No.

El falset que ha passat a la història de Escondidos va ser pel Manu. Les coses de qui són? Veus? Bueno, sí. Hola, que fort, no me'n recordava, però gens, d'això. I l'original d'aquesta? L'original, a qui em sabries dir de qui la cantava? Era un duet, també? Sí, era un duet. Cristian Castro, el d'Azul, que també David Bustamante la va cantar després, i Olga Tañón, és com diu. Olga Tañón! I el tema d'aquí és. És d'aquí que és Santander? O no? Aquí ja no he arribat, perquè va ser inclòs a un disc d'Olga Tanyón, però l'autoria. No he arribat a l'autoria de qui era. Una cosa molt bona que teníeu per fer un triomfo és que jo crec que en aquell moment la música llatinoamericana a Catalunya i a Espanya no era el que és ara, amb tot el reggaetón i tot això. I crec que va ser una font perquè una generació sobretot de gent jove conegués boleros, cançó melòdica de l'època i a mi el que m'hagués agradat que en aquell moment o per si un triomfó hagués inclòs alguna cançó en català com sí que ha fet en les últimes edicions en aquell moment era impensable va costar molt fins al 2018 i la televisió espanyola del 2001 Alex Gutiérrez era una televisió espanyola

molt diferent a la d'ara home, sí, sí considerablement diferent, clar. Perquè estem parlant de estem parlant d'Aznar, diguéssim. Aznar en majoria absoluta. En majoria absoluta, i per tant estem parlant de FFOO i altres episodis similars, i per tant la sensibilitat cap al català era entre escassa i nula. Número 1. Aquest rànquing l'has fet tu,

entenc, eh? Ah, d'acord, vull dir que no surt d'allò de. Que hi ha més que escondidos, que hi ha. Home, que hi ha més que escondidos. Ja l'hem escoltat al principi. Ah, bueno. Pensava que me anaves a posar el sueña de la rosa. Ah, home, també, eh? Home, clar, això, també, també. Això era l'himne, una mica, no?, d'Operación Triunfo, d'aquella edició. Era l'himne, sí, sí, era l'himne absolut, que recordo que el van començar a compondre el Naim Tomàs, que va ser ell el que va sortir amb el vers i no sé què, i després, bueno, van entrar. Productors com Alejandro Abad, després també Xavi Banyes va fer una tasca importantíssima en la creació i producció d'aquesta cançó i bueno, es va convertir en el. Home, va quedar durant molt de temps, encara m'ho canten a mi, saps?

És l'himne més icònic,

tot i que cada edició té el seu himne, perquè hem tingut adelante, hem tingut d'agua, hem tingut moltíssims. Però aquest és, bueno, jo crec que és insuperable. És un himne generacional. Ara, ara, ara.

A tu lado mi sueño se

hará por ti realidad.

Han passat 25 anys. Mare meva. Qui creus que ha fet la carrera més sòlida musicalment des de llavors? Bueno, clar, costa de dir. No dels primers, eh, però clar, fins al final hem tingut gent que, com l'Aitana, que han acabat sent artistes internacionals. Com la Maia, com, jo què sé, o l'Alfred García, o com Pablo López, com Manuel Carrasco, com. Tamiqui Núñez. Sí, Tamiqui Núñez, o sigui tantíssima tantíssima gent, si et poses a analitzar fredament i a nivell analític, David Bisbal és l'estrella segurament que porta la carrera més longeva, la més internacional i jo crec que el seu èxit és indiscutible i a més a més reconegut a nivell mundial. Y me estoy acordando

de mis compañeros de la orquesta, que bueno, he trabajado mucho con ellos. Y lo quiero muchísimo. Y esto ha sido un sueño,

¿no? Ave María, Ave María. Jo estava, perquè jo vaig tenir la immensa sort que quan es va acabar el T1, i aleshores a David Bisbal li van dir, te iràs a Miami a grabar tu primer disco con Quique Santander. I aleshores el Bisbal va dir, quiero que Manu venga conmigo. I jo vaig anar a Miami amb el Bisbal, tres setmanes, ja estàvem allà gravant a casa del Quique Santander, aquest disco, El Corazón Latino. I jo recordo estar en un Volkswagen Golf descapotable, que portava l'ajudant del Quique Santander. El Quique Santander anava en el copilot i el Bisbal i jo anàvem asseguts al darrere. I el Quique Santander gira i diu, se m'ha ocurrido una cancion.

I ens canta Ave Maria, quando s'era mia.

Això allà a tota pastilla. Bueno, no a tota pastilla, no. Anaven pel centre de Miami, anàvem a 50 per hora. La inspiració et ve a vegades així, eh? Recordo el moment que sí, sí, que va agafar, estava allà, i diu, vostè té un estribillo. I jo, hola, i jo, vaya mierda tema, por favor. Sí, sí, i hòstia, jo vaig estar allà, i de fet en aquest disc vaig tocar jo els teclats i això, i hòstia, i ho recordo com una de les coses més bèsties que m'ha passat a la vida. A més a més, era l'època que Bisbal i Xenoa eren nòvios. Clar, clar, clar. Aleshores, clar, jo vaig arribar a Miami amb el David un dia, i al cap d'una setmana arribava la Xenoa. I aleshores hem estat durant dues setmanes, perquè jo vaig estar la primera setmana sol amb el David, i segona i tercera setmana el David ja estava amb la Xenon i jo. I aleshores recordo que cada dia per sortir de l'hotel era Manu, tu sales por el garaje, entonces con un coche con los cristales tintados, entonces los periodistas te seguirán a ti. Allà també ho seguien, eh? Allà també ho seguien, a Miami. Bueno, cuando te vas yo vengo de ahí. Absolutamente. I parles amb ells? Una bogeria. Tens contacte? Amb la Xeno, amb la Laura, sí. I amb el Bisbal. Ens anem veient ara que és la presentadora amb el Bisbal. Fa molts anys que no. Fa molts anys que no. Hi ha concursants amb els que sí que mantinc molta relació i d'altres amb els que no. Alex, el format era tan innovador com per rebentar-lo d'aquesta manera? És a dir.

Sí, sí, era un format innovador, perquè la idea aquesta de l'acadèmia era nova. És a dir, hi havia hagut a la televisió molts programes d'intentar donar una plataforma a cantants anònims. I aleshores venia la persona, venia del no-res, per entendre'ns, crea la seva actuació i marxava. Per exemple, hi ha un concurs molt famós que es deia Star Search, als Estats Units, que va durar del 83 al 95, on li van passar, per exemple, Britney Spears, quan tenia 10 anys. Ah, mira. Justin Timberlake, que aleshores es feia dir Randall, Destiny's Child, Alanis Morissette, Cristina Aguilera, però clar, era senzillament, tu anaves allà, venies el teu peix, i si triomfaves, doncs guanyaves, podies guanyar 100.000 dòlars, que no era pas molt poca cosa, però no estava lligat a un contracte discogràfic, a una carrera. Bé,

són noms que van acabar fent carrera, com va passar aquí, però aquí no només van fer carrera els artistes, sinó també els professors. No, molts que teníeu ja una carrera, però això us va catapultar. La teva carrera en solitari creus que hauria estat el mateix sense Operación Triunfo? Bueno, jo no he tingut mai cap èxit com la meva carrera en solitari. Home, vaja, però ha estat un músic que ha fet molta carrera. Això sí, he treballat molt. Has fet moltes coses, i com sintonies com el nostre programa, però després també fas discos, i fas concerts, i fas actuacions. Vau conèixer la Noe, vau treballar més amb l'Àngel, que tot era aquesta. L'Àngel i jo ja érem amics des de l'any 97 i vam començar a treballar junts l'Àngel i jo el 98. I el món del teatre i la carrera de teatre musical que després he anat fent amb els anys ja va començar molt abans d'OT. Però sí que és cert que el fet d'estar a OT a mi em va obrir moltíssimes portes. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer moltíssims professionals en el món de la indústria que mai m'hagués imaginat. Vaig tenir el meu primer contracte discogràfic amb Ballet Music, que em va servir per treure un primer disc i començar una carrera discogràfica, doncs que encara a dia d'avui encara segueix, i la veritat és que sí, jo no m'imagino la meva vida sense OT, i jo sempre dic que a mi OT m'ha aportat moltíssimes coses positives, moltes. També és cert que a vegades et toca menjar-te l'estigma del crític de torno elitista, hipster. Encara avui? cultureta de avui, este es un triunfito. Però encara avui et passa això, tu? Bueno, potser avui encara, potser avui ja no, però fa molt poc encara passava, eh? I recordo també que se'm programés a mi en algun festival aquí a Catalunya on també actuava un artista consagrat espanyol i va dir, yo no quiero compartir escenario con un triunfito. Això m'ha passat. I no ens diràs qui. Dintre del sector un totxo, vull dir que a veure, també hi ha hagut la seva part de la gent que té molt prejudici i que no sap distingir les coses. Però passa molt dintre

del que són els talents musicals, que després dintre el sector és com mira aquest com que s'ho ha treballat

poc i aquesta plataforma l'ha impulsat. Com si vingués sol tot o regalats. I ara en canvi ens arriba Manu Guix.

Això ens arriba calent, calent, calent, perquè es presenta aquest dissabte. Sí, demà passat, estic molt nerviós. Aquesta d'alçada. Sí, tu ets molt nerviós. Per què? Perquè estic nerviós, perquè em poso nerviós, i perquè el concert que farem aquest dissabte a la Polo, dins del marc del Festival Empremtes, a part que és la presentació a Barcelona del disc Galaxies que encara no l'hem presentat a Barcelona el vam presentar a Girona al Festival Estrenes a l'abril i portem girant-lo per tot el territori des d'aleshores per presentar-lo a Barcelona he volgut fer una cosa gran i fer una cosa diferent i aleshores d'entrada no tocarem la meva banda habitual amb els meus veterans que som sis sinó que he agafat quatre músics més serem una banda de deu músics a l'escenari gran producció tindré dues coristes. O sigui, tu saps la il·lusió que em fa tenir dues coristes? No les havia estimat mai? Mai. Ni a Stevie Wonder. Mai. I ara tindré la Naís Vila i la Gesamí Boada, que són una meravella. I a part, doncs, hem ampliat la secció de pitos, i tindrem una secció de vents completa, he agafat un percusionist, bueno, en fi, una colla de músics increïble. I, a més a més, enregistrarem tot el concert en directe amb un equip de vuit càmeres, i farem una mena de documental, gravació del volo, amb la qual cosa tota la gent que vingui formarà part d'aquest enregistrament. Hi haurà dues estrelles convidades, Oh! Aquestes sí que les he recordat, no? O també les has oblidat? No, aquestes sí que me'n recordo. I les endevinaríem? Jo crec que sí, que passa que no vull dir qui són. No, no, no. Són dos persones, són dos homes, un ve a tocar, l'altre ve a cantar, que són molt importants per mi, amb qui hem compartit molts moments i molta música i hem fet moltes cançons plegats i dissabte en tocarem. No jugarem a endevinar-los perquè encara l'encertarem i rebentarem la sorpresa. Cadascú que rumi a casa que quina serà aquesta sorpresa l'Apollo aquest dissabte. Manu, doncs, escolta, moltes gràcies per venir. A vosaltres. Per compartir aquesta estona amb nosaltres de nostàlgia i amb l'empenta de treure. M'he fet dir, han passat 25 anys i tinc lumbago. Home, és que els 25 anys no passen en va. Aquests s'han deixat anar al col·le i ara treballen aquí i tu tens lumbago. Merda de la vida.

On tenies fa 25 anys, Àlex? No, jo ja. Sí, no tenia alumnado encara. Ja escrivies? Sí, sí, on tenia 27, i per tant. On treballaves, llavors? En 27 anys, devia estar a Barcelona, potser al Triangle, al Seminari del Triangle, o alguna cosa similar. Carai, al Triangle. Sí, sí.

Mira-te'l, Àlex Gutiérrez. La vida és molt a zero. Mira-te'l. Gràcies a tots. Farem una pausa i veiem les lloveres a la tarda de Catalunya Ràdio.

De fer arribar el gas natural al nostre país el 1965 a fer-ne servir el 2026 a 17 centrals de cicle combinat per generar electricitat i que la nostra energia estigui disponible quan la necessitis. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia. Every day.

Soc Anabel Casés Lechuga i fa 59 anys que soc d'Atlantida, des que vaig néixer. Han passat els meus avis, els meus pares, nosaltres i els nostres fills. Quatre generacions d'Atlantida.

El millor d'aquests 100 anys ets tu. Atlantida. Un segle fent salut.

Paisatge, emoció i nostàlgia, sota la direcció de Cristian Machelaro.

L'OBC recorrerà el paisatge del xec Bedricks Metana, el lirisme intens de Chopin interpretat pel pianista David Krikuli i, finalment, Rachmaninoff, marcat per la nostàlgia i la construcció d'un present lluminós.

Entrades a auditori.cat. El 29 de novembre l'Aliens

Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

La nova novela d'Esther Invernon, Després de tu, ja és a les llibreries.

Hi ha vincles que sobreviuen a la mort, però no als secrets. La Laura i la Raquel són bessones, idèntiques per fora, radicalment diferents per dins. Però un secret del passat ho capgirarà tot. Esther Invernon,

l'autora de l'èxit Ningú ens va dir que seria fàcil, publica Després de tu.

Informar. Cada notícia és una finestra per connectar amb el que passa. Però avui no n'hi ha prou amb saber-ho. Cal explicar-ho. Explicar. Només explicant-nos bé, adaptant-nos als nous temps, podem ajudar-te a entendre millor el món. Entendre. Entendre és obrir els ulls. Obrir la ment. Descobreix un nou univers informatiu. 3Cat Info. Informar. Explicar. Entendre.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion+. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre.

Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion+.

Tu no ets només una pòlissa. Ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva. Els solidaris parlem de drets humans,

de temes socials i de denúncia. Apostem per un periodisme rigorós i reflexiu, perquè els marges són el centre.

Solidaris amb Mercè Folch dissabte a les 10 de la nit.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Mira, avui ho has fet bé, eh? Has callat perquè venia. He posat els auriculars, sí, sí, ja heu fet prou merder, ara. Com merder? Bueno, és igual. No m'entretinguis perquè sé que anem. Música castellana. Estem a Catalunya Ràdio, però bé, és igual.

Però si demà no vius cantant català. Menys mal, menys mal, sí, sí, sí, és veritat. Menys mal és una mica amb castellanisme, eh? Menys mal, sí. O amb calc, sí. Com seria? Per sort. Per sort. Ara vaig a veure les meves lingüistes si de veritat és així. Però bé, no m'entretinguis. Tirem la sintonia, que et canviarà l'humor.

9 minuts amb la Llobera. Ja t'ha canviat la cara. Sí, sí, sí, sí, sí.

Perquè anem i a més a més tinc entès que tenim

una falca brillant, també. Ah, és veritat. És veritat. És de les millors falques que hem fet aquesta temporada. Mira, no ho dic així. Jo et diria de la història de la ràdio. I tant poder no. Anem al grap. Vinga, va, som-hi. Avui, als 9 minuts,

el banc de proves aquest que tenim, de què va? És a dir, avui fem un Mark Twain. Seria l'autor de Tom Sawyer, de les aventures de Hagenberry Field.

Sí, fin. Fin. Tu, mira, ara no em vinguis en pronúncies. Home, Hagenberry Field, no, Hagenfield, no. Això de. Sí, de l'hospitalet. Una frase primer et deixaré, primer perquè la meditis. Vinga. No és el que no saps

el que et fica en problemes, és el que saps del cert que simplement no és així.

Molt correcte. Anem al bloc 1. Bloc 1. Seria un 4 per 3. Som-hi. Va, mirant el periodisme actual,

¿no et sembla que esteu venent la tanca de Tom Sawyer? Recordem que a Tom Sawyer li van manar pintar una tanca. I què va fer? Convence els seus amics i fins i tot es va fer pagar, és a dir, va arribar a manipular tant els seus amics que li van pintar la tanca i li van pagar.

Que estem venent la tanca de Tom Sawyer. Molt bé. Sí, sí, veig que. No. No tots. Ah. No, per tant, no. No, no tots. Jo no. Ah, va bé, va.

Estem fent els 9 minuts amb el Garriga. Francesc Garriga és el que ha de contestar. Soc jo. Vale. Si la notícia ja no es busca al carrer, sinó que arriba mastegada a la redacció, et consideres periodista o un simple gestor de correus i de xarxes? S'ha de sortir més al carrer.

Molt bé. Molt més.

Podríem dir que per fer entreteniment a un programa com el teu, per exemple, serveix qualsevol entretenidor? No. Per què necessitem un periodista per dirigir el teu programa? Perquè aquest programa

no és només d'entreteniment, sinó que també hi ha informació i a vegades passen coses a la tarda que podem assumir des d'aquest programa. Perfecte, anem a la següent. Amb la dictadura de la corba d'audiència, mira que em sembla que aviat, no? I la pressió dels anunciants. Un mes i poc. Fas el programa que vols o dirigeixen ells? Faig el programa que vull pensant en aconseguir la màxima audiència. Vas bé, doncs. Podem anar al bloc dos? Això ha sigut com Tom Sawyer, valen? I ara on anem? Ara anem a Hack. Hack el barri fin.

A l'instint de la llibertat salvatge, valen? ¿Val la pena perdre la llibertat només per viure segons les regles dels altres?

Només, per això no.

Aquí series una mica hack. ¿T'importa més el valor real d'una persona o la imatge que projecta en públic?

Difícil. Més el valor real, però la imatge també. No s'hi val, no s'hi val. Home, no, perquè si és una o l'altra, evidentment la persona, el que és, però el que projecta, també afecta la teva percepció d'aquella persona. Per descomptat. Per desgràcia, segurament.

Què és el primer en què et fixes d'una persona? El seu càrrec, la seva aparença, el seu estatus social,

la seva orientació sexual? El seu tracte personal. Què em dius, ara? No entenc què fem aquí tu i jo.

Mai t'han ben dit. Anem a l'última posició. Ràpid, eh? Eliseu, bambes o sabates?

Sabates. El debat de TV3, corbata o sense? La bata de corbata. Què, coiola?

Perquè te la van fer posar, home. Una cita de la tarda. Calla, que em distreu l'Òscar Ferrandez. Una cita de la tarda. Perfum, o de perfum, o de colony, o el teu olor natural. Olor natural. Què em dius, ara? Voxer, slip o sense? Per fer què?

Cara a cara amb. No, vull dir que ara mateix boxer, per dormir sense. D'acord, i per altres coses. I per fer esport, slip. Cara a cara amb l'abat de Montserrat. Barba de. Amb l'abat de Montserrat? Sí, tens ara un cara a cara, tu ets un periodista prestigiós, no? Barba de tres dies dissenyada, feitat perfecta o el que sortís. No, home, si és amb l'abat de Montserrat. Ben avaclat. Fatalíssim, fatalíssim. Re, re, re.

Cotxe, moto, bici, patinet o a peu?

A Barcelona moto, però en general el cotxe per fer desplaçaments una mica més llargs. No et cansessis anant a peu. Home, no, i a peu també, és veritat. A Washington anava a peu. I amb bici. Jo també. Pijama o sense? Sense. Llenties o cigrons? No, cap. Cap. Què em dius? Cap. A algú sempre li agrada la gent. Horrible. Cap dels dos. Aviam, estrets o amples? A la vida. Tornem a dir això? Estrets o amples a la vida? Amples, no sé, què vol dir?

Has d'intuir la meva mala. Va, bloc 3. Ara, com que hem fet, ara anem als dos, eh? Com i hack. Què prefereixes, llibertat amb perill o seguretat amb control?

Llibertat amb perill o seguretat amb control? Tu és la segona, siguem-ho ser. Home, depèn, depèn, depèn. Depèn, no, no és igual, ha de mullar-se. Home, al final és com vivim, seguretat amb control. La Carla està apuntant. Vivim així, seguretat amb control. Valen, si una gran mentida et salva d'un gran problema, prefereixes la ficció de Tom Sawyer o la veritat nua de Haqq? Que em diguin la mentida o dir-la jo? A tu dones la mentida perquè et salva d'un gran problema. Home, depèn del problema, la mentida ens ajudarà.

No és el depèn, depèn, depèn. Home, esclar, és que depèn d'aquí.

Depèn d'aquí. Penalització. Tres. En general, a la teva vida, de quina línia ets? De Tom o de Hack? De Tom. Sí. Senyor. Sí, sí, totalment. Senyor Rauja. Ah, no, s'ha de donar la raó del que jo penso. Senyor Rauja, foc o cendra? Seny o rauxa, generalment més seny. I foc o cendre? Més foc. Ets una contradicció pura. És la vida. Bloc 4. L'últim. Baixem les pulsacions. Sí, sisplau, que estic molt nerviós.

Que estan tots pendents ara de l'últim sketch d'aquest serial. Va, que et tiraré la prova si tenim temps. Va, Garriga.

Si demà tot aquest espectacle que has muntat s'apagués, qui estaria disposat a quedar-se a les fosques amb tu? Silenci, pensa-ho. Qui de. L'estic atabalant. La Laia Tudel, la Carla, l'Arnau, segur. Caramba. I més. Aquests tres, que són els tres que m'han vingut al cap. Els tècnics ja no ho tinc tan clar. Tècnics dirien, bueno, bueno. Sí, va, perquè aquests els tens en el teu equip i no els toca canviar remei. Vols escoltar la promo? Tenim temps de tirar la promo. Mira quina promo tan xula. Aviamo. Ara ho dic de veritat, eh? És una promo de programa molt xula. Aviamo. I crec que queda millor la promo que la secció. Què en dius, ara?

Serem l'altaveu de la societat per acorralar el Francesc Garriga. Anem a la sintonia, vamos. Digues el nom d'un periodista català en actiu que et faci vergonya a l'iena. Però com em preguntes això? Et sents un segon pla que ni fa olor a la competència? Escolta una cosa. Trump o Bernat Soler? Puyao o Putin? Escolta, què vols, que se l'enfadi tothom aquí. Si demà et fessis ric, seguiries en el programa? Què és el pitjor que has fet a la teva vida?

Home, però què és aquesta pregunta? Aviam-ho. Home, però a què nens, si no a la ràdio?

Mira-ho. La tarda de Catalunya Ràdio, on el xèrif Garriga esquiva tots els duels.

Acabo de veure que han manipulat i han fet Trump o Bernat Soler, Puyall o Putin. Va, quina tria.

L'han canviat, l'han canviat, però vaja, és brillant, és brillant. No millor que la secció. Et quedes a fer concurs? I tant, però de què va avui? Perquè en tens alguns que déu-n'hi-do. Avui de llengua. Tu que vas una mica així 50-50. Jo vaig bé, tinc unes lingüistes a dalt que em protegeixen. No, les tenim tots. 9-3-2-0-7-4-7-4. 60 euros del Condis per gastar. O per. Sí, sí, perquè està bàsicament.

Sí, quin dia em tocaran, amigets? Quan truquis, al 9-3-2-0-7-4-7-4. No puc, jo, em sembla. Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

El millor cinema de la temporada arriba al CLAM, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya.

Històries compromeses i premiades a Cannes i a Venècia. 12 estrenes seleccionades per als Oscars 2027. A més, premis d'honores a Steven Friars i Maria de Medeiros. Del 23 d'octubre al 1 de novembre a Manresa i a Navarra.

Informa-te a clamfestival.org. El 29 de novembre l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Frida amb CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona. La Fact,

la factoria cultural de Terrassa, presenta els dies 21 i 22 de novembre una gala d'estrelles de l'English National Ballet. Ballarins principals

i solistes de la prestigiosa companyia anglesa ofereixen una batllada de virtuosisme i d'elegància.

Gaudeix d'aquest espectacle de la 43a temporada BBVA de dansa de La Fact.

Entrades a la factcultural.cat El 8 de novembre, viu la

Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Boníssim. En Titor torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles.

Quan el que més estimes està en perill, resistir no és una opció, és una necessitat. He conegut 5 dones que lluiten per fer d'aquest món un lloc millor, encara que els capgiri la vida. 5 històries, 5 veus, una lluita que traspassa fronteres.

Ara, La Tarda, amb Francesc Garriga.

Què passa, Lloberes? Però és que haig de fer una pestanyeta ràpida. És a dir, primera, no sabia que el Manu Guix havia fet la havia composat la música. La sintonia. Molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Número 1. I número 2. La prèvia. No, que tinc el concurs. No, la prèvia, si ja tens. Armani de Milà, hòstia! Sí, doncs ens comprarem un vestit d'Armani. Tinc dos concursants que no tenen vestits. Vaja, potser sí. Àlex, de Barcelona, bon dia. Bona tarda. Bona tarda. Tens un vestit d'Armani? Un vestit no. Doncs has perdut. No, és broma, és broma. Atenció, perquè et llegiré una frase on hi ha paraules provenients d'altres llengües que ens hem fet nostres. M'has de dir quina és la paraula estrangera, per dir-ho d'alguna manera. Atenció a la frase. Abans d'estrenar l'obra i començar el tour, farem un estaix al teatre. Mentrestant, aprofita per assajar la polca. Quina d'aquestes paraules ve de l'eslau? De l'eslau. Tur, estaix, teatre i polca. Eh. Buah. Vale, jo diria polca. Polca? Doncs polca és una resposta. Correcte! Toma! Molt bé, Àlex, enhorabona. Ha començat bé. No pengis, però, eh, no pengis, perquè encara. No penjo, no penjo. A tu aguanta'm aquí. A veure, el Xavi de Calella. Xavi, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu tens un vestit d'Armani? No, tampoc. I escoltaràs el bàsquet avui amb la Lloberes? Això sí, això sí. Veus? Doncs ja en tenim un més. A veure, que tinc una frase per tu també amb diverses lletres. Òbviament hi ha diverses lletres i paraules. Lloberes. L'actor de moda ha fet un cameo interpretant el paper d'un vampir addicte a l'alcohol que, durant el dia, és professor de filosofia. Quina d'aquestes paraules ve de l'anglès? Cameo, vampir, alcohol o filosofia?

Pots repetir les opcions, sisplau?

Cameo, vampir, alcohol o filosofia? Quina paraula ve de l'anglès? Vampir, tu quina diries, Lloberes? Jo diria alcohol. Doncs la resposta correcta és cameo. Cameo. Aparició breu i puntual d'una persona famosa en una sèrie de televisió, doncs ha encertat l'amic Àlex. Així que, Àlex. Molt bé. Enhorabona. Xavi, gràcies per participar, eh? Gràcies. I apunta el bàsquet, apunta el bàsquet. Àlex, tens algun condis a prop de casa? Home, en tinc dos. Ah, doncs mira, ho tindràs fàcil, perquè podràs triar quin dels dos gastar-te els 60 euros del Condis. Enhorabona i felicitats, eh? Merci. Una abraçada. Adéu. Adéu. Lloberes, a quina hora és el bàsquet? A dos quarts de nou, ens hi posem un quart, em sembla que era ben bé aquesta hora. L'Armani de Milà, com es deien abans els de Milà? L'Armani de Milà. Sempre s'han dit Armani? Sí, bueno, no ho sé ara. És que jo era de la kinder. Ah, no. El Josep Edboeta és l'entrenador. Josep, poeta, poeta. Fes-me un vers dedicat a l'Armani de Milà. L'Armani de Milà és un equip que hem de derrotar. Arriba a les notícies.