La tarda de Catalunya Ràdio, de 18 a 19 h - 20/10/2026

Bé, bona tarda. Jo només vull afegir a les paraules de l'Oriol i de la Dolors tres coses. Avui és un dia d'agraïment, com deia la Dolors, absolutament, d'agrair a totes les persones que, malgrat els esforços que han fet ingents alguns poders públics, mediàtics, judicials, polítics, de deshumanitzar persones, idees, drets, no ho han aconseguit. Seguim pensant, seguim defensant, seguim creient que el que vam fer era necessari, era legítim, és útil i a més a més és irreversible. Per tant, un agraïment a totes les persones que malgrat tot segueixen pensant que aquest camí mereixia la pena fer-lo, cal fer-lo, l'estan fent i el faran. La segona cosa.

Vull tenir un record, vull tenir un record, un record per totes les persones que han patit la repressió, que encara pateixen la repressió. Algunes són més conegudes que d'altres, algunes directament són un nombre, un anonimat, cosa que no es mereixen. Però que totes elles, en diferents mesures, han patit aquesta repressió. Per tant, el record va per totes aquelles que l'han patit, se'ls hi hagi aplicat o no l'amnistia encara, i especialment aquelles a les que encara no se'ls hi ha aplicat, perquè, repetim, una vegada ho ha dit l'Oriol, ho ha dit la Dolors, ho estem dient constantment, això no és un punt i seguit, això és un punt de retorn allà on vam deixar unes coses i unes feines i uns encàrrecs per complir. És tornar a la política el que no havia d'haver marxat mai de la política i per tant deixar la via repressiva al calaix i si pot ser, fins i tot, a les cel·les on alguns la volien personificada. I la tercera cosa. Un recordatori. Un recordatori de per què som aquí. El problema de la repressió és que moltes vegades ens oblidem de per què existeix la repressió. I la repressió existeix perquè hi ha hagut milers, de fet milions de persones, que han cregut que democràticament aquest país, aquesta ciutadania, aquest poble, tenia el dret a decidir què volia ser. La repressió confon. Els mitjans confonen les intencions, confonen les organitzacions. Però nosaltres volem recordar, i aquest és el recordatori, som aquí perquè teníem un mandat, el vam complir, tenim encara aquest mandat social, polític i ciutadà, i aquest mandat es diu democràcia, i es diu exercici del dret a l'autodeterminació. Per tant, no oblidem, ni oblidarem mai, per què hem hagut de patir tots aquests anys de repressió. Moltíssimes gràcies.

El trompetista que s'ha avançat una mica a tocar l'himne de Catalunya i, de fet, ja ha acabat, el trompetista. Està una mica estrany, això, perquè mentre parlava encara romeva. Àlex, no hi haurà més que això, en principi, eh?

La trompeta era a dintre? El de la trompeta dedueixo que si no era a dintre o en un balcó o a l'entrada del pati ara sí que canten l'himne, no? sí, sí, sí. Punya alçat, de la majoria d'aquí al pati, a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i acabem d'escoltar els tres amnistiats d'aquest partit per l'1 d'octubre, Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva, que ha estat l'última a xerrar aquí davant dels mitjans. Bona nit. Bona nit.

Se sent de fons la trompeta. Doncs és l'acte d'Esquerra Republicana, des de la seu, amb l'Àlex Giral, que ens ha explicat aquesta compareixença de Raül Romeva, Dolors Bassa i Oriol Junqueras, que ara analitzarem una miqueta. Marc, hem vist un Junqueras especialment emocionat, no? No és habitual veure'l així.

No, i si vols t'explico una anècdota del tema dels professors. Ell és professor, té plaça a l'Autònoma, i jo també faig classes a l'Automa de Periodisme Polític, i el curs passat el vaig convidar no a fer una classe en si, perquè ell no la pot fer, sinó com a convidat, als alumnes de Periodisme, i la veritat és que m'ho va agrair molt i molt, i molt de dies seguits anant enviant missatges, m'ho he passat molt bé, m'ho he passat molt bé, tinc moltes ganes de tornar a la universitat. I els alumnes també, evidentment, estàvem contents amb tot el que els explicava. Fixa't que ha començat per aquí. Sí, sí, ha estat la primera cosa que ha dit. Dos fills que recuperen un pare que podrà tornar a fer de professor. És que fins i tot hi havia hagut tal brutalitat que quan estava a la presó en algun moment no li deixaven fer classes de certes assignatures que deia d'història perquè consideraven que adoctrinava en els presos. A partir d'aquí, és que la repressió, com ell mateix ha dit, passa en moltes fronteres. Ha passat de la política a la personal i també recordar el que ha dit Romeva, que no només afecta els líders del procés, ha afectat a moltíssima gent i continua afectant a molta gent.

Ha estat una compareixença sentida. Jaume. Ha estat sentida. De fet, l'Oriol, sempre que parla dels seus fills, s'emociona ja fa molt temps d'això. Ha dit una cosa que m'ha agradat i que també ha dit, disculpeu, a Rúl Romeva, també ha dit al Jordi Turull, és el moment de fer política. I en el cas de Romeva ha sigut molt explícit. Devem deixar una feina a mig fer o per acabar. I que tenim un mandat. Exactament.

És aquella frase, ho tornarem a fer. Exactament. Però a més ha dit una cosa també, Oriol Junqueras, molt interessant,

que ha dit, és que ens tenen por i ho fan bé de tenir-nos por. Llavors, jo crec que estem lluny de reiniciar un procés. Però el que han dit avui, potser també animats pel moment emocional, va una mica en aquest sentit. Abans el Marc deia a veure si entre uns i altres són capaços de posar-se d'acord. Difícil, ja veurem què sumen. Però és veritat que si mires el CEO, per molt que se'ns digui que s'ha girat full i Catalunya s'ha autoreconciliat i tot això s'ha acabat, si mires el CEO, l'independentisme està en el 45%, que són màxims històrics habitualment, sempre està per allà. Per tant, no ha reculat. I entre el jovent tampoc. I, per tant, jo no sé què passarà. Segurament, si hi ha un govern, com algunes enquestes indiquen a Madrid, del Partit Popular, amb o sense Vox. Algunes, totes. Menys una, la de la Moncloa. La que paguem entre tots. Exacte. Doncs això, evidentment, sempre és així, són vasos comunicants. Si governa el PP, puja l'independentisme. Això va així, no? Per tant, en aquest final d'etapa judicial, potser comença una etapa diferent, espero que sigui sense jutges pel mig i sense policies, en el qual es pot afrontar, com deia Raúl Romeva, allò que va quedar per tancar. Milagros. Jo crec que, òbviament,

en un moment com aquest, la part emocional passa per sobre de la política, evidentment, perquè han sigut nou anys de patiment. Pensa que són gent que primer van estar acusades de rebel·lió, que això podia ser una plena de pressó brutal, van ser condenades a 13 anys. Després va arribar un indult parcial. Després, al final, s'ha aconseguit amnistia. Per tant, vol dir que s'arriba a aquest punt amb la idea que ha costat moltíssim. Ha costat una barbaritat. Nou anys és molt de temps per la vida d'una persona. És una dècada. És una dècada que passen moltes coses i tu, que has sigut protagonista de la història del teu país, te l'has de mirar des de fora perquè no hi pots participar. I, a més, estàs en perill en alguns moments de patir conseqüències gravíssimes. Per tant, aquesta part emocional és molt comprensible i a mi m'ha semblat que encara es contenien. La veritat és que el moment s'hagués explicat bé amb una mica més de sentimentalitat, diríem. S'han contingut tots. Jo crec que primer el Junqueras, tot i que ja se'l veia que anava justet. Ara bé, l'altra qüestió és el plantejament polític que es fa d'aquí. S'han dit molt clarament que és un final d'etapa. Tornem al punt de partida. Nou anys no són un parèntesi. Per tant, es pot tornar a un punt, el que sigui, el que ells considerin que han de tornar ells, però no és el punt de partida. És diferent. És diferent, absolutament. El país és diferent, no ens enganyem. El país és diferent, el que ha passat. La gent, també. No, no, i el que ha passat també és una. Condiciona, no?

Condiciona, absolutament. Ara hi entrarem, però hem de fer un bloc exclusiu de pausa. És res, un minut, eh, que és un minut, Enric? Doncs un minut i ara tornem.

Aquesta tardor tens una cita amb l'Empordà. Del 22 al 25 d'octubre torna Brods. Quatre dies de música, arts vives, gastronomia i oli T.O.P. Empordà per descobrir el territori d'una altra manera. Pobles que es converteixen en escenaris. Paisatges que es viuen, s'escolten i s'assaboreixen. Vine a viure a l'Empordà. Vine a Brods. Descobreix tota la programació a brodsempordà.cat.

De fer arribar el gas natural al nostre país el 1965 a fer-ne servir el 2026 a 17 centrals de cicle combinat per generar electricitat i que la nostra energia estigui disponible quan la necessitis. Més de 180 anys fent-te la vida més fàcil cada dia. Naturgi. Cada dia. Everyday. Estimo.

Que ja es faci tan gran i jo tornar a ser una nena. Treure les estovalles bones, les sobre el taulaç eternes. Fotos borroses on sempre es cola un dit. Una panxa es belluga, l'altra sent papallones. Tant de bo ja fossis aquí.

Vacunar-se de la grip i la Covid és estimar. Demana cita a lamevasalut, a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot el que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Ens acostem a un quart de set de la tarda. Avui hem conegut aquesta amnistia per Junqueras, per Turull, per Dolors Bassi i també per Raúl Romeva. Tinc en línia un company i amic personal d'Oriol Junqueras que ha viscut l'exili, no només des de la part més política, com l'ha pogut viure en general tothom, sinó que també l'ha vist des de l'alçant més personal i gairebé que familiar. Sergi Sol, que és també periodista i bon amic d'aquesta casa, bona tarda. Bona tarda a tothom.

Bastant animat, no l'he vist gairebé en cap moment desanimat. Sé que he tingut moments complicats perquè el tema fills és difícil de portar, però en general sempre l'he vist prou sòlid. I ara, evidentment, a vegades la situació va per dintre. Un cop t'alliberes, m'imagino que t'expresses, deixes anar els sentiments i fins i tot és fàcil que se t'escapi una llagrimeta. És el que m'ha semblat avui, escoltant-vos a vosaltres, perquè presencialment no hi era pas.

Tu tens relació amb l'Oriol, fins i tot amb la seva família, amb la mare, si no m'equivoco.

Mira, casualitats de la vida, Francesc. La meva mare i la seva treballaven juntes, les dues eren infermeres de veivitge, i jo havia estat intentant parlar de l'Oriol Junqueras a través de ma mare, que era amiga de la Maria Antonia, de la mare de l'Oriol, que eren infermeres i treballaven juntes. I una vegada la Maria Antònia li va regalar a l'Oriol un llibre sobre Cuba, que a mi en aquell moment que me'l va donar vaig pensar, eh, vaya rotllo, saps, el llibre de llibre ara. Però clar, després, un temps després me'l vaig llegir i vaig començar a tenir un cert interès, no? A més a més, l'Oriol va estar treballant, de fet és un dels inventors d'Ajuntament amb l'Enric Calpena, del programa de la Casa, en Guàrdia. Va fer, crec, un estiu, també va estar aquí, fent el matí de Catalunya Ràdio. No locutant, però estava en l'equip de Catalunya Ràdio. I sí, és curiós, paradoxes de la vida, que les nostres mares haguessin treballat juntes, si és una casualitat.

I com ho ha viscut això, la família i l'entorn? Veure primer la presó i després veure'l fora, però sense poder, per exemple, això que dèiem, tan simple com exercir la seva feina de professor.

Sí, ja et dic, jo crec que el fet d'anar a professor és una cosa, fins i tot un secundari, que l'Uru, com que m'hagis ocupat la resta, ha estat el tema dels fills. L'Oriol al principi no volia que el vinguessin a veure a la presó, a més el viatge era a Estremera. A més, a Estremera fotia un fred, és que havies d'estar, és un lloc on van passar malament, entre altres coses, pel fred, perquè quan estaves al locutori havies d'entrar amb un jersei o amb una jaqueta a l'hivern. Veia realment molt fred i recordo que el primer estiu que vam que l'Oriol era a la presó el 2018 vam anar amb la família de l'Oriol i la meva i la família del Raúl Romeva amb la Diana Riba i els seus fills hem anat tots a passar uns quants dies a l'Empordà. Vam estar, recordo, algun dia a casa d'en Jaume Roures i vam estar també amb en Jaume Giró dinant amb ell al llafranc o sopant al llafranc i no me'n recordo massa bé, no? I va ser també un moment bonic, no? Perquè senties, doncs, la proximitat i la solidaritat de determinades persones, no? I en aquest cas m'agrada destacar el d'en Jaume Giró perquè sempre ha estat una persona que, tot i no coincidir, doncs, amb tot amb en Junqueras, sempre, sempre. Es va portar extraordinàriament bé allí on va ser, a més a més que va ser l'autor d'aquesta operació jurídica quan era conseller d'Economia, que crec que l'honora, i que va ser també una manera de salvar tot el tema del patrimoni, perquè els que estaven amenaçant el patrimoni i que damunt. Hagis de viure, que tens una amenaça sobre tot el teu patrimoni, que et volen embargar, és una cosa que accentua el patiment, el patiment de les preocupacions.

Doncs és el testimoni del Sergi Sol, amic, proper, persona de confiança d'Oriol Junqueras, per també posar-nos una mica el punt més personal. Sergi, una abraçada molt forta. Igualment. I felicitats pel programa. Moltes gràcies. I tinc també en línia Blanca Abragolat, que és la dona de Jordi Turull. Senyora Abragolat, bona tarda. Hola, bona tarda. I bé, com ho viu una família, això, avui que sembla que per fi s'acaba?

Bueno, estem contents, clar, estem contents, però no hem de perdre de vista que encara queden els tres exiliats. I això, fins que no estigui tot ben resolt, doncs clar, sí, però contents, estem contents, sí, sí.

No sé si el fet que avui sigui una decisió més tècnica que no pas el que hem anat veient, o avui també era important veure-ho ja de veritat, és a dir, que allò, fins que no ho veiem per escrit, no ens ho creurem, això.

Home, això, evident, sí, sí, perquè ja ens han explicat moltes històries i hem vist moltes coses. Vull dir que fins allò que diu, fins que no estigui ben lligat, no podem dir res. I tot sembla que sí ara.

Com va ser el moment en què el pare de família ve a casa i diu mira, s'ha acabat. Com va ser la conversa i com va ser la reacció de la família?

Bueno, de fet encara no ens hem vist, perquè clar, això és d'avui. Clar, de fet, clar, encara no s'ha produït la trobada, eh? No, no, no, tenim un grup de família per WhatsApp i ens hem parlat per WhatsApp i ja està,

res més. S'han tirat molts memes o moltes bromes o ha estat més sentit, més emotiu?

Bueno, no, ha sigut. Bueno, una miqueta de tot hi ha hagut, perquè recordem a Vera que el Jordi estava inhabilitat, però el Jordi no ha parat des que va sortir de la presó. De dilluns a diumenge, com si no hagués un demà. I jo us asseguro que la diferència amb ara és que ara deixa d'estar inhabilitat, sí. Però la seva vocació per la política és la que és, i des del dia 1 que va sortir de la presó, que primer va fer tota aquella ruta que va fer, que va travessar tota Catalunya per donar les gràcies, va ser acabar això i ja començar, i la política no l'ha deixat mai.

No sé si fins i tot, i ara aquí demà, és que a veure si a sobre li permetran entrar un altre cop de ple amb un càrrec institucional, no? A sobre, que gairebé que no ens fa un favor aquesta amnistia,

fent una broma, no vull dir tampoc. Sí, sí, bueno, veurem, veurem. Bé, doncs, en tot cas,

volíem escoltar també el testimoni d'un algú que també ho ha viscut molt, molt de prop, Blanca Abregulat. Gràcies per atendre la tarda de Catalunya Ràdio.

Moltes gràcies a vosaltres. I abans de tot, que no se m'oblidi, tornar a agrair a tota aquella gent que ens va ajudar molt durant tots aquests anys.

Queda dit i els que són segur que ja ho han rebut i ho reben amb molta alegria. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu. Bé, doncs és això, un moment d'emoció. Raül, què falta encara? Doncs falta.

Del govern de l'1 d'octubre falten Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Però què fa? El que hem viscut avui encara ha de passar per aquests tres. Sí, ha de passar per aquests tres. És la confirmació oficial definitiva. Exacte, amb un capítol intermig, que és que hi ha un jutge instructor, que és el jutge Llarena, que ahir va activar només una part del que podia activar. Ahir va aixecar definitivament l'ordre de detenció. Però, en canvi, no va demanar l'adhesivament del cas. I això és imprescindible perquè pugui passar-los el mateix que avui, que és que se'ls apliqui directament l'amnistia. Això passarà. Això tot indica que passarà. Ui, que prudent. No, no, jo soc prudent i ho he de ser. Han estat molts anys en prudència. I a més a més, algú creu que això no passi?

No, el Tribunal Suprem diu, enjuren i perjuren, que no passarà. O sigui, que es firmarà l'amnistia i s'arxivarà i per tant s'acabarà del tot. Què pot ser aviat? És que si no. Pel més que hem vist

tantes coses estranyes. No ho sé, no ho sé, jo pregunto perquè ja. Estic segur que hi ha gent a casa que diu fins

que no vegi el senyor Puigdemont. Les sospicàcies estan justificades, però A veure, s'ha pronunciat el Tribunal Constitucional.

Ha passat el que ha passat avui. Per tant, i això que passarà, podria passar aquesta mateixa setmana.

Podria passar aquesta mateixa setmana. De fet, aquesta mateixa setmana, no oblidem un punt molt important, que és que veurem un retorn segur, probablement dos retorns. Toni Comín, dijous, va a Madrid a recollir l'acta d'eurodiputat, que li permetrà exercir com a eurodiputat. És electa, però no ha pogut exercir en el que portem dos anys i escaig de legislatura. I Lluís Puig també va dir que volia tornar molt aviat. Hi ha un ple al Parlament aquesta setmana on el podem veure asseguts al seu escó. Per tant, abans que se'ls impliqui l'amnistia amb l'ordre de detenció ja aixecada, ells tornen. Comín, per exemple, ho solemnitza aquest diumenge, creuant per la Catalunya Nord cap al Principat. Per tant, abans d'aquest efecte ja veurem aquest retorn. Però l'amnistia pot ser aquesta setmana, pot ser els propers dies, però totes les fonts ens indiquen que això acabarà passant. Entenc que Comín sap.

Que anant a Madrid no corre cap risc a priori.

No, no, i de fet l'ha incomodat molt que l'hagin citat dos dies abans de la gran performance que vol fer.

Exacte. Quan ell ja havia anunciat que volia tornar el cap de setmana, li van dir no, no, vingui vostè dijous. A Madrid. I al final el dijous ja anirà.

Fas que és Madrid. Jo no hi aniria. No, no, no. Que estem parlant de dies. És possible, no?

Però si està aixecada l'ordre. No el poden detenir. No poden detenir. Jo dic que jo no hi aniria fins que tingui el paper definitiu.

No, però si va a decidir l'acta d'eurodiputat. Ara no ve de dos dies. Sí, però el problema que.

Ell què ha dit? Que tampoc m'han refiut a la Junta Electoral Central, que si ara no hi vaig, vais a saber que d'aquí uns dies no em diguin ara no pot recollir-la. I tornem a entrar a un diaclusi judicial. Sí, però tu has vist com el fred s'ha entrepitjat

tant de cops. Que se'n vagi, que sigui d'eurodiputat, que és el que vol, no? Ell ja ho ha dit,

que irà a Madrid i tornarà.

En tot cas, un cop passi això últim, que és que el jutge arxivi la causa per Puigdemont comini Puig, Ja no queda res pel govern

de l'1 d'octubre? Els consellers de l'1 d'octubre i el president no, però, per exemple, no oblidem un cas del que en diem el sotogoverno, aquesta paraulota que vol dir altres càrrecs que no seuen al Consell Executiu. Per exemple, Josep Maria Jové i també Lluís Salvador. Ells eren els càrrecs, eren els números dos, la segona fila d'Oriol Junqueras, quan era conseller d'Economia l'any 2017. I ells encara no tenen l'amnistia. El seu cas, per a preparatius de l'1 d'octubre, està al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i aquí l'aplicació de l'amnistia s'ha anat dilatant fins al punt que està tornant a voler anar a preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per tant, aquí l'amnistia resisteix. Però és que, a més, allà del govern tenim molts casos. Abans es mandàvem un demolçonat, que són aquests CDRs, aquesta desena de CDRs, que tenen pendent l'aplicació de l'amnistia a l'Audiència Nacional. Tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea els va respondre directament a la seva pregunta que l'amnistia els era aplicable. Això era el juliol. Que recordem que se'ls

acusava d'un fet tan greu com terrorisme. Sí. Jaume, anaves a dir alguna cosa. Sí, avui he dinat amb una periodista ben informada

i jo també ho estic, perquè jo estava en aquest sotogoverno, que és una parada. Sí, sí, sí. I és veritat que estàvem comentant que quan arribi el paper definitiu,

que tot això queda definitivament mort, arxivat per sempre més diu, hi ha un llibre pendent per fer,

que és allò que no s'ha explicat encara, perquè moltes coses no s'han explicat, jo entenc també per la línia de defensa de molta gent que estava afectada, però encara hi ha moltes coses. Què queda per explicar, creus? Moltes coses.

Què va passar el dia de marxar?

I abans i em puc explicar una perquè algun cop se m'ha escapat és a dir vigila Jaume que

no vigili ja està jo també estava al govern per tant hi ha coses

que també sé la defensa de molta gent va ser que no hi havia res preparat. I això no és veritat. Hi havia una pila de coses preparades per si això anava endavant, que no s'ha explicat,

no s'ha volgut fer, el que sigui. Els maidans.

Els? Els maidans. Bueno, moltes coses.

Llavors, no s'ha explicat perquè es va considerar que s'havia d'explicar, i em sembla bé. Però vull dir, com aquesta, hi ha moltes coses que algun dia s'han d'explicar. També dic, jo no ho faré, perquè jo no em dedico a això ja, però. No, home, però ja et convidarem a una entrevista. Tu fas llibre? Sí, però faig ficció. Pots fer-lo de ficció? No, no, no. Però és veritat que quan això quedi definitivament tancat, molta gent que està mossegant la llengua durant molts anys, doncs hi ha coses, ara són anècdotes, però hi ha moltes coses que queden per explicar.

Perquè és que, clar, el risc era que fos un element d'imputació.

O sigui, hi ha moltes coses que es van fer, repeteixo, abans i després. Totalment. Molts de sotogoverno, no sotogoverno, i gent que estava per allà al mig.

De cara a les eleccions del 29 de novembre, veurem alguna d'aquestes persones que hem sentit

avui en alguna llista o no? Sí, probablement no. Símbolicament, pot ser. Sí, les veurem.

Per exemple, Junqueras, Romeva i Bassa poden ser alguns dels noms que tanquin les distres d'Esquerra que en molt poca estona aprova el Consell Nacional. Ah, de fet, això ho sabrem avui, no? Ho sabrem aquest vespre.

Jo, si fos del partit, ho faria. Com un tema simbòlic, eh? Repetim. No costa res, no sortiràs, no? I aquí hi ha una altra cosa. I no té hipoteca tampoc, perquè si jo crec que Junqueras serà el proper candidat d'Esquerra Republicana a la presidència de la Generalitat, per això no l'impideix que abans sigui figur en una llista.

Clar, és que internament, avui també, més enllà de l'amnistia i de les emocions que hem anat explicant, avui passa una cosa important, que és que els partits comencen a recuperar plenament els seus lideratges. Lideratges que es van escapçar fa una dècada, que han sigut candidats en algunes eleccions, però que no han pogut representar aquells ciutadans que els havien votat. I avui, aquesta primera línia, en aquest cas d'Esquerra i tot l'espai de Junts per Catalunya, es comença a recuperar.

Aquí la gran incògnita, perquè jo veig molt clar l'encaix d'Oriol Junqueras. Ho ha dit molt de cops, per tant. No, no, i a més ell no ha deixat de fer política des del primer moment i ha estat aquí. El que és més una incògnita és l'encaix que tindrà o el paper que jugarà Carles Puigdemont. Que ell ha dit que no vol ser el cap de l'oposició. I ha dit això, que ja és molt.

Que ja és una pista. Que tornarà després de les eleccions espanyoles, també ha dit això, que també podria tornar, ara, si volgués.

Incògnites per resoldre ho anirem resolent falta

molt per les catalanes dos anys si no s'avancen, en aquest país som especialistes en avançar eleccions no tinc notícies no estic dient res. Que pugui saber-ho, però.

Ho explicarem aquí, perquè ja veieu que aquí passen coses a la tarda i ens ho fem venir bé per explicar-ho. Raül Flores, gràcies per baixar, com sempre. Un plaer, com sempre. Milagros, Pérez Oliva, Jaume Clotet, Marga Taller, moltes gràcies també per acompanyar-nos una tarda més en aquesta tertúlia d'emergència. Farem una pausa i no tinc gaire clar cap on anem. Perquè clar, estem en un territori desconegut. Sabeu que el que no surti d'aquí el podeu seguir, com sempre, pel canal exclusiu digital avui. No va per l'antena de Catalunya Ràdio, però el tenim al canal exclusiu digital. Però veig el Marc Andreu aquí, que no vingui a fer alguna cosa. Sí, no? Ja us concebia. Ara venim. El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 km, milers de corredors i tot Barcelona en moviment.

Últims dorsals disponibles.

Inscriu-te a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Després d'intenses jornades davant l'ordinador o d'accés de visió forçada, Ocupharma et dona una agradable sensació de frescor i descans per al contorn dels ulls. Agafa't 10 minuts de relaxació. Tovalloleta Zocofarm. Testades oftalmològicament i dermatològicament de Saltor Pharma. Venda en farmàcies i parafarmàcies.

29 de novembre, eleccions generals. Si ets una persona cega o tens una discapacitat visual greu i et saps el sistema Braille, pots votar en plena autonomia a les eleccions. Comunica-ho al telèfon gratuït 900 150 000 entre el 6 d'octubre i el 2 de novembre. El dia de la votació hauràs de recollir la documentació a la teva mesa electoral amb el DNI, inclosa la informació necessària en Braille. Ara també al teu domicili. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya.

En Titor torna al teatre. M'encanta el teatre. Amb la Tat, en Jonsi i els Falalà. Hi, kids! Hi! I tenen preparat un espectacle amb molta música. M'agrada moltíssim cantar. Jocs i sorpreses. Titor, el musical, la superexcursió. Del 5 de desembre al 17 de gener. Consulten la informació al web del Super3. Entrades ja disponibles. Per arribar lluny en una aventura cal tenir força,

valentia i saber quan cal jugar-s'ho tot. El final de la travessa Expedició Tramuntana.

Aquí la fama no serveix de res. La travessa Expedició Tramuntana. Avui, la gran final, en exclusiva a la plataforma 3CAT.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

I recomana evitar desplaçaments innecessaris. Pot ser perillós.

Segur que no n'hi ha per tant.

Amb les pluges, tot pot canviar de cop. Fes cas a les alertes, segueix les indicacions oficials i evita zones inundables. Generalitat de Catalunya.

Ara, la tarda. Amb Francesc Garriga.

Marc Andreu, hola. Hola, Francesc Garriga. Quin canvi, no? Vens molt aquí en aquest estudi? Més del que m'agradaria. Què vol dir més del que m'agradaria? Què vol dir més del que m'agradaria? Que m'agrada més estar editant vídeos, passejar-me per la ràdio. Tenim ja el reel del mes? Ah, s'està treballant, Garriga. Tenim un reel d'Ole, que vam sortir a gravar l'altre dia, que coneixereu una brasilera, oient del que no surti, I de la ràdio en general. I de Catalunya Ràdio, que ha après català amb nosaltres. I això és exclusiu pels nostres seguidors Instagram. I de TikTok, de Catalunya Ràdio. El TikTok també es penja? Hi ha coses que sí, hi ha coses que no. Saps que no intro mai el TikTok de Catalunya Ràdio? Tu no entres mai a TikTok. Només si m'envien un TikTok. Uf, és que hi ha. Què? Hi ha gent que m'envia un TikTok? Doncs entro. Allò que te n'obre un altre que no és aquell, on s'obre el que t'han enviat. Ah, i saps qui va fer un TikTok que et vaig enviar? No. Un locutor d'aquesta casa. Va fer un TikTok? Ah, el Bernat Soler! Bernat Soler, TikToker. TikToker. Sí, sí. Com veig el tema, eh? Parlant-nos de fa moments. És que hem de quadrar fins a les 7, vull dir que. Aquí podem anar triant temes. Perquè mentrestant el que no surti. Ah, estem fent que no surti l'exclusió digital, eh? Mira, això està passant a la bascosi digital. Jo vull que ell canti. Jo no, la vaig anar a veure per Marc Andreu, sí, i em parlava.

Aquestes, els dos llocs a la vegada. No, no, no. És el Pau Esparc, no? Bueno, el meu esquena digital. Sí, el Pau Esparc estarà explicant coses de l'Alba Pauli i la Dolceida i les seves

empreses i saps que ara estan com. Bueno, no els anava com malament. No, però ara estan com. L'agència de representació, no? Sí, sí, però hi ha moviments. Ah, sí? Pensa que els Idolo, que són aquests premis que fan per influencers. Doncs mira, el Pau. Aquí a Barcelona. Ai, mira, com els ondes, no? Sí, i també hi haurà nominacions a creadors de contingut en català. Ah, mira. No escoltes gens el que no surti d'aquí, eh? És que jo m'ho quedo per mi. Doncs mira, la secció que et porto avui, que saps que intentem fer cada setmana una cita. Està molt relacionada amb un tema que hem tocat al que no ha sortit d'aquí. Quin tema? No sé si has vist que la Rosalía li veia la model de 24 anys. Van anar a menjar croissants.

Les estem veient últimament voltant per tot Catalunya fent la seva pròpia travessa molt dolça. Urbana. Sí, i molt dolça perquè no paren d'anar a pastisseries.

Ah, sí? Jo només he vist el croissant. Han anat també a altres llocs. M'agradaria molt fer aquesta travessa mía. Sí? De pastisseria. Home, jo faig la travessa pastisseria, no la travessa VIP. Però és una cosa que es fa molt de veritat. És una cosa que es fa molt amb les parelles o no?

No ho sé. Per què no ho saps? Perquè no tinc gaires oportunitats. Doncs això he volgut preguntar-ho al carrer. Ah? Que ja saps que soc un noi inquiet que prefereixo estar a fora que aquí dins d'aquest estudi. Ni més dins que fora, ja ho diuen. Doncs si això és molt habitual o no quan tens parella, això de voltar i veure pastisseries. Tu ets molt de fer aquest gest amb la teva parella, si és que entens, d'anar a pastisseries i tot això. Tinc parella, tinc parella.

Ah, no, no, perquè amb la meva parella no som gens així. No som gens detallistes. Sí que ho som, però no d'aquesta manera. Us agraden els dolços? De tant en tant. Més a ell que a mi. Heu tingut alguna cita així en un lloc dolç? No. Bueno, sí, mentida, sí, que vam anar un dia a esmorzar a un forn. Compte, no, això. A veure, ja estàveu junts, diguéssim, o eren primeres cites. No, perquè era situació així pel principi. Quan tens una relació amb algú que realment l'altre no vol una relació. Saps aquell moment de no saber si esteu junts i un vol més que l'altre i l'altre. Saps? Doncs això. A veure, primer, intenta gravar sense que facin obres al costat. Sí, no estàvem horriblement d'acord. Era que estàvem fent obres al costat i. Ah, escolta, la gent no està on està. Doncs aquest noi t'ha presentat com a plan romàntic anar un dia a un forn a esmorzar. Jo això ho he fet, sí, sí. Romantiquíssim. Soc superromàntic, jo. Doncs també he volgut parlar amb altra gent per si ha fet mai cites a una pastisseria. Sí, sí, sí. O sigui, què prefereixes, un bar o una pastisseria?

És que em dóna bastant igual, la veritat. O sigui, si és una pastisseria em va bé i si és un bar, també. Crec que un bar, al final, prens una cervesa i tal, i és més fàcil consultar-te, però una pastisseria també està bé.

Demanaries alguna cosa així com per compartir un pastís o un culós amb cadascú? Hi ha algun producte que potser no demanaries?

Si a la persona li agrada el cheesecake i tal, demanaria el cheesecake, el compartiria si li agrada, i si no, pues cadascú el seu. El posaries a prova amb un cheesecake, no, la persona? Sí, si li agrada el cheesecake, probablement m'agrada la persona.

Ah, mira, ja ho té guanyat. Mira, també et dic que depèn de l'hora. Si és per esmorzar, un cheesecake potser entra pitjor. Jo vaig fer una cita al matí anant a menjar un cheesecake i l'altra persona també va menjar cheesecake. Els dos vam menjar cheesecake. Va ser una primera cita. Va ser l'únic que vau. Va acabar bé la primera cita. Si vau menjar més, va ser una primera cita. Tu quin dolç et guanyarien, Garriga? No, jo si és allò a la tarda per berenar, un cheesecake, o fins i tot més tard. Sempre un cheesecake. No, però al matí, jo me sento un croissantet de xocó. Però el croissant bo, eh? Un donut. Uf, un donut. Fa molts dies que no menjo un donut, eh? Ho incursant també, eh? Un dònut, un dònut. Doncs li he demanat a la Lucía, que és aquesta noia que hem sentit, si em recomanava un lloc aquí a Catalunya per

anar a fer un bon pastís de formatge, però.

Uf, aquí a Barcelona no. La veritat, fa bo que vaig tornar, estava visquent fora, així que ara mateix no sé ningún lloc. D'on venies, perdona. D'Austràlia. Tampoc és molt habitual fer cites en general. Sí que ho és, però et trobes a un bar, alguna cosa així, no tant a basteries i coses així. És més complicat també. A Austràlia no són molt de preocupar-se les dones. És tu la que tens que anar allà a parlar amb ells i tal.

Això és el que m'ha dit que passava allà. I a Estats Units, tu que has viatjat molt, com són les cites allà? Allà escasses. No, allà, on es fa? No, es fa més perquè és per fer una copa. Al vespre. Sí. O per sopar a les 6 de la tarda. Tres de dolços. No tant, un gelat. Un gelat, uf. Un gelat, sí. Pot ser molt, molt guarro, eh, menjar un gelat. Però què dius? Home! A veure, depèn de com te'l mengis. Atacas els llavis així, ui, saps? Una mica cremosos. A veure, has de tenir molta confiança. Per anar, sí. La primera cita no pots jugar amb el gelat així com si fos un. Cali polla fer-li marranades. I el que no hi ha a Estats Units són panellets. Ui, no, panellets, no. Ara comencen a ser època i li he volgut preguntar.

Són romàntics, els panellets? si són de cita o romàntics. Una primera cita amb panellets, a favor o en contra?

Uf, crec que més en contra, que a favor. Sí, no soc molt de panellets. I si s'ho demana, molt bé, però jo no me la demanaria a la primera cita, la veritat. També et dic que.

¿Pots demanar-te panellets a una cafeteria? Sí, potser sí. Sí, aquí mateix, al costat que tenim la cafeteria. Aquí al Farga, que val 14 euros el panellet. Però mira, és de luxe. Però escolta, sí? És que jo els panellets són més del comprar si te'l emportes a casa, no? Bueno, sí, però també en pots menjar allà amb el cafè. Crec que no he comprat mai un panellet per consumir al mateix local. Ho haurem de fer, doncs. Caminant també per aquí prop de la ràdio he vist una noia que estava fent una videotrucada. M'ha semblat impertinent parar-la, però ho he fet. Ah, mira, o sigui, amb la flor tan respectuosa, amb aquesta noia, tampoc. No, perquè així coneixem les històries. Sí, tira, tira. Per tant, pregunto a la Paula si ha fet mai una cita a una pastisseria. A una pastisseria.

O així en llocs dolços. Sí, no. Mira, és que just estic parlant amb la meva parella. No. Darling, have you ever had a first date at, like, a bakery? On està ell, si es pot saber? A Austràlia. I fa molt que esteu junts? No, què va, portem quatre, cinc. Ja en farem març. Des del març. I com està aquesta relació ara mateix a distància? Jo vivia a Sidney abans i he tornat. I la tindríeu però amb una pastisseria? Sí, 100%. Què creus que es demanaria a ell? No, és que ell no menja res de dolços.

Mira, jo pensava el dolç a distància. Saps que hi ha aquestes empreses que t'envien esmorzes a domicili? Ah, i tant. Això funciona o no funciona? Per mi és de portar-ho a judici amb la gala, eh? Aquests tipus de. Mira, és un bon tema de judici. Buenos días, Matias.

Com estiguin amb aquestes rimes fantàstiques. És que t'encanta, això. És que ets tan, anava a dir xarca, però bueno, també és un altre terme

que potser hauríem de portar a la gala. Doncs què creus que li agrada menjar a la Paula, així dolç? Velvet Cake.

Anava a dir, no t'arrisquis, ho has fet, has fallat, evidentment, no pots concursar concursos, tu presenta'ls. Ella ens ho diu.

Jo menjaria alguna cosa amb fastuc. M'agraden molt els dulços amb fastuc. Te los sabría dir ells si que a tu t'agraden els fastuc. No crec. What is one thing that I go to if I'm asking for something sweet? Bubble tea? No, bubble tea. Yeah, but that's a good one, but no. Es el babel tea. It was for Sakyos, but that's fine. Ell coneix els panellets, que ja és temporada. Ah, no, gens, que va. Creus que li agradarien? No, gens, gens. Ha de ser una cita de. Un timbre absolut. Sí, eh? Sí. Doncs moltes gràcies i perdona. No, que vagi superbé. Igualment, bye!

O sigui, has fet l'entrevista amb el noi a Austràlia, que devien ser a les mil allà, en FaceTime. Bueno, escolta, això també. Quina parella més benvinguda que el xaval aguanta allà com la nòvia fa una entrevista. Fa quatre mesos que es porten. Això d'aquí un any, escolta, ja truca'm quan acabis. Acaba de començar la relació a distància. I molts dubtes sobre pastisseria i sobre dolços i sobre primeres cites. Carai. I per això he volgut trucar, de fet la tenim amb nosaltres. Ah, qui? Un expert en pastisseria. Sofia Jané, pastissera de la Dramerí, bona tarda.

Hola, molt bona tarda.

Una primera cita a una pastisseria, Sofia, què, és romàntic o no?

Home, jo crec que és molt romàntic, jo crec que és un grandíssim lloc on anar a tenir una primera cita. A més, és un lloc que ni dinaràs ni soparàs, vull dir que si no et cau bé la persona.

Això és veritat, que si vols limitar el temps, si vols limitar el temps, clar, estaràs una hora i poc.

Clar, és que una primera cita, anar a sopar, és arriscat. Jo crec que primer hi ha d'haver una trobada. Per mi, per exemple, que no m'agrada la cervesa, una pastisseria em sembla un lloc genial on anar a fer un cafè i un dolç.

I diries que se'n fan moltes de cites a les pastisseries d'aquí de casa nostra?

Jo crec que moltes més de les que ens pensem, eh? Perquè si tu surts una tarda i vas a qualsevol pastisseria que tingui degustació, hi ha moltes parelles allà, eh? Més enllà del típic nen que va amb l'àvia a berenar.

A vegades tenim aquesta imatge que a les pastisseries només hi ha el grup de iaies. Oh, fantàstiques. Que són elles unes reines. Potser estan tenint una cita a elles, també. També podria ser, però. També podria ser. No, però elles no solen tenir, o sigui, tenen cites d'amigues a les pastisseries. Ah, és veritat. Però després que hi hagi fills o nets amb el pare o els avis, però clar, també, dius que també hi ha gent allò a mitjana edat que podria ser que fos una primera,

segona, tercera cita. I tant, i l'última vegada que vaig anar a una pastisseria, mira, fa dues setmanes que vaig anar a fer un cafè a una pastisseria perquè tenia un rodatge al costat. Hi havia una parella de frikis, però és que estaven fets l'un per l'altre al meu costat. Tu et creuràs que jo vaig estar amb el mòbil pendent del que tenia el mòbil? Jo vaig estar escoltant la conversa. I compartien el pastís o el que fos? Sí, es van demanar dues coses, però les dues coses se les partien. Això em sembla molt més romàntic, perquè no fa falta partir-te un croissant en dos. No ser tan rata. I més. I demanar-te dues coses. Què recomanaries?

Si hem de tenir una cita a una pastisseria, quin creus que seria el millor menú? Beguda i menjar? Què hauríem d'agafar?

En una pastisseria? Sí. Ostres, molt bona pregunta. Jo recomanaria, doncs, un cafè o un té, no sé, el que la persona vulgui. Això també et dona moltes pistes. Un cappuccino, jo un cappuccino. Perquè per mi algú que no li agrada el cafè, ostres, no és una red flac, però sí és una orange flac, eh? Perquè jo necessito el meu cafè i una persona amb qui compartir molts cafès. Però que això també depèn de cadascú. Hi ha gent que és talibà del matxa i li encanta el matxa, i sense el matxa no pot viure i necessita també una persona amb un matxa. Aleshores jo faria una beguda, un cacaolat, per exemple, és una beguda excel·lent per anar a una pastisseria brana. Mira. I després sí que escolliria una peça de bolleria, com un croissant, un pan o xocolat, una ensaïmada,

Oh, que bona ensaïmada.

Una ensaïmada de temps és una gran victòria. Jo faria una peça de bulleria, però que tampoc sigui una cosa mega empalagosa, ni que sigui una cosa. Com us diria que estigui com super super carregada perquè al final si t'empalaga molt tampoc és gaire agradable llavors escolliria una cosa que sigui més aviat lleugera i després escolliria un pastís individual un pastís individual per compartir entre dues persones em sembla cuquíssim un pastís que es pugui servir amb cullereta. O sigui, panellets res, eh? No és el moment d'una cita. A mi em conviden a un panellet a una primera cita i foto al camp.

Et dic que, ara està pensant, l'ensaïmada és una mica perillosa perquè fas molt merder. Si tu tens sucre a sobre, et fots tot el sucre per sobre i. Correcte. És molt bona, feia molt temps que no. De netejar-li la cara. A veure, Marc, a la primera cita no li pots netejar la cara a l'altra persona. Li bufes a la cara perquè.

Pots analitzar la capacitat de higiene que té l'altra persona, perquè depèn com has menjat alguna ensaïmada, ja t'està dient que aquesta persona a casa serà una guarra.

Ja, però és que si veuen com ha menjat jo l'ensaïmada, es pensaran que soc molt més guarro del que soc. Faig molt merder amb una ensaïmada.

Potser t'has de plantejar certes coses.

Sofia, una pregunta. Quin dolç li recomanaries a algú que vol acabar la cita amb un petó?

Amb un petó. Que et deixi un bon gust. Doncs jo li recomanaria un, per exemple, un individual o un pastís que dugui gers o fruits vermells. Jo crec que seria un bon final.

Doncs ja tenim el nostre manufet. Sofia, gràcies per atendre la nostra trucada. Ens has endolcit la tarda. Gràcies a vosaltres. Marc Andreu. Crec que tingueu moltes cites bones. Amb què les tinguem? Ara vindrem a comprar-te algun pastís dels d'aquests. Gràcies. Adéu. Adéu, Sofia. Un tastaixo de la Drameli. Home, no la coneixes. És que em sona, però. Fan tantes coses tan bones, de veritat. Saps què passa? Jo aquests llocs intento evitar-los. Ja. Perquè perquè no, no pot ser. Doncs hem de fer un dia. Farem de Rosalia i l'Oliveia, la moral de 24 anys.

Tu i jo en bicicleta, de pastisseria a pastisseria.

Mira, el riel d'Ocubre. No, tal, no cal que em facis. Jo ho volia d'oci, menys running clubs i més anar tots junts a

fer aquests tours. Vinga, mira, el Morales diu que també s'apuntarà, que això de Central és molt dolç també i s'apunta. L'Enric no vindrà, perquè l'Enric ens deixarà sense. El nostre tècnic, l'Enric. És que ara resulta que els he de presentar perquè si no la gent no sap. L'Enric és el tècnic, la Carla és la productora, l'Arnau és el subdirector i el Morales és el control central. Estàs content? Ja els hem presentat a tots i el Fran és l'altre tècnic. I ara no sé com es diuen els senyors de la porta, però si vols també els direm els noms, que no sé qui hi ha avui a la porta. Estàs content?

Si ens convida a tots a fer un pastís, doncs estaré encara més content.

Ensaïmada per tothom. Vinga, va. Ara farem una pausa brevíssima, brevíssima. Mira, em diu Arnau, concurs, concurs, que sí, home. Ara anem a concurs. Avui hi ha concurs, Arnau. Arnau, hi ha concurs. Carla, hi ha concurs. Enric, hi ha concurs. I saps quin és el número de telèfon? El de la ràdio, el de cada dia? Que és el 93 201 74 74. Molt bé! 93 201 74 74. Tenim. 60 euros del Condis per gastar en qualsevol Condis. Vaja, ara no sé la lletra petita, però segurament és en qualsevol. Ja està trobant la gent, no cal ni el Torri dir. No riguis, Enric, coma, tècnic. Fem una pausa i venim.

Arriba Canalla, el festival de llibre infantil i juvenil de Vic. Del 23 al 25 d'octubre, tres dies per descobrir, imaginar i passar-s'ho bé entre llibres, il·lustració, espectacles, tallers i moltes sorpreses. Una festa per infants, joves i famílies. Descobreixo tot a canalla.vic.cat.

Fins a 40% de descompte a la gran fira d'Ocasion Plus. Compra el teu cotxe ideal al millor preu. Mentre tot puja, nosaltres liquidem els preus. Només fins al 24 d'octubre. Estem a prop teu amb 20 centres a Barcelona. Visita'ns. Vine a Ocasion Plus.

Som fills de Grècia, de Roma i de Jerusalem també. Aquestes tres grans cultures que ens han configurat com a poble mediterrani. I aquí tenim l'exemple més clar, que és Empúries.

Tot és possible amb aquest Barça. El Barça fem del que diuen que és el millor equip d'Europa. És hora de connectar amb la TDT, la transmissió d'entorn quemada. Avui, a partir de les 8, la TDT del PSG Barça a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

Al 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

La TNT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Estrella Damm, Cupra, Fundació MGC i MGC Mútua i CaixaBank.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Condis, els supermercats de proximitat, us ofereixen avui el concurs de la tarda de Catalunya Ràdio.

60 euros del Condis. Qui superi els rànquings us dirà una classificació i m'heu de dir a què correspon. Pots imitar-me a mi fent el concurs? Com saludo els oients? Mira, si truqués la Carla, la nostra productora, diria.

Hola, Carla, com estàs? Què has fet, avui? Dic, ets me mare, que només els hi preguntes això tota l'estona? Home, una mica més d'originalitat, no? Què els hi puc preguntar, avui?

Això és la teva feina, a mi no em responsabilitzis. Tinc dos oients. Vaja, és millor que en tingui més de dos d'oients. Tinc dos concursants. La primera és l'Ida. Ida, bona tarda. Hola! Com estàs?

Hola! A la Ronda Litoral, una mica aturada.

Ens pots fer la informació del trànsit com si fossis la Mariluz García? Mira, doncs un moment, que et dono pas, que et dono pas, que et dono pas. Podem posar la música del trànsit? Sí? Mira. Tres quarts de set de la tarda i tenim la nostra companya Laida a la Ronda de Dalt. Laida, quina és la situació en aquests moments?

En aquests moments, a la sortida 27 d'aturar el cap a Mataró, hi ha una aturada que podríem dir que portem uns 5 minuts.

Ida, com la resta de transport públic al metro? Alguna incidència, renfe?

Penso que no, que avui funciona el metro, però Renfe, com sempre, no funciona. Molt bé, molt bé, molt bé.

Ida, perfecte. Ho has fet molt bé. Gràcies. Ho hem fet diferent avui. Enhorabona. Veus que bé? Ida, estàs tornant de treballar avui? Bueno, he anat a 080,

a les desfilades, i estic tornant cap a casa que visc ara ells damunt. Ja has vist les desfilades? Sí, n'he vist dues, aquesta tarda. I avui què s'ha fet, avui? Bueno, avui ha sigut la inauguració i han hagut pel matí. Jo només he pogut anar a les de la tarda i m'han agradat força. Feia un sol espaterrant. Però llavors tu et dediques una mica al món de la moda o hi vas d'espectadora pura? Sí, sí. No, tinc un blog a Instagram sobre moda i m'agrada cobrir totes les desfilades que puc. Però que ets influencer. Bueno, influencer, més aviat. No arribo, no arribo a la categoria d'influencers. Però digue'ns el teu nom d'usuari, que la gent ho busqui. Pues mira, es un blog sobre moda només i es diu 55 cosas bonitas.

Ah, mira, doncs ja ho buscarem. Sí, sí, sí. Ida, nosaltres tenim 60 euros per tu, no 55. Vaja, potser hi ha impostos i en queden 55 només. Però si em resols aquest enigma que et plantejaré ara. Mira, per què és t'ordre? Saturn, Júpiter i Urà. ¿A què correspon aquesta classificació? ¿Són els tres planetes del sistema solar amb més satèl·lits? ¿Són els tres planetes del sistema solar més allunyats del Sol? ¿O són els tres planetes del sistema solar que triguen menys a fer la volta al Sol? Avui la cosa va d'astronomia.

Jo diria la primera, que més satèl·lits tenen. I per què diries la primera? No ho sé, perquè has dit Saturn i tinc present al cap aquella imatge que té com unes boletes al rodador, però no en tinc ni idea, eh?

Doncs atenció, perquè és una resposta correcta! Yeah! Saturn té 293 satèl·lits, Júpiter 115 haurà 28. Carai! Perfecte. Doncs escolta, de moment ja has encertat, no penjis, a veure com ho fa el teu contrincant, però ara busquem el contrincant. Ida, gràcies. Gràcies. Molt bé. Ara tindrem un altre concursant. Ai, doncs mira, tornem a trucar perquè hem perdut el concursant. Tu, teníem un concursant preparat. Teniu 20 segons per trucar al 932017474 i concursar contra l'Aida. Sí, sí, sí. 932017474. Ens ha fallat el segon concursant, el primer que truqui. Doncs li faré un rànquing i participarà si encerta. Anem al desempat, si no encerta guanyarà l'EIDA. Estic buscant fins quan durarà la 0,80, fins aquest divendres em diu que hi hauríem d'anar un dia, no? També veure. És una molt bona cita, anar. No t'interessa el món de l'amor? No, no m'interessa tant, no m'interessa tant. Mira, tinc en línia el Marc. Marc, bona tarda. Marc, bona tarda. Cap bé? Ara sí, ara sí. Que també ets al cotxe? Sí, també al cotxe. Tu, en quina carretera t'enganxem? Mira, estic arribant ara a Manresa. Ah, mira. Molt bé. I d'on vens? Vinc de l'IKEA. De l'IKEA? Sí, sí, tu. I vas molt carregat? No, no gaire. Però perquè t'ho faràs portar o perquè has comprat merdufies? No, no, merdufies. I quines merdufies has comprat avui? A veure, il·lustra'ns. A veure, he comprat.

Tens robes, el canvi de armari. Ah, mira. Algun tàper.

Ja està? Sí, sí. I aquí. Escolta, una cosa, vols dir que calia anar a l'IKEA, que a Manresa no ho trobes, això?

Havia d'agafar un marc per un casament que tinc aquest cap de setmana i havia de comprar una cosa urgent. Un marc per un casament.

Uau, que hi ha trama. S'espera un regal molt original, aquí. Fa pinta, fa pinta. Doncs. Et dius. Com es deies, eh? Marc, eh? Que sí, és que ara no sé si m'estic confonent ja amb el que ha comprat. Marc, tinc un rànquing també per tu. Va, som-hi, anem a fer el rànquing. Mira, són tres planetes, també. Número 1, Mercuri. Número 2, Mart. Número 3, Venus. Mercuri, Mart, Venus. Són els tres planetes del sistema solar amb més pressió atmosfèrica. Avui déu-n'hi-do les opcions, eh? Això avui has de ser científic de la NASA per saber-ho. El número dos. Són els tres planetes del sistema solar amb la temperatura mitjana més freda. És que podrien ser les tres. O són els tres planetes més petits del sistema solar.

Jo crec que diré la tercera.

Però què està passant avui amb els oients? Doncs la tercera és una resposta. Correcte! Correcte! Són els més petits del sistema solar, sí, senyor. Doncs atenció, per què, per què, per què, per què. Ida i Marc, anem a fer el desampart. Tots dos a la carretera, tinc una pregunta per vosaltres. Vinga. Quantes localitats tenia el Camp Nou quan es va inaugurar l'any 1957? Ida, quantes localitats?

Eh. 20.000? 20.000 localitats.

Marc, quantes localitats? Jo diria 70.000. 70.000. Marc Andreu, quantes localitats tenia el Camp Nou? Ho has vist? Ho has vist? És que no se pot amargar cap cosa. Doncs bé, qui creus que ha guanyat? No ho saps. És que no sé què és el Camp Nou. És a passeig. Ha guanyat el Marc, perquè és qui s'hi ha acostat més. Eren 93.053 localitats. Així que, Marc, enhorabona, has guanyat. Molt bé. Fantàstic. Gràcies per trucar. I Ida, gràcies per participar. Ens has fet un trànsit de nassos, eh? Ho has fet molt bé. Molt simpàtic. Torna'ns a dir el nom del blog. 55 cosas bonitas. Doncs ara el Marc entrarà. Ha guanyat un seguidor, veus? Has guanyat un seguidor. No has guanyat el concurs, però un seguidor. Moltes gràcies, guapos. Un abraçada, Ida. Ai, ui, quina intensitat, tu. I crec que tenim la Sònia i el Kost ja connectats. Per fer un concurs, també. Sí. Ens truca la Sònia, des de Barcelona. Sònia, bona tarda. Hola, bona tarda. I també tenim el Jordi, des de Gràcia. Jordi, bona tarda. Hola, que puc saludar? Sí. Escolta, avui és dia gran, eh? Hi ha nervis, hi ha nervis avui. Nosaltres sí que tenim concurs avui. Home, concurs dels grossos. Sí. Per la final de la travessa, no, voleu dir?

Això ho veurem després. També, ho veurem després, però som dos. Tu també ho segueixes, no, Costa?

Encara no m'hi he posat. Els veuré tots de cop avui. La Gelma és molt de trescats, ho mira tot, eh? Sí. La Gran Cita també te la vas mirar?

La gran cita una mica més diagonal, però sí, també vaig veure alguna cosa.

Diagonal.

No els volies preguntar una cosa?

Ah, no, sí, volia saber si sou molt d'anar a fer cites a cafeteries vosaltres.

I de dolç. Pastisseries. Pastisseries. És que és un dels temes que hem tractat avui. D'anar a fer cites. Sí, de tenir cites a pastisseries. El Farga compta com a pastisseria. Has tingut cites al Farga? No, cites no. Hostia, tenir una cita al Farga seria de campionat, eh? Buscar-se-la al costat de la ràdio. Jo, com podeu comprendre, cites ja no. Perdona, per què no? Escolta. Amb la teva senyora, vaja, o amb qui vulguis.

Sí, això sí, però estem una mica ocupats, Garriga, ara, com per anar a fer cites.

Però si ets professional. Sònia, doncs molt! És que ara de cop he mirat el rellotge i dic, encara queden dos minuts. I sense la Juliana.

Avui una mica més i ens toca parlar de la Goico

i tot aquest santoral. Perdona, la Goico surt a la travessa.

Sí, sí, sí. Però vas al dia, Sònia, de veritat. Vaig totalment al dia. Ah, sí? Avui és l'últim capítol o en queden dos? No, dos. El penúltim i l'últim que s'emeten ja avui. D'acord. Avui ja mataríem el tema. No faré espòilers, però sí, sí, vaig al dia.

Bé, ara us ho dic seriosament, hem tingut aquí els tiets i la Carolina Ferre i la Carlota Bruna, i hem estat parlant, si tu que ets fan de la travessa, recupera-ho. Ara estic fent un pop-up vespre, però recupera-ho perquè ha estat interessant, això, eh?

No sé què passarà en els dos últims capítols, però el que he vist és molta elegància per part de tots els concursants, cosa que jo ja us avanço que no tindria. Però vaja.

Més a favor d'aquesta travessa VIP amb ells dos, eh? És que la Gelma hauria de participar, però jo crec que amb el Costa no. No, no, no. No, però jo.

Em sap greu, eh?, perquè trobo que el concurs té molta gràcia, però és que jo no superaria

ni el primer dia. Ah, no, jo tampoc, eh? Jo crec que no hi ha cap prova que pugui acabar. Clar, totes les de mar. Però això és una mica de xou, no? Si vas caminant tampoc et deuen dir. No, no, has d'anar preparat, eh? Jo pensava que algun trajecte el faran amb cotxe i després diran que han arribat, i m'han dit que no, que no, que ho han corregut tot i ho han fet tot amb la bici, el nedat, amb la canoa. Sí, sí.

Jo ja m'hauria ofegat a la primera etapa, és a dir, que no. Bé, doncs. El Garriga, t'hem de buscar el teu partner, Garriga. Jo a tu sí que t'hi veig.

Jo no m'hi veig. Potser a tu, eh? Faríem molt riure, això sí.

És curiós què li passa al Garriga, que quan no hi som té moltes ganes de xerrar d'esports, però quan hi som, del PSG-Barça, ho ha mentirat molt ràpid, no? Home, és que ja ha tirat el Bernat Soler, tot costa. Ah, que ja l'has fet.

Sí. No, però avui és diagranàrtica. Has de marxar cap a casa, posar el tot costa pel camí, arribar a casa a la TDT, acabar amb el partit i després la travessa VIP. Beure una mica de The Yemi i una mica de travessa. Mira, Sonia Germà, et comunico que avui a The Yemi, si marca algun gol, et rebentaré el telèfon. Missatges. L'esperaré, l'esperaré. Perquè ets ADMista? Sí, absolutament. És el Dembelebo. Oh! És el Dembelebo pel Barça. Com t'agrada arriscar, eh? Sí, la vida sense bé. I Gordon, què és? Sabas? No, no, Sabas és ADM, és fantàstic. Arriba el Tot Costa. Avui dia gran, Tot Costa, Germà, fins ara. Fins ara. No t'estorrem demà, Marc Andreu. Anem a la pastisseria. Adéu.