La tarda de Catalunya Ràdio, de 18 a 19 h - 22/10/2026

Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.

Bona tarda, us informa Marc Güell. Junts per Catalunya recrimina el president Salvador Illa que no hagi rebut el diputat Lluís Puig des del seu escol Parlament, malgrat que tots dos han tingut prèviament una trobada que havia de ser confidencial. Anem cap al Parlament, Jordi Corbalan.

La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, retreu en una carta al president Illa que no hagi exercit de president de tots els catalans i que no hagi estat, diu, a l'altura del seu càrrec. Fons de. La presidència han revelat que Illa i Puig s'han vist a les últimes hores en una trobada que havia de ser discreta i que Junts també ha acabat confirmant. En el seu discurs a la cambra, el mateix Lluís Puig s'ha mostrat contrariat per l'absència del president a l'hemicicle. Finalment, president,

tenir escrit adeçat al president Illa, ja l'hi diré en persona. Lluís Puig ja no podrà

coincidir aquesta tarda al Parlament amb Illa perquè el president ja ha sortit del seu despatx i ha marxat. Jordi Corbalà, en Catalunya Ràdio Parlament.

Més notícies amb l'Alba Barbosa.

Pedro Sánchez accepta participar en un cara a cara amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijó, i en un debat a quatre. En aquest cas, a més de Feijó i Sánchez, hi participaria en el cap de llista de Vox i Frontampli. El PSOE proposa que el cara a cara se celebri en una cadena privada i a començaments de la campanya electoral, el 16 de novembre, que és una data que també encaixaria als populars. Pel que fa al debat amb els quatre caps de llista, els socialistes són partidaris d'organitzar-lo per al 26 de novembre el penúltim dia de la campanya i a Televisió Espanyola. El PSOE defensa que almenys hi hagi dues trobades dels caps de llista, seguint el president de les últimes generals, el 2023. Llavors, Feijó i Sánchez sí que es van trobar en un cara a cara, però el líder popular va declinar a assistir al debat a quatre.

Ha mort a França el primer home infectat pel virus de Xamonda. Segons ha confirmat l'Organització Mundial de la Salut, fins ara es creia que aquest virus no es podia transmetre a humans. El Xamonda és un virus que un mosquit transmet al bestiar com les vaques, les ovelles o les cabres. Per això ha fet saltar les alarmes el cas detectat a Lió d'un home amb el sistema immunitari greument debilitat que s'ha infectat d'un virus Xamonda. Que fins ara només afectava animals. El govern francès assegura que no hi ha risc de més contagis per a la població, però igualment ha posat en marxa investigacions clíniques, biològiques i epidemiològiques.

Revés a les borses a banda i banda de l'Atlàntic després de l'alerta mundial per les errades crítiques en el llenguatge de programació PHP. L'índex tecnològic de Wall Street, el Nasdaq, ha obert en pèrdues i cau un 2%. El selectiu espanyol, IBEX 35, ha perdut un 2,12%, i s'ha quedat per sota de la barrera psicològica dels 19.000 punts. Una caiguda que ha penalitzat especialment els bancs. Bank Inter s'ha deixat un 7% i CaixaBank un 5,72%. El petroli també genera incertesa. El barril de Bren ha repuntat un 3% fins als 112 dòlars. Coincideix amb la retirada de tropes per part dels Estats Units de l'Orient Mitjà davant el risc d'una nova escalada de les hostilitats.

A Girona, finalment, no hi haurà vaga de conductors d'autobusos durant les fires de Sant Narcís. Els treballadors i l'Ajuntament han arribat a un acord per aixecar la protesta després que l'Ajuntament ha atès les seves demandes a curt termini per pal·liar les deficiències del servei. Girona, Clara, Jordan, bona tarda. Hola, bona tarda.

El consistori s'ha compromès a adquirir tres vehicles de segona mà que ha anat a buscar d'altres municipis per substituir els tres que hi ha espatllats des de l'estiu i que són els que generen les alteracions en el servei. Un cop hagin arribat, l'Ajuntament s'ha compromès a reforçar les línies 1 i 2, que són les més tensionades, com explicava el regidor de Mobilitat, Isaac Sánchez.

En un comunicat, els conductors es mostren

satisfets amb l'acord, tot i que recorden que només és un punt de partida perquè calen moltes més millores per tenir un servei de qualitat. Finalment, doncs, faran els serveis extraordinaris previstos i hi haurà una autobuscada a mitja hora els tres festius de les fires que són aquest diumenge vinent, Sant Narcís i Tots Sants.

El Barça s'entrenarà demà per preparar el Clàssic de diumenge, després que avui ha fet festa. L'equip torna a la feina demà. Mentrestant, Enric Massip, assessor del president Joan Laporta, ha carregat contra el Madrid pel Casnegreira. Massip diu que el Madrid parla dels àrbitres i ataca el Barça per desviar l'atenció del mal joc de l'equip. Aquest vespre, per cert, passa pel tot costa de Catalunya Ràdio Pedro Rodríguez. El Canari ha jugat 21 Clàssics amb el Barça, va guanyar 3 Champions i 5 Lligues amb el Club Laurena, entre altres títols. En bàsquet, el Barça visita avui l'Olimpia de Milà, dos quarts de nou, setena jornada de l'Eurolliga. El partit, en directe a l'app i al web de Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT a partir d'un quart de nou. També en bàsquet a l'EuroCup femenina, l'Uni Girona juga a la pista del Montana-Bulgarra, dos quarts de set. En en vol, a tres quarts de nou, al Palau Blaugrana, Barça-Montpellier. Cinquena jornada de la Champions. I aquest migdia s'ha presentat el Tour de França de l'any vinent. L'edició masculina començarà el 2 de juliol a Edimburg, mentre que la ronda francesa femenina ho farà el 30 de juliol a Leeds i comptarà amb la catalana Paula Blasi entre les favorites.

Fins aquí, les notícies.

L'art es mou, l'art ens emociona, l'art ens convida a mirar el món amb uns altres ulls. El podcast Inclassificables descobreix l'art contemporani allà on neix, als museus, a les fundacions, als centres d'art i al costat dels creadors.

No ens quedem en un estudi, sinó que volem descobrir, enflairar, veure aquests espais tan increïbles.

Inclassificables, amb Ricard Planes, a l'app i al web de Catalunya Ràdio. I també disponible a la plataforma 3Cat. Cada setmana, Blay Mercè rep des de l'altre barri un personatge de l'escena musical i cultural catalana. Un món on tothom està de vacances.

Què tenen en comú aquesta veu? Aquesta altra? I aquesta? Avui us volem convidar a una festa de benvinguda. Sí, ho has encertat, és la mateixa. És la de la cantant i periodista Clara Molins, que aquesta setmana visita l'altre barri.

Escolta'n les matinades de divendres a dissabte a les dues i també a l'app i al web de Catalunya Ràdio.

Com diu una cançó del Pau Riba, estigues contenta.

La Tarda de Catalunya Ràdio, amb Francesc Garriga.

No es pot ni explicar en antena el que t'ha passat?

Perquè és un tema que s'ha comentat. No m'ha passat res que no formi part de la normalitat del dia a dia. La nova normalitat. Que és trobar-te un company de feina per les escales. Fins aquí tot normal. Però com ha reaccionat aquest company? Amb nerviosisme. Hi havia, no sé, Roger Tulleres. Sí, clar. Com ho has vist, nen?

Bueno, jo he vist que hi havia un punt de timidesa. Jo he vist que en passava alguna. Tensió? Un punt? Un 70% timidesa, 30% tensió. Però com? Tensió sexual? O tensió de mala maror? No, no, no.

Més sexual que de mala maror, Marta, però a vegades va tot junt. Jo baixava de les escales amb un ram de flors que ara, el que no surti, explicarem d'on ha sortit. Ai, sí, que maco, no m'hi havia ni fixat, només m'havia fixat en tu. Uau. I a la Marta. No, no, no passa res. I al Roger. No, no, no passa res. Ja m'agrada passar-los a part. A mi també, a mi també. Quan m'he creuat amb aquesta persona ja li he dit, aviam quan me l'envies tu, perquè jo no estaré tota la vida esperant-te. Li has dit això? Ets molt fort. Li has dit això? Li ha dit tal qual.

Home, clar que hi ha hagut tensió i silenci. Tot això sense deixar de caminar i mentre s'anaven allunyant, perquè l'altra persona pujava les escales i la Juli les baixava.

I tu t'has sentit aquí la reina del món, suposo. No, Marta, que sí. No, no. Jo sento dues coses. La primera és un menyspreu absolut per part d'aquesta persona que m'ignora. No t'ignora. I la segona és una por increïble. A lo descorregut, però sobretot que tinc la sensació d'estar traicionant fins i tot a la cocinada, clar. Et sents infidel, eh? O si creus que ja estàs passant una línia, tu. Això jo ho penso. Uau! Per mi jo estic posant banyes. Ara. Només amb això.

Ara mateix et consideres dona adulta? Sí. Absolutament.

Però és que clar. Qui és? Qui és?

És que si et provoca d'aquesta manera. L'altre també ha pujat l'escala amb uns aires de provocar. Jo entenc que hagi caigut de quatre grapes. Ah, o sigui que hi havia una mica per altra banda també. Sense voler. Ella no ho sap, però sense voler. O volent. O volent. És allò no enxelant. No enxelant. És allò que diuen els

castellans ni come ni deja comer, saps? Perquè estic enganxada, jo me perdó, tot això quan ha passat? I on era? En 30 segons pot passar de tot.

No, és que avui a les escales han passat coses raríssimes, des d'estafes fins a. Avui ens han estafat.

Ens ha arribat fins i tot un panetone de la passiona, de tot a les escales ens ha passat.

Jo no sé, Roger, si vols explicar el teu cas d'estafa, perquè realment jo demanaria ajuda en antena. No, no, no.

És un cas que estem analitzant.

Ah, jo crec que la policia l'està investigant. Almenys plantejar-ho com a dubte, perquè està la cosa A

veure si algú s'ha trobat mai en aquest cas. La Juliana va comprar un paquet a una llibreria. No cal dir quina. Estem investigant. A una llibreria. Però vaja,

que tothom ja sap que depèn de quina llibreria, tampoc te l'envien a la ràdio, vull dir, com en una llibreria grossa,

una multinacional. Un paquet que ella assegura va pagar online, i que l'havien d'enviar aquí a la ràdio. Llibre pagat.

I no només llibre, sinó que quan compres per internet, després sempre hi ha un preu, i quan, exacte, vas avançant, continuar, poses la i arriba un punt que diu 4 euros, no sé quant era, l'enviament. I t'ho pagues al moment,

en el moment. Total, que arriba el paquet a la ràdio, la Juliana no hi era, perquè estava rodant Club Tandem, i jo he anat a recepció a atendre el repartidor. I m'ha dit, si vols que te l'entregui, s'ha de pagar. He pensat, bueno, la Juli no ho ha pagat, l'hi hauré de pagar jo. Que també és molt estrany. Això és estrany. Dir 8,50, que pensava, potser són 3 euros del transport. I jo anava a pagar amb el mòbil, amb targeta, i m'ha dit, no, ha de ser en efectiu. És tot molt estrany. Llavors jo anava en efectiu, en Garriga m'ha deixat 20 euros amb el bitllet, li he donat al repartidor. S'ha generat aquí un caos. Li he dit, queda't el canvi, perquè ho volia just. Dic, no, bueno, mira. I ha marxat, ens ha quedat el paquet. I el rebut? Sense rebut ni res. I la Juliana llavors diu, però si jo ja l'he pagat, aquest llibre.

I que mai s'ha pagat un llibre. Jo no conec cap empresa que funcioni així. Per una cosa que s'envia des d'aquí, és tot molt estrany. El que vas comprar a Austràlia. És un llibre I a més, ja és allò que ja em van estafar, diguéssim, d'entrada, de saque, perquè em van dir que trigarien dos dies i han trigat un mes, però per començar. Però vull dir que és un llibre normal i corrent. És ben estrany. Però el llibre sí que hi era, no? Sí, sí, el llibre.

Home, només faltaria que a dintre no hi hagués res del paquet. És que no sé qui. Una estafa i que sigui un malentès, que no els consti que la Juliana ho ha pagat, que al repartidor no li anava el detall. Però des de quan has

pagat un producte quan ja el tens a lloc? I en caixa. L'embolsament no existeix. Jo des de que no te demano pizzes a domicili com de poc, saps? Vull dir, però de fa molt de temps. Fa molts anys que ja fa.

Fa molts anys. Fa molts anys. El pizza ràpid que li donaves els 20 euros allà amb la ronyonera.

Per això t'ho dic, que ja no es fa, que tu ara compres alguna

Per això t'ho dic, que ja no es fa, que tu ara compres alguna cosa i t'ho porten a casa i ho compres per internet.

I quan venia el pizzero amb la ronyonera plena de monedes? Allò de la ronyonera l'associó al de la gasolinera. Allà molts bitllets, allà remant, tiqui-tiqui-tiqui. I posaven gasolina en aquella època. Sí. Ara s'ha perdut això.

Jo ho agrairia perquè. N'hi ha que encara ho fan, eh? Sí. Al carrer Balmes?

No, i a Villarroel. Ah, també?

No, i a Villarroel. Ah, també? Sí, i tant. Tu t'atures.

Amb la moto dic, ple. És un lloc on s'ha aturat el temps.

Llàstima que els preus de la gasolina no. Per un moment et sents com als anys 90.

M'encanta veure la tècnica, com et posen la gasolina. A mi mai em surt allò de deixar i que baixi sol.

Mai trobo. No trobo mai el punt. Sempre que m'ho expliquen, val, sí, perfecte. I a la següent, és que ja. Jo no ho sé fer anar.

Bé, doncs entre enamoraments d'escala, estafes i gasolina. Si hem parlat de tot, quin viatge, eh? És la tarda i ara arriba el que no surti i us tenim ben distrets. Ara venim.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Passió, virtuosisme i emoció. El 10 de novembre, BCN Clàssics presenta a l'Auditori el concert per piano número 3 de Rachmaninoff, una de les obres més exigents i extraordinàries del segle XX.

El piano Besot Abduraimov, amb l'Orquestra Filarmònica Txeca i Simeon Bichkov, amb un programa dedicat també al compositor Smetana.

Entrades i abonaments a bcnclassics.cat.

El 8 de novembre, viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 km, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

El cos sap el que necessita. I quan et demana caldo, no en vol un de qualsevol, sinó aquell caldo tan bo, amb aquell sabor natural de veritat, que ens alimenta, ens reconforta i ens fa gaudir. Per això, quan el cos et demana caldo, dona-li el que es mereix. Aneto, el caldo que et mereixes. Darrere d'un iogurt ecològic hi ha molt més del que penses. Ingredients ecològics i tècniques que preserven la qualitat dels aliments. Compromís amb el benestar animal i controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla, garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

Jo em vaig adonar que a Andalusia no hi havia futur. La terra que em doni la possibilitat, aquesta serà la terra meva. Vaig tenir la gran idea de muntar una ràdio per als Mundials de Futbol. Justo Molinero era l'influencer més important d'aquells anys.

Com et dius? Pere Nadria.

Quina és la teva experiència com a cuiner? Has estat a alguna escola? Has tingut algun mestre? Això és una altra lliga. Això són dos estrelles Michelin. Arriba la història del restaurant que ho va canviar tot.

Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal. Ja disponible a la plataforma 3CAT.

Primark abaixa els preus dels nostres articles favorits. Pijamas a 9 euros. Dessuadores per ell, 11 euros. Taxans per ella, a 10 euros. I pantalons de xandall per nens, a només 4 euros. Això té un nom. Iconic Value. Peces icòniques a preus icònics. Datsou Primark.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

Les dones i els dies tornem a ser aus nocturnes. Ens podreu sentir a les 11 de la nit. La llum s'apaga, però nosaltres brillem més que mai.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili. De dilluns a divendres, d'11 a 12 de la nit. Per acabar el dia amb ganes de canviar-lo. A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Passen dos minuts d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Boníssima tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. És una tarda boníssima perquè ara s'ha produït un moment en el que us estàveu descullonant totes dues, no sé de què, però.

Crec que no ho sabem nosaltres tampoc. I aquesta és la màgia.

De dues persones amb una química que de sobte van enriolant, enriolant.

I acaba sortint el nostre riure preferit, que és el de diafragma, el de bruixa, en veu greu, uf. Però no és ni que els estiguessin dient grosses, estàvem cantant una cançó de la Aitana, però crec que. Que heu passat del cant al riure i a la felicitat. A mi m'ha fet gràcia com que estiguéssim tan dintre de la cançó i vosaltres parlant amb en Marc Andreu com una gran conversa de feina, super. No podíeu comunicar-vos perquè cantàvem massa fort i això m'ha semblat hilarant. Molt bé, som-hi. Som-hi, que hi ha molta cosa. Amunt amb el dijous! Anem al WhatsApp. És que avui m'he pres moltíssims panellets per berenar i estic superexcitada.

El 6-77 segueix coajant el tema de l'escapada romàntica de Max Iglesias i Aitana Sánchez-Quijón amb les fotos que ahir publicaven la revista Diez Minutos y La Ola i que confirmen que aquest parell està d'un enamorat que espanta, com explicàvem ahir. Ens escriuen oients que van vibrar la història tant o més que com ho van fer en aquest estudi.

Clar de qui rie, eh? No, ella s'està enriolant. És que m'encanta que al Roger li agradi tant la sintonia del vals de l'amor. Ara tinc també el vals de les flors, que avui debutarà el vals de les flors. Quan anem a Madrid, que poses aquella guitarra. Sí, cinto guitarra de Madrid. A mi m'agrada que ets com poc creatiu. Vull dir, com que tens les teves sintonies de confiança, vull dir que a la Marta hi ha dies que ara veus que ha posat cinto cookies, saps? O jo també hi ha dies I tu, en canvi, tens el teu repertori. No, jo soc creatiu.

En els inicis, i llavors m'agrada la tradició. Innovar el vals de l'amor i llavors gastar-lo. Fidelitzes, perquè és el que l'Ollent també potser està esperant. Jo crec que sí. Aquest Ollent ens diu Bon dia, perfectes. Estava escoltant el capítol d'ahir quan parlàveu d'en Maxi Laitana mentre feia feina de casa abans d'anar a treballar. I absolutament enganxada al que dèieu. Diu, m'ha caigut el mòbil a dins la galleda de fregar. En fi, sembla que de moment funciona. Visca aquest amor, sisplau. Sou perfectes i. Són perfectes i adorables. Ells i ells. Nosaltres no tant, perquè és impossible. No, no, no. Ells estan a un nivell superior.

No, és que mai ningú podrà. És a dir, això és com un. És com l'eclipsi. Això sí que és. Ja ho vam dir, de fet, ahir. Sí. Que és com l'eclipsi. És que passa molt de trenta. I què has de fer amb l'eclipsi? Gaudir-lo mentre pones. Exacte, perquè no dura per sempre.

I sense por. Doncs bé, avui canviarem d'Aitana, perquè Aitana Ocaña torna a ser notícia.

Aviam, per què és notícia la Itana, Juliano?

Mira, la Itana és notícia perquè està fent la gira del seu quart disc, el Quarto Azul, ara per Llatinoamérica, i aprofitant que ja corre per aquella zona i que ha creuat l'oceà, està fent com la Batquial. És a dir, trepitjar tots els mitjans possibles. I ha començat aquestes jornades de promoció justament a l'Argentina, com també va fer la Bad Girl. També, per acabar d'omplir el tercer concert que hi farà, pel qual encara hi ha alguna entrada disponible, ha visitat un programa que es diu Nadie dice nada, on, com aparentment sembla que sempre passa a l'Argentina, hi havia 5 persones entrevistant-la. Un grigal total en aquell estudi, perquè us ho imagineu, semblava, o si sembla, el que no surti, però quan venen en Marc Andreu i en Jaume Miranda, els millors programes. Però, a més, com si estiguéssim xerrant de més a més amb l'Aitana, i per tant, excitadíssims. Un quadre, però realment enganxa, es fa molt amè i resulta divertit. I a l'Aitana jo crec que li va passar el mateix, que s'ho va començar a passar bé. Es va anar enriolant i se'ns va obrir debat. Abad, sense anar més lluny, va explicar com havia escrit Superestrella i ho va fer de manera molt distesa, va explicar que no anava dedicada a ningú, moltes historietes distretes de com es va treure el carnet, que va tenir un petit accident el primer dia. Y fins i tot es va mullar parlant de relacions obertes.

Yo creo que las relaciones abiertas no funcionan. Pues mira que te vas a sacar. ¿Intentaste? Intentaste. No, la verdad nunca lo he intentado, pero porque en su momento me preguntaron y dije, a ver, yo creo que si alguien se pone de acuerdo, yo no me voy a meter en una conversación que tenga una pareja de que ellos pueden hacerlo. Yo no lo he hecho porque no me lo imagino. O sea, yo me imagino a mi novio, me da un infarto.

Atenció, perquè a partir d'aquí, al nivell de jornada de portes obertes al seu cor que fa respondent preguntes, ella sola és com que s'embolica i convida en passi a vi pels entrevistadors a seguir preguntant-li per la seva vida privada. Cosa que, evidentment, ens encanta. Home, clar. I que crea, novament, un precedent, Aitana, carinyo. Vull dir, és que. Els pistons seran plos quan ho deixin. I clar, després d'unes declaracions com aquestes sobre les relacions obertes, tot convida a preguntar si ets gelosa.

Antes era un poco celosa, pero con Dani no soy celosa porque me da mucha tranquilidad. Es el mejor del mundo entero. Estoy muy enamorada, chicos, la verdad. Estoy muy enamorada. La última vez que vine aquí estaba sin novio y súper triste. No sé si os acordáis que fue como. Es verdad. Sí, estaba muy triste. Pero ahora ya no, ya me caso y todo. O sea, no me caso. No, no me caso. Digo que ojalá, que ya para toda la vida es lo que me quería referir.

No me caso, ni nadie me ha pedido matrimonio, ni nada. No se casa, tío. ¿Te gustaría igual a Aitana casarte o no?

Sí, me haría mucha ilusión. Para cuatro hijos y todo.

Totalment descontrolada, no?

No, no. Que bé, que bé. Ella sola, eh, sofà? Jo l'adoro. Ella sola s'ha posat en aquest jardí. Però quin jardí, família. És un jardí ple de magnòlies, amb la seva elegància serena, ple de camèlies, de pètals delicats i colors intensos. És un jardí amb unes glicines que s'enfilen per les pèrgoles amb la mateixa naturalitat, amb que els pensaments de la Itana es llencen directament cap a en Dani. Molt bonica aquesta imatge que estàs explicant. La seva parella. Com es nota que estàs gravant Club Tandem aquests dies, eh? Perquè és que portes la literatura a dins, nena. És un jardí ple de paònies exuberants i plenes de vida. Les arrels de xiprés s'endinsen fermament en la terra, com ho fa cada vegada més l'amor de la Itana i en Daniel. I al centre del jardí hi ha una font d'aigua cristal·lina que riga cada flor, cada fulla i cada racó. La Itana es posa, sense voler-ho, en aquesta entrevista, de ple al jardí de l'amor. I gràcies a Déu que la gent de Nadie dice nada, no tenen cap vergonya, i la Itana està tant i tant deixada anar que acaba explicant tots els detalls de com es van conèixer. Jo ho agraeixo tant, això. Home, per posar ordre una mica. Saps allò que dèiem? Donaria tot el que tinc al banc per saber. Ha passat. I gratis. Exacte, no he fet cap visum ni res. No, no, ha sortit molt bé de preu, realment. Bé. Com ja sabíem, crec, l'Aitana i en Plecs, el seu nòvio actual, es van conèixer a la premiere de la docusèrie que va fer l'Aitana per Netflix, Metamorfosi, per tant, ens hem de situar a finals de gener del 2025. Ella explica que li van demanar, des dels seus mànagers i la gent que organitzava la premiere, una llista de convidats a qui convidar i que ella dubtava, diu, no sé bé, i que va entrar en els seus seguidors i ho va dir a tota la gent coneguda a qui seguia. I posa alguns exemples de que li va dir a l'Anna Ibai, li va dir al De Grefg, Clar, aquí hi ha un interrogant que és per què seguia alaitant en Plexi i no es coneixien. Doncs ella diu que no ho recorda, però que devia ser perquè el trobava guapo. Així de fàcil, que el devia. Em sembla un bon argument. No, no, i moltes vegades I així de vegades ha passat. Sí, clar. Tot plegat, però sabent només vagament que era youtuber, o sigui, sense tenir cap altra informació de qui era en Plexi. Ella, per tant, li envia un missatge, l'escriu, el convida i Anne Plex es presenta amb tota la seva colla passigolla, que no són pocs, a la primer. I la Itana, que és de les nostres i té nas de bruixa i intuïció de detectiu, va notar que alguna cosa naixia dins seu. Eso que ella estaba en un momento muy complicado.

Estaba en ese momento de mi vida, como te digo, bastante. Me acaban de diagnosticar una depresión. Estaba como, ¿sabes? En plan, no estaba en un momento de oligoteo con nadie, la verdad. Entonces, no, le escribí como escribía todo el mundo y ya. Estaba muy triste por aquel entonces, pero cuando yo le vi, fue como, uy, ¿sabes? No sé, fue como una cosa de, no sé, tan alto, tan todo. Fue como, oh, Dios mío, así literal, que había sucedido.

Empatitzo perfectament amb aquest tanal que ja et fa veure les coses diferent, perquè en realitat si t'hi fixes és l'únic atribut que li reconeix en aquest primer moment. Ella per tant té una sensació, un neguit que li surt de dins i que en Plex li va entrar pels ulls, vaja. I diga a l'Ibaneita, la Itana, que ja va tenir la visió de convidar-lo a la festa que havien organitzat després de la premia. En ple expro li va dir que no podia. Uf, això encara enganxa més. Sí. I per què no podia? Perquè l'endemà en Daniel agafava les maletes i marxava a fer la volta al món durant tres mesos. Tot plegat podria haver quedat aquí, en un intent frustrat de flirteig i de seducció. Podria haver quedat en aquell que hagués passat. Si no fos que aquella mateixa nit la Aitana va beure dues copes de més del que serien reglamentàries i va acabar escrivint-li un missatge per Instagram.

Soy una persona que si me gusta alguien voy como directa, o sea, no voy a estar haciéndome la guay. Se me quedó en la cabeza y yo de fiesta le dije a mi amiga Violeta, me ha gustado este chico, y mi amiga en plan, en plan, olvídate yo, qué sé, a tu rollo. Y le dije, no, le voy a escribir. Entonces le escribí a las tres de la mañana, yo con dos copas de más, y le dije, oye, me ha gustado mucho conocerte, te paso mi teléfono para lo que sea.

Totes les armes ella, totes les cartes sobre la taula. Com ha de ser? Flipo que doni tants detalls. No m'ho estic creient. És com una mena de somni fet realitat. Jo també demà em llevaré i hauré d'entrar a comprovar que són certes aquestes declaracions. Per tant, es passen als telèfons un gest que podria haver sigut inofensiu, però que en aquell cas era propi de la marraneria més extrema i de l'entremaliadura més desperta. Una atrapalleria que no ha passat desapercebuda. Ja ve aquí la policia de la fidelitat, eh? Exacte. Perquè aquestes declaracions han generat una mica de polseguera, perquè, clar, recorden a la primera polèmica que va envoltar en Plex i la Itana, que els assenyalaven de ser una relació que naixia fruit del trencament d'un altre. Perquè en Plex, quan va conèixer la Itana, estava sortint amb Luxue, que és una noia que després va fer molta sang del tema i que insinuava que hi havia hagut banyes d'en Plex amb la Itana. I clar, amb aquestes últimes declaracions la gent està emprenyada perquè els sembla que la Aitana explica amb massa naturalitat com li va tirar la canya a un tio amb nòvia, que perdoneu, però ella estava soltera i per tant tenia tot el dret d'enviar-li un missatge a qui coincidés. És que és així, un pilota. En tot cas, no tenim ni idea de com va anar, però és veritat que jo sentint tota la conversa de com l'Aitana explica com es van conèixer i una mica els tàimings que van treballar amb en Plex, la meva aposta és que sí que va haver-hi una mica de Tarzán, un Tarzán com una casa de pagès, però més que cap altra cosa. No crec que hi hagués banyes per com ella ho explica, perquè justament si no, no ho explicaria. Tan contenta, m'entens? Que se n'amagaria una mica, vols dir? Sí, jo, per com ho explica, entenc que en aquest moment on es donen els telèfons estan junts. A més, ella ja diu, ella em va respondre educat, però tampoc fent-me moltes festes. Bueno, és aquell tonteig prèvi. Em va seguir molt poc la història i el joc. Sí, jo tinc parella, però estem en crisi, estem fatal. Aquesta conversa no se sap si es va tenir, però per com ho explica s'entén que bé, que jo crec que va ser un terzany i ja està. Tornem al Jardí de l'Amor. Perquè després d'intercanviar-se els telèfons van començar a xatejar, però això al cap d'unes setmanes, que també és aquí els timings que et dic que penso, podés que ell també tenia alguna cosa a tancar abans. I van començar a xerrar, a xatejar una mica, tampoc massa. L'Aitana tenia ja planejat un viatge al Japó per feina, i clar, sabia que en plegs era parar-se, i va preguntar-li si coincidiria en poder, no?, i si passaria. I ella es veu que no tenia prevista una parada a Tokio, però que ho va reorganitzar tot per trobar-s'hi i poder tenir, en realitat, la seva primera cita oficial.

Però ho havíem debatut molt aquí al programa. Pensàvem que abans d'aquest vídeo del blog de la volta al món d'Emplex, del Japó, que s'haurien trobat

alguna vegada i haurien fet la primera trobada i s'haurien fet el primer petó abans. Això em posa la pell de gallina. Sí, es que es això, porque es una primera cita que recordo que va ser grabada. Tengo los nervios.

Primera cita en Japón. No había pasado absolutamente nada. Solo habíamos hablado un poco. Sí, somaticé. De hecho, me puse muy mala con fiebre a los dos días. Segunda cita fue en República Dominicana y tercera cita en Nueva York. Me empezó a gustar mucho, me enamoré de él y de repente estaba dando la vuelta al mundo por ahí. Entonces nos tocaba, nos tocaba vernos una vez al mes y cuando volvió fue que dije, verás tú, a ver, porque era la realidad, ¿no? Estamos en Madrid, esta es la realidad, no el cuento de hada que nos acabamos de inventar aquí.

Ho vam veure tot a temps real, no? Nosaltres, des d'aquí.

És que és el que dèiem, m'encanta. Jo crec que les primeres imatges d'ells compartint aquest blog que deia la Marta al Japó per al canal de YouTube d'Enplex era abans que es fos el primer petó. Perdona'm, però llavors s'enamoren abans del primer petó, si em deixes dir-ho així. O es comencen a enamorar. Clarament està tot el camp ben regat. Sí. Però hi havia totes aquelles expectatives. Sí. Sí, és bastant A mi m'ha emocionat també bastant saber que érem que havíem sigut partíceps tota l'estona d'aquesta història, que mai res va ser una imaginació, a més a més, perquè, clar, nosaltres vam fer moltes al·locuracions. Sí, sí, especulàvem contínuament. Sí, sí, sí. I la Itana, pobrissona, que ens va passar uns nervis. Un neguit a dins que ens tenia una angoixa. I finalment sembla que van superar la prova de sobreviure en aquest Madrid que tanta por els hi feia, aquest tornar a la vida normal com a parella després d'una lluna de mel de tres mesos, clar, tenint cites pel món. Ara tot està molt i molt establert i jo crec que ja podem dir que són una de les parelles més consolidades del panorama i més enamorada. Absolutament.

De fet, tan consolidada que la Aitana està quedant-se amb algun hobby d'ell, perquè ara és notícia, perquè se'ns ha fet youtuber.

Hola a todos. Esto no os lo esperabais. Todavía no sé ni cómo cuadrarme ni cómo hacer esto exactamente para que el olor no sea muy fuerte. No soy youtuber. Ya sabemos todos lo que soy. Pero me hacía ilusión que me acompañarais por Latinoamérica porque voy a estar un mes fuera. Voy a estar por primero Bogotá, luego Chile, luego Argentina y luego México, que es donde más voy a estar. Voy a estar 14 días. Así que he pensado qué puedo hacer para que se sientan más parte de todo lo que vamos a vivir. Porque luego soy un poco desastre colgando fotos o vídeos o cosas así. Y he dicho pues me los llevo conmigo.

Suposo que això passa quan tens un novio youtuber que tot s'enganxa. Però mira, nosaltres contents de tenir més dosis d'itana i d'aquella itana que en el fons enyorem i que no es deixa veure tan sovint.

És una mica un altre eclipsi, eh? La que ens recorda com va començar tot, quan ens va robar el cor a tots a OT 2017

per aquella manera de ser que té ella. Tan mona, tan natural, tan espontània, també tan innocent, no?

Doncs la Itana ha publicat el blog número 1 d'aquesta gira que està fent per a Llatinoamèrica, i tenim el capítol de Colòmbia, que ja compta amb més de mig milió de reproduccions a YouTube, que això és força, i que té una durada perfecta, perquè jo ara amb la Laura Escanes.

Aquella tira de 40 minuts tranquil·lament, no? 40 o més de vegades, eh? I que ja m'agradava també, perquè ho trobava una mica punky en els temps que corren, però clar, no sempre tens tot aquest temps.

No tens tant temps. I llavors l'Aitana ens ho serveix en 11 minutets, que jo ho agraeixo. És un vídeo on la veiem fer les seves rutines, un esmorzar amb 8 pastilles, per exemple, que recordem que ella

encara segueix en tractament per depressió.

No sé si les 8 pastilles són per la depressió o també tracta altres coses. Ella explicava quan el Plex va fer el dia amb la nòvia. El Plex ja va fer un blog acompanyant l'Aitana de gira, és veritat. I explicava que es prenia suplements alimentaris, etc. Mira, doncs sí, fas bé de recordar-ho. Y la Aitana també ens deixa veure qui l'acompanya en aquest viatge a Colòmbia.

Yeah! Yes! No és en Plex, que el devíem tenir treballant, suposo, gravant el seu nou programa per Netflix. Llavors no era en Plex, però sí que eren dos altres acompanyants força habituals.

Els seus pares, la Belén i en Cosme. Mi madre por ahí de fondo. Mi madre, estoy alérgica a la lactosa.

¿Quieres decir algo? Estoy viendo la peli de Chernobyl, la serie, y me parece muy interesante, muy guay. El diablo se viste de Prada. Mira, connecto amb en Cosme, és boníssima.

Jo em veig a Chernóbil a l'avió, molt llarg, i la mare tira més Dan Hathaway i Meryl Streep. Ells no se'n perden ni una, però és que ni al concert de l'estadi, ni després als que deu haver fet per Múrcia i altres llocs, i després evidentment

per viatges més llargs, acompanyen la seva filla. I és allà a l'avió que la Itana es grava i aprofita per explicar, que ja ho havia comentat alguna vegada,

d'on li ve aquesta fòbia a volar en avió.

12 años volviendo de un vuelo de Egipto. Nuestro avión se quedó como sin combustible o no era. O sea, hubo una despresurización que básicamente nos bajaron las mascarillas. Yo era muy pequeña y claro, había muchísima turbulencia, había mucho viento en Barcelona. Abajo había ambulancias, estaban los bomberos. Claro, cuando ves a tanta gente en un avión llorar. No entiendes qué está pasando. Y eso se me quedó muy marcado dentro. Es algo que he trabajado mucho en terapia. Muy poca gente lo sabe, me ha apuntado a PPL, que básicamente son para sacarme el carnet de piloto para volar una avioneta. Y eso lo hago un poco para que se me quite el miedo.

Encantada que expliqui aquesta història i entenc perfectament que tingui pànic de volar.

Però això que diu que no ho sap gairebé ningú, que s'està traient aquest títol. Nosaltres dediquem 15 programes especials a això.

Recordo perfectament que fa més d'un any ho vam comentar aquí al programa. I que fa dues temporades fins i tot. I que no sé si fins i tot vam trucar un piló.

Sí, sí, és que fa molt.

Un tema molt imaginat. Mira si fa temps que era Carpegos, perquè el teníem aquí cada dia, no ho sé. En qualsevol cas, a la Itana en aquest bloc la veiem també entrenar moltíssim. La veu però també el cos, i és a mig squat, saps, així de fer squats, una mica de lunge, etc. al gimnàs, que ho ha d'aturar tot perquè l'estan trucant. I el nom que veiem en

pantalla és el de Dani amb un cor gris. Me está llamando mi novio, se lo voy a coger, os dejo.

Que mona, tio. Quatre segons són suficients

per veure que efectivament, per si no havia quedat clar, ella està molt enamorada. Es fan veuetes, 100%, suposo que no hi ha dubtes. Sí, és evident, és evident. Dani, però 100%. Potser es van veure ahir. Quan ens veurem. Parlen així, Nino, ho has d'acceptar.

Sé que és dolorós, a mi també em costa. Jo he parlat així, també. Què?

No. Jo he parlat així. No. Sí.

Tots hem parlat així, no?, alguna vegada. Nino! Ara feia molt temps que no em sentia així i m'he controlat ara. I com ho escrivies?

Per missatge? No, per missatge no ho feia, ho feia com cara a cara. Jo sí que he tirat de X, I,

C. Això no, eh? No, això no. Era una altra època, també, que no existia.

Segurament. Jo, com que vaig estar quatre anys i mig, bueno, que també és poc, però quatre anys i mig també t'has de reinventar

molt i va haver-hi molta veueta. Hi ha algú que no faci veueta? Va haver-hi molt bon rito, va haver-hi.

Hi ha algú que no faci veueta quan estàs fins. El teu gordito va ser molt greu, eh? Hi ha hagut moltes coses molt greus en general en el meu historial, però jo ara estic en una etapa de la meva vida en la que m'estic. Estic intentant, primer de tot, no fer veguetes, perquè em sembla que. Depèn de com A mi m'incomoda, perquè és infantilitzar una relació que a mi m'agradaria que fos adulta. I que quan.

Costa molt deixar-les, després. T'enganxes I et sembla que si no parles fent veguetes, que no t'estima.

Bueno, és l'extrem, eh? Exacte. Molt de tant i tant es pot tenir un moment de tendresa, però jo intento evitar la vegueta. I després estic O sigui, la meva nova obsessió és. Intentant no tornar a tenir, diguéssim, sobrenoms romàntics. Això, amor, tot això. Perquè jo va haver-hi un moment amb el meu exnòvio que ja. Que no es deia ni pel nom, no? Ah, clar. Sí, sí, és que et dius així, saps? Se'm feia estrany inclús dir-li pel nom. Per tant, ara els cosins els hi dius pel nom. Jo ara noms i cognoms i tothom. Molt bé, el número del DNI. Molt bé. Molt bé.

Quiero contar algo que no quería contarlo antes porque digo, no quiero hacer un drama de la situación. Pero la realidad es que desde que he salido estoy como con fiebre y con mucho dolor de estómago. Entonces quiero deciros que lo siento si habéis sentido en algún momento que no lo estoy dando absolutamente todo. Així es com donava explicacions

a tot el públic del concert a Colòmbia. I ara, gràcies al blog, tenim la versió de la

mateixa Aitana explicant com va anar tot plegat.

Bueno, la verdad es que no todo ha salido increíble. Bogotá ha sido brutal, la gente ha estado brutal, esperado a ver si pongo esto. Pero cuando he ido a salir, mira que estaba bien, me dolía un poco yo la barriga, pero yo digo, bueno, estos son los nervios, la altura, no lo sé. Y cuando he ido a salir me ha empezado un dolor pero intenso aquí, en el estómago, y empezaba a sudar. Como con fiebre, en medio del show me han tenido que dar una pastilla porque tenía todo el tiempo ganas de vomitar. Pues me ha dado rabia, ¿no? Tener todo este tiempo de dolor aquí muy fuerte, muy fuerte, muy fuerte.

Clar, ara s'entenen moltes coses i de fet també durant el vídeo va explicant que dorm malament, que si el jet lag, que si també el mal d'altura, reajudava. Farà més episodis? Diu alguna cosa?

Sí, sí que en farà, sí que en farà. Creu que aguantarà fent-ne gaires o què? Sí,

jo entenc que en farà un per Xile, que deu estar a punt de publicar, perquè si ha anat a Argentina, el de Xile deu estar editant-se, que deu tenir també un equip que ho fa. Jo crec que deuen ser els editors que tenen plecs.

Ah, mira, podria ser. Aprofita, no? Envia el material i li tornen ja muntat. Bé, cinc minuts i tres quarts de set. Ara farem una pausa. I prepareu-vos. I de seguida resoldrem una trama que segurament fa massa temps que dura ja.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Estem arribant al final d'una trama que, com deia, arrosseguem des de fa setmanes. Tot va començar el dia que vam rebre un missatge al mòbil del programa del xarcoter del Bonpreu, on compra habitualment en Marc Andreu, un noi que no es va donar per vençut i uns dies després va enviar-li una safata d'embutits. Doncs bé, tenim moltíssimes novetats sobre aquest tema. D'una banda, hem rebut un missatge d'un altre oient, que jo crec que es pensa que el Bonpreu és un local swinger de l'Eixample, i ens diu. Hola. Uy. Perdona, no, no, no. No, no, no, no volia.

A mí lo de la vegueta m'ha canviat la química cerebral de partida.

Ahir al vespre em vaig creuar el Marc Andreu. A un bon preu de prop de casa. No el vaig saludar perquè no sabia si l'incomodaria i tampoc volia interrompre'l per si resulta que estava en plena expedició per trobar l'amor. Com que aquesta trama em sembla meravellosa, de seguida vaig mirar la secció de xarcuteria, però no hi havia cap xic. Sabeu si hi ha cap novetat? Mira, tant de bo saber-ho. En fi, si me'l torno a creuar, m'agradaria saber si li puc dir hola o prefereix comprar l'anonimat. Comprar l'anonimat. Bona tarda. Jo era el que duia la típica jaqueta impermeable roja del Decathlon. Per cert, no sé si va fixar. Ah, que li va agradar. Sí, gràcies i que tingueu un bon programa avui, bonics. Marc Andreu, molt bona tarda. Jaume Miranda, molt bona tarda. No sé si bona tarda, però tarda com a mínim. Efectivament, vaig anar a comprar el bon preu, perquè és on vaig a comprar normalment. Vaig passar també per davant de la charcuteria,

perquè al final ja haig de passar. Amb un punt de curiositat, poder, Marc. Evidentment, que hi ha el punt de curiositat. Però no hi era, només hi havia dues senyores fantàstiques, una a la peixateria i

l'altra a la carnisseria. El més estrany és que aquesta persona no ha tornat a contactar-nos per WhatsApp. El WhatsApp del programa.

La persona me fa, no? És a dir, el charcuter.

L'admirador charcuter del Bonpreu no ha tornat a donar senyals de vida. Perdona, Marta.

Però hi ha dos admiradors ara mateix. Un que és client i l'altre

que és charcuter. Hi ha dos. Ara no ho recordo. El client ja el deixem per un altre dia, però. M'agrada, Marta, això que has dit que el charcuter del Bonpreu no ha tornat a contactar amb tu per WhatsApp. No en sabem res. Perquè sí que ho ha fet per altres vies. Quina via? Quantes en queden, Roger, a part de personar-se a la ràdio, que espero que no ho faci mai perquè em faria terror?

Ha tirat d'un clàssic, ell? Del gènere epistolar.

Ha tirat de puny i lletra. No m'ho diguis això. Jo ahir en persona a Catalunya Ràdio per fer la meva petita jornada laboral, tanta il·lusió com cada dia per posar-me davant d'aquests micròfons i fer servei públic. Em criden l'atenció des de consergeria i em diuen, Juliana, algú t'ha enviat un ram de flors. Oh, i semblava un cosí, eh? És aquest ram que has entrat aquí a l'estudi. Es tracta d'un ram de flors vermelles, molt boniques, diverses. I ara veig jo ara de seguida que hi havia. Ai, collons, el cartellet? Hi havia el cartellet que portava aquesta persona, és a dir, el charcuter del Bonpreu, diguéssim, amb un imperdible en el bolo que porten, que se'n surt el nom, però és el nom MF que tenim com a. El terciator que porten aquí al pit. I per ara? Jo té nom. Jo penso que podré deixar la feina, perquè si hi ha després aquestes dues charcuteres i ell m'envia aquí la seva acreditació. Ai, l'han fet fora com a túmulo de la gran cita, Marc Andreu.

Són unes persones que ho heu donat tot per l'amor.

Per què t'ho envia tu? Això m'estranya moltíssim. A veure, a veure.

Adjunta en el ram de flors una carta escrita a mà. Això sembla inventat i és real i és una meravella treballar això. I l'escriu en plàstic de cor de color vermell? Sí, i amb un petó inclòs.

Mira, i ha de pintar-se els llavis. I això és molt eròtic.

És molt eròtic i més eròtic que serà, Jaume.

Diu. Va, això és cert, t'ho vaig dir. Vinga, va. Voldria dir, doncs, que si bé seria un plaer tallar ben finet i de forma sincera el pernil ibèric en Marc Andreu. Ui, sona molt porno, això. No hi hauria cap problema en oferir-m'hi també a en Jaume. Però això què és? Què? És més, seria un plaer. Ben mirat, aprofito per afegir que si la Juliana no estigués tan ocupada amb el cosinar, podria apropar-se al misteriós bonpreu del qual no direm la ubicació. Per això és cap ixa. Per tant, que li pugui oferir a la pel·lícula la invitació.

I el perfum a l'última escena, aquest noi s'hauria de controlar, no? Perquè vol tirar tot el programa pel que veig. I a tu i a mi no ens vols a més, eh? No, de moment no, però espera't.

Atenció, dit això, aprofito per comunicar que ja tinc entrades pel dia 15 al teatre, al Coliseu, per veure aquestes cares tan maques en directe i aprofitar així per confirmar si la bellesa que transmeteu pel videopodcast és certa, que no ho dubto. Firma dient el xercoter del bon preu. Espera't que hi ha una última hora més que hem de fer. Tinc una última hora?

Adéu, adéu. No donem a l'abast.

El charcuter no només ha decidit donar senyals de vida.

No! Perdona. Si només ha utilitzat el correu postal, sinó que ens està escoltant en directe.

I ha enviat un missatge al 677 27 10 58.

Feia un mes exacte que no deia ni piu. Ella estava preparant el contraatac per arribar amb més força que mai. I aquí el tenim.

Ara hauré de buscar un altre supermercat. Jo estava fent ja el. Com us ho repartireu?

Sí, com tanquem aquesta trama. Aquí el WhatsApp ha enviat, perdoneu. No, que ell està aquí escoltant. Dona un senyal. Jo ara mateix estic molt

interessat en aquest bon preu, ja m'ha passat la direcció, i tu vés buscant un altre lloc. No és la gràcia, el bon preu, Jaume.

Això se m'acomplica.

Descobreix-lo tu. A veure si mos interessa lo que diu, pot ser decisiu. Ah, no us enfadeu, per tant, eh? No, no, jo tinc altres fronts oberts.

Quin front obert? Bueno, vull dir que tinc altres interessos, també, jo. Ah, sí? Bueno, sí.

Ara no entrarem aquí. A mi això m'interessa. Que no, que no, que és una cosa que estic jo intentant. Molt bé, t'estàs buscant la vida,

Marc Andreu, ben fet. A la que has vist competències,

has baixat del. Que no passa res, perquè jo faria exactament el mateix. Abans de perdre un amic. Per un polvo, jo m'apartaria de la verdad. Mira, ara se fa simpàtic perquè vol ser el gai simpàtic del programa, que sempre he ostentat jo aquest títol, vos record, ell era el gai antipàtic

d'aquest programa. Ah, és veritat, sí.

Sí, perquè ell és molt mal educat, és molt mal educat amb l'audiència. Ara ho estem treballant perquè l'estem ajudant, però va faltar el respecte a unes oients fa temps

i ho ha estat treballant. Fora de mi que has estat tota la tarda donant-me per cul en el sentit que menys m'agrada, és a dir, molestant-me.

Ha estat un xambal, avui has estat tu. Ha sigut per un altre tema, Jaume, i ara no el treguis, de veritat, perquè és veritat que m'afecta. Però no cal que entrem en això. En el tema de l'amor, cadascú lo seu. En el tema de la laboral, és una altra cosa.

Estan els dos gelosos l'un de l'altre. No, no, hi ha molt mal ambient. Els dos volen ser el gai preferit de tothom i, nois, us estimem per igual. Però és això. A veure, per mi sí que és una mica això. És homofòbia interioritzada, aquesta competició.

És un problema que tinc jo amb la feina i en Roger.

Jo hem de parlar, ja està. No estàs còmoda, Nino.

Bueno, sort que només queden uns mesos de programa i ja ho acabem. Exacte. Exacte, diu.

Tenim novetats de La Travessa.

Ah, vale, vale. Sort.

Sort perquè és que no, ja està. Molta gent ara orfana, eh? Amb el tema de La Travessa, potser.

Ah, pensava que dèiem la història d'en

Marc Andreu i el Bonpreu. Que també, que també.

Doncs, Marta, és veritat que s'han publicat els vuit episodis de La Travessa i estan tots a tres caps. Parla al micro, carinyo.

Tot són humiliacions, Marc Andreu. És que, mare meva, un tema que faig, un tema que pot entrar en antena.

Marc Andreu, ho estàs fent molt bé, l'únic que has de mirar el micro. Ja està, carinyo.

O sigui, perdona'm, eh? És per l'oient, també. Ni no m'hi passa constantment.

Home, Xercotet, està escoltant? Nois, ja s'han publicat 8 episodis de la temporada que han anunciat,

però han anunciat un contingut extra, aviam.

Us penseu que la travessa acaba aquí? Atents. Tenim una sorpresa per vosaltres.

Arriben més capítols de la travessa Expedició Tramuntana.

Perquè 5 mesos després les parelles ens hem tornat a trobar.

La travessa tornarà. Potser més aviat del que us imagineu.

I tu com ho interpretes, aquest tornarà? Jo he preguntat a senyors Trescat i m'han dit que podria ser una nova edició, segurament. Però VIP o normal? VIP o anònima? Per mi aquesta és la pregunta. Potser fan una barreja, eh? T'imagines uns quants VIP, uns quants anònims? És que els ha funcionat molt la VIP. I repetir la VIP sí que

és veritat que. Però és estrany el format

anònims i VIP barrejats. Jo apostaria per una VIP dos, no? Si t'ha funcionat tan bé l'altra, ja les hem vist molts cops.

Ens proposaven candidats per WhatsApp, ens deien que hi hauria d'anar en Peyu, la Juliana, un Miquis Parabé, un Carlos Cuevas,

ens deien. Estaria molt bé. A mi m'agradaria molt una Elisenda Pineda. Uau, ho faria genial. Seria de les preferides. M'agrada a tot arreu amb la cosa. Ens deien que hauries de concursar i tu, Juliana, amb l'Abram. Seria una molt bona parella. Hi hauria insults, plors i, sobretot, una eliminació el primer dia. A tu t'ho proposen amb l'Abram. I dubteu? L'Abram perd una cama a la primera pujada. L'Abram, jo li dic, anem caminant aquest bar que és de 10 minuts i ja I puc generar una crisi nerviosa, eh? Per 10 minuts caminant en territori urbà. No acaba de ser excursionista. Jo tampoc gaire, però és que lo seu és de zero. Jo diria. Jo no sé què diria. Sí, jo diria que sí, clar. A ver si t'ho diuen ja d'una vegada. No m'ho diran. Ara ja ho he dit tant que vull dir que no, és que és lo de sempre. Marc, que tu te'ls has vist els episodis tan heredats?

Els vuit episodis, sí, me'ls he vist menys l'últim, que és bé que té un final bastant decepcionant. Per què? Ah, vigilem amb els espòilers

perquè es veu que encara no en podem fer. A vegades es recreen molt en aquests jocs d'estratègia que, com a espectador, t'avorreixen molt perquè. Hi ha una decisió que es treuen de la màniga que jo no l'entenc. També és veritat que és un joc d'aventura i d'arribar i de competició i al final qui arriba primer tampoc és l'important perquè te canten amb preguntes que no són emocionants.

És una mica com la primera temporada que per mi va ser molt fluixa al final perquè hi havia tot l'episodi ple de tensió, ple d'una gran aventura física que tu com a espectador et mantenia molt atent i després de sobte arribar venia avió un joc que segur que en aquell moment va ser èpic però que

tu no acabaves de connectar. 100% això, Juliana, la veritat. Sé si serà VIP o no serà VIP la propera temporada. Diga-m'ho. A veure, ensenya-m'ho. Quantes emocions. No, això està cert. No puc ensenyar la font perquè. Va, què diu el senyor?

Què diu el senyor? Ah, jo vull saber. Això és violència i aquí no ens hi trobaràs, eh? Diga-m'ho. Però ho diràs o no?

No és important la font, però sí que és important el contingut. Sí o no? Descarta només mixta. No serà mixta. És que no tenia cap sentit. O sigui, mixta, no. Anònima o VIP? Segurament anònima, si ens ho diuen. Sí, serà anònima. No serà VIP. Quanta emoció, eh? Ja està. Hi ha hagut decepció? Escolta'm. No hi ha hagut una eufòria. Perdona'm una cosa.

Aquesta persona encara està en línia? Pregunta-li al senyor Trescat si. Jo no he dit que fos. Ah, no és el senyor Trescat. Jo he dit una font.

Pot ser des de la productora, pot ser un panot.

En aquesta font pregunta-li si hi haurà Travesavit 2.

Ah, va bé. Nois, ho hem de deixar aquí, ho hem de deixar aquí. Dilluns la resposta, dilluns la resposta. Hòstia. Per què dilluns? Perquè I demà, què? Ah, no, clar, clar, que no és divendres, no? Quan em respongui. Ai, espera't. Nois, ho hem de deixar aquí, perquè ja no publi. Uf. Que no es podia dir? Ai, no ho sé. Fins demà. Fins demà, si encara ens hi volen.

Estimo. Què hi es faci tan gran i jo tornar a ser una nena? Treure les estovalles bones, les sobre el taulaç eternes, fotos borroses on sempre es cola un dit. Una panxa es belluga, l'altra sent papallones. Tant de bo ja fossis aquí.

Vacunar-se de la grip i la Covid és estimar. Demana cita a la meva salut, a citasalut.gencat.cat o al teu CAP i gaudeix de tot el que et fa feliç sense posar ningú en perill. Generalitat de Catalunya.

45% de les persones no li agrada ser al centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines, al telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

Ser agent rural és molt més que una feina. És conèixer el territori, protegir el medi natural i estar al servei de les persones. Si tens vocació de servei públic i vols formar part d'un cos operatiu especialitzat, proper i arrelat al país, festa agent rural. Nova convocatòria de 100 places. Tota la informació a gent.cat barra festa agent rural. Generalitat de Catalunya.

Darrere d'una truita ecològica hi ha molt més del que penses. Gallines criades sense gàbies, a l'aire lliure, alimentades amb vinsos i ferratges ecològics, respectant el seu benestar, amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

5 mesos després d'acabar l'Expedició Tramuntana, ens retrobem amb els 16 concursants. Voleu conèixer tots els secrets d'una aventura tan especial? De vegades feiem caca compartida. O sigui que l'escola és seva. Doncs que comenci el joc. Em va sentir fatal. Burro, burro.

La travessa Expedició Tramuntana. El retrobament dimarts 27 a la plataforma 3CAT.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya torna amb el prestigiós director Stephen Frears com a gran convidat. La programació destaca per la projecció de grans estrenes internacionals, guardonades amb la Palma d'Or de Cannes, l'Os d'Or de Berlín i el Premi al Millor Film de Sundance. Més informació a clanfestival.org. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Un espectacle familiar, poètic i sorprenent de Txema Muñoz. Premi Max 2026, el millor espectacle de carrer. Gota, del 15 d'octubre a l'1 de novembre al DNC. Recomanat per Catalunya Ràdio.

Ara, la tarda, amb Francesc Garriga.

Doncs mira, ja avui dos minuts i tot tenim. No sé si la Jaume ja haurà arribat a lloc.

Jo hi sóc, al Costa, no? És que hi ha més interès

per una part que per l'altra, per coincidir aquí.

Pobre Jordi, no està gelós, ell? De què? De l'atenció que rep.

Jo el Jordi me'l vaig trobar l'altre dia a la porta de la ràdio i li vaig dir, ai, Jordi, com estàs? Tot bé, què vols? Era com un esmoltol que absurda.

Té uns moments aquí fora al carrer que pren l'aire i li agrada estar molt amb ell mateix. Jo li respecto que ni me'l miro quan passo. I sempre diu, Déu vos guard.

Sí, mira, ja el teniu aquí. Costa, que es veu que no va ser especialment simpàtic l'altre dia. Amb qui?

Amb mi, Jordi, amb mi. No et facis el despistat.

Va interrompre el teu moment d'aquí fora. Sí, els meus moments d'aquí fora.

Sí, efectivament, em va molestar. És correcte.

Però avui necessito aquest minut, perquè a la tarda s'ha parlat de la notícia amb què hauríem d'obrir al tot costa, no ho farem, perquè ja està feta la tarda, se'ns han avançat, que és que la Minya Amal corre perill de. No descansar prou bé pel clàssic. Ens ho ha explicat la Marta, això. Aquí ha estat un tema interessantíssim amb una tòloga, però Garriga només li interessava si la mint dormia. El tema dels gossos. Si els gossets estaven bé o no. Els gossos ja entenc que sí que estan bé. No, home, doncs. Veient el vídeo de la senyora Yamal,

no. La senyora Yamal.

Recomano no veure aquest vídeo si no us voleu indignar.

Però tu creus que la mina estarà descansada o no?

Espero que sí. Però fa pinta que tenen un conflicte a casa. Sí, sí. En esta casa no estan tranquils.

Un conflicte que s'han buscat ells sols, comprant un gos. Dos gossos, dos. Coco i Copito. Mira, no te n'oblides. Com m'he d'oblidar, Coco i Copito. Si t'has ofert a passejar-los,

a cuidar-los, a sobre. El seu nani.

Hauria tingut més conya que, diguéssim, Killian i Harry o una cosa així.

Això per la pilotadora hauria estat molt bé. Ara arriba el Tot Costa, dos dies al Clàssic.