"La violència online vol fer fora les veus de dones que incomoden"

Cuando decíamos que entramos en las interioridades del Parlamento, a veces no solo estamos hablando de eurodiputadas, de europarlamentarias, sino que también hay muchas otras mujeres que están trabajando, tal vez de una manera más silenciosa, pero en realidad entre nosotras son las que hacen la trabajo. No ho sé, ara ens ho explicaran elles. Són assessores, com l'Elisabet Matamala, assessora a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors del grup de Verts Ale al Parlament Europeu. Com estàs? Molt bé, gràcies. I la Blanca de Riquet, assessora en Drets de les Dones i Igualtat de Gènere del grup Els Verts, també Ale, del Parlament Europeu. Com estàs? Hola, molt bé, gràcies per invitar-nos. Dues catalanes, aquí, ho dèiem ara, venint una mica pel passadís, pels grans passadissos que hi ha en aquest seu, que pràcticament 10 i 14 anys fa que hi sou, aquí, ja sou més belgues que les galetes especulors. Exacte, quasi, quasi. Expliqueu-nos, i ara ho he dit així, d'aquesta manera que parlo jo, de que vosaltres sou les que feu la feina. He exagerat una mica, no vol dir que les parlamentaris no en facin, que ja vam veure, hem vist aquests dies, els horaris, les hores, la dedicació, però sí que vosaltres, la feina d'assessores, què vol dir exactament? Expliqueu-nos-ho una mica per P3, que som la majoria de ciutadans de Catalunya, que moltes vegades veiem les institucions com aquell lloc que no sabem ben bé. Què és? Què hi passa?

Sí, crec que la paraula assessora per molta gent li queda com molt lluny, és molt confusa. Jo, si ho hagués de resumir en dues paraules, crec que diria que la nostra feina consisteix en, per una banda, preparar, preparar la feina dels eurodiputats, i després recomanar, recomanar la línia de grup, recomanar també indicacions de vot, i podem entrar aquí en més detall, Sí, nosaltres som assessores de grup,

que vol dir que dins del Parlament Europeu hi ha diferents grups. Nosaltres treballem pel grup dels Versailles i en diferents comissions, com has dit, hi ha la que es diu LIBE i jo la FAM, que és la comissió de gènere. Nosaltres el que fem bàsicament és, no només assessorem, jo crec, sinó que també construïm posició i també negociem amb els altres grups les diferents posicions. Per explicar-ho, sou la cuina, d'alguna manera, del que surt després? Sí, normalment. Jo estic intentant fer titulars, ho veieu, no? Jo crec que som la cuina i crec que tenim bastanta més influència, segurament, que els assessors, potser, del Congrés o del Parlament català, perquè som molt expertes en certes matèries i després hi ha molts membres que treballen en diferents comissions i no sempre es poden dedicar al 100% a tot. Llavors, nosaltres, com a expertes, el que fem és redactem. Segons la posició del grup. Nosaltres som també les encargades de dir, la posició del grup dels verds és aquesta i, tot i que hi ha membres que puguin ser de diferents branques, una mica de diferents, jo què sé, els verds suecs no són iguals que potser els espanyols o que potser no tenen prioritats, doncs nosaltres intentem posar-ho junt i després, el que és més important, negociem. I negociem a nivell tècnic, es negocia quasi bé tot, no? Una legislació o un informe, per exemple, vam treballar juntes també la llei de violències masclistes, ho vam negociar tot a nivell tècnic i sobretot les parts on no hi ha acord és quan llavors es demana a les reunions on hi ha els eurodiputats i eurodiputades de, doncs, a nivell polític arribar, doncs, al final.

Vosaltres diríeu que treballeu estretament, suposo, amb les europarlamentàries, sou una mica els seus angelets i els seus dimonis, explicant-los què passa, què pot passar si voten A, si voten B, per dir-ho d'alguna manera, però els eurodiputats i eurodiputades us fan cas?

Almenys per part meva treballo amb moltes eurodiputades dins de la Comissió de l'IBE i he de dir que tinc la sort que en general em fan cas.

¿Es treballa diferent amb eurodiputades i eurodiputats, homes i dones? Què diríeu? És el programa per explicar-ho. Si no ho feu aquí, no sé on ho fareu.

Jo crec que és més en funció de la personalitat, no? Sí que és veritat que en la meva comissió jo estic una mica, jo crec que esbiaixada, perquè qualsevol. Tu treballes sempre amb dones, imagino, no? Sí, però algun cop he treballat amb homes. Recordo que teníem a Ernest Hurtasun abans i també el. Bueno, hem tingut diferents. I la veritat és que hi ha un home que vingui a aquesta comissió, és un home sensibilitzat. Clar, vosaltres sou la cuina, podríem dir,

de tot el que a vegades veiem, però si mirem en números, ja ara mateix no arriba al 40% d'eurodiputades en el Parlament. És a dir, les eurodiputades, les dones, són minoria. Em refereixo, doncs, a això, a les diputades. Això vol dir, per exemple, que el fet que les dones siguin menys, tenen les mateixes oportunitats d'influir en l'agenda política europea que els homes?

Jo crec que depèn del que deia la Blanca, també de l'actitud, del pes polític que elles tinguin a darrere. Per exemple, a l'IBE hi ha dones també, però clar. El Banc Europeu, eh? Sí, l'IBE, el comitè. Una cosa és la persona i l'altra és el tipus de polítiques que aquesta persona tiri endavant. Que deia la Blanca, per exemple, a la comissió de FAM, si hi ha homes que hi participen és perquè són homes sensibilitzats. A l'IBE també ens trobem amb l'altre cas, malauradament. Hi ha dones que tenen posicions molt dures. Per tant, és blanc o negre.

Jo crec que també al Parlament Europeu hi ha hagut una gran feina, crec que, darrere de representació i sí que és veritat que és un dels parlaments que crec que hi ha més dones, no? Tot i que, bé, en les últimes eleccions sí que és veritat que s'ha reduït el percentatge de dones. Envers les eleccions del 2019, que això també ens marca una mica la tendència en la que estem anant de retrocés de temes d'igualtat, però en general jo crec que s'han aconseguit, és un dels parlaments amb més representació de dones a les comissions, també en posicions altes, tenim crec que quatre presidentes de grup, però jo crec que aquí l'important no és només la representació, el que deia l'Eli, no és només ser-hi, sinó també quin poder tens. A la comissió de dones hi ha moltes dones, crec que és un 90%, i després a la comissió de pressupostos o la comissió d'economia crec que hi ha menys del 20% de dones. Això vol dir que l'economia està en mans d'homes

i d'altres comissions potser les dones hi tenen més importància, però això és al final un resultat desigual pel que és a polítiques, no?

Exacte, i perquè totes aquelles comissions que tradicionalment es consideren més importants i de més feina dura i més legislativa, doncs sempre han estat molt més masculinitzades. I no és només la presència que tens, sinó també els informes o les legislacions que portes. I això és algo que no tenim dades i que nosaltres ho hem demanat. Voldríem saber. Quins són els ponents, homes i dones, la diferència d'homes i dones en ponència de lleis, per saber si al final, perquè és el que nosaltres creiem, les principals lleis són portades per homes, no per dones.

I això són dades que encara no tenim. Les estem buscant. Per això estàs tu a la Comissió d'Igualtat, no?

És molt important, jo crec que a vegades ens imaginem que el MeToo va ser només una cosa que hem relacionat sempre amb el món del cinema o del món de l'espectacle, però l'any 2018 també es va crear aquí al MeToo un bloc, aquí al Parlament Europeu, per denunciar casos d'assetjament sexual al Parlament Europeu. La web inclou testimonis anònims sense identificar les víctimes ni els agressors. M'agradaria, jo sé que vosaltres vau tenir aquí un paper important en aquest bloc, en aquest mitú del Parlament Europeu, i què va passar perquè creiéssiu que l'havíeu de crear també?

Sí, això, bueno, jo vaig ser una de les fundadores del mito IP, amb molta altra gent, que algunes encara estem i algunes no, però jo crec que aquest moviment, el que a mi em va ensenyar personalment va ser que hi ha moltes vegades que hi ha demandes polítiques que si no hi ha pressió darrere no les aconsegueixes. I això va ser el clar cas del MeToo IP, perquè el 2017, com has dit, arrel una mica de tot el moviment de MeToo internacional, va haver-hi aquesta resolució del Parlament Europeu, on tot el Parlament Europeu va votar a favor del MeToo i de la importància de combatre contra l'assetjament, però després internament no es va fer res. Llavors, un any després, un grup de treballadores, que érem treballadores tant de grups polítics com les persones que treballen al bar, o sigui, era molt diversa, vam crear aquest grup per dir prou, com si diguéssim, hem de visibilitzar que aquí dintre del Parlament també hi ha aquests casos. I que no hi ha prou mecanismes que donin protecció a les víctimes. I la importància va ser tal que només el primer dia que vam llançar-ho vam recollectar en tres dies mil signatures en una petició que vam fer per canviar els mecanismes i per protegir i trencar la cultura del silenci que hi havia en aquesta casa sobre temes d'assetjament.

Perquè clar, l'assetjament, aquí costa molt arribar-hi. És una feina que totes les que heu treballat porteu molt de temps, en alguns casos és gairebé una feina, podríem dir, absolutament vocacional. Llavors, costa molt dir, com que m'ha passat això, jo no tinc ganes d'aixecar la veu. M'imagino que hi havia molta pressió, no?, per no parlar.

Crec que el que també passa és el tipus de relacions i com es treballen aquí. Nosaltres treballem de manera molt propera amb els eurodiputats i eurodiputades, però, per exemple, tant la Blanca com jo hem sigut assistents. Quan ets assistent, estàs a l'oficina, treballes amb l'eurodiputat, mama, i són moltes hores, acabes. O sigui, és una relació molt, molt, realment molt estreta, molt. I clar, què passa? Si la relació és bona, perfecte, però si és tòxica, tenim un problema, perquè a més a més els contractes dels assistents van lligats als eurodiputats. Per tant, hi ha com un vincle que és molt difícil de trencar. És una mica de, perdona, d'amo feudal, eh, pràcticament.

M'he passat, però no tant, potser. Però de fet, un dels grans problemes. Una mica d'allò amo-servent-faudal.

Exacte, exacte. I per aquest part tu també pots fer fora algú per pèrdua de confiança, que aquest és el gran problema. Tu només justifiques, he perdut la confiança en aquesta persona i no fa falta que justifiqui res més. I això és la gran por de moltes persones que diuen, escolta, m'ho he currat tant per arribar fins aquí i ara si poso una denúncia contra aquest tio em farà la vida impossible, la meva vida al Parlament Europeu i a Brussel·les s'ha acabat i, ostres, és una barrera molt important això per poder denunciar. I això és el que passava, que la majoria, i segueix passant, de persones que pateixen, i sobretot dones que pateixen assajament, no diuen res.

¿Podríeu dir que vosaltres heu viscut situacions d'assetjament o properes a l'assetjament, vosaltres mateixes?

No, no ho diré així. És a dir, jo vaig viure només un cas, és una anava a dir una tonteria, però això no ho hem de dir, evidentment. Però. No, no he viscut cap cas. És a dir, el puc explicar. Va ser interessant la reflexió després.

Jo personalment no, però jo he acompanyat a moltes persones que sí que les ha viscut. Jo he viscut, òbviament, situacions complicades, però han sigut potser més conflicte que assajament. Però sí que he acompanyat, com a mi tu, i ara les dues també som agents confidencials, persones que han viscut un malson en aquesta casa i que ningú les ha ajudat i que s'han sentit molt soles. El cas que deia abans és.

Explica-ho, perquè si no quedarà una mica estrany. És un detall molt petit, però jo quan era assistent d'un eurodiputat, me'n recordo que un dia havíem d'organitzar un acte i anàvem amb el meu company de feina, era durant l'hora de dinar, i vam anar al càtering a buscar entrepans. Vam entrar al restaurant i anaves en un carretó. Ell em portava un i un altre i vam anar del càtering fins a la sala per preparar la reunió. I de cop, jo vaig apretant el carretó, fa vergonya fins i tot dir-ho, i un home d'una certa edat, maduret, es para davant del carretó. I em comença a dir, ostres, aquests entrepans, quina bona pinta que tenen. I jo, amb tota la innocència del món, pensava, no sé, aquest home té gana, vol un entrepà, no ho sé. I de cop, deixen el comentari de, bueno, i tu apretant el carretó, doncs encara tenen més bona pinta. I clar, i em vaig quedar així com glaçada i veig el meu company de feina que comença a riure. I l'home després se'n va anar. Era un parlamentari. No sé qui era aquest home. I me'n recordo dir-li al meu company de feina de dir, te n'adones del que ha passat? És un comentari de res, però a mi no m'ha fet gràcia això. És a dir, jo no aniré fent això. O sigui, si veig un home portant alguna cosa o intentant preparar una reunió, no faré aquest comentari. Per què els han de fer? I per què tu rius? Això no és acceptable.

Sí. Es van fer públics casos

d'assotjament des del Parlament? La cosa és que hi ha una comissió que investiga tots aquests casos. Llavors, és tot molt anonimitzat, per tant, no se sap ben bé d'aquí ni res, també per la protecció de les víctimes, que és una de les grans demandes. Però sí que quan hi ha un cas i hi ha una resolució del cas, hi ha una sanció. Nosaltres ens queixem que les sancions són. Petites, o. Sí, bastant pèsimes, perquè és potser cinc dies sense sou, o una cosa així, és bastant pèsim, tenint en compte el molt que cobren. Però, bueno, que és veritat que ja han hagut, a la legislatura passada, van haver-hi, crec que, set o vuit casos de sancions concretes a diferents eurodiputats i eurodiputades.

A veure. És que vaig forta jo, ja us ho dic ara. He vingut aquí al Parlament a revolucionar-ho tot. Violència digital. N'hem parlat molt aquests dies amb les eurodiputades. Em sembla que és un 60% de dones que l'han patida, aquesta violència digital, a través de xarxes, a través d'apps com Nudity, on aconsegueixen. Despullar a les obrerodiputades, assetjar-les de totes les maneres, des de les xarxes socials. Què hi ha en aquest sentit? Ja s'està començant a pensar en fer alguna cosa o com està això? És un problema.

És un problema enorme i és O sigui, en el nostre grup el tenim molt present i s'intenten fer coses, però sí que és cert que. S'utilitza com a estratègia per exemple per silenciar eurodiputades o dones que estan en l'àmbit polític l'àmbit públic també i perquè simplement no facen la feina que voldrien fer. En el nostre grup va haver-hi recentment un cas, crec, però no només d'elles, sinó que hi havia diverses eurodiputades que van agafar fotos i es van compartir per la xarxa fotos d'elles despullades. Clar, L'efecte que això té en la persona és devastador.

A més, també m'imagino que a mi em va la participació política de les dones perquè això les tira enrere. És a dir, jo no parlaré d'això o no faré aquest espit sobre aquest tema perquè sé que em caurà per aquesta banda.

Exacte. I aquest és l'objectiu, que això és també el gran problema, és que el clau objectiu de tota aquesta misogínia online, o sigui, no han sortit aquestes apps perquè sí, tenen un objectiu concret i és de fer fora d'espais públics i d'espais polítics a les veus femenines que incomoden. I això és així. I això ho veiem, per exemple, que el Parlament Europeu, el que comentava la Eli, és que hi ha hagut ara fa poc, es va publicar un informe, que 50 eurodiputats i eurodiputades han tingut aquests casos de violència sexualitzada, dels quals 46 eren dones. O sigui, és clarament destinat

cap a les dones. Elisabet Matamala, Blanca de Riquet, assessores, moltíssimes gràcies a les dues per fer-nos un dibuix, una radiografia d'aquesta cuina on passen les coses de veritat, que ho sembla.

M'ha agradat molt aquesta fe. Merci, bona nit. Vinga, vinga.