L'acampada a la Puerta del Sol: un mes denunciant la crisi de l'habitatge

Ara fa un mes que centenars de persones estan acampades a la Puerta del Sol de Madrid. Va començar com una protesta juvenil pel dret a l'habitatge, però aquella mobilització de seguida va créixer i va recollir més reivindicacions d'altres col·lectius. Ara, un mes després, sembla que ha començat el compte enrere per desmuntar l'acampada. Això sí, de moment ja han superat el precedent que hi va haver el 2011 al mateix lloc. Aquella mobilització dels indignats pel 15M. Què hi ha al campament de la Puerta del Sol? Com va començar aquesta mobilització per l'habitatge? I com ha sobreviscut durant més d'un mes? Benvinguts, això és el radar de 3Cat Info. El Dani Sainz de Aja és periodista de Catalunya Ràdio a Madrid i aquestes setmanes ha passat moltes hores allà a la Puerta del Sol, ha parat amb alguns dels activistes, després els sentirem. Què tal, Dani, com estàs? Hola Eloi, molt bé, com estàs? Escolta'm, primer de tot, situem-nos una mica en aquesta Puerta del Sol de Madrid i explica'ns, escriu-nos una mica com és aquesta acampada, què hi veuríem ara si anéssim allà.

Imagina't que estàs en un lloc que tothom coneix, que és el quilòmetre zero de la Puerta del Sol, i des d'allà el que veuries és una gran closca blava que ocupa quasi tota la plaça. És una closca feta a base de tendals de color blau, i a dins d'esta closca hi ha tot de tendes de campanya que han anat sortint com bolets els últims dies. I setmanes, i dins d'esta ciutat improvisada veuries que es distribueix en carrers, en places. Allà també veuries que hi ha molta gent reunida fent peta a la xerrada, tocant la guitarra i també altres que estan reunits en diferents comissions que és el que fa funcionar la campada. Hi ha la comissió de logística, la de cures, la de comunicació, la de cultura, també hi ha un espai per teletreballar i fins i tot ja han editat el seu propi diari, un pamflet que es diu La lona i que. Narra l'actualitat de la campada a diari. És una campada que en un inici estava dominada per un perfil molt jove d'estudiants universitaris sobretot, però ara el que veuries és que hi ha gent de diferents edats, que venen d'altres col·lectius, de sindicats de mestres, també d'organitzacions populars dels barris de Madrid i també ara veuríem també persones sense llarg que han trobat a la campada un lloc d'acollida i un lloc on estar protegits.

Y sobre todo, tenemos que fortalecer todas esas luchas. Así será la humanidad.

Las expectativas van mucho más allá, pero ahí teníamos como también una demanda muy concreta, que no nos digan, ah, idealistas.

Clar, Dani, hem de recordar que tot això va començar ara fa un mes, arran del desnonament de la Mari Carmen, que ja s'ha convertit en tot un símbol en la lluita per l'habitatge, i que va ser també la llavor d'aquesta acampada a la Puerta del Sol. Repassem una mica això, com va començar i com ha anat avançant des de llavors.

Doncs com bé dius Eloi, tot comença, podríem dir, amb el desonament de la Mari Carmen Abascal, que és esta veïna de 87 anys que vivia al centre de Madrid i que va ser desnonada un dimecres 23 de setembre i que al cap de dues setmanes va morir a l'hospital. El seu cas és el detonant d'un malestar que ja s'havia anat covant els últims anys amb la crisi de preus de l'habitatge, la falta de resposta d'administracions. Este malestar aquí a Madrid el dirigeix el sindicat de Llogateres cap a una gran manifestació el mateix dissabte 26 de setembre que acaba a la Puerta del Sol amb tendes de campanya que apareixen del no-res. Això va passar el dissabte 26, que ara fa un mes, diumenge la campada ja s'havia fet molt gran, s'havia multiplicat. El dimarts següent. Es feia ja el primer pas polític era que el Consell de Ministres aprovava els anomenats Decrets Mari Carmen i divendres d'aquella mateixa setmana el Congrés tombava estos decrets amb els vots en contra del PP, Vox i de Junts i Sánchez ve allí l'oportunitat política per convocar eleccions a la setmana següent adoptant les reivindicacions del carrer per millores en l'habitatge. Van ser uns dies, en pocs dies, que es va capgirar el mapa polític espanyol. I això, segons ens diuen des del sindicat de llogateres, és gràcies a les protestes per l'habitatge que es van estendre, però també reconeixen que este canvi, esta convocatòria d'eleccions, es deu a l'oportunisme polític de Pedro Sánchez, que va veure en les reivindicacions de l'habitatge una manera de capgirar les enquestes, o almenys d'intentar-ho. Bé, doncs ja tenim clar el

dibuix d'aquesta gran acampada, no?, que s'ha convertit pràcticament en una petita ciutat, com tu deies, feta de tendals i tendes de campanya, cosa que, clar, no ha agradat gens a Isabel Díaz Ayuso, no? De fet, la presidenta madrilenya ha intentat desallotjar l'acampada, desmuntar-la tant sí com no, i et volia demanar que ens expliquis això, no?, una mica com ha sigut l'actitud del govern madrileny amb els acampats aquí a la Puerta del Sol.

Doncs no ha estat molt amistosa Ayuso des de l'inici d'esta acampada, perquè des del primer dia gairebé. Tant l'Ajuntament de Madrid, que també governa el PP, com el govern de la Comunitat Autònoma han demanat el desallotjament de la campada argumentant que perjudicava els comerços del centre de Madrid i els turistes i que també era un perill, però la delegació del govern espanyol que està vinculat al govern del PSOE i de sumar, s'hi va negar a enviar la Policia Nacional perquè posaven per davant el dret a la protesta, el dret a la manifestació. També per la seva banda Ayuso ha demanat a Ayuso investigar si hi havia dins de la campada grups amb antecedents per terrorisme vinculats a les protestes pro-Palestina i ha arribat en els últims dies a tancar l'estació de metro de la Puerta del Sol, que és una dels. Principals enllaços de comunicació de Madrid amb l'excusa que calia netejar-la pels orins, això diu ella, dels manifestants i que era necessari per netejar l'estació, retirar totes les tendes. Me acaban de comunicar

que vamos a tener que cerrar la estación de sol porque hay que hacer trabajos de limpieza urgentes y de seguridad porque ahora mismo hay condiciones de insalubridad.

Escolta, Dani, ja ens has dit que a l'inici d'aquesta acampada hi havia el sindicat de llogateres, que últimament ha agafat les regnes d'aquest malestar, d'aquesta mobilització en defensa de l'habitatge, però últimament el sindicat de llogateres s'ha anat desmarcant d'aquesta acampada a la Puerta del Sol perquè diuen que es volen centrar en la vaga general de l'11 de novembre. Clar, això sembla que ha rebaixat una mica la intensitat, el vigor d'aquesta acampada, fins al punt que, de fet, aquest mateix cap de setmana, ja han decidit que comencen a treballar en un protocol per desacampar, per anar desmuntant l'acampament a poc a poc.

Doncs és el gran debat que tenen ara mateix. El sindicat de Llogateres, com t'explicava, ja m'ha marxat de l'acampada al cap de dues setmanes per centrar-se en la vaga general, i des d'aleshores l'acampada ha funcionat d'una manera, podríem dir, autònoma, independent, autogestionada totalment. Mantenen les reivindicacions per l'habitatge, però també han afegit noves reivindicacions com la crisi climàtica, l'avenç de l'extrema dreta i de tot plegat el que ara volen fer és un manifest polític per resumir esta mes d'acampada per tenir. Un titular de les seves reivindicacions, un decàleg de les seves reivindicacions i que siga d'alguna manera un punt i final.

Es verdad que en las últimas semanas sí que ha habido una falta de timón o motivación política. Se han hablado de muchas posibilidades de desacampar cuanto antes, aguantar hasta las subas y luego está toda la gente que no tiene un lugar seguro al que ir.

Curiós, eh, aquest debat intern entre els mateixos activistes que encara són allà al campament. Que per cert, Dani, ja per anar acabant, molta gent ha comparat aquesta acampada a la Puerta del Sol amb la que hi va haver en el moviment del 15M l'any 2011, no? Que bé, en certa manera podem dir que hi ha molts paral·lelismes, hi ha moltes similituds, però també hi ha diferències en l'escenari de fons, en el context general i també en les reivindicacions concretes, clar.

A veure, és evident que s'ha inspirat en la campada dels indignats del 15M del 2011. En aquell moment, però, el 2011, recordem que la protesta estava molt lligada a les retallades, al rescat bancari, al malestar per l'atur, per la falta d'oportunitats dels joves. I ara les reivindicacions se centren molt en la dificultat d'accés a l'habitatge, encara que també toquen, com he comentat, altres temes. Alguns dels acampats ens diuen, ho resumeixen així, que el 15M perseguia uns objectius més utòpics i més oberts i ara diuen, ara ells toquen de peus a terra.

Jo crec que la diferència principal és que aquí no hem arribat també amb una postura com completament oberta d'anem a qüestionar-nos-ho tot, a imaginar tots els futurs utòpics i possibles, sinó que és un 15M de peus a terra, i de peus a terra encarats amb aquest problema que és l'habitatge.

I ja no només toca la vivienda, sinó que toca totes les qüestions estructurades de la classe trabajadora que lleven sense ser atendides per part d'aquest govern durant 8 anys i des de fa molt temps.

La veritat és que, sigui com sigui, aquesta gran acampada de la Puerta del Sol ha servit per evidenciar el malestar dels joves davant la crisi de l'habitatge. Ha estat una posada en escena molt clara i ara, un mes després, sembla que mantenen el missatge, però ja pensen en anar desmuntant aquesta acampada. N'hem parlat avui amb el Dani Sainz de Aja, de Catalunya Ràdio a Madrid. Dani, una abraçada, fins aviat. A vosaltres, Eloi, adeu. El muntatge musical és de Sergi Cotillas, jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.