Laia Dotras, primatòloga: "Els ximpanzés tenen una societat patriarcal"

Amigues de les mones i també dels micos.

Just fa un any que va morir Jane Goodall, la primatòloga de Capçalera. El seu llegat ens va permetre a moltes nenes somiar. Amb la pel·lícula Goril·les en la boira vaig creure que potser un dia seria tan valenta com la Diane fossi i aniria a la selva. Tenir referents és importantíssim. El que no veus enlloc és difícil d'imaginar. La Jane Goodall, de la que avui recordem a un any de la seva mort, va fer que moltes nenes somiessin en ser primatòlogues. Avui portem una d'aquelles nenes que ja és una de les grans primatòlogues del món. És Laia Dotres. Quin goig que ens acompanyi l'amiga dels ximpanzés.

A Catalunya Radio, les dones i els dies. Amb Montse Virgili.

Adiós.

L'endevinalla s'acaba aquí, esteu sentint Don't You Want Me de Human League, que és una versió per Michelle Ngozelo i Cat Power. Avui comencem amb aquesta versió dels Human League feta per dues artistes, la pianista, com dèiem, Michelle Ngozelo, segur que ho dic malament, però ho dic així, busqueu el diccionari si podeu, i la Cat Power. Fer una versió d'una cançó molt famosa s'assembla bastant a creure també en que tot és possible.

Benvingudes, benvinguts a Les dones i els dies.

Laia Dotres, biòloga, primatòloga, directora adjunta i codirectora del Departament d'Investigació de l'Institut Gengo de l'Espanya. Ara t'hem fet una mica d'examen, però què és això que sonava? Bona nit, com estàs? Hola, bona nit.

Moltes gràcies per convidar-me. Bé, molt contenta d'estar aquí amb tu, Montse. Què és el que sonava? Doncs estàvem escoltant una vocalització de ximpanzé. De fet, en tenen moltíssimes i perquè a part de comunicar-se com nosaltres amb expressió corporal i facial, utilitzem vocalitzacions per saludar-se, per mostrar por, per mostrar perill. I tu què diries que s'estaven dient? Això ja és. Sí, no. Ciència-ficció. Sí, sí, és una vocalització de saludar-se i ha acabat una mica així. Jo crec que estaven una mica engrescats, podríem dir. Engrescats, deixem-ho així.

Aquests crits que heu sentit és el que se sent quan es passeja per la reserva natural de Tacugama a Sierra Leone, que em sembla que tu la coneixes molt. I justament és una part d'un enregistrament que podreu aviat sentir a l'equip dels solidaris, aquest programa d'aquesta casa, en un projecte que presentaran aviat i del que encara no se sap res. Però tenim ganes de parlar amb la Laia d'altres, no del que faran els solidaris, que ja ho sabrem ben aviat, sinó de la seva feina. L'amor pels primats, que l'aporta de viatjar en molts països per poder veure'ls, viure l'experiència de prop. Ara, com dèiem, és codirectora del Departament d'Investigació a l'Institut Gen Go de l'Espanya i avui volem que ens expliqui els secrets de tot el que significa treballar amb ximpanzés, treballar amb els primats. La història de la primatologia, no cal dir-ho, està molt vinculada a dones com la Jane Goodall, jo crec que va morir fa pràcticament un any, i la Diane Fossey, hi ha altres dones també com la Viruté Galdíquez, per què hi ha tantes dones referents en aquest àmbit? Tu què creus? Tens una teoria?

No n'hi havia i n'hi ha. És veritat que hi ha hagut moltes dones pioneres com la mateixa doctora Jane Goodall que van obrir el camí, perquè abans era un àmbit totalment d'homes, els que feien recerca en llibertat, I ara són moltes dones, certament, les que també hi ha nois i homes que estan treballant en aquest àmbit. Jo crec que és una qüestió, no ho sé si és d'empatia, de capacitat d'observació, de. No ho sé, això entre nosaltres ho hem parlat a vegades. I potser és això, aquesta empatia, aquest vincle que pots arribar a generar amb els ximpanzés o amb altres primats, perquè realment som molt, molt semblants a nosaltres.

Sí, ara en parlarem de tot això perquè no estem tan lluny dels homínids, tot i que em sembla que ens vam separar fa 6 milions. D'anys que sembla poc, però parlant de primatologia això és res però sí que m'agradaria jo crec, no ho sé, potser és una teoria que estic segura que la gent goda'l és a dir, va fer efecte crida la representació d'una dona cuidant els ximpanzés que ho van veure a la televisió però també ho van veure en pel·lícules jo crec que això va ajudar moltíssim a que les nenes en un futur es creguessin que podien fer això, no sé si és el teu cas no sé si és la teva història.

Sí, la meva història, de fet, aquí a Catalunya teníem un altre referent que no era una dona, era el doctor Sabater Pí, que molt conegut perquè va ser qui va portar el floquet de neu aquí, però era un gran científic, i per mi era una figura molt propera perquè el veia molt a la tele, etc., i sempre havia somiat anar a Guinea Ecuatorial a treballar amb goril·les. Això ja de molt petita, eh? Ho tenies claríssim. Sí, sí. Jo, de fet, la meva vocació crec que neix de la meva mare, perquè a ella li encanten els animals i això ho hem amat a casa, no? I a més a ella li agradaven els ximpanzés des de petita i aleshores. Bueno, i és una cosa que em ve de la meva mare. I és cert que la doctora Jane Goodall, potser se m'escapa Jane perquè ens demanava que li diguéssim així. Llavors la Jane va aparèixer a la meva vida una miqueta més tard, però per mi ha estat un referent, no només en l'àmbit de la primatologia, sinó també a nivell personal. Llavors, a ella, precisament, li agradava molt explicar la seva història, de com ella va néixer, penseu, el 1934. I des de petitona estava fascinada pels animals, volia viatjar a Àfrica, escriure llibres sobre els animals d'Àfrica. I tothom li deia, però on va una nena, on va una noia a fer això? I ella, només va haver-hi una persona que la va recolzar, que va ser la seva mare, que va confiar en ella. I el 1960 va arribar a Tanzània, no? I allà va fer, bueno, va revolucionar la ciència, no? I això, un model d'una dona que tothom li va posar traves i que va ser una de les científiques amb major impacte del segle passat i una de les activistes més influents del nostre segle, clar, tu imagina't la quantitat de noies, nenes inspirades per la G.E.I., no?

Absolutament, jo crec que és de les poques dones que van veure això amb animals, en un moment en què, potser si estem parlant dels últims 30 o 40 anys, el floquet de neu era el més conegut o l'imaginari més conegut que tenim aquí, però no sé si havia tingut això, la gent potser no sabia que el científic que hi havia darrere, però tu recordes, per exemple, la teva primera visita al zoo, o quan és la primera vegada que veus un ximpanzé

a part de la televisió? Jo recordo si jo havia anat al zoo de petitona, de fet conservo alguna foto d'aquestes empreses, potser, no sé, què devia tenir, 5-6 anys, no ho sé. Però sí que és, no sé, sobretot els goril·les, sempre m'han transmès molta pau i és un animal que m'ha agradat sempre moltíssim, no? I de fet vaig començar estudiant els goril·les del zoo de Barcelona, quan estava estudiant. A la facultat vaig fer una assignatura que era etologia de primats i vaig fer un estudi en principi de la comunicació entre goril·les i el pobre floquet de neu dic pobre perquè estava en aquell recinte amb un vidre tot el públic picant i a més i aleshores intentava registrar el comportament del floquet vaig acabar registrant el comportament del públic amb això ho dic tot i bueno crec que per mi va ser frappant després conèixer els ximpanzés gràcies a la Fundació Mona que és un centre que hi ha a Girona. Clar, vam passar dels goril·les molt tranquils als ximpanzés que són, no paren, hi ha una activitat, una dinàmica social que no dones abast a escriure, a registrar tot el que fan.

Apuntar-ho tot. Doncs ja ho veieu, avui parlarem de goril·les, de ximpanzés i sobretot de la feina de la Laia Dotres que ens té ben encuriosides.

Mira, aquesta cançó ens va canipintada perquè tu parlaves del comportament humà, que com es comportaven els humans mirant el ximpanzé, o en aquest cas mirant el floquet de neu, i suposo que tu has après molt de mirar i també has après molt de l'essència humana veient els ximpanzés. Suposo que fins i tot tens la teva pròpia teoria sobre si estem anant endavant o ens hauríem de fixar més en com funcionen ells.

Sí, bona pregunta. Sí, realment, quan tens el privilegi, perquè és un privilegi de poder conviure, poder treballar amb aquest tipus d'animals, sobretot quan estàs al seu hàbitat, i t'adones de les necessitats que tenen a nivell cognitiu, a nivell social, a nivell emocional. De fet, quan vaig començar a treballar amb ximpanzés a Sierra Leona, a Tacugama, que ho comentaves, amb la Rosa Garriga, que és una maternitat catalana, jo agafava els petits que arribaven allà, havien matat les mares, i els hi fèiem de mare adoptiva, els cuidàvem. A posteriori he estat mare, he tingut bessons, i és al·lucinant la similitud d'entrenadors. És a dir, inclús hi ha algun tipus de vocalització, de forma d'agafar-se de fer, que fa molta impressió perquè és com si hagués estat mare abans. Ja era una mare experimentada perquè havia cuidat bebès ximpanzés. I això. Com a dona, com a mare, és una cosa que dius, ostres, no sé, em va tocar molt això, no? I tinc amics ximpanzés, no? Ho pots dir això, eh? Sí, i tant. I hi ha ximpanzés amb qui no t'entens tant, hi ha ximpanzés amb qui t'entens més, perquè tenen la seva pròpia personalitat, no? I per tant hi ha afinitats entre ells i entre els humans cuidadors i els cimpanzés en si. I aleshores són uns animals que s'assemblen molt als humans, els cimpanzés. Tant tenen tota la part d'emocions, que això ho va descobrir i descriure la doctora Jengu, Jane Goodall, perdoneu, perquè ella va posar, primer per començar, quan els va estudiar no els va donar un número, com es feia fins aleshores, sinó que els va posar un nom a cadascú i parlava d'emocions, de quan sentien tristesa, quan sentien alegria. I això, realment, ho veus. Vull dir que, inclús si un dia vas a un centre de rescat i els veus allà els ximpanzés, això podràs percebre, no? Però també és cert que els ximpanzés tenen una part negativa, que també va descriure la Jane, que és, per exemple, aquestes guerres que fan entre ells, que inclús poden aniquilar un altre grup, són altament territorials, no? Jo sempre em quedo amb la part positiva. Crec que són uns elements. Això els humans també ho fem, eh? Capaços de carregar-nos el que tenim al costat?

Totalment. O sigui que. Com actualment està passant, sí. És un món, el que dèiem, doncs, científiques com la Jen Goda l'han tingut, això, molta repercussió als mitjans, però també, no sé si fent la carrera, és a dir, han canviat molt els temps. Quan ella va començar era un món molt masculí, m'imagino, perquè hi havia molta por, devien pensar que les dones no podrien, tindrien por d'estar a la selva, etc. Això ha canviat o encara, tot i l'agent Google, les dones que esteu en la primatologia us heu de defensar, entre cometes?

Jo crec que no ho teníem tan magre com ho va tenir la Jane, però sí que és cert que a mi va haver-hi professors que em van intentar desanimar durant la carrera. Jo vaig ser la típica estudiant vocacionada que entrava a la carrera sabent molt clarament a què em volia dedicar i em va sobtar perquè hi havia professors que em deien on vas volent anar a Àfrica, allà no, a més és molt complicat, com si encara fos el continent negre, una cosa molt difícil de poder-ho fer. I en canvi, després, quan estàs allà, tots els països que he estat treballant i vivint, m'he sentit molt acollida, molt respectada, i he pogut treballar a la mar de bé, inclús en països molt complexes, com és la República Democràtica del Congo.

Clar, hi ha llocs en els que has estat, i no sé si abans o després, però hi ha hagut guerres, hi ha hagut moments molt conflictius, i no sé si t'ha passat que estant allà has viscut

alguna d'aquestes situacions. Sí, mira, a Sierra Leone feia ja uns anys que havia acabat la guerra civil de 10 anys, però quan vaig arribar a l'est de la República Democràtica del Congo, allà hi ha un conflicte latent, ara sabeu que hi ha tot el moviment dels dels M23, però és un conflicte que s'arrossega durant dècades. Allà, la gent que trepitja, aquell sol, aquella terra, és ric, està ple de minerals com el coltan, però la gent que el trepitja és la gent, jo crec, més pobra al món i més miserable en el sentit que porten anys, des d'allà, la colonització, amb el rei Leopoldo II, que. La riqueza del país no té res a veure amb el que viuen en el seu dia a dia. De fet, hi ha un gran patiment, sobretot les dones, amb tot el tema de la violència sexual contra les dones, també els infants. I després tota l'extracció que es fa de minerals molt valuosos, com és el coltan, que aquí utilitzem per la fabricació de noves tecnologies, com els telèfons mòbils. I aleshores allà era complicat, allà sí que el tema de seguretat era molt difícil. Allà vaig estar amb la Carme Vidal, que és una altra veterinaria catalana, i allà ens havien hagut d'evacuar els cascos blaus, etc. Llavors, era una zona, és un punt calent, encara ho és. De fet, la noia, que tot són dones fixatives, és veritat, la Itzazo, que és una noia del País Basc, que és la directora tècnica actualment d'aquest centre de rescat on vaig estar, de l'Uiro, actualment no pot viure allà per la inseguretat que hi ha.

Però tot i així, podríem dir, fent el titular barat, que us hi esteu jugant la vida per anar a beure i a viure amb ximpanzés. És a dir, m'estàs parlant tota l'estona de dones, de veterinàries de tu, com a biòloga. És a dir, ho porteu molt a fons, aquestes ganes d'investigar.

Sí, jo crec que és un tema vocacional, no? I concretament, per exemple, l'Uiro és un centre de rescat, és a dir, són cries, i alguns que ja són adults, però que venen tots del tràfic il·legal, és a dir, els ximpanzés estan en perill d'extinció. Per què? Perquè se'ls cassa pel consum de carn, però perquè les cries se les trafica en el mercat il·legal, perquè hi ha persones a països del nord, sobretot ara hi ha molt de tràfic cap a Xina, Rússia, la Índia, perquè hi ha gent que, com es feia aquí als anys 90 o abans, la gent tenia ximpanzés a casa, com a. Animals de companyia que no ho són.

Sí, sí, hi ha gent que té banyes d'elefant a casa per obrir una porta.

Això encara existeix. Això encara existeix i està totalment prohibidíssim a nivell internacional, hi ha lleis que els protegeixen, però, per exemple, no fa massa a Egipte, al Cairo van trobar en un avió tres cries de ximpanzé que depenen totalment de la mare, perquè és com agafar un bebé humà. Ficar-lo en una caixa de fusta i enviar-lo fins a la Xina en avió, molts arriben morts, evidentment, però això encara ocorreix. Llavors, quan estàs amb aquestes cries que han perdut la mare, algunes inclús t'arriben cremades, no? I per què? Perquè moltes vegades els caçadors el que fan és tallar la mare en trossos i fomejar-la per després transportar la carn i les cries, Com faria una cria humana el que volen és abraçar la mare i es tiren el foc per abraçar-les i a vegades es cremen. Llavors et vénen cries en una situació ja no només físicament que és horrorosa sinó emocionalment, psicològicament estan destrossades. Crees molt de vincle amb els petits, els que cuides. I això fa que moltes dones, per exemple, la meva companya de l'Institut Gengú, de la Rebeca Atencia, que és veterinària gallega. També una altra dona. Ella porta més de 20 anys treballant i porta el major centre de rescat de ximpanzés que hi ha a tota Àfrica, que és Chimpunga. I fa una feina bestial. I tinc entès que també treballeu,

ara que em parlaves de caçadors furtius, justament amb els caçadors furtius per explicar-los què hi ha darrere dels ximpanzés i perquè canviïn mentalitat. Això és veritat o què?

Sí, treballem molt amb les comunitats, no només amb persones que practicaven la caça, sinó amb tota la comunitat, perquè a vegades també és des del desconeixement, perquè, clar, no saben, no?, potser que els ximpanzés només viuen a África i que en queden molt pocs i que estan desapareixent, sinó que per ells és un animal que viu al bosc, inclús penseu que el 80% dels ximpanzés, a tot l'oest d'Àfrica, viuen fora de zones protegides, és a dir, que hi ha una coexistència molt gran amb la població local. Clar, que és una mica que ve el llop. A vegades depèn de la cultura, perquè no podem generalitzar. Cada ètnia té la seva creença. Per exemple, al Senegal, on treballem, els pel, que són l'ètnia majoritària, tenen un tabú cultural que consideren els ximpanzés com els seus ancestres i, per tant, no els maten. I si s'apropen als camps on tenen els arbres de mango i agafen fruits, els respecten. En canvi, hi ha altres països on això no és així, i se'ls caça, i se'ls menja o se'ls persegueix. Aleshores, depèn d'on siguis, l'enfocament de sensibilització ha de ser molt diferent. Però és molt important, primer, escoltar a la comunitat, veure quines necessitats tenen, quins són els seus neguits, i entendre, perquè és com si algú et vingués de fora aquí i et digués com has de gestionar tu el teu dia a dia. Doncs primer és escoltar, entendre i no només fer sensibilització sinó també fer programes que els permetin millorar la seva qualitat de vida, projectes de desenvolupament sostenible. Treballem molt amb dones perquè elles són les que entren al bosc a agafar llenya per cuinar, les que treballen als camps de cultiu, són el motor de la societat. Elles, quan les escoltes, quan els dones eines perquè puguin millorar la seva producció agrícola. Per exemple, hem fet un projecte al Senegal, allà cultiven un cereal minúscul que es diu Fonio, altament nutritiu i molt resistent a la sequera. Allà l'impacte del canvi climàtic és bestial. Doncs què hem fet? Hem fet formacions i les hem dotat amb unes màquines perquè per treure la palleta del fonio abans ho feien de forma manual, és un procés molt laboriós, pren molt de temps. Amb aquesta màquina, amb un sistema solar, que ho fan molt més ràpid, poden produir molt més, poden tenir un excedent que poden vendre amb el que genera favoreix l'economia familiar i elles tenen més temps per fer altres tasques. I dius, i això què té a veure amb els ximpanzés? Què esteu fent vosaltres amb els ximpanzés i elles? Aleshores, què passa? Et poso un cas molt concret, que és el que tinc més a prop, que és Senegal. Com et dic, les dones són les que van al bosc. Clar, allà en molts pobles, o la majoria de pobles, no hi ha aigua corrent. Elles van al riu a rentar la roba, a banyar-se, o a un riarol, vaja, perquè hi ha molt poca aigua, punts d'aigua permanents. I és quan van allà, es troben amb els ximpanzés, que també han anat allà a beure aigua, o a estar frescos. Penseu que és un habitat de sabana, fa molta calor allà. I aleshores elles tenen por, perquè els ximpanzés, i això és veritat, poden atacar-nos. Si es senten amenaçats, poden atacar, poden fer mal.

I un ximpanzé ha de fer impressió la primera vegada. Després ens explicaràs què tal, però déu-n'hi-do,

si no trobes el menjador de casa. Si vas amb els nens o porten els bebés a l'esquena. Aleshores, primer explicar quines hores del dia pots anar al punt d'aigua perquè tindràs menys probabilitat de trobar-te els ximpanzés, què fer quan trobis un ximpanzé, com comportar-te perquè el ximpanzé no se senti amenaçat, i després, per exemple, aquest any hem construït un pou d'aigua en un poble, en una zona molt remota, que no tenien accés a aigua. És increïble, l'any 2026. Hi ha persones en aquest món que no tenen accés a aigua. O sigui, si veiéssiu el lloc d'on bevien aigua aquelles persones pocs dies abans d'arribar allà, hi havia nens que havien mort perquè no tenen accés ni a educació, ni a salut, ni a res. Per tant, aquí som uns privilegiats i hem de pensar això. Als meus fills sempre els dic, quan obriu l'aixeta, penseu que hi ha gent que camina quilòmetres cada dia per. Per obrir una aixeta. Sí, per agafar l'aigua.

Les dones i els dies, amb Montse Virgili.

No sé vosaltres, però jo no vull que s'acabi mai aquesta entrevista. M'està encantant tot el que m'ha explicat la Laia Dotres, bióloga, primatòloga, directora adjunta i codirectora del Departament d'Investigació a l'Institut Jane Goddell. Fixeu-vos que més d'un cop ha dit la Jane. I estem en aquest nivell. Però més enllà de bromes, m'encanta tot el que m'estàs explicant. Crec que hi ha molt desconeixement i tota l'estona la pregunta que m'estava fent, suposo que hi ha molta gent que no entén què feu allà. Diu, si m'estàs parlant de tota aquesta situació de penúria, de dificultat, etcètera, per què us hi jugueu la vida i què és el que és realment interessant d'estudiar els ximpanzés? I m'imagino que no és només conèixer el comportament dels ximpanzés, que està molt estudiat.

Sí, mira, nosaltres, clar, dius això de jugar-se la vida, depèn del lloc on siguis, eh? Senegal és un país molt tranquil. Sí. I a més hi ha el que li diuen la teranga senegalesa, que significa l'hospitalitat, no? Per què és important estudiar els ximpanzés? Encara hi ha molt, eh?, per descobrir, perquè, per exemple, a Senegal són ximpanzés, com et deia, de sabana, no tenen res a veure amb els que viuen en selva tancada, tenen un comportament totalment diferent per obtenir aliment, etcètera, i això permet descobrir, doncs, per exemple, com utilitzen eines per obtenir aliment, no?, I això ens permet també una mica entendre com els nostres avantpassats, que vivien en habitat de sabana, doncs podien estar utilitzant materials que no han perdurat en el registre fòssil. O sigui que tenim eines de pedra, però no tenim cap registre.

Vull dir que us està ajudant a investigar com funcionava amb el paleolític o el neolític, etcètera.

I molt abans, sí, exacte. Aleshores, a banda d'això, una línia d'investigació que és en la que estic més ficada és la d'estudiar la coexistència entre els humans i els ximpanzés. Per què? Per una banda estudies el comportament dels ximpanzés, és a dir, durant l'any de què s'alimenten, quines vegades surten del bosc i s'apropen als pobles a agafar cultius, o a vegades trenquen el rus d'abelles per obtenir-ne la mel, i també les percepcions humanes, és a dir, els humans com viuen això. Perquè, clar, com et deia abans, hi ha un tabú cultural, però si tu perceps una inseguretat perquè els ximpanzés estan entrant a casa teva, tens les teves filles i els teus fills allà, i és un risc per ell, potser canvies el xip cap als ximpanzés. Llavors ens ajuda molt a prendre accions de conservació a mesura d'això. Sabem que hi ha un potencial conflicte en un lloc concret. Doncs quines mesures podem prendre? Però sempre de la mà de la població local, escoltant-los. Què n'opinen ells? Hi ha un coneixement tradicional que és bestial, no? Que això moltes vegades s'ha passat per alt, hi ha hagut gent que ha arribat a llocs amb projectes de cooperació, de conservació, i ha imposat el que des de la visió eurocentrista es creia, no? Eurocentrista. En canvi, si tu vas allà i escoltes, és al·lucinant el coneixement, igual que la gent que abans parlaves de caçadors o persones que entren al bosc a recollir fruits i tal, tenen un coneixement bestial del seu ecosistema, no?

I en aprenem molt, també, d'ells. Clar, n'apreneu molts. Em deies també, parlàvem abans, que hi ha moltes dones. Potser hi ha prejudicis sobre com les dones tenen o més paciència, perquè és una feina que requereix molta paciència, requereix molta observació, i precisament estem en una societat que en els últims anys són, diríem, maneres de fer que s'han perdut, perquè cada cop anem més mirant el mòbil i menys mirant l'altre. Diries que d'alguna manera formeu part de la resistència de viure i de veure el món d'una altra manera?

Sí, jo crec que hi ha una paraula que no has comentat, que és l'empatia. I jo crec que quan estudies, no només els ximpanzés, jo crec que molts altres animals, perquè tenen també vides fascinants, altres espècies, els elefants o cetacis, etcètera, desenvolupes molta empatia. L'empatia també et permet observar tot d'una altra manera, posar-te també a la pell de l'altre. Com et deia abans amb la Jane, que mirarà just farà un any que ella va morir, l'1 d'octubre, Ella sempre ens deia això, que ella quan va començar tot era molt fred, com números, com si fossin res individus, però com objectes. I ella, en canvi, sempre. Com unes rates de laboratori, per dir-ho ràpid i malament. Sí, tot i que pensa que la gent el que va aconseguir va ser trencar la barrera d'espècie, com deia, i que aquesta barrera ja va més enllà dels ximpanzés, no? Penseu que ara en moltes universitats s'estudia la personalitat d'altres espècies animals, no? I la gent sempre defensava i donava veu a moltes espècies animals, fins i tot les rates, eh, Montse? Imaginat. Sí, sí, pensa que hi ha rates que estan entrenades per localitzar mines antipersona, no?, perquè vegis una mica també la intel·ligència d'aquests animals. Ella parlava molt també dels animals que viuen en granges, que tenim estabolats en granges d'industria intensiva.

Seguim pensant sempre sobre la jerarquia, no? Abans ens deies, abans de començar, el que havies esmorzat, i dius, jo soc vegetariana gràcies a la gent Godel. Correcte. Per què?

Perquè quan vaig començar a llegir els seus llibres, clar, també explicava d'això de les condicions dels animals de granja. Jo en aquell moment estava de voluntària a la Fundació Mona i estava cuidant ximpanzés i també sempre he sentit fascinació pels gossos i he conviscut amb gossos a casa. I per mi era, com puc estar cuidant i protegint aquests animals i alhora m'estic menjant uns altres. Va començar a ser un no tenia sentit això. A part de tots els beneficis a nivell de salut, que també hi són, per com es crien els animals a les granges de producció intensiva.

Sabem que els grans primats tenen unes capacitats cognitives extraordinàries, però què sabem avui, per exemple, de la seva vida emocional, dels seus sentiments, els dols, la gelosia? Encara podem prendre

notes de tot això? I tant, i tant. Durant anys inclús s'han fet estudis en captivitat. Ximpanzés, que alguns havien estat capturats dels seus hàbitats, però se'ls assenyava el llenguatge de signes nord-americà. I es podien comunicar, hi va haver una ximpanzé que va prendre més de 300 signes i per tant parlava amb la seva cuidadora i ella mostrava tristesa quan no va haver-hi una vegada que la cuidadora va tenir un abort, va perdre el bebè que esperava i això li havia passat també amb aquesta ximpanzé que es deia Guaixo i quan la cuidadora li va dir. Que feia temps que no anava a veure-la perquè havia passat això, primer la ximpanzé estava enfadada perquè no entenia per què la cuidadora no l'anava a veure. Però quan li va explicar, ella va fer aquest signe, que és baixant el dit així de l'ull cap a baix a la galta, que significa plorar, com que va empatitzar amb ella i tenia tristesa en aquell moment.

Sí, m'estàs dient que la cuidadora podia parlar i el ximpanzé l'entén?

Sí. De fet. No és una pel·lícula, això. No, no és una pel·lícula. No, i de fet, quan treballes amb ximpanzés i els cuides, ells tenen, com et deia, les seves vocalitzacions, tu pots comunicar amb ells, encara que no sigui amb un llenguatge que hem inventat els humans. De fet, la Guaixo va ser inclús capaç d'ensenyar aquest llenguatge a altres ximpanzés, perquè veiem una mica el nivell cognitiu que tenen. Són molt intel·ligents, els ximpanzés.

Tens a tots els oients de Catalunya Ràdio que crec que la gent que fins i tot condueix escoltant-nos ha parat el cotxe. Sí.

Esteu a les dones i als dies avui parlant amb Laia Dotres, primatòloga, ens fa molta il·lusió perquè crec que a vegades, i suposo que també us fa una mica de ràbia vosaltres, es parla de la primatologia i de la feina tan important que feu només quan a vegades fallen dones com la Jane Goodall i després durant tot l'any ningú sap què fan les primatòlogues ni quina és la seva feina. Hi ha una mica de desencís a vegades amb la poca informació que hi ha sobre la feina que feu?

Bé, jo crec que també és potser cosa nostra, no?, de posar una mica d'altaveu i d'explicar el que fem. De fet, aquesta setmana passada vaig estar a la Fira del Llibre en català i vaig poder estar en una conversa molt interessant, no? I estàvem parlant d'això, que a vegades sí que es publiquen els estudis que fem, per exemple, com els ximpanzés utilitzen eines, com els ximpanzés coexisteixen amb els humans, però sí que és cert que el que no ens dona temps és d'explicar el dia a dia allà, per exemple, o coses que hagis pogut viure durant tot aquest temps, perquè et falta del temps de posar, escriure't, i a redactar. Que esteu treballant i no podeu explicar potser a vegades les coses que us trobeu. Clar, i per això és interessant, doncs, persones, escriptores, escriptors que s'animessin a dir, doncs, mira, anem a redactar, anem a escriure tot això, no?

Us estan cridant, eh? Si ens sentiu, podeu anar una temporada amb tu ara, per exemple, que estàs al Senegal i potser algú ha de prendre notes del que passa cada dia, perquè si no hi ha ningú que ho expliqui, doncs, la cosa es complica. Jo estava pensant ara no és la gent Godal però tu avui doncs potser espero que aquesta entrevista arribi a altres noies que s'estan plantejant estudiar Biologia com us plantegeu el futur de les dones que volen treballar en aquest món. Si creieu que hi ha herència i que hi ha ganes.

I tant, i esperança més en elles, que això també és el que ens alimenta, és a dir, que això no s'acaba quan nosaltres haguem de parar, sinó que hi ha moltes persones que et diuen, ostres, jo vull fer això que estàs fent tu, sobretot també moltes noies, o què he d'estudiar, o què. I això una mica també és el que li passava a la gent, sempre deia, ostres, quan veig gent jove amb ganes de continuar, ja no només en el camp de la primatologia, sinó en fer d'aquest un món millor per a tothom, amb petites accions locals, això és el que et dona força per continuar. Jo crec que hi ha un gran gruix de noies, jo estava amb una noia que es diu Paula, que té 16 anys, I ella vol estudiar etologia, no? I per tant, això et dona força perquè dius, mira, veus? Venen darrere. No estem soles. Venen reforços amb moltes ganes. I tant, com feia la Jane, animar a tothom a estudiar, a seguir en aquest camp. Hi ha molta feina per fer en el món de la conservació, encara més en un món com el nostre. I, com sempre deia la Jane, tenim una finestra encara de temps, d'oportunitat d'actuar, de passar a l'acció, perquè també és cert que als joves els arriba molta informació molt negativa, canvi climàtic, extinció massiva d'espècies, és com que dius, ostres, plego de braços perquè aquí no hi ha res a fer, i no és així, o sigui que els animo totalment a fer coses, a tirar endavant, que petites accions poden ser molt grans.

Ara et faré una pregunta una mica estranya, per acabar, perquè tinc curiositat tota l'estona. Tu que estàs tot el dia observant el comportament animal dels ximpanzés, aquest és un programa sobre, parlem molt de feminisme, masclisme, etc. Tu veus que els ximpanzés, que no els han educat perquè en el patriarcat, funcionen patriarcalment o és un invent dels humans, això?

Sí. És que depèn de l'espècie de primat. Per exemple, els ximpanzés sí que tenen una societat patriarcal. Ara, també durant molts anys els primats els han explicat als homes. Molts científics eren homes abans que arribés la gent. Però moltes vegades a les femelles se les tractava com a subjectes passius, que no pintaven res. Però si em penseu, és cert que viuen en comunitats, normalment liderades per un mascle adult, però també és molt interessant veure el comportament de les femelles. Hi ha mascles que són el mascle alfa, que es diu, el mascle dominant, que pot imposar-se a la força, n'hi ha d'altres que no, que són molt amables i són molt més acceptats per les femelles. En canvi, a lo millor, els que són més tirants, perquè també n'hi ha al món dels ximpanzés, pot ser que obliguin a les femelles a tenir relacions amb ells, no? Però també és cert que les femelles també s'escapen i van amb els mascles que elles prefereixen, no? Vull dir que una cosa no treu l'altra. I, per altra banda, hi ha altres espècies de primats, com poden ser els bonobos, que també són molt similars a nosaltres, molt semblants físicament als ximpanzés, que són clarament matriarcals, són les femelles les que dominen en aquelles societats, no? I per tant és molt interessant perquè els orangutans, que també són grans simis, són totalment diferents també. Llavors cada espècie han desenvolupat estructures i dinàmiques socials diferents.

I el que també apuntaves que em sembla interessant és que si deixem el relat del que passa quan observem els homínids i la deixem en mans de senyors, potser també estan fent un relat diferent que el que faríeu les dones si estigueu explicant la mateixa història. Seria una jerarquia diferent, oi? Per tant, és molt interessant que hi hagi dones parlant d'aquests animals.

Jo crec que en general, perquè la visió de la dona sempre aporta més, sobretot a relats que sempre han estat masculins. I en el camp de la ciència o de l'atologia, en aquest cas, passa el mateix. Però per això hi ha hagut grans dones, com va ser la doctora Jane Goodall, que van aportar tota aquesta visió, i d'una forma amb gran rigor científic.

Doncs quedeu-vos amb la Laia d'Otres perquè és la nova gent que tenim aquí a casa i ens ha encantat el que ens explicava avui i espero que serveixi per aportar més vocacions i perquè hi hagi dones que es plantegin fer el canvi, moure's i observar com tu ho estàs fent amb totes aquestes patatinàries que ara et demanarem telèfons de totes perquè passin per les dones i els dies. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.

A Catalunya Ràdio, les dones i els dies. Amb Montse Virgili.

Ahir vaig veure una pel·lícula boníssima.

Encara no estàs veient aquesta sèrie? No te la pots perdre. Però si és brutal. Cada setmana arriben pel·lícules i sèries noves. Però quines valen realment la pena? A la finestra indiscreta mirem, escoltem, discutim i sobretot triem.

Les que et sorprendran, les que no et pots perdre i també les que et pots estalviar.

Perquè davant de tanta pantalla el que necessites és algú que t'ajudi a mirar.

Nova temporada de La Finestre Indiscreta amb Toni de la Torre. Aquest divendres a mitja nit a Catalunya Ràdio.

Tu hi poses les crispetes i nosaltres hi posem la tria.

Ai, no m'esperava que tinguéssim aquesta banda sonora després de parlar de primatòlogues i ximpanzés, perquè res, venim d'això. Ara venim a l'amor dels bonobos, ho podríem definir així, Georgina Monge?

Bueno, hi ha moltes teories sobre sexualitat, bonobos, què ens excita als homes, a les dones, hi ha tot de teories amb això.

Doncs que sàpigues que ens ho ha explicat la Laia Dotres, que estem en una societat patriarcal, és a dir, quan ens referim als ximpanzés, jo no sé l'altra, jo ja no m'atreveixo a dir-ho. Els bonobos menys. Em sembla que són menys patriarcals. Doncs, escolta'm, avui no parlarem de ximpancés, ja n'hem parlat, ara volem parlar amb la nostra politòloga de capçalera, que és la Georgina Monge. Avui és que m'encanta, perquè parlarem aquest any, tot l'any amb tu, d'amor, però avui barregem política i amor.

Exacte, que com a bona politòloga és un tema que m'apassiona.

Sí, en realitat, volem parlar d'aquella vella història de jo no podria tindre mai un nòvio de dretes. Exactament, i sobretot parlarem de,

és diferent com viu la sexualitat un home de dretes que un home d'esquerres, que una dona de dretes que una dona d'esquerres, és diferent com vivim la sexualitat. Dona per molt aquest tema, potser. Dona per molt, dona per molt.

Amb aquesta banda sonora, saps que he començat a aprendre italià? Ah, quina sort. Fa dos dies, encara no m'entero de res, però està molt bé aprendre. M'encantaria aprendre, està molt bé tot. Sona molt bé sempre l'italià. I tant, que sí, és una festa major, és com viure en el cos de la carrera durant hores. Escolta, per on comencem amb aquest tema?

Doncs això, avui parlarem una mica sobre com la ideologia condiciona la sexualitat i explorarem si la nostra afiliació política, és a dir, si som d'esquerres o de dretes, condiciona el nostre desig i també ens fixarem molt en si hi ha diferències de gènere.

I escolta, això és molt interessant, haurem de començar amb la pregunta més bàsica, com de satisfets i satisfetes estem amb la nostra sexualitat? Hi ha diferències per ideologia o gènere? O sigui, les senyores del PP viuen més contentes que les senyores d'Esquerra Republicana? Doncs les dades apunten al contrari, Montse.

A veure, en general. Jo he trobat que estem molt satisfets i molt satisfetes amb la nostra sexualitat. Jo crec que tothom menteix, però tot bé. Pot ser. A l'enquesta nacional de salut sexual del 2025 del Ministeri de Sanitat i el CIS van trobar que 3 de cada 4 persones estan satisfetes amb la seva vida sexual. Però això sí que canvia molt en funció del gènere i de la ideologia. I és que qui mostra més satisfacció amb la seva sexualitat són les dones d'esquerres i amb diferència. Un 80% està bastant o molt satisfeta. Però jo pregunto, aquestes dones han comparat?

Perquè potser són elles les que estan satisfetes, però soles. Perquè, clar, han tingut parelles de dretes.

Jo, al meu voltant, i per experiència pròpia, tenim currículums endogàmics, en general, però s'hauria de comparar, això és veritat. Però, després de les dones d'esquerres, que són les més satisfetes. A mi el que m'ha sorprès és que els segons més satisfets són els homes de dretes. Després ja venen els homes d'esquerres i les menys satisfetes serien

les dones de dretes. Però clar, això no vol dir que només les dones de dretes es relacionen amb senyors de dretes i les dones d'esquerres es relacionen amb joves d'esquerra? No.

No, jo tinc la intuïció que hi ha bastanta endogàmia en aquests temes, però poden haver-hi transfugismes, diguem-ne, poden haver-hi ponts de connexió. Però això t'ho hauria de mirar, puc buscar-ho.

Escolta, aquest és un tema que ja hem posat sobre la taula altres estudis, per això aquest que les menys satisfetes són

les dones de dretes. Sí. I sobretot que les més satisfetes són les d'esquerres. De fet, hi havia un projecte que es deia Proyecto DCA, que el liderava Francisco Cabello, que va trobar diverses conclusions interessants. Estan a punt 7. El primer, com hem dit, que les dones que s'identificaven amb una ideologia d'esquerres registraven uns nivells de desig sexual significativament més alts que aquelles que estaven al centre o a la dreta. Una segona conclusió que arribaven és que com més alt és el nivell d'estudis més altes del desig sexual, que això també està bé, Una tercera conclusió. Perdona, perdona. És que et faria explicacions de tot.

Clar, quan estàs estudiant, jo què sé, una carrera com dret, que t'has d'estudiar, i ho dic perquè ho vaig fer, allò civil, mercantil i tal, vull dir, clar, és que. Necessites punts de fuga. No, és que necessites empodrar-te

amb el primer vidre que trobes. Clar, clar, clar. Sí, sí, no es pot aguantar. També podríem pensar al contrari, que com més voltes li dones al cap, més dius, mira, és igual, saps? Vull dir que. Una altra conclusió a la que arribàvem és que les dones que tenen més desig, tot i ser una minoria, són les que estan en relacions poliamoroses, que de poliamor també n'haurem de parlar. És aquella cosa que com més ho fas, més en tens ganes. N'estic segura. Com anar al gimnàs, no? Com més vas, més ganes tens d'anar-hi. No m'ha passat mai això. Bueno, poso l'exemple típic. A mi tampoc molt, però. En quart lloc, i aquesta és de les que més m'interessa i crec que connecta amb el programa que vau fer ahir, les dones que tenen més desig són les que tenen parella però no hi conviuen. El que apuntaria una mica que igual el desig queda una mica aixafat sota la convivència. D'acord. Després també aquest estudi va trobar que les dones bisexuals i lesbianes tenen més desig que les heterosexuals, que si mirem per professió les mestresses de casa són les que tenen els nivells de libido més baixos. I per últim que hi ha molta diferència entre les dones creients i no creients. Les no creients tenen un desig molt més alt i més satisfacció que les creients. I a part d'aquest estudi em vaig trobar un altre. Això dona cadascun de no per un programa. I em vaig trobar un altre d'estudi que també em va interessar molt, que va fer la web aquesta de cites, match.com, amb la Universitat de Binghamton, que va concloure que a les dones d'esquerres els resultava molt més fàcil arribar a l'orgasme que a les de dretes. Tot això científicament provat. Tot això amb dades, estudis empírics. Va, posem música perquè m'agrada Déu, perquè he de sentir.

No et veia venir Hi ha tantes coses que em fan patir Que si em preguntes No en tinc ganes.

Estic que no toco ni quarts ni hores amb l'amiga Georgina Monge, que em portes aquestes dades tan reveladores. A mi m'agradaria que els oients ens expliquessin el què. Seria molt interessant, si han hagut ponts de connexió. Exacte, si les dones d'esquerres, si sou d'esquerres, si sou de dretes, escolteu aquest programa. A mi també m'interessa saber-ho això. Segur que n'hi ha que sí. Jo estic a favor que ens escolti tothom. Clar, li he de preguntar a la politòloga, a què es pot veure aquesta diferència entre dones d'esquerra i de dreta? A veure, què passa? Jo crec que el tema és que les dones. Tu has fet el teu anàlisi.

Hi ha anàlisis i també he buscat anàlisis d'altres persones. Jo crec que a les dones d'esquerres pot ser que sentim una mica menys d'autoexigència cap a alguns mandats de gènere, que diuen que les dones han de ser passives, que han de ser submises, i això pot ajudar una mica a la desinhibició que requereix la sexualitat. També jo crec que hi ha més dones feministes entre les dones d'esquerres i el feminisme justament convida la dona a gaudir amb llibertat del seu cos i posa èmfasi en el consentiment, en el plaer mutu, i tot això són factors claus per a una bona experiència sexual. També relacionat amb el tema dels tabús, jo crec que les dones d'esquerra tenen menys tabús religiosos i culturals i crec que tot això pot facilitar que estiguin més empoderades i que disposin d'un sentiment més gran de llibertat per explorar la seva sexualitat. També pot ser que tinguin més informació sobre educació sexual.

La informació també és molt important. I pel que fa als homes de dretes, què?

A mi em va xocar, realment, que fossin els segons més satisfets, però he trobat estudis que expliquen una mica per què podria ser això. N'hi ha un que es va fer a Nova Zelanda sobre satisfacció sexual i filiació política, que va trobar que en parelles heterosexuals en què els dos membres es defineixen com a conservadors, es donava una associació amb major satisfacció sexual pels homes, però no per les dones. És a dir, si els dos són conservadors augmenta les possibilitats que tingui una satisfacció alta a l'home, per tant, als homes de dretes. Això ho reforçaria. També hi ha altres hipòtesis que he trobat, que és que en models conservadors, quan troben una mica el que diríem el que funciona al llit, ho repeteixen una vegada i una altra, i en comptes d'explorar noves vies i sortir-se d'allò que ja saben que els dona bons resultats. Podríem dir que van, en castellà en diríem, a tiro fijo, en català en diríem que van sobre segur. I a mi se'm passava pel cap la possibilitat que els homes de dretes també siguin més egoistes al llit, però això potser estic tirant d'estereotips i no ho sabem.

Però això és un estereotip, no ho sabem. Això podria ser un estereotip, això ja és collita meva. Jo et torno a repetir, ho has de provar abans de. Bueno, la vida és llarga, oi? Potser hi haurà temps per tot. Exacte. Un jove de generacions, de noves generacions del PP,

per exemple. Això, per exemple. No tens ganes de provar-ho? Exacte. Potser en una altra vida.

En una altra vida, d'acord. Què, què? No, no, és que estic, que no toco vores. O sigui, tinc entès que hi ha estudis que han arribat a demostrar que el color d'un govern polític també pot condicionar la sexualitat de la seva ciutadania. Sí, sí, sí.

Un llibre que em va tenir enganxadíssima i que em va agradar molt és un de la Kristen Godsey, que és una professora de la Universitat de Pensilvània, que es diu ¿Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo y otros argumentos a favor de la independencia económica? Aquesta la vam entrevistar aquí a les dones i els dies. Jo aquest no l'he escoltat, mira que creia que l'he escoltat. Sí, sí, però fa molt, molt, molt temps, eh? Sí, és que té com quatre anys,

el llibre, o així. Bueno, s'ha traduït. Ens va encantar, perquè explicava que a l'època de l'antiga URSS, de l'antiga Unió Soviètica, les dones s'ho passaven millor.

Molt millor, de fet, hi havia una mica el socialisme d'estat, tenia manuals, no?, de com les dones era important que gaudissin, tenia dels metges, no?, que receptaven, hi havia molt la idea que hi havia d'haver una igualtat entre els membres, per tant, també era responsabilitat de l'home fer gaudir la dona. I el que fa l'autor és agafar diferents estadístiques, estudis, recerques que s'han fet, sobretot a Europa i a l'Alemanya Oriental, la RDA, la socialista, i a l'Occidental, la RFA, que era la capitalista. Per què et penses que va caure el mur de Berlín per això? Exacto. Però sembla ser que no es va socialitzar aquesta bona predisposició cap a la sexualitat un cop va caure el mort de Berlín, però hi havia dades molt fortes. A veure, el que venen a dir la majoria és que la independència econòmica de les dones representa que en els països socialistes es promovia la igualtat en l'educació, accés al mercat laboral, i això feia que les dones fossin més independents econòmicament i, per tant, que poguessin deixar relacions amb les que no estiguessin satisfetes. I això portava a dades com que, una de les que diu, que en diu moltes, el 80% de les alemanes orientals, és a dir, de l'espai socialista, arribaven sempre a l'orgasme davant d'un 63% de les occidentals. Déu-n'hi-do, la diferència és de 20 punts, que no és menys esperable. I una altra fase que em va encantar, que vaig trobar que en l'estudi que citava un manual de la Polònia Socialista, on s'afirmava, jo crec, encertadament, i cito literalment, ni tan sols la millor de les estimulacions aconseguirà produir plaer si una dona està estressada o sobrecarregada de treball o preocupada pel seu futur i la seva estabilitat

econòmica. Claríssim. Si pateixes, no hi ha manera de gaudir. Exacte. I escolta, continuem. És que ara la gent vol fer viatges al temps, vol el que sigui, perquè diu que bé que s'ho passaven abans socialistes, comunistes, etcètera. Què ens està passant? Jo segueixo pensant que hi ha molta gent que menteix, eh? Això pot ser, jo alguna vegada. Jo aquesta cosa, no, a mi superbé, superbé. Sí. No pot ser que a Catalunya estigui tan bé. Jo també m'estranya, a mi també m'estranya. Perquè si no faríeu aquestes cares al metro que feu

moltes vegades. Sí, sí, sí, o quan la gent et tira un moc, o no? Exacte, dius no pot ser. Sí, sí, sí.

Escolta, seguint amb diferències entre homes i dones, quina importància donem esquerra i dreta de la vida sexual? A veure. Doncs mira,

a l'enquesta que he mencionat al principi feia la pregunta de quanta gent estava d'acord amb l'afirmació que sense una vida sexual activa no és possible ser feliç. I el grup que més d'acord es mostra amb aquesta afirmació són els homes de dreta, de nou. Hi ha molta diferència, de fet. La meitat dels homes de dreta creu que no es pot ser feliç sense una vida sexual activa, i així ho creuen el 43% d'homes d'esquerra, una mica menys. Per les dones, en canvi, sembla que no és tan important, especialment per les d'esquerres. El 36% de les dones de dretes afirmen que no és possible ser feliç sense una vida sexual activa i només un 27% de les dones d'esquerra ho pensen. I això què vol dir? Vol dir que la meitat d'homes de dreta pensa que no es pot ser feliç.

És imprescindible. Si ets d'extrema dreta

o si ets de Vox, és imprescindible. I, en canvi, només un quart de les dones d'esquerra ho pensen. Déu-n'hi-do les diferències.

Les dones i els dies, cuixes fermes i pizza amunt.

És la promo que havíem de sentir, no sé si de dretes o esquerres, això de les cuixes fermes, però en qualsevol cas, tot bé. Aquí també tenim relacions les dones i els homes de diferents espectres ideològics, això pot passar o no? Sí, estem parlant només de teoria i d'estadística, us coneixen casos.

Una cosa que era de cruces, diguem-ne, de creuaments no ho sé, però una dada interessant és sobretot amb qui tenim relacions. Aleshores, Quan li preguntes a la gent en els dos últims mesos en què has tingut relacions, en general és amb la teva parella estable. Sobretot és així per les dones. Això és el que diuen també, veus que amb tu te la menteix. Mira, 9 de cada 10 dones de dretes ha sigut amb la parella. 8 de cada 10 dones d'esquerres ha sigut amb la parella. Més o menys el mateix pels homes d'esquerres, però en canvi només un 74% dels homes de dretes amb qui ha tingut relacions. Mare meva, però Mastito Ramboja amb les teves enquestes. Sí, sí, sí. A veure, explica-m'ho. Ells tenen molt més sexe amb companyes de feina, amb parelles esporàdiques.

Qui això? Els d'esquerres o els de dretes? Els de dretes. Sí, sí, sí. És que a mi m'estan deixant molt sorpresa.

Allò el mite de la secretària. El ministre de la secretaria, sí. Jo també crec, o sigui, la meva teoria és que ells tenen un model preconcebut, conservador, de què ha de ser la parella, però fan una mica allò de consejos, vendo, que per a mi no tengo. Aleshores, és un model pels altres, però ells poden fer el que vulguin, perquè les dones de dreta sí que estan complint una mica amb aquest model, però ells, en canvi, fan el que volen sense penalització. Això és una teoria meva.

Això tu creus que també dona estatus social, això de m'ho faig amb la secretària? És una cosa de la que hi ha determinat personatge que se'n deu benagloriar?

Bueno, jo crec que és la típica relació de gènere que s'ha donat tota la vida, també perquè hi havia molts més homes exercint poder i moltes més dones fent de secretària, segur, sí, sí, sí. S'han de fer pel·lícules d'això. Sí, sí, sí.

I això, i totes les dones estem parlant que hi ha alguns que deuen comprar sexe, també. Sí, sí, sí.

Això ja ho parlarem. Sí, sí, després ho parlem, si vols.

Escolta, això s'enllaça amb una altra dada que ens volies presentar sobre la necessitat de conèixer la persona per tenir-hi sexe. Sí,

també se'ls ha preguntat a les dones. Tu tens necessitat de conèixer la persona abans de liar-t'hi? Aleshores, això sí que hi ha una diferència de gènere gran, i és que la majoria de dones ho necessita i la majoria d'homes no tant. Però què vol dir conèixer, a veure? Conèixer, o sigui, és que no l'acabis de conèixer i ja te'n vagis al llit amb ella, o entenc que relacions de Tinder, etc. Però sí que un 74% de les dones de dreta diu que necessita conèixer la persona abans de tenir sexe, un 63% de dones d'esquerra, menys dones. Un 51% dels homes de dretes, i aquí els més desvinculats o desenganxats emocionalment, podríem dir, en aquest sentit, són els homes d'esquerres, que només un 45% necessita conèixer bé la persona abans de tenir-hi relacions.

Ah, o sigui, aquí s'ha acabat el romanticisme. Aquí sí, aquí sí. Aquí els senyors d'esquerres teus, els teus amics. Sí, aquests. Els teus amics t'estan follant aquí, eh? Els hi és més igual, eh? Una sabata, una pedra, la cara de conèixer.

Sí, sí, la conec, no la conec, això és més igual. Sí, sí, sí, que no és res dolent, eh? Tampoc, vull dir que. No, no, no, res dolent, no ho sé. Sí, bueno, mentre tothom estigui a gust, consentiment mutu, no? Val, val, val. Això també està relacionat amb una altra dada sobre els gustos i les preferències. O sigui, també els hem preguntat a la gent, tu et sents amb confiança per parlar sobre els teus gustos i preferències? I aquí sí que hi ha un tema d'ideologia. Les persones d'esquerres, homes o dones, tenen molta més confiança per parlar de les seves preferències sexuals que no pas les de dretes, homes o dones. Aquí sí que hi ha una diferència. Un clàssic. Un clàssic. Això ens ho pensàvem. Això ens ha sorprès. Això ve a corroborar el que ens pensàvem.

No us poseu tristes, encara que us posem aquesta música romàntica, seguim parlant de sexe entre senyors de dretes, senyores de dretes, senyors d'esquerres, senyores d'esquerres. No sabem si hi ha barreja, jo confio que sí. Això ho miraré, ho miraré per una pròpia. Home, és que jo vull saber si. No hem de ser racistes, hem d'estimar tothom. Bueno, no sé, Montse,

perquè després et surts del llit i has de parlar amb l'altre una mica també.

No ho trobo tan fàcil. Si als senyors d'esquerres no els importa no conèixer les seves parelles, potser els és igual després de parlar-hi. Diuen, escolta'm, em vaig a fer el cafè. Sí, però a les senyores d'esquerres sí que els importa. Sí que els agrada parlar després. Sí, crec que sí. Escolta, l'enquesta, tota aquesta enquesta d'on ha sortit?

És de l'enquesta del Ministeri de Sanitat i del Centre d'Investigacions Sociològiques. Exacte, vull dir que no te l'has inventada tu. No, no, no, més de 9.000 entrevistes, o sigui, enquestes, perdona, és una meravella d'enquesta i aquí estem traient unes dades però no n'hi ha moltíssimes.

Escolta, l'enquesta dona informació sobre si hi ha diferències a nivell quantitatiu, és a dir, en el nombre de relacions d'uns i dels altres. La pregunta és qui fa més l'amor, els de dretes o els d'esquerres.

I tu què diries, Montse, que ha dit que té més sexe?

No sé, seguint amb tot el que m'has explicat abans, els d'esquerres.

Doncs no, els homes de dretes! Per mi són la caixa de sorpreses del dia! Són els que més declaren tenir sexe diàriament, Montse. Però jo el que no sé és amb qui, perquè la resta. No, si les dones de dretes no, les dones d'esquerres tampoc, la majoria d'ells es declaren heteros. Aleshores, no sé si és una fanfarronada, Montse. Pot ser, pot ser, però bueno, la secretària també hauria de declarar que ha tingut sexe en aquests anys. Clar, clar, clar. No sé, després també quan mires la freqüència, homes d'esquerres, dones i totes les dones. Però tu has sumat tot això. He fet creuaments estadístics i he ponderat dades. A tu et surten els números? No, no, no, per això crec que és una fanfarronada. Jo cada dia, jo cada dia. És que el que més diuen que fan és. Primero voy a misa y luego pum. La majoria de gent diu. Cada quant tens relacions? Un cop a la setmana. Aquesta és la resposta més donada. Un cop a la setmana, excepte els homes de dretes, que et diuen dos o tres cops a la setmana. I després hi ha molts més que diuen cada dia. Cada dia, eh? Jo crec que també va amb la. Potser han inflat una mica els números amb

aquesta voluntat de semblar una mica més mascles, no ho sé. I les hores que es passen a Instagram, què?

Les hores que es passen a Instagram no es compten, però sí que hi ha una pregunta sobre si has fet servir les aplicacions, i hi ha una diferència de gènere brutal, perquè si has fet servir les aplicacions per lligar, la majoria d'homes. Bueno, molts homes i moltes dones han dit que sí, i en canvi molt poques O sigui, un quart dels homes ha fet servir les aplicacions per lligar, i de dones. Només un 15% de les d'esquerres i un 8% de les de dretes. O sigui, aquí sí que hi ha una diferència molt bèstia. Ho trobo molt poc, un 8% de les dones.

Però tu t'has fixat, per exemple, que les aplicacions, això de la ideologia comença a aparèixer, no? Cada cop més.

I de fet jo conec a molta gent que si això no es demana ja no entren a les aplicacions, perquè és com necessito aquest filtre, perquè si no, ja no m'interessa. No vull que em posin un fatxa. No, davant, no, ja vull descartar això. Sí, sí. Escolteu, una cosa molt simbòlica

és el posicionament, també, sobre si s'està d'acord amb que s'imparteix educació sexual en els centres

d'ensenyament obligatori. Sí, i això sí que és molt d'esquerra a dreta, o sigui, és que quasi totes les persones d'esquerra, homes o dones, estan a favor, i en canvi, el de dretes, això baixa cap al 79%, més o menys, també, homes o dones.

I jo abans preguntava per si hi havia gent que pagava sexe, i aquí sí que són els senyors de dretes.

Aquí és bestial la diferència de gènere, perquè els homes d'esquerres aquí a Montse no estan tan lluny dels de dretes. A prop del 0% de les dones, 0,63% les dones de dretes, 0,25% les d'esquerres, però quasi cap dona ha pagat per tenir sexe. En canvi, el 27% dels homes de dretes ha pagat per tenir sexe algun cop a la vida i el 23% dels d'esquerres. O sigui, és un quart dels homes. Igual, pràcticament. Ara saps que faran una

sèrie que es diu El Castillo, que parla sobre, vaja, sobre els poters, sobre el. Ah sí, eh, que interessant. I a més la dirigeix l'Elena Martín Jimeno, aquesta directora del cinema que coneixem,

així que la convidarem al programa. Montse, un quart, tu fes números dels homes que tens pel voltant, vull dir, i et surten molts.

No ho expliquen gaire, també t'he de dir. No ho expliquen gaire. Escolta, com sempre, Georgiana Monge, sempre ens recomanes un llibre a tu, perquè, clar, tanta estadística.

Jo ja pensaré en sèries, també. Per futurs programes tinc pensades sèries, però de moment anem amb els llibres, que és la meva zona de confort.

Vinga, a part del llibre aquell que hem recomanat abans, de la Kristen Gotze, que es deia ¿Por qué las mujeres disfrutan más del sexo bajo el socialismo? Sí, aquest és fantàstic. Agafa idees. Sí,

que llegeixi els manuals soviètics, això és fantàstic. I després, recomano molt dos llibres. Un, el de la Carlota Gurt, que explica aquest recorregut sobre com ha anat evolucionant i s'ha anat castrant la líbido femenina, que es diu Una aniquilació fallida, Carlota Gurt, editat per Llibres. A més, just el cap de setmana vaig anar a veure el monòleg i em va encantar, per tant, recomanadíssim. I un altre llibre brutal que he llegit fa poc és el de Esther Gier, de la Carol Claire Burke, editat per ADN Noveles, que és una novela una mica distòpica sobre la vida d'una tradwife, una esposa, una muller tradicional.

Que, per cert, saps que ara les senyores americanes aquestes que estaven tot el dia fent magdalenes, ara diuen que ja no, les tradwives estan marxant. Ai, me n'alegro tant, Montse, que estan plegant totes. I ara fan vídeos explicant, em vaig equivocar, tinc 14 fills, les magdalenes se m'han cremat, i tot això.

Potser regalareu fins. Exacte. Doncs sí, és aquest llibre de Jester Year, parla de la vida d'una esposa, d'una muller tradicional, d'aquestes que dius tu, que només cuiden les seves mil criatures i fan pa amb massa mare. I crec que aquest llibre també explica molt bé la baixa libido de les dones de dretes.

Doncs nosaltres tenim la libido molt amunt, però ho deixem aquí. Roser Barrera Moraga, Celi Forment, Mireia Isard, Albert Castellví, Helena Miquel, Nil Hernández, Pau Roca i qui us ha parlat, Montse Virgili. I tornem demà amb la sociòloga Blanca Garcés, experta en migracions. Una hora de conversar amb ella, a veure què ens explica. Li haurà fet mal l'amor romàntic? Ja sabeu que sempre ho pregunto, m'encanta aquesta pregunta. Bona nit.

¿Dónde estás? Sin amantes. Para hacer bien el amor hay que venir al sur Lo importante es que lo hagas con quien quieras tú Y si te deja no lo pienses más, búscate otro más Bueno, vuélvete a enamorar Para hacer bien el amor hay que venir al sur Para hacer bien el amor. Para hacer bien el amor hay que venir buscarte otro más bueno.