
L'aliança entre ERC i Podem suma vots? Ho analitza Lluís Orriols, politòleg
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Grande el detall, una mica, l'anàlisi del que pot passar. Saludem aquesta hora el politòleg també i professor de la Universitat Carlos III de Madrid, Lluís Uriols. Lluís, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. I gràcies per acompanyar-nos. Fins a quin punt és important electoralment que l'espai de l'esquerra del PSOE vagi en una sola candidatura?
Jo diria que l'acta de campanya més important que tindrem fins al 29 de novembre. Les campanyes poden moure alguna cosa, però no fan revolucions electorals. Però una de les coses que sí que pot fer un canvi substancial electoralment és aquest efecte mecànic que les esquerres se presentin separades o juntes. Per tant, crec que sí que és un. Un element com discutió fonamental per aquesta campanya electoral i per l'esquerra.
Perquè unir el vot en aquest front ampli el que entenc és que fa que hi hagi vots de diverses províncies que no quedarien morts, diguéssim, que es podria repartir i aconseguir més escons.
Clar, és que a Espanya la major part de les circunscripcions, les províncies, es reparteixen molt pocs escons. I com que es reparteixen pocs escons, de mitjana, dos, sis, vuit escons, el problema és que entren pocs partits. Els llindars per poder aconseguir un escó són molt alts. I per separat no ho aconseguirien. De fet, si mirem simulacions de les eleccions del 2023, intentem estimar els resultats que tindrien ara per separat, Probablement, sumar i Podemos, només entraríem per les grans circunstitucions, serien Madrid i Barcelona, potser València, però quedaríem fora de més del 90% de les circunstitucions d'Espanya. El fet que puguin anar junts, tot i que moltes vegades diuen que un més un no és dos en política, que moltes vegades quan s'ajunten hi ha alguns votants que acaben no votant aquesta formació, Tot i així, la mecànica els ajudaria moltíssim. Podrien entrar a moltes circunscripcions de la zona mediterrània, de Galícia, d'Andalusia, que quedarien fora d'Andalusia, de la major part de les circunscripcions d'Andalusia quedarien fora, però això sí que podrien penetrar. És a dir, que clarament estem en una situació en què ens podem trobar o unes eleccions on ens trobem el major número de vots mal gastats de l'esquerra de la història electoral del nostre país, o tenir uns resultats que siguin més eficients. No perfectament ineficients, eh? Tindran molts vots mal gastats igualment, però que siguin més eficients, sobretot a la part perifèrica de la península.
Aquesta és la contradicció, que és un espai que s'han estat tirant els plats pel cap durant molts anys i ara es necessiten per sobreviure, per ser més.
Sí, és que jo crec que aquí hi ha dues pugnes. Jo no crec que sigui el narcisisme, on jo em confonc, però jo no crec que estigui en aquest espai encara el narcisisme. En la piràmide de Maslow estem en una part molt més bàsica, que és la supervivència. Estem en un context en què hi ha moltes formacions polítiques en aquest entorn, només en aquest punt. De moment ens trobem amb una situació en què l'esquerra de l'esquerra del Partit Socialista s'ha atomitzat. Som viables als partits nacionalistes d'àmbit regional o nacionalista perifèric. No hi ha cap formació d'àmbit nacional que sigui capaç de reemplaçar aquest gran tercer partit, l'esquerra del Partit Socialista. Estem en aquest punt que veiem que Somar està a punt de desaparèixer, Esquerra Unida sobreviu, però de mala forma, i Podemos, que semblava finiquitat, ara té la perspectiva que potser davant d'aquest solar, que no hi ha ningú, podrien al temps dos ser ells els que es queden malgrat amb el terreny. Per tant, no estem jugant només a un temps. No estem jugant el 29 de novembre. El que s'està jugant l'esquerra és qui es queda al solar. I això és a temps dos. I és per això que probablement ens podem trobar coses que puguin semblar irracionals, com que no vagin junts i que perdin molts escons, perquè en realitat aquí el que s'està pensant és qui sobreviu a tota aquesta situació.
A Catalunya, aquesta aliança entre Esquerra i Podem sumaria gaire des d'un punt de vista de vots?
Bueno, més que sumaria, jo et diria que és beneficiós per Esquerra Republicana. Si mirem l'última enquesta que està penjada a la web del CEO, que ja pot ser uns mesos, però segurament tampoc haurà canviat tant, veiem com Rufián és un candidat altament popular entre l'Esquerra de Catalunya. De fet, si mirem els votants del Partit Socialista o de sumar, hi ha més votants que valoren millor a Rufián que el seu propi candidat, a Pedro Sánchez, o no tenim dades d'Ada Colau, però segur que n'hi ha un, no?, Per tant, sí que veiem que es tracta d'un candidat altrament atractiu quan hi ha molts trasbassaments entre Esquerra Republicana, Comuns i el Partit Socialista. És a dir, Esquerra Republicana sí que se pot beneficiar de tenir un candidat tan atractiu, no només per Podemos, el fet que Esquerra Republicana finalment s'hagi quedat amb l'Occident, el pot ajudar a treure votants desafectes amb els partits d'esquerres que estaven fins ara al govern.
Però també hi ha votant d'esquerra que potser diu, escolta, jo aquesta proposta no és la que jo vull votar, perquè s'està derivant cap a un accent i abandona l'accent més nacionalista que és per això que votó Esquerra Republicana i no votava abans a Podem.
Sí, jo estic d'acord. Aquesta candidatura està pivotant a l'eix esquerra-dreta d'Esquerra Republicana. És veritat que això pot generar desafecció a alguns votants d'Esquerra Republicana, però insisteixo en que el saldo per Esquerra Republicana probablement és positiu, tenint en compte l'important tirón electoral que té Rufián, probablement el candidat que més tirón té. També et diré, no esperem grans convulsions pel fet que és un candidat o altre.
Ahir sentíem també l'ex cap de gabinet de Sánchez, Ivan Redondo, dient que la cosa estarà molt més apretada del que diuen les enquestes. Ho comparteixes?
Doncs a mi el que m'hauria de respondre, Redondo, potser és en què està pensant. És que la campanya electoral moure moltes coses o és que les estimacions que es fan avui dia. Són errònies. Si és el primer, no coincideixo amb Redondo. Les campanyes electorals no poden moure tant. Si mirem els moviments que tenim dels estudis d'efectes de campanya a Espanya, inclús del 2023, que no tenim dades del FIS, però sí que a la Carlos III tenim pànels de projectes nostres que mostren que va moure el Partit Socialista, és la beneficia del 2023. En uns quatre punts, va posar, augmentar quatre punts en mobilització i conversió, però també ho va fer el Partit Popular en tres punts, és a dir, el diferencial al final pot ser d'un punt, dos punts, no de deu punts. Per tant, diria, una campanya electoral no pot moure tant. Jo crec que és més un efecte, una sensació que tenim de veure uns moviments i pensar-nos que això pot canviar de forma radical el termòmetre polític d'un país, i això no és així. Una altra qüestió és que Redondo ens digui, mira, és que les enquestes estan mal estimades avui dia. Hi ha algun paràmetre que no tenim en compte, que és un vot ocult del Partit Socialista, que no estan tenint les cases d'enquestes i que, per tant, estan estimant malament. En aquest sentit, llavors sí que podria haver-hi una sorpresa. Però a mi em dona la sensació que la major part dels analistes que parlen d'un canvi important en resultats és més per un efecte de campanya que per un error d'estimació. Si és així, jo crec que s'equivoquen. Però ho veurem. No creus que pot haver-hi
algun element de campanya ara mateix que faci mobilitzar més el vot de l'esquerra, per exemple, o que desmobilitzi el vot de la dreta? No.
Desmobilitzar el vot de la dreta ho veig complicat. Estan molt mobilitzats. Mirem les últimes enquestes després de tot el que ha passat i segueixen igual o més mobilitzades que abans. Sí que pot haver-hi un efecte mobilitzador a l'esquerra. I això és important, és necessari per una esquerra que estava altament desmobilitzada, insisteixo. Però això no és nou, això va passar ja el 2023. El 2023 que teníem una esquerra també desmobilitzada. La campanya electoral, els nervis per una coalició PP-Vox, va provocar que hi hagués un augment, un saldo positiu de mobilització important, d'uns quants punts, de 3-4 punts. En el cas del Partit Socialista era de 3 punts. Per tant, sí que pot mobilitzar. Una altra cosa és que puguis veure moviments de 10 punts en saldo net. És a dir, perquè no només mobilitzes el Partit Socialista, mobilitza els seus. També veiem les altres formacions polítiques que mobilitzen els seus. Per tant, no pensem que els efectes de campanya són els efectes de campanya per una sola formació política. Tots els partits juguen a mobilitzar i activar els seus votants. Per tant, hem de veure el saldo net, el saldo després que tothom hagi mobilitzat els seus votants. I aquest saldo no sol ser tan gran com perquè puguis fer un canvi de 10 punts com el podem estar ara mateix.
Al final el que estàs posant sobre la taula també és que les enquestes el que ens estan fent és una fotografia que potser va a generar més relats pels partits que res. Al final són fotografies que si les mirem bé poden ser exactes, però que tal com les estem interpretant últimament no sabem si seran reals o no.
Sí, bueno, clar, sempre hi ha un element d'intravisibilitat, no només amb les estimacions electorals, perquè són projeccions de futur, i evidentment el futur és altament incert i hi ha mil variables que poden influir. De totes les formes, jo sempre em pregunto que les enquestes no es mirin com a fotografies, sinó com a fotogrames, no? És a dir, que es miri una enquesta en relació a les enquestes anteriors, perquè és possible que una enquesta. D'una empresa determinada, 40DB o el FIS, puguin estar esbiaixades per un problema de seny de mostra o de sensibilitat a l'hora d'estimar els resultats. Però aquest viatge sol ser sistemat, sol ser constant al llarg del temps. És a dir, un cop mirem l'evolució, aquest viatge queda cancel·lat. I per tant podem veure les evolucions cap on van. Cap on van les evolucions? Si mirem en l'últim any, en els últims anys, què li ha passat al Partit Socialista, què li ha passat al Partit Popular i a Vox, aquí sí que tenim algunes fotografies interessants i el que estem veient no és res que sigui agradable per al Partit Socialista. El que veiem és que un Partit Socialista desmobilitzat, que cada vegada cedeix més vots al Partit Popular i inclús a Vox, que si sumem les dues fugues de Partit Popular i Vox ja s'apropen al 10% dels vots i això és una cosa que ha anat augmentant en els últims mesos i una dreta particularment mobilitzada. Tots aquests canvis que se sustenten en sensacions de l'electorat llabrat durant els últims anys. ¿Això pot canviar en dos mesos, un mes i mig? Pot canviar, podria, però seria altament excepcional. No seria normal. Els estudis que fem. La major part dels efectes de campanya són de reforçament de les preferències prèvies. Només hi ha un 20% de conversió-activació. De campanya que hi són, però que no podem parlar de canvis substancials, a no ser que hi hagi elements molt excepcionals.
Jesús Oriol, espolitòleg i professor de la Universitat Carlos III de Madrid. Gràcies, Lluís. Que vagi molt bé. Un plaer.