L'Alt Urgell, bressol d'un vi d'"altura"

I un dia més tornem a parlar de canvi climàtic, perquè entre altres qüestions obliga a adaptar l'agricultura i els cultius del país. Un d'ells, amb un paper molt destacat, és la vinya, perquè tot i que és un cultiu adaptat al nostre territori, al Mediterrani, a la calor, i està acostumada, també pateix per les altes temperatures tan extremes i també per la sequera. Per això s'estan posant en marxa projectes com el de les vinyes d'Estamariu, on planten ceps a més de 1.300 metres d'altitud per començar a produir vi. Avui s'ha acabat la varema i l'any que ve ja arribaran al mercat les primeres ampolles dels vins que es diuen Cadino. Allà a Estamariu, a l'Alt Urgell, hi tenim en Joaquim Albalate. Hola, bon dia, Estel. On ets i què veus ara mateix?

Doncs mira, soc aquí, com deies, a Estamariu, 1.365 metres. Tenim unes vistes espectaculars del que és la Serra del Cadí, però si girem una mica el cap tenim aquí vinyes. Tenim més d'una hectàrea de vinyes, que, com deies, és bastant excepcional tenir-les a tanta alçada i, de fet, és una de les vinyes més altes, si no la més alta, de la península ibèrica. Molt bé, crec que tens amb tu

algú que et pot acompanyar i et pot assessorar una mica per explicar-nos aquest fenomen que ens sembla excepcional però que segur que d'aquí uns anys no ho serà tant, com és aquesta vinya a alta alçada.

Exacte, tenim aquí el David Planes, que és vicepresident de la Fundació Planes Corts, i també el Joan Pagès, que és agricultor i viticultor biodinàmic. Molt bon dia. Bon dia. El que dèiem, David, aquestes vinyes, aquest projecte que engegueu aquí a Estamariu, explica'ns una miqueta d'on surt i quin és l'objectiu que teniu.

L'objectiu que tenim és que aprofitem el tema del canvi climàtic, que ja comencen a haver-hi problemes en produccions a cotes més baixes, hem aprofitat que tenim una ubicació genial per produir el vi i a més a més. O intentem demostrar al territori que hi ha altres tipus de cultius que són més rendibles dels que hi ha actualment a muntanya i poder permetre a la gent del poble, la gent del món rural, que s'engresquin a quedar-se a viure en el territori, que és la missió final de la Fundació, fixar la població en el medi rural.

Joan, ara dèiem això que són unes vinyes que són d'alçada, que cada vegada segurament n'hi haurà més. Ara sentíem que ens explicàveu que potser fins i tot n'hi haurà 1.500 metres. Per què es fan aquestes vinyes aquí en alçada i què tenen de diferent en un moment de canvi climàtic i on potser en cotes més baixes el vi, com dèiem, les vinyes potser no treballen tan bé? Quins són els avantatges de fer-ho aquí dalt?

Els avantatges de fer-ho aquí dalt és que venim d'unes terres descansades, tenim el clima, les temperatures diurnes no són tan altes, al vespre baixen més, això permet que la maduració del raïm sigui molt més rodona, molt més homogènia. I no hi ha els paros que fa, per exemple, quan hi ha molta calor a les zones baixes, es deshidraten, puja el nivell de sucre, es puja per deshidratació, no per maduració. I llavors això porta que hi hagi més desequilibris. Aquí ens trobem que això no passa perquè els vespres són frescos i els dies pot fer calor, però són frescos i els vins poden sortir molt més rodons.

Joaquim, ara que els estava escoltant, a mi em venia al cap un parell de preguntes. D'entrada, ara sentíem els avantatges de poder fer vinya a més alta alçada, que estalvies els inconvenients d'aquesta calor, però m'imagino que també hauran de prendre algun tipus de proteccions extres pel que fa a les inclemències del temps, aquí dalt, això una, i l'altra, potser això ho haurem de contestar més afinadament l'any que ve. Però quin gust tindrà un vi? Fet a més alçada, aquests 1.365 metres es notaran d'alguna manera en el gust del vi, a la textura?

Sí, una, per exemple, de les mesures que s'ha de prendre és a l'hora de la poda. La poda l'hem de fer el màxim tard possible abans que brotin les plantes i estar molt atent al moment que comencen a moure per retreçar una miqueta més la brotació. Per les gelades de primavera, que és les que ens poden fer molt de mal. Llavors, sí, també hi hem ficat el que és la fauna, també ens porta algun mal de cap que altre, però bé, hem ficat xarxes, que també al mateix moment les pedregades de primavera i estiu, que aquí solen ser molt freqüents, també ens protegeixen el cultiu. És les coses que s'ha de tindre més en compte, i el de més no gaire més. És un lloc que fiturassanitàriament pots treballar amb molt poques quantitats de productes, però el de més hi ha bastants avantatges encara.

I l'altra pregunta, és d'aquest vi que sortirà i que es comercialitzarà, com dèiem, l'any que ve, si ens pots fer cinc cèntims, i sobretot, quin gust tindrà aquest vi d'alçada?

Aquest vi d'alçada, tant el Sauvignon Blanc com el Pinot Noir, són vins joves, són vins que els produïm en dipòsits i els embotellem, no els madurem, no els fem envellir en barrica, perquè perquè en la producció són molt petites, si no, llavors encara reduiria més la producció, i són vins molt aromàtics, els C d'alçada són molt aromàtics i amb un punt d'acidesa més elevat del normal. El grau també és una miqueta més baix, en surten els graus més baixos, amb la qual cosa. És un avantatge que ara, sobretot a la gent jove, que tenim una tendència que es comencen a dir aquests vins tan durs que estem acostumats a veure la gent gran, doncs la gent jove no els agrada, doncs ens hem trobat que a la taula de casa el vi blanc i el vi negre, quan el posem a taula, se'n va tot cap a la banda del jovent perquè els encanta. Vol dir que és un vi molt fresc i molt agradable de beure i molt aromàtic. I referent a la comercialització, nosaltres portem al cap comercialitzar el 100% de la producció a l'alt urgell. Per què a l'Alt Urgell? Perquè considerem que és una comarca d'alta muntanya, del Pirineu, una comarca pobra, una comarca on està patint molt l'abandonament de la terra i qui millor per defendre un vi en aquest territori i fer sentir orgull de comarca. Llavors és l'objectiu, sentir orgull de comarca, orgull de producte i que defensin un producte d'alta qualitat en el seu territori.

Doncs queda clar que hi haurà una triple adaptació. Per tant, els temps actuals, d'una banda, pel que fa al clima, de l'altra, doncs els nous costums de begudes que ara els joves ho sentíem, que prefereixen vins amb menys graduació, per tant, ja ens deien que seran vins joves aromàtics més acides amb menys graduació per aquesta alçada que tenen. I també adaptar-nos a aquesta proximitat i a aquest quilòmetre zero que cada vegada també exigeixen més els consumidors i serà un vi que es comercialitzarà 100% aquí a l'Alt Urgell, on es fan les vinyes d'Estamariu, aquestes vinyes de 1.365 metres d'alçada. N'hem parlat amb en Joaquim Albalate des d'aquestes vinyes d'Estamariu. Gràcies, Joaquim, bon dia. Adéu, bon dia.