L'Amagat: el restaurant de Sant Quintí de Mediona que aposta pel producte bo

Meteotaula Ens entaulem i anem al Penedès concretament a l'Alp Penedès i allà hi ha el restaurant L'Amagat a Sant Quintí de Mediona i el seu cuiner i propietari en Carles Jiménez ens acompanya a l'altra banda de la línia digital Carles, bona tarda. Bona tarda, Francesc, què tal? Molt bé. Escolta'm, esteu al Penedès. Al Penedès, sí. M'imagino que el vi que oferiu al Penedès tot és Rioja i Rivera del Duero, no? Bueno,

sense dir mal de ningú, perquè a tots costa fer les coses, la veritat és que tenen uns grans productes, però sense desvalorar ni molt menys el que tenim aquí, que és extremadament molt bo tot el que tenim. I amb molta il·lusió, amb moltes ganes i amb molta gent molt jove tirant projectes molt

interessants endavant. Sí, senyor. Sí, és. Bueno, ja saps, és aquella. És aquella anomalia històrica, no? Aquí tenir. De vegades, jo que he estiuejat molts anys, havia estiuejat molts anys al Baix Penedès, anaves a un restaurant i deies vi de la casa i et posaven un vi de Jumilla o un vi de ves a saber on i deies, escolta, és de la casa? Però si estem al Penedès i aquestes coses estranyes que, per sort han anat tombant. Escolta'm, si entres a la pàgina web, jo et diria, Carles, que hi ha cabos de cul, com es diu literalment, perquè d'entrada l'espai, jo diria que enamora.

Sí, la veritat és que és un entorn xulo, el restaurant està muntat a casa dels meus sobres, a casa de la Núria, i és una vivenda que té una història dintre del poble, perquè ja havia sigut un taller de confecció durant molts anys, i això ens va ocórrer la idea de. De muntar perquè els sogres ja tenien la seva edat i van voler deixar aquesta feina que també era molt dura, el tema del textil i tal, i se'ns va córrer a muntar dintre d'aquest espai reduït, però li van donar un aire que estem molt contents, la veritat.

Escolta'm, ara citaves la teva dona, la Núria, que és la persona que comanda la sala, i després la teva filla, l'Alba, que dius literalment, o dieu a la pàgina web, més ben dit, que endolceix els àpats amb els postres artesans.

Exacte, sí, sí, aquí com van començar. Que ja farà 20 anys que estem picant pedra o picant lo que sigui, per dir-ho d'una manera. Les postres inicialment que vam començar nosaltres en sense tindre molta idea de lo que estàvem fent, però sí que és veritat que aquest jovent puja fort, també el dia a dia anar treballant i ella va anar fent gran, va tindre l'oportunitat d'estar a l'escola Hoffman i el tema de la reposteria és el que li va agradar. I entre moltes coses, perquè al final el ser família i el ser petits tens que fer una mica de tot, però bàsicament el que es dedica és al tema de la reposteria i la veritat és que té bastant d'èxit, la veritat sí. Es nota, es nota la seva mà,

es nota molt. Escolta'm, de dimecres a divendres, un menú al migdia, 24 euros i mig, i uns primers i uns segons que d'entrada fan arribar o fan venir ràpidament, se'l libera.

Sí, intentem des dels inicis tindre una mica de l'equilibri i per això posem el menú, durant aquests tres dies no varia, sempre és el mateix, però sí que intentem jugar des de la pasta, des de l'amanida, des dels carpaccios, des d'una crema, des de llegum, des de verdura, sempre que hi hagi una mica de combinació, una mica de tot, que hi hagi una mica d'equilibri amb el tema, i amb el tema de carns, guisos, peixos, brasa. Intentem jugar una miqueta amb tot això. Després li puntualitzem dos o tres platets cada setmana que creiem que són els plats insignia des que vam engegar al restaurant, que poden ser els cargols o els canòlons, i sempre els posem en un petit suplement perquè són els plats importants. Diguem-li estrella o digui-li com vulguis, que potser funcionen més a la carta o tiren més. I això també fa que quan la gent et ve els dies de cada dia a fer el menú, doncs s'estirin, vulguin provar, i llavors això també ens dona preu que els caps de setmana, quan venen en família o venen en grups o amics, doncs ja han fet aquest petit tast. És una presentació. Una palanca. Exacte, exacte.

Escolta'm, plats a la carta com els peus de porc a la brasa amb patata al caliu i verdura de temporada, com el magret d'ànec amb salsa de vida porto, com l'ànec mut del panader, rostit amb prunes i pinyons, aquest, clar, i també veig la paella d'ànec mut com arrossos i ceps.

Exacte. Bueno, això al final va sorgir arrel del tema del Covid, que no teníem els arrossos. Nosaltres, com que vam començar, et puc dir-te de zero, ha anat evolucionant a mica a mica i anar treballant-ho, amb il·lusió, amb ganes. I llavors el tema del Covid, el tema dels arrossos. Per què ara feu arrossos? Perquè costa molt i això és molt salet. L'arròs és un plat molt delicat en el sentit que I amb el tema del Covid vam tindre, per desgràcia, molt de temps i ens hi vam poder cuinar tancada i esforçar-nos-hi. I estem molt contents, de veritat. Al final, aquesta paella d'anac, però si és el mateix anac que tenim a l'anac motopenedès, però el transformem en l'arròs. I la veritat és que és un plat, creiem que, molt diferent. I la veritat és que la gent que l'està tastant l'està repetint i estem supercontents amb el tema dels arrossos. Ens hem aventurat, perquè sabíem que això és un món. El tema dels arrossos, com tot, però els arrossos especialment. És molt delicat. Si és que no vam dir. Creiem que ara això està al punt de poder. M'ha durat. M'ha durat. I estem molt contents,

la veritat, sí. I cada setmana, amb el tema de suggeriments i tal, intentem posar la cullerada. Vull dir, som una mica inquiets. És a dir, la cuina no. Tot i que portem 20 anys amb els mateixos plats, com són els inicials, els estrella, diguem, per dir-ho d'una manera. Semanalment tenim com una segona carta de recomanacions i cada setmana intentem de canviar perquè la gent no s'avorreixi.

En aquest sentit, Carles, el Gori Massip, que és el nostre redactor i home de xarxes i que és qui ens va a xivar el bon sabor a fer del vostre restaurant, deia. Si mirem l'Instagram, hi ha unes gambes vermelles de Palamós que fan un goig. Això vol dir que, evidentment, les gambes de Palamós tenen un preu, igual que les de Vilanova, etc. I m'imagino que a la cuina cal ser honest. És a dir, que si dius que vens una cosa, té un preu, però ha de ser allò.

Sí, mira, jo t'ho explico ràpidament. Nosaltres, repeteixo, i podeu sentir-ho diverses vegades i entendre el mateix, que van començar de zero, però van tindre la inquietud del que feien, doncs era sempre no enredar ningú, simplement començar des d'una matèria prima relació per a qualitat. I durant tots aquests anys que ens ha anat formant i ha anat coneixent, i això és un món que és la part més maca que ens estem trobant, que en tots aquests anys d'evolució que portem treballant, doncs s'ha conegut passar per davant nostre moltíssima gent, i quan parlo de xenses amb el tema de proveïdors, I ara estem en un moment molt dolç perquè hem trobat gent molt bona com a proveïdors i molt bons amics. I aquesta gent saben el tipus de material que treballem nosaltres, saben el que volem, no discutim els preus. I setmanalment m'estan arribant. Mira, precisament aquesta setmana la tinc. Ja podria dir-te el preu que la tinc, que és un preu que si vas a qualsevol altre lloc. Som honestos amb els preus, la primera de tot el que diem és real, inclús arriben amb els papers i els guardem amb les etiquetes que ens arriben de la barca i això ho guardem per si algun client que ens ho demana perquè vegin que no estem enganyant a ningú. I després ser honestos amb els preus. Nosaltres aquí el que volem és guanyar-nos a la vida i que la gent pugui repetir i pugui tornar. Això és el que, de moment, 20 anyets són els que ens avalen i estem molt contents,

la veritat. Fantàstic. Ara posem per cas que jo m'entaulo. A mi m'agrada tot. Aleshores ve la teva dona, l'Anna, i pregunta. Núria, això mateix. L'Anna és la teva filla. Alba, Alba, Alba, això mateix. Doncs ve la Núria i. Escolta, Francesc, què voldries? Jo ja he vist la carta i no vull arribar al postre sense poder-lo tastar. I aleshores el que faig és demanar-me uns farcellets de pasta farcits de pera i formatge amb oli d'oliva verge i parmesà. I el segon l'ataco amb l'ànec mut del panader, rostit amb prunes i pinyons, i quan ve l'alba li dic, vull la coca de taronja amb xocolata calenta i gelat de turro. Sortiré rodolant, oi, d'alegria? Sí. Sí, oi?

Sí. Sí, perquè jo, i tu ara, perquè potser dius, jo recomanaria, si fas un ànec, no agafar-te una passa davant, perquè són plats que són contundents. Potser un carpaccio. Bueno, sí, un carpaccio. Una amanida. El tema de cargols no és el teu forn. Sí, sí, ja ho crec. Aquí un dels plats forts és els cargols.

D'acord, doncs ja està. Uns cargols, un anacmot del Penedès. I aquest postre. La coca de taronja. Clar, jo és que soc molt de la combinació del xocolata amb taronja, amb pera, amb plàtan, etc. I aquesta coca m'ha cridat l'atenció. Sí, sí.

Per recalcar, ja que estem, i si em deixes l'oportunitat també, a part del que has dit, tots els postres que es fan són casolans, són fets aquí a casa. Inicialment jo en vaig preparant alguns, però ara el relleu ja el porta l'Alba. I per recalcar, perquè això sí que és veritat que tenim l'oportunitat de sortir amb la Núria i l'Alba, doncs anem a dinar aquí, anem a dinar allà. I la veritat, sense desprestigiar res d'on te vaig a menjar ni molt menys, perquè tothom fem el que fem i la veritat és que molt bé, però trobar un colant que es faci casolar, que al final una persona m'ha dit això no és un colant, això és una magdalena confeta. El colant el fem tot nosaltres des de zero i això és un plat que és difícil de trobar, la veritat. Però bueno, la copa de taronja i totes aquestes coses també, eh? Però m'haig de recalcar aquest postre perquè és la insignia una miqueta de les postres.

Va, i ara derraparé ja, per acabar, perquè a mi m'agraden molt els formatges, gelat de Roquefort, amb oli d'oliva verge, sal, maldon i codony. Això ja veia. Per rematar-ho bé, per rematar-ho bé.

Sortir pensant ja quin dia tornes. Sí, clar, clar, clar. No, la veritat és que és un gelat totalment que. Jo sóc molt de formatge, la Núria no és gens de formatge, però aquest que vam tastar vam dir això no pot faltar aquí perquè no t'iré que sigui el plat top de tepa de gelats, però sí que és veritat que és un gelat que marca molt la diferència, i la veritat és que està molt,

molt bo. Fantàstic. Doncs, escolta'm, Carles, no tenim més temps. Carles Jiménez és el cuiner i propietari del restaurant L'Amagat, a l'Alpenedès, a Sant Quintí de Mediona. Entreu al web, perquè bé, el que és la casa, el que és l'espai, ja dic, enamora. I la carta i el menú encara enamoren més. Ens ha quedat clar també que els vins bàsicament són locals o vins de déus catalanes. Probablement en tens algun altre perquè sempre hi ha algú que.

Que tindre, però sí, la gran majoria, el 90 i tants per cent és tot d'aquí a la zona, i de la zona a quilòmetre zero,

per dir-ho d'una manera. Clar que sí. Carles Jiménez, cuiner i propietari, la Núria, la seva dona, cap de sala, i l'Alba, el capdavant dels postres. Una abraçada a tots tres, i moltes gràcies. Molt content,

i molt agraïts que ens hàgiu trucat.

Gràcies a vosaltres. Una abraçada. Adéu. Adéu, adéu.