Lamine Yamal s'ha passat de frenada assegurant que mereix la Pilota d'Or?

Minitot Costa.

Perquè després del diumenge que ens va donar el Barça toca recollir una mica aquesta victòria del Barça al camp de Llevant 2 a 4 i va ser per gaudir un altre cop excepte el moment que el Llevant

es va posar 2-3 però no pots guanyar tots els partits marcant 5 gols i Déu-n'hi-do marcar-ne 4 mira la classificació no hi ha ningú que hagi fet 5 de 5 que tingui una diferència de més 17 en els gols és un gran començament de temporada.

El Barça va guanyar, va aconseguir un altre gol a la minya mal. Dos. De fet, dos. El tercer doblet consecutiu. Estem davant del millor a la minya?

No. No, a la minya mal encara li queda molt. Encara li queda O sigui, en el terreny individual hem de tornar a veure que fa gols com els que feia. Com l'últim del de Deyemi, per exemple, no? Seria un gol de la minya o un gol de Messi. I encara que individualment ell és capaç de marcar un gol del no re o de fer una assistència inesperada com l'altre dia el Gabriel Jesús.

A quién se lo daría yo, es al mejor jugador del mundo. A quién se lo van a dar, eso ya es una conversación muy larga. No, yo te pregunto a ti, ¿a quién se lo darías tú? Yo creo, sinceramente, que. Que como mejor del mundo a lo mejor somos dos y yo creo que este año me lo merecería yo por lo que he ganado. Porque para mí somos, yo y Mbappé, los dos mejores del mundo. Así de claro lo tienes, ¿no? Sí, para mí es muy claro y todo el mundo que ve los partidos lo sabe.

Us agrada que la Minya. No estem acostumats a que els jugadors del Barça facin aquestes declaracions.

Alguns venim de l'escola Pep Guardiola, on això era totalment inaudit. Feia el Madrid, Cristiano, Mourinho I a part és que ell és molt jove, té 19 anys. Vull dir que xoca una mica que una persona d'aquesta edat, un jugador de nivell professional d'aquestes alçades, estigui dient això i no en tingui 35 o no en tingui 33, que estigui més aviat cap al final. A mi em xoca.

Ara és curiós com ho diu, aquestes parades que va fent. Li costa, li costa una mica dir-ho.

Jo primer i després en paper. A mi m'ha xocat.

A més a més és contradictori. Fa una setmana va dir no penso suplicar la pilota d'or. Va dir això a la roda de premsa. Tu entens que qui l'està demanant? Home, esclar, tu diràs. Bueno, només cal veure els titulars, tothom ho ha entès de la mateixa manera. Jo crec que en la mina en això s'equivoca, en l'actitud de demanar-ho. No cal. I després, això del que jo he guanyat a la pilota d'or no li serveix gaire. Vull recordar que l'últim jugador que va guanyar la pilota d'or i el Mundial va ser el 2006, és a dir, fa 20 anys, Fabio Cannavaro. I ja va ser una mica escandalós. Sí, perquè li hauria tocat a Zinedine. O a Ronaldinho. O a Zinedine Zidane, però li va fumar aquell cop de cap. Però fixa't, el 2010 el Mundial la va guanyar Espanya, la pilota d'or va ser per Messi. El 2014 el Mundial la va guanyar Alemanya, la pilota d'or va ser Cristiano Ronaldo. El 2018 va guanyar França i se la van portar a Luka Modric. El 2022 va guanyar Argentina i la pilota d'or va ser per Karim Benzema. I el 26, això ho haurem de veure. És a dir, els títols col·lectius orienten molt, naturalment, la pilota d'or, però aquí estem parlant del millor futbolista. Tu a qui li donaries? Jo crec que aquest any és dificilíssim, perquè jo crec que no s'ha. És a dir, si em dius entre l'Amin i Mbappé, jo diria l'Amin, perquè els mèrits d'Mbappé són comptables, com a golejador, que li donin la bota d'or, com a golejador, això és objectiu, no? Com a jugador, un equip que no contribueix en res que el seu equip durant dos anys seguits guanyi alguna cosa, i a més a més se'n va de París i el París comença a enxufar victòries a les Champions, home, doncs és com bastant discutible. És a dir, hi ha anys més fàcils i hi ha anys més difícils.

Home, descreia Messi i Cristiano, s'ha fet més difícil. Però Messi no la pot guanyar aquest any?

Si com poder l'ha guanyat, també la podria guanyar. Home, ja més justet. Sí, però més justet, sí. En el seu campionat ha guanyat, no? Sí, va guanyar la Lliga Nord-Americana i va acabar a la final. Molt bon Mundial va fer.

Xino López, bona tarda. Bona tarda. L'humill. L'hi podem dir, l'humill Jamal, alias Salomín. L'humill Jamal. L'humill Jamal. L'humill Jamal. Humill Jamal, humill Jamal. L'humil Jamal. Jo crec que podria ser, no?

Però si tu ets més madrileny ja que res, això et deu encantar.

A mi m'encanta. Jo ja li he donat pals. Tots els pals que no li donava Cristiano Ronaldo. Exacte, ara els hi fots amb ell, no? Quina barra. També és veritat que la gent que li donava pals a Cristiano ara estan encantats també amb aquestes declaracions i amb aquesta humilitat. No tots, mira, el Bassas ha dit que no li ha agradat gaire, això. No, bueno, ja sé, però és que el Bassas. El Bassas és el Bassas. No té res que veure. No sé com m'ho haig de prendre.

Agafa-t'ho bé, agafa-t'ho bé. Tu ja saps que t'estimo molt. Agafa-t'ho bé. Tu, si no, a qui li donaries la pilota d'or? Jo al Harry Kane. Mentre no estigui un del Barça, et serveix qualsevol.

Si tu em preguntes entre l'Amin Jamal i l'Envapé, se la dono a l'Envapé.

Entre l'Amin i Carvajal, li dones a Carvajal.

No, jo soc de les persones que he dit que l'humil Jamal és la peça bàsica de la selecció espanyola, que és el nostre Messi. O sigui que jo no discuteixo la qualitat de l'humil Jamal, és un jugador increïble, que pot arribar a ser el millor jugador del món. El que passa és que jo no estic d'acord amb el que ha dit i amb aquesta falta d'humilitat. És el mateix que va dir en paper la setmana passada. Que algú de Madrid digui que no està d'acord amb una falta d'humilitat és sensacional. No, l'Embapé ha dit. L'Embapé no ha dit que era el millor jugador del món. L'Embapé ha dit que ell s'adonaria a la pilota d'or. Això és distint. No, no, no.

El millor jugador d'Osona, diguéssim.

No, jo el que estic en desacord amb l'Amin Jamal, primer, que està començant en això. O sigui, tu no pots dir que tu ets un dels dos millors jugadors del món. No ho pots dir. No ho pots dir, perquè a més no és veritat perquè per davant d'ell és que és una falta de respecte per exemple a Madrid parlant de falta de respecte no, no, que és l'emblema l'emblema del Barcelona que és el Messi o sigui, tu no pots dir que tu ets un dels dos millors jugadors del món bueno, te poses el primer. O sigui, bueno, pues está molt bé, o sigui, sí, però que això també ho ha dit el Cristiano Ronaldo i li han caigut pals de tots els jocs, que és el millor jugador de la història, bueno, anda, vinga, vés a entrenar una altra vegada, o sigui, però repeteixo, una cosa és aquesta, dir que s'ha equivocat i que no té. És que aquest xaval no és humil. O sigui, això està clar. Això està clar. I una altra cosa és no reconèixer la seva qualitat

futbolística. Evidentment, evidentment. Mira, deixem afegir a la conversa un filòsof, perquè això és més filosòfic que futbolístic. Com estàs? Bona tarda. Bona tarda. Ambició. Què és l'ambició? L'ambició és una qualitat dolenta? Bona?

Neutra? No, jo crec que no. Jo crec que és una qualitat molt bona i jo crec que la filosofia aquí, en excepció de la filosofia més durament cristiana, que sí que té molta animadversió per l'ambició, acostuma a estar bastant d'acord que és una qualitat positiva perquè acostuma a potenciar la vida, no? De fet. Ara bé, l'ambició està sempre dirigida a la glòria. O sigui, aquí sé que són termes una mica quasi com clàssics, no?, d'Alexandre el Gran o el que sigui, però la glòria és el que busca la persona que té ambició, no? I de fet, crec que l'Elemeny Amalú està mostrant una manera molt clara i distinta que la manera que té de demostrar que és el millor jugador del món és a través del reconeixement que li donen a través de la pilotador, no? O sigui, ella està demanant aquí una ambició que és glòria, búsqueda de glòria. Però jo crec que és bona, no sé, jo crec que està. Clar, però estem poc acostumats a aquests discursos.

Però amb ambició privada, no? No, pública, pública. Si una cosa és l'ambició privada i no donar-li altaveu, jo estic convençut que el Messi es considera el millor jugador de la història, però mai ho ha dit. No ho deia, clar.

Quina diferència entre el que ho diu i el que no ho diu? Aquí hi ha una diferència que és aquesta cosa del ben cada burges, que és la diferenciació entre la vida pública i la vida privada. Aquesta vida privada, segons la qual tu pots fer el que vulguis, però després de cara a l'exterior has de comportar una cosa molt victoriana, no? Ara bé, jo prefereixo una. L'avantatge que el llaminament sigui sincer en aquest cas és que si no ho aconsegueix se'l pot mesurar d'una manera racional. És a dir, l'opositiu de l'ambició és que és clar amb les seves intencions. En canvi, aquesta humilitat. Que no és real, perquè recordem que la humilitat vol dir estar a prop de terra, etimològicament vol dir estar a prop de terra. Quan la humilitat és una falsedat retòrica, després ens queixem de la correcció política, de no sé què, però al final és una cultura de la hipocresia. Perquè serveix d'alguna cosa ser humil? Sí, per ser un ressentit encobert.

Llavors ser humil és dolent. La humilitat és dolenta.

Sí. És dolentar, sí, sí, és dolentar, perquè la humilitat és una O sigui, el que és bo és estar a prop de terra, és una persona mesurada, adequada, correcta, assenyada, però la persona que es vesteix les gales de l'humil és la que et clava l'esquena per darrere, després la d'algo, que en pot.

És a dir, qui va presumint d'humil no és humil. Exacte, per definició. Això és una miqueta el que dèiem abans, i per tant hi hauria una contradicció. Ara, l'humilitat, entesa com el desig de. El no ser cregut. Sí, de fer les coses perquè creus que les has de fer amb el millor resultat possible per tu i pels teus. Ser ambiciós, per exemple. Sí, ser ambiciós sense necessitat de presumir-ne. Però pel que dius,

a la mint, en el fons, només el pot perjudicar ser ambiciós i fer-ho públic perquè aconseguir la pilota d'or no l'aconseguirà per més que ho digui i, en canvi, si no l'aconsegueix i ho ha dit, el fa quedar malament.

El que estem demanant a una figura pública és que es vesteixi de personatge públic i no d'humà. O sigui, li estem demanant a les persones que quan parlen no siguin sinceres, sinó que facin el discurs oficial.

Sí, el que passa és que la Mina es contradiu. Insisteixo que això és molt important. La setmana passada tots vam dir quin tipus més intel·ligent, quina roba de premsa més brillant que ha fet, perquè fixa't que li han preguntat per la pilota d'or, i a diferència de la Mbappé, ella ha dit que no pensava anar demanant la pilota. S'ho guardava pel balde. Home, doncs això no. Doncs no. Doncs una cosa o l'altra. Potser no ha de ser tampoc un referent intel·lectual. No, però ho semblava. La setmana passada semblava que I després hi ha una cosa també, deixa'm posar la falca catalana. No estem acostumats a que els jugadors del Barça parlin en aquests termes. Clarament.

Però ja està bé, una mica de.

Anem a fer repàs perquè això en el món de l'esport i fora del món de l'esport és habitual, però potser no tant a casa nostra. Perquè, Judit, hem fet un repàs i, evidentment, si quan parlem de declaracions de confiança, d'ambició, de zero humilitat, ens ve al cap un nom, que és el de l'amic de Ciro López, Cristiano Ronaldo. Sí, ja ha sortit, eh?

Jo crec que podria ser el president del club dels qui s'estimen a si mateixos, però no sé com l'hauríem de qualificar. L'hauríem de qualificar de segur d'ell mateix, de cregut, fins i tot d'arrogant, no sé com. De sobrat.

Yo creo que soy el jugador más completo que existió. Mi opinión. Una cosa es un gusto. Yo creo que soy yo. Porque yo juego bien. Yo hago todo. En el fútbol juego bien de cabeza, tiro bien faltas, tiro bien de pie izquierdo, soy rápido, soy fuerte, salto bien, ¿sabes? ¿Eres el mejor jugador de la historia? Yo creo que sí, sinceramente. Yo no vi a nadie mejor que yo.

Això és tan bo com aquell dia que va dir que la

gent li tenia mania i ell havia arribat a una conclusió. Aquesta conclusió. Yo pienso que puede ser rico, puede ser guapo, puede ser un gran jugador. Les persones tenen envidia de mi. Jo estava allà aquell dia.

Fixa't que aquí ja entraven qüestions que no són

estrictament futbolístiques. Per ser guapo. Ho té tot ell. És allò de no et fa falta àvia, perquè ja t'ho dius tu.

Leo, aquell dia potser tenia raó. La gent li té enveja perquè era ric o és ric i era guapo o és guapo.

Però és que ell no sap que la gent, perdó, que la gent, molta gent no li tenia cap enveja. A més a més li feia pena.

Una mica d'enveja si

tenia un sentiment de la injustícia que una persona així irrespectuosa

tingui èxit va, un altre amic de Ciro López. El senyor José Mourinho, eh? Tot i que ara el veiem una mica més tranquil·let,

però ha tingut èpoques maques. Per exemple, juny del 2004, primera roda de premsa de Mourinho com a entrenador del Chelsea, li pregunten si es veu capaç de triomfar en una lliga molt més competitiva que la portuguesa, i contesta això.

Please don't call me arrogant because what I'm saying is true. I'm European champion, so I'm not one of.

Soc l'especial. L'especial.

Què volia dir Mourinho aquí? Creus que és el més gran? Jo li tinc una mica d'inversió, però és, he de dir, l'únic entrenador de futbol de la història que ha tingut l'ausadia de citar a Hegel a una roda de premsa. I per marxar et va guanyar una mica. I a mi m'ha guanyat, a mi m'ha guanyat. Per criticar un periodista li he dit, saps qui és Hegel? La totalitat està la veritat, calla una estona.

I tenim un altre personatge mundialment conegut que també fa gala de saber-ho tot i de saber-ne més que ningú.

Sí, i no només pel que diu, sinó també per com ho diu, per com es mou pel món, Donald Trump. D'exemples en tenim moltíssims. Ha dit d'ell mateix que és un geni, que és molt llest i que ell. Tot sol pot arreglar un país tan enorme i tan complex com els Estats Units. Això és el que va dir durant la Convenció Republicana el 21 de juliol de 2016, quan va acceptar la nominació presidencial.

Which is why I alone can fix it.

Només jo ho puc arreglar, això.

Jo sol. Jo sol, eh? Però és que és aquesta cosa, aquesta gent fa ràbia, Leo. No ens cauen bé els sobrats.

Crec que la diferència, he de dir, ser honest, la diferència entre potser un Donald Trump o un Ronaldo o un Yamal o aquesta gent és el background que té, no? El lloc d'origen. O sigui, hi ha certes actituds que es poden entendre més o menys. En el cas de Trump ja és, o sigui.

Perquè ell no s'ha esforçat anar dient tota l'estona lo bo que ets al final no denota una inseguretat perquè potser hi ha gent,

potser no, segur que hi ha gent que en sap més de tot,

més ell que ningú la cosa és que el món és mentida, però com el món tan sencera és una mentida li dona la veritat, al final ell és president si va arribar a dir, jo podria haver anat

d'astronauta perquè estic en molt bona forma i hauria pogut anar també a la nau aquesta especial això és confiança això és un assés de confiança. No, de tota manera, si tornem al futbol, hi ha una cosa que no hem de perdre de vista, tant si parlem de la mint com si parlem d'en Vapé o de qui sigui. El futbol és un esport col·lectiu. Els premis individuals, insisteixo, s'han d'objectivitzar. Hi ha algunes coses, com el porter menys golejat o el davanter màxim golejador, que ho posen més fàcil. A mi, particularment, la història aquesta de la pilota d'or, tinc unes ganes ja que la donguin perquè s'acabi d'una vegada, perquè després resulta que això depèn. Podríem parlar del millor davanter del món, perquè a Covarsí no li donaran, per exemple? No. Molt bé. Doncs ja està, no hi ha més preguntes. O sigui, aquesta història d'anar a buscar la glòria amb un premi subjectiu és molt equívoca, sobretot en un esport col·lectiu, on pesa molt el conjunt.

Mira, estàvem fent un repàs ara de noms i el més fàcil és trobar homes.

Ah, amic meu, és que hem estat fent un repàs de declaracions tan contundents de dones que diguin que soc la millor del món. He estat incapaç de trobar alguna declaració d'alguna dona amb tanta contundència. Sí que hem trobat esportistes, cantants, artistes, que demostren i diuen que estan orgullosos amb allò que fan, però la manera, fixeu-vos-hi, hem seleccionat un exemple de Lady Gaga. Ella és una artista. Súper exitosa, súper talentosa, estrella mundial, 16 Grammys, un Oscar, 110 milions d'àlbums venuts arreu del món. Però tot i així fixeu-vos, per dir que està orgullosa d'ella mateixa, hi posa alguns matisos. No es compara amb els altres, ni es creu superior a ningú.

En este álbum, creo que estoy mucho más confiada y segura de quién soy. Y también no sentí la necesidad de. Completamente reinvent every part of who I am because I've started to become proud of who I am.

Començo a sentir-me orgullosa de ser qui soc. És una actitud especialment masculina, aquest orgull, aquesta arrogància fins i tot, aquesta sensació de que soc el millor?

Sí, és marcada a la casa. A més, quan ho diuen els homes, el públic s'estan dirigint a altres homes, mai es dirigeixen a una dona. Però jo he de veure qui la té més llarga. Exacte, és una búsqueda de reconeixement masculina de tota la vida. El tema és que, clar, és un llenguatge. Recordem-ho, funcional. O sigui, aquest és un llenguatge que segueix utilitzant perquè aquest patriarcat el segueix premiant. Seguim premiant aquestes figures al gent i boig i respectuós, seguim validant aquests tipus de comportaments i ens encanten aquestes figures, encara que no les reconeguem. Ens fascinen.

No sé si ens encanten, però ens fascinen i ens fan una estona de ràdio parlant-ne, valorant-ho i comentant-ho. Ciro, a qui creus que ha guanyat la pilota d'or? A qui creus?

Jo crec que entre Mbappé i l'humil Jamal. És molt difícil de dir a sobre Siro. Jo crec que Mbappé, però perquè al final la dona una revista francesa, un diari francès, que és l'Equipe France Football, i els corresponsals, molta de la gent que vota són corresponsals de l'Equipe France Football. Siro Mbappé. És que està molt obert per mi, repeteixo, jo crec que per lo que ha fet al llarg de la temporada tindria que guanyar-lo el Harry Kane però és que estic convençut que no estarà ni entre els tres primers Vas, es que creus que guanyarà, creus?

Sí, segurament per tot això que acaba de dir el Ciro o l'Mbappé, però no ho sé Quin escàndol, Leo, tu ets futboler? No.

Qui creus que guanyarà la pilotador? Jo. T'és igual, absolutament.

No m'és igual, eh? No m'és igual. M'és igual, sí, realment m'és igual. Sin ser, m'és igual. Marta, qui creus que guanyarà?

Jo diré Messi. Jo dic Messi.

És un desig. Garriga, és un desig i ja està. I tu? Jo faig cas als experts i diuen Mbappé, Mbappé.

Jo, la Minyamal. Crec. Crec. Crec. Ho veurem. Leo, gràcies. Siro López, fins la setmana que ve, a veure si el teu amic

Jose ens dona una mica d'alegria. Sí, segur, segur. A més, estarem. Ah, no, no, no. Després del partit del derbi, eh? Cuidado. Sí, sí. El Madrid juga al derbi. Es més, et diré una cosa, Siro.

És possible que dilluns que ve, quan parlem, el Madrid ja no depengui de si mateix per guanyar la Lliga? Sí, sí.

Estigui a 6 punts del Barça. Imagina't. No vull pensar. I pot arribar al Camp Nou. A 6 punts, i si guanya el Barça, que pot guanyar, que entra dins de la lògica, pot estar 9 punts. O sigui, no vull ni pensar. Octubre a Canaletes farem.

Ciro, gràcies. No, jo només volia dir que la mint té a favor, diguéssim, el mercat. O sigui, és un tipus que per la seva joventut, per la seva barreja de procedències, aquesta cosa tan diversa, tan del món d'ara, és un tipus que fa molts millors portades que Mbappé. Però no sé si els partidistes que voten això ho tenen gaire en compte. Bueno, però els que organitzen potser sí. Tant de bo, tant de bo. Pausa.